estudi del mercat de treball i estratègies d'ocupació a castelldefels

Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Generalitat de Catalunya Servei d’Ocupació de Catalunya

Unió Europea Fons Social Europeu

Actíva Prospect

E

4

4

4

C

Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a

Castelldefels

quip de recerca:

Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació.

Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Econòmiques i Empresarials.

David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística.

erdanyola del Vallès, febrer 2005

Actíva Prospect SL (Research & Solutions).

Actíva Prospect és una companyia de recerca i

consultoria formada per un equip multidisciplinar de

professionals que treballa en els àmbits de mercat

de treball, formació, polítiques socials i

desenvolupament territorial i gestió de projectes.

Actíva Prospect proveeix informació pràctica i

orientada a la presa de decisions, amb una base de

treball participatiu i proper al territori.

Actíva Prospect forma part de Actíva Group, amb

seu als Països Baixos.

Aquest treball s’ha dut a terme per encàrrec de la

l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntamentde Castelldefels.

L’enfocament, el contingut, l’anàlisi, la interpretació,

les conclusions i les orientacions d’aquest

document són responsabilitat de l’equip de recerca

d’Actíva Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma

d’aquest document només és permesa amb el

permís explícit de l’Àrea de Promoció Econòmica

de l’Ajuntament de Castelldefels.

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5912821 [email protected] http://www.activagroup.org

Ajuntament de Castelldefels

Índex

Introducció ................................................................................................ 1

1 Descripció metodològica ...................................................................... 2

2 Principals trets demogràfics ................................................................ 4

3 Nivells d’instrucció i adaptabilitat de la població en edat de treballar 8 3.1 NIVELL D’INSTRUCCIÓ ........................................................................................... 8 3.2 PARTICIPACIÓ EN L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ PERMANENT................................... 10 3.3 CONEIXEMENT DEL CATALÀ ................................................................................ 12

4 Principals trets del mercat de treball de Castelldefels..................... 13 4.1 NIVELLS D’ACTIVITAT I ATUR ................................................................................ 13 4.2 NIVELLS DE TEMPORALITAT................................................................................. 16 4.3 SITUACIÓ PROFESSIONAL.................................................................................... 17 4.4 PRINCIPALS GRUPS OCUPACIONALS .................................................................... 20 4.5 ACTIVITAT DE L’ESTABLIMENT.............................................................................. 21 4.6 PRINCIPALS GRUPS EN RISC D ‘EXCLUSIÓ DEL MERCAT DE TREBALL...................... 22

5 Les àrees de mercat de treball........................................................... 27 5.1 ON VA A TREBALLAR LA POBLACIÓ OCUPADA DE CASTELLDEFELS? ....................... 28 5.2 QUI OCUPA ELS LLOCS DE TREBALL GENERATS AL MUNICIPI?................................ 31 5.3 ON HI HA LLOCS DE TREBALL? ............................................................................. 33 5.4 QUIN ÉS EL MERCAT DE TREBALL DE LES OCUPACIONS? ...................................... 34 5.5 ON VA A TREBALLAR LA POBLACIÓ EN RISC .......................................................... 36

6 Dinàmica de les ocupacions a l’àrea de mercat de treball de Castelledels......................................................................................... 38 6.1 EVOLUCIÓ PER GRANS GRUPS OCUPACIONALS..................................................... 39 6.2 EVOLUCIÓ PER OCUPACIONS............................................................................... 41

7 Dinàmica empresarial i sectorial........................................................ 47 7.1 BALANÇ GENERAL............................................................................................... 47 7.2 INDÚSTRIA.......................................................................................................... 54 7.3 CONSTRUCCIÓ ................................................................................................... 55 7.4 SERVEIS A LA PRODUCCIÓ................................................................................... 56 7.5 SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ.................................................................................... 59 7.6 SERVEIS PERSONALS.......................................................................................... 61 7.7 SERVEIS SOCIALS ............................................................................................... 64 7.8 L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT .............................................................................. 65 7.9 SECTORS SEGONS GRAU D’UTILITZACIÓ DE LA TECNOLOGIA I EL CONEIXEMENT..... 66

Actíva Prospect SL, febrer 2005

Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels i


8 Conclusions i orientacions estratègiques.......................................... 68 8.1 DIAGNOSI DAFO ............................................................................................... 68 8.2 DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES .................................................................................. 73

Annex 1 Autocontenció i autosuficiència per ocupacions .................... 75

Annex 2 Classificació Catalana d’Ocupacions ...................................... 76

Annex 3 Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques................... 78

Annex 4 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement........................................................................................ 80


Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels ii


Índex de taules Taula 1 Població segons grups d’edat. 2001. .................................................................................................. 5 Taula 2 Migracions. Saldos destinació-procedència (municipis). 1988-2003................................................... 6 Taula 3 Població segons nacionalitat (%).1996-2003. ..................................................................................... 6 Taula 4 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edat i sexe, 2001 .................................................... 8 Taula 5 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys segons relació amb l’activitat, 2001 .............................. 9 Taula 6 Programes de Garantia Social realitzats a Castelldefels. 1998-2005. .............................................. 12 Taula 7 Població de 16-64 anys segons coneixement del català per edats. 2001......................................... 12 Taula 8 Relació amb l’activitat de la població potencialment activa (16-64 anys). 2001. ............................... 13 Taula 9 Taxes d’ocupació i atur a la comarca. 2001. ..................................................................................... 14 Taula 10 Situació professional de la població ocupada per edats. 2001. ...................................................... 18 Taula 11 Situació professional de la població ocupada per sexe. 1996, 2001............................................... 19 Taula 12 Distribució de la població ocupada per àmbits geogràfics .............................................................. 27 Taula 13 Població resident ocupada per àmbits geogràfics de destí ............................................................. 28 Taula 14 Població resident ocupada per municipis de destí. 1996, 2001. ..................................................... 29 Taula 15 Llocs de treball per comarques d’origen dels treballadors. 1996, 2001. ......................................... 31 Taula 16 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 1996, 2001 ............................................. 31 Taula 17 Distribució dels llocs de treball i la població ocupada segons grups ocupacionals ......................... 34 Taula 18 Municipis de destí de la població en risc. 2001. %.......................................................................... 37 Taula 19 Evolució dels llocs de treball dels grans grups ocupacionals a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001............................................................................................................................... 39 Taula 20 Evolució de les ocupacions (a 1 dígit CNO) a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001. .............................................................................................................................................................. 41 Taula 21 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004................................................................................... 48 Taula 22 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ................................................................... 49 Taula 23 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels, per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ............................................................. 50 Taula 24 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons tipologia de serveis. 2001-2004.................................................................... 54 Taula 25 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis a la producció. 2001-2004 .................................................................... 58 Taula 26 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis de distribució. 2001-2004 ..................................................................... 60 Taula 27 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis personals. 2001-2004........................................................................... 63 Taula 28 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004................. 65 Taula 29 Variació sectorial en el nombre de treballadors de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons utilització de la tecnologia i del coneixement. Període 2001-2004 .................................................... 67


Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels iii


Índex de gràfiques

Gràfic 1 Evolució de la població resident a Castelldefels. 1975-2003.............................................................. 4 Gràfic 2 Estructura de la població per sexes i edats. 2001. ............................................................................. 4 Gràfic 3 Estructura de la població per sexes i edats. 1996. ............................................................................. 4 Gràfic 4 Població amb nacionalitat estrangera segons regió. 2001. ................................................................ 7 Gràfic 5 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per sexes, 2001............................................................ 9 Gràfic 6 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edats, 2001 ............................................................ 9 Gràfic 7 Estudis en curs de la població 25-64 anys, 2001 ............................................................................. 11 Gràfic 8 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001............................................................... 15 Gràfic 9 Taxes d’atur (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001 ....................................................................... 15 Gràfic 10 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001............................................. 15 Gràfic 11 Taxes d’atur (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001..................................................... 15 Gràfic 12 Taxes d’atur segons nacionalitat i regió d’origen. 2001.................................................................. 16 Gràfic 13 Taxes de temporalitat (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001 ...................................................... 17 Gràfic 14 Taxes de temporalitat segons nivell d’estudis i sexe, 2001 ............................................................ 17 Gràfic 15 Situació professional de la població ocupada. 2001....................................................................... 17 Gràfic 16 Proporció d’empresaris i autònoms segons edat i sexe, 2001 ....................................................... 19 Gràfic 17 Proporció d’empresaris i autònoms segons nivell d’estudis i sexe, 2001 ....................................... 19 Gràfic 18 Població ocupada per grups ocupacionals i sexe. 2001................................................................. 21 Gràfic 19 Població ocupada per grups ocupacionals i grups d’edat. 2001..................................................... 21 Gràfic 20 Població ocupada per sectors i sexe. 2001. ................................................................................... 22 Gràfic 21 Població ocupada per sectors i grups d’edat. 2001. ....................................................................... 22 Gràfic 22 Grups en risc. 2001. ....................................................................................................................... 23 Gràfic 23 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons ocupació, 2001............................................. 24 Gràfic 24 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons sector, 2001 ................................................. 24 Gràfic 25 Homes ocupats sense estudis segons ocupació, 2001 .................................................................. 24 Gràfic 26 Homes ocupats sense estudis segons sector, 2001....................................................................... 24 Gràfic 27 Població ocupada de 15-24 anys segons ocupació, 2001.............................................................. 25 Gràfic 28 Població ocupada de 15-24 anys segons sector, 2001 .................................................................. 25 Gràfic 29 Població ocupada de 55-64 anys segons ocupació, 2001.............................................................. 26 Gràfic 30 Població ocupada de 55-64 anys segons sector, 2001 .................................................................. 26 Gràfic 31 Població ocupada estrangera no UE15 segons ocupació, 2001 .................................................... 26 Gràfic 32 Població ocupada estrangera no UE15 segons sector, 2001......................................................... 26 Gràfic 33 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels ......................................................................... 27 Gràfic 34 On va a treballar la població ocupada. 2001. ................................................................................. 30 Gràfic 35 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 2001....................................................... 32 Gràfic 36 Llocs de treball excedents en relació a la població ocupada resident. 2001. ................................. 33 Gràfic 37 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels segons grups professionals ............................ 35 Gràfic 38 Municipis de destí de la població en risc. 2001. ............................................................................. 37


Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels iv


Gràfic 39 Àrea de mercat de treball de Castelldefels. .................................................................................... 38 Gràfic 40 Variació absoluta dels llocs de treball generats a l’àrea de mercat de Castelldefels per grans grups ocupacionals. 1996-2001. .............................................................................................................................. 40 Gràfic 41 Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. .................................................................................................. 42 Gràfic 42 Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. ...................................................................................... 43 Gràfic 43 Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels................................................................ 44 Gràfic 44 Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. ........................................... 45 Gràfic 45 Treballadors manuals no qualificats. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. ................................................................................................................................................. 46 Gràfic 46 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004................................................................................... 51 Gràfic 47 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ................................................................... 52 Gràfic 48 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors i per sectors. 2001-2004.......................................................... 53 Gràfic 49 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Indústria. 2001-2004 .......................... 55 Gràfic 50 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis a la producció. 2001-2004..... 59 Gràfic 51 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis de distribució. 2001-2004...... 61 Gràfic 52 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis personals. 2001-2004 ........... 63 Gràfic 53 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004 ................ 65


Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels v


Introducció

L’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Castelldefels es planteja incorporar

nous elements en les seves actuacions de forma que es pugui millorar l’adaptabilitat dels

col·lectius de treballadors amb més risc de patir situacions de desocupació i, en conseqüència,

prevenir o minimitzar aquestes situacions. Aquest estudi respon, per tant, a la necessitat de

disposar d’informacions i elements d’anàlisi que permeti anticipar-se als canvis laborals i

econòmics i, en definitiva, ajudi a dissenyar polítiques i estratègies municipals de promoció

econòmica i ocupació en relació a aquests canvis i als col·lectius més afectats.

Actualment, des l’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç, es veuen amb especial preocupació

els processos de deslocalització industrial que s’estan produint en el context de l’àrea

metropolitana de Barcelona i que poden tenir una important repercussió a curt i mig termini pels

col·lectius de ciutadans que treballen en aquestes indústries.

Tenint present aquestes consideracions amb aquest estudi es pretén donar resposta a les

següents qüestions:

• Quina ha estat la dinàmica de les diferents ocupacions?

• Quina ha estat la dinàmica dels diferents sectors d’activitat?

• Quins/es sectors/ocupacions han perdut ocupació? Quins/es n’han guanyat?

• Quines diferències hi ha entre els ciutadans que es desplacen a treballar a un altre municipi i

els que treballen a Castelldefels?

• Quina és l’àrea de mercat de treball de la població ocupada resident al municipi?

• Quins canvis es preveuen en l’horitzó del 2007?

• Quines oportunitats d’ocupació ofereix el mercat de treball local als col·lectius amb més risc de

patir situacions de desocupació?

Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 1


1 Descripció metodològica

La metodologia parteix d’una diagnosi quantitativa, basada en l’anàlisi de dades demogràfiques,

de mercat de treball i d’activitat econòmica a Castelldefels i la seva àrea d’influència. S’han

contrastat les informacions obtingudes amb un grup de tècnics municipals per obtenir la

informació subjectiva i les percepcions dels diferents agents que hi ha al territori sobre el futur

desenvolupament de Castelldefels i per contrastar les necessitats d’informació específiques. La

informació resultant ha estat tractada mitjançant la metodologia DAFO d’anàlisi estratègica que

permet extreure els factors crítics per al desenvolupament territorial, especialment pel que fa a la

creació d’ocupació i la reinserció laboral dels col·lectius amb més risc de patir situacions de

desocupació. Finalment, s’han formulat un conjunt de propostes estratègiques a desenvolupar en

profunditat en el futur.

S’agraiex molt sincerament el suport dels tècnics i les tècniques de l’Ajuntament de Castelldefels

que ha estat clau pel bon funcionament del projecte en general.

El treball s’ha estructurat al voltant de les següents anàlisis:

• L’anàlisi de la dinàmica de la població ocupada pel que fa a l’estructura sectorial i de

qualificacions en els darrers anys.

• L’anàlisi de les àrees de mercat de treball de la població ocupada resident a partir de la

mobilitat per motius de treball.

• L’anticipació de possibles canvis lligats a l’estructura productiva i ocupacional –en especial els

que fan referència als processos de destrucció d’ocupació (deslocalització), la creació

d’ocupació (sectors dinàmics) i l’emergència de noves demandes socials i empresarials

(activitats emergents).

• La formulació d’orientacions vers els col·lectius amb més risc de patir situacions de

desocupació.

L’anàlisi es basa en les dades relatives a la població ocupada i a la mobilitat per motius de treball,

així com de les dades sobre centres de cotització procedents del registre de l’INSS i del Registre

de Treballadors per Compte Propi (RETA), proporcionades pels següents organismes oficials:

Instituto Nacional de Estadística, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Treball i

Indústria de la Generalitat de Catalunya.



Com a novetat es presenten els resultats corresponents al Cens de Població de 2001 -que s’han

publicat el mes de febrer de 2004- i es comparen amb els de l’Estadística de Població de l’any

1996. Aquesta informació aporta el coneixement suficient sobre quins han estat els canvis

estructurals més importants en relació a l’estructura de qualificacions de la població ocupada i

dels sectors d’activitat dels establiments on es realitzen les activitats professionals.

Pel que fa a la informació més recent de l’evolució sectorial de l’ocupació i els establiments s’han

utilitzat les dades dels centres de cotització pel període 2001-04.



2 Principals trets demogràfics

Castelldefels, amb 53.964 habitants, ha

experimentat un creixement molt fort des de

l’últim quart del segle XX, com mostra el gràfic

adjacent.

Gràfic 1 Evolució de la població resident a Castelldefels. 1975-2003.

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

2.00

32.

002

2.00

12.

000

1.99

91.

998

1.99

61.

995

1.99

41.

993

1.99

21.

991

1.99

01.

989

1.98

81.

987

1.98

61.

985

1.98

41.

983

1.98

21.

981

1.97

91.

978

1.97

71.

976

1.97

5

Núm

. hab

itant

s

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Aquest canvi tant important en el volum de

població ha tingut conseqüències importants

en el dimensionament del mercat de treball.

Això implica que en termes absoluts i relatius

es constata un augment de l’ocupació a tots

nivells que és atribuïble principalment a

l’augment de la població resident i no tant a la

capacitat de creació llocs de treball del teixit

productiu de Castelldefels.

L’augment de població en els últims anys es degut principalment a l’increment dels grups d’edat

d’entre 25 i 45 anys, sobretot la franja entre 30 i 35, com s’observa als gràfics de la piràmide

d’edats del municipi de 1996 i 2001. Atès que aquesta és actualment una de les franges d’edat

amb nivells de fecunditat més alts, el seu increment ha fet augmentar també la població de 0 a 4

anys.

Gràfic 2 Estructura de la població per sexes i edats. 2001.

Gràfic 3 Estructura de la població per sexes i edats. 1996.

3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

0 a 405 a 0910 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 8485 a 8990 a 94

95+

DonesHomes

3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

0 a 405 a 0910 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 8485 a 8990 a 94

95+

DonesHomes




Aquesta tendència fa que Castelldefels es situï actualment per sota de la comarca pel que fa als

índex d’envelliment i a la taxa de dependència demogràfica, com mostra la taula següent.

L’augment en la piràmide d’edats en la franja inferior als 45 anys també contribueix al fet que

Castelldefels estigui més ben situat que la comarca i que Catalunya pel que fa al potencial de

renovació laboral. La ràtio de renovació laboral és superior al context comarcal i català amb 1,43

joves de 15-19 anys per cada persona de 60-64 anys.

Taula 1 Població segons grups d’edat. 2001.

