EXEMPLAR PER APROVACIÓ INICIAL

PLA PARCIALSubsector urbanitzable delimitat INDUSTRIAL P-1

AJUNTAMENT DE ROQUETES

27 d’octubre de 2014

1

INDEX

1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

1.1 Antecedents1.2 Objecte del planejament1.3 Situació i descripció de l’àmbit1.4 Estructura de la propietat1.5 Infraestructures existents1.6 Promoció i tramitació1.7 Documentació del Pla Parcial1.8 Programa de participació ciutadana1.9 Marc legal aplicable

2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ

2.1 Conveniència i oportunitat del Pla Parcial2.2 Adequació de la proposta al planejament vigent2.3 Criteris i objectius de l’ordenació2.4 Descripció i justificació de l’ordenació proposada2.5 Espais liures, dotacions i reserves de sol2.6 Infraestructures previstes2.7 Cessió de l’aprofitament urbanístic2.8 Mobilitat sostenibles2.9 Memòria social2.10 Estudi ambiental. Informe ambiental2.11 Quadre de dades2.12 Sistema d’actuació

3. NORMES URBANÍSTIQUES

3.1. Disposicions generals3.1.1.Naturalesa, àmbit territorial i vigència

Article 01. Naturalesa.Article 02. Àmbit territorial.Article 03. Vigència.Article 04. Obligacions.Article 05. Interpretació del Pla.Article 06. Determinacions del Pla.

3.2. Règim urbanístic del sòl3.2.1 Qualificació del sòl i desplegament del pla

Article 07. QualificacióArticle 08. Ordenació de volumsArticle 09. Parcel·lacionsArticle 10. Projectes d’urbanització.

3.2.2 Sistema d’actuació i execució del pla.

Article 11. Sistema d’actuació.Article 12. Procediment.Article 13. Conservació de la urbanització

3.2.3 Determinacions del pla parcial

Article 14. Determinacions gràfiques

2

Article 15. Regulació detallada de sistemes.

Art. 15.1 Identificació i tipus de sistemesArt. 15.2 Sistema viari (Clau V)Art. 15.3 Sistema d’espais lliures (Clau P)Art. 15.4 Sistema d’equipaments comunitaris (Clau E

Article 16. Regulació detallada de zones.Article 17. Zona industrial aïllada, Clau 4.fArticle 17.1 Zona de protecció inedificable.Article 18. Regulació mediambiental sobre les activitats realitzades

18.1. Regulació dels residus.18.2. Regulació ambient atmosfèric18.3. Protecció medi nocturn.

Article 19. Regulació paisatgística

3.3. Indicacions de caràcter particular relatives a la protecció del medi.

Article 20. Indicacions de caràcter particular relatives a la protecció del mediArticle 21. Intervenció integral de l’administració ambiental.Article 22. Aigües residuals.Article 23. Regulació dels residusArticle 24. Enderrocs i altres residus de la construccióArticle 25. Condicions de protecció contra incendis.

4. PLA D’ETAPES

5. ANNEXOS

5.1 INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÓMICA5.2 INFORME DE MOBILITAT SOSTENIBLE5.3 INFORME D’AVALUACIÓ AMBIENTAL PRELIMINAR

6. PLÀNOLS

6.1 Situació i emplaçament. PGOU vigent6.2 Topogràfic i estructura de la propietat6.3 Infraestructures existents6.4 Zonificació6.5 Alineacions i rasants seccions transversals6.6 Sanejament6.7 Electricitat, Enllumenat, Abastament d’aigua, Telecomunicacions6.8 Àmbit de suspensió de llicències6.9 Estudi de mobilitat

3

1 MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

1.1 Antecedents

El Pla General d’Ordenació Urbana de Roquetes, endavant PGOU, va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’ Ebre i publicat al DOGC en data 7 de novembre de 2003.

El PGOU delimita un sector urbanitzable de caire industrial anomenat P, situat a un costat de la carretera de Roquetes-Els Reguers a la part oest del municipi, segons consta al plànol d’ordenació N.3 i N3.4.

Per al desenvolupament del sector, mitjançant un avanç, es fa un ajust en conseqüència amb l’article 4.5 del PGOU que ho permet sempre que no es superin +/- 5% de la superfície prevista i es justifiquin els motius de l'ajust.

Mitjançant l’avanç de planejament del sector P, es va fer la divisió en dos subsectors, un dels qual anomenat P-1 que és el que es desenvolupa.

1.2. Objecte del Planejament

Aquest Pla Parcial d’ordenació, endavant PPO, té per objectiu el desenvolupament reglat de les previsions del PGOU de Roquetes i de l’avanç de planejament del Pla Parcial del sector industrial P. Es definiran les condicions d'ordenació, gestió i urbanització d’aquest sector de forma equilibrada.

1.3 Situació i descripció de l’àmbit

El sector es troba localitzat a ponent, entre el nucli urbà tradicional de Roquetes i el sector residencial Pilans, al costat de la carretera T-341 Roquetes-Els Reguers.

L’àmbit limita amb l’espai xarxa natura 2000, per la façana del barranc de Molins o Vallcervera, al sud amb la carretera T-342, Roquetes-Reguers, a l’est amb el Subsector urbanitzable delimitat industrial P-2 i a l’oest amb el sol urbanitzable delimitat de caire residencial D.

Al sector es troben el terrenys de l’antiga fàbrica LEAR al qual s’accedeix des d’un carril de servei de la carretera T-342. El PGOU qualifica una propietat a l’extrem oest com a espai lliure/equipament i preveu un vial al seu perímetre per garantir la connexió amb altres sectors veïns cap al barranc.

