www.aramultimedia.com

Alcoi-Ontinyent, maig de 2010suplement especial

DEPORTIVO, DEPORTIVOAMUNT ONTINYENT!

es vivències deles gran citessón la marca que

deixa una cicatriu perenneen el record de l’aficionat.Com en la vinya del sen-yor, hi ha de bones i de do-lentes i més en el món delfutbol en què la velocitatde la competició no et per-met massa temps per assa-borir les victòries nilamentar les derrotes delteu equip. Una introduccióque ens endinsa en unatrajectòria per la divisió debronze del futbol espanyolque ens ha fet gaudir,però, com diríem en estazona, ens ha deixat ambcaramel a la boca. Ningúpot obviar que el camí tra-çat pels homes de ToniAparicio en els tres anys ala 2a B ha estat extraordi-nari amb pressupostosmolt inferiors a la granmajoria dels rivals, peròmolt superior en implica-

ció i col·lectivitat. Fentuna mica de memòria, laprimera de les tempora-des, el club del Clarianotinguè opcions de clavar-se en promoció fins la pe-núltima jornada en què,malgrat l’exode d’aficio-nats ontinyentins a la ciu-tat esportiva del’Espanyol, l’equip vacaure derrotat i va deixarescapar la gran fita de lapromoció. Era la primeravegada que l’Ontinyentacaranova el cel amb el toudels dits.El següent any, com diriaJulito Iglesias, “la vidasigue igual”, l’Ontinyent,amb un estil definit i ambles idees clares, arribava ales darreres jornades ambopcions de somniar amb elpremi gros. Esta vegadaun àrbitre tinerfeny, JuanFrancisco Garcia Cabreratrencava els desitjos delsontinyentins amb una ac-tuació de ciència ficció da-

vant l’Eivissa que deixavasense opcions als blanc-i-negres. Aquest personatges’ha convertit en el nostreEscartín particular no solsper les decisions en el re-cinte de joc sinó per laforma de procedir abans idesprés dels partits d’eixatemporada, exactament aSant Andreu i Eivissa. Unavegada més, el dolçet a es-casos milímetres d’engo-lir-lo tot i que aquestatemporada a l’Ontinyent liva tocar la pedrea amb laclassificació per la copadel Rei.

I arriba el present exercici,ningú parlava de promo-ció, bé un sí, el presidentde l’Ontinyent José Al-berto Requena al qual tots

el tildaren de tindre moltspardalets al cap. El somnide tota la institució, aficio-nats i jugadors inclosos escentrava en la competiciódel KO i com no, en la pos-sibilitat de rebre la visitadel Reial Madrid, Barça oun Atlètico de Madrid, enla quarta eliminatòria. Eltrajecte va començar sensesobresalts, exent en la pri-mera ronda i a descansar.Tot seguit va començar labatalla amb el Conquense,això sí, al Clariano. Elsd’Aparicio, que han con-vertit l’estadi ontinyentí enun fortí, guanyaren als deEloi Giménez i esperavenel partit decisiu. La boletaels va unir amb la Leo-nesa, dur rival, però unavegada més a casa. Lesil·lusions i les mirades es-taven posades en qui po-dria ser l’equip deChampions o de l’EuropaLeague que ens tocara ensort. Ves per on, altre

col·legiat, en este cas cas-tellàno manxec, Diego Ale-gre, privava alsontinyentins d’enfrontar-se a un Primera desprésd’anular-los un gol legal.Llàgrimes, tristor i moltaindignació definia lescares dels de la capital dela Vall. Uns sentimentsque van donar pas a laràbia quan en el sorteig, ala Leonesa li va tocar l’Eu-romilió amb l’emparella-ment amb el Barça.Fou a partir d’ací quan esvan posar sobre la balançatotes les decepcions i satis-faccions i el resultat finalva ser ben prometedor: Elfutbol li devia una a l’On-tinyent i a la seua afició, ia més de ben grossa. Ésper això, que ha arribat elmoment de posar equilibrials malfaris ontinyentins i,per suposat, la millor ma-nera d’aconseguir-ho seriaamb l’ascens a la SegonaDivisió A.

LVICENT GANDIA

El camí traçat pelshomes de ToniAparicio en els tresanys en 2a B haestat extraordinari

Amunt Ontinyent!!

7

A per l’ascens!VICENT GANDIA

Amunt Ontinyent!

