Ir

I

•

Soterranya del Marfu llarCabessolo (a)Cova de la Fig ueraCanalisMangraneraBarranc TancatBa rran c de l Jugla rLes Traveres

Comptes deis Herbatges (Setena de Cutta) .

MA LLADES

A .­8.­e.­D.­E.­F.­G.­11.­1.- CambrellesK.- Cova dc ls CoconsL.- Cova LlongaM.- POli de la Garrovera

A BEU RA DORS

1.- Baeis d 'en Gumbau2.- Font de la Solana3.- L'O rlisell a4.- Corrnana).- Garrovera6.- POLI d'Estcve7.- P OLI del Marru llar

Benafigos estava dividir per raó de Is herba tges en devesa o redona que era propia dela rarna dcr ia del poblc i cls omprius o {erres d'herbatge 0 11 podien past urar els ramats dequa lsevol vei de la Setena; di ns ele les ten-es d'he rbatge com a elcrnents pri maris cxisticnels assagadors, les mallades, caves, POllS, basses i fon rs,

Les ma lla dcs só n llocs pcr a reposar fi ns a passar la ni t els pasto rs i el bestia l',s'aprufitaven les caves namrals o es feien dava !l d'a fguna c inglera de roca . El s abcuradorssolien ter-se aprofita nt les fouts, de vegacles es feien piques art ificials per aprofitar I'a iguade les plugcs. Ja hcm dit que rnal ladcs, basscs, fonts i abeuradors eren comuns.

-9)

60

Mallades í abeuradors al terme de Benafigos.

Al poble de Ben afigos era ampriu el ll it del riu Montlleó des del co mencament deltenue per la vall d'Ossera fins la rambla d'Atzeneta, per la banda de Vistabella comencavaper dalt del mas de Marín t irant a la partició amb Atzeneta, per sota el mas d'I sid ro iper damunt del mas del Pla cap a la SeJleta . Tamb éeren amprius la part del só l de terrnecornencava per baix del Marfullarcap al mas de l'Olivera i a la Garrovera quedant aquestsmasa s en la devesa i no en l'arnpriu .

De tola la documenlació trobada a l'arxiu de Culla, que és molla, transcriurem dosdocuments sobre les v isures del tenue de Beuafigos idos més de les visures de la rcdonade Bcnafigos.

Term o de Benafigos

Anno a Nativitatc Domini mi/lesimo quíngcmesímo nonagesímo seplimo, die verointltulato decimo octavo mensisjunii: Ab expres consentitnent de totes les viles i /lochsde la unenca de Cuila y consideran: que ha molt temps que no se a fct regoncyxímemdels camins de berbatge de lo Tínenco de Cuila e cascuna vilo e ílochs de aquella e comolguncs persones dins la Tinenca per lo discurs de temps se prcngucn ayxi pcuís deIsdits camins de herbatge e tetra comuna per cascuna vila ellochs de la dita t ínenca peraveure, regoneyser y examinar dits camins y antuxans y tetra de herbatge es a saber losmtsscugers infra seguents: primo Jaume Pítarch per la vi/a de Culta. Jaume Joan perla vila de Benacal, .l aume Cafons per la vi/a de Vislabella, Frunces París per la vilo deAtzeneta, Jaume Scrig per la vilo de Benafigos, Nadal salvador per /0 Torre de Bessola.lofs prohomens y misatgers elets consiliarmcnt per cascuna de les dítes untversttots pcr afer reconeyxenca general per toles les viles y llochs de la duo Tinenca de Cuila dels ditscamíns. maltadcs y caves de herbatge ensemps ab mi Joseph Cabo/el' notar¡ y scriva dedi/a rcconcyxcnca los quats com fossen oú-obats en lo mas de Antont Prats y volguessencscomencar defer disa reconeyxenca avíen de prestorjurcunent en ma y poder del ditjura! lo qualjurantent avien de prestar sens perjuhi de ninguna de les altres universitatscom per dít juromcntno sia causal perjuhi a ninguna persona de les altres universitats ediis prohomens, yO es: Jaume Pitarch, Jaume Joan, Jaume Catont. Franco; Paris.NadalSalvador eligueren que no enenien ni vol íen prestar ditjurament perc,'o que müi se haprestat a llenafigos ni han tenguts contptes ni cosa ninguna y que ni y consenríen peroab protestació que per lo presentjnroment no sío causal p erjuhi ningun lo prestanen.E lo dit Amoni Monferrer dix que ell no enten causar perjuhi ningim a 1.'1' viles sinoque ab dila protestactó prestassen ditjuramenl. El in conünenti dits prohomesjurarenen nta y poder de Antoni Monferrer Jurat de Benafigos a nostre Señor deu ya la creuque be y I/ealmenl se hallron en diar visura apartar tol odtrancor y parentesis. bono ymala votnntat de totes les quols coses totsjnnts requeríren acle publich lo qua! per midít nosari los nescrít (?) i rebnt los dio. mes e any y Ilochs qui desns presentsforen pertestimonis a diles coses Berthomeu Marques y Jaunte Porcar habitadors de Benafigoslos quals totsinnts ixqueren del mas de Antoni Prats a reconcvxer y mirar los bacisden Gombau abeurador de herbatge segons en lo /libre antích. Lo qual troboren tcnírde amplária sexanta olnesy troboren a la parl de Antoni Prats'jul1l al cami que va deBenqfigos a Vislabe/la lino jila i conIrafila ve/les roges, les quals !Otilaren a renovarperque cahien y reslava arrohinada ya lhenor de aquella al canló de la cerrada denfintan; PrellS lornaren allrafila vella lo Cjllalferyx al /henor de la/ita de la roca de/saulonary enves la roca {robaren allrafita ve/la ya lallra parl damlf17ll1n corvachu

