MACMUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

MACMUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

PRESENTACIÓJosep Manuel Rueda Torres

Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya

L’arqueologia subaquàtica és una disciplina que adquireix cada vegada més força per les im-portants contribucions que fa al coneixement del comerç, la indústria o la guerra en les socie-tats pretèrites. A casa nostra ha estat el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) qui ha impulsat aquest avenç.

El CASC actualment és un equipament de recerca, inspecció i documentació del patrimoni su-baquàtic català, vinculat al MAC, però que actua coordinament amb el Servei d’Arqueologia de la direcció general competent en patrimoni cultural pel que fa als temes d’inspecció i registre o documentació.

Les excavacions de cala Culip, el Triunfante o Deltebre són algunes de les més significatives que ha dut a terme aquest centre. Algunes d’elles han estat la base d’importants elements de difusió, com la pel·lícula sobre el Triunfante, produïda per Catalan Films & TV, i l’exposició sobre Deltebre, que esdevenen una bona mostra de la preocupació per la difusió d’aquestes troballes a la societat.

El darrer projecte que ha realitzat el Centre ha estat l’estudi dels vaixells de Cala Cativa i de Cap del Vol. En aquest projecte, al qual s’han dedicat set anys de recerca, s’ha treballat amb noves tecnologies en col·laboració amb el Departament de Robòtica de la Universitat de Girona i amb el submarí català Ictineu. Els resultats han estat importants, ja que per primera vegada s’ha pogut treballar en dos vaixells de quilla plana. Se sabia de la seva existència, però mai no se n’havia excavat cap en la seva totalitat, sempre havien estat restes molt parcials, per la qual cosa la informació que s’ha generat és transcendental per a l’estudi i el coneixement d’aquest tipus de navegació.

Es tracta de vaixells iberoromans, segurament de tradició purament ibèrica, que s’empraven per navegar per aiguamolls i pel mar, arran de costa –l’anomenada navegació de cabotatge–, probablement per transportar vi de la Laietània fins a Narbona. Aquests vaixells podien entrar en ports interiors, a recés de l’onatge del mar, que connectaven amb el mar per un complex sistema lacunar. Bona part del nostre litoral eren maresmes, com es pot veure actualment a la costa del sud de França, entre les boques del Roina i el Tech. En són testimonis els aiguamolls de l’Empordà, els deltes de l’Ebre i del Llobregat i la comarca del Maresme, que n’ha conservat el nom. De fet, aquest sistema s’estenia per la costa ibèrica fins a l’Albufera.

Estem parlant, per tant, d’una arquitectura naval plenament adaptada a un litoral amb unes característiques ecològiques i paisatgístiques molt definides i amb una forta presència d’aigua-molls amb aigua dolça. Podria ser que aquests vaixells existissin en una àmplia àrea entre el

Roina i el Segura, però de fet els únics vaixells fins ara que conserven la totalitat del casc són els excavats a la localitat del Port de la Selva, a recer del cap de Creus (Cala Cativa i Cap del Vol).

Per tal de fer arribar aquesta interessant investigació a la ciutadania, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC), ha produït l’exposició que presentem i que du el nom de “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”.

L’exposició, adreçada al públic familiar, aporta de manera didàctica i entenedora una explica-ció completa de com es construïen aquest vaixells, com navegaven i com es propulsaven. Per aconseguir aquesta interacció, l’exposició és molt experimental i lúdica; tanmateix conserva tot el rigor científic en la transmissió dels nous coneixements que ha aportat la recerca.

Aquest document descriu detalladament les característiques de l’exposició. Desitgem que si-gui del vostre interès.

Les guies de fusta del vaixell de Cap del Vol van servir de model per dissenyar la vela del Gyptys, la rèplica d’un vaixell grec fet pel programa d’arqueologia experimental del Centre Camille Jullian (Université Aix-Marseille, CNRS) sota la direcció de P. Pomey.

INTRODUCCIÓ

El paisatge de la costa que s’estén entre el Llenguadoc-Rosselló i Alacant ha canviat al llarg del temps. A l’antiguitat estava format per aiguamolls i albuferes, alternats amb platges de sorra i franges de costa rocosa. La dominació romana de la zona –iniciada el 218 aC en el marc de les Guerres Púniques– també va transformar la vida dels pobles ibers, que hi vivien des de segles enrere. Avançat el segle I aC la regió es convertí en important productora i exportadora de vi, i el comerç naval fou un factor decisiu en la consolidació d’aquesta activitat econòmica.