6

l tècnic d’En-guera sap que noserà fàcil elimi-

nar els morats, però témolta confiança amb elsseus jugadors. Està segurde la superioritat del seuequip en el domini delbaló i, sobretot fa unacrida a l’afició perquè esconvertisca en el jugadornúmero 12. AM ha entre-vistat al míster en leshores prèvies al partit delClariano.VG. Has tingut unsdies per estudiar elrival, quina impressiótens del Guadalajara?TA. Bon equip, no debadesha quedat tercer i ha estatsempre en la parta alta.Possiblement, un plantermolt paregut a l’Ontinyenten l’estructura de joc,també en l’estructura d’e-quip, destaca molt pel tre-ball col·lectiu. Com anosaltres, li costa fer gols ique li’ls facen. De tota ma-

nera, si tenim sort, penseque hem de passar l’elimi-natòria perquè, en con-junt, crec que somsuperiors sobretot, perquèla toquem millor que ells.VG. La clau seria norebre cap gol?TA. Efectivament. Ells esclavaran darrere a esperarla contra. Hem d’ intentarmarcar i així contrarestarel seu joc. Qualsevol victò-ria, sense rebre cap gol,seria un bon resultat.VG. Des de la vivènciamés personal, com es-peres esta promoció?TA. El que he viscut finsara ja és diferent al de lapromoció de 2a B a Ter-cera perquè els clubstenen molta més entitat, hiha molta més història enels equips que hi partici-pen. Jo espere que el diu-menge el Clarianopresente un aspecte espe-cial, el propi d’un ascensde Segona B a Segona A.VG. Et decebria si la

gent no acudeix enmassa?TA. Sí, sé que l’horari noés el millor, que hi ha co-munions, però l’afició téuna oportunitat molt bonaper estar amb l’equip. Elpartit l’hem de guanyarentre tots i l’afició és unapart important.VG. Tens major il·lusióen aquesta promocióper estar vivint el mi-llor moment de la teuahistòria?TA. Hi ha molta il·lusió

per com s’ha aconseguit.No cal oblidar que l’Ontin-yent no estava programatper estar dalt. De fet sal-vant la categoria ja estavatot fet i no obstant aixòdes de l’inici està lluitanten la part alta. Tota lail·lusió que vas formant-tejornada a jornada, al finalveus que va fent-se reali-tat. Estem en un món queno sé sí és real o no, peròno tinc cap dubte que ésapassionant i volem allar-gar-ho sis setmanes més.

VG. Quantes entrevis-tes t’han fet esta set-mana, fins i tot, demitjans remots?TA. Moltes, fins i tot d’e-quips que a priori ens ha-gueren pogut tocar.Dilluns de matí ja estavenfent-me entrevistes mit-jans de Jaen. Se nota queen la promoció a 2a A hiha més mitjans que són elsque li donen més impor-tància a un partit comaquest.

Raúl Muñoz (Hellín), hapogut seguir al Guadala-jara per la televisió auto-nòmica vàries vegades. Del’equip morat diu que téuna identitat futbolísticamolt semblant a la del’Ontinyent. Tot i no sernatural de la Vall d’Al-baida, Raúl Muñoz s’haguanyat a pols l’estima del’afició ontinyentina a laqual demana que estigaamb el seu equip, omplintel Clariano i animant alfutbolistes en una cita ex-traordinària com és la pro-moció a Segona. VG. Com està el vesti-dor aquesta setmana?RM. Estem molt animats,esperant que arribe el par-tit, que l’afició respongapositivament i que no pared’ animar. Després, nosal-tres ho donarem tot sobreel terreny de joc per obtin-dre un bon resultat.VG. La gent està unpoc dormida alhora detraure entrades...RM. M’han comentat queel ritme d’entrades no vacom s’esperava. L’afició del’Ontinyent és rara, és evi-

dent que la gent que ve alcamp són incondicionals,però la grandesa d’estospartits és perquè vingamolta més gent del que éshabitual. Tot el món estàfent referència als 42 anysde l’última promoció a Se-gona A i tot el que envoltauna aventura tan bonicacom aquesta. Òbviamentés un partit força atractiu iOntinyent, amb 37.000habitants, ha de respon-dre. Clar que hi ha comu-nions, però ara és quanmés necessitem el suport.VG. Seria una decepcióno veure el Clarianople?RM. Per a mi sí que hoseria perquè he estat enequips de poblacions me-nors que Ontinyent i hanclavat més de 4.000 per-sones al camp, sense anarmés lluny al meu poble, enuna promoció a 2a B del’Hellín. Espere que lagent acudisca al Clarianoperquè si eixim al camp ino el vegem com esperem,ens durem una petita de-cepció.VG. De tota manera,no sols cal fer acte de

