TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 7 D’ABRIL DEL 2017PÀGINA 10

La ministra avisa que caldrà revisarl’expedient autoritzat el 2010 perdur aigua fora de la conca de l’Ebre

AIGUA

Terres dde ll’Ebre Ò. Meseguer

La ministra d'Agricultura i MediAmbient, Isabel García Tejerina, sos-té que Catalunya no es pot conside-rar actualment autoritzada a fer untransvasament entre conques com elque preveu el polèmic Pacte deRialb, que ha de portar aigua del Se-gre a 30 municipis de la Segarra, l'Ur-gell, la Conca de Barberà i l'Anoia.Per als quatre d'aquests municipisque tenen el nucli principal fora de laconca de l'Ebre i que, en aquesta me-sura, necessiten una autorització es-tatal, el ministeri mateix va donarllum verd el 2010 a una transferèn-cia “temporal” de 0,62 hm3/any, enel marc d'un projecte d'abastament

que aleshores incloïa 43 municipis ique no es va acabar d'executar perproblemes de finançament. El Pactede Rialb ha reduït l'abast d'aquellprojecte, però, si bé la llista de muni-cipis beneficiaris manté els mateixosquatre pobles situats a les conques

internes de Catalunya (Montmaneu,Forés, Les Piles i Santa Coloma deQueralt), amb la qual cosa la Genera-litat considerava que tenia via lliure,la ministra va avisar aquesta setma-

na al Senat que el projecte de Rialbencara s'ha d'autoritzar, després deconstatar que la Confederació Hidro-gràfica de l'Ebre (CHE) no ha fet capnova tramitació després de l'autorit-zació del 2010 (amb Zapatero a LaMoncloa i Montilla al Palau de la Ge-neralitat) perquè no ha rebut cap al-tre projecte. “En tot cas si es presen-ta un nou projecte per fer efectivala transferència de recursos hídricsautoritzada provisionalment el2010, seria necessari revisar l'expe-dient, instruir-lo i resoldre'l segonsla Llei d'Aigües, recollint tots els in-formes preceptius”, va plantejar Te-jerina. Un d'aquests informes seria eldel govern d'Aragó, que si bé el 2010va ser favorable, ara s'ha mostratobertament en contra a què la Gene-ralitat traga ni un metre cúbic d'aiguafora de la conca.

La ministra també va afirmar queel Pla de gestió del districte de concafluvial de Catalunya, aprovat per al

Seria necessari un nou informe del govern de l’Aragó,que ara s’oposa a la transferència

Els sis partits amb presència a l’Ajuntament de Tortosarebutgen un nou transvasament.

Més de 27 quilòmetres d’abalisament per a delimitar zones de nidificació d’aus aquàtiques

MEDI AMBIENT La reducció d’arrossars inundats per combatre el caragol maçana fa caure la població d’ocells aquàtics

Deltebre Redacció / ACN

Els tècnics del Parc Natural delDelta de l'Ebre han delimitat lesprincipals zones de cria dels ocellsmarins que arriben a la primaveraper nidificar. Les actuacions s'hanfet en diversos punts de la punta delFangar, l'Illa de Buda, la Punta de laBanya, la bassa del Garxal i a les an-tigues salines de Sant Antoni, on s'-han tancat més de 27 quilòmetresamb fils, cordes i pals i s'hi hancol·locat panells informatius on esrecorda la prohibició de pas fins al15 de juliol. El director del parc,Francesc Vidal, ha apuntat que lesrestriccions s'han anat ampliant enels últims anys perquè es creen no-ves platges o llacunes al Delta que

escullen molts visitants però tambémolts ocells aquàtics i limícoles percriar. “Són zones de nidificaciómolt escasses a Catalunya i a Euro-pa i tenim una gran responsabili-

tat”, ha apuntat Vidal. Els AgentsRurals controlen que es respectinles restriccions i poden arribar asancionar si se sobrepassen els lí-mits marcats.

El cas és que la població d’ausaquàtiques al Delta s’ha vist reduï-da, com ja es va detectar l’any pas-sat, per l’assecament d’arrossars.Enguany la població hivernal d'ocellsaquàtics al delta de l'Ebre ha estatun 20% inferior a la mitjana de l'últi-ma dècada. Tot i que les fluctua-cions anuals del cens van molt lliga-des a les condicions meteorològi-ques de l'hivern a Europa, els tèc-nics del Parc Natural del Delta de l'E-bre han atribuït la reducció del nom-bre d'aus hivernants d'enguany a lapèrdua de superfície inundada perla dessecació d'arrossars i a l'ús, enmolts casos, d'aigua salada enaquest procés, accions que formenpart del pla de lluita contra la plagadel caragol maçana. ■

BREUS

Desplegament de lacampanya pelssediments al Congrés

MADRID Després de l’aprovaciód’una proposició per fer una provapilot per portar sediments de Riba-roja al Delta, els activistes de la cam-panya s’han reunit amb els diferentsgrups parlamentaris per a impulsarun pla de gestió integral dels sedi-ments de la conca. ■

