Comentari de TextDiscurso de Benedicto XVI ante la Asamblea Plenaria de la Pontificia Academia de las CienciasSala Clementina, 6 de novembre de 2006

Ferran Muoz Minaya

Fe i Cincia i Inculturaci de la Fe

El discurs de Benet XVI comena fent referncia a lexactitud i limitaci del mtode que fa servir la cincia i la possibilitat de predicci daquesta. La cincia actual fa servir el mtode cientfic per realitzar prediccions basant-se en lexperimentaci, en dades empriques i quantificables; un mtode que a priori t un enfocament clarament objectiu. Per aquests motius entenem que Benet XVI es refereix, quan parla de cincia, a les cincies dures, i dins daquestes a les naturals o fsiques; i no tant a les cincies humanstiques o socials. Aix, una cincia per tal dsser considerada com a tal en la nostra poca, ha de poder demostrar capacitat de predicci. Sense predicci no hi hauria cincia, hi hauria especulaci. Aquesta caracterstica s possible grcies a laplicaci actual del mtode cientfic, que resulta experimental i empric.Per avui dia cap cincia dura o tova, natural o social, es pot etiquetar dexacta, ni tan sols la fsica sarroga exactitud en les seves prediccions. Les cincies naturals i fsiques (qumica, fsica, astronomia, geologia, biologia...) que es basen en un mtode experimental i una lgica emprica, admeten una grau dincertesa i dindeterminaci, com diu el professor Livio: [...] la base mateixa de la fsica es basa en la incertesa. El concepte mecanicista sobre la cincia com a nica reveladora de la veritat eterna i immutable, s un concepte superat. Benet XVI ressalta els beneficis i avenos de la cincia per a lhome i la societat. LEsglsia reconeix els aspectes positius que t el progrs cientfic. Ms concretament, fa referncia a les cincies aplicades (medicina, arquitectura, agricultura, electrnica, etc.), com ara, totes les branques de lenginyeria que apliquen els coneixements cientfics per tal de millorar la vida humana grcies a la tcnica i la tecnologia. Gaudium et Spes 57 dna ra suficient de la veritable potencialitat que les noves tecnologies ofereixen a la humanitat per a la construcci dun mn ms just i hum seguint amb lobra creadora de Du, i ens adverteix del perill datorgar al mtode cientfic lnica via vlida per cercar tota veritat. Per aquest paradigma positivista radical cientisme en el que es pensa que la cincia s capa de resoldre tots els interrogants que la intelligncia humana pot plantejar, ja est superat per la prpia cincia, com sha comentat abans. Creure que per mitj de la cincia es pot copsar tota veritat, s estar mancat de fe vers el misteri de la nostra realitat, ja que el darrer misteri noms seria aquell que encara no sha pogut demostrar cientficament. Aquesta visi donaria com a resultat viure en un mn desencantat, les qestions metafsiques passarien a ser noms fsiques, tot el saber quedaria redut a esquemes purament fsics, qumics i biolgics. Per la cincia no representa lnica forma del saber, com tampoc no marca el lmits daquest. El coneixement cientfic, per la seva autoritat i reconeixement, t molt de pes en la societat, per el coneixement religis tamb forma part important daquesta. La religi, que impregna tota la vida del creient, t una repercussi directa en la societat. Tots dos sabers, cientfic i religis, sacaben trobant a la prctica en la vida social. Per al cristi, la tecnologia i la cincia no sn enemigues, sin que aquestes resulten eines tils per entendre cada cop millor el mn, la naturalesa, i aix poder administrar-la millor i procurar un futur millor per les generacions venidores. La separaci produda entre les cincies dures (ja hem vist anteriorment alguns exemples) i les cincies toves (concretament la filosofia) de la religi i la fe cristiana, es titlla com la possible causa de secularitzaci. Tamb es planteja com una qesti negativa la capacitat tecnolgica de controlar la natura: por qu invocar el dominio de Dios sobre esos fenmenos, cuando la ciencia ha mostrado su propia capacidad de hacer lo mismo? (p.157), potser aquesta pregunta s una mica reduccionista, ja que quin poder t la tecnologia deslligada de la natura? La tecnologia depn directament de la natura, de la seva matria. s veritat que la tecnologia ens permet modificar la natura, per no la crea. Fins i tot un ateu materialista estaria dacord en que la tecnologia i la cincia no poden crear un arbre sense una base orgnica natural. Llavors, lafirmaci dins de la pregunta que planteja Benet XVI [...] la ciencia ha mostrado su prpia capacidad de hacer lo mismo com es demostra aquest domini al que es fa referncia?, qu significa que ha mostrat capacitat per fer el mateix que Du?, ha pogut la tecnologia controlar la natura dun tsunami, dun terratrmol, duna epidmia, dun cicl...?, ha pogut la tecnologia controlar la natura perversa de lsser hum per fer la guerra? En la meva humil opini, la cincia no ha mostrat aquesta capacitat de domini, sin que t limitacions i es troba amb molts interrogants, metaobjectius als que no pot contestar. La cincia s ha mostrat una limitada capacitat de modificar la natura a travs de la tecnologia, per dir que aquesta capacitat de modificaci ens porta a la secularitzaci, s mancar dargument raonable els esdeveniments factuals. Si per secularitzaci entenem la decisi de la societat de substituir uns serveis que ofereix una religi per daltres no religiosos, o sigui, el pas duna esfera religiosa a una civil, no crec que aquesta voluntat de la societat sigui per un auge de la tecnologia. Fe i cincia sn dues esferes que no sanullen luna a laltra. Com s possible que la fe duna persona sesfumi per una qesti tecnolgica? s ms comprensible que la prdua de la fe, o la secularitzaci, es doni per un descrdit de les institucions que tenen encomanades el dipsit de la fe. La fe revelada i les lleis naturals cincia mai es poden contradir, si no fos aix, Du seria incoherent. La qesti Tecnologia vs Du? manca de