extra festes ontinyent 2011

Suplement especial

Festes Ontinyent 2011

Tremolen els carrers. S’en-cenen les llums de lesavingudes. Col·loquen ca-dires, tribunes. Els colorsroig i blanc separen el riuClariano. L’esperit delsmoros i dels cristians con-tagia l’ànima ontinyentina,que deixa per una setmanales robes del segle XXI pertornar temps enrere i en-trar de ple en el paper queli correspon. Ontinyent estàen festes, Ontinyent està enfestes de Moros i Cristians. Entrem de ple en la ediciónúmero cent cinquanta i unde les festes de Moros iCristians, unes festes quedesprès de complir unsegle i mig es presenten aldavant del públic mésadultes i reafirmades en laseua essència. Una essèn-cia que va més enllà de serunes festes de ciutat, unaessència que es converteixen un mode de vida, en unamanera d’entendre i deviure la festa que tan parti-cular es d’Ontinyent. En-cara amb el sabor d’un anytant intens com va ser elpassat 2010, afrontem

aquesta nova etapa ambmés il·lusió i amb novesforces. Segurament aquestany es caracteritzarà perser un any més tranquil,calmat, on tot tornarà a lanormalitat, una normalitatque cada any es diferentperò a la que prompte totsens acostumem. Aquestany, les festes de Moros iCristians juguen en la lligade les festes de veritat.Desprès d’obtindre el títolde Festes d’Interès TurísticNacional, d’albergar el ICongrés Internacionald’Ambaixades i d’Ambaixa-dors, de recuperar del re-cord actes i moments quasija oblidats, sens dubteaquestes són unes festesmaures, que tothom a On-tinyent ja veu amb uns ullsdiferents, amb un respecteque s’ha anat estenentarreu de quasi, quasi, tot elmón. Uns les estimen per da-munt de tot. Altres no ente-nen l’estiu sense elles.Altres fan les maletes iaprofiten aquests dies perfer un viatge lluny del trà-

fec fester. Altres confessenno poder ni vore-les, peròacudeixen amb camuflatge

a tots els actes. Hi ha opi-nions per a tots però certes que aquell que ho tastano pot deixar de voler-lesany darrere any. A qui nol’emociona escoltar lamarxa del mestre FerreroXimo al davant del especta-cular castell de la plaçaMajor, plena de gom agom. Veure desfilar als fa-miliars, veïns, amics, cone-guts o desconeguts el diade l’Entrada amb les llàgri-mes relliscant per la pellde la cara. Escoltar l’esclatde la pólvora des de SantaAnna i entre fum i fum

veure aparèixer la imatgedel Morenet baixar de l’Er-mita. Contemplar el castelld’artificis la nit del dissabtedes del Pont Vell, amb eixacalor de les nits d’agostque aventuren una mati-nada gèlida. Són moltes lesemocions, els pels depunta, els somriures i lesrises i com no, alguna quealtra llagrimeta. Podriem parlar de xifres,de nombre d’assistents. Depúblic, de gel·labes i po-driem quantificar milers decoses més. Però aquestesfestes es valoren des de ladistància de cadascú, desde la cadira del dia de l’En-trada o des del balcó delsavis d’on veus les dianesdesprés d’una intensa nit.Les festes de Moros i Cris-tians d’Ontinyent emocio-nen i aquest any venen ambforça per a fer-nos oblidara tots els mals somnis i re-cordar que Ontinyenttambé ens ha donat gransmoments i que encara n’hiha un fum per vindre. Dames i Cavallers, estemen festes.

Festa amb majúsculesOLGA PLA

ExtraPer segon any, ARA-MULTIMÈDIA publica unsuplement especial ambmotiu de les festes deMoros i Cristians d’On-tinyent. Un dels tresorsmés preuats que tenim,hem volgut fer un breurepàs de la Festa de2011, amb entrevistesals seus protagonistesde la mà de les periodis-tes Olga Pla i ArantxaVidal. També aportemarticles dedicats al car-tell, els pregons, la mú-sica i l’actualitat festera,gràcies a les col·labora-cions de Rafael A. Gan-dia i Samantha Sanchis.Tanca el nostre extra lavisió positiva de OlgaPla, mentre que l’obrimamb una petita joia: laportada dissenyada perMigue Martí.

Les imatges usades sónpròpies i cedides per laSocietat de Festers i elsautors dels textos.

Edita: ARAMULTIMÈDIA - Lara& Llorca Comunicació SLMaquetació i Coordinaciódels continguts: JordiOrts i Germán Llorca.

SENS DUBTEAQUESTES SÓNUNES FESTESMÉS MADURES,QUE TOTHOM AONTINYENT JAVEU AMB ULLSDIFERENTS


Guió d’actes

DIJOUS 25 D’AGOST19.30 hores. Entrada de Bandes de música,amb les bandes oficials de cada comparsa des-filant per Maians fins la plaça Major. Interpreta-ció posterior de Chimo.

23.30 hores. Desfilada dels Alardos, cercavilade disfresses i festa en la primera nit festera.

DIVENDRES 26 D’AGOST11 hores. Desfiada infantil; moment per alsmés menuts.

17.30 hores. Entrada cristiana. La primera deles dos entrades recorre els carrers ontinyen-tins amb les dotxe comparses cristianes. El Ca-pità obri la desfilada i el Banderer i Ambaixadorbaixen al lloc setè.

22.30 hores. Entrada mora, amb les desfiladesde Capità i Banderer com referència. Les Bar-ques tanquen l’entrada.

DISSABTE 27 D’AGOST7.30 hores. Diana. Els festers desfilen a ritmede pasdoble pel centre amb la vestimenta dediari.

11.30 hores. Contrabando protagonitzat per Ma-riners i Contrabandistes, al carrer Major i da-vant el castell.

13.30 hores. Inauguració del Mercat medieval,amb el pregó inaugural.

18 hores. Baixada del Crist des de la lloma deSanta Anna a l’esglèsia de Sant Carles.

DIUMENGE 28 D’AGOST6.30 hores. Missa de campanya a la plaça deSanto Domingo.

8 hores. Diana de gala, on contemplar ambcalma les vestimentes.

11.30 hores. Missa Major en acabar la Diana.

18 hores. Solemne processó en honor al Santís-sim Crist de l’Agonia.

DILLUNS 29 AGOST10 hores. Missa a Sant Carles Borromeu.

12 hores. Ambaixada mora en el matí dels tronsa Ontinyent. Desencadena la batalla que porta ala derrota cristiana.