Segon tractamentcontra la moscanegra al riu Ebre

TERRES DE L’EBRE Els tècnicsdel Copate han efectuat el segontractament de la temporada contrales larves de la mosca negra al riuEbre. La companyia elèctrica Ende-sa va regular el cabal per permetrel'aplicació del larvicida biològic enles condicions adequades. ■

DESTACAT

■ El ple de Tortosa ha aprovat perunanimitat (PDECat, Movem Torto-sa, ERC, PSC, CUP i PP) una mocióque s’oposa a qualsevol transvasa-ment de l'Ebre o del Segre a lesconques internes. Malgrat que laproposta, presentada per Movem iconsensuada amb tots els grups,no rebutja explícitament el pactede Rialb, sí que insta la Generalitata garantir que l'aigua del canal Se-garra-Garrigues només es destini ausos interns de la conca de l'Ebre.El text demana resoldre els proble-mes d'abastiment d'aigua de bocadels quatre municipis majoritària-ment fora de la conca de l'Ebreamb alternatives basades en lanova cultura de l'aigua.

El ple de Tortosa rebutjaqualsevol transvasament

període 2016-2021, no inclou elPacte de Rialb i, per tant, no preveucap transvasament entre conques,cosa que d'altra banda seria il·legalsense una llei que ho avalés o senseun permís exprés. Segons Tejerina,l'esmentat Pla de gestió de Catalun-ya sí que posa de manifest un dèficithídric de 2 m3/segon per al sistemaTer-Llobregat, però proposant perabordar-lo la reducció del consum ol'ús de recursos no convencionals.

La posició del govern espanyol su-posa un entrebanc per als plans dela Generalitat i, en aquest cas, unainjecció d'oxigen, encara que siga deforma indirecta, per al nou front delluita obert per la Plataforma en De-fensa de l'Ebre, que s'oposa al Pactede Rialb perquè hi veu el risc queobri l'aixeta per nodrir algun dia l'à-rea metropolitana de Barcelona. Ma-nolo Tomàs, portaveu de la PDE, de-nuncia que el pla hidrològic de lesconques internes de Catalunya “sor-tirà amb un dèficit de 60hm3 cú-bics”, una mica menys, “curiosa-ment”, de la capacitat de la presad'Albagés, de 72 hm3 segons la PDE.

La plataforma ja s'ha reunit ambalguns partits polítics a les Terresde l'Ebre per començar a teixir com-plicitats i el dissabte 22 d'abril faràa Tortosa la seua 15a assembleacentrada en l'amenaça que supo-saria un hipotètic transvasamentdes del Segre. ■

22 d’abril data de

l’assemblea de la PDE

LA DADA

Tècnics del parc abalisant una àrea de la platja de Riumar. / ACN

Acuamed acabarà el pla de rDESCONTAMINACIÓ DE FLIX

Flix Andreu Prunera

La societat estatal Acuamed en-llestirà les obres pendents del plade restitució abans de l’any 2020.Així ho ha assegurat el director ge-neral de la companyia, Javier Bara-tech, en una reunió amb els alcal-des afectats aquest dilluns a Flix.

El pla de restitució de la descon-

taminació del pantà de Flix incloufins a 43 obres en municipis situatsa menys de deu quilòmetres en lí-nia recta de l’Ebre i es va plantejarcom un paquet d’obres compensa-tòries que efectuaria Acuamed aprop del territori on s’efectuaria l’ex-tracció dels llots tòxics.

Aquests equipaments són, princi-palment, noves captacions d’aigua,

dipòsits i canalitzacions per millorarl’abastiment de les poblacions, i ha-vien d’estar en funcionament abansde l’inici de les obres de desconta-minació del pantà. Avui, quatre anysdesprés, encara hi ha pendent unatrentena de les 43 obres que es pre-veien a les quatre comarques de lesTerres de l’Ebre i al Priorat.

Baratech va refermar el compro-

mís per “avançar en la construccióde diverses obres simultàniament”durant aquest 2017. “Acuamed tédisponibilitat pressupostària peracabar les obres i ho ha de fer; in-tentarem accelerar les obres mésnecessàries, però sense descuidartotes les altres”, va reconèixer. Defet, el projecte de pressupostos delPartit Popular inclou una partida de

quasi 15 milions d’euros adreçadaa aquestes obres del pla de restitu-ció per a enguany.

Baratech va repassar, en una reu-nió amb alcaldes i regidors delsajuntaments afectats pel pla derestitució, totes i cadascuna de lesobres que hi ha encara pendents, iels va traslladar el compromísd’accelerar “el màxim possible”

Acuamed es compromet a fer les actuacions pendents de la restitució del pantà de Flix en els pròxims tres anys i també tornarà a adjudicar la des-contaminació després que FCC s’haja negat a acabar les obres

RIBERA D’EBRE I TERRA ALTA L,EBRE, DIVENDRES 7 D’ABRIL DEL 2017PÀGINA 20

OBRES DEL PLA DE RESTITUCIÓ

POBLACIÓ PROJECTE PRESSUPOST ESTAT EN SERVEIPobla de Pobla

la Pobla de Massaluca,Vilalba Renovació de la captació al riu Matarranya i abastiment 806.140 € Executada Parcialdels Arcs i Batea (POVIBA)

