EVOLUCIÓ DELS HUMANS

Sahelanthropus tchadensis

Toros-Menalla, desert de Djurab, Chad

o Va viure fa uns 6 o 7 milions d’anys a la zona del Chad.

o Fòssils: Un crani, dos fragments de la mandíbula inferior i tres dents.

o Jaciment al desert del Chad, a Toros-Menallao Possiblement és antecesor de l’Australopithecus.o Crani de forma ovalada i petit, mandíbula similar

a la del ximpanzè però les dents eren petites, arc supraorbital molt prominent.

o Es creu que la seva dieta es basava en vegetals, ja que la seva mandíbula nones disposava de dents petites

o No es sap del cert, però diuen que podria haver estat el primer ésser bípeda.

Dieta Omnívora: fruites i en proteïnes (formigues i altres insectes)

Altura Entre 1’2 i 1’4 metresForma de moviment

Capacitat bípeda tot i que també capaços d’escalar.

Morfologia Similar ximpanzés: diferent en la longitud i forma de l'húmer i del fèmur i disposició de la pelvis

Orrorin tugenensis

Va ser trobat al 2000 al centre de Kenia

Es van trobar esquelets de cinc simis.

Es calcula que l’antiguitat d’aquest és d’uns 6 milions d’anys.

permet

Alba Barcons Berga 1r Batx.

Australopithecus afarensis• Va viure entre el 3’9 i 3 milions d’anys abans del

present. Va habitar a Etiòpia, Tanzània i Kènia.• Els fòssils van ser trobats per primer cop al jaciment de

Hadar a Etiòpia. El fòssil més complet va ser anomenat Lucy. Era un esquelet d’1m i que pesava 27kg.

• Era un bípede gràcil, prim i que mesurava entre 1’2m i 1’5m i pesava entre 33 i 67kg.

• Les seves cames eren més llargues que els seus braços. Capacitat cranial de 375 a 430cc. Els molars eren grans i plans, els canins eren petits i els incisius eren grans.

• El front era estret amb un torus marcat. La pelvis era un indicador del bipedisme ja que era petita. El paladar era semblant al nostre.

• Tenien dimorfisme sexual

• Menjaven fruits, llavors, arrels i escorces.

• Habitaven en boscos secs i solejats. Tenien activitat arbòria.

• Organització familiar monògama. El mascle havia de proveir

a la família i la femella cuidar els fills. El mascle intentava

tenir el màxim de fills per assegurar la seva descendència.

• La seva desaparició és degut a la crisi climàtica que va

provocar una desertificació de la sabana i l’expansió dels

ecosistemes oberts.

Australopithecus afarensis

Australopithecus africanus

Jaciments

Tots els jaciments són a Sudàfrica:• Makapansgat• Sterkfontein• Gladysvale• Taung

Australopithecus africanus conformen una branca lateral del nostre arbre evolutiu. - Provenen de l’espècie ‘’Australopithecus afarensis’’, i donen a lloc a altres com ara ‘’Australopithecus prometheus o sediba’’*Extingides fa 1 Ma

Situació evolutiva

3-2’3 Ma

Crani alt i curt i en la base estreta en relació amb la seva longitud

Arc zigomàtic variable en l’espècie, fa forma de ‘’forat’’ .

Progmatisme facial No Cresta sagital El torus supraorbitari s’aprima

lateralment de dalt a baix Os malar poc extens Mandíbula (corpus) robusta. No té

barbeta. No presenta mentó (rar) 1’50 m d’alçada Capacitat cranial de 480 a 520 cm3

Entre 33 i 67 kg de pes Pelvis pròpia d’un homínid, permetia

caminar dret.

Característiques físiques

Australopithecus africanus• - Alimentació: Essencialment vegetarians,

recol·lectaven els seus aliments d’arbres, arbusts, herbes Prenien fruits, llavors, fulles i rarament carn

• - Ambient: Van viure a la Sabana, que degut a un canvi en el medi passà de ser humida i boscosa a ser seca i semi-desèrtica.