4

EMPLAÇAMENT DEL SECTOR QUE ES DESENVOLUPA

SITUACIÓ EN RELACIÓ A L’ESPAI PROTEGIT XARXA NATURA 2000

5

Situació en relació al nucli de Roquetes: 3,4 quilòmetres

PARCEL.LA PROPIETARI m2.SUPERFICIE PERCENTATGE

01Carmen Llatse Bertomeu

Ajuntament 8.835,00 7,32%02 Ajuntament 1.125,00 0,93%

03 (LEAR) Ajuntament 29.600,00 24,52%04 Ajuntament 1.800,00 1,49%

TOTAL 100,00%

6

LOCALITZACIÓ DE FOTOS

7

1

3

2

7

5

4

6

1

1

28

2

2 3

4

9

5

5

6

10

7

7

1.4 Estructura de la propietat

Al sector participen quatre propietats que es descriuen a continuació:

PARCEL.LA PROPIETARI m2.SUPERFICIE PERCENTATGE SOSTREm2.

01Carmen Llatse Bertomeu

Ajuntament 8.835,00 7,32% Sense sostre02 Ajuntament 1.125,00 0,93% Camí

03 (LEAR) Ajuntament 29.600,00 24,52% 13.500,0004 Ajuntament 1.800,00 1,49% Sense sostre

TOTAL 100,00%

1.5 Infraestructures existents

En l'entorn del sector existeixen les següents infraestructures:

11

1.5.1 Vialitat

El sector compta actualment amb dos accessos desde la carreterra Roquetes-Reguers conectats per un vial de servei. . El primer, dona accés a les instal.lacions existents de l’antiga fàbrica LEAR i un camí que està previst com a connexió amb un sector urbanitzable residencial veí. L’altra es troba sense servei ni continuïtat cap al barranc de Vallcervera.

1.5.2 Energia elèctrica

Les instal·lacions de les naus de l’antiga fàbrica LEAR, ja disposen en l’actualitat de possibilitat de subministrament d’energia elèctrica en mitja tensió, situada a la mateixa finca. Tot i això en el present pla parcial es dissenya una nova xarxa en M.T. i en B.T. Aquesta nova xarxa es farà en consonància amb l'estudi sol·licitat a l'empresa distribuïdora.

1.5.3 Abastament d’aigua

L’abastament d’aigua, prové de la xarxa general municipal.El subministrament d'aigua potable es fa a partir del pou Pilans, mitjançant la xarxa existent. Aquesta xarxa existent discorre per tot el marge de la carretera del Reguers, alimenta el dipòsit de Paperera i el dipòsit de Matadero en cas d'urgència.En el present Pla Parcial es preveu realitzar la connexió a la xarxa existent, amb caudal suficient per alimentar el sector P1.

1.5.4 Sanejament

Consta xarxa interior de clavegueram, dintre de les instal.lacions de l’antiga fàbrica LEAR, El tractament d’aigües es fa mitjançant una depuradora existent, previ a l’abocament al barranc.En quan a l’avacuació d’aigues pluvialque travessa entubada per la propietat de l’antiga LEAR, cap al barranc.

A continuació es fa la descripció de la depuradora existent:

Dimensionada per la fàbrica LEAR AUTOMOTIVE EDDS SPAIN SL : Muntatge de cablejat i a la fabricació de dispositius elèctrics per al sector de l’automòbil, que ocupaba 544 treballadors.

L’establiment generava 3.900 m3/any (17 m3/dia) d’aigües residuals sanitàries.La depuradora compacta (BIOTRIT 250) encarregada del tractament de les aigües residuals sanitàries generades està dimensionada per a 250 habitants equivalents i una dotació de 150 l/hab·dia (37,5 m3/dia, 1,56 m3/h de cabal mitjà i 4,7 m3/h de cabal punta).

Aquest sistema de depuració consta d’una arqueta de desbast amb una cistella on es recullen els residus sòlids i un temps de retenció aproximat d’un minut i mig (dimensions 0.7 x 1,2 x 1,1 m, volum 0,9 m3), seguida d’una cisterna on es realitzen cicles d’aireació + decantació + evacuació (diàmetre:3 m, llargada: 9 m, volum: 60 m3). Durant el temps d’aireació la cisterna es comporta com una cambra d’oxidació (potència d’aireació: 5,4 kW) Seguidament s’inicia la decantació, en aquesta etapa la cisterna actua com un dipòsit

12

decantador i els llots sedimenten al fons de la cisterna quedant un efluent clarificat. Finalment es posa en funcionament una bomba que evacua les aigües depurades (just per sota de la zona d’acumulació de greixos). Posteriorment les aigües residuals passen per una arqueta de control i presa de mostres. El cicle complert té lloc 3 vegades al dia.També existeix un separador d’olis i greixos per a les aigües procedents dels compressors (l’oli decantat és retirat per un gestor autoritzat, mentre que l’aigua de sortida és enviada a la capçalera del sistema de tractament descrit al paràgraf anterior).Un cop a l’any es canvia l’aigua del circuit de refrigeració (4 m3 d’aigua sense additius). En cap cas hi ha contacte entre l’aigua de refrigeració i els productes utilitzats en les màquines.En base al requeriment d’adequació d’abocament emès per aquesta ACA en data 23/06/05, LEAR AUTOMOTIVE SPAIN SL va procedir a completar l’esmentat sistema de tractament amb la incorporació d’un cargol d’Arquímedes per evitar l’entrada de sòlids al recinte d’aireació i evitar l’obturació dels oxijets, va re-programar els horaris de les etapes d’aireació, decantació i evacuació, i va suprimir els productes de neteja amb continguts de fosfats.L’efluent depurat és abocat al Barranc de la Vall de Servera: (Coordenades UTM X: 287.100; Y: 4.522.800).