Móra d'Ebre Nou dipòsit de 1.800 m3 649.654 € Executada Pendent de l'altra obraNova captació a la zona de Valldellins 980.000 € Suspesa

Ascó Nou dipòsit de 2.000 m3 595.871€ Executada SíNova captació a la zona de Mas de Prades 67.000 € Pendent d'un nou projecte d'execució

Tivenys Nou dipòsit de 300 m3 199.464 € Executada SíMillora de la xarxa de distribució i una nova conducció de 125 m 17.466 € Executada Sí

Tortosa Construcció d'una interconnexió entre els dipòsits de Residència i Mig Camí 481.422 € Executada SíEquipament dels pous del Rastre i conducció fins al dipòsit de la residència 1.171.389 € Executada SíConstrucció d'una canonada entre Bítem, Colònia Gassol i Sta. Rosa 211.265 € Executada SíNova captació i conduccions a la zona de Sant Josep de la Muntanya 565.742 € Executada SíNou pou annex a Sant Bernabé i connexió amb Jesús 913.250 € Executada SíEquipament del pou del polígon Catalunya Sud i conducció fins al dipòsit d'abastiment 311.327 € Executada SíCanonada de connexió en alta de Tortosa - Campredó 721.012 € Pendent Pendent

El Pinell de Brai Captació a Mas Moteller i canalització fins a la població 729.934 € Pendent de l'electrificació de FECSA-ENDESA

Benissanet Millora en el dipòsit regulador per l'abastiment de la població 66.584 € ExecutadaConducció des de la captació de Valldellins fins al dipòsit regulador 353.205 € Pendent

Vinebre Construcció d'una nova captació a la zona de Sant Miquel 499.397 € Pendent de nou projecte de l'ACARecuperació del pou del barranc dels Horts 47.041 € Executada Sí

Miravet Nova captació a la zona de Pernafeites i conducció 1.152.300 € Executada Sí

Falset Millora de les conduccions per connectar el pou dels Fontanals amb el dipòsit 345.025 € Pendentregulador de mas del ModestoNova captació per a Marçà, Falset i Bellmunt del Priorat 4.199.687 € PendentConstrucció d'un nou dipòsit de 1.000 m3 347.554 € Pendent

Flix Nova captació i estació de tractament 2.120.122 € Pendent

Garcia Nova captació a la zona de Planes de Garcia 871.622 € PendentConstrucció d'un nou dipòsit de 1.000 m3 318.574 € Sí No s'utilitzaNova captació i distribució a Garcia i Móra la Nova 1.369.177 € Pendent

Marçà Construcció d'un nou dipòsit de 300 m3 191.707 € Pendent

Roquetes Adequació d'un pou de captació a la Raval de Cristo 121.981 € PendentConstrucció d'un nou dipòsit de 1.100 m3 per abastiment de la Raval de Cristo 729.573 € Pendent

Benifallet Reforma del sistema de captació actual 37.511€ PendentConstrucció d'un nou dipòsit de 1.300 m3 510.841€ Pendent

Ginestar Construcció d'un nou dipòsit de 700 m3 556.818 € PendentNova captació a la zona dels Comellats 379.234 € Pendent

Xerta Construcció d'un nou dipòsit de 300 m3 a Xerta 213.402 € Pendent

Rasquera Millores al telecontrol de la xarxa de distribució 73.714 € Pendent

La Fatarella Millora dels dipòsits i de les conduccions d'abastiment 38.010 € Pendent

Aldover Construcció d'un dipòsit de 250 m3 177.795 € Pendent

Amposta Construcció d'un nou dipòsit de 2.700 m3 651.315 € PendentNova captació a la zona de la Carrova i canalització per a l'abastiment d'Amposta i S. Jaume d'Enveja 2.198.973 € Pendent

Riba-roja d'Ebre Renovació de la captació d'aigua potable i nous equipaments 286.965 € Pendent

Tivissa Construcció d'un nou dipòsit de 350 m3 per abastir la Serra d'Almos i demolició del dipòsit existent 579.598 € PendentNova captació a la zona del Cerveral 645.384 € Pendent

L'Aldea Construcció d'un nou dipòsit de 3.000 m3 al Lligallo del Gànguil 981.907 € Pendent

RIBERA D’EBRE I TERRA ALTAL,EBRE, DIVENDRES 7 D’ABRIL DEL 2017 PÀGINA 21

restitució el 2020

INFRAESTRUCTURES

les intervencions.El delegat del Govern a les Terres

de l’Ebre, Xavier Pallarés, va agrair“la proximitat del director d’Acua-med”, que ja ha estat a Flix dos ve-gades en sis mesos.

Per la seua banda, l’alcalde deFlix, Marc Mur, també es va mostrarsatisfet d’haver rebut el compromísd’Acuamed. “A banda de la descon-taminació, Flix té pendent la cons-trucció d’una nova captació d’ai-gua i és molt bona notícia que esvulga complir el projecte acordat”.

“Des de fa dècades, el subminis-trament d’aigua de Flix depènd’Ercros [que s’encarrega de captarl’aigua, potabilitzar-la i dur-la al di-pòsit municipal] i aquesta novacaptació podria ser molt profito-sa”.