18 hores. Ambaixada cristiana, que acaba ambla reconquesta del castell i la plaça d’Ontinyent.Punt i final a la jornada de batalles d’arcabus-seria entre moros i cristians.

19 hores. Desfilada final.


Defineix el càrrec queocupa com “una evoluciódins del món de la festa”. Ahores d’ara, veu les Festesde Moros i Cristians desd’una perspectiva que haanat madurant pel pas deltemps. Daniel Francés, Ca-pità Cristià de 2011 ultimaja els petits detalls del quesens dubte seran les seuesfestes. “Vas creant escola,vas madurant i la idea deostentar càrrec va crei-xent”, comenta Francés.“Quan eres més jove,aquest tipus de coses lesveus des de lluny. No aple-gues a pensar-ho real-ment. Però aplega elmoment que ho fas i final-ment dones el pas”. Elsamics de la seua penya, El69, portaven molt de tempscomentant-li la possibilitatde que fora Capità. “Fa sisanys que van començaramb el tema. Em deien quejo era el adequat per quetenia una bona penya, ca-pacitat de moure a la gent”,comenta Daniel. “I un pocha sigut aquesta iniciativa

per part dels que m’envol-ten, inclosa ma mare, lameua dona la que em va ferobrir els ulls i decidir-me.Desprès d’una votació, vaigeixir com a Capità i araestic encantat”.

Membre de la comparsaBucaneros des de 1994,veu les festes de Moros iCristians com “cultura itradició ontinyentina”.Admet que no es perd ni unsol acte de la setmana grani que les festes per a ell sonsinònim de vacances. Si lipreguntem sobre el màximd’un fester ho te clar. “Pera mi, ser Capità, Ambaixa-dor o Banderer és el mésgran”, comenta Francés,“però a hores d’ara, ser Ca-pità és complicat. Lescoses ja no són tan senzi-lles com abans, ara es re-

quereix molta feina i moltsdiners i quan estàs dins deFesters et dones compte deque hi ha molta responsa-bilitat”. Aquest serà l’any de DanielFrancés, un any on el pro-tagonisme d’aquest joveontinyentí cobrarà força.Però així i tot, té molt clarque tot el que ell demostreaquest any és un esforç detota una comparsa. “Esticmolt impressionat per lafeina i dedicació que estanfent tots els membres de lacomparsa”, comenta orgu-llós el Capità, “estan moltintegrats amb la Capitaniai quan veus aquesta dedi-

cació sens que has de ferles coses per tu i per ells”. En quant a l’orientació de laCapitania, les pinzelladesgiren totes cap a un costat.“El que anem a presentarestarà basat en els inicisdels Pirates Bucaneros”,comenta Daniel. “Els pri-mers pirates es dedicavena la carnisseria, per des-près vendre la carn alsports. Però quan es vanveure sense animals quematar, s’organitzaven enxocotets vaixells que eixiena robar”. Temps més tard,aquestes petites expedi-cions es convertiren en au-tèntiques mitologies i

aplegaren a nivells moltmajors, tal i com ara els re-cordem. El acte per antonomàsiad’aquest cristià és el dia del’Entrà. “I més aquest any,on la feina de molt detemps i de molta gent esveurà escenificada al com-plet”, comenta Daniel.“Però a mesura que passael temps, vas redescobrintmolts actes, coses en lesque no et fixaves i lesmeues preferències vancanviant”, afirma. “Siaquesta mateixa qüestió,me la preguntaren d’ací unany, possiblement canvia-ria la meua resposta”.

DANIEL FRANCÉS. CAPITÀ CRISTIÀ (BUCANEROS)

“Ser Capità és elmàxim com a fester”

OLGA PLA

LES FESTESSÓN PER A ELLSINÒNIM DEVACANCES

desitgem unes bones festes de Moros i Cristians a Ontinyent

www.com-com.es - [email protected]


El millor que m’emportaréd’aquest any seran lesgrans amistats”. Així declar ho té el cap de l’exèrcitmoro. Per motius perso-nals, gaudia dels dies d’es-tiu a la terra d’Ontinyent.Any darrere any, els actesque veia en la “comparsadels mirons” anaven si-guent menys. Fins que unbon dia, ja fa dotze anyss’endinsà de ple en elsMoros i Cristians de la ca-pital de la Vall d’Albaida.Una vegada dins “l’estiu valligat a les festes. No exis-teix una cosa sense l’altra”,afirma Sendra.Des del primer any, la seuapenya, L’orinal, tenia clarque havia d’ocupar un cà-rrec. “Sempre havien estatamb les mateixes, però finsque no va aplegar el mo-ment, no ho vaig veureclar”, comenta, “però undia, em vaig tornar boig,vaig convocar a tota lapenya a ma casa i es vaigdonar la notícia: vaig a ser

capità”. Mentre diu aques-tes paraules, el suau som-riure que es dibuixa al seurostre ho expressa tot. De vegades, ens concen-trem tant en els dies defestes que oblidem l’esforçque hi ha davant per a quetot siga tal i com ho vegem.“Hi ha dies per a tot”,conta, “es viu amb moltail·lusió, amb moltes ganes.Però és cert que hi ha diesque t’enfades, i sensevoler-ho has de pegar uncolp sobre la taula”. Elsanys de preparació hansigut crucials. “Hem estattots molt units, fent tot elque podíem. És cert queaquest any hi ha gent queno pot fer més del que fa,encara que li agradaria, iaixò és un handicap quetindrem que reinventar enles nostres festes”. Com cada any, al preguntarals càrrecs sobre el dia del’Entrà, es queden senseparaules. “Jo no vull dir res,vull que tot siga una sor-

presa i de fet, hi ha gentque m’ho ha demanat”, co-menta. “Hi ha tantes cosesinventades ja que costaarribar a ser original, peròaixí i tot, nosaltres anem afugir dels típics. Anem aapartar la mirada d’Àfrica,mirant cap a altre lloc. LaCapitania estarà basada enels textos de Cervino”.

Per a donar-li vida a la Ca-pitania compten amb elsrecursos d’Ontinyent. “In-novar amb tot el que tenimací, és una bogeria. Tira-rem mà de la música ber-berisca, on trobem més detres hores de repertori”,comenta Manolo. En quant a fester el po-dríem considerar com unfester des de dins. “Per ami el més important són

els sopars de tots els dis-sabtes, l’ambient que escrea amb la penya, amb laresta de la comparsa”. “SerBerberisco no es tan sols lasetmana de festes. Ni serCapità. Ser Berberisco ésper a mi un somni que m’a-gradaria mantindre sem-pre”. Com a actes més emocio-

nants, es queda amb el diade l’Entrà i les Dianes. “Emsembla molt emotiu veureels primers ulls de sol en-galanat amb el que repre-sentes i de la mà decompanys i amics”. Ara, tan sols queda tancarels ulls i endinsar-se en elque serà l’any més especialper a aquest capità moro.