Es van fer les següent consideracions al respecte

Avaluats els resultats analítics associats a les inspeccions practicades per aquesta ACA i als autocontrols presentats trimestralment per l’interessat, s’observen puntuals incompliments pel que fa als paràmetres de DQOnd i NKjeldahl, motivats per algunes incidències en el normal funcionament de la depuradora, segons l’indicat per l’interessat durant la darrera inspecció de data 12/01/07.

Es considera correcte el sistema existent per a la depuració de les aigües residuals sanitàries generades a l’establiment referenciat. D’altra banda es recorda que és necessari un acurat programa de manteniment de les instal·lacions que inclogui els buidatges i neteges periòdiques necessàries, així com evitar l’ús en excés de detergents que puguin malmetre el sistema de tractament.Cal fer constar que el Barranc de la Vall de Servera està inclòs dins l’espai Xarxa Natura 2000 dintre del Sistema prelitoral meridional. En data 06 de setembre de 2002 es va proposa la renovació de l’autorització de l’abocament de d’acord amb les condicions següents:a) S’autoritza única i exclusivament l’abocament d’aigües residuals d’origen sanitari i assimilables.b) Límits d’abocament:

Paràmetre Límit AutocontrolsCabal anual 3.900

m3/any -

Cabal diari 17 m3/dia -pH 6,5 – 9

upH Trimestral

MES 50 mg/l TrimestralDQOnd 140 mg/l TrimestralDBO5 30 mg/l TrimestralNkjeldahl 25 mg/l TrimestralFòsfor total 10 mg/l TrimestralDetergents totals

1,5 mg/l Trimestral

L’autorització no empara l’abocament d’altres substàncies diferents de les assenyalades explícitament, en especial de les anomenades substàncies perilloses (Disposició addicional tercera del Reial decret 606/2003, de 23 de maig) llevat que estiguin presents a les aigües de manera natural.

13

Canalització d’aigües pluvials i depuradora existent

Abocament d’aigües pluvialsL’abocament d’aigües pluvials es fa cap al barranc de la Vallcervera mitjançant una canalització entubada, per baix de la propietat de l’antiga LEAR.

1.5.4 Telecomunicacions

1.5.4 Telecomunicacions

A l’interior del sector arriba una línia telefònica aèria que travessa el subsector.

1.5.4 Telecomunicacions

A l’interior del sector arriba una línia telefònica aèria que travessa el subsector.En el present Pla Parcial, es procedeix al disseny de la xarxa de telecomunicacions.

1.5.5 Enllumenat públic

No existeix enllumenat públic a l’entorn del subsector que es desenvolupa.

1.6 Promoció i tramitació

El present PPO és promogut per l’Ajuntament de Roquetes, que actualment es propietari d’un 78,64 % del sector i un altre privat amb un 21,36 %. Actualment, l’Ajuntament es troba en fase d’adquisició d’aquesta propietat.

14

Aquest Pla Parcial ha estat redactat per l’arquitecte dels serveis tècnics municipals de Roquetes, que es competent d’acord amb el que prescriu la disposició addicional tretzena del decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme i la modificació corresponent de la Llei 3/2012 del 22 de febrer endavant TRLUC.

Pel que fa a la tramitació del PPO, es troba regulada pel que disposen els articles 81 i 85 i concordants del TRLUC.

Procediment per a la tramitació del Pla parcial Urbanístic:

1. Redacció del Pla Parcial Urbanístic2. Adopció de l’acord d’aprovació inicial3. Exposició pública d’un mes mitjançant -Edicte Publicat al B.O.P. Inclou la publicació en diaris i la notificació als propietaris afectats.4. Sol·licitud dels informes als organismes que resulti preceptiu.5. Informe tècnic de les al·legacions i d’informes d’organismes, amb la

incorporació d’esmenes si s’escau.6. Adopció de l’acord d’aprovació provisional i remissió a la CTUTE, per

l’aprovació definitiva.8. Redacció d’un text Refós, si s’escau.9. Publicació de l’edicte i normativa al DOGC i entrada en vigència.

1.7 Documentació del Pla Parcial segons le TRLUC

Documentació urbanística:

D’ acord amb l’Article 66 del Text Refós de la LUC, la Documentació dels plans parcials urbanístics es la següent:

a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.b) Els plànols d’informació, d’ordenació, de projecte i, s i e sc a u , d e de t a l l d e l a u r b a n i t z a c i ó .c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.d) L’avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l’estudi i justificació de la seva

viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’ impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

e) El pressupost de les obres i els serveis.f) El pla d’etapes.g) La divisió poligonal, si escau.h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general

sobre mobilitat sostenible.i) La documentació mediambiental pertinent i, c o m a m í ni m, l ’ i n f o r m e m e d i a m b i e n t a l .j) La justificació que s’adequa al programa d’actuació urbanística municipal, si s’escau.

15

Documentació medi ambiental:

D'acord amb la Llei 6/2009 del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes:

L’article 8.1.d. de la Llei 6 / 2009, s’han de sotmtere a una decisió prèvia d'avaluació ambiental, els plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d'avaluació ambiental.

Ll’art 8.1.d...diu que si, per les característiques i la poca entitat, es constata, sense necessitat d'estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l'òrgan ambiental, en la fase preliminar de l'elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d'una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa al procés de decisió prèvia i, en conseqüència, al procés d'avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d'un mes des de la presentació de la sol·licitud. En el cas que l'òrgan ambiental no dicti la resolució de declaració de no-subjecció en el termini esmentat, la sol·licitud s'entén que és desestimada.

Modificacions d’aquesta llei per causa de la llei Omnibús.

S'elimina el tràmit específic d'avaluació ambiental per als casos d'avanç de planejament urbanístic i únicament resten regulats per la Llei d'Urbanisme.