Castelldefels Baix Llobregat Catalunya

Població 0-14 anys; % 16,1 15,0 13,8

Població de 15-64 anys; % 70,4 68,7 67,0

Població de 65 o més anys; % 10,1 12,8 17,4

Taxa de dependència demogràfica; % 37,5 40,4 47,3

Ràtio de renovació laboral1 1,43 1,30 1,18

Població de 15-29 anys; % 16-64 30,9 33,2 32,1

Població de 30-44 anys; % 16-64 39,5 35,4 34,9

Població de 45-64 anys; % 16-64 31,0 32,8 34,4


El fort creixement de Castelldefels en els últims 15 anys s’ha degut principalment a la immigració

procedent de fora de la comarca però de la província de Barcelona (principalment Barcelona ciutat

i els municipis adjacents), sobretot durant la segona meitat dels 90.

No obstant, les últimes xifres disponibles del 2002 al 2003 mostren un inici de ralentiment

d’aquests fluxos i , sobretot, indiquen un increment relatiu dels fluxos de població que marxen de

Castelldefels per anar a viure a d’altres municipis de la comarca (veure saldos migratoris negatius

amb la comarca) i també amb la resta de Catalunya.

Dins el moviment immigratori cal destacar també l’increment de la població de nacionalitat

estrangera, que ha passat de representar un 4,5% de la població el 1996 a un 14,9% l’any 2003,

assolint el 10% el percentatge de població estrangera de fora de la UE. Tanmateix, donada la

composició per orígens de la població estrangera no es pot dir que aquesta sigui principalment

1 Aquest ràtio és el valor de fer el quocient de la població de 15-19 anys amb la de 60-64 anys. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 5


immigració econòmica (aproximadament la meitat que correspon a la població d’Amèrica del Sud,

Àfrica i del resta d’Europa).

Taula 2 Migracions. Saldos destinació-procedència (municipis). 1988-2003.

Mateixa comarca

Resta de la província

Resta de Catalunya

Resta d'Espanya Total

2003 -207 439 -317 138 53

2002 -62 671 -248 100 461

2001 -230 346 -146 -7 -37

2000 83 465 -238 68 378

1999 27 591 -102 73 589

1998 121 1091 -21 150 1341

1997 176 1262 -9 139 1568

1995 102 1079 -28 58 1211

1994 125 777 -56 -10 836

1993 80 686 -86 -35 645

1992 75 339 -83 -41 290

1990 7 523 -48 136 618

1989 12 525 -44 81 574

1988 50 649 -3 116 812


Taula 3 Població segons nacionalitat (%).1996-2003.

2003 2002 2001 1996

Espanyola 85,1 88,6 90,6 95,5

Resta UE 4,8 4,2 3,5 2,2

Resta Europa 1,8 1,2 1,0 0,2

Àfrica 1,2 1,0 0,8 0,4

Amèrica del Nord i Central 0,7 0,6 0,5 0,3

Amèrica del Sud 5,9 4,1 3,5 1,3

Àsia i Oceania 0,5 0,3 0,3 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0


L’increment més important en el col·lectiu de població estrangera s’ha produït en la població que

prové d’Amèrica del Sud, que el 2001 igualava la població procedent de la UE.



Gràfic 4 Població amb nacionalitat estrangera segons regió. 2001.

Resta Unió Europea36,6%

Resta d'Europa10,2%Àfrica

8,9%

Amèrica del N. i cent.4,8%

Amèrica del Sud36,7%

Àsia i Oceania3,0%

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.



3 Nivells d’instrucció i adaptabilitat de la població en edat de treballar

Aquest capítol es refereix al grup d’edat de 25-64 anys, que és el que es pren com a referència

quan es vol mesurar el grau d’adaptabilitat de la població, perquè es correspon amb les persones

en edat de treballar que ja han finalitzat el període de formació inicial.

3.1 Nivell d’instrucció

El nivell d'instrucció es refereix al nivell d'estudis més alt assolit per la persona estudiï o no en la

data de referència. El nivell d’instrucció màxim assolit és el primer indicador que permet analitzar

el grau d’adaptabilitat i ocupabilitat de la població.

Per sexes, es constata una major incidència de l’analfabetisme i de l’absència de cap tipus

d’estudis entre les dones que entre els homes. No obstant, la proporció de dones amb educació

superior és similar a la dels homes. Per tant, la situació pel que fa al nivell d’instrucció és més

polaritzada entre les dones que entre els homes. Per edats, s’observa que les generacions més

joves (25-44 anys) tenen un nivell d’instrucció clarament superior a les generacions entre 45 i 64

anys. Això vol dir que el creixement de la població de Castelldefels, com s’ha vist, especialment

concentrat en la franja 25-44 anys, s’ha produït amb població amb un alt nivell de qualificació.

Taula 4 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edat i sexe, 2001

25-34 35-44 45-54 55-64 25-64 Homes Dones Total

Analfabets 0,5 0,7 1,2 4,1 1,3 0,9 1,7 1,3

Sense estudis 2,4 4,1 11,0 22,8 7,9 7,0 8,8 7,9

Primer grau 9,0 12,5 20,7 26,7 15,3 14,7 15,8 15,3

ESO, EGB, Batxillerat elemental 21,2 24,7 28,7 20,7 23,8 23,3 24,3 23,8

Batxillerat superior 19,2 17,7 11,8 8,4 15,5 16,1 14,8 15,5

FP Grau Mig 9,0 7,4 4,0 3,2 6,6 6,7 6,4 6,6

FP Grau Superior 11,7 7,7 4,4 3,5 7,7 9,0 6,3 7,7

Diplomatura 12,1 10,4 9,0 5,4 9,9 9,2 10,6 9,9

Llicenciatura 13,8 13,3 8,0 4,4 11,0 11,5 10,4 11,0

Doctorat 1,0 1,4 1,2 0,8 1,1 1,5 0,8 1,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100 100,0




En termes de problemàtiques d’adaptabilitat, és de destacar el 23% de població sense estudis

que hi ha a la franja de població entre 55 i 64 anys (a més del 4,1% d’analfabets) i també l’11%

que es constata entre la població entre 45 i 54 anys, tenint en compte que es tracta de població

que encara es troba a 10-15 anys de l’edat de jubilació.

Gràfic 5 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per sexes, 2001

Gràfic 6 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edats, 2001

0,9

7,0

14,7

23,3

16,1

6,7

9,0

9,2

11,5

1,5

1,7

8,8

15,8

24,3

14,8

6,4

6,3

10,6

10,4

0,8

0 5 10 15 20 25 30

Analfabets

Sense estudis

Primer grau

ESO, EGB, Batxillerat elemental

Batxillerat superior

FP Grau Mig

FP Grau Superior

Diplomatura

Llicenciatura

Doctorat DonesHomes

0,6

3,2

10,6

22,9

18,5

8,3

9,8

11,3

13,6

1,2

2,4

15,9

23,2

25,4

10,4

3,6

4,1

7,5

6,5

1,0

0 5 10 15 20 25 30

Analfabets

Sense estudis

Primer grau

ESO, EGB, Batxillerat elemental

Batxillerat superior

FP Grau Mig

FP Grau Superior

Diplomatura

Llicenciatura

Doctorat 45-6425-44


Taula 5 Nivell d’instrucció2 de la població 25-64 anys segons relació amb l’activitat, 2001

Ocupats Aturats Inactius (excepte

estudiants)

Analfabets 0,5 2,3 3,5

Sense estudis 5,1 9,3 16,8

Primer grau 12,2 16,7 25,1

Segon grau 55,7 55,9 46,1

Tercer grau 26,5 15,9 8,5

Total 100,0 100,0 100,0


Si s’analitza el nivell d’instrucció de la població

ocupada i de la població aturada, s’observa que, si

bé el nivell mig d’instrucció és superior entre la

població ocupada, el diferencial no és tant gran com

potser s’esperaria. Aquest fet es constata sobretot

pel que fa a la proporció de persones amb estudis

de segon grau, que és molt similar entre els aturats

que entre els ocupats (tot i que cal tenir present que

la categoria ‘segon grau’ és molt àmplia, ja que

inclou EGB, ESO, Batxillerat, FP i Cicles Formatius).

2 La classificació de nivells d’instrucció es correspon a:

Primer grau: Primària i EGB incompleta

Segon grau: EGB, ESO, Batxillerat, FP i Cicles Formatius

Tercer grau: estudis universitaris Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 9


3.2 Participació en l’educació i la formació permanent

Els Cens de població del 2001 incorpora una pregunta relativa als estudis en curs de les persones

que en la data de referència es trobessin cursant estudis de qualsevol tipus. S'entén per estudis

aquells que tenen un programa establert, una durada mínima de tres mesos i que estan associats

a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distància,

per correspondència, etc. En el cas que es cursessin simultàniament més d'un estudi calia fer

constar només el considerat principal.

Prenent el grup d’edat 25-64 anys - que es correspon amb les persones en edat de treballar que

ja han finalitzat el període de formació inicial - s’obté el grau de participació en la formació al llarg

de la vida.

A Castelldefels a data de novembre de 2001 hi ha 2.840 persones entre 25 i 64 anys realitzant

algun curs de formació orientat a la seva activitat laboral. Aquesta xifra representa el 10,1% d’aquest grup poblacional. Si s’agafa la població de 16 i més anys el volum de persones és de

5.318 i la participació en la formació és del 13,7% d’aquest col·lectiu. En aquest grup d’edat

Castelldefels enregistra nivells lleugerament superiors als provincials, que són del 12,8%.

La majoria de les persones que estan realitzant algun curs de formació professional ho fa pel seu

propi compte, el 40,6% a través de l’oferta privada de formació no reglada i un 31,3% mitjançant

l’oferta de formació professional reglada. Actualment a Castelldefels en l’àmbit públic s’ofereix un

cicle de grau mitjà de comerç i un de grau superior d’agències de viatges i, si s’afegeix l’àmbit

privat , hi ha també un cicle superior de desenvolupament de productes electrònics i dos cicles

mitjans i un de superior en l’àmbit de la cuina i la restauració.

Per altra banda, un 17,9% de la població de 25 a 64 anys assisteix a cursos promoguts per

l’empresa i un 2,0% a partir dels cursos de formació ocupacional i escoles taller promoguts pel

Departament de Treball i indústria.



Gràfic 7 Estudis en curs de la població 25-64 anys, 2001

40,6

17,9

9,4

7,9

7,1

5,0

3,0

2,0

2,0

1,9

1,1

1,0

0,7

0,3

0,0

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Altres cursos (Informàtica, preparació d'oposicions..)

Curs de formació promogut per l'empresa

Llicenciatura universitària o equivalent

Diplomatura universitària o equivalent

Postgrau màster,MIR o anàleg

Escola Oficial d'idiomes

Doctorat

Curs INEM, o equivalent per a desocupats

FP de grau mitjà o equivalent

FP de grau superior o equivalent

En.artístics grau elemental o mitjà

Ensenyaments inicials per a adults

Batxillerat, BUP, COU

ESO,educació secundària per a adults

Programes de garantia social


Cal matisar, no obstant, les xifres relatives als Programes de Garantia Social (PGS), ja que el

gràfic 7 es refereix a la població de 25 a 64 anys i, en canvi, els PGS acullen principalment

població per sota dels 25 anys. De fet, la taula següent mostra com a inicis del 2001, moment de

referència del Cens, hi havia a Castelldefels 41 alumnes de PGS. Des de llavors els grups de

PGS s’han centrat en Electricitat en el manteniment d’edificis, Hoteleria i Comerç, aquest últim

ampliant-se quant a continguts per abastar també els auxiliars d’oficina i d’atenció al públic.



Taula 6 Programes de Garantia Social realitzats a Castelldefels. 1998-2005.

1998-99 1 grup de Jardineria i ornamentació floral 1 grup 18 alumnes

1999-00

1 grup d’hoteleria 1 grup de jardineria i ornamentació floral

2 grups 25 alumnes

2000-01

1 grup d’ajudant de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup de comerç

3 grups 41 alumnes

2001-02

1 grup d’ajudant de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup de comerç

2 grups 29 alumnes

2002-03 1 grup d’ajudant de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup d’auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic

3 grups 48 alumnes

2003-04

1 grup d’auxiliar de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup d’auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic

3 grups 52 alumnes

2004-2005 1 grup d’auxiliar de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup d’auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic

3 grups 47 alumnes

TOTAL 17 grups 260 alumnes

Font: Ajuntament de Castelldefels

3.3 Coneixement del Català

Una altra variable a considerar al

mesurar la capacitat d’adaptació

laboral de les persones és el seu

nivell de coneixement del català.

Aquest factor és més important de

cara a l’activitat laboral en el sector

Serveis ja que el contacte amb les

persones (clients) és més important

que a la Indústria o a la

Construcció. És per això que

esdevé cada cop més clau degut a que l’ocupació s’expandeix cap al sector Serveis (com es

veurà més endavant). A Castelldefels s’observen diferències molt grans en aquest sentit segons

la franja d’edat de què es tracti. Els nivells més baixos de coneixement del català, com és

d’esperar, es donen en la població major de 55 anys, però és de destacar el fet que entre aquells

que tenen entre 45 i 55 anys, hi ha un 76,1% de la població que no el saben escriure, un 37,5%

que no el saben llegir i un 42,2% que no el saben parlar.

Taula 7 Població de 16-64 anys segons coneixement del català per edats. 2001.

l'entén el sap

parlar el sap llegir

el sap escriure

No l'entén

10 anys i més

De 15-24 anys 96,1 84,3 85,6 74,7 3,9 100,0

De 25-34 anys 94,2 74,6 78,6 57,9 5,8 100,0

De 35-44 anys 93,3 64,3 69,7 34,9 6,7 100,0

De 45-55 anys 93,0 57,8 62,5 23,9 7,0 100,0

De 55-64 anys 88,9 46,4 50,0 16,6 11,1 100,0

De 15-64 anys 93,4 67,2 71,2 44,0 6,6 100,0




4 Principals trets del mercat de treball de Castelldefels

Aquest capítol analitza aspectes com els nivells d’activitat i atur en la població en edat de

treballar, les condicions contractuals dels ocupats, la situació professional, els principals grups

ocupacionals i els grups en risc d’exclusió del mercat de treball.

4.1 Nivells d’activitat i atur

La població ocupada de Castelldefels és

de 22.425 persones sobre un conjunt de

33.692 persones en edat de treballar (16-

64 anys) l’any 2001. La taxa d’activitat3

del municipi és del 73,7%, superior a la

mitjana comarcal de 67,7% i molt per

sobre de la mitjana catalana del 60,9%.

La taxa d’ocupació és del 65,9%. Per

tant, hi ha un 34,1% de persones en edat

de treballar que no treballen i es troben

en situació d’inactivitat o d’atur (el 7,9%).

Les principals situacions d’inactivitat són

la dedicació a les tasques de la llar (11,6%), els estudis (7,4%), o ser pensionistes (4%), etc.

Taula 8 Relació amb l’activitat de la població potencialment activa (16-64 anys). 2001. Pob. %

TOTAL 33.692 100,0

Estudiants 2.479 7,4

Ocupats 22.187 65,9

Busquen 1a ocupació 422 1,3

Desocupats ocup. anteriorment 2.225 6,6

Pensionistes de invalidesa 551 1,6

Pensionistes de viduïtat o orfandat 257 0,8

Pensionistes de jubilació 541 1,6

Feines de la llar 3.898 11,6

Altres situacions (menors sense escolaritzar, rendistes...)

1.132 3,4


Dels 29 municipis de la comarca del Baix Llobregat, Castelldefels, amb 22.425 persones

ocupades, es situa l’any 2001 en el 5è. lloc en volum d’ocupació i representa el 7,0% de

l’ocupació comarcal. Només és superada per Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, el Prat

de Llobregat i Viladecans (amb 35.305, 34.167, 27.735 i 26.619 persones ocupades

respectivament). A més, enregistra una de les taxes d’ocupació més altes de la comarca, amb el

65,9% de la població en edat de treballar (16-64 anys), només superada per Begues i Abrera,

amb el 73,4% i 66,5% respectivament.

3 Les taxes d’activitat i ocupació s’han calculat sobre el conjunt de població en edat de treballar (16-64 anys). Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 13


D’altra banda, amb 2.665 persones desocupades, Castelldefels es situa a la banda alta quant a la

incidència de l’atur. La taxa d’atur és, segons xifres del Cens del 20014, del 10,7% l’any 2001. La

xifra és la mateixa que la mitjana comarcal i provincial, però en la majoria de municipis de la

comarca la incidència de l’atur és menor. Sembla doncs que l’atur es concentra als municipis més

poblats de la comarca i, en aquest sentit, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de

Llobregat i Viladecans enregistren taxes d’atur superiors.

Taula 9 Taxes d’ocupació i atur a la comarca. 2001.

Taxa d'ocupació Taxa d'atur Taxa d'ocupació Taxa d'atur

Prat de Llobregat, el 61,5 12,4 Abrera 66,5 9,0

Sant Boi de Llobregat 60,0 12,2 Molins de Rei 66,8 8,7

Cornellà de Llobregat 62,1 11,8 Pallejà 65,9 8,6

Viladecans 63,5 11,0 Palma de Cervelló, la 65,3 8,6

Olesa de Montserrat 63,8 11,0 Corbera de Llobregat 66,0 8,5

Papiol, el 62,2 10,9 Sant Climent de Llobregat 67,5 8,4

Sant Andreu de la Barca 65,9 10,7 Torrelles de Llobregat 67,5 8,3

Castelldefels 65,9 10,7 Cervelló 65,0 8,3

Gavà 62,3 10,5 Santa Coloma de Cervelló 72,8 7,9

Esplugues de Llobregat 62,5 10,2 Sant Just Desvern 67,6 7,8

Sant Joan Despí 64,4 10,0 Sant Esteve Sesrovires 62,4 7,5

Martorell 67,2 9,9 Vallirana 64,5 7,3

Esparreguera 64,8 9,8 Castellví de Rosanes 68,8 7,2

Sant Feliu de Llobregat 65,9 9,7 Begues 73,4 6,9

Sant Vicenç dels Horts 64,9 9,7 Baix Llobregat 63,7 10,6

Collbató 66,1 9,3 Barcelona. 64,2 10,6

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades del Cens 2001.