D’altra banda, la regidora de Des-envolupament Local del Pinell deBrai, Eva Amposta, ha assegurataquesta setmana en declaracionsal Canal Terres de l’Ebre que laconstrucció de la nova captaciód’aigua al municipi ja ha finalitzat,

però de moment no ha pogut entraren funcionament per un conflicteentre Acuamed i Fecsa-Endesa,l’empresa que ha d’electrificar l’e-quipament. La regidora destacaque “al Pinell sempre ha arribat ai-gua de qualifat, però aquesta in-fraestructura ha de millorar enca-ra més aquesta qualitat de l’ai-gua” i, amb la intervenció ja enlles-tida, “cal que es desencalle el mésaviat possible, ja que els únics per-judicats són els veïns del Pinell deBrai”. ■

La descontaminació del pantà de Flix hauria d’acabar el 2018, segons la nova direcció d’Acuamed. / L’EBRE

Front comú per reivindicar

noves inversions a l’R-15

INFRAESTRUCTURES

Móra lla NNova Andreu Prunera

Una dotzena d’alcaldes i regi-dors per on transcorre la línia fe-rroviària R-15 s’uneixen per reivin-dicar noves inversions a la línia ievitar el possible desmantella-ment a mig termini. Els represen-tants dels ajuntaments han signatun document reivindicatiu quepresentaran a final d’aquest mesd’abril al subdelegat del govern es-panyol a Tarragona, Jordi Sierra, iesperen poder presentar-lo en unfutur a l’administrador d’infraes-tructures ferroviàries, Adif.

La reunió va tindre lloc a Mórala Nova, on està l’estació ambmés usuaris de la Ribera d’Ebre.L’alcalde, Francesc Moliné, va des-tacar que “davant la possibilitatque, en un futur, acabe desman-tellant-se la línia, creiem que enshem d’unir i fer un front comú perreclamar un servei digne, novesinversions i la millora de les fre-qüències”. Moliné també ha la-mentat que és “molt difícil con-tactar amb ningú d’Adif per po-der explicar la situació que es pa-teix a la Ribera d’Ebre”.

La trobada va comptar amb unadotzena de representants políticsdel tram de la línia que va des deles Borges del Camp fins a Casp.En aquest sentit, l’alcalde de Faió,Roberto Cabistany, va destacarque “s’ha dunir esforços per po-der aconseguir que es millore elservei en una zona que quedaallunyada de les grans capitals”.“Nosaltres estem entre Saragos-sa i Barcelona, i també entre Ca-

talunya i l’Aragó, i tot ens costamés, per això és important queens puguem unir i fer arribar lanostra veu als que poden revertirla situació”, va destacar.

Per la seua banda, l’alcalde deMóra la Nova va afegir que “un al-tre dels motius per tindre la líniade tren en bon estat és la posadaen marxa del tren turístic Lo Cas-polino”, que està previst que entreen funcionament els propers anysamb locomotores de vapor entreCasp i Tarragona.

EL POSSIBLE DESDOBLAMENTDE L’R-14 La inquietud dels alcal-des de la Ribera d’Ebre, el Priorat iel Baix Aragó de que la línia es pu-ga començar a desmantellar du-rant els propers anys passa per lareivindicació a la demarcació deLleida de que es desdoble la via ala línia R-14 que uneix la capitalde Ponent amb Aragó. Això podriafer perdre el transport de merca-dieries ja que, en l’actualitat, eltransport de mercaderies entreBarcelona amb la resta de l’Estatpassa per la R-15, des d’on arribaa Saragossa i s’endinsa a la Penín-sula. Aquests combois despréstornen per la línia R-14, que tambéva des de Saragossa fins a Tarra-gona i Barcelona però a través deLleida.

Per això, si es desdoblés l’R-14els trens de mercaderies podrienanar i tornar per la línia de ponenti amb el reduït volum demogràficdels municipis de l’R-15, l’ombradel tancament cada vegada ésmés allargada. ■

Acuamed tornarà a adjudicar,abans de l’estiu, els treballs dedescontaminació del pantà de Flix.Diversos informes han conclòs queencara hi ha uns 80.000 m3 dellots contaminats al fons del pantà,prop d’un 10 per cent de la quanti-tat total que s’havia d’extraure, is’haurà de reprendre les tasquesde neteja.

Per fer això, Acuamed ha instatl’empresa contractista, FCC, a queacabe l’obra, però aquesta s’hi hanegat, ja que va considerar l’obraacabada al 2015 i ja va desmante-llar alguns equipaments essencials,com ara la planta de tractament o

la draga. El director d’Acuamed, Ja-vier Baratech, assegura que “d’aquía uns tres mesos s’hauria de tin-dre una empresa adjudicatàriaque s’encarregue d’acabar lesobres”. Abans, però, la companyiaTRAGSA farà un estudi sobre quinesinfraestructures es necessiten pertal de finalitzar l’obra.

