AGRICULTURA I RAMADERIA

Experiències d'alimentació de gallines

N o tothom és bo per a experimentar, cos;ique equival a dir que hi ha experiències bo-

nes i dolentes. Una experiència bona és la realit-zada per l'home que té el costum o l'ofici d'ex-perimentar ; aquest home, que sol ésser un cien-tífic, sap relligar tots els caps que es presentendurant l'experiència, traduir el significat de cadafenomen i saber al mateix temps englobar els re-sultats generals de l'experiència.

Hi ha molts afeccionats que després d'haverllegit el prospecte dels avantatges d'un alimentque ven tal o tal casa, es disposa a experimentar-lo i manifestar a qui ho pregunta i a vegadessense demanar-li, els efectes que ha obtinguten la prova, i més que tot formular-ne un judicidefinitiu.

Ris avicultors pràctics faran assenvadameut,sempre que escoltin els resultats de les experièn-cies d'un aliment nou, de voler saber la capa-citat experimental que té el subjecte que ha rea-litzat la prova. Si aquest no és un tècnic en lamatèria, caldrà posar els resultats que s'han ob-tingut de l'experiència en quarantena. Si, pelcontrari, l'experimentador és una persona amb co-neixements i avesada a treballs d'aquesta clas-se, l'experiència assolirà el màxim de garantia,i, per consegüent, serà o no aplicable a l'explota-ció avícola.

Un d'aquests experimentadors conscients ésel senyor Delmàs, que dirigeix el centre experi-mental avícola de Peyrolles, n Provença. Delmàsexperimentà successivament quatre .aliments : 'afarina de glans, els granets de raïm, les granesde sorgo o meuca i la farina de peix.

Les experiències es realitzaren en gallinesLeghorn blanques i en plena posta.

La farina de glans fou experimentada amb l'ob-jecte de mirar si podia substituir el segó, cosaque representaria, l'estalvi d'un terç del valor dela ració. La farina de glans s'obtingué torrantprimer aquest fruit en el forn i després reduïtsn pols per un molí. La farina de glans té l'as-pecte de color canyella, és molt fina i es manipu-la fàcilment, barrejant-se bé amb l'aigua.

L'experiència durà trenta dies. Ris resultatsforen els següents : al cap de vuit dies la postaes parà, no tornant fins al cap de vint-i-cinc.L'aspecte exterior de les gallines, però, no podiaésser més satisfactori : cresta vermella, vivaci-

tat dels moviments, plomatge llustrós, és a dir,tots els caràcters que denoten sanitat.

Ris granets de brisa, que voluntàriament men-gen amb gust algunes gallines, donà també pès-sims resultats. L'experiència durà dos mesos. Laquantitat diària consumida per cada gallina erade 20 grams, quantitat que serví per a rebaixarde la ració el mateix pes de civada. Al cap d'al-guns dies la posta s'aturà. Així que es suprimíel nou aliment la posta tornà poc a poc a re-muntar al lloc que ocupava.

L'autor pensa que l'efecte desastrós de la fa-rina de glans i dels granets de brisa depenen dela gran quantitat de taní que contenen aquestsfruits, els quals, per la seva astringencia, tin-drien una acció desfavorable en els ovaris.

Rl sorgo donat en gra, que es sol comprar mésbarat que el inórese, produí resultats satisfacto-ris. Les gallines alimentades amb aquest gra du-rant dos mesos han mantingut la posta al mateixnivell de les que menjaven civada, de manera quepot substituir avantatjosament aquest Últim ce-real.

I a propòsit de cereals, tothom sap que hi ha.molts avicultors que acostumen a donar una partde la ració en granes germinades, amb resultatsforça bons. Abans de la descoberta de les vita-mines, s'ignorava per quin mecanisme les lla-vors de cereals al punt de germinar determinaventans bons efectes, tenint en compte que la granaque germina perd una gran quantitat de princi-pis nutritius. Les experiències de Delmàs hanvingut a confirmar el que se sabia pràcticamenti aportant al mateix temps una nova conclusió :l'excés de llavors germinades és desfavorable ala posta, mentre que una petita part de la racióde granes en aquest estat, és molt favorable.