en lo coller trabaren altra.fila i conlrojila ve/les designalla.fila lo pali i enlrada del ditabeuraclor.y la conlrq/ila designa que 101 eleves lo barranch res la lerra de herbatge yallifonch Irobada l/na paret quesrava en/rol! o que tocave en le.,'fites yfónch traclaren los dits prohiomes y ;/ moni A10nferrer que adobe dil ahelfrador y hasis jillS en sumade quince sous.

61

62

------...

Llibre de les vísures de I 'any 1597.

Font de la Solana

E de alli anaren a regoncixery mirar los dits prohomes a UI1 abenrador de herbatge loqua! se J10mcnG la Font de la Solana la qual trobaren insuficientment troctodo, la qual feentrada per la terra de herbatge y allí veren com tenia bons antuxans segon sen los /libresantichs es traba . E va aferir a la roca damUJ11 e/s abeuradors y de a/li torne per lantigorde una pared antigua nomenada den Pere Ays y de all í torne a la tetra del herbatge y lotes

lesfoyetes segons en los !libres ontíchs de regoneyxcnses resten per antuxans de herbatgey del die abeurador .'legan.'! que en dít Ilíbre se dira que fonch pres un banqual lo qua! estadavall lo corral delforn del vidre per a us y antuxa del herbatge entrada y eyxi y polidel dit abeurador lo quat troborem ab ses fonts y piques per abeurodor de la comuna.

Sarsalet

En aquell (Na mateix dits prohomens anaren a regoneyxer y mirar una malladanomenoda lo Sarsalet,lo qua! es mallada de herbatge y prearen en aquella.

Volteta tancada

En lo mateíx dio los sobredíts prohomens anaren a regoneyxer una mallada y mirardita la Volteta tancada la qual es de herbatge y aquella trabaren snficientement tractaday rpearen dos SOl/S, tala nova.

Morral roig

E los dits dio los dia prohomens anaren a regoneixer una mallada y mirar dilodel morral Roig,la qual es mallada de berbasge yen oque.lta trobaren un ullastre molesmochat, Smena un SOl/ .

Riba deIs abellars

Los sobredíts prohornensforen a mirar la ribo deIs abellars, la qual per lo scmblcmtes de herbatge yen aquel/a prearen en vint y una carrasqna mal smochades y en IInalodem trente SOl/S. Tala nova.

