f22 magazine

62
Número 02 Febrer 2013

Upload: collectiu-fotografic-f22

Post on 27-Mar-2016

223 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Número 2 F22 magazine és una publicació de distribució lliure, adreçada a socis, simpatitzants i amics de la fotografia, sense publicitat. F22 magazine no es fa responsable de les opinions expressades pels autors dels treballs publicats. Totes les fotografies són propietat dels seus autors, tots els drets inherents a la propietat de les obres els pertanyen, no vulnerin aquests drets. F22 magazine està editada pel Col·lectiu F22 de fotògrafs de Mallorca, associació sense ànim de lucre, amb objectius de divulgació i culturals

TRANSCRIPT

Page 1: F22 Magazine

Número 02Febrer 2013

Page 2: F22 Magazine

2

crèditsEdicióEdición Col·lectiu F22

Redacció i FotografiaRedacción y FotografíaLaura SánchezCata LoshuertosPep BonetMita MascaróJosep Miquel Flexas

Col·laboradorsColaboradoresFerran FusterAsun BibiloniAntoni BordoyCati GinardMiquel MicerMiquel RiutortMita MascaróPepe Tamayo

Disseny i MaquetacióDiseño y MaquetaciónDori Montoro

Fotografia de PortadaFotografía de PortadaMiquel Riutort

Page 3: F22 Magazine

3

Agenda

índe

x

Editorial4

5

6

14

20

26

32

40

42

DenúnciaGASODUCTE Son Reus-Andratx

AutorMita Mascaró, Abandonats

ViatgesCata Loshuertos, Escapada a Irati - Tardor

OpinióPep Bonet

JocQui s’amaga darrera de la fotografia?

La fotografia... ens uneixFestes d’hivern

TutorialMàscara d’Enfocament

Page 4: F22 Magazine

4

editorial

Queridos compañeros. Llegan tiempos de cambios, cambios tanto en lo personal como en el Col·lectiu F22.Después de 4 años siendo el timonel del barco, he dejado el timón en manos de otro equipo de personas, con ilusión e ideas renovadas. Decidí no presentarme a la reelección del cargo, principalmente porque en esta etapa de mi vida, no puedo dedicarme al cien por cien de lo que el club se merece. Por tanto, haciendo un ejercicio de responsabilidad, creo que es mejor mantenerme al margen y dar paso a gente que pueda aportar algo más a esta nueva legislatura.Durante estos cuatro años creo que esta junta directiva ha hecho cosas my positivas: se han realizado cursos de formación, se han renovado instalaciones, puesto en marcha una plataforma web para la publicación de contenidos y un fórum donde compartir nuestras fotografías, excursiones, salidas fotográficas, proyección en las redes sociales y como no, la creación de esta revista.El balance resultante de estos cuatro años ha sido muy positivo, ya que me ha permitido aprender mucho, conocer gente muy interesante. No quiero dejar pasar la oportunidad de agradecer los esfuerzos realizados por mi junta directiva, a los socios que aportan su ayuda desinteresadamente y especialmente a José Tamayo y Joan Palmer que han estado siempre a mi lado para ayudarme en todo lo que he necesitado durante estos años.Nos veremos por el club, como cada viernes.

Queridos socios y socias del Col·lectiu, como dijo Tarradellas cuando regresó a España desde el exilio “Ya estoy aquí”, yo también os digo, “ya vuelvo a estar aquí”.Vuelvo como Presidente después de cuatro años, si bien como socio, nunca he estado alejado, lleno de ilusiones, proyectos y ganas de hacer que nuestro querido club sea cada día un poco más grande.Cuento con una Junta Directiva, joven, ambiciosa, entusiasmada con este proyecto y cuento con todos vosotros para conseguirlo. Dentro de unos días nos pondremos en contacto con todos vosotros para conocer de primera mano que inquietudes tenéis, que necesitáis que el club haga por vosotros y, si fuera posible, que podéis hacer vosotros por el Club. Necesitamos oír vuestras voces.Nos vemos por el Club, ¿os parece bien?

Benvolguts companys. Han arribat moments de canvis; canvis tant personals com en el Col·lectiu F22.Després de 4 anys al capdavant d’aquest vaixell, he deixat el timó en mans d’un altre equip de persones amb il·lusió i noves idees. Vaig decidir no presentar-me a la re-elecció del càrrec, principalment perquè en aquesta etapa de la meva vida no puc donar el cent per cent que el club es mereix. Per tant, en un exercici de responsabilitat, crec que és millor mantenir-me al marge i donar pas a gent que pugui aportar un plus a aquesta nova legislatura.Durant aquests quatre anys crec que aquesta junta directiva ha fet coses molt positives: cursos de formació, renovació de les instal·lacions, engegar una plataforma web de publicació de continguts amb un fòrum per compartir les nostres fotografies, excursions, sortides fotogràfiques, projecció en xarxes socials i, evidentment, la creació d’aquesta revista.Em porto d’aquests quatre anys un balanç molt positiu, ja que m’ha permès aprendre moltes coses i conèixer gent molt interessant. No vull deixar passar l’oportunitat per agrair els esforços realitzats a la meva junta directiva, als socis que aporten la seva ajuda desinteressada i especialment a José Tamayo i Joan Palmer que han estat al meu costat per ajudar-me en tot el que he necessitat durant aquests anys.Ens veiem pel club com cada divendres.