• - Organització social: Vida als arbres, font del seu aliment. Vida social força activa, es relacionaven de manera regular amb els semblants. Sabana seca i semi-

desèrtica

Fruits i llavors, aliment

Australopithecus africanus II• - Característica que els defineix:

Eines: Pals de fusta, com també recollien i donaven forma a óssos animals. Les pedres (no treballades) eren fetes servir com a eines

• - Per què van sorgir i perquè es van extingir ( en cas que ho fessin): Provenen de l´ Australopithecus afarensis. Es van extingir perquè no eren caçadors sinó preses d’altres carnívors, i degut al clima i a la no perfecció bípeda com els ‘’Sapiens’’, eren molt vulnerables com a tals.

Treball per obtenir eines

Lucy, Australopithecus afarensis

Paranthropus aethiopicusO Nom científic: Paranthropus aethiopicus.O Quan i on va viure: Va viure entre 2,6 i 2,2 milions d´anys a l

´Àfrica Oriental.O Quins fòssils s´han trobat i on s´han trobat els fòssils

(principals jaciments):De fòssils del Paranthropus aethiopicus només se´n ha trobat un al 1967 , que es va trobar una mandíbula sense dens al sud d'Etiòpia al riu Omo, datada també en 2,5 Ma com el crani negre i codificada com Omo 18-1967-18.

O Alimentació: Tenia una dieta estrictament vegetariana.(llavors i arrels).

O Ambient on van viure: Van viure en ambients secs i oberts.O Característica que els defineix: Es caracteritza per tenir

mandíbules gruixudes, amples i altes. Cares amples, llargues i planes. Desenvolupament de la cresta sagital.

Paranthropus boiseiVa ser una espècie d’homínid de l’Africa Oriental. Va viure fa uns 2,3-1,4 ma. Vivia en llocs secs i s’alimentava sobretot d’arrels i vegetals. Gràcies això va desenvolupar un aparell mastegador destinat a triturar llavors o arrels.

El primer fòssil descobert va ser un crani descobert al 1959 a Tanzània.

Va conviure amb una altra espècie d’homínid, l’Homo habilis.

La seva forma és molt semblant a la dels Australopitecs. Apart de que eren molt robustos, semblants als orangutans d’avui en dia.

Els mascles pesaven un promig d’entre uns 49 i 62 Kg, mentre que les femelles pesaven uns 34 Kg.

Tenia la cara molt grossa i tenia una cresta sagital. La seva capacitat cranial era de 515 cm3.

Tenia una dieta més herbívora que la resta, mentre que els altres menjaven carn i aliments proteínics que els van permetre desenvolupar més la intel·ligència. En canvi el cervell del P. boisei no va créixer al llarg dels més d'1 Ma. En no estar al cim de la cadena alimentària era vulnerable a l'atac dels depredadors. Per aquestes raons es va extingir.

Paranthropus robustus

Quan i on va viure: va viure fa 1’5 – 2 Ma a Sud-àfrica.

Situació evolutiva: provenen dels Australophitecus, en un pincipi van ser considerats com a tal però posteriorment els catalogaren com Paranthropus.

Característiques físiques: Molt semblants ils P. boisei. Donat que viven en el matéis habitat i tedien una dieta semblant: llavors, arrels…els caracteritza, principalment, el gran tamany de la seva mandíbula respecte el seu cos el qual és de reduïdes dimensions.

Homo habilis (2,3-1,4 milions d’anys)

• Els principals jaciments d’Homo habilis es troben a Kenya i Tanzània, on va viure. Els principals fòssils són OH 8 i OH 24 al jaciment d’ Olduvai Gorge, Tanzània, i KNM ER 1813 i KNM ER 1805 a Koobi Fora, Kenya.

• Va conviure amb l’Homo erectus, i amb el Paranthropus boisei.

• Tenia un crani més arrodonit que els seus antecessors, cara menys prògnata, molars grans, augment de la capacitat cranial (~640cm3) i pelvis més estreta a causa del bipedisme. Feia 1,3 m d’alçada.

