Experiències sobre la selecció de dieta del bestiar cabrum en espais naturals

i potencial del seu ús per a reduir el risc d’incendis forestals

Jordi Bartolomé Filella

Departament de Ciència Animal i dels Aliments

BROSTEJADORS PASTURADORS

Classificació de remugants europeus segons el tipus d’alimentació (a partir de Hofmann, 1989)

cabirol isard cabra salvatge muflóbisó ur (extingit)

Domesticació

SELECCIÓ D’ESPÈCIES VEGETALS PER OVELLES I CABRES

EN ALZINARS I PASTURES DEL MONTSENY

J.Range Manage. 51: 383-391, 1998

Tres explotacions de 245 a 703 ha. amb ramats mixtos d’ovelles (160-200 caps)

i cabres (50-100caps) manejats per pastor.

Els animals pasturen cada dia per alzinars als vessants (Quercus ilex) i landes

de brossa a l'altiplà (Calluna-Erica).

P.N. Montseny

(La Calma)

Àrea d’estudi

Metodologia

· Composició de la vegetació estimada a partir de transectes d’intercepció lineal i

‘point quadrat’.

· Composició de la dieta a partir d’anàlisi microhistològica de femtes. Mostres d’un

10% del ramat recollides mensualment.

Anàlisi microhistològica

Reconeixement de fragments d’epidermis vegetals no degradades en els

fems dels animals

Avantatges:

· mostreig homogeni

· no interfereix en la conducta de l’animal

· possibilitat d’identificar moltes espècies

Inconvenient:

· degradació desigual de les epidermis

Festuca sp.

Erica arborea

Calluna vulgaris

Quercus ilex

Herbàcies

Altres graminoides

Altres llenyoses

GF MA MJ JA SO ND

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

CABRES

GF MA MJ JA SO ND

OVELLES

Mesos

% f

rag

me

nts

ep

idè

rmic

s e

n e

ls f

em

s

111 tàxons identificats en 72 mostres

Bartolomé et al.1998. J.Range Manage. 51: 383-391

Red

ucció

pro

du

cció

veg

eta

l (%

)

ovelles cabres

0

15

30

45

60

75

90

Ramat 10.86 caps/ha

Ramat 20.47 caps/ha

Ramat 30.40 caps/ha

Bartolomé et al. 2000. Agric. Ecos. and Environ. 77:267-273

Preferències d’ovelles i cabres per plançons de coníferes

Metodologia: Test de Cafeteria.

6 ovelles i 6 cabres en gàbies individuals reben diàriament 3 plançons d’1-2 anys

de 8 espècies diferents de coníferes. Els animals poden seleccionar lliurement el

que mengen durant 15 minuts. Les preferències es determinen a partir del

nombre de mossegades efectuades a cada plançó.

Ojectiu: determinar i comparar les preferències alimentàries d’ovelles i

cabres per plançons de coníferes.

Espècies emprades:

Autòctones: Pi blanc (Pinus halepensis Mill), Pinastre (Pinus pinaster Ait.), Pi

roig (Pinus sylvestris L.) i Pinassa (Pinus nigra Arnold)

Exòtiques: Pi radiata (Pinus radiata D. Don), Cedre (Cedrus libani A. Rich.),

Avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii [Mirb.] Franco) i Picea (Picea abies L.

Karst.).

Pn Pm Ps Pp Pr Ph Cl Pa

CL PA PH PM PN PP PR PS

Espècies

0

10

20

30

mit

jan

a d

e m

os

se

gad

es

/an

ima

l i

dia

Animalovellacabra

Resultats

· El rànking de preferències obtingut a partir de l’anàlisi estadística és:

Cabres: PS > CL > PA > PH > PM > PN > PR > PP

Ovelles: PS > CL > PN > PM > PH > PA > PP > PR

· Les cabres mengen el doble que les ovelles (14 i 8 mossegades per espècie

respectivament).

· Les espècies menys consumides són Pinus pinaster i Pinus radiata

Conclusió

Les ovelles i sobretot les cabres poden ser una opció interessant per

controlar la colonització i expansió de coníferes en les pastures de

muntanya.