Estimats i estimades Socis i Sòcies del Col·lectiu, com va dir en Tarradellas al moment de tornar a Espanya des de l’exili “Ja soc aquí”, jo també vos dic “Ja torno a ser aquí”.Torno a ser aquí com a President després de quatre anys, si bé com a soci no he estat mai allunyat, ple de il·lusions, projectes i ganes de fer el nostre estimat club cada dia una mica més i més gran.Compto amb una Junta Directiva, jove, ambiciosa, engrescada amb aquest projecte i compto amb tots vosaltres per aconseguir-ho. D’aquí a uns dies ens posarem en contacte amb vosaltres per saber de primera mà quines inquietuds teniu, que necessiteu que el Club faci per vosaltres i, si pot ser també, què podeu fer vosaltres pel Club. Necessitem sentir les vostres veus.Ens veiem pel Club, vos sembla?

http://[email protected]

Josep Miquel FlexasSoci del Col·lectiu F22.

Joan Palmer MFIAP, EsFIAP, ED.ISF, R.ISF3, ACEF, MFCF.

President del Col·lectiu Fotogràfic F/22

Page 5: F22 Magazine

5

agen

daCom sempre, puntualment anireu rebent les activitats programades per email.

Exposició “Torreños”.Autor: José Tamayo.

Lloc: Sala d’exposicions de La Misericòrdia.Dates: del 8 al 15 de Març.

(inauguració: 8 de Març a les 19.00h)

Exposición “Torreños”.Autor: José Tamayo.Lugar: Sala de exposiciones de La Misericòrdia.Fechas: del 8 al 15 de Marzo.(inauguración: 8 de Marzo a las 19.00h)

Exposició “Mans”.Autor: Caterina Ginard.

Lloc: Sala d’exposicions de La Misericòrdia.Dates: del 19 al 26 d’Abril.

(inauguració: 19 d’Abril a les 19.00h)

Exposición “Mans”.Autor: Caterina Ginard.Lugar: Sala de exposiciones de La Misericòrdia.Fechas: del 19 al 26 de Abril.(inauguración: 19 de Abril a las 19.00h)

Exposició “La Patagonia”.Autor: Luis Alberto Franke.

Lloc: Sala d’exposicions de La Misericòrdia.Dates: del 31 de Maig al 6 de Juny.

(inauguració: 31 de Maig a les 19.00h)

Exposición “La Patagonia”.Autor: Luis Alberto Franke.Lugar: Sala de exposiciones de La Misericòrdia.Fechas: del 31 de Mayo al 6 de Junio.(inauguración: 31 de Mayo a las 19.00h)

Xerrada “el mundo del MACRO”.Lloc: Sala del Col·lectiu F22.Data: 22 de Febrer, 19:00 h.

Charla “el mundo del MACRO”.Lugar: Sala del Col·lectiu F22.Fecha: 22 de Febrero, 19:00 h.

KDD fotogràfica.Organitza: Col·lectiu F22

i Mallorca i els nostres objectius.Lloc: A determinar.

Data: 23 de Febrer, 9:00 h.

KDD fotográfica.Organiza: Col·lectiu F22 y Mallorca i els nostres objectius.Lugar: Por determinar.Fecha: 23 de Febrero, 9:00 h.

Page 6: F22 Magazine

6

Por lo menos una vez al año intento salir de fotos con algunos colegas aficionados también a la fotografía. Decir que estas escapadas son motivo de doble satisfacción, hacer lo que me gusta y disfrutar de buena compañía. Tengo el privilegio de encontrarme rodeada de aficionados con un gran talento y sólo el hecho de salir con ellos de fotos es ya una gran oportunidad para seguir aprendiendo.La Selva de Irati es el segundo hayedo-abetal más extenso y mejor conservado de Europa.Un bosque que nos brinda multitud de sensaciones: un encuentro con la naturaleza, el rumor del agua entre hayas y abetos, el frescor del río Irati o del embalse de Irabia, las hojas caídas en otoño y la suavidad del manto de hierba que cubre esta joya de los Pirineos.

Al menys un pic a l’any intent fer una sortida fotogràfica en companyia d’alguns col·legues aficionats també a la fotografia. He de dir que aquestes escapades són motiu d’una doble satisfacció, faig lo que m’agrada i puc disfrutar i compartir de les bones amistats. Tenc el privilegi d’estar rodejada d’aficionats amb un gran talent per la foto i només el fet d’anar amb ells és ja una gran oportunitat per seguir aprenent.La Selva d’Irati es el segon bosc de fagedes i avets més extens i millor conservat d’Europa.Un bosc que ens brinda multitud de sensacions: un encontre amb la natura, el remor de les aigües per dins els avetals i fagedes, la frescor del riu Irati o de l’embassament de Irabia, les fulles pel terra i la suavitat del mant d’herba que cubreix aquesta joia dels Pirineus.