Baratech ha assegurat que“s’instarà el Govern perquè de-mane responsabilitats a FCC”.“Des d’Acuamed, defensem queels sobrecostos que ocasione larepresa de les obres haurien d’a-nar a càrrec de l’empresa con-tractista, ja que havia de fer una

faena que va quedar inacabada”,defensa Baratech. “Va presentarun informe per acabar l’obra queen cap cas era suficient per con-siderar tancada la intervenció”,diu.

La direcció d’Acuamed esperaque les obres es puguen reprendreabans del pròxim setembre i elstreballs d’extracció s’allargarienpocs mesos. Després s’hauria dedesmantellar tot l’equipament i eldoble tancat de palplanxat. Les es-timacions de la companyia sónque abans d’acabar el 2018 es pu-ga posar punt i final a la desconta-minació.

Acuamed tornarà a adjudicar la finalització de

la descontaminació de l’embassament de Flix

I, A MÉS...

VIURE A L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 7 D’ABRIL DEL 2017PÀGINA 28

Món Natura Delta presenta noves activitats

de natura per gaudir del delta de l’Ebre

LLEURE I NATURA

Amposta Redacció

Després d’haver assolit la xifra de23.000 visitants l’any 2016, MónNatura Delta ha encetat ja la sextatemporada amb nous tallers i activi-tats, amb una aposta pel món del’ornitologia amb l’objectiu de donara conèixer als visitants els diferentsocells del Delta.

CONÈIXER ELS OCELLS DE MARENDINS Una de les novetats és l’ac-tivitat Un mar d’ocells, que va dirigi-da principalment a ornitòlegs, afi-cionats a l’ornitologia i fotògrafs denatura. Es tracta de sortides en vai-xell a mar obert per observar i foto-grafiar aus pelàgiques com baldri-gues balears, ocells de tempesta,mascarells, paràsits... i diferents es-pècies de gavines, xatracs, etc. L’ac-tivitat anirà guiada per un ornitòleg.Amb sort, també es podrà gaudird’altres animals que habiten al mar(dofins i balenes, peix lluna, etc.) i

dels increïbles paisatges del deltade l’Ebre.

ANELLAMENT D’OCELLS El pú-blic familiar podrà conèixer elsocells de ben a prop amb unes ses-sions d’anellament científic, on elsvisitants descobriran de primeramà aquest mètode d’estudi basaten el marcatge individualitzat de lesaus a través d’anelles. Aquestessessions aniran a càrrec de SergiSales, un anellador professional.

INICIACIÓ A L’ORNITOLOGIA Du-rant aquest 2017 també comença-ran unes sortides d’iniciació a l’orni-tologia a l’entorn de Món NaturaDelta on els visitants podran conèi-xer i observar ocells com el martinetblanc, el bernat pescaire, el fla-menc, diferents especies d’ànecs imolts més.

Una altra novetat per aquestatemporada és un curs de fotografiade natura a càrrec del naturalista i

fotògraf Francesc Muntada. El deltade l’Ebre és un espai ideal peraprendre i millorar els coneixe-ments de fotografia. El curs s’es-tructura en unes sessions teòriqueson s’exposaran les tècniques con-cretes de cada tipus de fotografia,una sortida en què es posaran enpràctica aquestes tècniques i s’uti-litzaran els materials específics iuna sessió de projecció-crítica deles imatges dels assistents.

El centre, que es va inaugurar elmarç del 2012, continua sent un re-ferent en les activitats lúdiques a lanatura per a famílies incorporant

activitats i tallers de natura i tradi-cions del Delta per a totes les edats.A més, continua treballant amb l’ob-jectiu de posar en relleu el valor me-diambiental de la zona del Delta icontribuir en la descoberta d’un en-torn natural de gran riquesa en unade les zones humides més impor-tants de l’Europa occidental. La fun-dació Catalunya-la Pedrera, a travésd’equipaments com Món NaturaDelta, treballa per la recuperació i ladivulgació del patrimoni natural deCatalunya. L’equipament s’ha con-solidat en els primers anys de vidacom una visita familiar imprescindi-

ble dins del Parc Natural del Deltade l’Ebre amb més de 23.000 visi-tants el 2016.■

Món Natura Delta, l’equipament que la fundació Cata-lunya-la Pedrera té al delta de l’Ebre, ha reobert carre-gat de noves activitats per descobrir i gaudir de l’en-torn. Enguany fa una aposta per les activitats relacio-nades amb l’ornitologia.

ACTIVITATSSETMANA SANTA

Flamencs de PasquaActivitat familiar que dóna a co-nèixer aquest tipus d’aus i on esfa un taller de personalitzaciód’ous de Pasqua.

Visita dels menutsVisita familiar que permet veureflamencs, tirar el rall o navegaramb pontona.

Ocells mòbilsTaller infantil sobre els ocells delDelta on es construeix un mòbild’aus.

Niu d’ocellsActivitat dirigida per a tot tipus depúblic on els xiquets hauran deconstruir una caixa niu per alsocells.

Pirateja’tTaller infantil sobre els pirates delDelta on es confeccionarà el ba-rret típic dels pirates.