MANOLO SENDRA. CAPITÀ MORO (BERBERISCOS)

“La Capitania posarà la miradaen els textos de Cervino”

OLGA PLA

EL MÉSIMPORTANT ÉSL’AMBIENT DE LAPENYA


El binomi tradició i joventuts’uneixen per a donar pas al’Ambaixador i BandererCristià. Agafant l’herènciaque des de fa uns anysestan deixant els joves on-tinyentins, Vicent Pla (Am-baixador) i Juan Vaello(Banderer) representenaquest any l’AmbaixadaCristiana de la comparsaFontanos. Una comparsaque porta anys insistint enque havien de ser ells elscàrrecs de 2011. Des de que era moltmenut, Vicent Pla acudiapuntual a la cita de les Am-baixades de la mà del seupare. Poc a poc i senseadonar-se’n, va anar apre-nent els versos de Cervinofins el punt de saber-se’lsde memòria. Una vegadainterioritzada la feina méscomplexa, sols tenia quebuscar algú que volguéscompartir amb ell un cà-rrec com aquest. “La penyano parava d’insistir-me, iem deien que qui millor

que jo, per a ser el Bande-rer”, compta Juan. Mem-bres de la penya GambaSalà, amics, cosins iamants de la festa, tot vavindre rodat. Una vegadaocupant cadascú el seulloc, tot era qüestió deposar-se a organitzar. “Estem preparant moltescoses, tots els dies tenimun milió de temes rondant-nos el cap”, comenta Vi-cent. “Tot el que estempreparant ens farà sentir-se molt identificats”,compta Juan, “la comparsaFontanos és la única queporta l’escut d’Ontinyent”.Aquest és sens dubte laclau sobre la que girarà laseua Entrada. “El nostreboato parlarà dels nostresavantpassats, de la nostrahistòria”, compta Vicent.“Parlarem dels avantpas-sats i dels càrrecs d’Ontin-yent, per això creem queserà una Ambaixada moltemotiva”, comenten els co-sins. Tant la penya Gamba

Salà, la comparsa, com laseua família s’estan desvi-vint per ajudar i que totquede perfecte. “A datad’avui ja ho tenim tot apunt,hem fet presentació de ves-tits, de boatos i la veritat ésque estem molt contentsde tindre-ho tot preparat”,comenta Juan. Aquestos dos joves cosinsno imaginen un estiu senseles festes de Moros i Cris-tians. Des de que eren moltmenuts, bé siga per la fa-mília, o després per aficiópròpia, tots els estius hananat acompanyats de lesfestes i a hores d’ara, no hiha més d’agost sense lasetmana gran de festes.“No m’imagine la vidasense elles i si alguna ve-gada tinguera que fer-ho,

intentaria anar-me’n lomés lluny possible per noescoltar el so del trabuc”,compta Juan. “Jo sols noeixiria a festes si no forad’Ontinyent”, comenta Vi-cent, “per que si no sempreet quedaria eixe nervi enl’estómac, preparar lesgel·labes, els sopars decomparsa, els amics...”. Enquant al paper de la gentjove en la festa de Moros iCristians, son prou clars.“La gent jove no és el futur,la gent jove ja és el pre-sent”, comenta Vicent.Cada any són més els jovesque s’atreveixen a ostentarcàrrec, i ja no sols com aPrimer Tro, si no tambécom a Ambaixador o Ban-derer, càrrecs que semprehan estat més lligats a

unes edats més altes. “Elsjoves s’han llançat a la pa-lestra, han demostrat queestan a la altura de fer fes-tes de Moros i Cristians”,comenta Vicent. “Penseque és molt important queels joves estiguen involu-crats en la festa i que nosols es tracta d’eixir en al-guns actes, si no que esti-guen enmig de tot el que escou”, comenta Juan. Comparteixen un estranysentiment. Per una banda,compten els dies que que-den per a que comencel’esclat de la setmana gran,però per l’altra, els agrada-ria alentir-ho tot el possi-ble. El treball de dos anyseixirà al carrer per conque-rir la ciutat d’Ontinyent,però això també significaràque tota la il·lusió amb laque han estat esperantaquesta setmana, finalit-zarà, i el somni de ser Am-baixador i Bandererquedarà per sempre, al seurecord.

VICENT PLA I JUAN VAELLO. AMBAIXADOR I BANDERER CRISTIANS (COMPARSA FONTANOS)

“Representarem els avantpassats d’Ontinyent”

OLGA PLA

LA COMPARSAFONTANOS ÉSL’ÚNICA QUEPORTA L’ESCUTD’ONTINYENT


VICENT SATORRE I DANIEL SATORRE. AMBAIXADOR I BANDERER MOROS(COMPARSA KÀBILES)

Preparats per a passar a la història

Volem que la gent gaudiscade la nostra Ambaixada ique d’ací quatre o cinc anysencara la recorden”.Aquest és l’objectiu princi-pal dels que aquest anyocupen el càrrec d’Ambai-xador i Banderer Moro perpart de la comparsa Kàbi-les. Vicent Satorre, Ambai-xador, i Daniel Satorre,Banderer són aquest anyels encarregats de defen-sar el textos de Cervino ionejar la bandera de l’exèr-cit moro més alt que mai.Porten tota una vida junts,a casa, amb els amics, alsestudis, com a membresdels Kàbiles. Per això, iperquè comparteixen l’a-mor que el seu pare els vainculcar des de ben menutsper la formació a la quepertanyen, els germansSatorre no poden si noestar més orgullosos delque representen aquest2011.