Colores de OtoñoEscapada a Irati Text i Fotografies: Cata Loshuertos

Page 7: F22 Magazine

7

Page 8: F22 Magazine

8

Page 9: F22 Magazine

9

Page 10: F22 Magazine

10

Viat

ges

Page 11: F22 Magazine

11

Viajes

Page 12: F22 Magazine

12

Viat

ges

Page 13: F22 Magazine

13

Viajes

Page 14: F22 Magazine
Page 15: F22 Magazine

15

Denuncia

La Comisión de MEDIO AMBIENTE debe valorar con criterios medioambientales el Estudio de Impacto Ambiental presentado por la empresa ENDESA, sin caer en la falacia de que pasar por la carretera “molesta” a muchos conductores y ciudadanos para aceptar, como mejor, trascurrir por zonas de gran valor paisajístico y medioambiental, algunas protegidas como Can Mallol o el cauce de Sa Riera.

Endesa pretende hacer un TRAZADO de un gasoducto que pase por zonas de gran interés medioambiental de Esporles, Establiments, y La Vileta (Torrent de Sa Riera, Ses Rotgetes, etc.), por ahorrar coste, cuando debiera transcurrir por el borde de la carretera, acortando además 5 Km. y no suponiendo un destrozo del paisaje.Destroza 3 veces el cauce de Sa Riera (humedal lineal), arrasa montañas y bosques altamente protegidos (LEN Balear, por ejemplo: “Ses Rotgetes” en Esporles), pasa por una singularidad física y biológica extraordinaria (Avenc de Can Mallol, con su fauna endémica), sortea colegios y guarderías (de la zona de “colegios” -Madre Alberta, etc.- y del Parc Bit), transcurre por en medio de núcleos poblacionales como Establiments, Ses Rotgetes y Son Anglada, de importancia paisajística, arrasa algarrobos, almendros y olivos de más de 200 años, destroza “marges” de “pedra-seca”, quanats (torrentes encauzados en piedra seca), deja una zona de “derecho de paso” en medio de los campos y montes, y en caso de explosión “sólo” afecta la onda expansiva a un radio de “unos” 100 metros...Todos aquellos que queráis podéis firmar en el siguiente enlace, debemos llegar a 500 firmas, y entregar a: José Carlos Caballero Rubiato, Comissió de Medi Ambient (BALEARES)

http://www.avaaz.org/es/petition/Modificacion_trazado_del_GASODUCTO_Son_ReusAndratx_Mallorca

La Comissió de Medi Ambient ha de valorar amb criteris mediambientals l’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa ENDESA, sense caure en la fal·làcia de que passar per la carretera “molesta” a molts conductors i ciutadans per acceptar, com a millor, transcórrer per zones de gran valor paisatgístic i mediambiental, algunes protegides com Can Mallol o el curs de Sa Riera.

Endesa pretén fer un TRAÇAT d’un gasoducte que passi per zones de gran interès mediambiental d’Esporles, Establiments, i La Vileta (Torrent de Sa Riera, Ses Rotgetes, etc.), per estalviar cost, quan hauria de transcórrer per la vora de la carretera, escurçant més de 5 km. i no suposant una destrossa del paisatge.Destrossa 3 vegades el curs de Sa Riera (aiguamoll lineal), arrasa muntanyes i boscos altament protegits (LEN Balear, per exemple: “Ses Rotgetes” a Esporles), passa per una singularitat física i biològica extraordinària (Avenc de Can Mallol, amb la seva fauna endèmica), sorteja escoles i llars d’infants (de la zona de “col·legis”- Madre Alberta, etc. -i del Parc Bit), transcorre pel mig de nuclis poblacionals com Establiments, Ses Rotgetes i Son Anglada, d’importància paisatgística, arrasa garrofers, ametllers i oliveres de més de 200 anys, destrossa “marges” de “pedra-seca”, quanats (torrents canalitzats en pedra seca), deixa una zona de “dret de pas” enmig dels camps i muntanyes, i en cas d’explosió “només” afecta l’ona expansiva a un radi de “uns” 100 metres...