La taxa d’ocupació mitjana oculta uns diferencials molt grans entre els diferents grups

poblacionals. La població jove (menor de 25 anys) i la població major de 55 anys mostren uns

nivells d’ocupació molt inferiors a la resta i uns nivells d’atur clarament superiors. El diferencial

més gran es dóna no obstant entre sexes: el 77,4% dels homes estan ocupats enfront d’un 54,1%

4 La taxa d’atur municipal només es pot calcular quan hi ha operacions censals donat que no hi ha una altra estimació del volum de població activa en d’altres referents temporals. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 14


de dones i, en el cas de l’atur, el de les dones és 5,4 punts superior al dels homes. En les

generacions més joves aquest diferencial s’escurça.

Gràfic 8 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

Gràfic 9 Taxes d’atur (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

48,3

87,2

61,6

77,4

44,6

61,2

26,3

54,1

46,5

74,2

44,3

65,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

15-24 25-54 55-64 Total

homes dones total

18,0

6,7

10,5

8,4

17,0

13,1

14,913,8

17,5

9,4

11,9

10,7

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

15-24 25-54 55-64 Total

homes dones total


L’anàlisi de les taxes d’ocupació i d’atur segons nivell d’estudis mostra com els homes amb poca

qualificació tenen més possibilitats d’ocupació que les dones amb poca qualificació (les taxes

d’ocupació són molt més altes, com mostra el gràfic següent) i que la incidència de l’atur, si bé és

similar en els casos de població analfabeta, a nivells superior de qualificació afecta molt més a les

dones.

Gràfic 10 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001

Gràfic 11 Taxes d’atur (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001

44,9

64,2

72,777,4

86,6

77,4

15,6

30,3

36,9

54,9

76,6

54,1

26,1

45,6

54,9

66,5

81,6

65,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Analfabets Senseestudis

Primer grau Segon grau Tercer grau Total

homes dones total

27,4

14,612,6

8,0

4,5

8,4

40,6

22,7

18,6

14,4

8,3

13,8

33,1

17,7

14,7

10,6

6,3

10,7

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45



homes dones total




Pel que fa a la població estrangera de fora de la UE, les taxes d’atur superen les de la població de

la UE, especialment en el cas de la població africana.

Gràfic 12 Taxes d’atur segons nacionalitat i regió d’origen. 2001.

10,0

13,9

19,6

24,2

16,2 16,514,7

0

5

10

15

20

25

30

Espanyola Resta UE RestaEuropa

Àfrica Amèrica delNord i

Central

Amèrica delSud

Àsia iOceania


4.2 Nivells de temporalitat

De nou el grup de joves (menors de 25 anys) i els que tenen un nivell d’estudis inferior al primer

grau són els que pateixen una major precarietat contractual, com mostren els gràfics següents.

A la franja jove, l’alta temporalitat afecta per un igual a homes i dones, però a mesura que avança

l’edat la situació de la dona empitjora en relació a la de l’home. Igualment, a més nivell d’estudis,

el diferencial entre homes i dones pel que fa a temporalitat tendeix a empitjorar per les dones. Es

destaca el fet que la temporalitat és més elevada per aquelles dones amb estudis de primer o

segon grau que en el cas de dones sense estudis i analfabetes.



Gràfic 13 Taxes de temporalitat (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

Gràfic 14 Taxes de temporalitat segons nivell d’estudis i sexe, 2001

49,9

17,1

13,0

20,7

50,1

25,027,4

28,7

50,0

20,5

17,2

24,1

0

10

20

30

40

50

60

15-24 25-54 55-64 Total

homes dones total

21,4

11,4 11,6

9,9

6,8

10,4

18,6

20,7

26,9

22,2

10,1

21,320,2

14,6

17,2

15,0

8,6

14,9

0

5

10

15

20

25

30



homes dones total


4.3 Situació professional

El 80% de la població ocupada resident treballa com a assalariada i el 16,3% ho fan per compte

pròpia. Així, a Castelldefels la iniciativa emprenedora és similar a la de Catalunya però en canvi

bastant superior a la comarca, on els treballadors per compte pròpia representen el 13,3% de la

població ocupada.


Gràfic 15 Situació professional de la població ocupada. 2001.

Empleats fixos63,2%

Empleats eventuals

20,0%

Empresaris amb personal assalariat

7,4%

Altres situacions (ajuda familiar, cooperatives,

altres)0,5%

Empresaris sense personal assalariat

8,9%



La proporció de treballadors que treballen per compte pròpia entre la població ocupada augmenta

amb l’edat, com mostra la taula següent. És important destacar que hi ha gairebé un 17% dels

empresaris i empresàries que tenen de 55 anys en amunt i, per tant, deixaran el mercat de treball

per jubilació en un període màxim de 10 anys.

Taula 10 Situació professional de la població ocupada per edats. 2001. Empresaris Població

ocupada Proporció

d'empresaris Distribució per edats

(%)

De 16 a 19 43 596 7,2 1,2

De 20 a 24 133 1.961 6,8 3,6

De 25 a 29 352 3.437 10,2 9,6

De 30 a 34 495 3.959 12,5 13,6

De 35 a 39 578 3.423 16,9 15,8

De 40 a 44 557 2.770 20,1 15,3

De 45 a 49 444 2.213 20,1 12,2

De 50 a 54 447 1.917 23,3 12,2

De 55 a 59 350 1.296 27,0 9,6

De 60 a 64 188 615 30,6 5,2

De 65 i més 63 238 26,5 1,7

Total 3.650 22.425 16,3 100,0


Per contra, la capacitat emprenedora no sembla tenir una relació directa amb el nivell d’estudis,

com mostra el Gràfic 17: els nivells més alts quant al volum d’empresaris i autònoms es troba en

el segment amb estudis de 1r. grau i disminueix en els valors superiors.

Pel que fa al diferencial de sexes en la presència d’empresaris i empresàries i autònoms, aquest

és molt més elevat (a favor dels homes) com més alt és el nivell d’estudis.



Gràfic 16 Proporció d’empresaris i autònoms segons edat i sexe, 2001

Gràfic 17 Proporció d’empresaris i autònoms segons nivell d’estudis i sexe, 2001

7,0

18,7

29,0

18,6

6,8

12,7

25,7

12,8

6,9

16,2

28,0

16,3

0

5

10

15

20

25

30

35

15-24 25-54 55-64 Total

homes dones total

18,6

10,6

15,1

17,7

19,1 18,9

12,8

16,1

11,3

18,1

12,611,7

16,3

13,113,7

17,8

16,515,5

0

5

10

15

20

25

Total Analfabets Senseestudis

Primer grau Segon grau Tercer grau

homes dones total


La proporció de població ocupada que treballa per compte propi ha davallat significativament

durant el període 1996-2001. Aquesta tendència s’observa pel conjunt de Catalunya i es pot

explicar, en part, per la progressiva desaparició dels gerents del comerç tradicional (botiguers).

• La proporció de treballadors per compte propi és del 16,3% l’any 2001. L’any 1996 del 21,3%.

• El nombre de dones empresàries ha crescut un 7,3% de mitjana anual durant el període 1996-

2001, front el 18,8% d’increment mitjà de les dones assalariades.

Taula 11 Situació professional de la població ocupada per sexe. 1996, 2001.

1996 2001 Variació mitjana anual

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

Empresaris amb personal assalariat

11,5 7,4 10,1 8,9 5,2 7,4 1,3 5,2 2,3

Empresaris sense personal assalariat

12,3 9,4 11,3 9,7 7,6 8,9 1,9 9,0 3,9

Total empresaris 23,7 16,7 21,3 18,6 12,8 16,3 1,6 7,3 3,2

Empleats fixos 53,9 56,4 54,7 64,1 61,8 63,2 12,8 19,0 15,0

Empleats eventuals 19,4 23,0 20,7 16,7 24,9 20,0 3,7 18,5 9,4

Total empleats 73,3 79,4 75,4 80,8 86,7 83,2 10,4 18,8 13,5

Altres situacions (ajuda familiar, cooperatives, altres)

3,0 3,9 3,3 0,5 0,5 0,5 -15,1 -15,5 -15,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 7,5 15,6 10,3




4.4 Principals grups ocupacionals

En aquest capítol i en els capítols següents que es tracta el tema de les ocupacions s’ha utilitzat

una classificació de les ocupacions que permet analitzar els possibles itineraris dins un mateix

nivell de qualificació i un mateix tipus de feina. D’aquesta manera l’anàlisi permet orientar les

possibles oportunitats d’ocupació en un mateix nivell de qualificació per a les persones

desocupades o en risc de perdre el lloc de treball. En definitiva, s’han agrupat les ocupacions

segons si són o no manuals i segons el nivell de qualificació. L’agrupació resultant ha estat la

següent:

AGRUPACIÓ CLASSIFICACIÓ CATALANA D’OCUPACIONS 1994

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

1 Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

3 Tècnics i professionals de suport

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

4 Empleats administratius

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

5 Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

6 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

7 Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària

8 Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors

Treballadors manuals no qualificats 9 Treballadors no qualificats

Pel que fa a ocupacions de la població resident al municipi l’any 2001, el col·lectiu més nombrós

és el de Treballadors no manuals d'alta qualificació, que suposa el 42% de la població ocupada,

seguit del grup de Treballadors manuals qualificats, amb el 23%. Per sexes, les diferències més

grans es situen en aquest últim grup, on predominen clarament els homes. Per contra, en les

ocupacions de baixa i mitjana qualificació dels serveis i de l’àmbit administratiu predominen les

dones.

Per edats, es destaca el fet que el col·lectiu de més de 55 anys es situa principalment en

ocupacions manuals qualificades i en ocupacions d’alta qualificació (directius, professionals i

tècnics). No obstant, els grups ocupacionals més envellits són els de treballadors manuals, tant

qualificats com no qualificats, en tant que són els que tenen una major proporció de treballadors

de 55 anys o més, un 12%. Cal tenir present, però, que en aquests grups hi ha una proporció de



joves de menys de 25 anys del 14% i el 15% respectivament, és a dir, que hi ha renovació

generacional.

Gràfic 18 Població ocupada per grups ocupacionals i sexe. 2001.

Gràfic 19 Població ocupada per grups ocupacionals i grups d’edat. 2001.

5.398

937

1.445

4.446

1.032

3.885

1.485

2.043

671

1.059

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000

Treballadors no manuals d'alta qualificació:directius, professionals i tècnics

Treballadors no manuals de qualificaciómitjana: personal administratiu i d'oficina

Treballadors no manuals de baixaqualificació: venedors de comerços i

treballadors dels serveis

Treballadors manuals qualificats: treballadorsde l'agricultura, construcció, artesans i

operadors de maquinaria

Treballadors manuals no qualificatsHomes Dones

509

365

671

695

307

7.972

1.933

2.527

3.767

1.506

716

117

247

593

238

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000

Treballadors no manuals d'alta qualificació:directius, professionals i tècnics

Treballadors no manuals de qualificaciómitjana: personal administratiu i d'oficina

Treballadors no manuals de baixaqualificació: venedors de comerços i

treballadors dels serveis

Treballadors manuals qualificats: treballadorsde l'agricultura, construcció, artesans i

operadors de maquinaria

Treballadors manuals no qualificats15-24 25-54 55-64


4.5 Activitat de l’establiment

Pel que fa als sectors d’activitat dels establiments on treballa la població ocupada resident a

Castelldefels, aquesta es situa molt majoritàriament en el sector terciari. Els gràfics següents

mostren que les activitats més importants en termes d’ocupació són les relacionades amb el

sector Serveis, és el cas de “Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis

empresarials, etc”, “Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals”. Per ordre

decreixent hi ha la “Indústria”, que també ocupa un paper rellevant, el “Comerç”, la “Construcció”,

l”Hoteleria” i, finalment, el “Sector primari”.

L’”Hoteleria”5 ocupa menys del 8% de la població resident a Castelldefels i la “Construcció” menys

del 12%. Per sexes, s’identifiquen unes ocupacions clarament masculinitzades com la

“Construcció” i d’altres molt feminitzades com les “Activitats de les llars” (treball domèstic).

5 Sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 21


Quant al perfil d’edats dels diferents sectors, s’observa que sectors com l’”Hoteleria” i la

“Construcció” estan polaritzats, en el sentit que són els que tenen major proporció de joves (15% i

17% respectivament) però també són els que tenen major proporció de població de 55 anys i més

(10% cadascun). La “Indústria” té una estructura en general més envellida, ja que presenta

percentatges similars de població de 55 anys i més, però en canvi la proporció de joves baixa a

l’11%.

Gràfic 20 Població ocupada per sectors i sexe. 2001.

Gràfic 21 Població ocupada per sectors i grups d’edat. 2001.

3.081

1.920

2.891

1.945

2.337

944

65

94

1.858

2.727

1.101

1.843

247

744

584

41

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

Transport, comunicacions, intermediaciófinancera, serveis empresarials, etc

Administració pública, educació, sanitat,serveis socials i personals

Indústria

Comerç

Construcció

Hosteleria

Activitats de les llars

Sector primari Homes Dones

440

374

423

566

433

255

42

24

4107

3873

3147

2863

1871

1253

516

89

353

363

377

306

253

159

77

23

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

Transport, comunicacions, intermediaciófinancera, serveis empresarials, etc

Administració pública, educació, sanitat,serveis socials i personals

Indústria

Comerç

Construcció

Hosteleria


Sector primari 15-24 25-54 55-64


4.6 Principals grups en risc d ‘exclusió del mercat de treball

A efectes d’aquest estudi, les variables clau per definir els grups de població amb més risc

d’exclusió del mercat de treball han estat: (a) una alta incidència de l’atur i/o (b) una alta

incidència de la temporalitat contractual i/o (c) presència de problemàtiques d’adaptabilitat en

termes de nivells d’instrucció.

A partir de l’anàlisi duta a terme fins aquest punt, s’identifiquen cinc grups de risc diferenciats, que

es sintetitzen en el següent gràfic que n’analitza el volum en relació a la població resident a

Castelldefels:



Gràfic 22 Grups en risc. 2001.

1.414

780

2.557

1.911

1.248

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

Dones estudis 1er grauo inferiors

Homes sense estudis oanalfabets

Ocup. 15-24 anys

Ocup. 55-64 anys

Estrangers no UE

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Web del Instituto Nacional de Estadística.

A continuació es fa una breu caracterització de cadascun d’aquests grups pel que fa a ocupació i

sector d’activitat en què treballen.

4.6.1 Dones amb estudis de primer grau o inferiors

(1.414 persones):

Un terç són “Treballadores manuals no qualificades” (en les “Activitats a les llars”) i un terç són

“Treballadors/es dels serveis de baixa qualificació” (principalment en el “Comerç”) en altres

serveis, principalment “Activitats de les llars”. Un 10,3% treballen a la “Indústria”.



Gràfic 23 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons ocupació, 2001

Gràfic 24 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons sector, 2001

8,9

8,5

31,3

16,8

34,4

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius,professionals i tècnics

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personaladministratiu i d'oficina

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedorsde comerços i treballadors dels serveis

Treballadors manuals qualificats: treballadors del'agricultura, construcció, artesans i operadors de

maquinaria

Treballadors manuals no qualificats

22,5

21,4

14,8

13,7

13,1

10,3

3,4

0,8

0 5 10 15 20 25

Comerç


Administració pública, educació, sanitat, serveis socials ipersonals

Hosteleria

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveisempresarials, etc

Indústria

Construcció

Sector primari


4.6.2 Homes sense estudis o analfabets

(780 persones):

Predominen els “Treballadors manuals qualificats” de la “Indústria” i la “Construcció”, seguit del

“Treballadors manuals no qualificats” d’aquests mateixos sectors.

Gràfic 25 Homes ocupats sense estudis segons ocupació, 2001

Gràfic 26 Homes ocupats sense estudis segons sector, 2001

6,1

4,5

9,1

47,0

33,3

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50





maquinaria


40,0

17,1

12,4

9,7

9,5

7,9

1,7

1,7

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Construcció

Indústria


Comerç

Hosteleria


Sector primari





4.6.3 Població ocupada de 15-24 anys

(2.557 persones)

En aquest cas, com que el fet de ser grup de risc es deu més a la temporalitat, la distribució pel

que fa a ocupacions és més heterogènia, ja que s’identifica població en ocupacions de nivell de

qualificació baix però al mateix temps, més d’un terç es situa en nivells mitjos i alts. Això és degut

a que els nivells d’instrucció de la població jove són significativament més alts que la població de

més edat, però les condicions de treball sovint més precàries.

Per sectors, el “Comerç” ocupa un 22% dels joves però gairebé un 51% es troba molt repartit

entre la “Indústria”, la “Construcció” i el sector de “Transport, comunicacions, intermediació

financera, etc”.

Gràfic 27 Població ocupada de 15-24 anys segons ocupació, 2001

Gràfic 28 Població ocupada de 15-24 anys segons sector, 2001

19,9

14,3

26,2

27,2

12,0

0 5 10 15 20 25 30





maquinaria


22,1

17,2

16,9

16,5

14,6

10,0

1,6

0,9

0 5 10 15 20 25

Comerç


Construcció

Indústria


Hosteleria


Sector primari


4.6.4 Població ocupada entre 55 i 64 anys

(1.911 persones)

Es tracta majoritàriament de “Treballadors manuals qualificats” i “Treballadors no manuals d’alta

qualificació”. Dels cinc grups citats és el que té una major representació del sector industrial, ja

que gairebé el 20% treballen en aquest sector, seguit d’un 19% que treballen a l’”Administració

pública”.



Gràfic 29 Població ocupada de 55-64 anys segons ocupació, 2001

Gràfic 30 Població ocupada de 55-64 anys segons sector, 2001

37,5

6,1

12,9

31,0

12,5

0 5 10 15 20 25 30 35 40





maquinaria


19,7

19,0

18,5

16,0

13,2

8,3

4,0

1,2

0 5 10 15 20 25

Indústria



Comerç

Construcció

Hosteleria


Sector primari


4.6.5 Població de nacionalitat estrangera de fora de la UE

(1.248 persones)

L’anàlisi detallat d’aquest grup permet identificar una part que en realitat no es pot classificar de

col·lectiu en risc: es tracta de la població estrangera que exerceix funcions directives, tècniques i

professionals, el 25,6%. Per contra, a l’altre extrem es troba un 24% d’estrangers en ocupacions

manuals no qualificades. Per sectors, hi ha un clar predomini de la “Construcció” i l’”Hoteleria”.