S'inclou un tràmit d'informació als interessats en el cas de decisió prèvia d'autorització ambiental

Simplificar els tràmits actualment exigits en el supòsit de plans i programes sotmesos a avaluació ambiental com a conseqüència d'una decisió prèvia.

Es proposa que el promotor pugui presentar directament l'informe de sostenibilitat ambiental i que no hagi de presentar tota la documentació que enumera l'article 15.2 de la Llei.

Això permet també que en aquests casos es puguin fer conjuntament les consultes a les administracions afectades, que preveu l'article 15.8, i al públic interessat, que preveu l'article 16.4.b i les consultes previstes a ambdós relatives a l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental a què fa referència l'article 18. Igualment, amb aquesta opció, s'estalvia el requeriment al promotor perquè aporti l'informe de sostenibilitat ambiental, previst a l'article 16.4.a, en tant que aquest ja s'haurà aportat inicialment.

Exclou del tràmit d'avaluació ambiental els plans que no qualifiquen sòl, i que es restringeixen a l'establiment d'actuacions executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes d'obres posteriors (p.ex. PERI).

Exclou del tràmit d'avaluació prèvia els que estan sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.

16

D'acord amb el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, els articles 100.1 i 100.2

Objecte i contingut de l'informe ambiental dels plans urbanístics derivats

L'article 100.1 L'informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s'escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l'anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació detallada pròpia de cada un d'aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d'acord amb l'abast de les determinacions del pla derivat:

a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l'especificació de si el projecte d'urbanització s'ha de sotmetre, per les característiques de l'actuació, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s'han de tenir en compte, entre d'altres, els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s'escau, dels sòls contaminats.

b) La descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s'escau, de les alternatives d'ordenació detallada considerades i la justificació de l'alternativa adoptada; la descripció de l'ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l'eficiència energètica, l'estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.

c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals.

d) L'avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.

e) Si s'escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

L'article 100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d'incorporar l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l'apartat 1 i el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència.

1.8 Programa de participació ciutadana:

Als efectes d'allò que es determina en els articles 8 del Decret Legislatiu 1/2010, de 15 d’agost pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i 15 del Reglament de l'esmentada llei, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, s'estructura com segueix:

17

a) Documentació sotmesa a informació pública:Documentació del Pla Parcial

b) Abast de la comunicació i participació ciutadana:

1. Informació pública formal.

Regulada pel TRLUC, pel seu reglament i per les disposicions sectorials vigents. Es concreta en la forma següent:

a) Termini: Un mes.

b) Medis: Una vegada aprovat inicialment el document, publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Butlletí Oficial de la Província, diaris de major difusió a la província i tauler d'anuncis de la Corporació i sol·licitud d'informe dels organismes sectorials competents i dels municipis veïns.

c) Finalitat: Formulació d’al·legacions, reclamacions, informes, opinions i suggeriments, pels interessats i per a la generalitat dels ciutadans.Durant el termini d'informació pública l'expedient complet podrà ser consultat a les oficines municipals de la Casa Consistorial, de dilluns a divendres entre les 9 hores i les 14 hores.

2. Comunicació als ciutadans.

Accions de comunicació a banda de la informació pública formal:

a) Termini: Un mes.

b) Medis: Mitjançant accions de difusió i comunicació en els medis d'informació d'abast local, emissora de ràdio municipal, web municipal i llocs habituals de comunicació al ciutadà.

c) La convocatòria d’informació pública en la tramitació de l'avanç i del planejament derivat del subsector, s'ha de complementar amb la notificació individualitzada a les persones propietàries del sector.

3. Participació dels ciutadans.

Canals oberts a la formulació per part dels ciutadans de les seves opinions i criteris: Es concreten a través de la comunicació ordinària a l'administració, mitjançant sol·licituds, instàncies, queixes i suggeriments, per qualsevol de les formes establertes a la Llei de 30/1992.

18

4. Tractament dels resultats de la comunicació i participació ciutadana:

Tota la documentació, al·legacions, reclamacions, suggeriments i informes seran objecte d'anàlisi amb caràcter previ a l'aprovació provisional que, en el seu cas, correspongui, amb emissió d'informe i resposta suficientment individualitzada.El conjunt de documentació esmentada i l'informe ressenyat, formarà part de l'expedient administratiu.

1.9 Marc legal i urbanístic

El marc legal ens ve donat en primer lloc pel Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme i la seva modificació en la llei 3/2012 del 22 de febrer; pel Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme; la legislació estatal de la Llei Estatal 2/2008 pel qual s’aprova el text refós de la llei de sòl i la llei 6/2009 del 28 d'abril d'Avaluació Ambiental de plans i programes.

En aquest sentit, la regulació del desplegament del sòl urbanitzable delimitat ve regulat pels articles 65 i 66 amb el següent redactat:

Article 65Plans parcials urbanístics

1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, els plans parcials urbanístics:

a) Qualifiquen el sòl.b) Regulen els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències.c) Assenyalen les alineacions i les rasants.d) Defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques a què fa referència l’apartat 2 de l’article 72.En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d’execució per a cada polígon d’actuació urbanística i ha d’establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d’urbanització, sens perjudici que els projectes d’urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d’urbanització.f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d’urbanització i d’edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d’actuació urbanística municipal.g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s’ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, d’acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els terminis obligatoris en els quals l’administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d’iniciar i acabar l’edificació dels dits habitatges.

19

3. En els sectors d’ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar sòl per a sistemes, com a mínim, en les proporcions següents:a) Per a zones verdes i espais lliures públics, 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística.b) Per a equipaments de titularitat pública, el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos, del 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, pot determinar que la reserva per a equipaments de titularitat pública es destini, en sectors determinats, totalment o parcialment, al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, d’acord amb el que estableix l’article 58.1.g.4. En els sectors d’ús no residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística i han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de la dita superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s’escau.