Per tot això, tots aquells que volgueu, podeu signar en el següent enllaç, hem d’arribar a 500 signatures, i lliurar-les a: José Carlos Caballero Rubiato, Comissió de Medi Ambient (BALEARS)

GASODUCTO Son Reus-AndratxModificación trazado del

Text i Fotografies: Laura Sánchez

Page 16: F22 Magazine

16

Page 17: F22 Magazine

17

Denuncia

Page 18: F22 Magazine

18

Den

únci

a

Page 19: F22 Magazine

19

Page 20: F22 Magazine

20

A les runes també hi ha

Des de fa un temps, a més d’alguns dels magnífics racons de la meva estimada illa, em fascinen els llocs abandonats, on pot haver tanta o més bellesa que en qualsevol paisatge si se sap veure, i si aconsegueixes ser el primer a entrar, experimentar l’emoció d’anar descobrint, estància per estància, la història que ha quedat enterrada entre runes, pols i rovell.Malauradament, a Mallorca tenim poc del tema, potser algun dia em podré dedicar a viatjar per Europa a la recerca d’aquests palaus, fàbriques, hospitals etc. abandonats, i que estaran esperant-me a mi i a la meva càmera. Mentrestant, vos deixo una mostra d’alguns llocs que he visitat.Au

tor

BELLESA

Page 21: F22 Magazine

21

A les runes també hi ha

Desde hace un tiempo, además de los bonitos rincones de mi adorada isla, me fascinan los lugares abandonados, en los que puede haber tanta o más belleza que en cualquier paisaje si se sabe ver, y si consigues ser el primero en entrar, experimentar la emoción de ir descubriendo, estancia por estancia, la historia que ha quedado enterrada entre escombros, polvo y óxido. Desgraciadamente, en Mallorca tenemos poco del tema, quizás algún día...podré dedicarme a viajar por Europa en busca de esos palacios, fábricas, hospitales etc. abandonados, y que estarán esperándome a mi y a mi cámara. Mientras tanto, os dejo una muestra de algunos lugares que he visitado.

Autor

Text i fotograf iesMita Mascaró

Page 22: F22 Magazine

22

Auto

r

Page 23: F22 Magazine

23

Autor

Page 24: F22 Magazine

24

Auto

r

Page 25: F22 Magazine

25

Autor

Page 26: F22 Magazine

26

Màscara d’EnfocamentTu

toria

l

Text i Fotografies: Josep Miquel Flexas

1Técnica de enfoque Dan Margulis.Esta técnica nos permitirá realizar un enfoque sin ruido y eliminando los halos que se puedan producir.

Tècnica d’enfocament Dan Margulis.Aquesta tècnica ens permetrà fer un enfocament sense renou i eliminant els halos que es poden produir.

Page 27: F22 Magazine

27

Màscara d’EnfocamentTutorial

2La clave de este sistema es que se hace a partir de la imagen convertida a modo Lab.

La clau d’aquest sistema es que es fa a partir de l’imatge convertida a modo Lab.

Page 28: F22 Magazine

28

Tuto

rial

Una vez que se ha convertido a Modo Lab, podemos pasar a duplicar la capa con Ctrl+J ó Cmd+J en Mac.

Vamos a la paleta de canales y seleccionamos el canal de luminosidad.

Una vegada que s’ha convertit a Modo Lab, podem passar a duplicar la capa amb Ctrl+J ó Cmd+J en Mac.

Anam a la paleta de canals i seleccionem el canal de lluminositat.

3

4

Page 29: F22 Magazine

29

Tutorial

Cuando ya lo tenemos seleccionado, aplicamos el filtro Máscara de enfoque desde el menú Filtro/Enfoque/Máscara de enfoque...

Los valores dependerán un poco del tamaño de la foto y su resolución. En este caso, como la foto no era muy grande, he utilizado una cantidad del 300%, pero para tamaños superiores se puede llegar hasta el 500%. Dejamos el Radio y el Umbral con los valores de 1 y 2 respectivamente en cualquier caso.

El siguiente paso es pulsar Ctrl+Click (Cmd+click en Mac) sobre el canal Lab. De esta forma haremos una selección basada en la luminosidad de la capa Lab.

Quan ja el tenim seleccionat, aplicam el filtre Màscara d’enfocament des del menú Filtre/Enfocament/Màscara d’enfocament...

Els valors dependran una mica del tamany de la foto i la seva resolució. En aquest cas, com la foto no era molt gran, he usat una quantitat del 300%, però per tamanys superiors es pot arribar fins a 500%. Deixam el Ràdio i el Llindar amb els valors 1 i 2 respectivament en qualsevol cas.

El següent pas es polsar Ctrl+Click (Cmd+click en Mac) damunt el canal Lab. D’aquesta manera farem una selecció basada en la lluminositat de la capa Lab.

6

7

Page 30: F22 Magazine

30

Tuto

rial

Una vez hecha la selección, creamos una nueva capa de ajuste, basada en la selección actual, en nuestra capa de trabajo, pulsando el botón señalado en la imagen en la paleta Capas

Una vegada feta la selecció, cream una nova capa d’ajustament, basada en la selecció actual, a la nostra capa de treball, prement el botó assenyalat a la imatge a la paleta Capes. 8

Page 31: F22 Magazine

31

Tutorial

Con esta acción, lo que haremos será eliminar los posibles halos que se hayan generado a la hora de aplicar la máscara de enfoque inicial. Para ello, hacemos click sobre la capa de ajuste para seleccionarla i combinamos Ctrl+I (Cmd+I en Mac) para invertir la capa.