Plançons desprès del test de cafeteria

Consum i preferència del bestiar oví i cabrum per brucs (Erica arborea i E.

scoparia): importància de la composició química i resistència al tall.

Z.G. López, J. Plaixats, J. Bartolomé

Erica arboreaErica scoparia

Consumo diario de Erica (cabras)

0

100

200

300

400

500

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Día

Co

ns

um

o (

g)

arborea

scoparia

Consumo diario de Erica (ovejas)

0

100

200

300

400

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Día

Co

ns

um

o (

g)

arborea

scoparia

Test de cafeteria (6 ovelles ripolleses i 6 cabres murciano granadines)

Composició química

Erica arborea Erica scoparia P

Materia seca

Primavera 94,50 0,091 b 94,78 0,091 a 0,0394

Otoño 94,73 0,091 b 95,41 0,091 a 0,0001

Materia mineral

Primavera 2,51 0,050 a 2,28 0,050 b 0,0031

Otoño 1,97 0,050 b 2,16 0,050 a 0,0137

Proteína bruta

Primavera 5,51 0,165 b 6,23 0,165 a 0,0045

Otoño 5,70 0,165 b 6,88 0,165 a 0,0001

Fibra bruta

Primavera 20,03 0,420 b 26,94 0,420 a 0,0001

Otoño 24,39 0,420 b 26,15 0,420 a 0,0064

Fibra neutro detergente

Primavera 37,50 0,336 33,10 0,336

Otoño 37,67 0,336 38,93 0.336

Fibra ácido detergente

Primavera 30,50 0,270 a 25,88 0,270 b 0,0001

Otoño 30,26 0,270 b 32,20 0,270 a 0,0001

Lignina ácido detergente

Primavera 19,49 0,709 a 15,86 0,709 b 0,0012

Otoño 19,21 0,709 20,74 0,709 0,1368

Extracto etéreo

Primavera 4,27 0,128 4,47 0,128 0,2781

Otoño 3,91 0,128 b 4,35 0,128 a 0,0196

Resistència al tall (mossegada)

Erica arborea(n=200)

Erica scoparia (n=200)

P

Fuerza (newtons) 52,40 ± 6,105b 58.00 ± 8,086

a 0,0001

Distancia (mm) 0,96 ± 0,070 0,96 ± 0,100 0,0001

Normalizada(Fuerza/distancia)

54,73 ± 6,527b 60,57 ± 8,172

a 0,0016

Texturòmetre

Tiges apicals del mateix diàmetre (aprox. 1mm)

sonda HDP/UB del Texture Analyzer

La major resistència al tall d’E.

scoparia podria explicar el menor

consum per part de les ovelles. A les

cabres aquest fet no els afectaria.

LA PASTURA AMB BESTIAR EQUÍ I CABRUM COM A EINA DE PREVENCIÓ

D’INCENDIS

Projecte GUARDABOSC

Jordi Bartolomé, Mª José Broncano, David Tarrasón i Josefina Plaixats

ASSOCIACIÓ

ECOPARATGES

ADFs – ALT PENEDÈS,

BAIX PENEDÈS I GARRAF

- Brolla calcícola mediterrània i pineda pi blanc

- 4 parcel·les de 20 x 10 m en cada formació, dues per a ser pasturades per

cavalls i dues per cabres

- Càrrega ramadera alta i de curta durada: 70 UR/ha durant 4 dies (tardor)

- Mesura de paràmetres estructurals i anàlisi microhistològica

- Índex de selecció de Ivlev

foixardagatosa romaní bruc d’hivern llentiscle

1

2

Font Galí

Matollar

Pineda

3

ZONA D’ESTUDI

Àrea d’estudi (1)

Índex de selecció de Ivlev (1961):

on,

D: proporció d’una planta a la dieta

V: proporció d’una planta a la vegetació

IS = x 10

D - V

D + V

+10

-10

0

Preferència

Indiferència

Rebuig

Espècies

Anàlisi estadística:

ANOVAs i test no paramètrics (Mann-Whitney)