ProcésUna de les qüestions mésusuals és preguntar als cà-rrecs com decidiren agafarel seu paper. “La comparsasempre havia confiat en miper com a representantvocal en molts actes. Sem-pre que hi ha que fer algundiscurs, parlament,etc.,compten amb mi”, co-menta Vicent, “des de fauns anys em comentavenque el pròxim Ambaixadorhauria de ser jo i aplegat elmoment de la veritat així vaser”. De seguida que Vicentva saber de manera oficialque ell seria l’Ambaixador,li ho contà al germà. “Quanem va comunicar la bonanotícia, i vaig saber que notenia company de càrrec,em vaig oferir per ostentarel lloc de Banderer”, narraDaniel. A la satisfacció deser càrrec, aquest dos ger-mans li sumen el fer-hoamb un familiar. “És tot unprivilegi estar junt al teugermà, treballar els dos almateix ritme, amb la ma-teixa il·lusió per una cosatan especial com ésaquesta”, comenta Vicent.“Ens coneixem tan bé que

el més complex es tornafàcil. Amb una mirada jasabem el que pesa cadascúi la confiança que tenimens permet arribar a resol-dre una decisió importantde seguida”, afirma Daniel.Tot són avantatges peraquests Kàbiles de naixe-ment, que agraeixen de totcor l’amor que el seu pareels ha professat per lacomparsa. Encara que sónmembres de diferents es-quadres, Vicent forma partde la penya La Llonganissa,mentre que Daniel és partactiva de la penya El Donut,dues esquadres junt amb elrecolzament de tota lacomparsa estan participanten tot moment del que su-posa preparar una Ambai-xada.

Aquest any esperen ambmés il·lusió i nervis quemai que aplegue el dia del’Entrada i el dilluns de lesAmbaixades. “Volem feruna Entrada que siga re-

cordada per al gent, qued’ací uns anys encara tin-guen en la ment a Vicent iDaniel Satorre i tot allò quevan fer a la seua Ambai-xada”, confessen els ger-mans. Tant volen que sigael impacte sobre el públicque no s’aventuren a des-vetllar el que porten entremans. “Anem a mostrarcoses que mai han sigutvistes ni a Ontinyent, nicreem que a cap lloc”,compta Vicent. Hauremd’esperar a que aplegue lanit del 26 d’agost per que-dar-nos bocabadats. Sensdubte, l’Entrada serà unmoment per al record, peròtant Ambaixador com Ban-derer esperen amb certaimpaciència que aplegue eldia de les Ambaixades, onde segur, seran autènticsprotagonistes. “El meugermà passarà l’examende les festes eixe dia, peròjo estaré igual o més ner-viós que ell”, afirma Daniel.A la pregunta de com portal’estudi de les Ambaixades,Vicent es riu. “Porte moltsanys estudiant-les, sóc unapassionat dels textos deCervino, per això no he tin-gut que fer un estudi inten-siu aquest any, però esticnerviós, clar que si. El di-lluns serà el dia de la provadefinitiva, una vegada co-mence ja no podré tornarcap arrere per rectificar ocorregir si hi ha algunacosa que no m’agrada”, co-menta Vicent. Amb la setmana gran deles festes xafant-nos elstalons, sols els queda tan-car els ulls i esperar a quetot vinga com el somni queporten vivint des de fa unany.

OLGA PLA

Si pensem en aquest pre-goner, el primer que ensve al cap són festes. D’On-tinyent, d’Alcoi, de Gandia,Dénia, Cullera i un llargetcètera. Pot ser siga peraixò mateix, per que ésuna persona lligada depeus i mans al món de laFesta, per la que la Socie-tat de Festers d’Ontinyentva pensar en ell per a quefora Pregoner d’aquest2011. Televisiu, amant de la tra-dició, fester, personaemotiva i plena de vitalitat.Així és com podríem defi-nir a Julio Tormo, Prego-ner de les Festes de Morosi Cristians de 2011. La notícia la va rebre mit-jançant una cridada delpresident de la Societat deFesters, Rafael Ferrero.“Quan em va comunicar lanotícia, no podia creure-ho. Em vaig alegrar mol-tíssim ja que per a mi éstot un honor, un poc im-merescut, una decisió enla que crec que el cor vaguanyar a la raó”, co-menta Julio. Des de l’any 1984 aquestconegut presentador nofalta a la cita de l’Entrà.Endinsat en una gel·laba,

cristiana de vesprada imora per la nit, retrans-met el acte que més hadonat a conèixer les festesd’Ontinyent per tot arreu.Aquest any, ha deixat auna banda la indumentà-ria morocristiana per aengalanar-se amb el mi-llor dels trajes d’etiquetaque tinga al seu vestuari,canviant també el micrò-fon de mà, per els papersdel Pregó. Sens dubte, el acte de galaper excel·lència de les fes-tes d’Ontinyent és la nitdel Pregó, celebrada el 21d'agost a uns dies de laFesta.Tormo parlava del seu dis-curs i de la construcció delguió com una de les feinesmés complexes dins de lafigura del pregoner. “És untreball que requereixmolta concentració i capa-citat de síntesi, ja que tincque posar en ordre tot allòque sent al pensar enestes festes”, comentà.“Es tracta d’un pregó sen-zill que té per objectiuaplegar a tothom, que sigael reflex de l’expressiódels sentiments que heviscut i compartit en lafesta d’Ontinyent”.

JULIO TORMO, PREGONER DE 2011

Mirall de sentiments

OLGA PLA

GERMANS, SÓNMEMBRES DE DI-FERENTS ES-QUADRES.VICENT FORMAPART DE LAPENYA LA LLON-GANISSA MEN-TRE DANIEL ÉSPART ACTIVA DELA PENYA ELDONUT. TOTA LACOMPARSA PAR-TICIPA DEL CÀ-RREC FESTER


Senzilla màgia és el títoldel cartell de les festes deMoros i Cristians 2011. Unaproposta artística que l’A-juntament de la ciutat i laSocietat de Festers va en-carregar a l’artista ontin-yentí, Guillermo Ferri. En elcentre de la proposta plàs-tica es troba la imatge deuns xiquets jugant ambconfeti, davant el castell defestes, que és la idea prin-cipal que ha volgut trans-metre l’autor del cartell. Amb aquests menuts, Gui-llermo Ferri ha pretès evo-car "uns valors arrelats a lasocietat festera ontinyen-tina”, reflectida en aques-tos xiquets "de manerasimbòlica", de manera quela representació "és unaversió metafòrica amb tintsmàgics de l'activitat festeraque exerceixen els adults,amb ànim d'enlluernarl'espectador a través de lesseues desfilades com elsAlardos, l'Entrada deMoros i Cristians amb elsseus boatos, la música, elsballs, els focs artificials imolts altres més, tots ellsdestinats a crear un espec-tacle fester que provocaemotivitat i sorpresa ".Un moment màgic com eld'aquestos menuts que"porten imprés en el seucodi genètic la llavor fes-tera que farà perdurar en eltemps aquesta cultura ricaen manifestacions artísti-ques".Per a Guillermo Ferriaquest encàrrec ha estat“tot un honor”, al mateixtemps que un desafiamenten la seua carrera artística.De fet, entén el cartell defestes com una obra creadaexpressament per aaquesta ocasió. Unes cele-bracions, les morocristia-nes, que són la targeta depresentació de la ciutat:“Són les ambaixadoresmés importants d’Ontin-yent”, explica. El que diferencia aquest