Gràfic 31 Població ocupada estrangera no UE15 segons ocupació, 2001

Gràfic 32 Població ocupada estrangera no UE15 segons sector, 2001

25,6

5,8

20,0

24,6

23,8

0 5 10 15 20 25 30





maquinaria


18,0

15,5

14,1

14,1

13,5

12,2

10,8

1,8

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Construcció

Hosteleria

Comerç




Indústria

Sector primari




5 Les àrees de mercat de treball

Castelldefels manté un saldo de mobilitat negatiu. És a dir, hi ha més residents que treballen en

altres municipis, que persones d’altres municipis que treballen a Castelldefels.

Durant el període 1996-2001 Castelldefels ha registrat una important generació de llocs de treball,

però no ha estat suficient per absorbir l’increment de persones que s’han incorporat a la població

resident del municipi.

Gràfic 33 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels

8.042 8.042

14.383

3.775

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Pob ocupada Llocs de treball

Residents Residents

Atrets

No residents

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística (2003).

• A Castelldefels hi ha 22.425 persones

ocupades l’any 2001, mentre només hi ha

11.817 llocs de treball. En conseqüència el

saldo de mobilitat és negatiu i

l’autocontenció és del 35,9%. Una de cada

tres persones ocupades tenen el seu lloc

de treball a Castelldefels.

• L’any 2001 Castelldefels compta amb

11.817 llocs de treball, dels quals 8.042

estan ocupats per la població resident al

municipi, és a dir, que la taxa

d’autosuficiència és del 68,1%.

Taula 12 Distribució de la població ocupada per àmbits geogràfics 1986 1991 1996 2001

Residents que treballen al municipi (a) 3.634 5.224 5.038 8.042

Res. Treballen fora del mun. (b) 4.089 6.838 9.743 14.383

No res. Treballen al municipi (c) 1.144 2.265 2.612 3.775

Pob. Res. Ocupada (d)=(a+b) 7.723 12.062 14.781 22.425

Llocs treball al mun. (e)=(a+c) 4.778 7.489 7.650 11.817

Saldo de mobilitat (c-b) -2.945 -4.573 -7.131 -10.608

Taxa d'autosuficiència (a/e); % 76,1 69,7 65,9 68,1

Taxa d'autocontenció (a/d); % 47,1 43,3 34,1 35,9




5.1 On va a treballar la població ocupada de Castelldefels?

L’àrea de mercat de treball dels residents al municipi comprèn principalment les comarques del

Baix Llobregat i el Barcelonès.

Taula 13 Població resident ocupada per àmbits geogràfics de destí

1996 2001 1996 %Col

2001 % Col

Dif 2001-96 anual

VR 2001-96 anual

Baix Llobregat 8.469 12.786 57,3 57,0 4.317 10,2

Barcelonès 5.345 6.436 36,2 28,7 1.091 4,1

Ocupats que el seu lloc de treball està ubicat a varis municipis

0 1.775 0,0 7,9 1.775

Vallés Occidental 344 503 2,3 2,2 159 9,2

Garraf 224 223 1,5 1,0 -1 -0,1

Vallés Oriental 109 141 0,7 0,6 32 5,9

Resta de l'Estat 79 166 0,5 0,7 87 22,0

A l'estranger 34 99 0,2 0,4 65 38,2

Alt Penedès 38 44 0,3 0,2 6 3,2

Maresme 25 40 0,2 0,2 15 12,0

Tarragonès 24 37 0,2 0,2 13 10,8

Resta comarques 90 175 0,6 0,8 85 18,9

Total 14.781 22.425 100,0 100,0 7.644 10,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat..

• El 85,7% dels ocupats del

municipi treballen en

establiments de

Castelldefels i comarca

(57,0%) i del Barcelonès

(28,7%).

• El paper de les comarques

veïnes del Vallès Occidental

i Garraf és molt reduït

(3,2%).

• Un 7,9% de la població

ocupada del municipi no té

un lloc de treball determinat

i la seva feina es

desenvolupa en diversos

municipis6.

• La comarca del Barcelonès

perd pes en l’ocupació de Castelldefels. Tanmateix això és degut, en part, a canvis

metodològics introduïts al cens del 20017.

• Tot i que és molt poc significativa, s’observa una lleugera expansió territorial cap a d’altres

comarques de Catalunya que tradicionalment han tingut un paper molt reduït en l’ocupació

dels residents a Castelldefels. També s’observa aquesta expansió cap a d’altres Comunitats

Autònomes de l’Estat i cap a l’estranger.

6 Hi ha hagut un canvi metodològic en el cens del 2001, enguany les persones que no tenen un destí fix s’han classificat en “Ocupats que el seu lloc de treball està ubicat a varis municipis”. Aquest fet desvirtua una mica les anàlisis ja que no permet comparar l’estructura de les destinacions d’una període a l’altre.

7 Analitzant l’evolució de l’estructura de destinacions 1996-2001, es pot deduir que amb anterioritat aquestes persones estaven classificades en la comarca del Barcelonès. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 28


Per municipis, Castelldefels és el primer mercat laboral dels residents al municipi, la ciutat de

Barcelona ocupa el segon lloc.

• Un de cada tres ocupats ha trobat feina a Castelldefels (35,9%).

• Un de cada quatre ocupats treballa a Barcelona ciutat (24,4%).

• Els municipis fronterers i més propers a Castelldefels ocupen a un 16,7% de població resident

que juntament amb Castelldefels formen un mercat local que ocupa al 52% dels residents.

• Castelldefels és el principal mercat generador d’ocupació pels residents al municipi, amb tres

mil nous llocs de treball creats durant el període 1996-2001. Un creixement relatiu mitjà anual

d’un 11,9%. A aquesta xifra cal afegir-hi els llocs de treball ocupats per persones residents a

altres municipis: mil llocs de treball més (1.163).

• En els següents municipis de destí l’ocupació resident creix per sota la mitjana o bé decreix:

Sitges, Esplugues de Llobregat, Gavà, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern

i Viladecans.

Taula 14 Població resident ocupada per municipis de destí. 1996, 2001. 1996 2001 1996

%Col 2001 % Col

Dif 2001-96 anual

VR 2001-96 anual

Baix Llobregat Castelldefels 5.038 8.042 34,1 35,9 3.004 11,9

Gavà 1.027 1.219 6,9 5,4 192 3,7

Prat de Llobregat, el 654 1.048 4,4 4,7 394 12,0

Viladecans 503 669 3,4 3,0 166 6,6

Sant Boi de Llobregat 277 424 1,9 1,9 147 10,6

Cornellà de Llobregat 276 390 1,9 1,7 114 8,3

Martorell 113 190 0,8 0,8 77 13,6

Esplugues de Llobregat 132 145 0,9 0,6 13 2,0

Sant Joan Despí 92 155 0,6 0,7 63 13,7

Sant Just Desvern 85 109 0,6 0,5 24 5,6

Resta comarca 357 504 2,4 2,2 147 8,2

Barcelonès Barcelona 4.581 5.480 31,0 24,4 899 3,9

Hospitalet de Llobregat, l' 665 828 4,5 3,7 163 4,9

Resta comarca 99 128 0,7 0,6 29 5,9

Garraf Sitges 160 151 1,1 0,7 -9 -1,1

Resta de l'Estat 79 166 0,5 0,7 87 22,0

Ocupats varis municipis 1.775 7,9 1.775

Resta territoris 643 1.002 4,4 4,5 359 11,2

Total 14.781 22.425 100,0 100,0 7.644 10,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat..



Gràfic 34 On va a treballar la població ocupada. 2001.

Treballadors

Φ

0-20

20-50

50-100

100-200

200-400

400-1.500

1.500-22.426




5.2 Qui ocupa els llocs de treball generats al municipi?

• Els moviments atrets confirmen que

el mercat de treball és eminentment

local, ja que el 68% dels llocs de

treball de Castelldefels estan

ocupats majoritàriament per

residents de Castelldefels mateix

(taxa d’autosuficiència) i el

percentatge que representa el Baix

Llobregat en el mercat de treball

local arriba al 86%. La taula 14

mostra que la tendència és a

augmentar la taxa d’autosuficiència.

• Gavà és la principal font de provisió

de treballadors d’altres municipis

que es desplacen a treballar a Castelldefels, tot i que la seva incidència sembla disminuir.

Entre Gavà, Viladecans, El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat cobreixen el 14% dels

llocs de treball de Castelldefels. Amb Sitges, en canvi, el flux és molt inferior.

Taula 15 Llocs de treball per comarques d’origen dels treballadors. 1996, 2001.

1996 2001 1996 (%)

2001 (%)

Dif 2001-96 anual

VR 2001-96

anual

Baix Llobregat 6.560 10.180 85,8 86,1 3.620 11,0

Barcelonès 721 1.061 9,4 9,0 340 9,4

Garraf 127 246 1,7 2,1 119 18,7

Vallés Occidental 71 89 0,9 0,8 18 5,1

Maresme 50 31 0,7 0,3 -19 -7,6

Vallés Oriental 17 54 0,2 0,5 37 43,5

Baix Penedès 17 51 0,2 0,4 34 40,0

Alt Penedès 13 29 0,2 0,2 16 24,6

Resta 74 76 1,0 0,6 2 0,5

Total 7.650 11.817 100,0 100,0 4.167 10,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat.

Taula 16 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 1996, 2001

1996 2001 1996 2001 Dif 2001-

96 anualVR 2001-96 anual

Castelldefels 5.038 8.042 65,9 68,1 3.004 11,9

Gavà 565 735 7,4 6,2 170 6,0

Barcelona 471 707 6,2 6,0 236 10,0

Viladecans 481 597 6,3 5,1 116 4,8

Hospitalet de Llobregat, l' 176 271 2,3 2,3 95 10,8

Sant Boi de Llobregat 128 212 1,7 1,8 84 13,1

Prat de Llobregat, el 94 118 1,2 1,0 24 5,1

Cornellà de Llobregat 62 118 0,8 1,0 56 18,1

Resta 635 1.017 8,3 8,6 382 12,0

Total 7.650 11.817 100,0 100,0 4.167 10,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de1996, Idescat.



Gràfic 35 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 2001.

Treballadors

Φ

0-20

20-50

50-100

100-200

200-400

400-800

800-8.050

Font: Web del Instituto Nacional de Estadística (2003).



5.3 On hi ha llocs de treball?

Prenent com a referència una àmplia àrea dins de la província, el mapa següent mostra els

municipis que presenten un excedent de llocs de treball. És a dir, més llocs de treball que població

ocupada resident. Per tant, aquest excedent de llocs de treball és susceptible de ser ocupat per

població d’altres municipis.

El gràfic mostra diferents conglomerats territorials on hi ha excedents. El principal és el format per

l’àrea de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. Altres conglomerats són els formats per

l’àrea de Martorell, Abrera i Castellbisbal. El fomat per l’àrea de Santa Perpètua de Mogoda i

Granollers, etc.

Com pot observar-se en el mapa tots ells estan a una distància significativa de Castelldefels.

Gràfic 36 Llocs de treball excedents en relació a la població ocupada resident. 2001.

0-100

100-500

500-1.000

1.000-2.000

2.000-5.000

5.000-122.000

Treballadors

Dèficit llocs de treball

Φ




5.4 Quin és el mercat de treball de les ocupacions?

Aquesta capítol analitza el mercat de treball dels diferents grups ocupacionals. L’anàlisi es fa a

grans trets, distingint entre els residents que treballen al municipi, els residents que treballen en

d’altres municipis i, finalment, els no residents que treballen al municipi. S’analitza el grau

d’autosuficiència i el grau d’autocontenció com a indicadors de possibles desajustos territorials en

el mercat d’ocupacions.

• Gairebé el 72% dels 9.283 directius, professionals i tècnics que resideixen a Castelldefels,

treballen fora del municipi i, en canvi, hi ha un 33% dels llocs de treball d’aquests nivells a

Castelldefels que es cobreixen amb persones d’altres municipis. Es tracta principalment de

tècnics i professionals de suport, com mostra el gràfic següent.

• En el segon grup ocupacional més nombrós, el de treballadors manuals qualificats, el

percentatge de treballadors que es desplacen a d’altres municipis és del 65% (sobretot

artesans i treballadors qualificats), mentre que un 34% d’aquests llocs de treball en el municipi

es cobreixen amb treballadors d’altres municipis.

• Entre els treballadors que es situen al nivell més baix de l’escala de qualificació ocupacional,

gairebé un 47% (979) es desplacen a treballar a d’altres municipis.

Taula 17 Distribució dels llocs de treball i la població ocupada segons grups ocupacionals Residents

que treballen al municipi

No residents que treballen al municipi

Llocs de treball

Residents que treballen

a d'altres municipis

Població ocupada

Taxa autosuficièn

cia %

Taxa d'autoconten

ció %

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

2.625 1.295 3.920 6.658 9.283 67,0 28,3


738 410 1.148 1.684 2.422 64,3 30,5


1.791 758 2.549 1.697 3.488 70,3 51,3


1.776 910 2.686 3.365 5.141 66,1 34,5


1.112 402 1.514 979 2.091 73,4 53,2

TOTAL 8.042 3.775 11.817 14.383 22.425 68,1 35,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001, Idescat.



Gràfic 37 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels segons grups professionals8

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500

3 - Tècnics i professionals de suport

5 - Treballadors de serveis

7 - Artesans i treballadors qualificats

2 - Tècnics i professionals científics

1 - Personal directiu

4 - Empleats administratius

9 - Treballadors no qualificats

8 - Operadors d'instal·lacions i maquinària, imuntadors

Residents que treballen al municipi Residents que treballen a d'altres municipisNo residents que treballen al municipi

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat.

En relació a les taxes generals d’autocontenció i autosuficiència s’han classificat els grups

ocupacionals en Alt, Moderat i Baix d’acord amb el que mostra la següent taula. Els desajustos es

produeixen a les zones ombrejades.

Els nivells d’autosuficiència baixos indiquen restriccions en l’oferta de mà d’obra que s’ha de

cercar en d’altres territoris. Els nivells d’autocontenció baixos indiquen una forta dependència del

que passa en d’altres territoris en relació a la situació laboral de la població resident.

8 S’ha exclòs dos grups ocupacionals que són poc significatius al municipi: el grup 6 - Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres i el grup 0 - Forces armades. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 35


AUTOCONTENCIÓ

ALT MODERAT BAIX

ALT 9 - Treballadors no qualificats 1 - Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

MODERAT 5 - Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

7 - Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària

3 - Tècnics i professionals de suport

8 - Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors

4 - Empleats administratius AU

TOSU

FIC

IÈN

CIA

BAIX 2 - Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

A l’Annex 1 Autocontenció i autosuficiència per ocupacions es recull aquesta mateixa informació

per ocupacions més detallades dins de cadascun d’aquests grups9.

5.5 On va a treballar la població en risc

Les dones amb menys nivell d’estudis treballen majoritàriament a Castelldefels (69,4%), mentre

que en el cas dels homes analfabets i sense estudis, gairebé el 58% treballen fora de

Castelldefels. Aquest últim col·lectiu és el que mostra una major proporció de desplaçaments a

Gavà i a la resta de municipis de la província. Més del 15% no tenen un destí fixe.

Menys del 50% de la població ocupada jove treballa a Castelldefels i el 20,5% treballa a

Barcelona. La pauta és similar en el cas de la població ocupada de més edat, entre 55 i 64 anys.

Més del 50% de la població estrangera ocupada de fora de la UE treballa al municipi, un 10,2%

no tenen un destí fix i un 18,5% treballa a Barcelona.

A nivell agregat, el principal destí d’aquests grups és Castelldefels i el segon Barcelona, i

seguidament els municipis més propers geogràficament a Castelldefels.

9 A dos dígits de la CNO. S’ha reduït el nombre d’ocupacions per tal de simplificar l’anàlisi. Analitzant la taula de població ocupada resident per ocupacions a 2 dígits s’observa que 31 d’aquestes ocupacions (les de 200 o més ocupats) expliquen el 84,7% del total de l’ocupació. Per tant es simplifica l’anàlisi de 65 ocupacions a 31. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 36


Taula 18 Municipis de destí de la població en risc. 2001. %

% 1. Dones estudis 1er

grau o inferiors

2. Homes sense estudis o analfabets

3. Ocup. 15-24 anys

4. Ocup. 55-64 anys

5. Estrangers no UE

Total

08056-Castelldefels 69,4 42,2 44,6 43,3 52,7 49,8

08019-Barcelona 10,9 12,2 20,5 19,1 18,5 17,3

08089-Gavà 4,5 7,2 6,9 4,7 3,1 5,4

08169-Prat de Llobregat (El) 2,3 4,2 3,6 4,2 2,6 3,4

08101-Hospitalet de Llobregat (L´) 2,1 1,7 2,0 3,2 1,5 2,2

08301-Viladecans 1,8 1,8 2,6 1,5 1,8 2,0

08200-Sant Boi de Llobregat 0,8 1,2 2,2 1,3 1,0 1,4

08073-Cornellà de Llobregat 0,9 0,4 1,5 1,0 1,0 1,1

08114-Martorell 0,2 1,7 0,4 1,6 0,5 0,8

Resta municipis província 1,1 5,5 4,5 5,0 3,2 3,9

No és aplicable 4,3 15,5 7,3 9,9 10,2 8,7

Resta 1,8 6,5 3,9 5,0 3,9 4,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Web del Instituto Nacional de Estadística (2003).

Gràfic 38 Municipis de destí de la població en risc. 2001.