5. En els sectors en què s’admet tant l’ús residencial com altres usos, els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d’aquests usos. S’han d’aplicar, en tots els casos, les reserves que s’estableixen per a l’ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos residencials i no residencials.

6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d’un pla parcial urbanístic que precisi les obres d’urbanització bàsiques, o en ocasió de la tramitació del projecte d’urbanització, han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l’arbrat, l’enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d’enllumenat i la senyalització, d’acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el costejament ulterior a càrrec de les persones propietàries afectades.

2 MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ

2.1 Conveniència i oportunitat del Pla Parcial.

1. Actual conjuntura econòmica.

L’Ajuntament com a propietari majoritari del sector considera oportú i necessari redactar aquest pla, per donar sortida a una activitat industrial amb la conseqüent repercussió en l’economia municipal i la creació de llocs de treballs.

2. Dificultat de desenvolupament del sector P degut a la seva gran dimensió.

Un estudi previ d’hipòtesis de desenvolupament de tot el sector, dóna a conèixer la dificultat de la seva gestió, atès la gran dimensió i la quantitat de propietaris que intervenen, així com la dificultat tècnica en l'execució en alguna de les parts del sector, els interessos molt variats dels propietaris de l’àmbit i l'actual conjuntura econòmica fan pràcticament inviable el desenvolupament del sector justificant la subsectorització prevista en l'avanç del PPO.

3. Conseqüència Immediata del desenvolupament del nou subsector P1.

Existeix també una qüestió d’oportunitat, ja que hi han interessats privats en adquirir les instal·lacions de l’antiga LEAR (propietat de l'Ajuntament) per a

20

instaurar una activitat industrial generadora d'economia i llocs de treball. El desenvolupament d’un sector com aquest P1 facilitarà la gestió d’aquest objectiu.

2.2 Adequació de la proposta al Planejament Vigent

La proposta s’adequa al planejament general vigent ja que no perd la lògica de creixement i manté la zonificació prevista. Per altra banda no s’alteren els paràmetres generals, adequats a l’ús industrial.

En relació al límit del sector, es fa un ajust amb l’objectiu de regularitzar, d’acord a la realitat i fer mes viable el desenvolupament per subsectors independents.

Fitxa justificativa del sector P segons PGOU

1. Definició: Situat al costat de la carretera dels Reguers, amb preexistències industrials (fàbrica MAI….).

2. Superfície: 119.178 m².3. Objectius: Completar els usos industrials existents.4. Índex d’edificabilitat bruta: 0,60 m² st/m² sòl.5. Densitat màxima: -6. Cessions:

15% vials i estacionaments públics10% espais lliures i instal·lacions esportives públiques 4% equipaments i dotacions cíviques locals.

7. Tipus d’edificació: Aïllada, admetent compartimentació de naus industrials.8. Sistema d’actuació: Compensació.9. Usos: Global industrial.10.Altres: Es recomana un vial d’enllaç amb la U.A.D. 1.6. i un espai lliure i/o

equipament separador de la mateixa, grafiats indicativament al plànol N.3.5.

Fitxa justificativa del subsector P-1 segons l’avanç del sector P

1. Definició: Situat al costat de la carretera dels Reguers, amb preexistències industrials (fàbrica LEAR….).

2. Superfície: 40.511,74 m².3. Objectius: Completar els usos industrials existents.4. Índex d’edificabilitat bruta: 0,60 m² st/m² sòl.5. Densitat màxima: -6. Cessions:

12% vials i estacionaments públics10% espais lliures i instal·lacions esportives públiques 5% equipaments i dotacions cíviques locals.

7. Tipus d’edificació: Aïllada. Admet compartimentació interior.8. Sistema d’actuació: Reparcel. en modalitat de compensació bàsica.9. Usos: Global industrial.

21

2.3 Criteris i objectius de l’ordenació

El present Pla parcial urbanístic del Sector Industrial P-1 proposa donar compliment als següents criteris:

a) Ordenació amb la màxima racionalitat de l’espai disponible a l’àmbit del pla, de manera que conformin els espais d’acord amb la seva situació i característiques morfològiques.

b) Obtenció del sòls de cessió en unitats amb dimensió adequada als seus futurs usos. En aquest sentit l’espai verd i d’equipaments, es situarà a l’oest del subsector P-1 com a separador entre la zona industrial i la resta de creixements residencials.

c) Manteniment de les edificacions existents adequades per usos industrials i evitar la dispersió.

d) Des del punt de vista paisatgístic, mantenir l’estructura territorial existent, aprofitant la situació actual dels camins, procurant que tant el traçat, la parcel·lació i l’edificació, s’ajusti a les directrius que marquen aquests elements de configuració morfològica.

e) Establir una franja de separació de l’edificació cap al barranc, per tal de minorar l’impacte sobre la riera i el barranc de Molins o Vallcervera, que pertany a l’espai xarxa natura 2000.

f) Des del punt de vista mediambiental efectuar una correcta gestió d’aigües residuals així com la gestió i regulació de residus.

g) Limitar els nivells d’emissió a l’atmosfera.

h) Establir una correcta regulació de sorolls i vibracions.

i) Implantar un sistema d’actuació que permeti una gestió ràpida i eficaç per tal d’assolir els objectius del planejament.

El present Pla parcial urbanístic del Sector Industrial P-1 proposa donar compliment als següents objectius:

j) Desplegar urbanísticament el sector i en aquest sentit efectuar la consolidació dels accessos existents, establint unes condicions de mobilitat rodada adequades.

k) Consolidar la separació entre el sector industrial, amb la zona d’espai lliure i equipament establerta pel PGOU vigent com a separador entre la zona industrial i la resta de creixements residencials, mantenint les seves característiques naturals en quant a la conservació de les espècies autòctones.