Banqual tattcat

En lo mateix dio los sobredits prohomens anaren a regoncixcr la mallado del banquattancal la qua! es de herbatge yen ella trabaren tres arbres assocats yfet malñ smochatsen/res carrasques y aladerns smena quinze SOl{S .

Mangranevo

En lo mateix día los sobredits prohomens anaren a mirar y regoneiser la mallada dilola mangranera yen aquel/a trabaren un aladern assocat. Smena un sou.

En aquell matelx dio los dits prohomens anaren a mirar y regoneixer lo canaíís loqual es mallada de herbatge yen aquella trabaren en x arbres mal smochats vint y setSOl/S de stnena, Tala nova a persondes.

Canalis

En aquell tnoteix dia los dits prohomens anaren a mirar y regoneixer lo canalis loquol es mallada de herbatge yen aquel/a trabaren en x arbres mal smochats vínr y setSOl/S de smena. Tala nova a persondcs.

Lo Cabessola

Los dits dio.los dits prohomens cmaren a mirar t regoneixer la Cabessola, la qua/ esmallada de herbatge la qnal trobaren bcn traaoda.

Cova de la Figuera

En la matets dia los sobredits prohomens anaren a regoneixer y mirar la mallada ditala Cova de la Hguera la qual per lo semblant es de herbatge en la qua/trabaren quatrcaladerns mal smochats. Tala de un any a dany de persones. Smena tres .'IDUS.

63

Volteta del barranch del Juglar

En lo matcix dio los sobredus prohomens anaren a mirar y regoneixer la malladanomenada de la Volteta del Barranch deljuglarla qual es de herbatge, la qual esta en losol del barranch deljugalry trabaren entre motisscs y un aladern assocats. Smena cinchSOlfS, tala nova a dany de persones.

Mallada de les Traveres

Los dits prohomens anaren a mirar y regoneixr la mallada nomenada de les Traveres.la ouat per lo semblam es de herbatge y aquella trobaren ben tractada.

Mallada de dovotl de la Cova de la Travera

En lo mateix dio los sobredits prohomens anaren a regoneixer la mallada dilo dedaval! de la cava de les traveres la qual per lo semblant es de herbatge y aprearen enuna carrasca mals smochada dos sous.tala nova a persones.

Mallada de les Cambrelles

E los dits prohomens anaren a regoneixer y mirar la mallada nomenada de lesCambrelles la qual es mallada de herbatge yen aquella troboren una carrasca malsmochada dos SDUS smena lala nova a persones.

Afollada de la caseta de na Golba

E di! dio los dits prohomens anaren a regoneyxcr una mallada di/a de la Case/a de NaGolba, la qua! es de herbatge yen aquella trabaren quatre carrasques mal smochades.Smena J2 sous. Tala nova a dany de persones.

64

Font de la Cormana. POli de la Garrobera.

,"

•

,

Llibre de v ísures de 1597.

Mallada de la Soterranya del Rebollar

En dit dio los díts prohomens anaren a regoneyxer la mallada de la Soterranyadel Rebollar, la qual per lo semblant es de hebatge. La qua! (robaren dos rebolls malsmochats. Smena sis SOl/S, (ala llova a dany de persones.

Mallada de la Sobalma

E dit día los sobredits prohomens anaren a regoneyxer 11/7 a mallada dita de laSobalma, la qua! trobaren bcn tractoda.

Abeurador de la Cormana

Die vigestmo. mensís junii, millesimo quingentesimo nonag ésimo sep t ímo.Los dits pro homens partiren del mas de Antoní Prats en lo qual mas feren nit

i a naren a regoneixer lo abeurador de la Cormona, la qual per lo semblant es dehevbatge lo qual trobaren que le amplaria, ben net al mes junt al cap de lafoyeta,de/s procuradors de Antoni Prats, davall la carrasca trabaren unafita vello y mesabant damuru la carrasca trabaren altrofita vello, la quatfita esta al menos de lasobrcduo. avant perjunt de la dítufoyesa, en cap del ribos del banqital que va dret a/abeurador retroboren altra de jita vello y pujan mes amunt en un ríbas trabaren una