El Centre d’Arquelogia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va excavar entre els anys 2012 i 2016 dues d’aquestes naus comercials, la del Cap del Vol i la de Cala Cativa I, enfonsades a les aigües del Port de la Selva (Alt Empordà). L’excepcional conservació de les restes en el medi aquàtic ha permès estudiar com estaven construïdes i desvetllar els secrets d’una arquitectura naval de gran interès.

“Navegants d’aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats” presenta, d’una manera entenedora i molt didàctica, les característiques de la navegació i el comerç antics, i les innovacions tècni-ques aplicades en el disseny d’aquests vaixells que transitaven tant per un medi lacunar com al llarg de la costa.

Durant el seu recorregut el visitant té l’ocasió de descobrir tot un seguit de temes d’un discurs recolzat en els audiovisuals i especialment en les maquetes de gran format com la que pre-sideix la sala. També pot resoldre, de manera eminentment pràctica, les qüestions que se li plantegen a partir de la manipulació dels elements interactius posats al seu abast.

L’EXPOSICIÓ

“Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats” ens explica com eren els vaixells que navegaven per les nostres costes fa dos mil anys, naus que estaven adaptades a l’espai geogràfic pel qual havien de desplaçar-se.

Formada per sis àmbits temàtics, es reforça amb una figura principal situada al bell mig de l’exposició, la maqueta d’un vaixell de fa dos mil anys en procés de construcció.

1. Ports interiors2. La construcció naval3. Navegar a vela4. Navegants i mariners5. El carregament6. L’arqueologia subaquàtica

ÀMBIT 1

PORTS INTERIORS

“La presència d’àmplies zones de llacunes costaneres va propiciar que bona part dels ports es trobessin situats a l’interior seu, de manera que quedaren protegits de forma natural dels embats de la mar.Amb el pas del temps les llacunes han anat desapareixent, tant per causes naturals com per la intervenció humana. Per això els arqueòlegs hem de buscar en terra ferma les restes dels ports d’època antiga.”

El gran avantatge de tenir ports interiors és la seva perdurabilitat al llarg dels anys. Cal pen-sar que a les nostres costes els temporals, especialment de llevant i tramuntana, són real-ment violents i fins i tot poden destruir les estructures que intenten protegir les embarcacions d’aquests efectes naturals.

En aquest àmbit es tracten alguns dels temes centrals de l’exposició: s’explica com ha canviat l’espai nàutic des de fa dos mil anys fins a transformar-se en les costes que coneixem avui dia i com es van anar adaptant els vaixells a aquests canvis. També es posa èmfasi en la manera com es construïen aquests vaixells; en aquest punt l’exposició es deté en l’observació de dos jaciments extraordinaris, a partir dels quals s’ha pogut extreure gran part de la informació arqueològica que ha permès arribar a les conclusions que es presenten en aquesta exposició –Cap del Vol i Cala Cativa I, dues naus enfonsades en la segona meitat del segle I aC a les costes del Port de la Selva.

Aquest àmbit es recolza amb un audiovisual i un interactiu basat en la navegació. Aquest interactiu facilita al visitant la comprensió dels avantatges i inconvenients que poden tenir els vaixells depe-nent de la forma que tinguin i de com s’hagin construït i, en especial, depenent del calat, és a dir, si es tracta de vaixells plans o si, per contra, tenen una quilla de dimensions importants.

L’avantatge que presenta la costa catalana en època clàssica: aiguamolls i maresmesLa capacitat de poder utilitzar la bonança dins de les llacunes i maresmes per poder esta-blir ports arrecerats dels temporalsEmbarcacions de fons molt planer i, per tant, de molt poc calat

ÀMBIT 1

PORTS INTERIORS

EscandallsAiguablava I (Begur)30 - 20 aC

Instrument de plom emprat per mesurar la fondària. Se subjectava un cap a l’anella superior de l’objecte i es llançava des de l’embarcació fins a tocar el fons; després es recollia el cap i se’n mesurava la longitud.

ÀMBIT 2

LA CONSTRUCCIÓ NAVAL

“En qualsevol època, el medi determina directament l’arquitectura dels vaixells i els seus sistemes de propulsió i de govern. També hi influeixen la tradició cultural i l’ús que se’n farà. El sistema de construcció d’aquestes naus adapta tècniques ja conegudes, d’arreu del Medi-terrani, a les seves necessitats. En l’adaptació podem veure solucions tècniques, maneres de fer, que no trobem en altres indrets i que els fan diferents.”