cartell dels que s’han estatfent en els últims anys ésque s’adverteix l’estil del’autor i el caràcter pictòricdel treball, ja que Ferrivolia evidenciar que estractava d’un treball fet perell, un quadre, no l’obrad’un dissenyador com s’ha-via posat de moda fins el

moment. Així, ha donat vidaa “una obra figurativa, decaràcter intimista i ambmarcats valors poètics pro-piciats per l'acció que des-envolupen els seus xicotetspersonatges".Si atenem a la tècnica, elpintor ha utilitzat un tracta-ment solt i expressionista,

però amb delicat respecte ales seues línies geomètri-ques i als seus detalls. Pelque fa al color, ha escollituna sobrietat cromàticaamb la pretensió de quèfora un treball elegant. Defet apunta que “el dina-misme en el cartell, elabo-rat amb acrílic, ve de la mà

de la disposició dels ele-ments que conformen l’es-cena, el clarobscur utilitzati la línia. Malgrat el dilatat currícu-lum de Guillermo Ferri coma pintor, aquest és el pri-mer cartell de festes queha vist la llum. De fet,aquesta experiència artís-tic-festera li ha permès ex-plorar un altre camp idonar-se a conèixer per uncanal que fins ara no haviatractat.

Aquest pintor va començarels seus estudis de dibuix,pintura i gravat a l'escolaper a adults 'Sant Carles' iva continuar de forma au-todidacta. En els últimsanys el seu nom s'ha fet unlloc entre noms destacatsde la pintura contemporà-nia, com és el cas del seuúltim èxit, el Premi d'ArtsPlàstiques en el XXI Certa-men Nacional de la UNED(Conca). Un guardó queconsisteix en l'adquisicióde la seua obra, que passaa formar part del patrimonide la Universitat, on ja hi hatreballs de pintors tan re-presentatius com Menchu Lamas o Antón Patiño. Amb el seu cartell ha apor-tat a la història de la festaun quadre fet a mà, queporta el seu segell artístic iuna escena festera amb unmissatge senzill i al mateixtemps intens.

EL CARTELL DE FESTES DE 2011

Els xiquets com el futur de la festa, el missatge del cartell de Guillermo Ferri

ÉS UNA VERSIÓMETAFÒRICAAMB TINTS MÀ-GICS DE L’ACTIVI-TAT FESTERAQUE EXERCEIXENELS ADULTS, AMBÀNIM D’EN-LLUERNAR L’ES-PECTADOR ATRAVÉS DE LESSEUES DESFILA-DES

ARANTXA VIDAL

EL PREGÓ DEL MERCAT MEDIEVAL


Un pregó amb dites i prò-xim a l’auditori inauguraràel Mercat MedievalIsabel Penadés, de la com-parsa Cides i membre dela Junta serà l’encarre-gada de la declamacióD’arrels festeres profun-des i amb el compromísque implica pertànyer a laJunta de la Societat deFesters, Isabel PenadésRomero ja compta ambdos avals de partida, pertal de ser la pregonera delMercat Medieval de lesfestes ontinyentines de2011. A més, cal sumarhaver-se criat a un barrimolt semblant a la Vila, elPoble Nou, amb la convi-vència plàcida entre elsveïns del Delme, que“érem com una família”.Unes vivències que vanunides als records de lafesta, quan el seu pare iella mateix, des del bres-sol, fins que la normativaho va permetre pel fet deser dona, va pertànyer alsContrabandistes. Ara, està clavada en farina,com se sol dir, perquè Isa-bel està elaborant el dis-

curs que proclamarà eldissabte de festes des delbalcó de la plaça de la Vila.El que va a tindre encompte de partida és queel seu discurs serà dife-rent de les persones quel’han precedida en el cà-rrec, “ja que jo ni sóc donade lletres, ni de història, nipertany a cap associaciócultural”, així que ha avan-çat que la seua intervencióinclourà expressions po-pulars i serà pròxima al’auditori. De fet, sempreque ha estat possible hasigut espectadora d’aquestacte inaugural del Mercatque torna la Vila ontinyen-tina a èpoques passades.“Vull ser respectuosa tantamb els festers i càrrecsque estiguen presents,com amb el públic en ge-neral, per això he tingut encompte el consell de totsels que han passat pelbalcó a la plaça, ser breu”,explica Isabel. De fet, cap contextualitzaren quin moment es pro-dueix el pregó, les parau-les inaugurals del MercatMedieval, i cal imaginar el

dissabte, una jornada des-prés de l’Entrada moro-cristiana,en acabar l’actedel Contrabàndol, ben aprop de l’hora de dinar.Molta son i les altes tem-peratures solen anar de lamà en aquest punt del dia.És per això, que Isabel haconfeccionat el seu discursper tal que dure aproxima-dament 10 minuts. Un tre-ball en el què l’ha ajudadala seua família, de maneraque està gaudint d’una vi-vència que mai abanshavia experimentat.

I és que Isabel no podia niimaginar que quan la vacridar l’alcalde, Jorge Ro-dríguez, al seu despatx estractaria d’un tema queres havia de veure amb elseu treball com auxiliaradministrativa al consis-

tori ontinyentí. Així que lanotícia li va vindre de sor-presa i la primera reaccióva ser resistir-se, però deseguida la van convèncerper ostentar el càrrec. Unaexperiència que se suma ala llarga trajectòria de lapregonera en les files mo-rocristianes. Actualment, i des de l’any2002, aquesta ontinyentinaforma part de la comparsaCides, on va fundar lapenya Pioneres amb laseua cunyada i les seuesamigues, perquè eren lesprimeres dones en sermembres d’aquesta for-mació festera. Tirant lavista enrere, Isabel se sentespecialment feliç de quècom a membre de la seuacomparsa participarà enun acte que va nàixer coin-cidint amb un any de cà-rrec dels Cides. “És unamanera de què la com-parsa continua ahí, donantsuport a un acte obert a totels públics i que comple-menten la programaciód’oci de les festes deMoros i Cristians d’Ontin-yent”, declara Isabel.