presència, sinó tambéanimar de valent?RM. D’això no tinc capdubte, la gent que normal-ment va al Clariano ensanima cada partit. Estàclar que hi ha partits mésatractius i d’altres que noho són tant en què el pú-blic tarda en entrar, perònosaltres estem a mortamb la gent que ens donasuport. És evident que da-vant el Guadalajara s’had’animar des del minut 1fins el 90, especialment enels pitjors moments de l’e-quip perquè eixa força ensarribe a nosaltres.VG. Es nota la il·lusiópels quatre cantonsdel poble?RM. Ací dueu 42 anyssense jugar una promocióa Segona A, però jo non’he jugat ninguna i entinc 29. Tenim moltail·lusió tots, a més es nota,la gent et para pel carrer i,quan es parla del play off,es veu un somriure que nose li veia abans.VG. Optimista, i caute?Sempre sóc optimista imés amb aquest equip quesempre ha anat a més.

Abans del sorteig, Toni Aparicio dema-nava el Deportivo Guadalajara com rival.L’atzar li va concedir el seu desig. Aratoca deixar les paraules al calaix i posar-se el mono de faena per a donar un pasendavant

EVICENT GANDIA

TONI APARICIO

“En conjunt, crec que som superiors al Guadalajara”

RAÚL MUÑOZ

“Seria una decepció, no vore ple el Clariano”

El defensa Raúl Muñoz pot ser el futbolistade la plantilla que millor coneix al rival,no debades té alguns amics a l’equipcastellanomanxec. A més, el d’Hellin elsha pogut seguir i sap que ens pareixem

VICENT GANDIA

VICENT GANDIA

EL PERIÒDIC ONTINYENT

Amunt Ontinyent!

ste fin de semanapuede comenzarel camino hacia

un nuevo ascenso del On-tinyent en estos últimos 4años. Y es que ya tuve lasuerte de realizar un as-censo, el de 2b en elcampo de los Pajaritos deNumancia. La grandezadel fútbol es tan imprevisi-ble que quien iba a pensarque tres temporadas des-pués podríamos superar-nos y realizar lapromoción a 2ª. Si aqueldía fue inolvidable, estavez lo sería mucho peromucho más ya que dejaría-mos a el Ontinyent en lacategoría de plata del fút-bol español, aunque encaso de no conseguirlo yasería un grandísimo logroel haber realizado la pro-moción luchando contraequipos de nombre y pre-supuesto mucho mayores.Digo que este fin de se-mana puede comenzarporque ya ha salido el re-sultado del sorteo y nosenfrentaremos al Guadala-jara, seguramente ungrandísimo equipo, perotambién nosotros lo somoscomo se ha demostrado

este año y los anterioresdonde nos quedamos a laspuertas de conseguir lapromoción. Sin embargo,esta vez lo conseguimos yahora es el momento deque jugadores, técnicos,directivos y afición seunan para llegar lo máslejos en esta promoción.Como jugador de la can-tera y de Ontinyent siem-pre es más significativotodo esto, pese a que estatemporada no he podidodisfrutar de mas minutoscomo en las temporadasanteriores debido a las le-siones y decisiones técni-cas, pese a ello estoy muycontento por formar partede este gran equipo y dellevar el escudo de mi ciu-dad en la camiseta.Solo decir que ójala se re-pita lo de aquella tarde enSoria donde tanto disfru-tamos equipo y afición ytantas sensaciones buenasse vivieron. Espero que lagente se vuelque con elequipo y llenen el campoporque el equipo se lo hamerecido con creces y por-que es un día históricopara el Ontinyent C.F.V.Fuentes es futbolistade l’Ontinyent C.F.

Un día históricoVÍCTOR FUENTES

E

5

El rival de l'Ontinyent C.Ffen el play off es un equipode historia reciente. Aun-que se remonta a los años50, no fue hasta 2007cuando logró el ansiadoascenso a Segunda Divi-sión B. Hasta ese año, nin-gún equipo de la provinciahabía jugado antes endicha categoría. Pero sehan puesto las pilas rápi-damente y ansian ya elsalto a Segunda DivisiónA. Esta temporada hanacabado en tercera posi-ción en su grupo, el II.