sentit, s atorgar a lhome capacitat de transcendncia per mitj de la tecnologia, seria com si lhome jugus a ser un du creador. Per la realitat s, que Du no pot revelar-se en contra de la seva prpia Creaci. Les veritats revelades mai poden contradir les lleis naturals, obres tamb de Du. Quan es parla de secularitzaci no hem de pensar que es tracta noms dun procs negatiu, la separaci i distinci de les institucions religioses de les de lestat pot tenir aspectes positius. Seguint amb la darrera qesti plantejada, lhome no ha de jugar a ser Du, lhome per mitj de la tecnologia ha de contribuir a crear un mn millor per a tots, ha de continuar amb lobra creadora de Du. Tanmateix, aquesta continuaci de lobra de Du, no ha de pretendre ser divina, sin humana. Ha de tractar-se duna tasca que sempre ens faci crixer en el procs humanitzador. La tecnologia en si no s humana ni inhumana, s la seva aplicaci la que pot ser beneficiosa per lsser hum o devastadora, i aquesta aplicaci s decisi de lsser hum. Aqu ens trobem que la cincia objectiva les cincies dures, les de la naturalesa estan mancades de subjectivitat. Dilthey parlar de les cincies de lesperit en contraposici a les naturals i objectives. El mtode cientfic objectiu ha destar mogut per un esperit humanitzador, i en aquest ha destar inserit lhome, que no pot quedar-se ali com si dun autmat es tracts. Lhome s una realitat antropolgica complexa, el cientfic creient, grcies a la seva fe, disposar duns horitzons ms clars. No podem concebre lantropologia, la psicologia la realitat de lhome com quelcom separat, fragmentat. Lhome s una realitat integral. Ara b, la idea de tenir fe en la cincia no deixa de ser una contradicci, un oxmoron, la cincia segueix un mtode empric amb el qual es demostra les seves proposicions, es fa evident des del raonament racional. Per la fe no es quelcom evident ni demostrable. La fe no la podem encabir en categories empriques, sin mstiques. La fe no s per entendre-la, sin per viure-la. Lobjectiu de la cincia s entendre les coses racionalment; lobjectiu de la fe s comprendre les coses raonablement. Tampoc s objectiu de la cincia tractar temes de fe, ni fer prediccions existencials, ni tractar temes sobre lespiritualitat. En darrera instncia, les respostes a preguntes existencials i les necessitats espirituals de lhome shan de cercar en la fe, la religi, la metafsica, la filosofia i la teologia. Com ja hem explicat, cincia i fe sn dues esferes de la vida que no sanullen luna a laltra. Al contrari, la cincia objectiva mancada desperit i subjectivitat, pot ser guiada per la bona fe basada en una espiritualitat religiosa i humanitzadora, s ms, tant la filosofia com la teologia poden arribar a orientar beneficiosament a les cincies naturals. Arribats a aquest punt, es podria fer una apreciaci important: s ltica suficient per guiar els camins morals en que es pot trobar la cincia?, s necessari lelement transcendent de la religi en un progrs cientfic? Una altra qesti interessant seria si: se li ha de posar lmits a la cincia al progrs cientfic al igual que el seu creador, lhome, s limitat?Benet XVI deixa entreveure en el seu discurs un model dintegraci entre cincia i religi. La relaci fe-cincia ha danar ms enll del dileg, han de cercar la manera darticular-se. Ell ens diu que els dos sabers tenen punts en com, punts on es poden trobar interdisciplinriament, per exemple: les matemtiques i la filosofia en el principi de causalitat. Tanmateix posa lexemple del desenvolupament fsic del cosmos i el desenvolupament histric de la humanitat basat en la llibertat de la conscincia de lhome per obrar i actuar, valor aquest creat a imatge de Du, i negar aquesta transcendncia seria caure en el reduccionisme vers la concepci de la realitat humana. No es pot separar de lhome all que el fa hum (cf. p.160). LEsglsia tamb pot enriquir-se de les aportacions cientfiques que poden aportar ms llum a les veritats revelades, aix com una millor comprensi i coherncia, per no una dependncia de la cincia. Per, qu passa amb la gent atea que no creu en Du ni en una realitat transcendental, no sn humans?, sn menys humans?, no tenen llibertat per decidir si aquesta caracterstica religiosa forma part dells?Lhome t capacitat per crear des de ltica un marc just, racional i reflexiu sobre all que conv i s bo per a lsser hum deixant de banda el concepte de transcendncia. Per, en darrera instncia, una tica no s ms que una mena dart de viure, un saber viure que ens permeti encertar quan fem s de la nostra llibertat. I la llibertat, com diu Octavi Paz, s un moviment de la conscincia que ens porta, en certs moments, a pronunciar dos monosllabs: S o No. Per aix, ltica s un saber prctic, s la facultat prctica dactuar segons la nostra llibertat, i aqu, en aquest punt, s on podem trobar conflictes, ja que la llibertat de decidir de lhome sense tenir en compte una premissa o principi que estigui per sobre de tot sser hum, un horitz que ens transcendeixi, pot dur-nos a conseqncies negatives. Lhome pot ser el darrer esgla en lescala de la veritat? Per sobre de lhome ha dhaver un criteri superior que doni sentit al mateix home i el dignifiqui? Per aquest motiu, lEsglsia des de la teologia vol jugar un paper important en la seva missi de guiar les conscincies dels homes cap el b (p.159) en el cam que pren la cincia. Des duna visi espiritual, ltica mundial/global proposada per Hans Kng i basada en la Regla dOr: All que no vulguis que et facin a tu no ho facis als dems, com a base dun dret mundial, resulta una concepci freda i pobre, el cristi no sha de limitar a no fer mal, el cristi ha danar ms enll, ha destimar fins i tot els enemics, ha de fer als dems all que voldria que li fessin a ell. Creure en la possibilitat duna tica mundial fonamentada en la ra, no deixa de ser una visi pobre pel cristianisme, una visi on la imatge de Du no es reflexa en lhome. Sobre el dileg