Y este es el resultado final. Una imagen perfectamente enfocada y sin ruido.

Amb aquesta acció, el que farem serà eliminar els possibles halos que s’hagin generat a l’hora d’aplicar la màscara d’enfocament inicial. Per això, prenem click damun la capa d’ajustament per seleccionar-la i combinam Ctrl+I (Cmd+I en Mac) per invertir la capa.

I aquest és el resultat final. Una imatge perfectament enfocada i sense renou.

9

Page 32: F22 Magazine

32

Opi

nió

Fotografia, escriure amb llum. Etimologia d’una paraula, complicada com quasi totes ses paraules.A sa fotografia, com a s’escriptura, podem establir moltes categories. Jo ara en marcaré tres, per parlar: es simple document, s’extracció d’un moment especial i sa recreació.Des simple document, des queixal abans i després d’empastar, poc hi ha que dir.Es moments especials podria dir-se que omplen sa quasi totalitat des món fotogràfic, però sa categoria d’especial és molt relativa. Especials són es retrat d’un nadó o una posta de sol o una pagoda a Nepal, però no sempre son “universalment especials”. Es nadó sols és especial pes seus pares, sa posta de sol pot ser hermosa, però “ja l’haviem vista” i sa pagoda és especial perquè mos fa somiar amb es envoltants que no surten a sa foto. Pes qui s’ho mira, sa pagoda no és més que un document exòtic d’un viatge que ell no ha fet. Sa foto de sa posta de sol a Deià és un moment molt especial, però n’hi ha milions de moments molt semblants, a n’es que acabam anomenant “postals”

Escriure amb llumText i Fotografies: Pep Bonet

Page 33: F22 Magazine

Opinión

Fotografía, escribir con luz. Etimología de una palabra, complicada como casi todas las palabras.En la fotografía, como en la escritura, podemos establecer muchas categorías. Yo ahora marcaré tres, por decir algo: el simple documento, la extracción de un momento especial y la recreación.Del simple documento, la foto de la muela antes y después del empaste, poco hay que decir.Los momentos especiales podría decirse que llenan la casi totalidad del mundo fotográfico, pero la categoría de especial es muy relativa. Especiales son el retrato de un bebé o una puesta de sol o una pagoda en Nepal, pero no siempre son “universalmente especiales”. El bebé sólo es especial para sus padres, la puesta de sol puede ser bonita, pero “ya la habíamos visto” y la pagoda es especial porque nos hace soñar con los alrededores que no salen en la foto. Para el mirón, la pagoda no es más que un documento exótico de un viaje que él no ha hecho.La foto de la puesta de sol en Deià es un momento muy especial, pero existen millones de momentos muy parecidos, a los que acabamos llamando “postales”.

Escriure amb llum

Page 34: F22 Magazine

34

De totes maneres, des moments especials i afegint-hi sa sensibilitat des fotògraf se’n poden treure imatges úniques. Se poden conseguir “escriure” paisatges, expresions de persones… Amb sa llum se poden arribar a “escriure” sentiments.Des moments especials i de sa seva fixació en imatges és del que xerram quasi sempre. Tenim un especial interès en documentar es moments que ens impacten. Sa foto, en blanc i negre, d’uns pescadors a trec d’auba està més ben “escrita” que sa posta de sol de Deià, per s’abstracció des color, pes format, per sa immensitat de la mar front es pescadors, per sa llum que va omplint el cel… Per això i moltes més coses aqueixa foto a mi em transmet pau. Se va fer tot es control possible d’una imatge que era allà, que no la vaig fer jo, me vaig limitar a captar-la i a manipular-la segons sa meva sensibilitatO

pini

ó

Page 35: F22 Magazine

35

De todas formas, de los momentos especiales y añadiendo la sensibilidad del fotógrafo, se pueden extraer imágenes únicas. Se puede conseguir “escribir” paisajes, expresiones de personas… Con la luz se pueden llegar a “escribir” sentimientos.De los momentos especiales y de su fijación en imágenes es de lo que hablamos casi siempre. Tenemos un especial interés en documentar los momentos que nos impactan. La foto, en blanco y negro, de unos pescadores al amanecer, está mejor “escrita” que la puesta de sol de Deià, por la abstracción del color, por el formato, por la inmensidad del mar frente a los pescadores, por la luz que va rellenando el cielo… Por eso y muchas más cosas esta foto a mi me transmite paz. Se hizo todo el control posible de una imagen que estaba ahí, que no fabriqué yo, me limité a captarla y a manipularla según mi sensibilidad.