FIRES

Xerta Redacció

El poble de Xerta celebra dissab-te, 8 d’abril, la Fira del Cítric que perprimer any es durà a terme a l’airelliure. Així l’Ajuntament ha decidittraure la fira al carrer i totes les pa-rades i estands se situaran pels ca-rrers del centre de la població, en-lloc de celebrar-se a l’interior del ca-sal. De fet, aquest va ser el principalmotiu que va obligar a cancel·lar lacelebració de la fira el 25 de marçamb una previsió meteorològicaque preveia pluja abundant.

Tal com ha destacat el regidor dePromoció Econòmica i Turisme deXerta, Ruben Alegria, la Fira del Cí-

tric compta amb un complet pro-grama d’activitats paral·leles,“amb demostracions de cuina acàrrec del xef estrella Michelin,Vicent Guimerà, i de la rebosteradel poble Dolors Gabriel; tallersinfantils, o conferències per alsagricultors i sobre alimentaciósaludable”. Les demostracions decuina amb cítrics es faran a la salapolivalent de l’ajuntament, a partirde les 10.15 h. Un altre dels atrac-tius de la fira és el berenar popu-lar amb fogasseta, un menjar típicde Xerta; la trobada de jotes a laplaça major, o el fi de festa ambball popular a càrrec del grup Pris-ma de Xerta.

JORNADES GASTRONÒMIQUESAmb motiu de la Fira del Cítric, Xer-ta celebra també les jornades gas-tronòmiques, que comptaran ambuna “oferta variada de la cuinadels cítrics”, per a tots els paladarsi butxaques. Així hi participen el res-taurant Villa Retiro, guardonat ambuna estrella Michelin amb un menúde 48€; la braseria Lo dau, que ofe-reix un menú de tapes (a 1 € la ta-pa); el bar de la plaça (16 €); el barXimo (18 €), i el restaurant de MigCamí (18 €). “Els establiments hanpreparat plats especials amb cí-trics i podem trobar des d’un menúde tapes fins a d’altres molt méselaborats”, insisteix Alegria. ■

Xerta trau del casal la Fira del Cítric, que

per primer cop se celebrarà al carrer

L’Aula de l’Aigua, situada a la planta de potabilització del Consorci d’Aigüesde Tarragona (CAT) a l’Ampolla, ha estat el marc d’una sessió de treball or-ganitzada amb l’Agència de Salut Pública (ASPCAT) que ha comptat ambl’assistència de 54 inspectors i tècnics d’aquest organisme, que s’han des-plaçat des de diferents punts de Catalunya. L’objectiu de la trobada ha estatconèixer directament que és el CAT, les instal·lacions, tot el procés de potabi-lització i com es gestiona la qualitat de l’aigua. ■

LA IMATGE

Jornada al CAT amb inspectors de

l’Agència de Salut Pública

| Camp i Ebre | 25EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 D’ABRIL DEL 2017

El tram final de l’Ebre re-brà una injecció de sedi-ments per tal de concretarquina és la capacitat delriu per transportar sorresi argiles fins al Delta. Seràuna prova pilot que execu-tarà a principi de maigl’Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentària(IRTA) dins el projecteLife Ebre Admiclim, de mi-tigació i adaptació al canviclimàtic al Delta. “Volemcalibrar el model teòric detransport d’aigua i sedi-ment del riu, per aconse-

guir dades reals és neces-sari fer una simulació”, haexplicat el coordinadortècnic del projecte Life, Al-bert Rovira. I amb aquestaexperiència s’analitzarà laviabilitat de transportarsediments des dels embas-saments fins a la desem-bocadura.

Tot i que l’estiu passatja es va fer una prova d’in-jecció de sediments als ca-nals de reg, aquesta serà laprimera vegada que esprovi al riu. “L’experiènciaals canals va funcionarmolt bé, però el grau d’in-certesa al riu és molt ele-vat”, ha dit Rovira. La pro-

va començarà a Mórad’Ebre, on s’injectaran 50metres cúbics de sedi-ments, procedents del Se-gre, i cinc embarcacionsseguiran la ploma del sedi-ment. “Analitzarem la ter-bolesa de l’aigua, el tempsque triga a desplaçar-se i sis’ajusta al model que hemdissenyat”, ha assenyalatel coordinador del projec-te. Unes variables que de-pendran també del cabaldel riu.

Un parell d’hores des-prés es repetirà la injeccióde sorres i argiles a Mórad’Ebre i la mateixa setma-

na se seguirà el mateixprocediment des de Beni-fallet. L’objectiu finald’aquesta actuació és esta-blir les bases per a un siste-ma de transferència de se-diments des dels embassa-ments, on fa dècades ques’acumulen. “El Delta ne-cessitaria un milió de to-nes de sediments cadaany”, ha dit Rovira.