Per ser justos, cal assen-yalar que la pregonera hatingut un paper actiu en laseua comparsa, perquèsempre ha participat enels boatos i capitanies queha anat vivint, però espe-cialment l’any 2003, quanel seu home, Miguel, vaostentar el càrrec de Ban-derer cristià. No és d’es-tranyar, que amb tantaproximitat de personesque han ocupat un lloc deresponsabilitat en la festa, Isabel contemple la pos-sibilitat de tindre un càrrecfester en el futur. Pel moment, aquesta fes-tera es prepara per a unaedició especial de les fes-tes, ja que a més de prego-nera, serà l’última any queforme part de la Junta deGovern de la Societat deFesters, en l’equip de Ra-fael Ferrero i com a enca-rregada del protocol i delsassumptes administratiusrelacionats amb l’Ajunta-ment d’Ontinyent. “Vulltindre temps per a tot igaudir de cada momentespecial que em porten lesfestes d’enguany”, afegeix.

Dites i proximitat per inaugurar el Mercat Medieval

Isabel Penadés, de la comparsa Cides i membre de la Junta serà l’encarregada de la declamació

ARANTXA VIDAL

Conscient del

seu escenari, ha

confeccionat el

seu discurs per

tal que dure 10

minuts


Las fiestas de Moros y Cris-tianos celebradas en 1860,presentaron una nuevamagnificencia, dejando re-cuerdos en los fastos de laVilla de Ontinyent. Las fila-das sarracenas de Morosdel Rey, Moros del Rif yMoros de Caballería, quede forma ordenada y bri-llante participaron en eldenso programa de actos,unidas a las cristianas deCruzados, vulgo Capellans,Estudiantes, Marineros, To-masina y Antigua Española,conocieron, en el siguientebienio, la proliferación decinco nuevas filadas en lashuestes de la cruz: Roma-nos, Vizcaínos, Guerreros,Contrabandistas y Caballe-ría Cristiana y dos en lasdel creciente de luna:Moros de la Seda y Morosde la Lana. Escasísimos detallesacompañan la breve histo-ria de los Moros de la Lananacida con el nuevo Ayun-tamiento Constitucionalpresidido por FernandoMompó Pla. Ocultas que-dan anécdotas, vivencias,sentimientos e historias deesta filada por la ausenciade actas de la Junta deFiestas regida por JoséMayans y Enriquez de Na-varra y las anotaciones delos periódicos de aquelloslejanos días.Los Moros de la Lana naci-dos al socaire del partidocarlista, copiaron su deno-minación e incluso sus ata-víos de los festejosalcoyanos, presentando talvez mutaciones de coloresy formas, como así ocurriósi comparamos los denuestra Caballería Moracon el primitivo ropaje delos Realistas de la ciudaddel Serpis. A pesar de quepodremos precisar, apun-tar e incluso sugerir posi-bilidades de las diferentescircunstancias que pudie-ron concurrir en su crea-ción y las que rodearon lasreuniones celebradas en lasede social del Casino delPorvenir, por aquel grupode amigos y correligiona-

rios con la causa de D. Car-los, no podemos “inventar”su indumentaria al no exis-tir descripciones escritas y

gráficas. Tarea compleja deuna amplia investigación yestudio de comprometidosetnólogos e historiadoresque deberán desenmasca-rar el atrevimiento y la fal-sía cometida en contra de

esa estampa de gran visióny colorido de aquellas gen-tes valientes, inquietas yjubilosas que acamparon

según sus ideales políticosen uno u otro bando, comoasí ocurrió con los liberalesen el cristiano y los carlis-tas en el sarraceno. A pesar de la notoria esca-sez de información en las

fuentes festivas, que nosprivan de poder determinarcon exactitud el número desus fundadores, su presen-

cia figura en las pulcras lí-neas escritas de unanónimo y curioso manus-crito de perfecta claridad ycaligrafía, del que he po-dido gozar, conociendo de-talles y sencillas

anotaciones de las que sehallan ausentes las minu-ciosas enumeraciones decada momento. Mostrando atavíos a lausanza turca, influencia delas piraterías berberiscas yotomanas del siglo XVI,época en que comenzó agestarse la fiesta, tomaronpor vez primera el testigofestivo, entre el aplauso y elcalor del público, la tardedel 15 de agosto de 1861,cuando volvió a cumplirseel ritual de la Publicación.Cuatro de sus componen-tes, al igual que cada unade las filadas, unidos a labanda militar y a los sonesde todas las comparsas, seestrenaron en aquella jor-nada, recibiendo el entu-siasmo y el júbilo de toda lapoblación. Participes entodos y cada uno de los mo-mentos festivos, tras lasnumerosas reformas habi-das que perfeccionaban sucontenido y desarrollo,acudieron siempre todos auna a los diferentes actosque conformaban el pro-grama de los festejos re-dactado con el beneplácitode la alcaldía y la colabora-ción del regente de la pa-rroquial de San Carlos,Reverendo José Melo Vile-lla.Con gran entusiasmo yguardando mucha unión yorden transcurrieron susprimeros festejos progra-mados en los días 13, 14 y15 de septiembre. Testigosdel paso efímero de algu-nas filadas como Guerre-ros, Romanos o Vizcaínos,en 1.865 quedó relegada suparticipación en la magnacelebración por la apari-ción del cólera morbo,siendo heroica su perma-nencia hasta 1868, dada ladelicada situación econó-mica de aquellos añosdonde prevaleció el pocoentusiasmo y la baja defesteros, lo que obligó a lasuspensión temporal de lafiesta por las crisis políti-cas y bélicas.Sometidos a los vaivenesde una fortuna adversa

OPINIÓ

Los Moros de la Lana en los festejos de Moros y Cristianos

RAFAEL A. GANDIA

por lo acontecido en la IIIGuerra Carlista, sobre todopor el episodio de la batalladel Pla de Camorra des-arrollado en el vecino tér-mino de Bocairent, laantevíspera de la Noche-buena de 1873, donde hubo“unos 200 muertos y hasta500 heridos” según señalael Pbro. Francisco Vañó Sil-vestre en su libro Bocai-rent: Fiestas a San BlasObispo y Mártir. Solda-desca, Moros y Cristianos,los Moros de la Lana si-guieron manteniendo elfuego de la fiesta apoyandoa la junta del Casino El Por-venir, que en 1.874 tras lacorrespondiente solicitudmunicipal, y en unión al pá-rroco de San Carlos DonEduardo Legido Novella,festejaron a nuestro patróntan solo en solemnes fun-ciones religiosas, como deigual modo ocurriría en1876.