Sempre que parlem de dileg desprs del CVII proposat per lEsglsia, ens situem al voltant de quatre eixos principals des dels quals poder establir-lo: en torn a la vida, a les obres, a la teologia i a lexperincia religiosa. Quatre ponts que tendeix lEsglsia per establir dileg amb la cultura moderna, modernitat des don es reconeix la possibilitat de viure lexperincia religiosa, i des de la qual hem de poder dialogar sobre tots els temes que toquen a lsser hum: convivncia, desenvolupament, reciprocitat teolgica, testimoni de la fe viscuda, etc.La teologia per tal de dialogar amb la cultura moderna ha de proposar afirmacions significatives que tractin sobre la universalitat de lexperincia humana. La cincia explica la natura humana, per la teologia tamb en parla de lhome i la seva natura, i en aquelles qestions en que la cincia no pot donar respostes, la teologia ha de collaborar, no pugnar, i facilitar-les. No per aix sha de caure en els fonamentalismes ni en la radical separaci entre les dues esferes, models (concordisme i discordisme) ja superats. La teologia ha dapostar per un model dintegraci i de dileg, en el que sarticulin els dos coneixements: cincia i fe. Casale explica lautonomia i la distinci com a trets fonamentals per entendre la relaci entre fe/religi (teologia) i cincia. Un saber no necessita de laltre per justificar-se, tampoc un s una ampliaci de laltre, cadascun disposa dels seus mtodes i principis, per aix tampoc significa oposici ni pugna, ja que existeixen punts comuns. Tots dos sabers tracten sobre aspectes diversos de la mateixa realitat. I s per aquesta ra, que el dileg que ms pot afavorir en la relaci fe-cincia, s aquell en el que es tingui com a punt central de reflexi lexperincia humana. M. Livio, Es Dios un matemtico?, Barcelona, Ariel, 2011, p. 121.