65

66

fita y contrafita belles la una fíta desig na la porticio de la heretat de Antoní Prats, o lapan del abeurador y la controfi ta designa com la heretat de Antoni Prats no baja mesavall y lambé trobaren una altru fíta que esta damunt del abeurador; en cap de un ríbasjunt a un ramer, an de aplegar a lino roqueta parda, a dos pases per lo mes o menosde la fita y de alli va a fe rir a la celleta de la Cormana y en/re la fit a que es/a damuntde la carrasca y la riba en lo pral a la vara del bancalfaren una fita nova y alti f outrobat en frau Antoni Prats per lo que llaurava en lo poli del abeurador de herbatge ytroboren que lo poli es molt chiquet y enruna/ y del/iberaren quel encobraren y ferenun bon parell de piques que fo ren bones.

Co va deIs Cocons

En lo mateix dio los dits prohomens anaren a reconeyxer la cava nomenada delsCocons la qual p er lo semblant trabaren ben tractada y trabaren baix lo barranchaball a ma dreta una fita y contrafilo a la p unta de uns bancals que designa la fíta,lo pas de la mallada y lo contrafíta designo la port ício del bancal a la mallada y laentrada y eixida de dilo mallada per al pou de fa Garro vera .... a carrec del juratde Benafigos que quan t sia lo temp s y bono lluna fare smochar uns ullaslres que esvant fer.

Cava lIidonera de la Miloca

En los mateix dies, los dits prohomens anaren a regoneixer p er y mirar la malladanomenada Llidonera la qua/ es de herbatge y oquetla trobaren ben tractada y damutudita mal/oda trabaren una fita vello la qual des igna la entrada de aquella y eixidalos cocons la qual esta damunt la carrasca deis bancals damunt los cocons y mesamunt en cap de un bancal damunt de un ten-er trobaren una fi ta vello y mes avalla la puntade un bancal al cap del ten-er a s is pases del dit terrer trabaren altra fi lavella, mes avant damunt les roquetes antes de aplegar al p ou trabaren aitra fita vellay j unt a ía fita feren una creu en un cantal J' al collet da vall lo mas damunt un ullastrea mig collet trobaren altra fita vella y de alli al dret al cap del terrer de la cava deiseg uases y tornant 01,,111'0 part a lama dreta deves dilo cava de la Llidonera mes aballdels barrachs de la carrasca de la edra trabaren una jita en un ribas, mes amunt acinquonta pases poch mes o menys antes de plegar al bancal sobre lo p ou trabaren alaltra fita vella al altre cap del bancal en la par/ de la celleta trabaren altrafita "ellay de ali va a ferir al collet o celle ta del cami que va a la pedra tiradora, a ma esquerraen lo collet que g ira de lo pouet de ayro fins al pouet en lo collet avatl trobaren tresjites belles, que los ullastres tenen necessi tat de smochary donaren ordens a/jurat deBenafigos o f assa f er.

P Oli de la Garrovera

En lo mateix dio los sobredus prohomens anaren a mirar y regoneixer lo po u de laGarrovera, lo quaí es de herbatge y aq uell trobaren ab bon espay y prohe viren que ytornen les piques que seu amportat /0 barranc y que se adoben ben adobats y prearenen una carrasca y dos ullastres smochats dos sous la/a nova.

Uttastrar dava/1 del pOli de la Garrovera

En aquel! día matcíx los sobredits prohomens anaren a regoneixer una mallada di/alo Ultastrar davalllo pou de la Garrovera la qual es de herbatge y trobarem sobre unterrer una jita vello y mes abalt trabaren una ji/a en dret del corrales, damunr de unc/apisal a la parl de tna dreto. e mes avallne trabaren altra davall lo cami que va a lajoya de la Carrasca. e mes ovan! endret deIs casals d'en sillajunt a la pare/ ne trabarenaltra.At sol del calle/ que entre 10 calle/ en 10 borranch y del barranch en/á conformea les ji/es tot es antuxa de herbatge lo qua! es entrador y exidida per al sobredit poude la Garra vera.