El Club Deportivo Guada-lajara, S.A.D. fue fundadoel 30 de enero de 1947. Se

inscribió en la FederaciónCastellana de Fútbol el 5de febrero de ese mismoaño. El primer partido ofi-cial que jugó el DeportivoGuadalajara fue el 26 deenero de 1947, contra elÁvila, en el campeonato deaficionados, cosechandoun resultado positivo de 2-1. El día 1 de abril de 1970se inauguró el campo en elque aún juega, denomi-nado Pedro Escartín. Elhimno oficial del Depor-tivo Guadalajara, com-puesto por el maestro LuisPosadas, se presentó el 18de julio de 1985, en la pri-mera ronda de la Copa delRey disputada entre el

Rayo Vallecano y el ClubDeportivo Guadalajara.

En datosNombre completo: ClubDeportivo GuadalajaraSADGuadalajara (Guadalajara)Fundación: 30 de enero de1947 Equipación: camiseta decolor moradoy pantalónblanco.Estadio: Pedro EscartínCapacidad 5.000 Inauguración 1 de abril de1970 Presidente: Germán Re-tuerta Sánchez Entrenador: Carlos PérezSalvachúa

EL OTRO DEPORTIVO, INÉDITO EN SEGUNDA

Jacobo, crac local. /LA NUEVA ALCARRIA

a reciente victoriaeuropea del Atlé-tico de Madridme ha servido

para recordar uno de loslemas publicitarios que elclub colchonero utilizóhace unos años para unacampaña de abonos. Eneste caso, lo adapto alequipo de nuestros colo-res. Papá, ¿por qué somosdel Alcoyano? Ser del De-portivo es un sentimientoque no creo que sea com-parable a ningún otro. ElBarça o el Madrid están en

otra esfera diferente, vivenrealidades con las que, talvez, nunca soñemos enAlcoy. Sin embargo, perte-necer a la religión del Al-coyano es tener un signode identidad que despiertala ilusión. Este distintivo,al igual que la manidamoral, responde a unaspasiones sin explicaciónracional.Así que meses después delos golpes con Cartagena yAlcorcón, nace nueva-mente la oportunidad deacariciar el anhelado as-censo a Segunda División.

No obstante, en este casohabrá que superar tres eli-minatorias. Ojalá sea elmomento de la verdad yen junio la Plaza de Es-paña se convierta en elpunto neurálgico de unacelebración inolvidable. Eibar, el primero de loscontrincantes en liza, es eltípico club vasco. Rocoso yduro en defensa, así comocon un juego directo queutiliza la segunda opcióncomo baza para matar alrival. En todo caso, confíoen el trabajo y la entregade Paco López y sus chi-

cos. Ellos nos han rega-lado una permanencia yluego, pese a unas desafor-tunadas presiones, hanmetido al Alcoyano en unplay-off de lujo. Más no sepuede pedir a un elenco deprofesionales entregados auna causa. Sólo me queda,desde aquí, dar las graciasal cuerpo técnico y a laplantilla por hacernos felizuna temporada más. Estiempo de cerrar los ojos yvolver a soñar.

Raúl Pina es periodistadeportivo de Radio 9

LRAÚL PINA

Papa, ¿por qué somos del Alcoyano?

Deportivo! Deportivo!

4

El rival de l’Alcoyano ésl’Eibar, un clàssic del fut-bol espanyol com nosal-tres mateixos. Encara queno ha estat mai en PrimeraDivisió, és el club que méstemporades seguides hajugat en Segona, 18 anysconsecutius. Ara fa aluntemps que està en horesbaixes, igualment entre elsmillors del grup I de Se-gona B.

Dades:Nom complet: SociedadDeportiva Eibar-EibarKirol Elkartea. Conegutpopularmente com els Ar-meros per la potente in-dústria metal·lúrgica de lazonaEibar (Guipúscoa)Fundació: 1940Equipatge: grana i blau.Pantalons blaus.Estadi. Municipal d’Ipurua5.250 espectadors.President : Àlex AranzabalEntrenador: Manix Man-diola

Claus:No és la seua millor tem-porada. Fa tres jornadesva haver de canviar d’en-trenador perquè l’equip vaenganxar una ratxa moltnegativa i es quedavenfora del ‘play off’.cessitat.

Estan obligats a pujar perla seua història recent. Desde l’any 99 ha pujat i bai-xat de Segona A dos vega-des.

S’ha d’anar en compteamb els seus extrems, es-pecialmente Sutil, esque-rra i molt perillós en lesinternades. Prové delJaen. Arruabarrena és elreferente dalt, l’home goldel conjunt basc.