s curis veure els infants quan juguen amb les nines o els ninos i com els hi atribueixen caracterstiques personals a cada nino, com si juguessin a ser dus. Ms que representar el seu mn, sembla que el cren, tanmateix com si es tracts duna caracterstica intrnseca de lsser hum.

Cf. J. M. Mardones, Filosofa de las ciencias humanas y sociales: materiales para una fundamentacin cientfica, Rub (Barcelona), Anthropos Editorial, 2001, p. 87.

El criteri humanitzador en les religions tamb ha de ser el primer per considerar-les com a tals. Una religi s considerada veritable religi en tant que humanitza.

Cf. U. Casale, Introduccin: Fe i Cincia: una comunicacin de saberes? dins J. Ratzinger, Fe y ciencia: un dialogo necesario, Santander, Sal Terrae, 2010, p.33.

Cf. F. Savater, tica para Amador, Barcelona, Ariel, 1995, pp.32-33.

Octavio Paz, La otra voz citat per F. Savater, tica para Amador, Barcelona, Ariel, 1995, p.33.

H. Kng, tica mundial y derecho mundial, discurso ledo por el professor Hans Kng con motivo de su investidura como Doctor Honoris Causa en Filosofia por la UNED, [en lnia] [consultat el 31 de desembre de 2014]. Disponible: HYPERLINK "http://portal.uned.es/portal/page?pageid=93,24791162&_dad=portal&_schema= PORTAL" http://portal.uned.es/portal/page?pageid=93,24791162&_dad=portal&_schema= PORTAL.

Pau VI el va definir com el concili del dileg.

Cf. Dilogo y Anuncio (28 de junio de 1991), n.42, documento del Pontificio Consejo sobre el Dilogo Interreligoso y la Congregacin para la Evangelizacin de los Pueblos.

Cf. U. Casale, Introduccin: Fe y Ciencia: una comunicacin de saberes? dins J. Ratzinger, Fe y ciencia: un dialogo necesario, Santander, Sal Terrae, 2010, p.10.

Cf. ibid., pp. 33-34.

Cf. ibid., p. 35.

6