0-20

20-50

50-100

100-500

500-600

600-1.142

Treballadors




6 Dinàmica de les ocupacions a l’àrea de mercat de treball de Castelledels

Aquest capítol analitza quina ha estat l’evolució de les ocupacions durant el període 1996-2001 a

l’”àrea de mercat de treball” de Castelldefels. Aquesta “àrea de mercat de treball” s’ha definit com

aquell conjunt de municipis que reben un flux de més de 100 treballadors residents a

Castelldefels.

Els municipis que configuren l’àrea de mercat de treball són els següents: Castelldefels,

Barcelona, Gavà, el Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de

Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sitges, Martorell, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí,

Sant Just Desvern

Gràfic 39 Àrea de mercat de treball de Castelldefels.

Φ

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de mobilitat del cens 2001.



6.1 Evolució per grans grups ocupacionals

La taula següent mostra l’important augment en l’àrea de mercat de treball de Castelldefels de

l’ocupació en el grup de “Treballadors no manuals d'alta qualificació” durant el període 1996-2001.

No obstant, a l’altre extrem també hi ha un augment dels “Treballadors no qualificats”, tant

manuals (de la “Indústria” i la “Construcció”) com no manuals (dels “Serveis”).

Taula 19 Evolució dels llocs de treball dels grans grups ocupacionals a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001.

1996 2001 Var. Abs. Var. Rel.

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics 176.233 415.407 239.174 135,7


298.198 136.932 -161.266 -54,1


110.096 163.433 53.337 48,4


222.030 213.023 -9.007 -4,1

Treballadors manuals no qualificats 71.245 98.747 27.502 38,6

Total 877.802 1.027.542 149.740 17,1




Gràfic 40 Variació absoluta dels llocs de treball generats a l’àrea de mercat de Castelldefels per grans grups ocupacionals. 1996-2001.

-200.000 -150.000 -100.000 -50.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000

Treballadors no manuals d'altaqualificació: directius,professionals i tècnics

Treballadors no manuals debaixa qualificació: venedors de

comerços i treballadors delsserveis

Treballadors manuals noqualificats

Treballadors manuals qualificats:treballadors de l'agricultura,

construcció, artesans i operadorsde maquinaria

Treballadors no manuals dequalificació mitjana: personal

administratiu i d'oficina

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat.

Dins d’aquests grans grups ocupacionals, l’anàlisi a un primer dígit de la CNO mostra que el

principal increment en el grup d’alta qualificació s’ha produït en els llocs de treball de “Tècnics i

professionals de suport”. Aquest grup ocupacional en termes de qualificació està relacionat amb la

formació professional de grau superior. Pel que fa a les professions de baixa qualificació, el que

més augmenta és els “Treballadors manuals no qualificats” (o peonatge) i els “Treballadors de

serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços “. En canvi, hi ha hagut una

pèrdua de llocs de treball en els perfils qualificats de la “Indústria” com són els “Operadors

d’instal·lacions i maquinària i muntadors”.



Taula 20 Evolució de les ocupacions (a 1 dígit CNO) a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001.

1996 2001 Var. Absoluta

Var. Relativa

0-Forces armades 371 960 589 158,8

1-Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques 83.460 93.299 9.839 11,8

2-Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 162.168 22.240 15,9

3-Tècnics i professionals de suport 77.396 159.940 82.544 106,7

4-Empleats administratius 173.647 136.932 -36.715 -21,1

5-Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

110.096 163.433 53.337 48,4

6-Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 3.842 3.846 4 0,1

7-Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària

110.088 125.424 15.336 13,9

8-Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors 107.729 82.793 -24.936 -23,1

9-Treballadors no qualificats 71.245 98.747 27.502 38,6

Total 877.802 1.027.542 149.740 17,1


139.928

6.2 Evolució per ocupacions

La informació que es presenta en els gràfics següents mostra com han evolucionat les ocupacions

dins de cada grup ocupacional en el període 1996-2001.

El grup ocupacional, com s’ha comentat en el capítol 4, aglutina ocupacions amb nivells similar de

qualificació i, per tant, permet plantejar trajectòries possibles de mobilitat horitzontal entre

ocupacions dins d’un mateix grup. El salt entre grups ocupacionals – itineraris verticals- requereix

l’obtenció d’una qualificació a través de l’experiència professional o bé mitjançant la formació

professional.

Aquest apartat procedeix a l’anàlisi més detallat de l’evolució de les ocupacions a dos dígits de la

Classificació Catalana d’Ocupacions de 1994 (veure Annex 2 Classificacion Catalana

d’ocupacions) per cada grup ocupacional. L’objectiu és conèixer en quines ocupacions s’ha perdut

ocupació i en quina se n’ha creat en els darrers anys.



6.2.1 Treballadors no manuals d'alta qualificació

En aquest grup ocupacional es detecta una davallada dels càrrecs de gerència de les empreses

de “Comerç” i l’”Hoteleria” amb menys de 10 assalariats, però en canvi augmenten aquests perfils

en empreses de dimensions similars en d’altres sectors d’activitat. Una explicació possible a

aquest fet seria la creixent concentració empresarial que enregistren aquests sectors (centres

comercials, grups hotelers, franquícies, etc.).

Per contra, es manté l’ocupació dels autònoms de comerç sense assalariats, amb un caràcter

clarament familiar.

Gràfic 41 Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

-15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000

26-Professionals de les ciències físiques, químiqu..

30-Tècnics en ciències físiques, químiques i engin..

31-Tècnics en ciències naturals i en sanitat..

28-Professionals de l'ensenyament associats a titu..

14-Gerents d'altres empreses amb menys de deu assa..

23-Professionals del dret..

15-Gerents d'empreses de comerç sense assalariats..

10-Membres del poder executiu i legislatiu, i pers..

21-Professionals de les ciències naturals i la san..

13-Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració am..

33-Professionals de suport d'operacions financeres..

12-Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu a..


6.2.2 Treballadors no manuals de qualificació mitjana

En aquest grup ocupacional les dades mostren una disminució important de les ocupacions de

gestió administrativa que, en part, es deu a un problema de classificació entre aquest grup i el



d’auxiliars administratius, que creix molt. Per tant, es pot dir que en general les ocupacions

d’administració es mantenen força estables en aquest període.

Gràfic 42 Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

-80.000 -60.000 -40.000 -20.000 0 20.000 40.000 60.000

44-Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic noclassificats en altres apartats

40-Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport ala producció i el transport

45-Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes quetracten directament amb el públic

43-Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic noclassificats en altres apartats

46-Caixers, taquillers i altres empleats similars que tractendirectament amb el públic

42-Operadors de màquines d'oficina

41-Empleats de biblioteques, serveis de correus i similars

34-Professionals de suport de gestió administrativa

6.2.3 Treballadors no manuals de baixa qualificació

Aquest grup ocupacional és el que més creix, cap de les ocupacions que inclou disminueix en

aquest període. El principal creixement es dóna en els treballadors del “Comerç”. En segon lloc,

en els treballadors de l’”Hoteleria i, finalment, en els treballadors de l’”Atenció a les persones”.

S’observa cert estancament pel que fa a les ocupacions relacionades amb els “Serveis de

protecció i seguretat”.



Gràfic 43 Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

53-Dependents de comerç isimilars

50-Treballadors de serveisde restauració

51-Treballadors de serveispersonals

52-Treballadors de serveisde protecció i seguretat


6.2.4 Treballadors manuals qualificats

Malgrat el sector industrial ha perdut ocupació en els últims anys, pot observar-se com no totes

les ocupacions industrials perden ocupació durant el període 1996-2001.

El més rellevant és la forta pèrdua d’ocupació a nivell de “Comandaments intermedis

d’instal·lacions industrials fixes”, excepte els “Encarregats de la metal·lúrgia i de tallers mecànics”,

que guanyen ocupació. En aquest grup, per contra, les ocupacions que més creixen són els

“Operadors d’instal·lacions industrials fixes” en general, les vinculades a la “Construcció” i la

“Metal·lúrgia”.

Tanmateix, cal matisar aquesta anàlisi ja que no es disposa de dades més recents sobre

l’evolució de les ocupacions i la dinàmica empresarial i d’ocupació al sector industrial analitzada

en el capítol 7 sembla indicar un clar declivi del sector industrial en l’àrea de mercat de treball de

Castelldefels.



Gràfic 44 Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

-30.000 -25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000

81-Operadors d'instal·lacions industrials fixes i ..

72-Treballadors d'acabats de la construcció i simi..

71-Treballadors d'obres estructurals de la constru..

73-Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller..

75-Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures ..

83-Operadors de màquines fixes..

84-Muntadors i engalzadors..

70-Encarregats d'obra i altres encarregats de la c..

85-Maquinista de locomotora, operador de maquinàri..

00-Forces armades..

77-Mecànics de precisió en metalls, treballadors d..

61-Treballadors qualificats en activitats ramadere..

60-Treballadors qualificats en activitats agrícole..

62-Treballadors qualificats en altres activitats a..

74-Treballadors de les indústries extractives..

63-Pescadors i treballadors qualificats en activit..

79-Treballadors del tractament de la fusta, ebenis..

78-Treballadors de la indústria de l'alimentació, ..

76-Mecànics i ajustadors de maquinària i equips el..

86-Conductors de vehicles de transport urbà o per ..

82-Encarregats d'operadors de màquines fixes..

80-Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions ind..

6.2.5 Treballadors manuals no qualificats

Finalment, en el grup de “Treballadors manuals no qualificats”10, es veu clarament el

transvasament que hi va havent del peonatge industrial cap al transport i logística, el comerç, la

construcció i els empleats domèstics (el creixement d’aquest últim grup està força vinculat al

desenvolupament de l’activitat residencial al municipi, principalment de perfils ocupacionals de

nivell alt, i l’augment de l’activitat empresarial).

10 Que inclou les següents ocupacions: manipuladors de càrrega, repossadors d’hipermercat, empaquetadors a mà, peó de la construcció, peó indústries manufactureres, escombriaires, llegidors de comptadors, recaptadors de monedes, porters, conserges, vigilants, netejadors, cambrers de pis, personal de neteja, servei domèstic, venedors a domicili, telefònics i ambulants, etc. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 45


Gràfic 45 Treballadors manuals no qualificats. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

-15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

91-Empleats domèstics i resta depersonal de neteja d'interior

d'edificis

96-Peons de la construcció

90-Treballadors no qualificats delcomerç

98-Peons del transport idescarregadors

93-Altres treballadors no qualificatsen altres serveis

94-Peons agraris i pesquers

95-Peons de la mineria

92-Conserges d'edificis,netejavidres i vigilants

97-Peons de les indústriesmanufactureres




7 Dinàmica empresarial i sectorial

L’anàlisi de la dinàmica sectorial s’ha realitzat a partir de les dades procedents del registre de

cotitzacions de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)11 i del registre del Règim Especial

de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Pròpia o Autònoms (RETA). Malgrat les seves

limitacions és la font d’informació més actualitzada sobre l’ocupació i el seu comportament. És per

això que en aquest apartat s’ha realitzat l’anàlisi de l’evolució recent dels centres de cotització del

règim general de la Seguretat Social (en endavant establiments), dels treballadors afiliats amb alta

laboral al règim general (en endavant ocupació assalariada) i dels treballadors afiliats al Règim

Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (en endavant

treballadors per compte pròpia) pel període 2001-2004.

Una altre consideració metodològica a tenir en compte és que l’àrea de mercat de treball utilitzada

en aquest apartat no inclou Barcelona ni Sitges ja que només es disposa de les dades dels

municipis de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels que pertanyen al Baix Llobregat.

7.1 Balanç general

El període 2001-04 es tanca amb un saldo favorable de 698 establiments més i un creixement

relatiu del 5%. Els sectors on es registra un augment més significatiu en el nombre d’establiments

són (en ordre decreixent): “Transport, comunicacions, intermediació financera i serveis

empresarials” amb 532 establiments més i un creixement relatiu del 22,8%, la “Construcció” amb

185 establiments més i un creixement relatiu del 9,5%, l“Administració pública, educació, sanitat,

serveis socials i personals” amb 126 establiments més i un 7,5% de creixement relatiu.

Contràriament, la “Indústria” és el sector que enregistra una davallada més significativa i el

període 2001-04 es tanca amb un saldo negatiu de 235 establiments menys. També cal

11 L'afiliació al sistema de la Seguretat Social, que és obligatòria per a totes les persones incloses en el camp d'aplicació de la Seguretat Social i única per a tota la vida del treballador, s'organitza en l'actualitat en els següents règims: general, especial de la mineria del carbó, especial agrari, especial d'empleats de la llar, especial de treballadors autònoms i especial de treballadors del mar.

Les dades que es presenten es refereixen exclusivament al règim general i al règim especial de la mineria del carbó i són resultat de l'explotació del fitxer d'afiliació de treballadors efectuada per la Gerència d'Informàtica de la Seguretat Social. Inclouen tots els afiliats en aquests dos règims en alta laboral o en situacions assimilades (incapacitat temporal, suspensió per regulació d'ocupació, atur parcial, etc.).

S'ha de ressenyar que el nombre d'afiliats no correspon necessàriament al de treballadors, sinó al de situacions que generen obligacions de cotitzar: la mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, ja sigui perquè té diverses activitats laborals en un mateix règim o en altres.



assenyalar que l’”Hoteleria” ha enregistrat un comportament positiu durant el període 2001-04

amb 97 establiments més i un creixement relatiu del 9,2%.

Encara que el seu pes sigui reduït, és de destacar també el bon comportament del sector primari,

tant en termes d’ocupació com en el nombre d’establiments, per la rellevància que té per

Castelldefels, on s’ubica l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Resumint, es constata una important davallada de la indústria manufacturera en aquest període.

En canvi creix el nombre d’establiments en activitats vinculades al transport, les comunicacions, la

intermediació financera, els serveis empresarials, etc. La taula següent mostra com aquest

creixement s’està produint tant en el que és pròpiament la logística (transport, emmagatzematge i

comunicacions), com en les activitats immobiliàries i els serveis empresarials. És a dir,

principalment en el sector Serveis.

Taula 21 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var. Absoluta

Var. Relativa

Sector primari 30 31 30 34 4 13,3

Indústria 2.395 2.344 2.246 2.160 -235 -9,8

Construcció 1.953 1.993 2.056 2.138 185 9,5

Comerç 4.400 4.388 4.382 4.388 -12 -0,3

Hoteleria 1.050 1.075 1.108 1.147 97 9,2

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc 2.332 2.486 2.690 2.864 532 22,8

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals 1.689 1.734 1.796 1.815 126 7,5

Activitats de les llars 92 87 92 88 -4 -4,3

Sense classificar 4 4 3 9 5 125,0

Total 13.945 14.142 14.403 14.643 698 5,0

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

L’evolució de la població ocupada assalariada corrobora la davallada de la indústria en general, el

fort increment de l’activitat en els sectors del transport, les comunicacions, la intermediació

financera i els serveis empresarials i, en menor mesura, l’increment de l’ocupació assalariada en

la construcció i en l’àmbit dels serveis a les persones i l’administració pública.

Cal advertir que l'any 1993 el règim especial dels funcionaris de l'Administració local es va integrar al règim general. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 48


L’anàlisi conjunta de l’evolució dels establiments i l’ocupació assalariada apunta cap a un procés

de concentració del sector “Comerç” ja que es registra una pèrdua relativa del –0,3% en el

nombre d’establiments mentre que l’ocupació creix en un 7,3% en el mateix període. També

explica que la pèrdua d’ocupació a la “Indústria” ha estat molt més gran que la reducció en el

nombre d’establiments, un –14,6% front el –9,8%. Contràriament, l’ocupació creix molt per sobre

del nombre d’establiments en els sectors “Administració pública, educació, sanitat, serveis socials

i personals” (11,2% i 7,5% respectivament) i la “Construcció” (13,1% i 9,5% respectivament).

Taula 22 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004

2001 2002 2003 2004 Var.

absoluta Var.

relativa

Sector primari 153 206 242 215 62 40,5

Indústria 46.333 44.631 43.377 39.567 -6.766 -14,6

Construcció 14.306 14.529 14.951 16.181 1.875 13,1

Comerç 31.312 31.779 31.761 33.600 2.288 7,3

Hoteleria 8.765 9.065 9.402 9.516 751 8,6

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

21.922 23.703 25.875 26.768 4.846 22,1

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

20.443 21.235 22.314 22.734 2.291 11,2

Activitats de les llars 121 117 126 122 1 0,8


Total 143.369 145.275 148.054 148.722 5.353 3,7


Contràriament al que mostraven les dades censals pel període 1996-2001, des del 2001 en

endavant ha augmentat considerablement el nombre de treballadors i treballadores per compte

propi, principalment en el sector “Immobiliari”, la “Construcció”, el “Comerç” i el “Transport,

l’emmagatzematge i les comunicacions”. Aquest increment de l’ocupació per compte propi es deu

en bona part als processos d’externalització que s’enregistren en quasi tots els sectors

empresarials. En aquest sentit la tendència observada és que l’activitat de les empreses es limita

cada cop més als processos productius i es subcontracten tots aquells serveis de suport a la

producció (els serveis tècnics, el manteniment de maquinària, etc.).

Aquest procés on es fa més evident és en la “Indústria”, que perd ocupació assalariada i nombre

d’establiments, però augmenten el nombre de treballadors per compte propi. D’altra banda, el

sector on creix de forma més significativa els treballadors per compte propi és la “Construcció”



amb un creixement relatiu del 30% front el 13,1% de la població assalariada durant el període

2001-04. En el sector de l“Educació, sanitat, serveis socials i personals” també enregistra

increments significatius.

Taula 23 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels, per grans sectors d’activitat. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var. Absolut

a

Var. Relativa

Sector primari 16 15 14 16 0 0,0

Indústria 318 314 316 330 12 3,8

Construcció 508 560 599 661 153 30,1

Comerç 1.230 1.260 1.300 1.303 73 5,9

Hosteleria 454 461 474 487 33 7,3

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

905 950 1.000 1.142 237 26,2

Educació, sanitat, serveis socials i personals 446 476 524 555 109 24,4

Total 3.877 4.036 4.227 4.494 617 15,9

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (RETA).

Els següents gràfics sintetitzen l’evolució per grans sectors dels establiments, l’ocupació

assalariada i l’ocupació per compte propi durant el període 2001-04.