D’altra banda, el Con-sorci d’Aigües de Tarrago-na està redactant el pro-jecte constructiu per fixarun sistema de retorn de se-diments de la planta pota-bilitzadora de l’Ampollaals canals de reg. “Hemd’avaluar en quina èpocaes faria l’aportació per noperjudicar l’arròs ni capespècie”, ha dit Rovira.Anualment es preveu elretorn d’entre 1.000 i2.000 tones de sediments.Aquest projecte estarà apunt el 2018, quan s’aca-barà el Life. ■

Lurdes MoresoSANT CARLES DE LA RÀPITA

L’IRTA farà una prova pilotd’injecció de sediments altram final de l’Ebrea L’actuació s’inclou en el projecte Life Ebre Admiclim i es durà a terme a principide maig a S’abocaran 50 metres cúbics de sorres a Móra d’Ebre i Benifallet

Un 99% dels sediments que arrossega l’Ebre es retenen als embassaments ■ ARXIU

Els promotors de la Campa-nya pels Sediments s’han re-unit aquesta setmana ambdiputats de Podem, ERC,PSOE, PDeCAT i Ciutadans alCongrés dels Diputats per re-clamar-los que s’active el plade gestió integral dels sedi-ments de la conca de l’Ebre.La trobada es fa després que,al mes de febrer, el Congrésaprovés una proposició no dellei, amb el vot en contra delPP, que plantejava un projec-te pilot de transferència desediments des de l’embassa-

ment de Riba-roja fins a la de-sembocadura, així com la re-dacció d’un pla de gestió inte-gral dels sediments. Concre-tament, la Campanya pelsSediments proposa la crea-ció d’una comissió política itècnica i la inspecció de lespreses de Mequinensa, Riba-roja i Flix durant aquest 2017.Per la seua banda, els dipu-tats van plantejar una esme-na al pressupost de l’Estatper fer un estudi de l’estat deles comportes del fons delspantans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pla de gestió integral

1milió de tones de sedimentsnecessita el delta de l’Ebreanualment per fer front a lasubsidència.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra

La Guàrdia Civil va decomis-sar dissabte 6,16 quilos demarihuana trobats al maleterd’un cotxe que havien fet atu-rar en un control a l’A-27, alterme de Valls. Els agents vandetenir el conductor del vehi-cle, a qui imputen presumptesdelictes contra la salut públicai conducció temerària, des-prés que, en adonar-se delcontrol, emprengués la fugidaefectuant “maniobres evasi-ves que posaven en risc els al-tres usuaris de la via”. El detin-gut va passar a disposició deljutjat 3 de Reus. ■ ACN

La junta de govern local delconsistori tarragoní va apro-var ahir demanar a AnnunziaPublicidad Exterior SL que enel termini d’un mes enderro-qui el polèmic tòtem publici-tari instal·lat al barri Parc Riu-clar i que deixi el terreny enl’estat en què es trobavaabans de la comissió de la in-fracció. La decisió es prendesprés que l’Ajuntament deTarragona denegués el permísde legalització que haviensol·licitat, i més enllà de l’en-derroc insta Annunzia Publici-dad Exterior SL a desconnec-tar la il·luminació del tòtempublicitari i tapar la publicitatexistent en un termini de tresdies. En cas que s’incompleixila missiva, el consistori execu-tarà les obres de manera sub-sidiària, amb cost a càrrec del’interessat, a més de multesque poden anar dels 300 als3.000 euros. L’ordre d’ender-roc es pren després que el plede l’octubre passat aprovéssuspendre les autoritzacions iactualitzar l’ordenança queestava en vigor des de l’any1988. ■ REDACCIÓ

Tarragona ordenal’enderroc deltòtem de Riuclar

SUCCESSOS

Troben sis quilos demarihuana dins delmaleter d’un cotxe

MUNICIPAL

L’Ajuntament del Ven-drell aprovarà avui les ba-ses del concurs de la Festade la Bicicleta, que tindràlloc a final de maig. Ho faràen un ple urgent amb unsol punt a l’ordre del dia,que la corporació local haconvocat tot just una set-

mana després de l’últimple ordinari.

La convocatòria del plesuposarà una despesa de4.800 euros per a les ar-ques municipals, ja que 15dels 21 regidors cobraran320 euros d’assistència alple. Els altres sis regidors,tots ells dels grups del go-vern, no cobren per assis-tència al ple, ja que tenen

algun percentatge de dedi-cació a l’Ajuntament i jacobren per aquest concep-te.

L’aprovació de les basesdel concurs de la Festa dela Bicicleta és un requisitindispensable per poderlliurar els premis previs-tos, i s’ha de fer amb eltemps previst al regla-ment perquè passi a expo-

sició pública i es complei-xin tots els tràmits legalsnecessaris per poder des-envolupar el concurs.

La Festa de la Bicicletadel Vendrell es fa des del1942 i aplega milers devendrellencs o veïns de lacomarca que guarneixenles bicicletes clàssiquescom si fossin autèntiquescarrosses i omplen els car-rers del centre. Coincidintamb el 75è aniversari d’a-questa festa, l’organitza-ció ha volgut recuperar al-gunes de les activitats ques’han anat fent al llargd’aquests anys, com arales curses de bicicletes. ■

4.800 euros per aprovarles bases d’un concursC. Morell / TaempusEL VENDRELL El Departament de Terri-

tori i Sostenibilitat ha ini-ciat el procés de licitació deles obres de construcciód’una rotonda a la TP-2311a Sarral per millorar l’ac-cessibilitat a una zona in-dustrial. Els treballs, ambun cost previst de 555.000euros, han de començar ala tardor i s’han d’executar

en vuit mesos. El nou gira-tori se situarà al sud-oestde Sarral, a la TP-2311,carretera de Sarral a la Ca-bra del Camp i al Pla deSanta Maria, on hi ha unaccés cap a l’autopista AP-2. La rotonda substituiràun encreuament que pre-senta dificultats a l’hora demaniobrar, sobretot quans’han de fer movimentsper cap o des del trencall del’autopista AP-2. ■