ProtagonistasA pesar de los enfrenta-mientos ideológicos y a lassequías que de forma ex-tremada afectaron a laVilla, los moros de la lana,fueron protagonistas delresurgir de los festejos demoros y cristianos en 1878al apoyar las iniciativas delCasino del Porvenir, a tra-vés de su dirigente. Con in-mensa ilusión prepararonsus atuendos y armamen-tos haciendo frente a gas-tos y buscando entre lospueblos circundantes losmúsicos que les acompa-ñarían para gozar de losdías grandes, con exactocumplimiento al regla-mento interno y las preven-ciones contenidas en losbandos municipales.Comprometidos con el fes-tejo fueron, en 1880, parteactiva e importante de lacreación de la Sociedad deFesteros, teniendo a supropio representante en laJunta Directiva de Fiestas,entre cuyas facultades con-feridas por la nueva regla-mentación, quedaba laadmisión de nuevas com-parsas y la aprobación delos trajes que habían devestir en los determinadosactos. La denominación delas comparsas que concu-rrieron a los primeros fes-tejos organizados por lanovel Sociedad de Festerosregistradas en su art. 39fueron “Cruzados (vulgoCapellanes), Estudiantes,

Marineros, Tomasinas,Contrabandistas y Suavos,Moros marinos, Cávilas(sic), Moros de la Luna(sic), Turcos y Caballería”.Compuestas por un nú-mero ilimitado de compo-

nentes, pero en ningúncaso menor de cinco, pro-tagonizaron todas ellas unheterogéneo expresivo ysabroso anecdotario ocultouna vez más por la pérdidade los libros de actas de la

sociedad pero patente enlos comunicados que susrespectivos presidentes re-mitieron a los correspon-dientes gobernadoresciviles de la provincia con lacomplementación de docu-

mentos y la recopilación dedatos, así como en las pá-ginas de los rotativos deaquellos pretéritos días.

Historia festeraAunque no es fácil historiarlas vicisitudes de un buennúmero de comparsas a lolargo del siglo XIX, teniendoen cuenta la falta de docu-mentos para abordar suparticipación activa con susnumerosos altibajos, susdesapariciones momentá-neas o reapariciones fuga-ces consecuencia de lascríticas situaciones políti-cas y económicas vividas, lalectura de El Mercantil Va-lenciano del 13 de julio delaño 1881 descubre a la Ca-ballería Cristiana partici-pando por vez primera enlos festejos que unidos aCruzados, Estudiantes, Ma-rineros Cristianos, Contra-bandistas, Tomasinas yZuavos integraron lashuestes cristianas frente aMoros Marinos, Turcos, Ca-ballería Mora, Rifeños yMoros de la Lana en lasmahometanas, quienes re-gistraron al año siguiente1882, y tras su conclusión,la expulsión de los Cruza-dos vulgo Capellans pororden acordada en Consejode Ministros y la desapari-ción de los Moros de laLana, por manifiesta volun-tad ante la falta de sufi-ciente número decomponentes, tal como re-seña, el 13 de agosto de1883, el oficio nº 308 de laentrada de corresponden-cia municipal enviada porel presidente de los feste-ros José Martínez Martínezal alcalde de la villa, Fran-cisco Montés Mora, y queguarda el Archivo Municipalde la villa de Ontinyent.

Moros de LunaLa lectura y análisis deestos datos nos llevan apoder afirmar, por unaparte, que la denominaciónde Moros de la Luna, única-mente registrada en el Re-glamento de Fiestas de1880 es un error tipográ-fico, y por otra que nuncaexistió una comparsa conesta designación y sí con lade Moros de la Lana, cuyoscomponentes militantes ysimpatizantes con el espí-ritu carlista se retiraron delescenario festero junto alos Cruzados, sus oponen-tes en el mundo de la fiestay también en de la política.


ESCASÍSIMOSDETALLESACOMPAÑAN LABREVE HISTORIADE LOS MOROSDE LA LANA NA-CIDA (AL SO-CAIRE DELPARTIDO CAR-LISTA) CON ELAYUNTAMIENTOCONSITUCIONALPRESIDIDO PORFERNANDOMOMPÓ PLA

MOSTRANDOATAVÍOS A LAUSANZA TURCA,INFLUENCIA DELAS PIRATERÍASBERBERISCAS YOTOMANAS, TO-MARON POR VEZPRIMERA ELTESTIGO FES-TIVO, ENTRE ELAPLAUSO Y ELCALOR DEL PÚ-BLICO, EL 15 DEAGOSTO DE 1861

LA DENOMINA-CIÓN DE MOROSDE LA LUNA,ÚNICAMENTEREGISTRADA ENEL REGLAMENTODE 1880, ES UNERROR TIPOGRÁ-FICO. NUNCAEXISTIÓ UNACOMPARSA CONESTA DESIGNA-CIÓN Y SÍ CON LADE MOROS DE LALANA


Disset anys com a festera ivuit com a music, així éscom he viscut les festesd’Ontinyent durant tota lameua vida. El meu reco-rregut com a festera va co-mençar a la comparsaAlmogàvers. Gràcies a estaxicoteta i a la vegada tangran comparsa i a la meuafamília allà dins integrada,he aprés a admirar, a ado-rar i a sentir les festes coma part imprescindible de lameua vida. No és fàcilcompaginar la vida de fes-tera amb la de músic, sóndos maneres molt diferentsde viure eixa setmana quecanvia per complet el ritmede vida ontinyentí, peròamb 14 anys traus les for-ces d’on siga per a exprimiral màxim cadascun delsmoments que et proporcio-nen aquests dos camins.En el moment en el quevaig guardar (temporal-ment) el meu traje d’Almo-gàver, em vaig adonar quenomés em quedava unaopció per a viure les festes,i eixa era canviar el trajeroig per una camisa blanca,l’esquadra per 100 com-panys i la llança pel clari-net. Amb una novaarmadura, un nou batalló iel clarinet com a arma sapsque els papers canvien. Jano eres tu una de els ques’emociona sentint Ximo ala plaça de l’ajuntament eldia de l’entrada de bandes,sinó que tu eres una de lesresponsables que fa queaixò pase. Si et pares apensar-ho be, son moltesles analogies que uneixenaquests mons tan diferentsi dependents al mateixtemps,i per això crec quem’agraden tant les dos.És increïble començar l’En-trada fen de cabo, o simple-ment formant part d’unaesquadra, però a mi se-gueix emocionant-me quanla meua gran banda, LaSocietat Unió Artística Mu-sical d’Ontinyent, darrere