• Era omnívors.• Vivia en boscos i praderies.• Tenia organització social i posseïa consciència de grup

i de família. Els grups tenien caps, que lideraven el grup. Tenien una base on vivien.

• Va ser el primer en construir eines de pedra. Per això el seu nom significa “Home hàbil”.

• Segurament es va extingir per la gran competència que hi havia pels aliments.

Homo ergaster

Va vireo fa 1,9 i 1,4 milions d'anys. El seu hàbitat era la sabana africana. Eren més grans que els seus antecessores, més pes i més capacitat cerebral (entre 800 i 870 cm3)Totes les restes de fòssils s'han trobat a Kènia.Homo ergaster té un crani menys robust i amb un tors supraorbitari menys acusat que els Homo erectus asiàtics.Tenen una constitució física bastant semblant a la de l’home actual, sent similar en estatura, encara que en general són de complexió més robusta.

Eren carnívors

Sembla que tenien llaços familiars com a organització social, també, que cuidaven per aquells malalts o ferits.

Prové de l'Homo habilis i la seva evolució en terreny est-asiàtic que esdevindrà serà l'homo erectus.

Va ser el primer Homo en sortir d’Africa

Homo erectus• Quan i on va viure: Va viure entre 1'9 milions i 70.000 anys

abans del present habitant a l'Àsia Oriental (China i Indonèsia) • Principals jaciments: Els primes fòssils, van ser descoberts per

Eugène Debois l'any 1891. Els fòssils eren un fèmur, molt semblant a un fèmur humà, i un crani. El descobriment va ser a l'illa de Java (Indeonèsia).

• Situació evolutiva respecte altres homínids. Es considera que descendeix del Homo georgicus.

• Característiques físiques: El crani té una capacitat mitjana 900cc. Podem trobar individus amb cresta sagital. El front és inexistent i presència de grans torus supraorbitals. Al final de la seva existència comença a desenvolupar-se el front per el desenvolupament del lòbul frontal. La diversificació en l'aliment i l'ús del foc, fa que els molars i la mandíbula es facin cada cop més petits. Continuen sense cap mena de barbeta.

• Tenien un esquelet molt més robust que el de l'home actual i eren uns grans caminadors, ja que la pelvis més estreta feia que estiguessin més adaptats a la marxa bípeda que nosaltres. D'altra banda, la seva gran superfície corporal, els permetia regular la seva temperatura (a través de la suor) en les sabanes africanes de forma més efectiva que nosaltres.

• Alimentació: L'alimentació de l'Homo erectus va se de les primeres omnívores, ja que la seva alimentació va ser principalment carnívora i complementada amb herbes, fruites , llavors i algunes plantes.

• Ambient on vam viure: Els llocs d'habitatge són a l'aire lliure(zones tropicals) o en coves i abrics naturals. Vivien en barraques de forma ovalada , envoltades de grans roques que servien per subjectat millor l'habitatge.

• Organització social: Era a base de grups reduits d’individ

• us. S'ha calculat que era entre 20 i 30 individus. Socialitzaven amb altres grups per a l’intercanvi matrimonial. Però, si s'aïllaven sorgia l'endogamia.

• Característica que els defineix: Va ser capaç de desenvolupar eines i el foc els va permetre mantindre's en llocs freds i cuinar. També va tenir importància l'ús de roba, que al principi era posar-se pell d'animal i desprès es comença a cosir-les.

• Extinció: Lamentablement per a l’Homo erectus, la sequia i la relació amb l'Homo sapiens, els va portar a la desaparició. Desprès de la seva extinció, només quedarien 3 espècies més d'homínids en tot el planeta.

Homo antecesor Quan i on va viure fa almenys 900.000 anys.Vénen d'Àfrica i Àsia i va ser descobert Atapuerca, per tant també va viure per Europa.

Quins fòssils s´han trobat i On s´han trobat els fòssils Els fòssils que s’han trobat han sigut mandíbules, cranis, en els jaciments de “Trinchera” (Sima del elefante, Galería i Gran Dolina) i els de “Cueva Mayor”.