22

l) Ordenar els usos industrials previstos pel planejament general, de manera que la seva implantació, disposició, alçada, volum, materials i colors s’insereixin adequadament al territori, evitant la producció d’impactes ambientals i visuals des de punts sensibles del territori.

m) Implantació dels serveis urbanístics adequats als usos, remodelant o eliminant aquells existents que per funcionalitat o normativa han quedat desfasats.

2.4 Descripció i justificació de l’ordenació proposada

La disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2010, indica que les figures de planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable que desenvolupen planejament urbanístic general anterior a la Llei 2/2002, han de justificar els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori i l’adequació de la proposta a les determinacions que estableixen els articles 3 i 9.

Això significa en síntesi, demostrar que proposa un desenvolupament urbanístic sostenible, i que es dóna compliment a les directrius per al planejament urbanístic que informen els principis de la llei.

És el cas, ja que el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal es va tramitar en base al Decret 1/90 i resta pendent d’adaptar-se a la LUC vigent. Per tant, resulta necessari justificar aquests extrems. Tot i això es justifica resumidament de la següent manera:

El model proposat d’ocupació es correspon a un model compacte, en continuïtat amb les preexistències tal com s’ha descrit a l’ avanç de planejament del sector P. L’ordenació evita la dispersió sobre el territori i no permet l’edificació en zones inundables de risc per a les persones, ni en zona de risc tecnològic, ni es tracta d’urbanitzar zones amb molta pendent ni terrenys forestals.

Es proposen edificacions amb una tipologia industrial gran i aïllada de característiques similars a l’edificació existent. En aquest sentit, es defineixen els paràmetres d'ordenació, fixant els bàsics d’ocupació, edificabilitat, alçada reguladora, separació als llindars, franja de restricció edificatòria cap al barranc i usos admesos, així com els paràmetres secundaris a nivell d’integració paisatgística, tals com materials, colors, teulades, tractament dels espais lliures privats, construccions auxiliars, etc.

D’acord amb l’ordenació de l’avanç de planejament del sector P, es defineix una nova zona inedificabe de protecció de l’espai d’evacuació de la riera que passa soterrada pel sector i de la seva sortida cap al barranc.

En relació a la justificació i adequació als art. 3 i 9 del Text Refós de la LUC.

Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el

23

medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

Article 9. Directrius per al planejament urbanístic

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.

2. Està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable.

6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.

2.5 Espais Lliures, dotacions i reserves de sòl

D’acord amb els criteris expressats en l’apartat “Objectius i Criteris” del present document, i seguint també els criteris fixats en la Normativa del PGOU vigent, l’ordenació proposada, consolida la separació del sector P-1 i el sector urbanitzable delimitat D, situat a l'oest del pla parcial del sector P-1.Aquest sector industrial no resulta apte per a la construcció d’habitatges, i per tant no és d’aplicació la reserva per a habitatges de protecció que indica el Decret legislatiu 1/2010.

24

2.6 Infraestructures previstes

2.6.1 Xarxa viaria

D’acord amb els criteris expressats en l’apartat “Objectius i Criteris” del present document, pel disseny de la xarxa viària, s’ha seguit l’esquema previst al Pla General d’Ordenació Urbanística i tingut en compte el traçat actual del vial de servei de la carretera i del camí existent que connecta amb l’altre sector urbanitzable veí.

Secció de vials del PP:

Vial de servei de la carretera: 0,5 + 3,0 + 2 + 1,5 = 7,00 m.Vial al perímetre de la zona E/P: 1,75 + 2,45 + 5,8 + 2,0 = 12,00 m.

Des del punt de vista de l’aparcament, s’ha tingut en compte que un 50% de les necessitats s’han de resoldre en sòl públic.

El sostre màxim que admet el PPO és de 24.307,04 m²., per tant, d’acord amb l’article 80 de les NNUU de les PGOU, 1 plaça per cada 100 m² de superfície útil (20.660,00 m2 aprox.), estàndard previst per a comerç, oficines i indústries. Per tant, surten 206 places de les quals el 50% (és a dir, 103) s’han de resoldre en espai públic.

Al llarg de la vialitat s’hi podran disposar un mínim de 84 places. Les 19 places restants podran situar-se dintre dels espais lliures, amb una ocupació inferior al 5% dels mateixos.

2.6.2 Xarxa de serveis

La implantació de les xarxes de serveis complementen les infraestructures existents, fins assolir un nivell de servei adequat al destí del sector. Es justifiquen i desenvolupen en el projecte d’obres bàsiques d’urbanització.

2.6.3 Xarxa d’abastament d’aigua

Existeix connexió amb la xarxa pública existent, amb cabal i continuïtat suficient per a alimentar la xarxa de distribució i la xarxa d’hidrants en condicions de pressió i simultaneïtat, que garantint un cabal de 1.000 lts. per minut durant dues hores a dos hidrants simultàniament, d’acord amb les normes Codi Tècnic de l’Edificació i NTE-IFD 85, i la instal·lació a les zones enjardinades de les corresponents xarxes per a rec de goteig, efectuant una correcta gestió dels recursos d’aigua. La suficiència de recursos es justificarà a la memòria d’obres bàsiques d’urbanització.

Per al desenvolupament del projecte d’urbanització, es tindran en compte les següents reglamentacions:

25

Normas para la redacción de proyectos de Abastecimiento de agua i saneamiento de poblaciones M.O.P.U.1977

Pliego General de Condiciones Facultativas para tuberías de Abastecimiento de Agua.