En època clàssica els vaixells es construïen d’una manera completament diferent a com ara estem acostumats, d’acord amb una tradició que es coneix amb el nom de casc previ. Seguint aquesta tècnica, primer es construïa el casc de l’embarcació i després es col·locaven els re-forços transversals, és a dir, les quadernes. A partir de l’edat mitjana es generalitza l’anomenat sistema d’esquelet, pel qual primer es col·loquen les quadernes, és a dir, el costellam, i des-prés es revesteixen amb el folre.

En el sistema de casc previ té una especial importància la col·locació de la quilla i les primeres andanes del casc, anomenades paralles. Cal tenir present que en aquests vaixells el fet de tenir una quilla més ampla que alta no només reforça la rigidesa de l’embarcació, sinó que també la fa més marinera, amb millors condicions per a la navegació.

La unió de les quadernes al casc mitjançant lligadures internes és un dels trets característics de les embarcacions de Cap del Vol i de Cala Cativa I, i la seva família arquitectural. El sistema d’unió de les quadernes al casc varia molt dependent de l’espai geogràfic i cultural al qual s’adscrigui el tipus de construcció.

Aquest àmbit està recolzat amb dos interactius en què el visitant pot convertir-se en constructor de vaixells. Es tracta de dues taules de treballs diferenciades. A la primera, el visitant pot muntar les fustes que formarien el casc de l’embarcació, amb el sistema de mosses-llengüetes-cavilles. La segona taula presenta el casc construït, i el visitant pot lligar-hi les quadernes tal com es feia fa dos mil anys a les nostres costes. En ambdues taules de treball el material constructiu té les mateixes mides que les utilitzades a la maqueta de l’embarcació central.

La construcció naval antiga: construcció de casc previ La unió de les quadernes, un tret característic

ÀMBIT 2

LA CONSTRUCCIÓ NAVAL

ÀMBIT 3

NAVEGAR A VELA

“La navegació a vela implica no només la necessitat de vent per propulsar l’embarcació, sinó també la idoneïtat de la direcció i la força d’aquest vent per tal que es pugui aprofitar.Aquests vaixells practicaven una navegació de cabotatge, sense perdre de vista la costa, i feien trajectes que, amb vent favorable i sense comptar les parades, podien completar en dos dies de navegació.”

Tenim la gran sort que una de les peces arqueològiques que es va conservar en un dels vaixells és una de les parts que conformava la barra d’un dels timons laterals. També es van documen-tar dos mànecs que devien formar part dels rems de l’embarcació, amb els quals es devien fer les maniobres complexes del vaixell. Així mateix, entre el conjunt d’objectes recuperats hi ha un fragment del pal de l’embarcació.

Cal destacar, pel que fa a les veles, que també es va poder documentar un conjunt important de les guies que portava l’embarcació. Aquestes peces servien per hissar i arriar la vela, depenent de l’estat del mar i del vent. Les localitzades a Cap del Vol s’han utilitzat com a recurs explicatiu per a la reconstrucció de la nau experimental Gyptis al port de Marsella.

Com a element didàctic, en aquest àmbit s’ha construït una vela similar a les que devien por-tar aquests vaixells i també les rèpliques de les guies dels caps de la vela que s’han trobat al jaciment de Cap del Vol. El visitant pot hissar la vela i arriar-la, i també pot donar-li formes per aprendre a “caçar” millor el vent que hi hagi.

Els mànecs dels rems i una part important del timó de direcció són elements únics trobats per l’arqueologia subaquàtica.Les guies dels caps de la vela ens ajuden a entendre el funcionament de l’aparell i les ma-niobres en la navegació.

ÀMBIT 3

NAVEGAR A VELA

GuiesCap del Vol (el Port de la Selva)15 - 1 aC

Anelles de fusta que es cosien a la vela a intervals regulars i creaven fileres verticals per on passaven els caps que servien per recollir o desplegar la vela

ÀMBIT 4

NAVEGANTS I MARINERS

“En un vaixell enfonsat hi trobem una sèrie d’objectes amb funcions diverses. A banda del carregament i dels objectes per a la navegació, hi ha també els materials de la tripulació. La vaixella d’ús diari a bord, les àmfores i altres contenidors on emmagatzemaven les reser-ves necessàries per al viatge, objectes relacionats amb el joc i l’entreteniment i fins i tot amb el culte aporten informació sobre qui hi viatjava. Aquestes restes ens expliquen no només com era la seva vida quotidiana a bord sinó també quines eren les seves pors i creences.”