Opinión

Page 36: F22 Magazine

36

A mi, ara, me plau parlar de sa recreació. Es moments especials, tot i que els manipulam, solen ser autònoms. Noltros els posam floritures, llums, velocitats de captació, òptiques, filtres, etc., però s’insecte passava per allà, sa posta de sol la va fer es sol, no noltros, s’alba se les enginya tota sola, sense que ningú l’empenyi.A sa recreació, sa foto comença com una idea. Pot començar de nit, a les fosques, “sense llum per escriure-la”. A sa recreació, abans de fer sa foto, l’haurem de composar, l’haurem de fabricar. Pensau que no “se surt” a fer recreacions, un pensa una possible foto, la materialitza i s’hi mira molt en “construir-la” i quan, a la fi, la veu, pot prémer s’obturador.Provocat pes concurs “Caminos de Hierro”, me vaig inventar sa història d’un tren que torna de l’infern, sa recreació de s’abandonament de sa mala vida, des retorn a sa felicitat. Aqueixa simple elucubració va fer servir un parell de setmanes de sa meva vida, primer cercant un tren amb caràcter, després fabricant un atrezzo que vestís sa història. Se va fabricar tot, sa llum, s’elaboració, es marc de sa foto, s’àngul de posició des tren, es fons que se va afegir amb una retro-projecció, se va haver de bufar fum per sa ximenea des tren, se van haver de fabricar ses vies volant sobre es foc de l’infern…O

pini

ó

Page 37: F22 Magazine

37

A mí, ahora, me apetece hablar de la recreación. Los momentos especiales, aunque los manipulemos, suelen ser autónomos. Nosotros les ponemos aderezos, luces, velocidades de captación, ópticas y filtros, etc., pero el insecto pasaba por allí, la puesta de sol la hizo el Sol, no nosotros, el amanecer amanece solo, sin que nadie le empuje.En la recreación, la foto empieza como una idea. Puede empezar de noche, a oscuras, “sin luz para escribirla”. En la recreación, antes de hacer la foto, deberemos componerla, deberemos fabricarla. Pensad que no “se sale” a hacer recreaciones, uno piensa una posible foto, la materializa y se esmera en “construirla” y cuando, por fin, la ve, puede disparar el obturador.Provocado por el concurso “Caminos de Hierro”, me inventé la historia de un tren que vuelve del infierno, la recreación del abandono de la mala vida, del regreso a la felicidad. Esta simple elucubración usó un par de semanas de mi vida, primero buscando un tren con carácter, luego fabricando un atrezzo que arropara la historia. Se fabricó todo, la luz, el encuadre, el ángulo de posición del tren, el fondo que se puso con una retroproyección, se tuvo que insuflar humo en la chimenea del tren, hubo que fabricar las vías volando sobre el fuego del infierno…

Opinión

Page 38: F22 Magazine

38

Sa foto que va sortir representa aproximadament sa idea que vaig tenir, “escrita amb llum”, com qui escriu un conte. I, si va a dir veritat, tenc moltes fotos que jo crec bones, que m’agraden, de moltíssims moments especials. Però ses recreacions que he anat fent se mesuren d’una altra manera, no “m’agraden”, són filles meves i les estim incondicionalment.O

pini

ó

Page 39: F22 Magazine

39

La foto que salió representa aproximadamente la idea que tuve, “escrita con luz”, como quien escribe un cuento. Y, a decir verdad, tengo muchas fotos que yo creo buenas, que me gustan, de muchísimos momentos especiales. Pero las recreaciones que he ido haciendo se miden de otra manera, no me “gustan”, son hijas mías y las quiero incondicionalmente.

Opinión

Page 40: F22 Magazine

40

foto

graf

ia

Va néixer a Nova York el 15 de maig de 1923 i va morir a San Antonio, Texas, l’1 d’octubre de 2004, va sofrir una hemorràgia cerebral mentre es trobava en una sessió fotogràfica per a un projecte encarregat per la revista The New Yorker, el qual es titulava «on democracy», i s’enfocava en el procés electoral de 2004 als Estats Units.Fotògraf nord-americà de modes, i gran retratista, va començar en els 50 amb treballs de moda per a la revista Harper’s Basar, on va acabar sent Cap de Fotografia, també va col·laborar amb altres revistes com Vogue, Life i Look, va ser el gran fotògraf de la moda durant els anys 60 i 70. En el 63 va fotografiar el Moviment pels Drets Civils en el sud dels Estats Units, col·laborant en els següents anys amb James Baldwin en el llibre Nothing personal. A la fi dels 60 i principis dels 70, va realitzar reportatges de capdavanters militars i víctimes a la guerra de Vietnam i manifestacions anti-guerra als Estats Units pel diari New York Estafis. Al Nadal del 89-90 va viatjar a Alemanya per documentar una ciutat dividida en dos mons diferents la nit en que queia el Mur de Berlín. Els seus retrats, aparentment senzills però profundament psicològics, de personalitats famoses i desconegudes posant enfront d’un immaculat fons blanc, mostren a un acurat fotògraf capaç de plasmar en paper fotogràfic trets inesperats dels rostres de personatges de l’envergadura de Truman Capote, Henry Miller, Marilyn Monroe… entre molts d’altres. El seu mètode era senzill però efectiu, la derrota anímica del contrari fotografiat a través de llargues i cansades sessions de fins a quatre hores. Així nu, el retratat i indefens era capaç de mostrar la seva personalitat més sincera. I és que per a ell les fotos tenien una realitat que la gent no té. Coneixia a la gent mitjançant les fotos. En el 79 va començar un dels seus treballs més importants que durà 5 anys. Per encàrrec del museu Amon Carter, de Fort Worth, Texas, va recórrer l’oest dels Estats Units per documentar a les persones del seu País. A In the american west, ens mostra a grangers, miners, rodamons, prostitutes, mestresses de casa, presos, vaquers, etc. en fotografies de gran format preses amb llum de dia, a l’aire lliure i com sempre, davant un fons blanc. A més del gran format, va desenvolupar una obra en paral·lel, usant el pas universal, que reflecteix les seves vivències més personals, com a viatges o records familiars. El temps, la gent gran i les seves tensions, resulten ser el motiu fonamental en les seves obres. En el 91 va rebre el Premi internacional de la fundació Hasselblad.