Metodologia

Pinus halepensisPistacia

lentiscus

4%Juniperus oxycedrus2%

Rosmarinus officinalis

25%

Ulex parviflorus

25%

Bupleurum

fruticescens 1%Brachypodium

phoenicoides 1%

Globularia alypum7%

Erica multiflora

34%

1%

Juniperus oxycedrus

Pistacia lentiscus

Globularia alypum

2%

1%

8%

Erica multiflora

49%

Rosmarinus officinalis

11%

Ulex parviflorus

28%

Bupleurum

fruticescens

1%

BROLLA mediterrània

4 mostres fecals en cada parcel·la

400 fragments epidèrmics identificats per mostra

Resultats (1)

Brachypodium phoenicoides

Phyllirea latifolia

Erica multiflora

Globularia

alypum

Juniperus

oxycedrus

Ulex parviflorus

4%

15%

Rosmarinus

officinalis 22%

4%

Pinus

halepensis

9%

Pistacia lentiscus 9%

32%

1%1%Rubia peregrina 2%

Bupleurum fruticescens 1%

Globularia alypum 2%

Juniperus oxycedrus 2%

Phyllirea latifolia 3%

Pinus halepensis 4%

Pistacia lentiscus 3%

Rosmarinus officinalis 12%

Rubia peregrina 2%

Thymelaea tinctoria

1%

Ulex parviflorus

8%

Erica multiflora

46%

Bupleurum

fruticescens

1%

Brachypodium

phoenicoides

16%

PINEDA mediterrània

4 mostres fecals en cada parcel·la

400 fragments epidèrmics identificats per mostra

Resultats (2)

* p< 0.05, **p<0.01, ***p<0.001

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

BROLLA PINEDA

CAVALLS

CABRES

IS

AMBIENT

Bruc d’hivern Erica multiflora

ANIMAL ***

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

CAVALLS

CABRES

ANIMAL **

BROLLA PINEDA

IS

AMBIENT

Gatosa Ulex parviflorus

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

BROLLA PINEDA

IS

AMBIENT

Romaní Rosmarinus officinalis

CAVALLS

CABRES

ANIMAL **

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

BROLLA PINEDA

IS

AMBIENT

Llentiscle Pistacia lentiscus

CAVALLS

CABRES

ANIMAL *

Selecció d’espècies per cabres i cavalls en una pineda i brolla mediterrànies

Resultats (3)

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

BROLLA PINEDA

IS

AMBIENT *

Càdec Juniperus oxycedrus

CAVALLS

CABRES

ANIMAL

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

BROLLA PINEDA

IS

AMBIENT

Botja groga Bupleurum fruticescens

CAVALLS

CABRES

ANIMAL

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

BROLLA PINEDA

IS

AMBIENT

Foixarda Globularia alypum

CAVALLS

CABRES

ANIMAL

* p< 0.05

Selecció d’espècies per cabres i cavalls en una pineda i brolla mediterrànies

botja groga

Resultats (4)

MATOLLAR PINEDA

0

50

100

150

200

250

300

1 2

Temps

Vo

lum

s (

m3)

cavalls

cabres

0

2

4

6

8

10

12

14

1 2

Temps

Vo

lum

(m

3)

cavalls

cabres

Volum capçades (m3)

1 = abans de la pastura 2 = després de la pastura

Resultats (5)

CAVALLS CABRES

Concentren la seva alimentació en les

espècies que els resulten més apetents,

com el bruc d’hivern.

La seva alimentació s’ajusta millor als

recursos disponibles.

Major capacitat d’ingerir elements fibrosos

i molt inflamables com tiges seques i

fenàs.

Major capacitat d’utilitzar espècies amb

elevat contingut de compostos

secundaris, com el romaní, el llentiscle, el

pi i el fals aladern.

Principals avantatges de l’ús de cavalls i cabres en la disminució del risc d’incendi

• Les dues espècies podrien complementar-se en la prevenció del risc

d’incendis.

• L’efecte combinat del consum i del trepig emprant càrregues ramaderes

altes (70 UR/ha) durant un període curt de temps (4 dies) permet una

reducció considerable, entre 1/3 i 1/2 dels paràmetres estructurals de la

vegetació (alçada, capçada i volum).