Situació evolutiva respecte altres homínidsAquesta espècie es troba en una posició evolutiva intermèdia entre l'Homo ergaster i nosaltres.

Característiques físiques La mandíbula estreta, acabada amb el mentó sortint i fi típic de l'Homo sapiens; les dents petites com els nostres; també podem trobar que els seus pòmuls eren marcats, com els nostres, i no tan exagerats com els del Neandertal, celles voluminoses amb doble arc. Els Homos antecessor eren individus alts, forts i amb trets de la cara moderns.Finalment, l'Homo Antecessor era destre, i això és molt significatiu perquè fins llavors, les espècies antecessores eren ambidextres.A més, la seva grandària era similar al nostre: entre 1,65 i 1, 85 metres d'altura. I un pes que oscil·laria entre els 60 i 90 kg.Capacitat cranial d’uns 1.000 cm3, sense cresta sagital

AlimentacióApart de menjar molts vegetals eren caníbals i recol·lectors. Ambient on van viurevivien en una ambient poc calorós, més aviat humit.

Organització socialVivien en grups de 8 a 12 individus i tenies parelles estables basades en l’apreci.

Característica que els defineixTrets característics moderns, molt similars al homo sapiens.

Per què van sorgir i perquè es van extingir. És van extingir, ja que no tenien les qualitats suficient per poder sobreviure i adaptar-se al medi, tot i ser una espècie molt semblant a la nostra, no van poder sobreviure.

MAGDA BORRELL1r BATX B

Homo heidelbergensis

Va viure entre fa 500.000 i 300.000 anys a Europa i Àfrica.

A la Cima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca, s'han trobat cinc mil fòssils. També al Marroc, a Zàmbia, a Etiòpia i Mauer.

1,75 a 1,80 metres i prop de 100 kg de pes (mitjana masculina). Les mandíbules també posseïen una gran força i robustesa a causa de l'estrès al com eren sotmeses.Crani "inflat” i posseeix arcs supraciliars. La part posterior del crani arrodonida, i galtes inflades. Capacitat neurocraneal de 1350 cm³.

Tenien una dieta carnívora amb evidències de caça. S'organitzaven per perseguir a altres animals i ultimar-los en paranys naturals (precipicis, pantans) o llançant-los grans destrals.

Pertenen al interglacial Mindel-Riss (0,4-0,2 Ma)

Vivien en campaments.Eren nómades i vivien de la caça i la recolecció.S’organitzaven en grups de 15 a 40 individus.Es pensa que es van extinguir degut

a la gran quantitat d’energía que necesitaba el seu cos ja que hi havien glaciacions a Europa.

Homo rhodesiensis 600000-160000

• Avantpassat africà, que dona lloc a la gent d’Herto, ja que mols dels fòssils han sigut trobats a Herto (Etiòpia).

• Aparegut fa uns 400.000 anys.• Forma del crani: en vista posterior, el contorn del

crani és pentagonal i les parets laterals força verticals. Arc supraorbital

• Forma de la cara: bosses parietals sortints, nas prominent i mancat de barbeta.Torus supraorbitari enorme.

• Alçada: més alt i robust que els humans actuals, superava els 180cm.

• Capacitat cranial elevada (1.280 cm³)• Extremitats proporcionades, molt semblants a les del

Homo sapiens sapiens.

• eren omnívors i vivien en grans grups, entre ells s’ajudaven mutuament, tots eren com una gran família.

• Són molt coneguts, per la classe d’armes que feien servir per a la caça.

Homo

neanthertalensisVa viure a Europa i al Pròxim Orient en el paleolític mitjà (200.000-250.000 i 28.000 anys)

Els seus principals jaciments

Menjaven tant vegetals com una gran varietat d'animals, grans i petits.

L'humà de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels humans moderns que viuen en climes freds.

Situació evolutiva respecte altres homínids: L'home de neandertal prove de l'Homo heidelbergalensis que va emigrar a Europa fa 600.000 anys des del continent africa, les branques evolutives de l'home de neandertal i de l'homo Sapiens es van separar fa entre 300.000 i 600.000 anys.