Aquest àmbit se centra en tots aquells estris que ens parlen de la vida a bord dels mariners. Ens donen pistes de la tripulació que podia portar un vaixell d’aquest tipus, i de com es des-envolupava la vida durant la navegació i en les parades tècniques que feien entre els ports de sortida i d’arribada.

Segurament, l’actual Port de la Selva era un lloc de parada, atès que al voltant d’aquest punt es troba una important acumulació de vaixells d’aquesta època.

Un altre aspecte per tractar són les creences i supersticions. En el cas de Cap del Vol, es va trobar una moneda votiva ibèrica, molt més antiga que el vaixell, a la paramola de l’arbre. La col·locació d’aquestes monedes a la cavitat on s’assentava el pal del vaixell respon a un ritual per propiciar bons auguris.

En aquest àmbit s’ha reproduït una àncora com les que portaven aquests vaixells. S’han utilitzat els elements de plom originals, el cep i el cèrcol, i s’ha optat per reproduir la part de fusta.També hi ha un espai per escoltar dos relats d’àudio, basats en aquest concepte de vida a bord. D’una banda, es pot escoltar un fragment d’El Satiricó de Petroni, en què el protagonista explica al visitant els avantatges del comerç marítim i com, a partir del comerç del vi, es pot arribar a guanyar una gran fortuna. L’altre àudio relata, de manera directa i en primera persona, les aventures d’un viatge per mar que a punt va estar de naufragar. Aquest segon àudio també està extret d’un text de l’època.

Qui eren i en què creien la gent de mar de fa dos mil anys

ÀMBIT 4

NAVEGANTS I MARINERS

ÀMBIT 5

EL CARREGAMENT

“Els vaixells Cap del Vol i Cala Cativa I es van enfonsar mentre transportaven vi. Anava envasat en un tipus d’àmfora produïda en el tram que s’estén des del sud de França fins a València, al llarg de la segona meitat del segle I aC. Un gran volum d’aquesta producció se situava a la Laietània, concretament a la zona del Baix Llobregat i del Besòs. El comerç era directe fins al principal port de destí, Narbona, al sud de França.”

Aquest tipus de vaixells transportaven principalment carregaments homogenis de vi, envasats en àmfores Pascual 1. En el cas del derelicte de Cap del Vol, per l’estudi i l’analítica de les pas-tes de les àmfores sabem que provenien dels forns que es van trobar durant les excavacions fetes a l’estació de metro Badalona-Pompeu Fabra.

Aquests lots importants de vi anaven destinats al port de Narbona, que feia de redistribuïdor cap a l’interior d’Europa i la zona atlàntica.

Unes de les peces més interessants són l’important conjunt de taps de suro recuperats durant l’excavació. Els taps presenten un orifici central destinat a la sortida de gasos durant el pro-cés de fermentació del vi. Segurament, aquesta fermentació estava relacionada amb el mateix transport del vi que es feia al vaixell.

Aquest àmbit presenta dos recursos didàctics. D’una banda, un element de participació directa amb una rèplica d’una àmfora perquè el visitant la pugui aixecar i comprovar empíricament quin era el pes complet, amb el contingut i el continent.El segon recurs didàctic és un tall transversal del vaixell de Cap del Vol per tal de mostrar com devien anar disposades a la bodega del vaixell les àmfores que formaven el carregament.

La importància del transport de vi produït a les desembocadures del Llobregat i el Besòs, així com a la zona d’Iluro (Mataró)

ÀMBIT 5

EL CARREGAMENT

ÀMBIT 6

L’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha estat l’encarregat d’excavar el vaixell de Cap del Vol, entre els anys 2012 i 2014, i Cala Cati-va I, entre els anys 2015 i 2016. En aquest àmbit es reflecteix la feina feta en estudis i treballs arqueològics, així com el dia a dia del treball subaquàtic, les dificultats de la fondària i la me-todologia emprada.

Durant l’excavació del derelicte de Cap del Vol es va fer una col·laboració amb el Departament de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona. Es van utilitzar nous mètodes de treball i es van implementar nous sistemes per poder-los utilitzar a gran fondària. D’aquesta manera, el jaciment va esdevenir un banc de proves i calibratge de resultats.

També es van fer proves amb el submarí tripulat Ictineu3, de l’empresa Ictineu Submarins, SL, al jaciment de Cala Cativa I, per tal de comprovar l’eficàcia d’aquesta eina per a la localització de jaciments en profunditat. Aquests vehicle subaquàtic pot arribar a 1.500 metres de fondària i té capacitat per a un pilot i dos científics a l’interior seu.

