ETH DIARI Numerò 188 dijaus 19 d'agost 1999 H U E L H E T O N DIARI D ' A R A N Prètz: 50 pessetes

COMENCEN ES OPERACIONS D'AJUDA ENTÀ TURQUIA

Es chifres de victimes deth tèrratrem que secodic eth

nôrd-oèst de Turquia non paren d'acréisher. A ores d'ara [ager net] ja son lèu 3.500, eth tot qu'eth nombre aproximat de herits ei de 13.000. Ath delà, es damnatges economics causadi peth seïsme de 6,7 grads ena escala dubèrta de Richter son plan grani, pr'amor qu'Izmit, era localitat plaçada

dessus der epicentre, ei un des centres industriaus mès importants deth país e compde tamb era prin-cipau refineria de Turquia, Tupras, que creme d'ençà deth tèrratrem. En aguest contèxte, organizacions de tôt eth mon ja an començat a enviar ajudes tara zona, que se concreten en socorristes, personau especializat ena reconstrucción de bastisses e matériau sanitari.

Per part catalana, ua brigada for-mada per 35 pompièrs dera Gene-ralität e 10 de Barcelona gesseren der aeropòrt deth Prat en un avion Ercules der exercit espanhòl entà Turquia. En aguest avion tanben viatjaràn un totau de ñau cans, un d'eri des Pompièrs dera Generali-tät e era rèsta des pompièrs volon-taris, especializadi en aguest tipe de reseats.

Era Creu Roja e era Mieja Lúa turca tanben an junhut toti es sóns esfórci e demanen sos ara pobla-ción. Qui volgue collaborá-i que pót trucar ath telefon 902 22 22 92. S^ÍWGNO .DD .^TÉKRATREM")

INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS CONDICIONE ETH SUPÒRT ATH GOVÈRN

DE MARAGALL ARA SUPRESSION DES PROVÍNCIES

IC-V condicionará era sua preséncia en un possible govérn d'esquérres, presidit per Pasqual Maragall, ara supression des quate provincies actuaus e ara creación immediata de 7 regions, segontes eth son responsable de Política Municipau, Jaume Bosch.

En un comunicai, Bosch denoncièc

qu'en tot qu'eth candidat socialista Pasqual Mara-gall defense era creación de sèt regions o vegne-ries, d'auti dirigents deth PSC "seguissen volent mantier era division en quate provincies".

Bosch afirmèc que, se fi-nalament ei possible for-mar un govérn d'esquérres dempús des eleccions ca-talanes de tardor, que ca-lerá dedicar eth prumèr an a cercar "eth consens ins-titucionau e politic que permete crear era ñaua or-ganización territoriau".

Eth dirigent d'IC-V se planhec qu'eth Govérn de Convergència i Unió "a mantiengut era actuau es-tructura provinciau pen-dent lèu 20 ans, maugrat que hè un discors contrari

ara division provinciau". En aguest sentit, se mos-trèc convençut qu'es Leis d'Organizacion Territo-riau (LOT), aprovades en 1987, an estât "un des grani fracassi deth Govèrn de Jordi Pujol".

Eth programa electorau d'IC-V, segontes expli-quée Bosch, prepause era supression des quate de-marcacions catalanes e era division territoriau de Catalonha en sèt regions, ei a dider: Barcelona me-tropolitana, Catalonha c e n t r a u , T a r r a g o n a , Tèrres der Ebre, Lhèida, Naut Pirenèu e comarques de Girona. Aguesta divi-sion ei exacta ara qu'a de-fensat Maragall enquia ara enes sôns actes pu-blics. Jaume Bosch expli-quée, en aguest contèxte, qu'er objectiu d'IC-V qu'ei "crear ua administración

mès simplificada e agii, adaptada ara realitat ac-tuau deth territòri de Ca-talonha". Tamb era divi-sion regionau prepausada pera sua formación, hig Bosch, "s'artenherà reco-néisher tanben era realitat diferenciada dera zòna der Ebre, des comarques deth Pirenèu, deth hèt me-tropolitan e dera Cata-lonha centrau". Segon aguesta prepausa, es go-vèrns d'aguestes regions assumirien "es foncions de supòrt tàs municipis qu'ara balhen es deputa-cion provinciaus".

Dempús de defensar era reforma des conselhs co-marcaus entà converti-les en mancomunitats de mu-nicipis, Bosch assegurèc que tamb aguest sistèma descentralizat s'artenherie de "rebaishar es despenes de gestión".

UN NAU MODÈU METEOROLOGIC PERMETERÀ DETECTAR ES

TORMENTES E GRANISSADES EN LHÈIDA ABANTES DE QUE PASSEN

Un nau modèu météorologie, pionèr en Europa, permeterà detectar en Lhèida es tormentes e es

granissades ua ora abantes de que passen, segontes ven d'informar eth Conselh Superior d'Investigacions Scientifiques (CSIC). En projècte s'emplegarà era tecnología des satellits. Era iniciativa respon a ua revendicacion des pagesi de Lhèida, dempús dera intensificación des granissades e peiregades enes darrèri ans. Eth nau modèu, en quau trabalhen membres der Insti-tut d'Estudis Espaciaus de Catalonha, permet de poder simular per miei der ordenador es granissades e es inondacions.

ETH PRETZ DETH PORET SE RECUPERE 60 PESSETES GRACIES

ARA DEMANDA DETH CONSUM

Ena lôtja de Belhpuig (Urgelh) s'acabèc ager tamb quauques setmanes negatiues entas productors

avicoles e merquèc enes tauletes ua pujada d'enquia 60 pessetes, en tôt deishar eth prètz per animau viu en 105 pessetes eth quilô, tant entath poret auriô com en-tath blanc.

Productors e aucidèrs èren d'acord en qu'es dues setmanes enes quaus eth prètz deth poret viu a demo-rat en 45 p/k a pennés trèir des granges toti es ani-maus passadi de pes e es qu'auien estât retengudi en tôt demorar era reactivación deth consum. Maugrat que hès dues setmanes era queiguda deth prètz deth poret repercutic ben pôc en consumidor -queiguec 70 pessetes entath productor e sonque 20 enes comèrci-, eth torisme d'agost a uedat es granges e se demore qu'eth prôplèu dimarts eth prètz experimente ua auta pujada.

AGENDA OCCITANA

EXPOSICIONS

Exposición d'ART FLORAU de Pepita Caubet, enquiath 29 d'agost, ena Bibliotèca Muni-cipau de Vielha, de 17 a 20 ores. Exposición d'ESCULTURA de Glòria Corona, enquiath 31 d'agost, ena glèisa de Sant Joan, Arties. Exposicion, talhèr e venta de PRODUCTES ARTESA-NAUS DERA VAL -husta, flors, ceramica, veire, hor-matges, patés...-, ena casa Joanchiquet, Vilamòs, en-quiath 31 d'agost (d ' i l a 14 e de 17 a 20 ores). Exposicion FLORA I FAU-NA DELS PIR1NEUS, en-quiath 31 d'agost, en Espui-Vall Fosca (Palhars Jussà).

25au ESCÒLA OCCITANA D'ESTIU (EOE) en Vila-naua d'Òlt 09.00 Corsi d'occitan 11.00 Cant, clanga e eonvèr-ses interdialectaus 14.00 Talhèrs 21.00 Velhada des estagiaris Ath delà d'afò qu'auetz: tea-tre, cant, dan?a, libraria e acti-vitats educatiues entara mai-nadèra ena Escoleta d'Estiu

UNIVERSITÄT CATALA-NA D'ESTIU de Prada, en-quiath 25 d'agost

INTENSITÄT E MAGNITUD D'UN TÈRRATREM Auem entenut e liejut enes miéis de co-

municación qu'eth darrèr tèrratrem en Turquía a agut ua magnitud de 7,4 ena escala de Richter. Toti sabetz de qué parlam? Perque a nivèu popular, e inclus en quauque miei de comuni-cación ei abituau trapà-se tamb era confusion de parlar d'intensitat e magnitud d'un tèrra-trem en tot confóner es dus concèptes. Sajam d'esclarfc d'un biais simple.

Era magnitud qu'ei ua mesura deth tamanh deth tèrratrem. Ei un indicaire dera energia qu'a libérât e eth sòn valor ei, teoricament aumens, independent deth procediment fisi-co-matematic emplegat entà mesurà-la e deth punt a on se prengue era lectura. Non se traete cap d'uà escala linhau, de manèra qu'era energia liberada per un tèrra-trem d'uà determinada magnitud equivau, apruprètz, ara energia liberada per 30 tèrra-trems dera magnitud anteriora; atau, un tèrra-trem de magnitud 5 non ei pas un shinhau mès gran qu'un de magnitud 4, senon qu'ei

p a r l e r , apruprètz, a 30 tèrra-trems de 4 junts. Tanben ei inexacta era afirmación qu'era esca-la de mag-nitud va d'I a 9 o de 1 a 10, en tot s e m b l a r q u ' e i linhau. Era escala de magnitud non a valors, 90 que passe ei que non i a en cap de lòc deth mon era sufisenta quantitat d'energia elastica apilerada entà suberpassar cèrta magnitud. Era escala de magnitud qu'acostume a apa-réisher enes noticies des mediàs ei era ideada en Japón per Wadati en 1931 e desvolopada per Richter en California en 1935 (era no-mentada escala de Richter), se definic com

"eth logarit-me en basa 10 dera am-plitud maxi-ma dera ona sismica (en mi l lés imés de milli-mètre) re-gistrada en un sismo-graf Wood-Anderson a 100 qui-lomètres der

epicentre". A partir d'aguesta definición s'an desvolopat nombrosi metôdes entà mesurar era magni-tud, es uns basadi enes ones internes, P 0 S, uns auti enes ones superficiaus, quauqu'uns ena durada deth registre. Era tendéneia ac-tuau ei calcular era magnitud a compdar deth moment sismic deth tèrratrem, entà çô que se poden utilizar diuèrses aproximacions

(espectre de despla9ament dera hónt, airau jos eth pols dera hónt, eca.). En cambi, era intensitat qu'ei ua mesura des efectes que produís eth térratrem (sus es per-sones, es objéctes, es construccions e eth ie-rren). Era intensitat ei diferenta en cada loe pr'amor que cambie tamb era distancia ath centre deth térratrem; atau, un térratrem aura ua magnitud única e intensitats despariéres en cada localitat, 90 que permet elaborar ma-pes d'igual intensitat, nomentadi mapes d'iso-sistes. Era intensitat en cada punt depenerá dera magnitud e d'auti paramétres dera hónt sismi-ca, distancia ar epicentre, camins seguits pes ones e lóc d'entrada d'aguestes. I a diuérses escales d'intensitat, establides de manéra empírica e que s'empleguen actuala-ment (MSK, EMS-92). Era majoria d'eres an ua séria de grads mercadi pera aparición, a partir d'eth, de determinadi efectes, o se se vó, cada grad ei un umbrau a compdar deth quau se comence a experimentar un efécte determinat.

PREPAUSES Resumit: Pr'amor dera freqiiéncia tamb era quau força adults viuen eth problema dera soletat, sustot ena grana ciutat, e non saben tà on anar entà trobar un ambit infor-mau e acuelltedor, d'amistat e léser en quau integra-se, e entà pr'amor d'esvitar era marginacion afectiua d'aguestes persones, e estructurar ua igièna sociau preventiua de ma-lau t ies m en tau s (com per exemple, era depression o es addiccions) se prepause crear aguesti ambits des des ins-tàncies publiques, per miei d'espacis comunitàries dessenhadi e gestionadiper professionaus expèrti, destinadi a hèr gésser grops que embisquen aqueri besonhs, apro-priadi as circonstanciés e personalitat des individus con-crèts. Eth trabalh d'aqueri organismes sonque consistirie ena información, coordinacion e assessorament, enquia qu 'eth grop s'assolidèsse e desvolopèsse autondmament.

Diagnostic: Era experiéncia de força adults, sustot dera grana ciutat, joeni e non tan joeni, que non an un entorn relacionau ric (perque an arribat de dehóra, perque un trincament matrimoniau les aluenhe deth son cercle abituau d'amics, perque es qu'auie s'an aparelhat e eth non, eca.) ei era d'ua prohonda soletat e dificultat tà trobar espacis enes quaus re.hèr un cercle d'amis-tats (e dilhèu tanben ua parelha) de forma naturau, e víuer eth temps de léser de manèra creatiua e acompanhat. Quauqu'uns van, coma substitución e dempús d'ua información pas tos-temp veràia, a grops pôc apropriadi ara sua personalitat, o mau dirigidi, e non tostemp de fídan9a; d'auti, es mès polari-zadi entath téma dera parelha, van -dempús de dobtar molt e tamb ua cèrta vergonha- entà agéncies matrimoniaus reserva-des sonque entàs que poguen pagar un prétz naut... Grops e agéncies qu'acostumen d'èster eth mau menor a manca d'un hilat d'informacion ciar e variat, as quaus arribe léu per edart dempús d'ua recèrca mès o mens infructuosa, se sólen con-

vertir tot soent en hónts de frustración, mès que pas de solu-ción ath problèma dera soletat. D'auti non cèrquen, o se can-sen de cercar, o tróben estimuls alternatius com es diuèrsi ti-pes d'addiccions. Tot aquerò pòrte, força còps, a ua sòrta de marginacion afectiua e a mauméter era personalitat des indi-vidus des quaus parlam, emposse entà un estil de vida depres-siu, somatizacions, ipocondria... o ben a un trastorn psicolo-gie grèu, e rèste força ara comunitat que poderie beneficià-se dera creativitat des sòns membres quan operen de manèra conjunta e ¡Ilusionada en espacis ludics.

Objectius: Facilitar eth contacte entre persones tamb interèssi e afinitats comunes, entà pr'amor de potenciar eth sentiment comunitari, e previer malauties mentaus frut d'un excès de soletat e de di-ficultáis d'estructuracion deth temps liure.

Esturments: A trauèrs dera creación, per part des organismes publics, d'espacis comunitaris -ar estil des espiáis tara mainadèra- ges-tionadi per professionaus (per exemple, assistents sociaus, psicològs o expèrti en dinamiques de grops) ara man de toti es ciutadans deth punt de vista economie e territoriau, tamb possibilitat per part dera societat d'exercir un certan 'contròtle de qualitat' sus es madeishi, destinadi a contribuir ath neishe-ment de grops informaus de léser e amistat. Aguesti espacis serien dessenhadi de manèra que, per edats e quauque tipe de circonstàncies, interèssi e aficions, se podèsse preveir que i age força probabilitats d'encaish satisfactòri entre es membres de cadun des grops. Eth prètzhèt der equip encargat dera gestion serie, entre d'au-ti, era selección e información deth grop mès adéquat entà ca-da persona, era ajuda tath comen9ament de cadun d'eri

(convocatoria, prepauses d'activitats, eca.) e er assessorament entà aparaiar conflictes de grop, e es sòns trabalhs serien ca-da còp mens a mesura qu'eth grop pogue hèr eth sòn camin de forma totaument autonoma. Eth còst (modèst, perque cau plan pòga infrastructura) l'estauviarie era societat en despe-nes medicaus e psiquiatriques. Documentación: Myriam Duteuil, El mercado de la soledad humana, Barcelo-na, Ed. Hontanares, 1980. Erich Fromm, La revolución de la esperanza, Buenos Aires, Paidós. Instituto Erich Fromm. Grup d'amics (document non publi-cat). Donades autora: Ana Gimeno-Bayón Cobos (Epila, 1947). Doctorada en Psi-cologia (Univ. de Deusto). Licenciada en Dret (U. de Barce-lona). Diplomada en Teologia (Univ. de Comillas). Hè dètz-e-sèt ans creèc, amassa tamb Ramón Rosal, er Institut Erich Fromm de Psicologia Humanista de Barcelona, a on trabalhe coma psicoterapeuta, professora e codirectora.

Observacions: Era prepausa respon a ua iniciativa dejà experimentada en encastre der Institut de Psicologia en quau trabalhe era auto-ra, gessuda dera constatación ena experiéncia clinica dera gravetat deth problèma e era manca de recorsi sociaus entà aparià-lo.

Ana Gimeno-Bayón Cobos Baue biteractiu de Propostes

Fòrum Català per Repensar la Societat

Implica-te ena aventura d'assolidar era premsa ena nòsta lengua!

ETH DIARI

AUEM DE BESONH TRADUCTORS-CORRECTORS TATH NÒSTE EQUIP \y ETH DIARI TRUCATZrMOS ATH 973 64 17 72

ER ARAÑES QU'EI PATRIMÒNI DE TOTI

Editor e director : Joan-Ramon Colomines-Companvs. Edite ETH D1ARI Familia Colomines Centre d estudis VIVENCIA ARANESA: Aula Eurdpa des Pirineus (Val d'Aran) Carrtr Doctor Manel Vidal locau num.5 (Darrer edifici/ Ath cant der Espitau) 25530 Vielha-Val d'Aran Telefon: 973641772 Fax: 973640871 E-mail vivenciaaranesa@ctv.es Equip de correctors: Xavier Gutierrez. Equip comerciau: Ramon AguIIo i Teixidor.