RedaccióSARRAL

Posen a licitació unarotonda al Sarral

1

2017.04.07 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/8954/campanya/pels/sediments/cerca/aliances/al/congr/dels/diputats

Membres de la Campanya pels

Sediments es van reunir este

dimecres amb diferents diputats

del Congrés per presentar –los la

proposició no de llei que planteja

la realització d'un Projecte pilot

de transferència controlada de

sediments des de l'embassament

de Riba-Roja de l'Ebre fins a la

desembocadura del Delta de

l'Ebre.

Entre els membres de la

Campanya pels Sediments hi

havia representants de

SEO/BirdLife, la Plataforma en

Defensa de l’Ebre, Ecologistes en

Acció i la Comunitat de Regants-

Sindicat Agrícola de l’Ebre. Pel

que fa als diputats, hi van asissitir

Pedro Arrojo i Jaume Moya

(Podemos), Xavier Eritja (ERC),

Marc Lamua Estanyol i Joan Ruiz

Carbonell (PSOE), Ferran Bel

(PDeCAT) i Jose Luis Martinez

(Ciudadanos).

Segons explica la Campanya pels

Sediments en una nota de

premsa els diputats “van agrair la profunditat de les propostes presentades” i es van comprometre a treballar per

mirar d'arribar a un consens i presentar algunes de les propostes conjuntament, especialment en aquells punts que

fan referència a la creació, abans de l’1 de juliol de 2017 d’una comissió política i tècnica per treballar el tema dels

sediments en el marc d'un Pla de Gestió Integral dels sediments de la Conca de l'Ebre i instar al govern espanyol i a

la CHE al fet que, com a qüestió urgent encarguen una inspecció independent de les preses de Mequinensa, Riba-

roja d'Ebre i Flix, per a ser realitzada durant el 2017.

A banda d’aquests punts, la Campanya pels Sediments també demana a les institucions competents revisar, abans

que acabi el 2017 l'impacte ambiental de les preses sobre ecosistemes com el Delta de l’Ebre i també insta les

institucions competents a impulsar, abans que acabi el 2017, l'inici dels expedients de revisió de les concessions de

les centrals hidroelèctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant els necessaris condicionants

ambientals a la gestió de l'aprofitament de els recursos hidrològics.

Així mateix, els diputats van proposar la possibilitat de fer una esmena als pressupostos que tindria l’objectiu de

contemplar una partida pressupostaria per fer un estudi de l'estat de les comportes de fons de les preses de

Mequinensa i Riba-Roja.

Per altra banda, els membres dels diferents partits van assenyalar la importància de procurar establir contactes amb

la Ministra de Medi Ambient per tal d'introduir esta problemàtica que afecta a tota la Conca de l'Ebre i a tota la Mar de

l'Ebre.

Des de la Campanya pels sediments valoren positivament la trobada i destaquem que el canvi de model per gestionar

els sediments “no seria responsabilitat d'un únic grup polític sinó de tots, i de tota la societat”.

2

2017.04.07 Dossier de premsa

EBRE DIGITAL

http://www.ebredigital.cat/politica/3691-la-campanya-pels-sediments-entra-a-l-agenda-politica-del-congres-dels-

diputats

La Campanya dels Sediments es van reunir amb diversos diputats del Congrés a Madrid per presentar la proposició no de llei que posa sobre la taula la realització d’un projecte pilot per transferir sediments de s de l’embassament de Riba-Roja d’Ebre fins a la desembocadura del Delta de l’Ebre.

En la trobada hi van participar representants de SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Ecologistes en Acció i la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre. Els diputats presents van ser Pedro Arrojo i Jaume Moya (Podemos), Xavier Eritja (ERC), Marc Lamua Estanyol i Joan Ruiz Carbonell (PSOE), Ferran Bel (Grupo Mixto) i Jose Luis Martinez (Ciudadanos). “Els diputats ens van agrair la profunditat de les propostes presentades i es van comprometre a treballar per mirar d'arribar a un consens i presentar algunes de les propostes conjuntament” han explicat els representants de la Campanya pels Sediments. En aquesta reunió, els diputats van proposar la possibilitat de fer una esmena als pressupostos que tindria l’objectiu de contemplar una partida pressupostaria per fer un estudi de l'estat de les comportes de fons de les preses de Mequinensa i Riba-Roja.

En el comunicat, la Campanya pels Sediments ha apuntat que els diputats van assenyalar la importància de procurar establir contactes amb la Ministra de Medi Ambient per tal d'introduir aquest tema que afecta a tota la Conca de l'Ebre i a tota la Mar de l'Ebre.

Des de la Campanya pels Sediments valoren positivament la trobada al Congrés i destaquen que “el canvi de model per gestionar els sediments no seria responsabilitat d'un únic grup polític sinó de tots, i de tota la societat”.