EL RIVAL (EIBAR)ALCOIDIGITAL

La temporada2009/2010 ha sigut his-tòrica per a l'Alcoyano iper a l'Ontinyent. Dosequips germans, com elspobles, units per la proxi-mitat geogràfica, per laindústria, per la Festa i latradició, pels mitjans decomunicació, pel futbol... Perquè també en el futboli tot i que a vegades no ensiguem conscients, On-tinyent i Alcoi som dospobles bessons. En elsdos casos la història ensdeixa grans fites i som re-cordats a tot Espanya pelnostre passat, de la ma-teixa manera que hovolem ser pel nostrefutur. Fa uns pocs anystots dos clubs ens aproxi-màvem a les catacumbesdel futbol valencià, si béen els dos casos hemsigut capaços de ressorgirdes del rigor, el treball il'austeritat. Tant Alco-yano com Ontinyent hanfet un bon treball de basei dia a dia milloren en elsseus resultats esportiustambé en aquestaparcel·la. De fet, la tem-porada que ara acaba hapermés l'ascens de cate-goria històric per als dosfilials. I moltes altres si-milituds entre els dosclubs, que tantes vegadeshan intercanviat jugadorsi fins i tot entrenadors.Podríem dir inclús queels nostres estadis s'as-semblen, i, com no, lesaficions, sense dubte deles millors. Unes aficionsexcel·lents que esperenuna promoció a 2a per aposar punt i final a ungran temporada en blanc,negre i blau.En aquest punt i ambpart de la faena feta, gau-dim ara de la festa delGuadalajara i Eibar i des-itgem-nos tota la sort delmón.Tan de bo la nostrahistòria siga paral·lelatambé en 2010/2011, i noa Segona Divisió B.

Deportivo! Deportivo!

Històr ia paral· lelaMés units que mai

ot ser un delssecrets, una deles claus de l’è-xit d’enguany

en el Deportivo Aloyano,és el bon ambient que esrespira. La relació odi-odientre els anteriors rectorsdel club i el míster PepeBordalás van ser definitiusla primavera de 2009, vanser el millor aliat de Carta-gena i, més encara, de l’Al-corcón. Enguany,el frescorde la directiva de Juan Se-rrano i la connexió entreToni Torres i Paco Lópezha estat clau. Mai abans,amb un pressupost tantbaix, s’ha aconseguit unequip tant compacte comen la present campanya.Juan Serrano, presidentalcoianista, es mostra sa-tisfet amb el treball del seuequip i amb l’esforç espor-tiu que s’ha fet en les últi-mes jornades,especialment el dia deMaó on es va remuntar un

3 a 1. La serietat i contun-dència al camp del filial del’Espanyol l’última jornadafou la prova que confirmàno només el pas a la pro-moció; també que l’equipestà llançat. Serrano ha-guera preferit l’Oviedo pera l’encreuament, pel nom,pel camp i pels aficionatsasturians que s’haguerendesplaçat fins a Alcoi i quehagueren deixat bona cosade diners a les delicadesarques blanc-i-blaves.Però ha estat l’Eibar, itambé és bon rival. La di-rectiva, conscient que ésmolt difícil pujar a SegonaA haguent de disputar treseliminatòries a mort, s’haplantejat com a repte, pas-sar –de moment- la pri-mera fase. Sobretot pelsbeneficis que per al club,en matèria econòmicaduria una segona elimina-tòria amb drets televisius itaquillatge inclosos. Espe-rem que les coses vagen beaquest diumenge al Collao.

Plantilla, cos tècnic i directiva arriben a lapromoció més units que mai. Tampoc els faltacom no els ha faltat mai el suport d’una aficióentregada al seu equip. Potser un dels princi-pals valors d’aquest Alcoyano és la unió i lacohesió d’un conjunt encapçalat pel presi-dent Juan Serrano.

3

NATXO LARA

P

El mister alcoianista, per la seua part, és defensordel treball diari, i tot i el seu malestar manifest“perquè no s’ha valorat la feina que s’ha fet du-rant tot l’any”, s’ha mostrat aquestos últims diesprèvis molt més feliç i somrient. Sap que la feinadura per a la que va ser contractat s’ha complit. Iper això, “qualsevol repte que es marque l’equipdes de la il·lusió, serà molt més fàcil de complir.Molt més que els que venen imposats per l’obliga-ció”. López comptarà amb tota la seua plantilla.Pau Franch, cedit pel Castelló i vertader killer dinsl’àrea, podria estar perfectamente disponible pera l’equip en una segona i hipotètica eliminatòria.