Gràfic 46 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004

-300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600

Transport, comunicacions,intermediació financera,serveis empresarials, etc

Construcció

Administració pública,educació, sanitat, serveis

socials i personals

Hosteleria

Sector primari


Comerç

Indústria




Gràfic 47 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004

-8.000 -6.000 -4.000 -2.000 0 2.000 4.000 6.000


Administració pública,educació, sanitat, serveis

socials i personals

Comerç

Construcció

Hosteleria

Sector primari


Indústria




Gràfic 48 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors i per sectors. 2001-2004.

0 50 100 150 200 250


Construcció

Educació, sanitat, serveissocials i personals

Comerç

Hosteleria

Indústria

Sector primari

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Règim Especial de de Treballadors per Compte Propi o Autònoms .

A continuació i a mode de síntesi s’entra en detall en el sector terciari donat que és el principal

generador d’ocupació i s’analitzen al llarg del capítol les implicacions potencials en el mercats de

treball de Castelldefels. La següent taula fa una classificació de les activitats econòmiques del

sector Serveis i descriu la composició i evolució de l’ocupació en funció d’aquestes implicacions.

Dins el sector terciari s’observa que els “Serveis a la producció” és el principal generador

d’ocupació amb un creixement relatiu del 35,4% durant el període 2001-04. En segon lloc, els

“Serveis socials” amb un 14,4% i amb igual creixement hi ha els “Serveis personals” i els “Serveis

de distribució” amb aproximadament un creixement del 6%.



Taula 24 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons tipologia de serveis. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var. Absoluta

Var. Relativa

Serveis a la producció 13.248 14.689 16.920 17.943 4.695 35,4

Serveis de distribució 39.986 40.793 40.716 42.425 2.439 6,1

Serveis personals 15.036 15.125 15.851 16.023 987 6,6

Serveis socials 14.293 15.292 15.991 16.349 2.056 14,4

Resta sectors 60.806 59.376 58.576 55.982 -4.824 -7,9

Total 143.369 145.275 148.054 148.722 5.353 3,7


A continuació es detallen cadascun dels grans sectors analitzats i el detall del sector terciari

segons aquesta classificació. També s’analitza l’impacte transversal que tindrà l’ampliació de

l’aeroport en l’activitat econòmica de l’àrea del Delta i en l’ocupació.

7.2 Indústria

La ”Indústria manufacturera” perd 239 establiments durant el període 2001-04, un 10,1% del total

d’establiments. Tanmateix, aquest comportament negatiu generalitzat amaga comportaments

diferenciats en funció dels subsectors i activitats. Tal i com mostra el gràfic a continuació,

l’evolució de l’ocupació assalariada és lleugerament positiva (en ordre creixent) pels sectors de la

metal·lúrgia, l’edició i arts gràfiques i, finalment, la captació, depuració i distribució d’aigua.

Els sectors que perden més ocupació assalariada són de forma significativa la “Fabricació d'altres

productes minerals no metàl·lics”12 amb més de 2.500 assalariats menys. En segon lloc, la

“Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques” amb aproximadament 1.000 assalariats

menys.

Un altre sector industrial que perd força ocupació – però en molta menys intensitat que els

anteriors – és la “Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs” amb més de 500

assalariats menys. Altres sectors industrials que perden un nombre significatiu d’assalariats són

12 Inclou “Fabricació de vidre i productes de vidre”, “Fabricació de productes ceràmics no refractaris llevat dels destinats a la construcció; fabricació de productes ceràmics refractaris”, “Fabricació de rajoles de València i rajoles de ceràmica”, “Fabricació de maons, teules i productes de terra cuita per a la construcció”, “Fabricació de ciment, calç i guix”, “Fabricació d'elements de formigó, guix i ciment”, “Indústries de la pedra” i “Fabricació de productes minerals no metàl·lics diversos”. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 54


(per ordre decreixent) : “Indústries químiques”, “Indústries de la confecció i de la pelleteria”,

“Indústries de productes alimentaris i begudes”, “Fabricació de productes metàl·lics, llevat de

maquinària i equips”, “Indústries del paper”.

Gràfic 49 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Indústria. 2001-2004

-3.000 -2.500 -2.000 -1.500 -1.000 -500 0 500

41 - CAPTACIÓ, DEPURACIÓ I DISTRIBUCIÓ D'AIGUA...

22 - EDICIÓ, ARTS GRÀFIQUES I REPRODUCCIÓ DE SUPOR...

27 - METAL.LÚRGIA...

35 - FABRICACIÓ D'ALTRES MATERIALS DE TRANSPORT...

37 - RECICLATGE...

14 - EXTRACCIÓ DE MINERALS NO METÀL.LICS NI ENERGÈ...

40 - PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA, ...

30 - FABRICACIÓ DE MÀQUINES D'OFICINA I EQUIPS INF...

13 - EXTRACCIÓ DE MINERALS METÀL.LICS...

32 - FABRICACIÓ DE MATERIALS ELECTRÒNICS; FABRICAC...

19 - PREPARACIÓ, ADOBAMENT I ACABAMENT DEL CUIR; F...

20 - INDÚSTRIES DE LA FUSTA I DEL SURO, LLEVAT DE ...

17 - INDÚSTRIES TÈXTILS...

33 - FABRICACIÓ D'EQUIPS I INSTRUMENTS MEDICOQUIRÚ...

36 - FABRICACIÓ DE MOBLES; ALTRES INDÚSTRIES MANUF...

31 - FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA I MATERIALS ELÈCTRIC...

29 - INDÚSTRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I ...

21 - INDÚSTRIES DEL PAPER...

28 - FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL.LICS, LLEVAT DE...

15 - INDÚSTRIES DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES...

18 - INDÚSTRIES DE LA CONFECCIÓ I DE LA PELLETERIA...

24 - INDÚSTRIES QUÍMIQUES...

34 - FABRICACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, REMOLCS I SE...

25 - FABRICACIÓ DE PRODUCTES DE CAUTXÚ I MATÈRIES ...

26 - FABRICACIÓ D'ALTRES PRODUCTES MINERALS NO MET...

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat..

7.3 Construcció

La “Construcció” amb 185 establiments més i un creixement relatiu del 9,5% es situa en un dels

sectors generadors d’activitat econòmica durant el període 2001-04. L’ocupació creix molt per

sobre del nombre d’establiments: un 13,1% front el 9,5%. També és el sector que registra un

creixement més intensiu dels treballadors per compte propi amb un creixement relatiu del 30%, tot

indicant una clara tendència a la subcontractació de l’activitat.

D’una banda el recalentament de l’activitat constructora degut als elevats preus de l’habitatge i

l’anomenada “bombolla immobiliària” tendeixen a fer pensar que l’activitat constructora en l’àmbit



residencial s’anirà desaccelerant a curt i mig termini. D’altra banda, aquesta desacceleració de

l’activitat –que fins al moment actual no s’ha registrat- pot compensar-se amb les actuacions

públiques i privades previstes en l’àmbit de les inversions en infrastructures viàries i de

comunicacions (ampliació de l’aeroport, port, vies de comunicació) i l’atracció que aquestes

inversions puguin exercir sobre determinats serveis auxiliars i empresarials (centres de recerca,

centres i parcs de negocis, etc.).

7.4 Serveis a la producció

Els “Serveis a la producció” són entrades intermèdies a d’altres activitats productives que són

oferides a d’altres empreses, encara que les unitats familiars també són consumidors importants

en alguns casos. Es caracteritzen per un alt contingut d’informació i sovint són contractes de

serveis de suport que poden ser proveïts “a casa”.

Són “Serveis a la producció” els “Serveis a empreses i a serveis professionals”, els “Serveis

financers”, les “Assegurances” i els “Serveis immobiliaris” (codis 65-74 de la Classificació

Catalana d’Activitats Econòmiques de 1993).

Aquestes activitats estan a la capçalera de l’economia del coneixement, fent ús extensiu de les

TIC i treballadors altament qualificats. El comerç internacional de serveis “estratègics” a les

empreses està creixent i els països que desenvolupin una avantatge comparativa seran capaços

d’incrementar la seva ocupació de mà d’obra qualificada.

La creació d’ocupació en els “Serveis a la producció” és liderada pel subsector “Altres activitats

empresarials“13 amb 2.832 nous llocs de treball generats durant el període 2001-04 i un

creixement relatiu del 29,6%.

En segon lloc, les activitats de “Recerca i desenvolupament” són les que han crescut més en

termes absoluts, s’ha multiplicat per 10 durant el període 2001-04 i són les que registren el

creixement relatiu més important (nou campus de la UPC i Institut de Recerca Aplicada de la

UOC-IN3). Aquesta tendència reforça i corrobora la necessitat estratègica que té Castelldefels de

consolidar el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) per posicionar-se com a refent en activitats

13 Inclou: Activitats jurídiques, de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria, assessoria fiscal, estudis de mercat i enquestes d'opinió pública; consulta i assessorament sobre direcció i gestió empresarial, gestió de societats de cartera, Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria, i altres activitats relacionades amb l'assessorament tècnic, Assaigs i anàlisis tècnics , Publicitat, Selecció i col·locació de personal, Serveis d'investigació i de seguretat, Activitats industrials de neteja, Activitats empresarials diverses Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 56


recerca, innovació i transferència de coneixement en un moment en què està creixent l’ocupació

en aquest camp.

Inaugurat l’any 2001, el PMT compta amb 200.000 m2 de sostre edificable, dels quals actualment

se n’han construït entre 50.000 i 60.000, és a dir, que encara hi ha disponibles entre el 70% i el

75%. Actualment, 30.000 m2 estan ocupats per l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels

(EPSC), que en principi té prevista en una futur una ampliació de fins 75.000m2. A més, el PMT

compta també en l’actualitat amb la seu de l’Escola Superior d’Agricultura (ESAB) i amb cinc

centres de recerca públics i semipúblics i dues empreses privades del sector de les noves

tecnologies. Segons fonts qualificades consultades, de cara al 2.010 es vol impulsar aquesta

última línia, l’atracció d’empreses privades. Es preveu que, a l’horitzó 2.010, el PMT mogui al

voltant de 10.000 persones entre treballadors i treballadores i estudiants (actualment hi ha 2000

estudiants).

Un altre subsector que ha registrat un fort creixement d’ocupació ha estat les “Activitats

immobiliàries” amb un saldo net de 492 nous llocs de treball i un creixement relatiu del 38,3%.



Les següents taules detallen per sectors l’evolució de l’ocupació assalariada durant el període

2001-2004.

Taula 25 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis a la producció. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var. Absoluta

Var. Relativa

74 - ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS 9.561 10.866 11.699 12.393 2.832 29,6

73 - RECERCA I DESENVOLUPAMENT 111 112 1.356 1.393 1.282 1.155,0

70 - ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES 1.285 1.349 1.564 1.777 492 38,3

71 - LLOGUER DE MAQUINÀRIA I EQUIPS SENSE OPERARI, D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS

874 906 997 983 109 12,5

67 - ACTIVITATS AUXILIARS DE LA MEDIACIÓ FINANCERA

179 167 175 200 21 11,7

66 - ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS, LLEVAT DE LA SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

93 100 109 109 16 17,2

65 - MEDIACIÓ FINANCERA, LLEVAT D'ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS

21 24 24 18 -3 -14,3

72 - ACTIVITATS INFORMÀTIQUES 1.124 1.165 996 1.070 -54 -4,8




Gràfic 50 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis a la producció. 2001-2004

-500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

74 - ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS

73 - RECERCA I DESENVOLUPAMENT

70 - ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES

71 - LLOGUER DE MAQUINÀRIA I EQUIPS SENSEOPERARI, D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS

DOMÈSTICS

67 - ACTIVITATS AUXILIARS DE LA MEDIACIÓFINANCERA

66 - ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS, LLEVATDE LA SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

65 - MEDIACIÓ FINANCERA, LLEVATD'ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS

72 - ACTIVITATS INFORMÀTIQUES


7.5 Serveis de distribució

Els “Serveis de distribució” mouen productes, informació i persones. Alguns d’aquests serveis són

de consum final (pe. Viatges de vacances), però la majoria són de suport al consum final (pe.

Comerç) o la producció (pe. Transport de mercaderies).

Són Serveis de distribució els “Comerç minorista i majorista”, els “Serveis de transport” i les

“Comunicacions” (codis 51-52,60-64 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de

1993).

Les comunicacions i els transports són caracteritzats per grans capitals que ofereixen relativament

bones condicions d’ocupació. Pel contrari, el comerç és un gran generador de llocs de treball mal

remunerats i poc estables, especialment per les dones.

Per subsectors l’increment més gran en ocupació l’ha registrat el “Comerç a l’engròs” amb un

saldo net de 1.753 llocs de treball i un creixement relatiu del 12,0%.



En segon lloc, el “Comerç al detall” i el “Transport terrestre i transport per canonades”14 amb

aproximadament un saldo net de 700 llocs de treball. Tanmateix, les activitats de “Transport” han

enregistrat una major creixement relatiu.

Les activitats de “Correus i Telecomunicacions” se situen en un tercer grup amb un saldo net

d’uns 300 llocs de treball i, això si, un creixement relatiu molt important, del 85%.

Dins dels “Serveis a la Producció” també hi ha subsectors que enregistren pèrdues en l’ocupació.

És el cas de “Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors;

venda al detall de combustible per a vehicles de motor”15 i les “Activitats afins al transport;

activitats d'agències de viatges” 16 que perd uns 1.000 llocs de treball, un –22,3% en termes

relatius.

Taula 26 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis de distribució. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var.

AbsolutaVar.

Relativa

51 - COMERÇ A L'ENGRÒS I INTERMEDIARIS DEL COMERÇ, LLEVAT DE VEHICLES DE MOTOR I MOTOCICLETES

14.576 15.137 15.844 16.329 1.753 12,0

52 - COMERÇ AL DETALL, LLEVAT DEL COMERÇ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; REPARACIÓ D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS

12.919 12.840 12.403 13.706 787 6,1

60 - TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PER CANONADES

3.422 3.573 3.804 4.135 713 20,8

64 - CORREUS I TELECOMUNICACIONS 345 496 578 640 295 85,5

62 - TRANSPORT AERI I ESPACIAL 426 400 557 569 143 33,6

50 - VENDA, MANTENIMENT I REPARACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; VENDA AL DETALL DE COMBUSTIBLE PER A VEHICLES DE MOTOR

3.817 3.802 3.514 3.565 -252 -6,6

63 - ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT; ACTIVITATS D'AGÈNCIES DE VIATGES

4.481 4.545 4.016 3.481 -1.000 -22,3


14 Inclou: Transport per ferrocarril, Altres tipus de transport terrestre, Transport per canonada.

15 Inclou: Venda de vehicles de motor, Manteniment i reparació de vehicles de motor, Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor, Venda, manteniment i reparació de motocicletes i ciclomotors, i dels seus recanvis i accessoris, Venda al detall de carburants per a l'automoció.

16 Inclou: Manipulació i dipòsit de mercaderies, Altres activitats afins al transport, Activitats de les agències de viatges, majoristes i detallistes de turisme, i altres activitats d'ajut al sector turístic Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 60


Gràfic 51 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis de distribució. 2001-2004

-1.500 -1.000 -500 0 500 1.000 1.500 2.000

51 - COMERÇ A L'ENGRÒS I INTERMEDIARIS DELCOMERÇ, LLEVAT DE VEHICLES DE MOTOR I

MOTOCICLETES

52 - COMERÇ AL DETALL, LLEVAT DEL COMERÇ DEVEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES ICICLOMOTORS; REPARACIÓ D'EFECTES

PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS

60 - TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PERCANONADES

64 - CORREUS I TELECOMUNICACIONS

62 - TRANSPORT AERI I ESPACIAL

50 - VENDA, MANTENIMENT I REPARACIÓ DEVEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES ICICLOMOTORS; VENDA AL DETALL DE

COMBUSTIBLE PER A VEHICLES DE MOTOR

63 - ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT; ACTIVITATSD'AGÈNCIES DE VIATGES


Un element a tenir present pel que fa al comerç i que tindrà incidència a tota l’àrea de mercat de

treball però sobretot a Castelldefels, que és on està ubicat, és l’obertura a partir de setembre 2005

del centre comercial l’Ànec Blau, impulsat pel Grup Comerciants Castelldefels amb la participació

de l’empresa Superco, especialitzada en la promoció i gestió de centres comercials. Amb unes

instal·lacions de 85.000 m2 construïts i 27.909 m2 de SBA, que acolliran un total de 145 botigues,

està previst que l’Ànec Blau generi al voltant d’uns 1.200 llocs de treball, 500 dels quals seran

indirectes (per exemple transportistes) però la resta seran ocupacions directament de comerç,

(dependents, encarregats, caixers, agents de vendes, gerents, mosso magatzem, reposadors

d’hipermercat, etc.). Això suposa augmentar l’oferta de llocs de treball del municipi en

aproximadament un 10% (actualment 11.817, veure capítol 4).

7.6 Serveis personals

El “Serveis personals” proveeixen consums finals a les unitats familiars i són caracteritzats pel

contacte directe entre el consumidor i el proveïdor del servei. L’autoservei és habitualment una

alternativa viable a la demanda i oferta del mercat.



Són “Serveis personals” els “Hotels, bars i restaurants”, les “Activitats recreatives i serveis

culturals”, els “Serveis domèstics”, els “Altres serveis personals” (codis 55,90,92-95 de la

Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 1993).

El principal generador de llocs de treball “brossa”, però a l’hora una font important d’oportunitats

d’ocupació pels treballadors menys qualificats i dones. La capacitat de substitució entre l’opció a

comprar i l’autoservei de les unitats familiars implica que la demanda de mercat de treball és molt

sensible als costos laborals.

L’Hoteleria com s’ha vist amb anterioritat creix en nombre d’establiments, en ocupació assalariada

i en ocupació per compte propi durant el període 2001-04 (un 9,2%, 8,6% i 7,3% respectivament).