Qui s’amaga darrera de la fotografia?Text: Laura Sánchez

Page 41: F22 Magazine

41

Nació en Nueva York el 15 de mayo de 1923 y murió en San Antonio , Texas, el 1 de octubre de 2004, sufrió una hemorragia cerebral mientras se encontraba en una sesión fotográfica para un proyecto encargado por la revista The New Yorker, el cual se titulaba «On democracy», y se enfocaba en el proceso electoral de 2004 en los Estados Unidos.Fotógrafo estadounidense de modas y gran retratista, comenzó en los 50 con trabajos de moda para la revista Harper’s Basar, donde terminó siendo Jefe de Fotografía. también colaboró con otras revistas como Vogue, Life y Look. Fue el gran fotógrafo de la moda durante los años 60 y 70. En el 63 fotografió el Movimiento por los Derechos Civiles en el sur de los Estados Unidos, colaborando en los siguientes años con James Baldwin en el libro Nothing personal. A finales de los 60 y principios de los 70 realizó reportajes de líderes militares y víctimas en la guerra de Vietnam y manifestaciones anti-guerra en los Estados Unidos para el diario New York Times. En la Navidad del 89-90 viajó a Alemania para documentar una ciudad dividida en dos mundos diferentes la noche en que caía el Muro de Berlín. Sus retratos, aparentemente sencillos pero profundamente psicológicos, de personalidades famosas y desconocidas posando frente a un inmaculado fondo blanco, muestran a un cuidadoso fotógrafo capaz de plasmar en papel fotográfico rasgos inesperados de los rostros de personajes de la envergadura de Truman Capote, Henry Miller, Marilyn Monroe… entre muchos otros. Su método era sencillo pero efectivo, la derrota anímica del contrario fotografiado a través de largas y cansadas sesiones de hasta cuatro horas. Así desnudo, el retratado e indefenso era capaz de mostrar su personalidad más sincera. Y es que para él las fotos tenían una realidad que la gente no tiene. Conocía a la gente mediante las fotos. En el 79 comenzó uno de sus trabajos más importantes que duró 5 años. Por encargo del museo Amon Carter, de Fort Worth, Texas, recorrió el oeste de los Estados Unidos para documentar a las personas de su País. En In the american west, nos muestra a granjeros, mineros, vagabundos, prostitutas, amas de casa, presos, vaqueros de rodeo etc. en fotografías de gran formato tomadas con luz de día, al aire libre y como siempre, ante un fondo blanco. Además del gran formato, desarrolló una obra en paralelo, usando el paso universal, que refleja sus vivencias más personales, como viajes o recuerdos familiares. El tiempo, la vejez y sus tensiones, resultan ser el motivo fundamental en sus obras. En el 91 recibió el Premio internacional de la fundación Hasselblad.

fotografía

Qui s’amaga darrera de la fotografia?

Page 42: F22 Magazine

42

Per aquest número del Magazine f22, vàrem sol·licitar-vos fotografies sobre les nostres festes d’hivern. Tenim una gran tradició de festes per aquestes dates. Tot el mes de Gener es pot dir que de poble en poble, Mallorca s’encén, foguerons, focs, roda-carrers, torrades, espinagades i dimonis, molts de dimonis. I això es lo que ens ha passat, hem rebut quantitat de fotos, totes bones i fetes amb la il·lusió de plasmar aquests moments. Algunes fotos crec que estan fetes amb una bona dosi de risc per la integritat del fotògraf i la seva càmera. Aquí vos deixam una bona mostra de les festes de gener.

Text: Cata Loshuertos

festes d’hivern

ens

unei

x

Asun Bibiloni

Para este número del Magazine f22, os solicitamos fotografías sobre nuestras fiestas de invierno. Tenemos una gran tradición de fiestas por estas fechas. Durante todo el mes de Enero puede decirse que, de pueblo en pueblo, Mallorca se enciende. Hogueras, fuegos, pasacalles, torradas, espinagadas y demonios, muchos demonios. I esto es lo que ha pasado, que hemos recibido gran cantidad de fotos, todas buenas y hechas con la ilusión de plasmar estos momentos. Algunas fotos creo que están hechas con una buena dosis de riesgo para la integridad del fotógrafo y su cámara. Aquí os dejamos una buena muestra de las fiestas de enero.

Page 43: F22 Magazine

43

nos une

Page 44: F22 Magazine

44

ens

unei

x

Antoni Bordoy

Page 45: F22 Magazine

45

nos une

Andreu Negre

Page 46: F22 Magazine

46

ens

unei

x

Page 47: F22 Magazine

47

nos une

Cati Ginard

Page 48: F22 Magazine

48

ens

unei

x

Miquel Micer

Asun Bibiloni

Page 49: F22 Magazine

49

nos une

Page 50: F22 Magazine

50

Miquel Riutortens

unei

x

Page 51: F22 Magazine

51

nos une

Page 52: F22 Magazine

52

ens

unei

x

Page 53: F22 Magazine

53

nos une

Page 54: F22 Magazine

54

Pepe Tamayoens

unei

x

Page 55: F22 Magazine

55

nos une

Page 56: F22 Magazine

56

ens

unei

x

Page 57: F22 Magazine

57

nos une

Page 58: F22 Magazine

58

ens

unei

x

Page 59: F22 Magazine

59

nos une

Page 60: F22 Magazine

60

Ens Uneix... vol agrair la vostra col·laboració i desitja la vostra participació per el següent número. Ara que el bon temps s’acosta, enviau-mos les vostres fotografies sobre el tema “Fotografies de natura”. Aprofitau per sortir al camp, disfrutau els dies ara que ja són mes llargs i teniu esment de no deixar-vos la càmera a casa!

Voldríem rebre moltes fotos vostres, que vos animéssiu a participar molt més! L’f22 va néixer amb la intenció de ser un vehicle eficaç per a les nostres fotografies, que ens faciliti compartir la nostra obra, totalment enfocada al soci i per al soci. Per això, feu-mos arribar les vostres iniciatives i, d’acord amb les seves possibilitats, la idea podria ser incorporada al Magazine.

Si vols col·laborar i tens qualque projecte que has duit a terme i no tens vehicle per mostrar-lo, aquest pot ésser el mitjà. Posa’t en contacte amb el Club.

Recordau el tema: Fotografia de natura. F22 magazine:

Enviau les vostres fotos per correu electrònic [email protected]

‘Atn Magazine’ens

unei

x

Ens Uneix... quiere agradecer vuestra colaboración y desea vuestra participación para el siguiente número. Ahora que el buen tiempo se acerca, enviadnos vuestras fotografías sobre el tema “Fotografías de naturaleza”. Aprovechad para salir al campo, disfrutad los días ahora que ya son más largos y ¡tened cuidado de no olvidaros la cámara en casa!

Querríamos recibir muchas fotos vuestras, ¡que os animaseis a participar mucho más! El f22 nació con la intención de ser un vehículo eficaz para vuestras fotografías, que nos facilite compartir nuestra obra, totalmente enfocada al socio y para el socio. Para ello, hacednos llegar vuestras iniciativas y, de acuerdo con las posibilidades, la idea podría ser incorporada al Magazine.

Si quieres colaborar y tienes algún proyecto que has llevado a cabo y no tienes vehículo para mostrarlo, este puede ser el medio. Ponte en contacto con el Club.

Recordad el tema: Fotografía de naturaleza. F22 magazine:

Enviad vuestras fotografías por correo electrónico a [email protected]

‘Atn Magazine’

Page 61: F22 Magazine

61

nos une

Mita Mascaró

Page 62: F22 Magazine

F22 magazine es una publicación de distribución libre, dirigida a socios, simpatizantes y amigos de la fotografía, sin publicidad. F22 magazine no se hace responsable de las opiniones expresadas por los autores de los trabajos publicados. Todas las fotografías son propiedad de sus autores, todos los derechos inherentes a la propiedad de las obras les pertenecen, no vulneren estos derechos.F22 magazine está editada por el Col·lectiu F22 de fotógrafos de Mallorca, asociación sin ánimo de lucro, con objetivos divulgativos y culturales.

F22 magazine és una publicació de distribució lliure, adreçada a socis, simpatitzants i amics de la fotografia, sense publicitat. F22 magazine no es fa responsable de les opinions expressades pels autors dels treballs publicats. Totes les fotografies són propietat dels seus autors, tots els drets inherents a la propietat de les obres els pertanyen, no vulnerin aquests drets. F22 magazine està editada pel Col·lectiu F22 de fotògrafs de Mallorca, associació sense ànim de lucre, amb objectius de divulgació i culturals.