Pel que fa als jugadors, són sempre optimistes.Conscients del nom i l’escut de l’equip que pesasobre la seua samarreta, no tenen res a pedre. Icom ha dit Carrión, “ja que estem ací, ja que hemaconseguir arribat, no anem a renunciar a res”.Diego Jiménez, el pulmó de l’equip, el jugadorque ha resucitat a temps, després de molts pro-blemes físics durant tota la temporada, ha dema-nat el màxim recolzament per als partits que esjuguen al Collao, apel·lant l’esperit de l’estadimític i eixe espentó definitiu que l’afició atorga alspartits quan l’equip es troba en una situació com-prometa.

LÓPEZ OPTIMISTA JA QUE ESTEM...

NATXO LARA

l Deportivo Al-coyano està no-vament

empenyat a fer història.De fet, ja ho han fet ambuna classificació impre-vista, perquè l’equip es vaconcebre per a sobreviureal grup tercer de la SegonaB després d’un estiu moltmogut, amb una directivanova i amb el trauma delplay off de l’any passat.Un final de lliga regularespectacular, amb 6 golsen dos partits fora de casa,han estat definitius i con-firmen el Deportivo en ellloc que, al menys històri-cament, mereix: Estarentre els quatre primers.

És una promoció, la ter-cera en quatre anys, que esplanteja d’una altra ma-nera. L’ansietat no és lamateixa de l’any passat, onl’eufòria incontrolable si-tuava el Deportivo en Se-gona A abans de jugarl’últim partit. Cert és quela situació era immillora-ble, i no hi hagué aficio-nat, per molt prudent quefos, que no donara per fetl’ascens amb un 2 a 1 aCartagena en contra i ElCollao amb més de huitmil persones. La històriano cal que la recordem. Enla temporada actual, la hu-militat, la prudència i latranquil·litat sembla quesón els elements que de

manera innata poblen elscervells dels dirigents, laplantilla i l’afició. Eixa ésla manera, i només eixa,de fer servir el tòpic futbo-lístic que diu que cal anarpartit a partit. Això és elque toca. Fer cas dels tò-pics que tant odiem els pe-riodistes.

L’Eibar és el primer rival –i esperem que no l’últim,un equip important, tram-polí entreSegona A i Segona B, unaciutat on es respira futbol ion la tradició futboleras’imposa sobre qualsevol

altra cosa. Per això, el De-portivo haurà de lluitarcontra uns elements afe-gits: el nom de l’Eibar, elcamp d’Ipurua i la histò-ria. Però això no espantaels alcoianistes, que gau-deixen en les seues vitri-nes dels mateixos segellsd’identitat: el nom de l’Al-coyano, El Collao i la his-tòria. Per això, podem dirque dos bessons del futboles juguen la vida diu-menge 16 a les 17 en El Co-llao, i diumenge 23 a les 19a Ipurua. I no serveixenles excuses ni el camp afavor. Arribats a aquestmoment, no importen elsgols dobles fora de casa ila pressió arbitral. Tot el

que vinga, vindrà per“añadidura” perquè mo-ralment no podem dema-nar més. I per això, amb latranquil·litat que al club lidona no estar obligat a fermés del que ja han fet, calafrontar aquest nou repte,aquesta nova oportunitatque als coetanis de la pri-mera dècada de 2000 ensha tocat viure: Tres pro-mocions. I vostés recorda-ran que fa deu anyetsestàvem en tercera. Aixíque, fem ús de la prudèn-cia, la humilitat i que rodeel baló. Que Carpio, Curto,Carrión, Martín i compan-yia saben molt bé el quehan de fer. Així, Moral ivictòria!

Deportivo! Deportivo!

Nova cita, però diferent, amb la promocióQui ho haguera dit, fa poc més d’un any, que l’Alcoyano tornaria a repetir amb la promoció d’ascens a lacategoria de plata del futbol espanyol. Després de completar una gran temporada en la que l’objectiuprincipal no era el play off, el Deportivo afornta amb il·lusió aquest nou repte contra un altre clàssic cmol’Eibar. Merescut premi per a una afició, un equip i un club de primera.

ENATXO LARA

L’Eibar és el primerrival que esperem,que no l’últim

2

NATXO LARA

Alcoi-Ontinyent, maig de 2010suplement especial

DEPORTIVO, DEPORTIVOAMUNT ONTINYENT!www.aramultimedia.com