• Característica que que els defineix: Són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per l'Homo erectus.

• Per què es van extingir: Hi ha un gran nombre de teories sobre la seva extinció però la més acceptant és que la majoria dels neandertals europeus moriren fa uns 50.000 anys i que posteriorment un petit grup recolonitzà Europa abans que els humans moderns apareguessin a Europa. Aquest estudi es va fer analitzant l'ADN dels neandertals del nord d'Espanya i comprovant que la variabilitat genètica d'aquests darrers neandertals era extremadament baixa,la qual cosa va provocar la seva extinció.

Homo sapiens

• Nom científic: Homo sapiens• Quan i on va viure: Els humans moderns s'originaren a Àfrica fa

aproximadament 200.000 anys.• On s´han trobat els fòssils: Coves de Skhul i Qafzeh (a l'Àfrica).• Situació evolutiva respecte altres homínids: Provenen de l’Homo

rhodesiensis• Característiques: Tenien una capacitat craneal de menys de 1.500

cm3. Caminaven bípedament (com en l'actualitat). Ja utilitzaven el foc. Feien pintures rupestres. És l'únic homínid que va utilitzar i dominar els materials de metall.

• Alimentació: Fruits silvestres i carn.• Organització social: En un principi formaven grups reduïts i a mesura

que van evolucionar el nombre de components d'aquests va anar augmentant.

• Característica que que els defineix: Eren nòmades (es traslladaven d'un lloc a un altre en busca de refugi i aliments)

Migracions de l’Home sapiens

Homo floresiensisÉs dels més petits dins dels homo que s’han descobert

(20040, sense superar el metre d’estatura i pesant nomes al voltant de 25 quilos.

Poca capacitat cranial(380-420 cm3), dents grans en relació al crani, peus llargs i cames curtes, braços llargs i pesaven poc(25 kg) Van viure a l’illa de Flores

(Indonèsia). Es van extingir fa 50.000

El ximpanzéo Nom científic: Pan Troglodytes.o Quan i on va viure?: Encara viuen actualment i ho fan

a l’Àfrica central i occidental.

Quins fòssils s´han trobat i on s´han trobat?: Els ximpanzés per desgràcia tenen molt poca petjada fòssil ja que només s’han extret unes dents d’uns 500.000 anys d’antiguitat a la zona est de la gran vall del Rift.

Situació evolutiva respecte altres homínids: s'ha pogut datar la divergència entre la seva línia evolutiva i la de Gorilla fa 7-8 milions d'anys i de la de l’Homo fa uns 6 milions d'anys. Les dues espècies actuals es van separar d'un últim ancestre comú fa uns 2 milions d'anys.

Alimentació: La quantitat de menjar que un ximpanzé comú menja diàriament pot variar significativament. El seu apetit varia segons els diferents metabolismes com només els éssers humans ho fan. Els agrada menjar fruita, plantes i fulles. No són només herbívors com molta gent pensa, també consumeixen insectes i tèrmits. Utilitzen eines com a pals per entrar en els monticles dels tèrmits. Poden arribar a caçar en grup.

El ximpanzéo Característiques físiques: Els mascles tenen un pes d'entre 40 i 70 kg i una alçada des de 1m fins a 1.60 m. En les

femelles, el pes pot variar entre 32 a 50 kg. Estant en captivitat, aconsegueixen arribar a més de 80 kg.

El cervell d’un humà és 3 cops més gran que el d’un ximpanzé per tant el crani d’un ximpanzé també serà més petit que el crani humà. Els cranis de ximpanzé també tenen una cresta notable al llarg d'aquesta part on s'uneixen els músculs del coll. El crani d’un ximpanzé també consta de prognatisme. No tenen mentó, ja que només en tenen els humans.