Rodejador

En 10 mateix dia y any los sobredits prohomens anaren a mirar y regoneixer la malladanomenada del rodejador la qual te entrada y exidida en bona correguda y trabaren linojita vello entre lo corral el 'en Pone,' aro de Antoni Pro/s de una mallada ya laltra pansobre la baceta de gtnesa al canto de lino paret vello a tna dreta trobaren una fito vello.l' tot lo demes resta per antuxa de herbatge.

Pon den Estove

En/os dits dies, mes e any los dits prohomens anarcn a regoneyxer en lo Pon d'enEsíeve, lo qual es de herhatge y aquel! trabaren ben tractat y (roboren davall di! pOU

unafita vello y al tenor de aquetlafaren nna l70VO en lo mateix canalis designa¡ lo patide dit abeuradory a la part datnurn de dit pOli en/o dret de/ bnrronch troboren dosfitesvelles una a cada pan tren/a pases la lIJ1CI del altra /0 qua/ pou trobaren ab dos piquesy bon pany.

Talayola

En aquel! día mateó; dlts prohomens anaren a regoneixer y mirar una malladanomenada de la Talayota, la qual es de herbatge yen aquella trabaren cinc otiveres malsmochudes. sntena sis sous tala nova a dany de persones.

CovallongaEn los dits dia mes e any dits prohotnens anaren a regonetxcr y mirar una mallada

nomenada de la Covallonga la quaí es de herbatge yen aquel/a trabaren del! u/lastresmal smochats, smena deu sous yen un u/lastre sgarrat y un aladern y tina carrasca malstnochada qua/re sous, sís díners.

Soierranya del Marfutlar

En/os dits dio, los dits prohomens anaren a regoneixer y mirar la cova Soterranyala qua! per lo semblant es de herbatge del marfutlar y trabaren en aquella que bola lalerra que es pot procurar y panificar es de herbatgey trobaren llentiscles y tres uííastresmal smochats, smena si.')' sous, /0/0 nova el persones y ban trobar IIn corral y aquel/ banderrocar.

67

Fon! del Mmjidla .

Utlastrar deIs Terrers

POli d 'Esteve.

68

En aquel! dia matelx, los sobred its prohomens anaren a reguneixer y mirar lamaíloda que esta da valllo pou del Marful íor nomenada del Ullastrar de/s Terrers laqual es mallada de herhatge y aquella trabaren estar maltratada en qua tre alias tresmal smochats, smena sis sous yen un aladern y un ullastre asolat deu sous. tala nova apersones.

POli del Marfullar

En /0 mateix dia los sobredits prohomens anaren a mirar y regoneixer lo puu de/Marfulto r /0 qual es abeurador de herbatge, lo qnat trobaren .'legan d íu la scripturaantigua y trabaren aquell ben tra ctat y que tenia de pany seixanta a/ menos de alrededory trobaren que la heretat deIs Monferrery totlo cienes es de herbatge y (robaren damuntlo puu unafita vella y mes abant damun t unes roquetes a deu pases poc mes o menys netrabaren aítra defkita vello y passat avant de una olivera a un colze de paree/asa ant igao cerrada, ne trabaren altra dejita vella y j unt a ta fita trabaren una eren adosa potserde lajita en una roqueta denotantla entrada y eyxida del dit abeurador yferenfi a ditaregoneysensa del Terrne de Benajigos.

A l'arxiu de Cu ila hem trobat documentació que fa referencia a aquestes visures deles r nal lades, amprius, abeuradors, són els següents.

Documente de Benajigos

• Any 1408 - 8 novern bre, any 1444, 21 julio! - Pie manat davant la Cort de l mestre deMo ntesa, pe r qüesti ó de la devesa d'en Codorn iu. 75 FF. Sig IV-?6.

• Any 150S - 23 de mar, - Maset d'en Moneó (terrne de Bena fi gos). Carta de la v isurade la devesa de la Redona de Ben afigos, feta pels m issatgers de tot s els lIocs de laTin enca de Cuila (perg. original 174, Sig A-2S).

• Any 1528 - 15 de maig - Visura dels termes de Ben afi gos, Atzeneta i la Torre d'enBesara. 24 ff. SigoV I-2 .