És situa com el primer subsector en creació d’ocupació neta dels “Serveis personals” amb 751

llocs de treball i un creixement relatiu del 8,6%.

El segon subsector en nombre de llocs de treball generats ha estat el d’” Activitats diverses de

serveis personals”17 amb 224 llocs de treball i un creixement relatiu del 13%.

Es significatiu l’increment relatiu de l’ocupació en les “Activitats de sanejament públic” que han

enregistrat un creixement del 28,5%.

Pel que fa a la pèrdua d’ocupació aquesta s’enregistra en les “Activitats recreatives, culturals i

esportives” amb 152 llocs de treball menys i una variació relativa del –3,9%.

Pel que fa a les “Llars que ocupen personal domèstic” la informació que dóna el RGSS no és prou

fiable ja que només contempla els treballadors que cotitzen i és un sector on la incidència de

l’economia submergida és molt important.

17 Inclou: Rentatge, neteja i tenyiment de peces tèxtils i de pell, Perruqueria i altres tractaments de bellesa, Pompes fúnebres i activitats que s'hi relacionen, Activitats termals i balnearis, Altres activitats de manteniment físic corporal, Altres activitats de serveis personals. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 62


Taula 27 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis personals. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var.

AbsolutaVar.

Relativa

55 - HOTELERIA 8.765 9.065 9.402 9.516 751 8,6

93 - ACTIVITATS DIVERSES DE SERVEIS PERSONALS 1.720 1.755 1.888 1.944 224 13,0

90 - ACTIVITATS DE SANEJAMENT PÚBLIC 572 658 733 735 163 28,5

95 - LLARS QUE OCUPEN PERSONAL DOMÈSTIC 121 117 126 122 1 0,8

92 - ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURALS I ESPORTIVES 3.858 3.530 3.702 3.706 -152 -3,9


Gràfic 52 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis personals. 2001-2004

-200 -100 0 100 200 300 400 500 600 700 800

55 - HOTELERIA

93 - ACTIVITATSDIVERSES DE SERVEIS

PERSONALS

90 - ACTIVITATS DESANEJAMENT PÚBLIC

95 - LLARS QUE OCUPENPERSONAL DOMÈSTIC

92 - ACTIVITATSRECREATIVES,CULTURALS IESPORTIVES


En aquest punt cal tenir present l’impacte que tindrà la imminent construcció a Viladecans dels

nous hotels a la zona de Can Calderon i els dos més que es preveu construir en un futur a

Bitagora i Vilamarina. Els dos hotels que es comencen a construir ara a Can Calderon sumaran

més de dues-centes habitacions que podran donar allotjament a uns 400 usuaris.



7.7 Serveis socials

Els “Serveis socials” (i col·lectius) proveeixen consums finals a les unitats familiars i es

distingeixen pel seu caràcter fora de mercat. És molt comú el finançament públic i el consum

col·lectiu, tan i que són produïts per governs, organitzacions no lucratives i organitzacions

privades subvencionades.

Són “Serveis socials” l”Administració pública”, els “Serveis sanitaris”, els “Serveis educatius”, i els

“Altres serveis socials” (codis 75-85,91,99 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques

de 1993).

Moltes ocupacions requereixen de titulació universitària (sobretot en els serveis sanitaris i en

l’educació), però d’altres requereixen personal molt poc qualificat. L’ocupació és majoritàriament

femenina. El volum d’ocupació està molt influenciat pel nivell de benestar social del país.

El subsector que lidera la creació d’ocupació tant en termes absoluts com en relatius és el de les

“Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials”18 amb un saldo net de 1.446 llocs de treball i un

creixement relatiu del 30,2%.

En un altre nivell hi ha l’”Educació” amb un saldo net de 334 llocs de treball i un creixement del

7,6%.

Les “Activitats associatives”19 malgrat en termes absoluts no registrin una important creació

d’ocupació, sí que és significatiu el seu creixement en termes relatius, d’un 12,5%.

18 Inclou: Activitats hospitalàries, Activitats mèdiques, Activitats odontològiques, Activitats sanitàries de professionals independents (llevat dels metges), Activitats de serveis d'ambulància, Laboratoris d'anàlisis clíniques d'anatomia patològica i similars, Altres activitats sanitàries, Activitats veterinàries, Acolliment de gent gran amb allotjament, Acolliment de persones amb disminució, amb allotjament, Acolliment de menors amb allotjament, Acolliment de dones amb allotjament, Altres tipus d'acolliment amb allotjament, Activitats de serveis socials a persones amb disminució, Llars d'infants, Activitats de serveis socials a domicili, Promoció de la convivència, Altres serveis socials sense allotjament.

19 Inclou: Activitats d'organitzacions empresarials i patronals, Activitats d'organitzacions professionals, Activitats sindicals, Activitats d'organitzacions religioses, Activitats d'organitzacions polítiques, Associacions juvenils, Altres tipus d'activitats associatives. Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels 64


Taula 28 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var.

AbsolutaVar.

Relativa

85 - ACTIVITATS SANITÀRIES I VETERINÀRIES, SERVEIS SOCIALS

4.796 5.249 5.697 6.242 1.446 30,2

80 - EDUCACIÓ 4.384 4.776 4.735 4.718 334 7,6

75 - ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, DEFENSA I SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

4.077 4.235 4.354 4.224 147 3,6

91 - ACTIVITATS ASSOCIATIVES 1.036 1.032 1.205 1.165 129 12,5


Gràfic 53 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

85 - ACTIVITATSSANITÀRIES I

VETERINÀRIES, SERVEISSOCIALS

80 - EDUCACIÓ

75 - ADMINISTRACIÓPÚBLICA, DEFENSA ISEGURETAT SOCIAL

OBLIGATÒRIA

91 - ACTIVITATSASSOCIATIVES


7.8 L’ampliació de l’aeroport

El Pla Director de l’Aeroport de Barcelona fixa l’ampliació d’aquest i es proposa la progressió i

consolidació de l’Aeroport de Barcelona com a distribuïdor (hub) intercontinental líder de l’arc

mediterrani. Els objectius del Pla Director suposen un impacte en l’àmbit econòmic, possibiliten la



realització d’activitats que no hi estan vinculades directament: atracció de capitals, impuls de la

indústria turística i la seva contribució a la plataforma logística del delta del Llobregat. El nou

aeroport que s’està planificant no es limita, tan sols, al funcionament d’una tercera pista. Aquest

només és un mitjà per a la potenciació de la infraestructura. L’objectiu és, a més de multiplicar el

trànsit de passatgers, potenciar les mercaderies, la creació de serveis associats a l’activitat

aeroportuària (com podria ser el manteniment o reparació de les aeronaus) o aconseguir ser la

seu d’operacions d’una gran companyia d’aviació. Directament, l’aeroport serà un generador de

llocs de treball, però tan important com això, serà el nombre d’empreses vinculades a la logística i

el transport que s’instal·laran a prop i que, indirectament, també crearan ocupació.

En l’actualitat la generació d’ocupació directa de l’aeroport és d’uns 7.900 llocs de treball, el 55%

de la seva plantilla resideix a l’Área Delta, malgrat que hi ha una elevada concentració a la

localitat del Prat de Llobregat, amb un 42% dels ocupats, el 13% restant es reparteix, sense grans

diferències entre les poblacions de Sant Boi, Gavà, Castelldefels i Viladecans.

Segons AENA, l’aeroport de Barcelona en relació amb altres aeroports europeus, es troba per

sota les seves possibilitats, i han estimat per als pròxims 20 anys dos possibles escenaris de

l’impacte econòmic, en funció de l’increment de competitivitat, a títol d’exemple: a l’any 2005,

l’escenari tendencial preveia la creació de 2-500 nous llocs de treball.

7.9 Sectors segons grau d’utilització de la tecnologia i el coneixement

Per últim aquest capítol analitza l’evolució de la població assalariada sectorial segons una

classificació del grau d’utilització de la tecnologia i el coneixement (veure Annex 4 Activitats

econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement). Aquesta anàlisi permet identificar

l’evolució de l’ocupació dels sectors de més i menys valor afegit en un context on l’economia

global ofereix poques oportunitats de continuïtat dels sectors menys competitius. Es per això, que

és important fer un seguiment de l’evolució de les activitats de més valor afegit que, en definitiva,

són les que proporcionen treball de major qualitat i les que proporcionen major riquesa.

S’observa que el creixement més fort es situa altre cop en el Sector terciari i en canvi la “Indústria

manufacturera de Mitjana-alta tecnologia” perd ocupació en el període 2001-04. La major creació

d’ocupació es dóna en aquelles activitats de “Serveis d’alta tecnologia intensius en coneixement”,

seguit dels “Serveis de mercat intensius en coneixement”.

Els sectors manufacturers de baixa i mitjana tecnologia com els de mitjana-alta també perden

ocupació, la qual cosa es pot considerar fins a cert punt inevitable en un context global de



deslocalització d’aquest tipus d’indústria cap a localitzacions amb costos de producció més

baixos. El que és més preocupant, no obstant, és la davallada que es produeix en la indústria amb

un component d’alta tecnologia i d’alt valor afegit, que és aquella en què els països més

desenvolupats tenen una avantatge comparativa.

Taula 29 Variació sectorial en el nombre de treballadors de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons utilització de la tecnologia i del coneixement. Període 2001-2004

2.001 2.002 2.003 2.004 Var. Absoluta

Var. Relativa

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

262 306 355 332 70 26,7

Serveis de distribució i construcció 14.450 14.694 15.101 16.497 2.047 14,2

Baixa tecnologia 12.107 11.651 11.232 11.094 -1.013 -8,4

Baixa-mitjana tecnologia 15.458 14.577 13.842 11.117 -4.341 -28,1

Mitjana-alta tecnologia 17.248 16.845 16.813 15.786 -1.462 -8,5

Alta tecnologia manufacturera 1.267 1.293 1.227 1.137 -130 -10,3

Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement

1.580 1.773 2.930 3.103 1.523 96,4

Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia)

12.146 13.521 14.817 15.722 3.576 29,4

Serveis financers intensius en coneixement 293 291 308 327 34 11,6

Altres serveis intensius en coneixement 13.038 13.555 14.134 14.666 1.628 12,5

Serveis de mercat menys intensius en coneixement

47.980 48.962 48.983 50.732 2.752 5,7

Altres serveis menys intensius en coneixement 7.526 7.797 8.306 8.190 664 8,8


Total 143.355 145.265 148.048 148.703 5.348 3,7




8 Conclusions i orientacions estratègiques

La primera part del capítol presenta les principals conclusions de l’estudi en forma de diagnosi

DAFO, és a dir, sintetitzant els aspectes que cal millorar (debilitats detectades en el municipi i

factors de l’entorn que poden suposar una amenaça) i els punts clau a potenciar quant a

desenvolupament econòmic i polítiques d’ocupació (fortaleses del municipi i oportunitats que

presenta l’entorn).

Aquesta diagnosi i la informació desenvolupada al llarg de l’informe permeten formular, a la

segona part del capítol, una proposta d’orientacions o línies a seguir en la planificació de les

polítiques de promoció econòmica i ocupació des d’una visió estratègica del desenvolupament

socioeconòmic del municipi.

8.1 Diagnosi DAFO

DEBILITATS

• Mercat de treball excessivament dependent de l’oferta exterior de llocs de treball. La taxa d’autocontenció és molt baixa (el 36% dels ocupats treballen al municipi). Barcelona ocupa a un quart de la població ocupada de Castelledefels i la dependència és també significativa amb Gavà, El Prat de Llobregat, l’Hospitalet i Viladecans. El saldo és especialment negatiu respecte a les ocupacions més qualificades. És el cas dels professionals i científics (associats a titulacions universitàries), els tècnics de suport i els treballadors qualificats de la indústria i la construcció.

• La capacitat de generació de llocs de treball va per sota del creixement de la població.

• Es registren nivells baixos d’ocupabilitat o d’instrucció en determinats grups poblacionals i, en conseqüència, dificultats per adaptar-se al món laboral. És el cas de: a) població 55-64 anys (el 53% tenen “Estudis de 1er grau” o menys; el 71% no saben escriure el Català, un 42% no el saben parlar), b) població inactiva (el 45% tenen “Estudis de 1er grau” o menys), d) població desocupada (el 27% tenen “Estudis de 1er grau” o menys).

• S’enregistren importants diferències en les taxes d’ocupació, d’atur i temporalitat entre homes i dones. Tot i que amb menys intensitat, també s’observen aquestes diferències en els grups més joves i en els nivells d’instrucció més elevats.

• Castelldefels registra una elevada incidència de l’atur en determinats grups poblacionals, especialment entre les dones, els analfabets i la població d’origen estranger.



• Baix coneixement del Català. El 56% de la població en edat de treballar no el sap escriure el Català. Un 33% no el sap parlar. No és el cas de les noves generacions (el grup 15-24), però si dels grups de 25 anys en endavant.

• Es registra una baixa participació de l’empresa en la Formació Continuada de la població en edat de treballar (el 18% de les persones que estan realitzant algun curs de formació professional, el curs ha estat promogut per l’empresa).

• Poca especialització professional en els grups de més edat (només un 26,6% del grup 45-54 i un 17,3% del grup 55-64, davant el 47% del grup 25-34 anys).

• Elevada incidència de la temporalitat en els joves (grup 15-24 anys, del 50%) i les dones (28,7%).

• Davallada del nombre d’emprenedors i autònoms. La proporció d’empresaris entre la població ocupada cau del 21,3% al 16,3% entre 1996 i 2001. Aquesta davallada en part s’explica pels processos de concentració empresarial observats en el sector comerç (decau el nombre de gerents de comerç amb menys de 10 assalariats).

• En el context territorial de Castelldefels es registra una pèrdua de l’ocupació del sector d’alta i mitjana-alta tecnologia manufacturera durant el període 2001-04 (el 10% i el 8% respectivament en sectors com la química, la maquinària i equips, l’electrònica, la informàtica, etc.).

• Oferta de formació professional poc vinculada als àmbits de desenvolupament de l’ocupació: les TIC, el transport i la logística, la indústria d’alta i mitjana tecnologia, les indústries i serveis intensius en coneixement, els serveis a les persones, la sanitat, l’educació, la cultura, l’oci, el medi ambient, els serveis empresarials, el comerç, etc. Alguns d’ells relacionats amb les actuacions previstes al Parc Mediterrani de la Tecnologia, el centre comercial l’Anec Blau, el Parc de Negocis de Viladecans, la zona hotelera de Can Calderon a Viladecans, etc.

• S’observa una manca de coordinació i col·laboració intermunicipal en la definició d’estratègies i en la planificació del desenvolupament socioeconòmic de tota la zona. El nivell de coordinació actual no es correspon amb la dinàmica de creixent interrelació i mobilitat territorial dels treballadors.

AMENACES

• Castelldefels pot esdevenir cada cop més una ciutat dormitori per a la seva població ocupada que pot veure’s abocada a cercar feina cada cop més lluny.

• Continuïtat en la pèrdua de llocs de treball industrials. L’àrea de mercat de treball de Castelldefels perd 6.766 llocs de treball industrials d’un total de 39.557 durant el període 2001-04 (excepte en el sector d’arts gràfiques, de captació, depuració i distribució d’aigua i en la metal·lúrgia). Durant el mateix període tanquen 239 establiments industrials, el 10% d’un total de 2.133. El més preocupant és la desaparició progressiva de la majoria de sectors industrials, ja siguin de baix com d’alt valor afegit i la desaparició progressiva dels oficis industrials.

• La conjuntura actual en relació a la deslocalització d’empreses del sector industrial pot posar en perill l’ocupació i empitjorar les condicions de treball d’alguns grups poblacionals amb baixos nivells d’ocupabilitat. El 20% dels ocupats de més edat (55-64 anys) estan a la Indústria, el 17% dels homes sense estudis i el 16% dels joves (15-24 anys). Afecta amb menor grau a dones sense estudis i a la població estrangera amb una presència a la Indústria del 10% respectivament.



• La desaparició progressiva de l’activitat manufacturera - si no és fa via la sortida generacional dels grups de més edat - pot comportar dificultats de recol·locació dels treballadors expulsats. L’adaptació dels treballadors industrials al sector serveis – que és el que experimenta un major creixement- no és fàcil (l’orientació al client i el treball d’oficina és molt diferent al treball manual i amb maquinària). La Construcció és el sector que més s’aproxima al tipus de feina industrial però és un sector molt cíclic i no ofereix garanties de futur.

• Es possible que s’enregistri una desacceleració continuada de l’activitat constructora en els propers anys. El sector de la Construcció ha estat un dels grans dinamitzadors de l’ocupació durant el 2001-04 (ha crescut un 13%). Aquest escenari afectaria negativament a homes sense estudis (un 40% d’aquest grup està actualment treballant en el sector). Amb menys intensitat a la població estrangera (al 18%) i als joves de 15-24 anys (al 17%).

• La disminució en el nombre d’empresaris i autònoms posa en perill la creació d’ocupació i el teixit de petites i mitjanes empreses. Les PIME són majoritàriament formades per capital nacional i disminueixen els efectes de les deslocaltzacions protagonitzades principalment per empreses amb capital estranger i multinacionals.

• Hi ha el perill de perdre el teixit comercial de proximitat i l’activitat econòmica als barris. Malgrat que el sector comerç està en expansió en termes d’ocupació i superfície, està en un procés de concentració de l’activitat en un menor nombre d’establiments (centres comercials).

• L’ampliació del port i l’aeroport comportarà un augment del transport rodat de mercaderies que, si no s’asseguren les actuacions necessàries per reforçar la xarxa viària i l’accessibilitat, la comunicació de Castelldefels amb el Baix Llobregat i el Vallès Occidental es pot veure perjudicada.

• Perill en la creació d’ocupació i la competitivitat global del territori a mig i llarg termini si no s’aprofiten les sinèrgies territorials i els efectes multiplicadors de les polítiques i estratègies de desenvolupament local coordinades. Temes com la formació professional, les infrastructures empresarials, de transport, les especialitzacions productives territorials, etc.