O.M. de 28 de julio de 1.974 M.O.P.U. Normes NTE - IFR - 1.974 Riego. Normes NTE - IFA - 1.976 Abastecimiento. Codi Tècnic de l’edificació.

Les previsions a tenir en compte per a realitzar els càlculs seran les següents d’acord amb les característiques de l’industria prevista:

Assimilable a Vivendes ............ ..: 630 lts./viv. diaRec ...............................................: 1,5 lts./m² diaJardins ....................................... ..: 200 lts./m² anyNeteja carrers .......................... ....: 1 lts./m². diaHidrants (tipus H-100) ............. ...: 1000 lts/min. (2h)

2.6.4 Sanejament

Degut a les característiques del sector, (no te connexió amb la xarxa municipal), amb una sola illa de sol privat i una parcel.la preexistent, es prendrà en compte el sistema d’evacuació actual. Les aigües residuals i pluvials netes d’hidrocarburs i grasses aniran fins al punt de connexió amb el sistema de la depuradora existent. Tot el qual haurà d’obtenir la preceptiva autorització d’abocament per part de l’organisme pertinent.

Cal fer constar, que en quan es produeixi el desenvolupament del sector P-2 i d’acord amb l’ordenació de l’avanç de planejament del sector P, la xarxa de clavegueram anirà connectada a la depuradora prevista a l’àmbit destinat a serveis tècnics.

En el disseny es tindrà en compte la col·locació de pous de registre com a màxim cada 50 m. i en tots els encreuaments i canvis de sentit.

Per al dimensionat de la xarxa es tindran en compte les següents normes:

Decret 130/2003. Reglament de Serveis Públics de Sanejament. NTE.ISS. Sanejament M.O.P.U. NTE. ISA. Alcantarillado. M.O.P.U. Ordenança Municipal d'Urbanització, si és el cas.

2.6.5 Mitja tensió

Existeix una xarxa de mitja tensió en el Sector. S'ha sol·licitat l'estudi a l'empresa distribuïdora a fi de conèixer la capacitat d'aquesta i els treballs

26

necessaris a realitzar. Aquests treballs són necessaris per a garantir el nivell de subministrament, estimat en uns 1.800 kw mínim.

2.6.6 Baixa tensió

La instal·lació interior serà soterrada i complirà tot el que disposa el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les Seves Instruccions Complementàries, principalment la MI-BT006 ja que es tracta d’una instal·lació subterrània, així com les directrius de la Cia.

El projecte d’urbanització contemplarà així mateix el Reglament d’escomeses Elèctriques (R.D.22949/1982).

2.6.7 Enllumenat públic

La xarxa d’enllumenat públic seguirà l’esquema bàsic proposat en el plànol corresponent, amb distribucions unilaterals i amb llumeneres que compleixin amb els criteris mediambientals. Per tal de garantir l'estalvi energètic, les làmpades seran de VSAP de 100w i s'incorporarà un reductor estabilitzador de flux en capçalera.

El projecte d’urbanització en el seu desenvolupament especificarà les característiques i contemplarà les següents reglamentacions:

Norma MV i instruccions per a l’enllumenat urbà (Ministerio de la Vivienda 1965).

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries MI/BT (Ministeri d'Indústria i Energia. Ordenança Municipal d'Urbanització, si és el cas. Normes UNE (en el seu defecte CEC o Cenelec).

Així mateix, i donat el que estableix la llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, el projecte d’urbanització s’adequarà als llindars que reglamentàriament s’estableixin en desplegament de la referida llei.

2.6.8 Pavimentació

La pavimentació dels vials es dimensionarà tenint en compte el tràfic a que estaran sotmesos, amb l’observança de la següent normativa:

Instrucció de carreteres Normes 6.1.I.c per a ferms flexibles. Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de carreteres

(PG3) M.O.P.U. 1976. Recomanacions per al projecte d’interseccions M.O.P.U.

L’estructura del ferm a escollir contemplarà el disseny estructural del mateix, seguint l’esquema de subbase, base i capa de rodadura.

27

2.6.9 Xarxa de telecomunicacions

Així mateix el projecte d’obres d’urbanització preveurà la implantació de les xarxes de telecomunicacions, seguint l’esquema proposat al Pla parcial, de manera que quedaran cobertes les necessitats de comunicacions i transmissions del sector i la seva interconnexió amb la resta de sectors i xarxes.

2.7 Cessió de l’aprofitament urbanístic

L’article 45 de la Llei d’Urbanisme, modificada per la llei 3/2012, estableix com a deure addicional dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.

D’acord amb la disposició transitòria Segona del TRLUC, apartat 1.b s’estableix respecte del Règim urbanístic del sòl, el següent:

En el cas de planejament general no adaptat a les determinacions d’aquesta Llei, és aplicable el deure de cessió de sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic que estableix l’article 43, en els polígons o unitats d’actuació urbanística i en els sectors subjectes a un pla urbanístic derivat que tinguin alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a, sempre que no tinguin un projecte de reparcel·lació, de compensació o de taxació conjunta aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004.

Per tant, en aquest cas correspon el 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

El projecte de reparcel·lació si s’escau, quantificaria aquest aprofitament, i l’administració actuant fixaria, en el procés de reparcel·lació, l’emplaçament del sòl amb aprofitament urbanístic objecte de cessió.

2.8 Mobilitat sostenible

L’article 66.h del DL 1/2010 estableix que els plans parcials urbanístics han de justificar que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible.L’article 3.2 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada diu que no és obligatori l’estudi en planejament derivat, si:

Municipi < 5.000 habitants. Actuació residencial < 250 habitatges. No suposa implantació d’usos comercials > 1 ha. No suposa implantació d’usos industrials > 5 ha. No es tracta d’implantacions singulars.