Rl darrer aliment experimentat ha recaigut enla farina de peix. L'autor, que de molt tempsve observant els seus efectes, els creu superiorsals de la farina de carn. Rn un experiment par-ticular que durà quatre mesos s'ha tractat desaber fins a quina dosi es podia donar la farinade peix. Un lot de gallines ponedores va rebre6 grams de farina de peix per cap i per dia :un altre lot en rebia 10. Rl resultat ha estat moltconclueut a favor del lot que en rebia 10 grams,puix que la posta resultà augmentada. Per con-següent, es pot admetre com un fet cert que la

AcklCUI.TUUA I KAMADKKIA -'43

posta queda molt beneficiada amb in granis def a r i n a (!<-• p e i x p e r g a l l i n a i d i a . ÍCs m o l t p o s s i -

ble que aquesta quantitat pugui ésser sobrepu-jada, diu Delmàs, cosa que tractarem de compro-var en futures experiències.

El valor de les experiències relatades és posi-tiu pel fi't de la durada de les mateixes. Les ex-periències curtes poden conduir a errors greus. Ivncomençar una experiència l'ovari pot tenir em-

brions d'ou completament separats en via de des-envolupar-se ; aquests gèrmens d'ou continuaranla seva evolució malgrat que la gallina rebi ali-ments desfavorables a la posta, la qual cosa potdurar fins un parell de setmanes. fCs a dir, totaexperiència en gallines que ponguin, exigeix unlapsus de temps no inferior a dos mesos.

M. ROSSELL I VILA

Bis adobs azotats

L 'azot és un dels principals elements ferti-litzants. L'a/.ot es presenta en diverses for-

mes, cada una d'elles amb nua acció particular.La indústria ofereix un ¿¿ran nombre de produc-tes a/.otats, essent els principals els que seguei-xen :

Nil ral (/<• sosa. Aquest adob conté el 15,' sper I0O d'azot nítric. A Xile es presenta en es-tat natural. De tots els adobs azotats és el quela més temps que s'utilitza.

Actualment la indústria química fabrica el 111-ti.it de sosa en grans quantitats. El valor ferti-litzant d'aquest producte industrial és igual alguano de Xile.

Nitral (/<• calç </r Noruega. L'anàlisi quí-mic denuncia el 13 per 100 d'azot nítric i el 26per IOO de calç. Té l'aspecte de graiiets grisos.Pren tan fàcilment la humitat, que abans d'uti-litzar-se s'han de prendre algunes precaucions.

Xitriïi, </(• calç amonical. C o n t é el i^ ' . s pet

nio d'azot, del qual I4'7,S per [OO*en forma ní-trica i 0*75 per 100 en forma amoniacal. A mésporta 27*5 per 100 de calc. fís de color blanc id'aspecte granallut. Va en sacs plombitzats pertal d'evitar que l'adob absorbeixi humitat i esfaci malbé. .Aquest adob és recomanable per amillorar els terrenys argilosos.

L'ÚS dels adobs azotats nítrics s'ha de fer mit-jançant certes precaucions. Com que llur acció

és immediata 1 les aigües de pluja se'l podenemportar, solament es deuen utilitzar en el mo-ment que la planta els pot assimilar. Per altrapart, llur acció és de poca durada, no poden man-tenir la planta durant tota la vegetació. Els adobsnítrics són veritables reconstituients dels cerealsi llur ús està particularment indicat quan es de-sitja que les plantes creixin amb molta ufana.

Els adobs amoniacals deuen sofrir en el sòl unanitrificació progressiva abans d'ésser utilitzatsper Ics plantes. Llur azot es fa assimilable moltpoc a poc, a mida que la ¡llanta l'ha de menester,i és per això que aquests adobs son útils per atota mena de conreus.

Aquests adobs 110 es poden deixar a la super-fície del terreny, sinó que han d'ésser colgats.El més divulgat de tots és el sulfat d'amoníac.La cianamida és, sobretot, recomanable pels ter-renys argilosos i tots els que estan mancats osós pobres de calcari. Ivl sulfonitrat d'amoníacés un adob que pot satisfer les primeres necessi-tat', de la plantfl al principi de la vegetació i des-prés obrar com un adob de manteniment.

L'aplicació precoç dels adobs fa que tinguinuna acció més eficaç, i per consegüent no cal es-perar massa a incorporar-los a la terra.

JOAN MONTFORT

BASCULESARQUES PERA CABALS PIBERNAT PARLAMENT, 9 y 11

BARCELONA