FORTALESES

• A Castelldefels la població en edat de treballar és molt jove. S’enregistra un alt nivell de renovació generacional (1,43 joves de 15-19 anys per cada persona de 60-64 anys), també nivells baixos de dependència infantil i per envelliment que afavoreixen elevats nivells d’ocupació. Castelldefels, enregistra altes taxes d’activitat i ocupació (el 73,7% i 65,9% respectivament).

• La qualitat de vida que ofereix el municipi atrau a mà d’obra jove i qualificada i, en definitiva, a les empreses que volen oferir un entorn residencial de qualitat als seus treballadors, principalment empreses en activitats d’alt valor afegit. La proximitat a l’aeroport i a Barcelona és un altre factor atractiu per a les seus comercials i tècniques d’empreses multinacionals que operen en un mercat global i els seus treballadors viatgen amb assiduïtat.

• El nivell d’instrucció de la població és comparativament alt, especialment en el grup més jove (en el grup 22-44 anys, el 60% té estudis post-secundaris. També és comparativament alta la proporció de persones que ha finalitzat la seva formació inicial (de 25-64 anys) que s’està formant (formació permanent al llarg de la vida, amb el 13,7% front el



12,8% a nivell provincial).

• La majoria de treballadors són d’alta qualificació (42%). El segon grup professional més important és el de treballadors manuals qualificats de la indústria i la construcció.

• El nombre de dones empresàries creix respecte els homes (en un 7,3% de mitjana anual).

• La població ocupada del municipi està orientada principalment al sector serveis, concretament en els sectors del transport, la intermediació financera i els serveis empresarials.

• Durant el període 1996-2001 es crea ocupació per a quasi tots els grups professionals, excepte pels treballadors manuals qualificats de la indústria.

• La posada en marxa del Parc Mediterrani de la Tecnologia denota una aposta estratègica de l’ajuntament per potenciar la recerca i el desenvolupament – àmbit en què creix l’ocupació a tota l’àrea de mercat de treball de Castelldefels – i les activitats econòmiques estratègiques vinculades al coneixement i les noves tecnologies, les telecomunicacions i l’aeronàutica.

OPORTUNITATS

• El context del mercat de treball de Castelldefels és de creació moderada d’ocupació assalariada. Durant el període 2001-04 s’han creat un 3,7% llocs de treball més. Tanmateix, l’ocupació creix sobretot en l’àmbit del treball autònom, amb un creixement del 16% durant el mateix període. La dinàmica empresarial general ha estat també positiva amb un increment del 5% en el nombre d’establiments.

• Durant el període 1996-2001 l’increment més important és en els perfils d’alta qualificació (en un 135,7%, sobretot tècnics i professionals de suport). També és important l’augment dels treballadors dels serveis de baixa qualificació (treballadors del comerç, l’hoteleria i els serveis a les persones) en un 48% i, en darrer lloc, augmenten els treballadors no qualificats, amb un 38% .

• La creació d’ocupació és liderada pel sector serveis. El subsector d“Activitats immobiliàries i de lloguer i els serveis empresarials” es configura com el principal motor en la creació d’ocupació en l’àrea de mercat de Castelldefels, amb un augment del 23% en el nombre d’establiments i un 22,1% en l’ocupació durant el període 2001-04. La importància d’aquest subsector es tant en termes relatius de creixement com en termes absoluts. Res fa pensar que aquesta tendència canviï en els propers anys.

• El segon lloc en creació d’ocupació l’ocupa el Comerç. El bon comportament del sector comerç beneficia al col·lectiu de dones sense estudis i els joves de 15-24 anys (és el principal sector on s’ocupen aquests col·lectius amb el 22% del total). En aquest sentit, l’obertura del centre comercial l’Ànec Blau consolida a aquest sector com a motor en la creació d’ocupació, ja que estan previstos uns 1.200 nous llocs de treball que suposaran un increment d’aproximadament el 10% en els llocs de treball del municipi.

• L’impuls a l’activitat hotelera i de negocis que s’està produint a Viladecans (amb l’inici de la construcció de dos nous hotels a la zona de Can Calderon i el Parc de Negocis, que suposarà entre 8.000 i 10.000 nous llocs de treball) suposa una oportunitat d’ocupació i desenvolupament econòmic també per tots els municipis de l’entorn, entre ells Castelldefels,



com proven les xifres de mobilitat laboral entre aquests municipis.

• El creixement de les “Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials” està molt influenciat per l’increment en el nivell de benestar social de la societat i, per tant, les perspectives són de creixement sostingut d’aquestes activitats en el futur. Aquestes activitats han enregistrat un creixement molt important durant el període analitzat, del 30%, a l’àrea de mercat de treball. En menor intensitat creix l’Educació i els Serveis Personals.

• S’observen clares oportunitats de generació d’ocupació en les activitats del sector serveis més intensius en coneixement i amb tecnologia més alta (la recerca, telecomunicacions) i els serveis de mercat intensius en coneixement (transport aeri, altres activitats empresarials, activitats immobiliàries). La clara aposta del Parc Mediterrani de Tecnologia i les institucions que de moment s’hi han instal·lat ho confirmen. El municipi disposa encara d’una quantitat important de sostre edificable per activitat econòmica en el Parc Mediterrani de Tecnologia (entre 140.000 i 150.000 m2). L’ubicació al municipi d’un dels campus de la Universitat Politècnica de Catalunya amb oferta vinculada a sectors d’alta tecnologia és un factor clau per l’atracció d’empreses d’aquests sectors.

• Castelldefels gaudeix d’una molt bona situació geoestratègica, tant pel que fa a les comunicacions viàries i amb transport públic, en què és d’especial rellevància per a l’atracció d’empreses i treballadors de la connurbació de Barcelona el fet d’estar inclòs a la Zona 1 de RENFE, com per la seva proximitat a infrastructures metropolitanes com l’aeroport. A aquest fet s’hi afegeix el reclam que suposa la proximitat al mar i un entorn turístic.



8.2 Definició d’estratègies

1. Planificar les polítiques d’ocupació en base a les tendències que mostra el mercat de treball, de Castelldefels i del conjunt de municipis amb què hi ha majors vincles de mobilitat laboral (i que conformen l’àrea de mercat de treball de Castelldefels).

Cal que es tingui en compte la realitat socioeconòmica de l’àrea de mercat de treball de

Castelldefels alhora de planificar l’oferta educativa i l’oferta de formació professional.

També és important posar a l’abast aquestes informacions als orientadors laborals, als agents

locals i a la població en general per tal d’orientar i ajudar a definir itineraris que condueixin a la

inserció laboral de les persones en situacions de desocupació, en risc de patir-la o que

simplement estan en el sistema educatiu formant-se en vistes a un futur professional i laboral.

2. En l’orientació laboral tenir en compte l’òptica dels grups ocupacionals per identificar possibilitats de reorientació laboral d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió del mercat de treball, així com la localització territorial dels excedents de llocs de treball.

Utilitzar la informació de l’evolució i de les perspectives dels diferents sectors i ocupacions per

concretar possibles itineraris dels grups ocupacionals i poblacionals en risc. Utilitzar la

informació de tipus territorial per ajudar a la identificació d’oportunitats d’ocupació en d’altres

territoris.

3. Promoure la coordinació i el treball en xarxa intermunicipal a l’hora de planificar les polítiques de promoció econòmica i ocupació, per evitar duplicitats i aprofitar sinèrgies.

4. Potenciar la capacitat emprenedora, la creació de petites i microempreses i el treball per compte propi, també com a opció vàlida pels col·lectius amb nivell més baix de qualificació, i aprofitant l’alt grau d’iniciativa emprenedora del col·lectiu de més de 55 anys.

En un context on les empreses tendeixen a externalitzar certs àmbits de la seva activitat i

s’observa un creixement del nombre de treballadors autònoms, cal donar suport a aquests

mitjançant serveis d’orientació i informació. També se’ls pot oferir serveis de suport a la seva

activitat, sobretot en l’etapa inicial.


En aquest sentit els treballadors autònoms poden esdevenir petits empresaris i els cal

formació i informació sobre les ajudes a les PIME, a la innovació, etc.


Fomentar associacionisme gremial i professional per reduir les limitacions de l’efecte mida.

5. Vetllar per la consolidació dels estudis superiors a l’àrea del Parc Mediterrani de la Tecnologia pel que suposen com a factor d’atracció d’empreses de sectors estratègics, al mateix temps que es potencia la formació professionalitzadora a nivell de graus mitjos i superiors.

Proposar que l’Ajuntament impulsi nous cicles formatius de forma coordinada amb els altres

municipis de l’entorn en els àmbits de major creixement de l’ocupació a l’àrea de mercat de

treball de Castelldefels com poden ser:

Gestió comercial i màrqueting (GS)

Gestió del transport (GS)

Construcció (tant a nivell mig com superior)

Allotjament (GS)

Informàtica (tant grau mig com superior)

Manteniment d’equips industrials (GS)

Atenció sociosanitària (GM)

Serveis socioculturals i a la comunitat (GS)

6. Potenciar i promocionar els factors d’atracció que Castelldefels ofereix a les empreses, especialment en aquells sectors més vinculats al coneixement i l’alta tecnologia. Cal tenir en compte no només les grans empreses sinó, especialment, les petites i mitjanes empreses, que tenen una major facilitat de relocalització i són un important motor de creació d’ocupació a la comarca i a Catalunya.

Principals factors d’atracció: la qualitat de vida (sanitat, educació, cultura, oci, comerç),

població qualificada, disponibilitat de sòl per activitat econòmica, bones comunicacions,

important dotació de recursos públics i semipúblics en formació superior i en recerca i

desenvolupament, serveis empresarials

7. Aprofitar les oportunitats que ofereix l’aeroport en termes de creació d’ocupació

Està previst que l’ampliació de l’aeroport creï un important contingent de llocs de treball,

alguns relacionats amb el sector hoteler i el comerç, però d’altres de més alt valor afegit com

les relacionades amb l’aeronàutica.

8. Fomentar el coneixement del Català entre la població 30 o més anys


Com a demanda de l’expansió del sector serveis (activitats d’atenció a les persones, el

comerç, l’hoteleria, etc.) i especialment entre les dones.


Annex 1 Autocontenció i autosuficiència per ocupacions

AUTOCONTENCIÓ

ALT MODERAT BAIX

ALT 12-Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats

14-Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats

53-Dependents de comerç i similars

91-Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis

MODERAT 28-Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 1r cicle universitari

50-Treballadors de serveis de restauració

35-Altres tècnics i professionals de suport

45-Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten directament amb el públic

72-Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars

76-Mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics

83-Operadors de màquines fixes

96-Peons de la construcció

11-Directors d'empreses amb deu assalariats o més

24-Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

33-Professionals de suport d'operacions financeres i comercials

34-Professionals de suport de gestió administrativa

43-Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats

75-Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars

86-Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera

AU

TOSU

FIC

IÈN

CIA

BAIX 51-Treballadors de serveis personals 22-Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

71-Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars

84-Muntadors i engalzadors

20-Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

21-Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

26-Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques, l'enginyeria i similars, associats a titulacions de 1r cicle universitari

27-Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 1r cicle universitari, llevat dels òptics, els fisioterapeutes i similars

30-Tècnics en ciències físiques, químiques i enginyeria

40-Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport

44-Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats

52-Treballadors de serveis de protecció i seguretat



Annex 2 Classificació Catalana d’Ocupacions

Codi Descripció

00 Forces armades

10 Membres del poder executiu i legislatiu, i personal directiu de les administracions públiques; dirigents d'organitzacions d'interès social

11 Directors d'empreses amb deu assalariats o més

12 Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats

13 Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració amb menys de deu assalariats

14 Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats

15 Gerents d'empreses de comerç sense assalariats

16 Gerents d'empreses d'hoteleria sense assalariats

17 Gerents d'altres empreses sense assalariats

20 Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

21 Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

22 Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

23 Professionals del dret

24 Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

25 Escriptors, artistes i altres professionals, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari, i similars

26 Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques, l'enginyeria i similars, associats a titulacions de 1r cicle universitari

27 Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 1r cicle universitari, llevat dels òptics, els fisioterapeutes i similars

28 Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 1r cicle universitari

29 Altres professionals associats a titulacions de 1r cicle universitari

30 Tècnics en ciències físiques, químiques i enginyeria

31 Tècnics en ciències naturals i en sanitat

32 Tècnics en educació infantil, instructors de vol, navegació i conducció de vehicles

33 Professionals de suport d'operacions financeres i comercials

34 Professionals de suport de gestió administrativa

35 Altres tècnics i professionals de suport

40 Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport

41 Empleats de biblioteques, serveis de correus i similars

42 Operadors de màquines d'oficina

43 Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats

44 Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats

45 Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten directament amb el públic

46 Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic

50 Treballadors de serveis de restauració

51 Treballadors de serveis personals

52 Treballadors de serveis de protecció i seguretat

53 Dependents de comerç i similars

60 Treballadors qualificats en activitats agrícoles

61 Treballadors qualificats en activitats ramaderes


http://www.idescat.es/scripts/sqlsicono.dll?TC=6&v0=2&v1=5&v3=00







































Codi Descripció

62 Treballadors qualificats en altres activitats agràries

63 Pescadors i treballadors qualificats en activitats piscícoles

70 Encarregats d'obra i altres encarregats de la construcció

71 Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars

72 Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars

73 Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller mecànic

74 Treballadors de les indústries extractives

75 Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars

76 Mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics

77 Mecànics de precisió en metalls, treballadors de les arts gràfiques, ceramistes, fabricants de productes de vidre i artesans de la fusta, el tèxtil i el cuir

78 Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac

79 Treballadors del tractament de la fusta, ebenistes, treballadors de les indústries tèxtils, la confecció, la pell, el cuir, el calçat i similars

80 Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions industrials fixes

81 Operadors d'instal·lacions industrials fixes i similars

82 Encarregats d'operadors de màquines fixes

83 Operadors de màquines fixes

84 Muntadors i engalzadors

85 Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola i d'equips pesants mòbils, i mariners

86 Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera

90 Treballadors no qualificats del comerç

91 Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis

92 Conserges d'edificis, netejavidres i vigilants

93 Altres treballadors no qualificats en altres serveis

94 Peons agraris i pesquers

95 Peons de la mineria

96 Peons de la construcció

97 Peons de les indústries manufactureres

98 Peons del transport i descarregadors































Annex 3 Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques

Codi Descripció

01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen

02 Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen

05 Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen

10 Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba

11 Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas, llevat de les activitats de prospecció

12 Extracció de minerals d'urani i de tori

13 Extracció de minerals metàl·lics

14 Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics

15 Indústries de productes alimentaris i begudes

16 Indústries del tabac

17 Indústries tèxtils

18 Indústries de la confecció i de la pelleteria

19 Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles de basteria, talabarderia i sabateria

20 Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria

21 Indústries del paper

22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

23 Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears

24 Indústries químiques

25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques

26 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics

27 Metal·lúrgia

28 Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips

29 Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics

30 Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics

31 Fabricació de maquinària i materials elèctrics

32 Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions

33 Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

35 Fabricació d'altres materials de transport

36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

37 Reciclatge

40 Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta

41 Captació, depuració i distribució d'aigua

45 Construcció

50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; venda al detall de combustible per a vehicles de motor

51 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes

52 Comerç al detall, llevat del comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i estris domèstics

55 Hoteleria









































Codi Descripció

60 Transport terrestre; transport per canonades

61 Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors

62 Transport aeri i espacial

63 Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges

64 Correus i telecomunicacions

65 Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions

66 Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria

67 Activitats auxiliars de la mediació financera

70 Activitats immobiliàries

71 Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics

72 Activitats informàtiques

73 Recerca i desenvolupament

74 Altres activitats empresarials

75 Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

80 Educació

85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

90 Activitats de sanejament públic

91 Activitats associatives

92 Activitats recreatives, culturals i esportives

93 Activitats diverses de serveis personals

95 Llars que ocupen personal domèstic

99 Organismes extraterritorials


























Annex 4 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement

Descripció CCAE93

1. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen

02 Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen

05 Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen

10 Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba

11 Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas, llevat de les activitats de prospecció

12 Extracció de minerals d'urani i de tori

13 Extracció de minerals metàl·lics

14 Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics

2. Serveis de distribució i construcció 40 Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta

41 Captació, depuració i distribució d'aigua

45 Construcció

3. Baixa tecnologia 15 Indústries de productes alimentaris i begudes

16 Indústries del tabac

17 Indústries tèxtils

18 Indústries de la confecció i de la pelleteria

19 Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles de basteria, talabarderia i sabateria

20 Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria

21 Indústries del paper

22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

37 Reciclatge

4. Baixa-mitjana tecnologia 23 Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears

25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques

26 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics

27 Metal·lúrgia

28 Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips

36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

5. Mitjana-alta tecnologia manufacturera 24 Indústries químiques

29 Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics

31 Fabricació de maquinària i materials elèctrics

34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

35 Fabricació d'altres materials de transport

6. Alta tecnologia 30 Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics

32 Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions

33 Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i ll t i



i rellotgeria

7. Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement 64 Correus i telecomunicacions

72 Activitats informàtiques

73 Recerca i desenvolupament

8. Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia)

61 Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors

62 Transport aeri i espacial

70 Activitats immobiliàries

71 Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics

74 Altres activitats empresarials

9. Serveis financers intensius en coneixement 65 Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions

66 Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria

67 Activitats auxiliars de la mediació financera

10. Altres serveis intensius en coneixement 80 Educació

85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

92 Activitats recreatives, culturals i esportives

11. Serveis de mercat menys intensius en coneixement 50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; venda al detall de combustible per a vehicles de motor

51 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes

52 Comerç al detall, llevat del comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i estris domèstics

55 Hoteleria

60 Transport terrestre; transport per canonades

63 Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges

12. Altres serveis menys intensius en coneixement 75 Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

90 Activitats de sanejament públic

91 Activitats associatives

93 Activitats diverses de serveis personals

95 Llars que ocupen personal domèstic

99 Organismes extraterritorials

estudi del mercat de treball i estratègies d'ocupació a castelldefels

Documents