D’acord amb això, cal fer un estudi específic d’avaluació de mobilitat generada, que s’incorpora com annex a la memòria.

28

2.9 Memòria social

D’acord amb la disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2010, el present document com a planejament urbanístic derivat d’un sector industrial no li correspon incorporar la memòria social.

2.10 Estudi ambiental. Informe ambiental.

L’ informe ambiental es redacta en compliment dels articles 66.1.i) del TRLUC i 85 del RLUC, que estableixen que entre la documentació que han de contenir els plans parcials hi haurà “La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim l'informe mediambiental”.

Alhora, l’article 100 del RLU estableix l’objecte i el contingut de l’informe ambiental dels plans urbanístics derivats.

L’informe ambiental té per objecte l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l’establiment de l’ordenació del present Pla parcial i conté les previsions en matèria ambiental pròpies de l’abast de les determinacions del Pla.

D’altra banda, i atès que aquest instrument de planejament podria incórrer en els supòsits previstos a l’article 8.b) de l’esmentada Llei (i l’Annex 1 apartat 2.d), que fa referència a l’avaluació ambiental de determinats plans, que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d'impacte ambiental, en funció d'una decisió prèvia d'avaluació ambiental; el present informe ha de servir a l’òrgan ambiental per al seu pronunciament sobre la necessitat, o no, de sotmetre aquest PP al procediment d’avaluació ambiental, d’acord amb els criteris previstos en l’Annex 2 de la Llei 6/2009.

Annex 2 de Llei 6/2009 del 28 d’abril d’avaluació de plans i programesCriteris que s'han de seguir per a adoptar la decisió prèvia d'avaluació ambiental de plans i programesPer tal d'adoptar la decisió prèvia d'avaluació ambiental de plans i programes, cal tenir en consideració:

1. Les característiques dels plans i programes, tenint en compte, especialment, els aspectes següents:

a) Si constitueixen un marc per a projectes i altres activitats respecte a la ubicació, les característiques, les dimensions, les condicions de funcionament o l'assignació de recursos.b) Si influeixen en altres plans o programes, inclosos els que estan jerarquitzats.c) L'adequació del pla o programa per a la integració d'aspectes ambientals, amb l'objectiu fonamental de promoure el desenvolupament sostenible.d) Els problemes ambientals significatius per a aquest pla o programa.e) L'adequació del pla o programa per a l'aplicació de la legislació comunitària en matèria ambiental.

29

2. Les característiques dels efectes i de la zona d'influència probable, considerant, en particular, els trets següents:

a) La probabilitat, la durada, la intensitat o el grau, la freqüència i la reversibilitat dels efectes.b) El caràcter acumulatiu dels efectes.c) El caràcter transfronterer dels efectes.d) Els diferents riscos que poden afectar les persones o el medi ambient.e) La magnitud i l'abast en l'espai dels efectes (zona geogràfica i volum de la població que es poden veure afectades).f) El valor i la vulnerabilitat de la zona probablement afectada a causa dels factors següents:Primer. La població humana afectada pels riscos de protecció civil.Segon. El patrimoni natural, la diversitat biològica, les característiques naturals especials o el patrimoni cultural de la zona.Tercer. La superació de nivells o valors límit de qualitat del medi ambient.Quart. L'explotació intensiva de la terra.Cinquè. Els efectes en els espais naturals protegits en l'àmbit català, estatal, comunitari o internacional.

Les conclusions del referit document que s’hauran de tenir en compte en el projecte d’urbanització.

2.11 Quadre de dades

PARÀMETRES SUB SECTOR P-1 Superfície del subsector P-1 40.511,74 m²sl Edificabilitat bruta (sòl total del sector) 0,60 m²st/m²sl Sostre total edificable 24.307,04 m²st Sistema d'espais lliures 4.656,41 m²sl 11,00 %Sistema d'equipament 2.025,59 m²sl 5,00 %Sistema de vialitat 4.731,74 m²sl 12,00 % Total Sistemes 11.413,12 m²sl 28,00 % Zona industrial aïllada gran 29.098,00 m²sl 72,00 % Total Zona industrial 29.098,00 m²sl 100,00 %Edificabilitat neta (sòl privat) 0,83 m²st/m²sl Cessió 10 % aprofitament mitjà 2.430,70 m²st Aprofitament del sector 21.876,34 m²st

2.12 Sistema d’actuació: Reparcel·lació. Modalitat de compensació bàsica.

D’acord amb l’article 135. del TRLUC la iniciativa correspon:

1. Als propietaris que hagin concertat amb l’ajuntament la seva gestió urbanística integrada, en els termes establerts per aquesta Llei.2. Als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 25% de la superfície total del polígon d’actuació urbanística de què es tracti.3. La determinació del sistema d’actuació per reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, possibilita, directament, la iniciativa a què fa referència l’apartat 2, sense necessitat de tramitar la modificació de la modalitat.

En el cas de propietari únic del sector no es fa necessària la reparcel.lació.

30

2.13 Pressupost de la urbanització del pla parcial p-1

Es fa valoració aproximada segons el que consta al quadre d’equilibri redactat a l’avanç de planejament que es tramita conjuntament amb aquest pla parcial. El projecte d’urbanització el que detallarà amb precisió el valor de les obres previstes.

VIALITAT 4.708,74 0,12 100,00 470.874,00ZONES VERDES 4.051,00 0,10 20,00 81.020,00CONNEXIÓ LINIES DE SERVEIS 200.000,00 TOTAL URBANITZACIÓ 751.894,00

Roquetes, 27 d’octubre de 2014EDUARDO M. GUERRA MAGRO

Arquitecte dels SSTT de l’Ajuntament de Roquetes

31