del Capità o del Ambaixa-dor i el Banderer esperanerviosa les tres platillaesdel percussionista per a co-mençar a complir segura-ment un dels majorssomnis d’eixe càrrec que vadamunt de la carrossa iomplir l’Avinguda d’Almaigi Daniel Gil de música, ale-gria i emocions. Perquè nos’ enganyem, eixe és el cimque aspirem a coronar totsels que toquem música fes-tera, fer d’un dels majorsplaers de la nostra vidapartícips als demés. I peraixò crec que seria impor-tant que la gent apreciaraeixe esforç que fan totes lessocietats musicals d’Ontin-yent per a estar a l’alturade les festes d’una granciutat. Perquè tot allò quela gent escolta des de lestribunes es el fruit d’unagran educació, d’horesd’assajos i molta devocióper una celebració quecada dia és més gran. Lamúsica i la festa es compe-netren al 100%, probable-ment cap dels dos seria elmateix sense l’altra part, jaque és segur que la festano lluiria tant sense la nos-tra música, i a la inversa nos’hagueren creat composi-tors grandíssims del nostrepropi poble que fan que elsmoros i cristians d’Ontin-yent cada vegada siguenmés reconeguts a la restad’Espanya i del món sencer.Diuen que allò importantno és com vius les festes, sino que les visques d’algunamanera, i gràcies a la mú-sica mai he deixat de sen-tir-me part activa de lasetmana més gran de lanostra ciutat. És cert que ja fa uns quantsanys que no visc eixa set-mana com a festera, peròde moment seguiré acom-panyant a la que mai dei-xarà de ser la granconqueridora de les festesde Moros i Cristians d’On-tinyent, La Música.

NO ÉS FÀCILCOMPAGINAR LAVIDA DE FESTERAAMB LA DEMÚSIC; SÓN DOSMANERES MOLTDIFERENTS DEVIURE LA FESTA

JA NO ERES UNADE LES QUE S’E-MOCIONA SEN-TINT XIMO, SINÓQUE ERES UNADE LES RESPON-SABLES QUE FAQUE AIXÒ PASSE

TOT ALLÒ QUE LAGENT ESCOLTADES DE LES TRI-BUNES ÉS FRUITD’UNA GRANEDUCACIÓ, D’HO-RES D’ASSAJOS IMOLTA DEVOCIÓ

OPINIÓ

Conquerint les festesamb la música

SAMANTHA SANCHIS, membre de la Societat

Unió Musical Artística d’Ontinyent


L’altre dia em trobava a uncomerç d’Ontinyent espe-rant a que m’atengueren.Cavil·lant sobre les meuescoses, escoltava de fons laconversa que estaven te-nint una dependenta ambuna amiga. Parlaven de lesfestes. De que ja ho tenientot apunt per a encendre lametxa de la setmana gran.No tinc massa punteriaper endevinar les edats deles persones, però jo diriaque no en tenien més devint-i-cinc. I són festeres,dones i independents. Ientre que escoltava la con-versa i pensava en les fes-tes, me’n vaig adonar de laimportància que te laFesta en la nostra vida.Mireu per on, desprès devint-i-dos anys vivint lafesta, em va donar enaquell moment per ado-nar-me’n. Per molt que intente evi-

tar-ho, aquest any qualse-vol cosa extraordinària dela que parle està lligada,abans o desprès amb laeconomia. I no es per amenys, clar ho tinc. La ciu-tat d’Ontinyent es trobadins d’una profunda reces-sió econòmica que a penesestà deixant-li alè per arespirar. Les fàbriquesestan tancant les seuesportes i parant màquinesque porten treballant alllarg de dècades. Algunscomerços han tingut quebaixar la persiana quan lasituació aplegava als lí-mits. La gent al carrer tansols te paraules de des-ànim per a transmetre. Ipodria continuar enume-rant una darrere d’un altratotes les coses que estanpassant al nostre voltant aconseqüència de la crisi.Però avui, després d’ador-nar-me de la importància

de la festa, el meu mis-satge és clar: el pobled’Ontinyent necessita lafesta més que mai. No emtracteu de boja, estimatsamics. Tracteu-me de ro-màntica i d’enamorada delpositivisme. Deixem que la llum delscarrers, l’olor de la pól-vora, les gel·labes netes,les cares pintades denegre i de colors que esbarregen amb la suor, elsabor del cacau, de la cer-vesa de litre, de l’adob i elblanc i negre, s’apoderende la nostra vida encaraque siga tan sols per unasetmana. Donem-li a laFesta el lloc que li corres-pon i deixem a una bandaels rebuts, la hisenda i elsmals somnis. Feu-ho pervosaltres, per la família,pels amics, per Ontinyent.Pel que més vos agrade.Però feu-ho. Deixem que

la festa entre en les nos-tres cases i ens porte dinsd’un món ple de màgia ontan sols valen els somriu-res. Ara es presenten davantde nosaltres uns dies onOntinyent tremola d’emo-ció, on els més menuts es-trenen per primera vegadaels seus barrets rojos.Dies en els que els iaioss’armen de valor peralçar-se del llit i veuredesfilar al seu net en el diade l’Entrà, en les Dianes.Moments on podem veurea dones i homes córrer percapturar una instantàniade la seua parella amb eltraje de gala. Amics que esretroben després d’un anysense veure’s. Ara és mo-ment d’engalanar-se ambrellotges de plàstic de co-lors i polseres de neó alsnostres braços. És mo-ment de festa, de la nostra

Festa que aquest any lanecessitem més que mai.No demanem excessos dediners, ni mesures que capde nosaltres pot assumir.L’única cosa que tenim queintentar fer és gaudir. Perdoneu l’atrevimentperò tan sols tinc ganes deveure com la gent del meuestimat poble somriu i esplena de vida. Per queestic convençuda de que laFesta de Moros i Cristiansens beneficia a tots, animea Ontinyent a que ensmostre tot l’esplendor queposseeix sense por a dece-bre, que de segur no hofarà. Apartem les caresllargues per setembre,que ja tindrem temps. Si algú de vostès m’es-colta, ja em contarà comha sigut la festa de morosi cristians d’aquest 2011. Ami, de segur que em tro-baran gaudint-la.

Deixem que la

llum dels carrers,

l’olor de la pól-

vora, les gel·labes

netes, les cares

pintades de negre

i de colors que es

barregen amb la

suor, el sabor del

cacau, de la cer-

vesa de litre, de

l’adob i el blanc i

negre, s’apoderen

de la nostra vida

encara que siga

tan sols per una

setmana

OPINIÓ

Ontinyent necessita de la Festa més que mai

OLGA PLA

Estem en festes!Ajuntament d’Ontinyent

extra festes ontinyent 2011

Documents