Els ximpanzés tenen unes dents bastant més grans i pronunciades que les dents humanes. Les mandíbules del ximpanzé es projecten més cap endavant que la part superior de la cara

Els seus braços són molt llargs amb unes espatlles fortes i les cames curtes, motiu pel qual poden caminar tant en quatre potes com alçats, encara que això últim només en distàncies curtes. Amb els seus braços poden balancejar passant de branca en branca.

Posseeixen pèl comunament de color negre en tot el seu cos, exceptuant la cara i els palmells de les mans i els peus.

Són terrestres i arboris. Igual que els humans, aquests perden pèl acord envelleixen, formant calvícies i produint

cabells blancs.

El ximpanzéo Ambient on viu: L'hàbitat dels ximpanzés comuns segueix tornant-se cada

vegada més petit. És una seriosa amenaça per al seu futur el fet que necessiten espai per moure, buscar menjar a la seva àrea d'origen i descansar; i no el tinguin. El seu hàbitat natural es troba dispers al llarg de l’àrea d'Àfrica. S'han identificat 20 països habitats per ximpanzés comuns i no hi ha més de 200.000 en l'actualitat, però, això podria representar només la meitat de la població.

Organització social: viuen en societats complexes i realitzen maniobres polítiques semblants a les nostres per resoldre els desafiaments que comporta la vida en grup.

Característiques que els defineixen: El ximpanzé viu sempre en grup (formats entre 20 i 100 ximpanzés). Es treuen mútuament les puces. A partir dels 11 anys un ximpanzé ja està preparat per reproduir-se.

La gestació dura uns 8 mesos. Són molt actius durant el dia. Per què no s’han extingit?: perquè són la última espècie de la

seva família, és a dir, que no ha hagut altra espècie existent més evolucionada que el ximpanzé.

Bonobo “Pan paniscus”

Nom científicOn? Quan?Fòssils?EvolucióCaracterístiques

1929

Bonobo “Pan paniscus”

AlimentacióAmbientOrganització socialTret característicÈxit evolutiu

Evolució humana pas a pas

EL GORIL·LALaia Aguado Sánchez

PRIMERS PASOS

El goril·la (Gorilla gorilla) és un primat que actualment està en perill d'extinció. Pot arribar a tenir una alçada d'1,80 m i pot arribar a pesar fins a 275 kg. Són herbívors que habiten els boscos de l'Àfrica central. El seu ADN és en un 97%-98% igual a l'humà, és per això que a la imatge de l’evolució és un dels més propers als humans.

PRIMERS PASOS

Els mascles poden arribar a mesurar una mica més de 2 m i pesar 200 kg... El goril·la més gran va arribar ha pesar 300 kg. En canvi, les femelles tenen la característica de ser mes petites i menys pesades.

El seu cos esta coberts de pèl de color negre i es va tornant de color gris a mesura que es fan grans, encara que el seu pit i cara no tenen pèl. La seva boca és gran, el seu nas és ample i les seves orelles molt petites, en comparació del cos.

Poden caminar alçats, encara que utilitzen les seves quatres extremitats per caminar.

EN PERILL D’EXTICIÓ

Els goril·les són majoritàriament vegetarians, i mengen principalment fruites, fulles i alguns cops insectes.Aquest animals, en temps d’avui en dia, els trobem en perill d’extinció, per la total culpa dels caçadors furtius, és per això que esta totalment prohibida la seva caça. La caça ha acabat gairebé amb els goril·les de muntanya, molt buscats per la seva carn i l'ús de parts del seu cos per a rituals o regals.

EN QUEDEN MENYS DE 650 EXEMPLARS EN LLIBERTAT.

El Floquet de Neu ha estat l'únic cas de goril·la albí. Es diu que va néixer cap al 1964, i va morir a

Barcelona l'any 2003.

TIIPUS DE GORIL·LESFins fa poc s’han descobert diferents tipus de goril·les, els quals s’han anat classificant segons la zona on els trobem:• GORIL·LA OCCIDENTAL;

-Goril·la de les planes occidental-Goril·la del riu Cross

• GORIL·LA ORIENTAL;-Goril·la de les planes oriental-Goril·la de muntanya