En aquest àmbit, el darrer, hi ha una projecció d’imatges que recullen els diferents passos dels treballs arqueològics i que proporcionen una idea de les complicacions que tenen els ar-queòlegs, tant per arribar als jaciments, com per desenvolupar el treball de camp.

Els més petits poden observar la maqueta realitzada en Palymobils@ que representa el dia a dia del treball subaquàtic. L’acompanya una gran imatge que serveix de photo call, per tal que els visitants es puguin endur com a record de l’exposició una fotografia d’ells mateixos formant part del grup d’arqueòlegs en les paredes de descompressió que han de fer.

ÀMBIT 6

L’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA

ACTIVITATS ASSOCIADES

CONFERÈNCIES

Arqueologia per a curiososa càrrec del Dr. Gustau Vivar, CASC27 d’abril, a les 19 hEls vaixells a l’antiguitat: comerç, pesca i guerraa càrrec del Dr. Marcel Pujol, ESCRBCC11 de maig, a les 19 hUn Empordà molt diferent. Ibers, grecs, fenicis i romans al mig de llacunes, rius i rierolsa càrrec del Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo, URV1 de juny, a les 19 hEls camins d’aigua i les embarcacions fluvials a Catalunyaa càrrec de Vicente García-Delgado15 de juny, a les 19 h

ACTIVITATS FAMILIARS

Exposició de diorames de clicks d’arqueologia subaquàticaDel 6 al 28 de maig Concurs familiar de diorames de clicks28 de maig (Dia Internacional del Joc)Construïm vaixells!10 de juny

VISITES GUIADESDiumenges, 9 d’abril al 9 de juliol, a les 11 h

Dades

Títol: Navegants d’Aiguamolls.2000 anys de secrets enfonsats

Any de producció: 2017

Disponibilitat: juliol de 2017

Objectes arqueològics: 50 peces (fusta, ceràmica, metall, suro)

Estructura museogràfica: - 5 unitats expositives exemptes, independents. Cada unitat està formada per una vitrina, elements gràfics i complements- Espai infantil- Photo call

Escenografies: 2 -Rèplica d’un vaixell (9 x 3 m)- Càrrega d’àmfores a la bodega d’un vaixell (2,40 x 1,80 m)

Interactius: 5

Produccions audiovisuals: 3

Produccions sonores: 2 àudios (disponibles en català i castellà)

Requeriments dels museus d’acollida

Superfície expositiva: a partir de 400 m2

Espais d’emmagatzematge per a embalatges: 20 m2

Cost base: 25.000 € (21% IVA inclòs)

Inclou- Maquetació i producció dels elements gràfics - Estudi d’adaptació per al museu receptor- Muntatge i desmuntatge de l’exposició

No inclou- Transport de les peces i de la museografia - Dietes dels correus que acompanyen les peces- Assegurança clau a clau- Equips de reproducció audiovisual - Dispositius de seguretat- Adaptació i producció d’elements gràfics en vinil de tall i dels crèdits- Producció de material de promoció i difusió- Traduccions de textos (estan disponibles en català, castellà i anglès)- Traduccions i gravació dels àudios (estan disponibles en català i castellà)- Adaptacions en els audiovisuals- Altres complements museogràfics opcionals

Fitxa tècnica

Direcció J. Manuel Rueda

Coordinació M. Carme Rovira Hortalà

Comissariat Gustau Vivar

Coordinació científicaRut Geli, Carlos de Juan,Gustau Vivar

Projecte museogràficMostra Comunicació

MaquetesFusteria Giralt

Producció gràficaGràfics RètolHewlett Packard

Adaptacions gràfiquesXavier Solé, Disseny VisualAudiovisuals Inbluefilms

Produccions sonores Juan Orellana, J. Valverde Locuciones

Correcció lingüísticaMíriam Salvatierra, Disseny Visual

Restauració - ConservacióCati AguerAlbert Vila

Conservació preventiva Isabel Moreno

Comunicació Joan MuñozLuz Gámiz

Activitats Agnès Lupión

Visites guiades ICONO Serveis Culturals

Assistència al muntatgei manteniment Jordi Mayas

Administració Conrad Mateo

Atenció al públic Iván Díez, Celia García, Sebastià Martí, Xavier Pérez, Sofia Ramírez, Joan Roca, Pere Rosaura iM. Carme Sáez

Agraïments Eva Blanco, Ramon Buxó,Joan Gómez Pallarès, Núria Molist, Mariona Montes i Giulia Violino

Crèdits / Agraïments

Empreses col·laboradoresHewlett PackardVins Sumarroca

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura