estudi biomassa finques privades - ripollès desenvolupament · la capital de la comarca. ......

ESTUDI D’AVALUACIÓ DE DISPONIBILITAT

DE BIOMASSA EN FINQUES PRIVADES DEL

RIPOLLÈS

Redactat per:

Març, 2012

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ........................ ........................................................................ 9

2. DESCRIPCIÓ GENERAL ............................. ......................................................................... 13

2.1. Àmbit d’estudi i zonificacions ............... .......................................................................... 13

2.2. Estat socioeconòmic .......................... .............................................................................. 14

2.3. Estat natural ................................ ...................................................................................... 15

2.4. Mercats ...................................... ........................................................................................ 18

2.5. Identificació d’agents clau .................. ............................................................................. 22

3. RECURSOS FORESTALS ............................. ...................................................................... 27

4. QUANTIFICACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL .......... ................................................... 43

4.1. Consideracions de càlcul ..................... ........................................................................... 43

4.2. Distribució de la superfície accessible ...... .................................................................... 45

4.3. Quantificació de la biomassa aprofitable ..... .................................................................. 48

5. DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA D’APROFITAMENT ..... ........................................... 115

5.1. Condicionaments i limitacions ................ ...................................................................... 115

5.2. Logística del subministrament d’estella forest al ........................................................ 116

5.3. Costos d’obtenció ............................ .............................................................................. 117

6. AVALUACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA ............. .................................................. 121

7. BALANÇ I CONCLUSIONS ........................... ..................................................................... 125

8. REFERÈNCIES ................................................................................................................... 129

9. CARTOGRAFIA .................................... .............................................................................. 131

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

Estudi d’avaluació de disponibilitat de biomassa en finques privades del Ripollès

9

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

La comarca del Ripollès es troba situada a la meitat nord oriental de Catalunya, formant part

del sistema oriental del Pirineu. La seva capital és Ripoll, ubicada a la confluència dels rius Ter

i Freser. Integrada dins la província de Girona, el Ripollès està constituït per dinou ajuntaments,

estructurats geogràficament ens tres grans àrees:

Municipis de la Vall de Ribes:

- Campelles

- Pardines

- Planoles

- Queralbs

- Ribes de Freser

- Toses

Municipis de la Vall de Camprodon:

- Camprodon

- Llanars

- Molló

- Sant Pau de Segúries

- Setcases

- Vilallonga de Ter

Municipis del Baix Ripollès:

- Campdevànol

- Gombrèn

- Les Llosses

- Ogassa

- Ripoll

- Sant Joan de les Abadesses

- Vallfogona de Ripollès

Mapa 1: Localització del Ripollès i els seus municipis


10

L’any 2009, el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), amb el suport del

Consell Comarcal del Ripollès (CCR) i l’Institut Català d’Energia (ICAEN), va redactar el Pla

Estratègic d’aprofitament de biomassa forestal per a usos energètics al Ripollès. Aquest pla

analitzava amb detall la disponibilitat de biomassa forestal apta per a ser consumida com a font

energètica a la vegada que reflectia tot un inventari d’instal·lacions municipals que podrien

acabar acollint una caldera de biomassa en el futur. El pla també detallava la logística del

procés productiu de l’estella a la vegada que n’analitzava els costos derivats de totes les fases

del procés.

El pla estava dirigit única i exclusivament en l’àmbit públic municipal de la comarca. És a dir,

que contemplava l’aprofitament de biomassa a les forests d’utilitat pública propietat dels

ajuntaments i les instal·lacions dels mateixos (escoles, ajuntaments, pavellons, centres cívics,

etc.).

La biomassa forestal com a font d’energia local comença a ser ja una realitat a molts indrets de

Catalunya. Al Ripollès, el pla estratègic que es va redactar el 2009 va ser un dels fonaments

per iniciar aquest camí. No obstant, perquè la societat civil en general se’n vegi més

beneficiada, es creu imprescindible que la implantació d’aquesta energia es realitzi també al

sector privat. El Ripollès disposa d’una gran cobertura forestal, molta part d’ella de propietat

privada i un bon grapat d’empreses i entitats que es podrien implicar en el projecte amb els

beneficis que comportaria en tots els àmbits (econòmic, ambiental, creació de llocs de treball,

dinamització co

marcal, etc.).

Els objectius que es plantegen en aquest document són:

- Definir del tipus de biomassa susceptible de ser utilitzada com a font energètica

- Avaluació d’existències forestals per a us energètic aprofitables a les finques privades del

Ripollès

- Desenvolupament de la logística per a la correcta gestió de la biomassa forestal

- Avaluació dels preus d’altres fonts d’energia

- Anàlisi de la viabilitat i sostenibilitat del projecte

- Establir una planificació estratègica de tot el procés productiu

2. DESCRIPCIÓ GENERAL


13

2. DESCRIPCIÓ GENERAL

2.1. Àmbit d’estudi i zonificació

L’estudi contempla la superfície de titularitat privada que hi ha als 19 municipis del Ripollès. La

superfície privada total del Ripollès és de 67.948 ha. No obstant, en aquest treball només s’ha

considerat la superfície estrictament arbrada (39.497 ha), que és sobre la qual es realitza

l’estudi del potencial de biomassa de la zona.

La comarca es sol dividir en 3 grans sectors:

- Baix Ripollès (municipis de Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa,

Gombrèn, Les Llosses i Vallfogona de Ripollès)

- Vall de Ribes (municipis de Ribes de Freser, Pardines, Queralbs, Campelles, Planoles i

Toses)

- Vall de Camprodon (municipis de Camprodon, Sant Pau de Segúries, Molló, Llanars,

Vilallonga de Ter i Setcases)

No obstant, els resultats d’aquest estudi s’exposaran per cadascun dels 19 municipis del

Ripollès així com també pel conjunt de la comarca.

Mapa 2: Distribució de la superfície de titularitat pública i privada al Ripollès


14

Taula 1: Superfícies del Ripollès segons la seva titularitat

Superfície Percentatge

Titularitat pública 27.724 29%

Titularitat privada 67.948 71%

TOTAL Ripollès 95.672 100 %

2.2. Estat socioeconòmic

La comarca del Ripollès està situada al Pirineu Oriental de Catalunya, a la província de Girona.

Està formada per 19 municipis i en total té una població (cens 2011) de 26.393 habitants, amb

una superfície total de 956,24 Km2. El Ripollès, llinda amb quatre comarques catalanes

(Cerdanya, Berguedà, Osona i Garrotxa) i pel nord llinda amb la Cerdanya francesa, el

Conflent, i el Vallespir, la qual cosa implica una gestió transfronterera en un àmbit

d’aproximadament 60 km de frontera amb França. La població per municipi (2011) en ordre de

població creixent és: Campelles 136 hab., Pardines 159 hab., Toses 161 hab., Setcases 176

hab., Queralbs 186 hab., Gombrèn 209 hab., Les Llosses 221 hab., Vallfogona de Ripollès 223

hab., Ogassa 251 hab., Planoles 309 hab., Molló 358 hab., Vilallonga de Ter 476 hab., Llanars

561 hab., Sant Pau de Segúries 694 hab., Ribes de Freser 1.941 hab., Camprodon 2.450 hab.,

Campdevànol 3.477 hab., Sant Joan de les Abadesses 3.492 hab. i Ripoll 10.913 hab, que és

la capital de la comarca. No obstant, un estudi més acurat de la densitat de població permet

concretar que gairebé el 60% dels municipis tenen una densitat menor de 10 hab./km2 aspecte

molt remarcable que situa la comarca en un àmbit de gran ruralitat. La majoria de la població es

concentra en els municipis de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon i

Ribes de Freser. La resta de municipis mantenen un caràcter muntanyenc molt més marcat, fet

que se’n nota en la distribució poblacional.

Quant a la població ocupada per sectors la població es concentra principalment en el sector

dels Serveis, seguit de la Indústria i ja molt després hi trobem la construcció. L’agricultura té un

pes molt residual (menys de 400 persones) tot i tractar-se d’una comarca de muntanya com el

Ripollès.

La comparació entre la població activa correspon a 12.920 habitants actius (2001) i 12.539

habitants inactius. En relació a l’atur, el Ripollès representa un 0,26% del total de Catalunya

amb 1.579 persones aturades l’any 2011. Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, l’atur

femení (50,6%) és lleugerament superior al masculí (49,4%) i es troba 3 punts per sobre la

mitjana catalana (47,9%).

Per aquesta i altres raons estructurals a nivell econòmic és una de les set comarques més

desfavorides de Catalunya (Anoia, Pallars Jussà, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre


15

i Ripollès). Actualment es troba en funcionament el Projecte Treball a les 7 comarques, que té

per objectiu dur a terme projectes ocupacionals i de desenvolupament local.

2.3. Estat natural

El Ripollès és una comarca eminentment forestal, ubicada al sector del Pirineu Oriental català

(província de Girona). De les 95.672 hectàrees que té tota la comarca, 52.326 ha (55%)

corresponen només a superfície arbrada, cosa que situa el Ripollès com una de les comarques

amb major superfície de boscos de Catalunya. D’aquestes 52.326 ha, prop d’un 98% correspon

a superfície arbrada densa, és a dir, amb una fracció de cabuda coberta superior al 20%.

Mapa 3: Superfície de boscos al Ripollès

Al mapa es pot comprovar com la majoria de la massa arbrada es troba a la part central i

meridional de la comarca. La meitat septentrional correspon majoritàriament a la franja

pirinenca, on dominen els prats alpins i subalpins, per sobre els 2.000 metres d’altitud.

Pel que fa al risc d’incendis, majoritàriament la comarca presenta Risc Baix, tot i que en

algunes vessants solelles, especialment de la meitat occidental, tenen Risc Moderat, segons la

classificació del perill bàsic d’incendis que ha realitzat la Generalitat de Catalunya.


16

La comarca del Ripollès acull una gran varietat d’espais naturals protegits. Quan es va redactar

el Pla d’Espais d’Interés Natural de Catalunya se’n van declarar 4 exclusivament dins la

comarca i es van catalogar com a Espais d’Interès Natural (EIN). Aquests són:

- Capçaleres del Ter i del Freser

- Serra Cavallera

- Serra de Montgrony

- Obagues de la Vall del Rigard

Altres EIN’s també es troben a la comarca, però només parcialment, com l’espai de l’Alta

Garrotxa (una part dins el municipi de Camprodon), Serres de Milany-Sant Magdalena i

Puigsacalm-Bellmunt (parcialment dins el municipi de Vallfogona de Ripollès), Serra del

Catllaràs i una petita part de l’espai de la Riera del Sorreigs (ambdós al municipi de Les

Llosses).

Posteriorment es va crear la Xarxa Natura 2000 a la Unió Europea. A Catalunya, la XN2000 es

va basar amb els espais ja protegits dins el PEIN, però alguns d’ells es van ampliar pel que fa a

superfície i també se’n van incloure d’altres. Al Ripollès es va declarar com a espai XN2000 els

següents i nous espais:

- Riberes de l’Alt-Ter

- Rasos de Tubau

Els Rasos de Tubau es troben a cavall del Berguedà (municipis de Sant Jaume de Frontanyà i

la Pobla de Lillet) i el Ripollès (municipis de Gombrèn i Les Llosses).

La superfície total protegida dins el Ripollès és, per tant, de 33.757 ha.


17

Mapa 4: Xarxa Natura 2000 al Ripollès

Taula 2: Superfícies dels espais naturals protegits al Ripollès

Superfície Percentatge

PEIN Ripollès 31.249 32,7%

XN2000 Ripollès 33.757 35,3%

TOTAL Ripollès 95.672 100 %

Dins aquests espais hi trobem tant hàbitats protegits (Hàbitats d’Interès Comunitari) com

espècies de flora i fauna protegides i algunes d’elles amenaçades. Destaquen els hàbitat de pi

negre sobre substrat calcari, les vernedes (Alno-padion), plantes com la sabateta de la Mare de

Déu (Cypripedium calceolus) o espècies de fauna com el trencalòs (Gypateus barbatus), el gall

fer (Tetrao urogallus) o el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis).

La presència d’aquests espais protegits i els valors mencionats en aquest text, condicionen els

aprofitaments de fustes i altre actuacions a la comarca. No obstant, es disposa d’una detallada

informació i cartografia de la localització de tots aquests hàbitats, espècies de flora i fauna.

Aquesta base d’informació és de gran importància a l’hora de compatibilitzar els aprofitaments

fusters amb la preservació d’aquests valors.


18

El clima del Ripollès és Mediterrani, de tipus Pirinenc Oriental a la banda pirinenca (meitat

septentrional de la comarca aproximadament) i Prepirinenc oriental a la banda prepirinenca. És

una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 900 mm a 1200 mm, registrant-se els

valors més alts a les serres més altes del sector pirinenc. Els màxims pluviomètrics són a l’estiu

i els mínims a l’hivern. I pel que fa a les temperatures, els hiverns són molt freds, amb mitjanes

de 3 °C a -3 ºC, i els estius suaus, entre 14 °C i 20 ºC, amb una amplitud tèrmica anual alta a

les valls i moderada a les serralades. Tot l’any hi pot glaçar.

Tant la precipitació com la temperatura i la insolació (irregular en l’espai i en el temps tractant-

se d’una comarca de muntanya) condicionen l’assecatge de la fusta. L’experiència provada fins

el moment és que en aquesta àrea, l’assecatge de l’estella (fusta triturada) requereix d’uns

quants mesos més que altres indrets del país més càlids i de relleus menys pronunciats.

En conclusió, el Ripollès és una comarca de muntanya la qual requereix una despesa

energètica important en sistemes de calefacció. A la vegada, l’assecatge de la fusta és més

lent del que es produeix en altres comarques més meridionals o properes a la costa. Aquest fet

condiciona la logística del procés d’assecatge de l’estella, ja que és gairebé impossible

assecar-la en menys de 3 o 4 mesos. No obstant, la gran presència de boscos la converteix en

una comarca amb grans possibilitats per a la implantació de la biomassa forestal per a usos

energètics.

2.4. Mercats

El mercat de fusta serrada a Espanya va experimentar una forta pujada a partir de mitjans de la

dècada dels 90. Aquest creixement principalment va ser promogut pel sector de la construcció.

L’estancament de la construcció ha impactat fortament en la demanda de fusta serrada.

En proporció a la producció local, Espanya importa la major part de fusta de caducifolis (no

provinent de plantacions forestals) per a la indústria de la serra. El mercat de caducifolis,

principalment orientat a la indústria dels mobles, també es troba afectat per la crisi econòmica.

El mercat del tauler de fusta a Espanya ha experimentat una forta disminució pel que fa al

consum a partir també de la crisi econòmica i el seu impacte, com s’ha comentat, sobre el

sector de la construcció. Els taulers de menor valor agregat (partícules) han disminuït la

producció en major percentatge que la resta. Els de major valor han incrementat el percentatge

destinat a mercats d’exportació.

Encara que es veuen signes de recuperació en certs productes, l’impacte de la crisis es preveu

que continuï encara durant els propers anys.


19

La producció forestal del Ripollès es comercialitza tradicionalment a centre de processament de

la mateixa província de Girona i Barcelona i, en menor mesura, a altres regions d’Espanya.

Tradicionalment, l’extracció de fusta a Catalunya ha estat de l’ordre de 600.000-700.000 m3,

incloent la fusta per a llenyes. La major part de la fusta que s’aprofita és de coníferes

(aproximadament un 75%). Gairebé la totalitat de la fusta de caducifolis va destinada a la

producció de llenyes, la qual representa aproximadament el 30% de la fusta produïda a tota

Catalunya.

Fins el 2004, l’extracció de fusta dels boscos de Catalunya ha estat relativament constant i al

voltant dels 500.000 m3. Al 2005 hi va haver un marcat increment de la demanada de fusta per

al sector de la construcció, amb la posterior disminució a casa d l’estancament d’aquest sector

dins l’àmbit de la crisis econòmica que va començar a patir i que encara pateix el país.

Típicament però, la fusta utilitzada era per a obres, no pas com a fusta estructural en la

construcció (bigueria).

A més de l’impacte de la demanda de la construcció, al 2008 hi va haver un ingrés al mercat

d’elevats volums de fusta de baixa qualitat i cost baix a conseqüència de les tempestes i

temporals de vent que va patir el sud de França. Aquest fet va fer disminuir el preu de mercat

de la fusta, afectant la competitivitat del cost de la fusta local. Això ha provocat el tancament de

les petites indústries serradores a la regió, agreujada aquests darrers anys.

Les principals serradores produeixen principalment fusta serrada per a usos de baix valor

(palets i calaixos).

Tradicionalment, el Ripollès té una llarga història en aprofitament de recursos forestals. Per

exemple, fins a inicis de la dècada dels 90, al Ripollès funcionava, juntament amb un parc

important d’indústria per a la serra de fusta, una fàbrica de paper que s’estima que tenia un

consum d’unes 150.000 tones de fusta cada anys de fusta per a trituració. No obstant, per

diferents raons (principalment la variació en la demanada) han disminuït les pràctiques

d’extracció forestal. L’estancament del sector forestal ha provocat un progressiu abandó de la

gestió forestal, fet que ha suposat un increment de la quantitat de fusta en peu i biomassa

(arbrat de diàmetres petits i sotabosc).

No es disposen de dades precises sobre el consum de fusta a la comarca del Ripollès, ja que

la major part de la indústria actualment operativa es troba en comarques properes i en radis de

distància curts (sobretot les serradores del Berguedà).

El consum anual de la fusta a la província de Girona s’estima entorn a les 105.000 tones de

fusta en roll. Degut a la proximitat de França i la disponibilitat de fusta barata (exemple: fusta


20

provinent de les tombades que va generar l’huracà Klaus), aproximadament un 60% de la

demanada queda coberta per fusta d’importació.

Mapa 5: Localització dels diferents tipus d’indústria forestal i zones de subministrament per a la comarca del Ripollès.

Es considera un radi de 200 km com a distància de subministrament teòrica de matèria primera per a serradores i un

radi de 90 km per a subministrament de plantes de tauler.

Taula 3: Indústries forestals a la regió d’influència del Ripollès. Consum anual estimat de fusta en roll per als diferents

tipus d’indústria forestal

Residus (tn verda/any)

Nº Empresa Localització

Consum

fusta

(m3/any)

Consum

fusta

(tn

verda/any)

Estella Escorça Serradures

1 Pymsaforest

S.L Manresa 30.000 25.080 7.524 2.759 2.508

2 Borgescan Les Borges

Blanques

Dades no

disponibles

Dades no

disponibles Dades no



disponibles

3 Serradora Boix

(Balars) Balars 46.200 38.623 11.587 4.249 3.862

4 Aserradero

Fontova S.A.

Cabra del

Camp 9.500 7.942 2.383 874 794

5 Efausa La Seu

d’Urgell 25.000 20.900 6.270 2.299 2.090

6 Fustes oliveras

S.A.

Fornells de

la Selva 21.000 17.556 5.267 1.931 1.756


21

Taula 3: Indústries forestals a la regió d’influència del Ripollès. Consum anual estimat de fusta en roll per als diferents

tipus d’indústria forestal

Residus (tn verda/any)

Nº Empresa Localització

Consum

fusta

(m3/any)

Consum

fusta

(tn

verda/any)

Estella Escorça Serradures

7 Fustes

Sebastià S.L. Rialp 15.000 12.540 3.762 1.379 1.254

8 Fustes Solà Prats de

Lluçanès

Dades no





disponibles

9 Maderas

Verdaguer S.A. Vidrà 4.500 3.762 1.140 418 376

10 Palets J.

Martorell S.A.

Santa

Coloma de

Farners

Dades no





disponibles

11 Macusa Gironella 60.000 50.160 15.048 5.518 5.016

12 Serradora Boix

(Saltet) Puig-Reig 210.000 175.560 52.668 19.312 17.556

13 Forestal el

Rieral S.L.

La

Coromina

Dades no





disponibles

14 Fustes Jane

S.L. Solsona 32.000 26.752 8.026 2.943 2.675

15 Fustes Serrat

S.A.

Prats de

Lluçanès Dades no





disponibles

16 Madegesa

Santa

Coloma de

Farners

Dades no disponibles





17

Impregnación

de Maderas

S.A.

Gironella Dades no disponibles





18

Maderas Coll

Viader S.L.

(Pregola)

Girona Dades no disponibles





19 Tole catalana Manlleu 125.000 104.500 Dades no disponibles



20 Farpla Lleida 29.440 24.661 - - -

21 Rebrot i

Paisatge La Garriga 18.400 15.382 - - -

22 Fustes Magret Camprodon Dades no disponibles





23 Tradema Solsona 532.800 445.420 - - -

TOTAL 1.200.540 1.003.651 155.471 57.006 51.824

Nota: Com a tona verda es considera tona al 45% d’humitat


22

Com a conclusions de l’estudi de mercat es conclou el següent:

- La demanda de fusta serrada i ús industrial no presenta signes de recuperació a nivells previs

a la crisi econòmica.

- Els productes de major creixement en la demanda són per la indústria de serra de baix valor

afegit.

- La demanda de tauler de fusta presenta així mateix nivells baixos en la demanda, encara que

alguns sectors es preveu que incrementin moderadament la demanda.

- La demanada de fusta per llenya es preveu que augmenti als propers anys impulsada

principalment pel consum industrial de biomassa energètica. El consum tradicional de llenya a

Catalunya i al Ripollès ha estat tant per a ús domèstic com per a ús industrial de petita escala

(no pas la producció d’energia).

- La pèrdua de competitivitat de cost a la producció primària forestal a Catalunya es deu en

gran mesura a la influència sobre el sector de la conjuntura del mercat de la fusta. La situació

del mercat de la fusta serrada, com a principal producte, disminueix tant pel que fa a

l’aprofitament com en el preu de venda en peu a les subhastes.

. La tendència de tancament de les petites serradores limita les alternatives de mercat per la

producció i aprofitament per part d’operadors petits. En conseqüència, la fusta s’ha de

transportar a majors distàncies per arribar als punts de consum, per la qual cosa afecta encara

més al preu final de la producció.

- Degut a la disminució de les activitats silvícoles, la qualitat de la fusta a Catalunya presenta

limitacions a l’hora de competir en nínxols de mercat i això provoca una major presència de

fusta d’importació.

2.5. Identificació d’agents clau

Els agents clau d’aquest projecte són, en primer lloc, els 19 ajuntaments Ripollès i el Consell

Comarcal del Ripollès. Per altra banda s’ha de tenir en compte el Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) a través del seu enginyer tècnic forestal

a la comarca, el Sr. Santi Farriol. L’enginyer del DAAM al Ripollès disposa de totes les dades

referents als aprofitaments de fustes i llenyes que es realitzen en finques que no disposen de

pla de gestió. En aquest aspecte un altre agent important és el Centre de la Propietat Forestal

(CPF) el qual aprova i controla tota la planificació i actuacions que es duen a terme a les

finques que sí tenen pla de gestió.

Pel que fa a l’aprofitament de biomassa per tal d’evitar incendis també es compta amb les

quatre Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la comarca.


23

Taula 4: Agents claus a la comarca del Ripollès per al desenvolupament de l’aprofitament de biomassa forestal de

finques privades per a usos energètics

Entitat Persona responsable

Ajuntament de Campdevànol Joan Manso Bosoms (Alcalde)

Ajuntament de Campelles Joan Dordas Riu (Alcalde)

Ajuntament de Camprodon Esteve Pujol Badà (Alcalde)

Ajuntament de Gombrèn Eudald Picas Mitjavila (Alcalde)

Ajuntament de Llanars Esteve Costa Sala (Alcalde)

Ajuntament de Les Llosses David Serrat Soldevila (Alcalde)

Ajuntament de Molló Josep Coma Guitart (Alcalde)

Ajuntament d’Ogassa Josep Tremps i Bosch (Alcalde)

Ajuntament de Pardines Esteve Perpinyà i Perpinyà (Alcalde)

Ajuntament de Planoles Eva Salmeron i Mateu (Alcaldessa)

Ajuntament de Queralbs Maria Immaculada Constans Ruiz (Alcaldessa)

Ajuntament de Ribes de Freser Marc Prat Arrey (Alcalde)

Ajuntament de Ripoll Jordi Munell Garcia (Alcalde)

Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses Ramon Roqué Riu (Alcalde)

Ajuntament de Sant Pau de Segúries Josep Palos Sastre (Alcalde)

Ajuntament de Setcases Carlos Fernández Amer (Alcalde)

Ajuntament de Toses Joan Bernadas Rosell (Alcalde)

Ajuntament de Vallfogona de Ripollès M. Carme Freixa Bosch (Alcaldessa)

Ajuntament de Vilallonga de Ter Paquita Pastoret i Busquets (Alcaldessa)

Consell Comarcal del Ripollès Miquel Rovira (President)

Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural

Santi Farriol (Enginyer Tècnic Forestal al

Ripollès)

Centre de la Propietat Forestal Josep Maria de Ribot (President)

Diputació de Girona Miquel Calm (Diputat d’Acció Territorial)

ADF Catllar-Montgrony Josep Sagués (President)

ADF Taga-Milany Pere Mallarach (President)

ADF Vall de Camprodon Josep Maria Pujol (President)

ADF Vall de Ribes Eva Salmerón (Presidenta)

3. RECURSOS FORESTALS


27

3. RECURSOS FORESTALS

La comarca del Ripollès és una comarca eminentment forestal. De fet, és una de les

comarques amb major superfície forestal de Catalunya. La superfície arbrada representa un

55% de la superfície total de la comarca.

L’aprofitament de fustes al Ripollès es porta realitzant des d’antic. No obstant, durant els

darrers anys la gestió forestal a Catalunya està patint una situació crítica. L’estancament del

mercat de la fusta, la davallada continuada de preus del producte, la valoració deficient dels

bens i serveis que generen els nostres boscos i la manca d’una política estable i coherent amb

la realitat del sector forestal, condicionen la viabilitat dels boscos de Catalunya. Aquest

estancament ha provocat un progressiu abandonament de la gestió forestal, la qual cosa ha

comportat un increment de la càrrega de combustible present actualment a la majoria de

boscos del país, especialment de fusta de diàmetres petits i sotabosc.

Amb l’abandó de la gestió forestal doncs, els boscos han anat creixent i produint i acumulant

cada cop més biomassa. Com més càrrega de combustible s’acumula als boscos, major és el

risc d’incendis forestals, amb les dràstiques conseqüències que poden comportar per la

societat i el seu entorn natural. Actualment el risc d’incendis a gran part del litoral, pre-litoral i la

Catalunya central és molt elevat. Prova d’aquest fet són els greus incendis que ha patit

Catalunya els últims 15 anys (especialment els dels anys 1994 i 1998 al Berguedà, Bages i

Solsonès). El Pirineu, tot i no ser una àrea crítica pel risc d’incendis, també està exposada als

focs forestals, especialment durant l’hivern, la més seca a les zones de muntanya.

L’espècie arbòria més representada al Ripollès és el pi roig (Pinus sylvestris), amb una

cobertura de 23.855 ha (42 %), seguida del faig (Fagus sylvatica) i del pi negre (Pinus

uncinata), totes dues espècies amb una representació propera al 14 i 12% respectivament.

Altres espècies menys representades són el roure martinenc (Quercus humilis), el roure de fulla

gran (Quercus petraea) i altres planifolis i boscos mixts.


28

Taula 5: Distribució dels boscos al Ripollès, segons les espècies arbòries dominant

ESPÊCIE DOMINANT SUPERFÍCIE %

Pi roig (Pinus sylvestris) 21.977 ha 42%

Pi negre (Pinus uncinata) 6.279 ha 12%

Avet (Abies alba) 261 ha 0,5%

Altres coníferes 261 ha 0,5%

Faig (Fagus sylvatica) 7.326 ha 14%

Roure martinenc (Quercus humilis) 3.140 ha 6%

Roure de fulla gran (Quercus petraea) 3.663 ha 7%

Altres planifolis 9.419 ha 18%

TOTAL 52.326 ha 100%

Mapa 6: Principals masses boscoses del Ripollès, segons espècies arbòries dominants


29

Els boscos del Ripollès es distribueixen des dels 400 fins als 2.400 metres d’altitud sobre el

nivell del mar. És a dir, que a excepció de l’estatge alpí, la resta de la comarca està

representada en major o menor mesura per boscos. No obstant, la major part dels boscos

(60%) es localitzen a la franja altitudinal compresa entre els 800 i els 1.000 metres d’altitud

sobre el nivell del mar (Figura 5).

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

Altitud (metres s.n.m)

ha

Figura 1: Distribució de la superfície de boscos del Ripollès respecte rangs d’altitud. Unitats de superfície expressades

en hectàrees (ha) i d’altitud en metres sobre el nivell del mar (metres s.n.m)

Hi ha clares diferències però, en la localització de les diferents tipologies de bosc segons

l’altitud i la orientació on es troben. Aquests dos paràmetres serien els condicionants més

importants en aquest aspecte, tot i que no són els únics.


30

0%

20%

40%

60%

80%

100%

400

- 6

00

600

- 8

00

80

0 -

100

0

10

00

- 12

00

12

00

- 14

00

14

00

- 16

00

16

00

- 18

00

18

00

- 20

00

20

00

- 22

00

22

00

- 24

00

Altitud (metres s.n.m)

Altres

Quercushumilis/petraea

Pinus uncinata

Pinus sylvestris

Fagus sylvatica

Abies alba

Figura 2: Distribució de les principals espècies arbòries respecte rangs d’altitud. Unitats de presència expressades en

percentatge (%) respecte el total de la franja altitudinal i unitats d’altitud expressades en metres sobre el nivell del mar

(metres s.n.m)

Pel que fa a l’altitud en vessants solells la successió principal seria la de la presència de

rouredes de roure martinenc a les cotes baixes i amb una clara successió a pinedes de pi roig

fins a arribar a les pinedes de pi negre a les parts més altes (a partir d’uns 1.700 metres s.n.m,

aproximadament fins al límit superior del bosc, a uns 2.400 metres), on domina directament

sobre la resta.

A les obagues la situació és diferent: mentre que les cotes mitges i altes també trobem pinedes

de pi roig i pi negre, a les cotes mitges i baixes trobem una gran extensió de fageda i rouredes

de roure de fulla gran. A les obagues també s’hi troben les úniques avetoses del Ripollès, on

destaquen especialment les de Campelles i Planoles i les de la Muntanya de Sant Miquel, a

Setcases. L’avet, pel seu comportament d’espècie d’ombra i règims hídrics elevats no suporta

les orientacions sud en gairebé cap cas.

A les fondalades i proximitats de cursos fluvials són freqüents les masses forestals mixtes de

freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), bedoll (Betula pendula), avellaner (Corylus avellana),

cirerer (Prunus avium) i diferents espècies d’aurons (Acer sp.) i moixeres (Sorbus sp.). El bosc

de ribera més representat al Ripollès és el format per verns (Alnus glutinosa) amb presència de

trèmols (Populus tremula) i altres pollancres (Populus sp.), i també amb algunes espècies de

salzes, sobretot el gatsaule (Salix atrocinerea).


31

Si bé la majoria de forests públiques es gestionen com a bosc regular, les finques privades es

solen portar com a boscos irregulars ja que l’objectiu fonamental ha estat i és l’aprofitament

selectiu per a un ús comercial de la fusta que generi uns certs ingressos periòdics. En aquests

boscos es realitzen tallades de selecció, les quals es repeteixen cada 10-15 anys.

El Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR) gestiona la totalitat de les forests

d’utilitat pública propietat dels ajuntaments de la comarca del Ripollès. Aquestes forests ocupen

una superfície aproximada d’unes 20.000 ha. La resta de forests d’utilitat pública són propietat

de la Generalitat de Catalunya i les gestiona el mateix Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

No obstant, 67.948 ha corresponen a finques privades. El Centre de la Propietat Forestal (CPF)

és l’ens públic que té les competències en matèria d’ordenació, foment i gestió de les finques

forestals privades. És a dir, és el responsable de la ordenació i control de la gestió que es duu

a terme a les finques amb Instruments d’Ordenació Forestal (Pla Tècnic de Gestió i Millora

Forestal i Pla Simple de Gestió Forestal). Aproximadament un 45% de les finques privades del

Ripollès tenen actualment un pla de gestió aprovat. La resta de finques privades no tenen pla

de gestió i l’autorització i seguiment de les actuacions que s’hi duen a terme són competència

directa de l’Enginyer Tècnic Forestal del DAAM al Ripollès.

Mapa 7: Distribució de la superfície privada amb pla i sense pla de gestió aprovat (dades 2011)


32

El Ripollès té unes existències totals de gairebé 6.900.000 m3 de fusta amb escorça en peu

(dades extretes del 3er Inventari Forestal Nacional), amb un total de més de 45 milions

d’arbres, dada més que destacable. La producció del bosc és de poc més de 230.000 m3 per

any.

Taula 6: Existències totals al Ripollès (N, VAE i CC)

N total VAE total CC total CD

(peus) (m 3) (m3/any) 10 19.292.665 814.127 30.468

15 10.428.571 957.868 38.784

20 8.016.987 1.377.318 49.215

25 4.193.984 1.224.048 41.739

30 2.286.086 1.018.403 30.453

35 997.195 632.660 17.492

40 530.820 482.126 12.973

45 138.590 160.896 3.989

50 75.705 103.618 2.641

55 33.579 55.009 1.445

60 11.600 24.619 647

65 6.716 12.792 288

70 9.768 29.244 437

TOTAL 46.022.265 6.892.727 230.571

La distribució de la fusta en peu, però, es mostra molt saturada a les classes petites i mitjanes

d’edat. Aquest fet indica la manca de gestió que s’ha produït en molta superfície de la comarca

durant les darreres dècades.

Taula 7: Densitat arbòria al Ripollès (mitjana i totals per titularitat i superfície protegida)

N (peus/ha) N (peus) CD

Ripollès Boscos públics Boscos privats XN2000

10 340,25 4.365.176 13.438.844 5.718.521

15 183,92 2.359.569 7.264.283 3.091.110

20 141,39 1.813.938 5.584.477 2.376.316

25 73,97 948.985 2.921.591 1.243.200

30 40,32 517.278 1.592.518 677.651

35 17,59 225.668 694.752 295.632

40 9,36 120.082 369.692 157.312

45 2,44 31.304 96.373 41.009

50 1,34 17.191 52.926 22.521

55 0,59 7.569 23.303 9.916

60 0,2 2.566 7.899 3.361

65 0,12 1.540 4.740 2.017

70 0,17 2.181 6.714 2.857

TOTAL 811,66 10.413.046 32.058.111 13.641.424


33

Taula 8: Existències al Ripollès (mitjana i totals per titularitat i superfície protegida)

VAE (m 3/ha) VAE (m 3) CD


10 14,36 184.229 567.176 241.346

15 16,89 216.687 667.104 283.867

20 24,29 311.624 959.381 408.238

25 21,59 276.985 852.740 362.859

30 17,96 230.415 709.366 301.850

35 11,16 143.175 440.786 187.564

40 8,5 109.049 335.724 142.858

45 2,84 36.435 112.171 47.731

50 1,83 23.478 72.279 30.756

55 0,97 12.444 38.312 16.303

60 0,43 5.517 16.984 7.227

65 0,23 2.951 9.084 3.866

70 0,52 6.671 20.538 8.740

TOTAL 121,57 1.559.660 4.801.647 2.043.205

Taula 9: Creixements al Ripollès (mitjana i totals per titularitat i superfície protegida)

CC (m3/ha/any) CC (m 3/any) CD


10 0,54 6.928 21.328 9.076

15 0,68 8.724 26.858 11.429

20 0,87 11.162 34.362 14.622

25 0,74 9.494 29.228 12.437

30 0,54 6.928 21.328 9.076

35 0,31 3.977 12.244 5.210

40 0,23 2.951 9.084 3.866

45 0,07 898 2.765 1.176

50 0,05 641 1.975 840

55 0,03 385 1.185 504

60 0,01 128 395 168

65 0,01 128 395 168

70 0,01 128 395 168

TOTAL 4,09 52.472 161.543 68.740


34

0

50

100

150

200

250

300

350

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

N (

peus

/ha)

Figura 3: Distribució de la densitat de peus per hectàrea segons la classe diamètrica al Ripollès

0

5

10

15

20

25

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

VA

E (m

3/ha

)

Figura 4: Distribució dels volums de fusta en peu per hectàrea segons la classe diamètrica al Ripollès


35

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

CC

(m3/

ha/a

ny)

Figura 5: Distribució del creixement de la fusta en peu per hectàrea i any segons la classe diamètrica al Ripollès

Pel que fa a biomassa, el Ripollès disposa d’un total de gairebé 5,5 milions de tones de fusta

de tronc en peu (al 60% d’humitat en base seca). Si comptem també tota la fracció d’escorça,

brancada i fulles, les existències en biomassa són de més de 8 milions de tones humides.

Taula 10: Biomassa total al Ripollès

Biomassa tronc Biomassa aèria (tronc, escorça, branques i fulles) CD

tn60 tn30 tn60/any tn30/any

10 665.029 540.336 1.115.855 906.632

15 743.360 603.980 1.181.776 960.193

20 1.050.489 853.522 1.581.894 1.285.289

25 947.408 769.769 1.373.740 1.116.164

30 794.774 645.754 1.127.184 915.837

35 497.581 404.284 700.551 569.198

40 390.060 316.923 533.353 433.350

45 134.291 109.111 185.978 151.107

50 88.967 72.286 124.517 101.170

55 48.160 39.130 65.601 53.301

60 23.418 19.027 31.115 25.281

65 12.124 9.851 19.499 15.843

70 31.302 25.433 66.851 54.317

TOTAL 5.426.964 4.409.408 8.107.915 6.587.681 On tn60 = tona al 60% d’humitat en base seca; tn30 = tona al 30% d’humitat en base seca


36

Com a fusta aprofitable per a usos energètics només es considera la biomassa del tronc. La

brancada i fulles no s’han comptabilitzat en els càlculs de biomassa (resultats a partir d’aquest

punt en endavant) ja que produeixen una estella molt heterogènia i de baixa qualitat. A més, es

considera que la brancada i fulles cal que es conservin al bosc, actuant com a font de nutrients

imprescindibles pel futur creixement de la massa arbrada.

Taula 11: Biomassa en tronc al Ripollès segons titularitat i superfície natural protegida

Biomassa (tn30/ha) Biomassa (tn30) CD


10 11,01 141.304 435.024 185.112

15 12,95 166.199 511.669 217.726

20 18,63 239.016 735.846 313.118

25 16,56 212.448 654.051 278.313

30 13,78 176.728 544.083 231.519

35 8,56 109.815 338.083 143.862

40 6,52 83.641 257.500 109.572

45 2,18 27.946 86.035 36.610

50 1,40 18.007 55.438 23.590

55 0,74 9.545 29.385 12.504

60 0,33 4.231 13.026 5.543

65 0,18 2.263 6.968 2.965

70 0,40 5.117 15.753 6.703

TOTAL 93,24 1.196.260 3.682.863 1.567.138

Taula 12: Increments de biomassa en tronc al Ripollès segons titularitat i superfície natural protegida

Biomassa (tn30/ha/any) Biomassa (tn30/any) CD


10 0,41 5.314 16.359 6.961

15 0,52 6.691 20.600 8.766

20 0,67 8.561 26.356 11.215

25 0,57 7.282 22.418 9.539

30 0,41 5.314 16.359 6.961

35 0,24 3.050 9.391 3.996

40 0,18 2.263 6.968 2.965

45 0,05 689 2.121 902

50 0,04 492 1.515 645

55 0,02 295 909 387

60 0,01 98 303 129

65 0,01 98 303 129

70 0,01 98 303 129

TOTAL 3,14 40.246 123.903 52.723


37

Pel que fa a les produccions anuals de fusta de les principals espècies arbòries de la comarca,

el pi roig és clarament la més productiva en termes globals. Concretament les produccions

anuals d’aquesta espècie són d’uns 112.000 m3, que significa gairebé la meitat de la producció

total de fusta dels boscos de la comarca del Ripollès (Taula 2).

Taula 13: Distribució de les masses boscos al Ripollès, segons les espècies arbòries dominants i els seus creixements

ESPÈCIE DOMINANT Increments anuals

m3/any %

Pi roig (Pinus sylvestris) 112.265 49%

Pi negre (Pinus uncinata) 26.220 11%

Avet (Abies alba) 1.864 0,8%

Altres coníferes 539 0,2%

Faig (Fagus sylvatica) 39.030 17%

Roure martinenc (Quercus humilis) 7.223 3%

Roure de fulla gran (Quercus petraea) 11.626 5%

Altres planifolis 32.882 14%

TOTAL 230.571 100%

No obstant, quan s’analitzen les existències (VAE) per cada espècie també es pot comprovar

que els volums són molt elevats a les classes diamètriques mitjanes i petites. Aquest fet es

comprova especialment en les espècies sobre les quals es fa menys gestió, com el faig i els

roures. Pel que fa a l’alzina, els valors tant alts en classes diamètriques petites (CD10 i 15) són

deguts també al fet que l’alzina que trobem al Ripollès (majoritàriament al sector oriental del

municipi de Camprodon) estan ubicats en terrenys molt agrestes, a força altitud i amb

profunditats del sòl força baixes.


38

Figures 6, 7, 8 i 9: Distribució diamètrica de les existències (VAE) de les espècies més importants i representatives de

la comarca del Ripollès

Al Ripollès, les espècies forestals que més s’aprofiten són el pi roig (Pinus sylvestris) i el pi

negre (Pinus uncinata). Fins fa no molts anys també ho era el faig (Fagus sylvatica), tot i que el

seu aprofitament ha minvat molt els últims temps. En termes generals, les espècies

predominants són totes de valor comercial i amb potencial per a l’aprofitament, malgrat la

situació actual de crisi econòmica.

La productivitat dels boscos del Ripollès és relativament baixa, en funció del potencial productiu

de la zona, l’espècie i de les condicions per al desenvolupament forestal. Es considera que la

capacitat productiva dels boscos es troba, en aquests moments, saturada i que es podria

incrementar mitjançant pràctiques silvícoles adequades.

Roures

0

3

6

9

12

15

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

VA

E (

m3/

ha)

Alzina ( Quercus ilex )

0

5

10

15

20

25

30

35

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

VA

E (

m3/

ha)

Pi roig ( Pinus sylvestris )

0

5

10

15

20

25

30

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

VA

E (

m3/

ha)

Pi negre ( Pinus uncinata )

0

5

10

15

20

25

30

35

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

VA

E (

m3/

ha)

Faig (Fagus sylvatica )

0

5

10

15

20

25

30

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

CD

VA

E (

m3/

ha)


39

Pin

us s

ylve

stris

Pin

us u

ncin

ata

Fag

us s

ylva

tica A

bies

alb

a

Rou

res

Alz

ina

Altr

es c

onífe

res

Altr

es p

lani

folis

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Espècies

m3 /h

a/an

y

Figura 10: Creixement anual de les espècies arbòries al Ripollès

Lògicament les espècies que creixen en ambient més humits, com l’avet i el faig, tenen els

majors creixements. Si bé les espècies més aprofitades (pi roig i el pi negre) no tenen un

creixement tant alt com les altres dues mencionades, cal tenir present que, per a ús energètic,

totes les espècies són d’interès i potencialment consumibles (a part de les protegides,

lògicament).

L’existència de zones amb pendent pronunciada limita l’aprofitament forestal en pendents fins

al 60% en la majoria d’indrets. Cal tenir present que les zones amb menys del 10% de pendent

solen ser terrenys agrícoles, mentre que per sobre el 60% el potencial aprofitable disminueix

progressivament. A més, en pendents superiors a aquestes, el caràcter protector de la massa

arbrada és un factor clau a tenir en compte.

Com a conclusió d’aquest capítol, podem dir que el volum de biomassa en peu al Ripollès es va

incrementant any rere any ja que l’extracció anual és inferior al creixement mig del bosc.

4. QUANTIFICACIÓ DE LA BIOMASSA

FORESTAL


43

4. QUANTIFICACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL

4.1. Consideracions de càlcul

En primer lloc cal fer una definició i descripció de les característiques de la biomassa que es

considera potencialment aprofitable per a ús energètic en aquest estudi. Com a biomassa

aprofitable es considera:

• Coníferes:

- El 25% de la fusta de la classe diamètrica 10 (CD10)



- El 10% de la fusta de la classe diamètrica superior a 20 (CD>20)

• Planifolis:





A l’hora de definir aquests percentatges s’ha tingut en compte la viabilitat econòmica de la treta

de la fusta. Per exemple, la fusta de la CD10, si bé seria totalment apta per a ús energètic i

sobre la qual a més no hi ha cap valor comercial actualment, sí que resulta molt costós fer-ne la

treta. No obstant, la fusta de les CD15 i 20 és la que se’n pot aprofitar una major part ja que els

costos d’extracció no són tant elevats i molta part d’aquesta actualment no té gaire valor

comercial. Per sobre d’aquests diàmetres s’ha considerat la fusta no aprofitable dels arbres

amb destí per a serra. És a dir, de la fusta clarament comercial per a la industria serradora

(CD>20) sempre n’hi ha una part no aprofitable, com són les puntes i culs.

En conjunt però, es pot observar que el percentatge aprofitable per a biomassa és més elevat

en els planifolis. La majoria de planifolis i molt especialment el faig, no creixen de la mateixa

manera que ho fan les coníferes. Solen tenir més malformacions, desviacions de tronc,

brancada més grossa, etc. fet que fa que una major part de la fusta que es talla no es pugui

aprofitar des del punt de vista de la indústria.

Cal remarcar que s’aprofitarà el tronc de l’arbre. La brancada i fulles es deixaran al bosc per

motius tècnics però sobretot per motius ecològics, ja que part d’aquesta brancada ha d’acabar

constituint una important font de nutrients per al sòl.


44

Cal tenir present que aquests percentatges són aproximacions. Cada forest, cada bosc, té les

seves pròpies característiques i per tant és evident que és impossible assignar aquests

percentatges de forma rígida arreu. No obstant, per la pròpia experiència de l’equip tècnic que

redacta aquest projecte juntament amb l’enginyer forestal del DAAM a la comarca, es

consideren els més propers al que seria la realitat dels aprofitaments de fustes a la comarca del

Ripollès a dia d’avui.

Com s’ha comentat en capítols anteriors, les espècies arbòries més aprofitades al Ripollès són

el pi roig, el pi negre i el faig.

Per altra banda, la quantificació d’existències i realització de la cartografia, s’ha partit de la

següent informació:

- Dades inventarials: dades del 3er Inventari Forestal Nacional (IFN3), extretes de l’aplicació

MiraBosc Online de la web del CREAF.

- Cartografia digital: cartografia de les forests d’utilitat pública (Cupcat), carografia dels

Instruments d’Ordenació Forestal per a finques privades (IOF), Mapa de Cobertes del Sòl de

Catalunya (MCSC), Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (CHC50), Hàbitats d’Interès

Comunitari (HIC), Mapa de Vegetació, Perill Bàsic d’Incendis, models digitals del terreny

(models d’elevacions i de pendents) i diverses capes digitals específiques en l’àmbit del

Ripollès (límits municipals, Xarxa Natura 2000, xarxa viària, hidrografia, corbes de nivell, etc).

S’ha optat per utilitzar les dades de l’IFN3 ja que no es disposa de cap inventari forestal més

detallat pel conjunt de la comarca. Per tant, es considera que l’àmbit de treball d’aquest estudi,

l’IFN esdevé la font d’informació més objectiva i fiable.

Per quantificar les existències i calcular el potencial aprofitable per a biomassa a la zona

d’estudi, s’ha procedit, en primer lloc, al càlcul de la superfície potencial aprofitable, és a dir,

aquella superfície on és factible l’aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic. El factor

limitant que s’ha considerat és la pendent: s’han descartat totes les àrees arbrades situades en

pendents superiors al 60%. La resta es considera aprofitable. Les zones amb pendents

superiors solen ser protectores i juguen un paper fonamental en el control de l’erosió.

En aquest projecte s’ha descartat incorporar la xarxa viària com un factor més a l’hora de

definir la superfície potencialment aprofitable. Això es deu a diversos motius: en primer lloc

perquè no es disposa d’una base digital completa de tots els camins de desembosc ni ròssecs

existents a les finques privades del Ripollès. Aquest fet faria subestimar clarament la superfície

aprofitable i donaria lloc a resultats força esbiaixats. Per altra banda s’ha considerat que per

sota una pendent del 60%, des del punt de vista tècnic, es poden construir pistes i camins de


45

desembosc i en el qual, almenys actualment, hi ha una línia de subvencions del DAAM

destinada concretament a aquestes actuacions. Per tant, en cas de ser necessari, es podria

recórrer a aquesta línia de finançament per poder accedir a la fusta que es vol aprofitar.

Pel que fa a les zones d’especial protecció per a la fauna i la flora, s’ha cregut convenient no

tenir-les en compte en aquesta primera fase del projecte de biomassa en finques privades si

serà imprescindible anar analitzant i considerant-les a mesura que el projecte de la biomassa

en finques privades del Ripollès vagi avançant. Cal tenir present que tant la fauna com la flora

són factors que tenen variacions constants en la seva distribució sobre el terreny amb el pas

dels anys. Per tant, es considera que el més oportú és que sigui un factor a considerar a

mesura que es vagin planificant els aprofitaments.

Tots els càlculs s’han realitzat tant per cadascun dels 19 municipis del Ripollès així com pel

global de la comarca.

4.2. Distribució de la superfície accessible

Si bé la superfície de finques privades al Ripollès és de 67.948 hectàrees, la superfície

estrictament arbrada accessible (menys del 60% de pendent) és de 31.933 hectàrees. La major

part de la superfície arbrada en finca privada s’ubica al sud i centre de la comarca, ja que a la

part més septentrional (capçaleres dels cursos fluvials) és la zona o dominen les forests

d’utilitat pública. Destaca especialment la superfície als municipis de Les Llosses i Ripoll.

També es pot comprovar com la superfície potencialment aprofitable de planifolis es localitza

majoritàriament a l’est i sud-est de la comarca, mentre que la de les coníferes la trobem al

centre, oest i sud-oest del Ripollès.


46

Mapa 8: Superfície forestal arbrada en finques privades del Ripollès segons tipologies de bosc

El 44% de la superfície de titularitat privada disposa un pla de gestió aprovat i vigent (dades

2011), fet que suposa un total de 30.159 ha ordenades. Si tenim en compte la distribució de la

superfície arbrada aprofitable en funció de si la propietat disposa o no de pla de gestió, el

resultat per cada municipi i pel conjunt de la comarca és el que es mostra a la taula de la

següent pàgina:


47

Taula 14: Distribució de la superfície potencial aprofitable per a biomassa per a cada municipi en funció de si té o no pla de gestió i de la tipologia de bosc

Superfície arbrada aprofitable amb pla de gestió

(ha)

Superfície arbrada aprofitable sense pla de gestió

(ha) Superfície arbrada aprofitable total (ha)

Coníferes Planifolis Bosc Mixt TOTAL Coníferes Plan ifolis Bosc Mixt TOTAL Coníferes Planifolis Bosc Mi xt TOTAL

Campdevànol 825 183 189 1.197 495 96 147 738 1.320 278 336 1.934

Campelles 20 33 52 105 58 115 33 206 78 148 85 311

Camprodon 96 1.680 6 1.782 92 3.031 47 3.170 188 4.711 53 4.952

Gombrèn 921 270 282 1.473 361 69 138 568 1.283 339 419 2.041

Les Llosses 3.286 747 1.662 5.695 1.679 392 426 2.497 4.965 1.139 2.088 8.192

Llanars 0 19 0 19 2 258 0 260 2 278 0 280

Molló 64 275 8 347 22 316 24 362 87 590 32 709

Ogassa 233 372 84 689 53 383 7 443 286 755 91 1.132

Pardines 10 69 15 94 16 209 8 233 26 278 23 327

Planoles 16 18 0 34 76 106 0 182 91 124 0 215

Queralbs 0 8 0 8 60 117 3 180 60 125 3 188

Ribes de Freser 20 23 256 299 262 269 46 577 282 524 69 875

Ripoll 1.369 493 225 2.087 1.246 778 385 2.409 2.615 1.271 611 4.497

Sant Joan de les Abadesses 360 489 281 1.130 857 856 251 1.964 1.217 1.345 532 3.094

Sant Pau de Segúries 0 81 24 105 12 137 2 151 12 219 26 257

Setcases 0 0 0 0 77 42 0 119 77 42 0 119

Toses 191 7 0 198 528 95 0 623 719 101 0 820

Vallfogona de Ripollès 18 683 171 872 128 345 81 554 146 1.028 251 1.425

Vilallonga de Ter 9 101 0 110 61 386 0 447 70 487 0 557

RIPOLLÈS 7.484 5.834 3.046 16.364 6.085 8.002 1.598 15.685 13.524 13.788 4.620 31.932

- Superfície arbrada aprofitable: superfície arbrada de titularitat privada amb una pendent inferior al 60%

- Bosc Mixt: massa arbrada amb barreja de coníferes i planifolis


48

4.3. Quantificació de la biomassa aprofitable neta

En aquest capítol es presenten els resultats corresponents a la disponibilitat anual de biomassa

apta per a usos energètics per a cadascun dels 19 municipis del Ripollès, a la vegada que

també es fa un resum final per a tota la comarca.

Per conèixer el potencial aprofitable, s’ha utilitzat el criteri base d’aprofitament forestal

sostenible, és a dir, no tallar més quantitat de fusta de la que genera el propi bosc. Per aquest

motiu els càlculs s’han fet en base als creixements corrents anuals. El creixement del bosc,

expressat en tones de fusta seca a l’any i sota les restriccions que s’han expressat al capítol

4.1, és la xifra que marca el potencial màxim aprofitable a l’àrea d’estudi per a ús energètic.

Com que el Poder Calorífic Inferior (PCI) de la majoria d’espècies arbòries és molt semblant

(entre 3,2 i 3,5 KWh/kg aproximadament) s’ha optat per expressar els resultats en dos grans

grups d’espècies:

1) Coníferes

2) Planifolis

Les coníferes més representades al Ripollès són el pi roig, el pi negre i l’avet. D’aquestes, el pi

roig és clarament l’espècie més representada i abundant de les coníferes a les forests de

titularitat privada de la comarca. Al Ripollès hi trobem una gran varietat d’espècies planifòlies.

No obstant, el faig i el roure són els més abundants. També hi trobem alzina, però aquesta es

concentra principalment a l’est de la comarca, bàsicament al municipi de Camprodon.

Les densitats arbòries que s’han utilitzat per transformar els resultats de creixements

(m3/ha/any i m3/any) a tones de fusta anuals han estat les mitjanes que dóna el programari

Mirabosc Online vIFN:

1) Coníferes: 540 kg/tn (al 0% d’humitat)

2) Planifolis: 690 kg/tn (al 0% d’humitat)

3) Total: 590 kg/tn (al 0% d’humitat)

A partir de les tones al 0% d’humitat s’ha pogut fer el càlcul a tones “seques”, que com s’ha dit,

és la fusta al 30% d’humitat en base seca.

Com a biomassa apta per al consum energètic s’ha considerat la fusta de tronc a un 30%

d’humitat en base seca. És a dir, que el 30% en pes de la matèria seca correspon a aigua. No

es consideren aprofitables per a bioenergia les fraccions de brancada ni les fulles ni el matollar,

degut a que són materials amb un elevat contingut de nutrients que interessa conservar al


49

bosc. A més, poden malmetre les instal·lacions de bioenergia, generen un excés de cendres i

tenen un cost d’aprofitament massa elevat degut a la seva baixa densitat volumètrica (tn/esteri,

pes per unitat de volum).

Els resultats que es presenten en aquest capítol ja tenen en compte la mortalitat existent a la

zona. Per ser exactes, els càlculs s’han realitzat tenint en compte exclusivament la fracció de

massa arbrada viva de l’àrea d’estudi.

A més, tal i com s’ha fet en el capítol de superfícies accessibles (4.2) els resultats es presenten

en 3 àmbits dins de cada municipi:

1) Finques amb pla de gestió aprovat

2) Finques sense pla de gestió

3) Total (finques amb i sense pla)

Per altra banda, al capítol 4.2 s’ha especificat la superfície de bosc de coníferes, la de bosc de

planifolis i també la de bosc mixt. Per fer els càlculs del potencial aprofitable, la superfície de

bosc mixt s’ha atribuït en un 50% a cadascuna de les dues tipologies (coníferes i planifolis).

Aquesta correcció s’ha realitzat ja que no és possible extreure dades d’inventari de masses

mixtes en general des del programari MiraBosc Online vIFN.

El que per ara resulta impossible determinar és la potencial demanda de producte. Per saber-la

caldria fer un sondeig exhaustiu a empreses i particulars per conèixer les inquietuds i

possibilitats d’instal·lacions de biomassa a tota la comarca dins l’àmbit privat, fet que va molt

més enllà de l’objectiu principal d’aquest estudi.


50

CAMPDEVÀNOL

CONÍFERES

Amb Pla de Gestió Sense Pla de Gestió TOTAL CD m3/ha/any

m3/any tn60/any tn30/any m 3/any tn60/any tn30/any m 3/any tn60/any tn30/any

10 0,59 136 118 96 84 73 59 221 191 155

15 0,73 337 291 237 208 180 146 546 471 383

20 0,94 431 372 302 266 230 187 697 602 489

25 0,75 69 60 48 43 37 30 112 97 78

30 0,75 69 60 49 43 37 30 112 97 79

35 0,36 33 28 23 20 17 14 53 46 37

40 0,02 2 2 1 1 1 1 3 2 2

45 0,03 3 2 2 2 1 1 4 4 3

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,17 1.079 933 758 667 576 468 1.747 1.509 1.226

Superfície

CONÍFERES

(ha)

Finques amb Pla de Gestió 920 Finques sense Pla de Gestió 568

TOTAL 1.488


51

CAMPDEVÀNOL

PLANIFOLIS



10 1,46 101 111 90 62 68 55 162 179 146

15 0,39 65 72 58 40 44 36 105 116 94

20 0,43 72 79 64 44 48 39 116 128 104

25 0,71 39 43 35 24 27 22 63 70 57

30 0,59 33 36 29 20 22 18 52 58 47

35 0,41 22 25 20 14 15 12 36 40 32

40 0,60 33 37 30 20 22 18 53 59 48

45 0,07 4 4 4 2 3 2 6 7 6

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,65 369 408 331 226 249 202 595 657 534

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 446


52

CAMPDEVÀNOL

TOTAL



10 0,69 237 229 186 146 141 114 383 370 300

15 0,70 402 363 295 248 224 182 651 587 477

20 0,88 502 451 367 310 278 226 812 730 593

25 0,75 108 103 84 67 63 51 175 166 135

30 0,73 102 96 78 63 59 48 164 155 126

35 0,36 55 53 43 34 33 26 89 86 70

40 0,08 35 38 31 21 23 19 56 62 50

45 0,03 7 7 5 4 4 3 11 11 9

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,22 1.449 1.340 1.089 892 825 670 2.341 2.166 1.760

Superfície

TOTAL

(ha)

Finques amb Pla de Gestió 1.197 Finques sense Pla de Gestió 738

TOTAL 1.934


53

CAMPELLES

CONÍFERES



10 0,41 5 4 3 8 7 5 12 11 9

15 0,57 13 11 9 21 18 15 34 30 24

20 0,36 8 7 6 13 11 9 21 18 15

25 0,64 3 3 2 5 4 3 8 7 5

30 1,05 5 4 3 8 7 5 13 11 9

35 1,18 5 5 4 9 8 6 14 12 10

40 2,14 10 8 7 16 14 11 26 22 18

45 0,45 2 2 1 3 3 2 5 5 4

50 0,39 2 2 1 3 2 2 5 4 3

55 0,10 0 0 0 1 1 1 1 1 1

60 0,05 0 0 0 0 0 0 1 1 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 7,33 53 46 37 86 75 61 140 121 98

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 120


54

CAMPELLES

PLANIFOLIS



10 0,43 6 7 6 14 16 13 20 23 18

15 0,38 13 15 12 30 33 27 43 48 39

20 0,88 31 34 28 69 77 62 100 111 90

25 1,17 14 15 12 31 34 28 45 49 40

30 0,65 8 8 7 17 19 15 25 27 22

35 0,20 2 3 2 5 6 5 7 8 7

40 0,16 2 2 2 4 5 4 6 7 6

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,87 76 84 68 171 189 153 247 273 222

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 190


55

CAMPELLES

TOTAL



10 0,42 11 11 9 22 22 18 33 33 27

15 0,52 27 26 21 51 52 42 78 78 63

20 0,50 39 41 33 83 88 71 122 129 105

25 0,79 17 18 14 36 38 31 52 56 45

30 0,93 12 13 10 25 26 21 37 38 31

35 0,90 8 7 6 14 13 11 22 20 17

40 1,58 12 11 9 20 18 15 32 29 24

45 0,32 2 2 1 3 3 2 5 5 4

50 0,28 2 2 1 3 2 2 5 4 3

55 0,07 0 0 0 1 1 1 1 1 1

60 0,04 0 0 0 0 0 0 1 1 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 6,34 130 130 106 257 263 214 387 394 320

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 310


56

CAMPRODON

CONÍFERES



10 1,06 26 23 19 31 26 21 57 49 40

15 1,21 60 52 42 69 60 49 129 112 91

20 1,27 63 55 44 73 63 51 136 118 96

25 1,20 12 10 8 14 12 10 26 22 18

30 0,87 9 8 6 10 9 7 19 16 13

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,17 2 2 1 2 2 1 4 3 3

45 0,08 1 1 1 1 1 1 2 1 1

50 0,09 1 1 1 1 1 1 2 2 1

55 0,11 1 1 1 1 1 1 2 2 2

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 6,06 175 151 123 202 175 142 377 326 265

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 214


57

CAMPRODON

PLANIFOLIS



10 0,69 289 320 260 525 580 471 815 900 731

15 0,73 734 811 659 1.333 1.471 1.195 2.067 2.282 1.854

20 0,65 654 722 586 1.187 1.310 1.064 1.840 2.032 1.651

25 0,49 165 183 148 300 331 269 466 514 418

30 0,28 95 105 85 172 190 155 267 295 240

35 0,14 46 51 41 84 92 75 130 143 117

40 0,06 20 22 18 36 39 32 55 61 50

45 0,05 17 19 15 31 34 27 47 52 43

50 0,02 8 9 7 14 16 13 22 24 20

55 0,03 10 11 9 19 21 17 29 32 26

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,01 2 2 2 3 4 3 5 6 5

70 0,03 9 10 8 17 18 15 26 28 23

TOTAL 3,17 2.049 2.262 1.838 3.720 4.106 3.336 5.769 6.369 5.175

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)

Finques amb Pla de Gestió 1.683 Finques sense Pla de Gestió 3.054

TOTAL 4.737


58

CAMPRODON

TOTAL



10 0,71 316 342 278 556 606 493 872 949 771

15 0,76 794 863 701 1.402 1.531 1.244 2.196 2.394 1.945

20 0,69 717 776 631 1.260 1.373 1.116 1.977 2.149 1.746

25 0,53 177 193 157 314 343 279 491 536 436

30 0,32 104 112 91 182 199 162 286 311 253

35 0,13 46 51 41 84 92 75 130 143 117

40 0,07 21 23 19 38 41 33 59 64 52

45 0,52 18 19 16 31 34 28 49 54 44

50 0,03 9 9 8 15 16 13 24 26 21

55 0,04 11 12 10 20 22 18 31 34 28

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,01 2 2 2 3 4 3 5 6 5

70 0,03 9 10 8 17 18 15 26 28 23

TOTAL 3,81 2.224 2.414 1.961 3.922 4.281 3.478 6.146 6.694 5.439

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 4.952


59

GOMBRÈN

CONÍFERES



10 1,01 269 232 189 109 94 76 377 326 265

15 1,33 707 611 497 286 247 201 994 859 698

20 1,01 537 464 377 218 188 153 755 652 530

25 1,22 129 112 91 52 45 37 181 157 127

30 0,77 82 71 58 33 29 23 116 100 81

35 0,52 56 48 39 23 19 16 78 67 55

40 0,18 19 16 13 8 7 5 27 23 19

45 0,08 8 7 6 3 3 2 12 10 8

50 0,02 2 2 1 1 1 1 3 2 2

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 6,14 1.810 1.564 1.270 732 633 514 2.542 2.196 1.785

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 1.492


60

GOMBRÈN

PLANIFOLIS



10 0,09 9 10 8 3 3 3 12 13 11

15 0,53 132 146 118 44 49 40 176 194 158

20 0,60 149 164 133 50 55 45 198 219 178

25 0,44 36 40 32 12 13 11 48 53 43

30 0,55 45 50 40 15 17 14 60 66 54

35 0,29 24 27 22 8 9 7 32 36 29

40 0,09 7 8 7 2 3 2 10 11 9

45 0,15 12 13 11 4 4 4 16 18 14

50 0,09 8 8 7 3 3 2 10 11 9

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,05 4 5 4 1 2 1 6 7 5

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,89 426 470 382 142 157 128 569 628 510

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 549


61

GOMBRÈN

TOTAL



10 0,78 277 242 196 112 97 79 389 339 275

15 1,13 839 757 615 330 296 241 1.170 1.053 856

20 0,91 686 628 511 267 243 197 953 871 708

25 1,02 165 151 123 64 58 48 230 210 171

30 0,72 127 121 98 48 45 37 176 166 135

35 0,47 80 75 61 31 28 23 110 103 84

40 0,16 26 24 20 10 9 8 36 34 27

45 0,10 20 21 17 7 7 6 28 28 23

50 0,04 9 10 8 3 3 3 13 14 11

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,01 4 5 4 1 2 1 6 7 5

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 5,33 2.236 2.034 1.653 875 790 642 3.111 2.824 2.295

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 2.041


62

LES LLOSSES

CONÍFERES



10 0,39 399 345 280 184 159 129 583 504 409

15 0,77 1.578 1.363 1.108 725 626 509 2.303 1.990 1.617

20 0,97 1.995 1.724 1.401 917 792 644 2.912 2.516 2.044

25 0,73 299 258 210 137 119 96 436 377 306

30 0,39 162 140 114 75 64 52 237 205 166

35 0,16 67 58 47 31 27 22 98 84 68

40 0,09 38 33 26 17 15 12 55 48 39

45 0,03 11 10 8 5 4 4 16 14 11

50 0,00 2 1 1 1 1 1 2 2 2

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,53 4.551 3.932 3.195 2.091 1.807 1.468 6.642 5.739 4.663

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 6.009


63

LES LLOSSES

PLANIFOLIS



10 0,81 320 353 287 123 135 110 442 488 397

15 0,59 557 615 500 214 236 192 771 851 692

20 0,77 734 810 658 281 311 252 1.015 1.120 910

25 0,53 167 184 150 64 71 57 231 255 207

30 0,18 56 62 50 21 24 19 77 86 70

35 0,26 83 91 74 32 35 28 114 126 102

40 0,30 94 104 85 36 40 32 131 144 117

45 0,10 31 34 28 12 13 11 43 47 38

50 0,03 10 11 9 4 4 3 13 15 12

55 0,02 5 6 5 2 2 2 8 8 7

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,59 2.057 2.271 1.845 789 871 707 2.845 3.141 2.552

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 2.183


64

LES LLOSSES

TOTAL



10 0,49 719 698 567 306 294 239 1.025 992 806

15 0,72 2.135 1.979 1.608 939 862 701 3.074 2.841 2.308

20 0,92 2.729 2.534 2.059 1.198 1.103 896 3.927 3.637 2.955

25 0,68 466 443 360 201 189 154 667 632 514

30 0,34 218 202 164 96 88 72 315 290 236

35 0,19 149 149 121 62 61 50 212 210 171

40 0,14 132 137 111 54 55 45 186 192 156

45 0,04 42 44 36 17 18 14 59 61 50

50 0,01 11 12 10 4 5 4 16 17 14

55 0,00 5 6 5 2 2 2 8 8 7

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,54 6.608 6.203 5.040 2.880 2.677 2.175 9.488 8.880 7.215

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 8.192


65

LLANARS

CONÍFERES



10 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

15 0,17 0 0 0 0 0 0 0 0 0

20 0,25 0 0 0 0 0 0 0 0 0

25 0,24 0 0 0 0 0 0 0 0 0

30 0,15 0 0 0 0 0 0 0 0 0

35 0,15 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,08 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 1,03 0 0 0 1 0 0 0 0 0

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 2


66

LLANARS

PLANIFOLIS



10 3,62 17 19 16 234 258 210 251 278 226

15 3,75 43 48 39 580 641 521 624 689 560

20 0,61 7 8 6 94 104 84 101 112 91

25 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

30 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 7,98 68 75 61 908 1.003 815 976 1.078 876

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 278


67

LLANARS

TOTAL



10 0,72 17 19 16 234 258 210 251 278 226

15 0,88 43 48 39 581 641 521 624 689 560

20 0,32 7 8 6 94 104 85 101 112 91

25 0,19 0 0 0 0 0 0 0 0 0

30 0,12 0 0 0 0 0 0 0 0 0

35 0,12 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,07 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,42 68 75 61 909 1.003 815 977 1.078 876

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 279


68

MOLLÓ

CONÍFERES



10 0,90 15 13 11 8 7 5 23 20 16

15 1,00 34 30 24 17 15 12 52 45 36

20 0,30 10 9 7 5 4 4 15 13 11

25 0,17 1 1 1 1 0 0 2 1 1

30 0,28 2 2 1 1 1 1 3 2 2

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,65 63 54 44 32 27 22 95 82 66

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 103


69

MOLLÓ

PLANIFOLIS



10 0,52 37 40 33 43 47 39 80 88 71

15 0,70 117 129 105 137 151 123 254 280 227

20 0,39 66 72 59 77 85 69 143 158 128

25 0,66 37 41 33 43 48 39 80 89 72

30 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,33 18 20 16 22 24 19 40 44 36

45 0,02 1 1 1 2 2 1 3 3 2

50 0,06 3 3 3 4 4 3 7 8 6

55 0,05 3 3 2 3 4 3 6 7 5

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,73 281 310 252 331 365 297 612 675 549

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 606


70

MOLLÓ

TOTAL



10 0,69 52 54 44 51 54 44 103 108 88

15 0,83 151 158 129 154 166 135 305 325 264

20 0,35 76 81 66 82 90 73 158 171 139

25 0,45 38 42 34 44 48 39 82 90 73

30 0,12 2 2 1 1 1 1 3 2 2

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,19 18 20 16 22 24 19 40 44 36

45 0,01 1 1 1 2 2 1 3 3 2

50 0,03 3 3 3 4 4 3 7 8 6

55 0,03 3 3 2 3 4 3 6 7 5

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,70 344 365 296 362 392 319 706 757 615

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 709


71

OGASSA

CONÍFERES



10 0,18 12 11 9 3 2 2 15 13 10 15 0,58 80 69 56 16 14 12 97 83 68 20 2,53 348 301 245 71 62 50 420 363 295 25 1,53 42 36 30 9 7 6 51 44 36 30 0,82 23 19 16 5 4 3 27 23 19 35 1,05 29 25 20 6 5 4 35 30 24 40 0,61 17 15 12 3 3 2 20 18 14 45 0,06 2 1 1 0 0 0 2 2 1 50 0,09 2 2 2 0 0 0 3 2 2 55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 7,46 555 480 390 114 98 80 669 578 470

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 332


72

OGASSA

PLANIFOLIS



10 0,61 63 69 56 59 65 53 121 134 109

15 0,53 131 144 117 122 135 109 253 279 227

20 0,53 132 146 119 123 136 111 256 282 229

25 0,50 41 46 37 39 43 35 80 88 72

30 0,34 28 31 26 27 29 24 55 61 49

35 0,18 15 17 14 14 16 13 29 32 26

40 0,32 26 29 24 25 27 22 51 56 46

45 0,05 4 4 4 4 4 3 8 8 7

50 0,05 4 4 3 4 4 3 7 8 7

55 0,05 4 5 4 4 4 4 8 9 7

60 0,09 8 8 7 7 8 6 15 16 13

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,25 457 504 410 426 470 382 883 975 792

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 800


73

OGASSA

TOTAL



10 0,54 75 80 65 61 67 54 136 147 119

15 0,54 211 214 174 139 149 121 350 363 295

20 0,87 481 447 363 195 198 161 676 645 524

25 0,67 84 82 67 47 50 41 131 132 107

30 0,42 51 51 41 31 33 27 82 84 68

35 0,33 44 42 34 20 21 17 64 62 51

40 0,37 43 44 35 28 30 24 71 74 60

45 0,05 6 6 5 4 4 4 10 10 8

50 0,05 6 6 5 4 4 3 10 11 9

55 0,04 4 5 4 4 4 4 8 9 7

60 0,08 8 8 7 7 8 6 15 16 13

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,95 1.012 984 799 540 569 462 1.552 1.553 1.262

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 1.132


74

PARDINES

CONÍFERES



10 0,20 1 1 1 1 1 1 2 2 1

15 0,26 2 2 2 3 2 2 5 4 3

20 0,60 5 5 4 6 5 4 11 10 8

25 0,58 1 1 1 1 1 1 2 2 2

30 0,75 1 1 1 2 1 1 3 2 2

35 0,31 1 0 0 1 1 0 1 1 1

40 0,08 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,78 11 10 8 13 11 9 25 21 17

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 332


75

PARDINES

PLANIFOLIS



10 0,72 14 15 12 38 42 34 52 57 47

15 0,95 44 48 39 122 134 109 165 183 148

20 0,80 37 40 33 102 112 91 138 153 124

25 0,19 3 3 3 8 9 7 11 12 10

30 0,25 4 4 3 11 12 10 15 16 13

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,91 101 111 90 280 309 251 381 421 342

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 289


76

PARDINES

TOTAL



10 0,51 15 16 13 39 43 35 54 59 48

15 0,68 46 50 41 124 137 111 170 187 152

20 0,72 42 45 36 108 117 95 150 162 132

25 0,34 4 4 3 9 10 8 13 14 11

30 0,45 5 5 4 12 13 11 18 19 15

35 0,12 1 0 0 1 1 0 1 1 1

40 0,03 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2,86 112 121 98 294 321 261 406 442 359

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 327


77

PLANOLES

CONÍFERES



10 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

15 0,33 3 2 2 12 11 9 15 13 10

20 0,72 6 5 4 27 24 19 33 29 23

25 1,09 2 1 1 8 7 6 10 9 7

30 0,92 1 1 1 7 6 5 8 7 6

35 0,73 1 1 1 6 5 4 7 6 5

40 0,45 1 1 0 3 3 2 4 4 3

45 0,23 0 0 0 2 2 1 2 2 1

50 0,35 1 0 0 3 2 2 3 3 2

55 0,17 0 0 0 1 1 1 2 1 1

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,05 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,06 0 0 0 0 0 0 1 0 0

TOTAL 5,11 15 13 10 70 61 49 85 74 60

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 91


78

PLANOLES

PLANIFOLIS



10 0,56 3 3 2 15 16 13 17 19 16

15 0,84 9 10 8 53 59 48 62 69 56

20 0,52 6 6 5 33 36 29 38 42 34

25 0,15 1 1 0 3 3 3 4 4 3

30 0,26 1 1 1 5 6 5 6 7 6

35 0,06 0 0 0 1 2 1 2 2 1

40 0,52 2 2 2 11 12 10 13 14 12

45 0,08 0 0 0 2 2 1 2 2 2

50 0,09 0 0 0 2 2 2 2 3 2

55 0,05 0 0 0 1 1 1 1 1 1

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,07 0 0 0 1 2 1 2 2 2

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,19 22 24 19 128 141 115 149 165 134

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 124


79

PLANOLES

TOTAL



10 0,23 3 3 2 15 16 13 17 19 16

15 0,53 12 12 10 66 69 56 77 82 66

20 0,64 11 11 9 60 60 49 71 71 58

25 0,71 2 2 2 11 11 9 14 13 10

30 0,66 2 2 2 12 12 10 15 14 12

35 0,47 1 1 1 7 6 5 8 8 6

40 0,48 3 3 2 14 15 12 17 18 14

45 0,17 1 1 1 3 3 3 4 4 3

50 0,25 1 1 1 5 4 4 6 5 4

55 0,12 0 0 0 2 2 2 3 3 2

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,06 0 0 0 2 2 2 2 2 2

70 0,03 0 0 0 0 0 0 1 0 0

TOTAL 4,34 36 37 30 198 202 164 235 239 194

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 215


80

QUERALBS

CONÍFERES



10 1,21 0 0 0 18 16 13 18 16 13

15 1,16 0 0 0 36 31 25 36 31 25

20 1,09 0 0 0 33 29 23 33 29 23

25 0,65 0 0 0 4 3 3 4 3 3

30 0,49 0 0 0 3 3 2 3 3 2

35 0,31 0 0 0 2 2 1 2 2 1

40 0,09 0 0 0 1 0 0 1 0 0

45 0,08 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 5,07 0 0 0 97 84 68 97 84 68

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 61


81

QUERALBS

PLANIFOLIS



10 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

15 0,21 1 1 1 15 16 13 16 18 14

20 0,55 3 3 3 39 43 35 42 46 38

25 0,22 0 0 0 5 6 5 6 6 5

30 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 0,98 4 5 4 59 65 53 63 70 57

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 127


82

QUERALBS

TOTAL



10 0,90 0 0 0 18 16 13 18 16 13

15 0,92 1 1 1 50 47 38 51 48 39

20 0,96 3 3 3 72 72 58 75 75 61

25 0,54 0 0 0 9 9 7 10 10 8

30 0,37 0 0 0 3 3 2 3 3 2

35 0,23 0 0 0 2 2 1 2 2 1

40 0,06 0 0 0 1 0 0 1 0 0

45 0,06 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,05 5 5 4 156 149 121 161 154 125

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 188


83

RIBES DE FRESER

CONÍFERES



10 0,32 3 2 2 23 20 16 26 22 18

15 0,52 8 7 6 74 64 52 82 71 58

20 0,87 14 12 10 124 107 87 138 119 97

25 0,58 2 2 1 17 14 12 18 16 13

30 0,79 2 2 2 22 19 16 25 22 17

35 0,45 1 1 1 13 11 9 14 12 10

40 0,31 1 1 1 9 8 6 10 9 7

45 0,06 0 0 0 2 1 1 2 2 1

50 0,02 0 0 0 1 0 0 1 1 0

55 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,93 31 27 22 284 246 200 316 273 222

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 316


84

RIBES DE FRESER

PLANIFOLIS



10 0,21 14 16 13 15 17 14 30 33 27

15 0,50 80 88 72 87 96 78 167 184 150

20 0,70 113 125 101 123 136 111 236 261 212

25 0,52 28 31 25 31 34 27 59 65 53

30 0,31 17 18 15 18 20 16 35 38 31

35 0,12 6 7 6 7 7 6 13 14 12

40 0,70 37 41 34 41 45 37 78 86 70

45 0,10 6 6 5 6 7 5 12 13 10

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,17 301 332 270 328 363 295 629 694 564

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 559


85

RIBES DE FRESER

TOTAL



10 0,29 17 18 14 39 37 30 55 55 45

15 0,51 88 95 77 161 160 130 249 255 207

20 0,82 126 136 111 247 243 198 374 380 308

25 0,56 30 33 26 47 48 39 77 81 66

30 0,64 19 21 17 41 39 32 60 60 49

35 0,35 8 8 7 20 19 15 27 27 22

40 0,43 38 42 34 50 53 43 88 95 77

45 0,07 6 6 5 8 8 7 13 14 12

50 0,01 0 0 0 1 0 0 1 1 0

55 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,70 332 359 292 613 608 494 945 967 786

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 875


86

RIPOLL

CONÍFERES



10 0,85 316 273 222 307 265 216 624 539 438

15 1,02 755 652 530 733 633 515 1.488 1.286 1.045

20 1,57 1.162 1.004 816 1.128 975 792 2.290 1.979 1.608

25 0,99 147 127 103 142 123 100 289 250 203

30 0,45 66 57 47 64 56 45 131 113 92

35 0,09 13 11 9 13 11 9 25 22 18

40 0,04 6 5 4 6 5 4 11 10 8

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 5,01 2.465 2.130 1.731 2.393 2.068 1.680 4.859 4.198 3.411

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 2.920


87

RIPOLL

PLANIFOLIS



10 0,49 75 83 67 120 132 108 195 215 175

15 0,55 201 222 181 323 357 290 524 579 470

20 0,65 238 262 213 381 421 342 619 683 555

25 0,35 42 46 38 67 74 60 109 120 98

30 0,25 30 33 27 48 53 43 78 87 70

35 0,13 16 17 14 25 28 23 41 45 37

40 0,09 11 12 10 17 19 16 28 31 25

45 0,09 11 13 10 18 20 16 30 33 26

50 0,20 25 27 22 40 44 36 64 71 58

55 0,09 11 12 10 17 19 16 28 31 25

60 0,09 11 13 10 18 20 17 30 33 27

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,00 671 741 602 1.076 1.188 965 1.747 1.928 1.567

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 1.576


88

RIPOLL

TOTAL



10 0,76 391 356 289 427 398 323 818 754 613

15 0,90 957 875 711 1.056 990 804 2.013 1.865 1.515

20 1,33 1.400 1.266 1.029 1.509 1.395 1.134 2.909 2.662 2.163

25 0,82 189 173 141 210 197 160 398 370 301

30 0,39 96 91 74 113 109 89 209 199 162

35 0,10 29 29 23 38 39 31 66 67 55

40 0,05 17 17 14 23 24 20 40 41 33

45 0,02 11 13 10 18 20 16 30 33 26

50 0,05 25 27 22 40 44 36 64 71 58

55 0,02 11 12 10 17 19 16 28 31 25

60 0,03 11 13 10 18 20 17 30 33 27

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,48 3.136 2.871 2.332 3.469 3.255 2.645 6.605 6.126 4.977

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 4.496


89

SANT JOAN DE LES ABADESSES

CONÍFERES



10 0,37 46 40 32 90 78 63 136 118 96

15 0,47 117 101 82 229 198 161 346 299 243

20 1,24 310 268 217 607 525 426 917 792 644

25 1,29 64 56 45 126 109 89 191 165 134

30 1,31 66 57 46 129 111 91 195 168 137

35 0,79 39 34 28 77 67 54 117 101 82

40 0,33 16 14 11 32 28 22 48 42 34

45 0,05 2 2 2 5 4 3 7 6 5

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,01 1 1 0 1 1 1 2 2 1

70 0,02 1 1 1 2 2 1 3 2 2

TOTAL 5,86 662 572 465 1.299 1.122 912 1.961 1.695 1.377

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 1.483


90


PLANIFOLIS



10 0,55 86 95 77 134 148 120 220 242 197

15 0,41 156 172 139 242 267 217 398 439 357

20 0,49 185 204 166 288 318 258 473 522 424

25 0,50 63 70 57 98 108 88 161 178 145

30 0,55 69 76 62 107 119 96 176 195 158

35 0,53 67 74 60 104 115 93 171 188 153

40 0,46 58 64 52 90 99 81 148 163 132

45 0,17 22 24 19 34 37 30 55 61 49

50 0,08 10 11 9 16 17 14 26 29 23

55 0,02 3 3 3 5 5 4 8 8 7

60 0,03 4 4 4 6 7 6 10 11 9

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,79 721 796 647 1.124 1.240 1.008 1.845 2.037 1.655

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 1.611


91


TOTAL



10 0,46 132 134 109 224 226 183 356 360 293

15 0,44 272 273 221 471 465 378 744 738 600

20 0,86 495 472 383 896 843 685 1.390 1.315 1.068

25 0,89 127 125 102 224 218 177 352 343 278

30 0,93 135 133 108 236 230 187 371 363 295

35 0,66 106 108 88 181 182 148 288 289 235

40 0,39 74 78 63 122 127 103 196 205 166

45 0,11 24 26 21 38 41 33 62 67 54

50 0,04 10 11 9 16 17 14 26 29 23

55 0,01 3 3 3 5 5 4 8 8 7

60 0,02 4 4 4 6 7 6 10 11 9

65 0,01 1 1 0 1 1 1 2 2 1

70 0,01 1 1 1 2 2 1 3 2 2

TOTAL 4,82 1.384 1.368 1.112 2.423 2.363 1.920 3.806 3.731 3.032

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 3.094


92

SANT PAU DE SEGÚRIES

CONÍFERES



10 0,37 1 1 1 1 1 1 2 2 2

15 0,47 3 2 2 3 3 2 6 5 4

20 1,24 7 6 5 8 7 6 16 14 11

25 1,29 2 1 1 2 1 1 3 3 2

30 1,31 2 1 1 2 2 1 3 3 2

35 0,79 1 1 1 1 1 1 2 2 1

40 0,33 0 0 0 0 0 0 1 1 1

45 0,05 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,02 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 5,86 16 14 11 18 15 12 34 29 24

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 25


93


PLANIFOLIS



10 0,31 7 8 6 11 12 10 18 20 16

15 0,36 20 22 18 30 33 27 50 56 45

20 0,39 22 24 20 33 36 29 55 60 49

25 0,61 11 13 10 17 19 15 28 31 26

30 0,37 7 8 6 10 11 9 17 19 15

35 0,69 13 14 12 19 21 17 32 35 29

40 0,57 11 12 10 16 17 14 26 29 24

45 0,22 4 4 4 6 7 5 10 11 9

50 0,09 2 2 2 3 3 2 4 5 4

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,62 97 107 87 144 159 129 241 266 216

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 232


94


TOTAL



10 0,31 8 9 7 12 13 10 20 22 18

15 0,36 23 25 20 33 36 29 56 61 49

20 0,39 29 31 25 41 43 35 70 74 60

25 0,61 13 14 11 19 20 16 32 34 28

30 0,37 9 9 7 12 13 10 21 22 18

35 0,69 14 15 12 20 22 18 34 37 30

40 0,57 11 12 10 16 18 14 27 30 24

45 0,22 4 5 4 6 7 5 10 11 9

50 0,09 2 2 2 3 3 2 4 5 4

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,62 113 121 99 161 174 141 275 295 240

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 257


95

SETCASES

CONÍFERES



10 0,39 0 0 0 7 6 5 7 6 5

15 0,85 0 0 0 33 28 23 33 28 23

20 1,71 0 0 0 66 57 46 66 57 46

25 1,00 0 0 0 8 7 5 8 7 5

30 0,52 0 0 0 4 3 3 4 3 3

35 0,25 0 0 0 2 2 1 2 2 1

40 0,11 0 0 0 1 1 1 1 1 1

45 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,03 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,87 0 0 0 121 104 85 121 104 85

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 77


96

SETCASES

PLANIFOLIS



10 0,67 0 0 0 7 8 6 7 8 6 15 1,19 0 0 0 30 33 27 30 33 27 20 1,59 0 0 0 40 44 36 40 44 36 25 0,57 0 0 0 5 5 4 5 5 4 30 0,10 0 0 0 1 1 1 1 1 1 35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 40 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,11 0 0 0 83 91 74 83 91 74

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 42


97

SETCASES

TOTAL



10 0,39 0 0 0 14 14 12 14 14 12

15 0,85 0 0 0 63 61 50 63 61 50

20 1,71 0 0 0 106 101 82 106 101 82

25 1,00 0 0 0 12 12 10 12 12 10

30 0,52 0 0 0 5 4 4 5 4 4

35 0,25 0 0 0 2 2 1 2 2 1

40 0,11 0 0 0 1 1 1 1 1 1

45 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,03 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,01 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,87 0 0 0 203 195 159 203 195 159

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 119


98

TOSES

CONÍFERES



10 0,64 31 27 22 85 74 60 116 100 81

15 0,51 48 42 34 134 116 94 182 158 128

20 0,75 72 62 50 199 172 139 270 234 190

25 0,87 17 14 12 46 40 32 63 54 44

30 0,69 13 11 9 37 32 26 50 43 35

35 0,73 14 12 10 39 33 27 53 45 37

40 0,52 10 9 7 27 24 19 37 32 26

45 0,12 2 2 2 6 6 4 9 7 6

50 0,04 1 1 1 2 2 2 3 3 2

55 0,03 1 0 0 2 1 1 2 2 1

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,91 208 180 146 576 498 405 785 678 551

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 719


99

TOSES

PLANIFOLIS



10 0,56 1 1 1 13 15 12 14 16 13

15 0,84 3 4 3 48 53 43 51 56 46

20 0,52 2 2 2 29 32 26 31 35 28

25 0,15 0 0 0 3 3 2 3 3 3

30 0,26 0 0 0 5 5 4 5 6 5

35 0,06 0 0 0 1 1 1 1 1 1

40 0,52 1 1 1 10 11 9 11 12 9

45 0,08 0 0 0 1 2 1 2 2 1

50 0,09 0 0 0 2 2 2 2 2 2

55 0,05 0 0 0 1 1 1 1 1 1

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,07 0 0 0 1 1 1 1 2 1

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 3,19 8 9 7 114 126 103 122 135 110

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 101


100

TOSES

TOTAL



10 0,64 32 28 22 98 88 72 130 116 94

15 0,51 52 45 37 182 168 137 233 214 174

20 0,75 74 64 52 228 204 166 302 268 218

25 0,87 17 15 12 49 43 35 66 57 47

30 0,69 14 12 10 42 37 30 55 49 40

35 0,73 14 12 10 40 35 28 54 47 38

40 0,52 11 9 8 37 34 28 48 44 36

45 0,12 2 2 2 8 7 6 10 9 7

50 0,04 1 1 1 4 4 3 5 5 4

55 0,03 1 1 0 2 2 2 3 3 2

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 1 1 1 1 2 1

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,91 216 189 153 691 624 507 907 813 661

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 821


101

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

CONÍFERES



10 0,17 4 4 3 7 6 5 11 10 8

15 0,47 24 21 17 39 34 28 63 55 44

20 1,15 60 51 42 97 84 68 156 135 110

25 1,42 15 13 10 24 21 17 38 33 27

30 1,74 18 16 13 29 25 21 47 41 33

35 0,64 7 6 5 11 9 8 17 15 12

40 0,58 6 5 4 10 8 7 16 14 11

45 0,21 2 2 2 4 3 2 6 5 4

50 0,18 2 2 1 3 3 2 5 4 3

55 0,07 1 1 0 1 1 1 2 2 1

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 6,61 138 119 97 224 194 157 362 313 254

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 272


102


PLANIFOLIS



10 0,82 158 174 142 79 87 71 237 262 213

15 0,85 394 435 354 198 218 177 592 653 531

20 0,76 350 386 314 175 193 157 525 579 471

25 0,65 100 110 90 50 55 45 150 166 135

30 0,61 93 103 83 47 51 42 140 154 125

35 0,33 51 56 46 26 28 23 77 85 69

40 0,93 144 159 129 72 80 65 216 238 194

45 0,18 27 30 24 14 15 12 41 45 37

50 0,14 21 23 19 11 12 9 32 35 28

55 0,26 40 44 36 20 22 18 60 66 54

60 0,11 16 18 15 8 9 7 24 27 22

65 0,02 3 3 2 1 1 1 4 4 3

70 0,16 24 27 22 12 13 11 36 40 33

TOTAL 5,81 1.421 1.569 1.275 712 786 639 2.133 2.355 1.913

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 1.154


103


TOTAL



10 0,59 162 178 145 86 93 76 248 272 221

15 0,72 418 456 371 237 252 205 655 708 575

20 0,90 409 437 355 272 277 225 681 714 581

25 0,92 115 123 100 74 76 62 189 199 162

30 1,00 111 118 96 76 77 62 187 195 158

35 0,44 58 62 50 36 38 30 94 100 81

40 0,81 150 164 133 82 88 71 231 252 204

45 0,19 29 32 26 17 18 15 47 50 41

50 0,15 23 25 20 14 14 12 36 39 32

55 0,19 41 45 36 21 23 19 62 68 55

60 0,07 16 18 15 8 9 7 24 27 22

65 0,01 3 3 2 1 1 1 4 4 3

70 0,10 24 27 22 12 13 11 36 40 33

TOTAL 6,09 1.559 1.688 1.371 936 980 796 2.495 2.668 2.167

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 1.426


104

VILALLONGA DE TER

CONÍFERES



10 0,45 1 1 1 7 6 5 8 7 6

15 0,98 4 4 3 30 26 21 34 29 24

20 2,39 10 9 7 73 63 51 83 72 58

25 1,23 1 1 1 8 7 5 9 7 6

30 0,72 1 1 0 4 4 3 5 4 4

35 0,18 0 0 0 1 1 1 1 1 1

40 0,16 0 0 0 1 1 1 1 1 1

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,03 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 6,16 17 15 12 124 107 87 141 122 99

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 70


105

VILALLONGA DE TER

PLANIFOLIS



10 0,67 17 19 15 64 71 58 81 90 73

15 1,19 73 80 65 277 305 248 349 386 313

20 1,59 97 107 87 368 406 330 464 513 416

25 0,57 11 13 10 44 48 39 55 61 49

30 0,10 2 2 2 8 8 7 10 11 9

35 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

40 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 4,11 200 221 179 760 839 681 959 1.059 861

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 487


106

VILALLONGA DE TER

TOTAL



10 0,51 18 19 16 71 77 62 89 96 78

15 1,04 77 84 68 306 331 269 383 415 337

20 2,16 107 116 94 441 469 381 548 584 475

25 1,04 13 14 11 51 55 44 64 68 55

30 0,54 3 3 2 12 12 10 15 15 12

35 0,13 0 0 0 1 1 1 1 1 1

40 0,12 0 0 0 1 1 1 1 1 1

45 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

50 0,02 0 0 0 0 0 0 0 0 0

55 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

60 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

65 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

70 0,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 5,57 217 236 191 884 946 768 1.101 1.181 960

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 557


107

RIPOLLÈS

CONÍFERES



10 0,53 1.188 1.026 834 914 789 641 2.101 1.816 1.475

15 0,78 3.471 2.999 2.437 2.670 2.307 1.874 6.141 5.306 4.311

20 1,11 4.986 4.308 3.500 3.835 3.314 2.692 8.821 7.621 6.192

25 0,90 802 693 563 617 533 433 1.419 1.226 996

30 0,66 593 512 416 456 394 320 1.048 906 736

35 0,36 324 280 228 249 215 175 574 496 403

40 0,23 204 176 143 157 135 110 360 311 253

45 0,06 52 45 37 40 35 28 93 80 65

50 0,04 34 30 24 26 23 19 61 53 43

55 0,01 13 11 9 10 8 7 22 19 16

60 0,00 1 1 1 1 1 1 2 2 2

65 0,00 2 2 2 2 1 1 4 3 3

70 0,00 3 2 2 2 2 1 5 4 3

TOTAL 4,69 11.673 10.085 8.194 8.979 7.758 6.303 20.652 17.843 14.498

Superfície

CONÍFERES

(ha)


TOTAL 15.835


108

RIPOLLÈS

PLANIFOLIS



10 0,64 1.169 1.291 1.049 1.410 1.557 1.265 2.580 2.848 2.314

15 0,66 2.882 3.181 2.585 3.476 3.838 3.118 6.358 7.019 5.703

20 0,64 2.819 3.112 2.528 3.400 3.754 3.050 6.219 6.866 5.578

25 0,50 732 808 656 883 974 792 1.614 1.782 1.448

30 0,34 489 540 439 590 652 529 1.080 1.192 968

35 0,23 334 368 299 403 444 361 736 813 660

40 0,30 445 491 399 537 593 482 982 1.084 881

45 0,09 133 147 119 161 177 144 294 324 264

50 0,06 90 100 81 109 120 98 199 220 179

55 0,05 74 82 66 89 98 80 163 180 146

60 0,03 43 48 39 52 58 47 96 106 86

65 0,01 8 9 7 9 10 8 17 19 15

70 0,02 32 35 28 38 42 34 70 77 62

TOTAL 3,57 9.250 10.212 8.297 11.157 12.317 10.008 20.407 22.529 18.305

Superfície

PLANIFOLIS

(ha)


TOTAL 16.098


109

RIPOLLÈS

TOTAL



10 0,57 2.357 2.317 1.883 2.324 2.346 1.907 4.681 4.664 3.789

15 0,73 6.353 6.181 5.022 6.146 6.144 4.992 12.499 12.325 10.014

20 0,93 7.805 7.420 6.029 7.235 7.067 5.742 15.040 14.487 11.771

25 0,74 1.533 1.501 1.219 1.499 1.507 1.225 3.033 3.008 2.444

30 0,53 1.082 1.052 855 1.046 1.045 849 2.128 2.098 1.704

35 0,31 658 649 527 652 660 536 1.310 1.308 1.063

40 0,26 649 667 542 693 728 591 1.342 1.395 1.134

45 0,07 186 192 156 201 212 172 387 405 329

50 0,05 125 129 105 135 143 116 260 273 222

55 0,03 87 92 75 99 107 87 185 199 162

60 0,01 45 49 40 53 59 48 98 108 88

65 0,00 10 10 9 11 12 10 21 22 18

70 0,01 34 37 30 40 44 36 74 81 66

TOTAL 4,25 20.923 20.297 16.491 20.136 20.075 16.311 41.059 40.372 32.802

Superfície

TOTAL

(ha)


TOTAL 31.933


110

COMPARATIVA MUNICIPAL

Amb Pla de Gestió Sense Pla de Gestió TOTAL Municipi m3/ha/any


Campdevànol 4,17 1.079 933 758 667 576 468 1.747 1.509 1.226

Campelles 7,33 53 46 37 86 75 61 140 121 98

Camprodon 6,06 175 151 123 202 175 142 377 326 265

Gombrèn 6,14 1.810 1.564 1.270 732 633 514 2.542 2.196 1.785

Les Llosses 3,53 4.551 3.932 3.195 2.091 1.807 1.468 6.642 5.739 4.663

Llanars 1,03 0 0 0 1 0 0 0 0 0

Molló 2,65 63 54 44 32 27 22 95 82 66

Ogassa 7,46 555 480 390 114 98 80 669 578 470

Pardines 2,78 11 10 8 13 11 9 25 21 17

Planoles 5,11 15 13 10 70 61 49 85 74 60

Queralbs 5,07 0 0 0 97 84 68 97 84 68

Ribes de Freser 3,93 31 27 22 284 246 200 316 273 222

Ripoll 5,01 2.465 2.130 1.731 2.393 2.068 1.680 4.859 4.198 3.411

St. Joan de les Abadesses 5,86 662 572 465 1.299 1.122 912 1.961 1.695 1.377

St. Pau de Segúries 5,86 16 14 11 18 15 12 34 29 24

Setcases 4,87 0 0 0 121 104 85 121 104 85

Toses 4,91 208 180 146 576 498 405 785 678 551

Vallfogona de Ripollès 6,61 138 119 97 224 194 157 362 313 254

Vilallonga de Ter 6,16 17 15 12 124 107 87 141 122 99

TOTAL 4,69 11.673 10.085 8.194 8.979 7.758 6.303 20.652 17.843 14.498

Superfície CONÍFERES (ha)

Finques amb Pla de Gestió 8.950 Finques sense Pla de Gestió 6.884 TOTAL 15.835


111




Campdevànol 4,65 369 408 331 226 249 202 595 657 534

Campelles 3,87 76 84 68 171 189 153 247 273 222

Camprodon 3,17 2.049 2.262 1.838 3.720 4.106 3.336 5.769 6.369 5.175

Gombrèn 2,89 426 470 382 142 157 128 569 628 510

Les Llosses 3,59 2.057 2.271 1.845 789 871 707 2.845 3.141 2.552

Llanars 7,98 68 75 61 908 1.003 815 976 1.078 876

Molló 2,73 281 310 252 331 365 297 612 675 549

Ogassa 3,25 457 504 410 426 470 382 883 975 792

Pardines 2,91 101 111 90 280 309 251 381 421 342

Planoles 3,19 22 24 19 128 141 115 149 165 134

Queralbs 0,98 4 5 4 59 65 53 63 70 57

Ribes de Freser 3,17 301 332 270 328 363 295 629 694 564

Ripoll 3,00 671 741 602 1.076 1.188 965 1.747 1.928 1.567

St. Joan de les Abadesses 3,79 721 796 647 1.124 1.240 1.008 1.845 2.037 1.655


Setcases 4,11 0 0 0 83 91 74 83 91 74

Toses 3,19 8 9 7 114 126 103 122 135 110

Vallfogona de Ripollès 5,81 1.421 1.569 1.275 712 786 639 2.133 2.355 1.913

Vilallonga de Ter 4,11 200 221 179 760 839 681 959 1.059 861

TOTAL 3,57 9.250 10.212 8.297 11.157 12.317 10.008 20.407 22.529 18.305

Superfície PLANIFOLIS (ha)



112




Campdevànol 4,22 1.449 1.340 1.089 892 825 670 2.341 2.166 1.760

Campelles 6,34 130 130 106 257 263 214 387 394 320

Camprodon 3,81 2.224 2.414 1.961 3.922 4.281 3.478 6.146 6.694 5.439

Gombrèn 5,33 2.236 2.034 1.653 875 790 642 3.111 2.824 2.295

Les Llosses 3,54 6.608 6.203 5.040 2.880 2.677 2.175 9.488 8.880 7.215

Llanars 2,42 68 75 61 909 1.003 815 977 1.078 876

Molló 2,70 344 365 296 362 392 319 706 757 615

Ogassa 3,95 1.012 984 799 540 569 462 1.552 1.553 1.262

Pardines 2,86 112 121 98 294 321 261 406 442 359

Planoles 4,34 36 37 30 198 202 164 235 239 194

Queralbs 4,05 5 5 4 156 149 121 161 154 125

Ribes de Freser 3,70 332 359 292 613 608 494 945 967 786

Ripoll 4,48 3.136 2.871 2.332 3.469 3.255 2.645 6.605 6.126 4.977

St. Joan de les Abadesses 4,82 1.384 1.368 1.112 2.423 2.363 1.920 3.806 3.731 3.032


Setcases 4,87 0 0 0 203 195 159 203 195 159

Toses 4,91 216 189 153 691 624 507 907 813 661

Vallfogona de Ripollès 6,09 1.559 1.688 1.371 936 980 796 2.495 2.668 2.167

Vilallonga de Ter 5,57 217 236 191 884 946 768 1.101 1.181 960

TOTAL 4,25 20.923 20.297 16.491 20.136 20.075 16.311 41.059 40.372 32.802

Superfície TOTAL (ha)


5. DESCRIPICÓ DE LA TECNOLOGIA

D’APROFITAMENT


115

5. DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA D’APROFITAMENT

5.1. Condicionaments i limitacions

Com s’ha comentat en capítols anteriors d’aquest document, diversos són els condicionants i

factors a considerar en l’aprofitament de la biomassa forestal per a usos energètics en finques

de titularitat privada al Ripollès.

El condicionant més important de l’aprofitament són les pendents elevades. S’ha considerat

que les masses arbrades en pendents superiors al 60% no s’aprofitaran degut a les limitacions

tècniques que implica la orografia i a la vegada ja que en pendents elevades el bosc juga un

paper fonamental en la prevenció de l’erosió del terreny.

Un altre aspecte limitant és l’accessibilitat a les masses arbrades. En aquest aspecte cal

remarcar que no es disposa d’una base digital prou acurada i precisa de tota la xarxa viària

forestal de la comarca. Si bé les bases a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

són d’alta qualitat, en molts casos no contemplen alguns camins de desembosc ni ròssecs

existents per a la treta de la fusta. Per aquest motiu no s’ha integrat aquest factor en els

càlculs, considerant que en cas de ser necessari, per sota el 60% de pendent sol ser factible i

viable tècnicament l’obertura d’un nou vial.

També s’ha especificat quina fusta és la que pot ser utilitzada per a biomassa. Concretament

s’han definit el següents condicionants:

• Coníferes:





• Planifolis:





La major part de la fusta de CD10 no és rentable aprofitar-la ja que requereix molta despesa

econòmica i de temps per extreure una baixa porció de fusta. De les CD15 i 20 cal tenir present

que una part ja s’aprofita per serra (sobretot en coníferes) i per llenyes (en planifolis). I per

sobre la CD20 la major part de la fusta ja té sortida comercial en la industria serradora.


116

Una part de la superfície de l’àrea d’estudi es troba en espais naturals protegits (Xarxa Natura

2000) i en àrees de protecció de protecció per la flora i la fauna. Com que la distribució de la

fauna i flora amenaçada és un factor canviant en el temps, s’ha cregut que el més convenient

seria incorporar-lo a mesura que els aprofitaments es vagin duent a terme, ja que de fer-ho en

el moment de redacció d’aquest projecte ens donaria uns condicionants que, si bé es

considerarien adequats actualment, amb els anys podrien ser molt esbiaixats.

5.2. Logística del subministrament d’estella forest al

Han de ser i seran les mateixes iniciatives privades, a través d’entitats o dels mateixos

propietaris privats, els que hauran de dissenyar i desenvolupar la logística més adequada per

desenvolupar el projecte per tal que satisfaci al màxim les seves necessitats.

No obstant, les diferents fases del procés de producció i subministrament d’estella forestal són

les que es mostren en el següent esquema:

TRACTAMENTS FORESTALS

↓

EXTRACCIÓ DE LA FUSTA

↓

TRANSPORT

↓

TRITURACIÓ / ESTELLAT

↓

ASSECATGE / EMMAGATZEMATGE

↓

DISTRIBUCIÓ AL PUNT DE CONSUM


117

Sobre l’esquema exposat, cal especificar que l’assecatge de la fusta es pot fer en dos moments

diferents del procés: o bé després de la trituració (que mostra l’esquema) o bé abans d’aquesta

fase. Cadascuna de les possibilitats té avantatges i inconvenients. Assecar la fusta en roll és

més pràctic ja que no cal disposar de cap espai cobert ni de lona geotextil per baixar la humitat

de la fusta al 30%. No obstant, la fusta en roll seca, quan es tritura pot generar major proporció

de fins i a la vegada desgastar més les ganivetes de la trituradora. Ara bé, la proporció de fins

serà menor o major en funció de la qualitat de la màquina trituradora. Per tant, caldrà avaluar

quina és la millor opció en cada cas.

5.3. Costos d’obtenció

Els costos d’obtenció són diferents en funció de la tipologia de fusta que es vol aprofitar.

L’aprofitament de fusta de diàmetres petits és més costos que la diàmetres superiors,

lògicament. Els costos de transport que es contemplen en aquest treball corresponen a

distàncies curtes, sempre dins l’àmbit de la mateixa comarca del Ripollès.

Per a fusta de diàmetres superiors als 20cm, una aproximació dels costos de generació i

subministrament de biomassa seria el següent, en funció de 3 possibles escenaris:

Taula 15: Costos d’obtenció i distribució de biomassa de diàmetres superiors a 20 cm

Escenaris (€/tn30) Mínim Normal Màxim

Promig

Preu fusta 4 18 24 16,4

Tallar 6 7 8 7,0

Arrossegar 10 13 14 12,6

Transport a pati 5 11 15 10,6

Magatzem - Assecatge 3 3 3 3,0

Estellat 15 18 22 18,2

Distribució a punts consumidors 24 26 29 26,2

Total 67 96 115 94,0


118

Per a fusta de diàmetres inferiors als 20cm, una aproximació dels costos de generació i

subministrament de biomassa seria el següent, en funció de 3 possibles escenaris:

Taula 16: Costos d’obtenció i distribució de biomassa de diàmetres inferiors a 20 cm

Escenaris (€/tn30) Mínim Normal Màxim

Promig

Preu fusta 0 1 3 1,2

Tallar 18 24 28 23,6

Arrossegar 12 15 18 15,0

Transport a pati 8 16 20 15,2

Magatzem - Assecatge 3 3 3 3,0

Estellat 20 23 26 23,0

Distribució a punts consumidors 24 26 29 26,2

Total 85 108 127 107,2

Segons la pròpia experiència dels tècnics redactors d’aquest projecte, els tres escenaris

(Mínim, Normal i Màxim) no es produeixen amb la mateixa freqüència. A l’hora de calcular el

promig doncs, s’ha tingut en compte aquest aspecte, detallat a continuació:

- Mínim: representa un 20% dels casos

- Normal: representa un 60% dels casos

- Màxim: representa un 20% dels casos

- Promig: correspon a la mitjana dels 3 escenaris anteriors en funció dels percentatges

esmentats.

6. AVALUACIÓ DE LA DEMANDA

ENERGÈTICA


121

6. AVALUACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

Es creu que el més convenient seria desenvolupar el projecte en diferents fases. En primer lloc

seria molt recomanable iniciar amb punts de consum vinculats al turisme de la comarca, com

Allotjaments de Turisme Rural, Hotels, Restaurants, Càmpings, Cases de Colònies, etc. La

majoria d’aquests equipaments solen disposar d’espai suficient per a incorporar una instal·lació

amb caldera de biomassa. També seria d’alt interès integrar també les explotacions ramaderes

en aquesta fase.

Un cop consolidada aquesta fase es podria continuar implementant la biomassa a la resta de la

part privada (empreses, particulars, etc.).

En l’àmbit d’aquest estudi no ha estat possible fer un sondeig a tota la comarca per conèixer i

calcular tots aquests potencials punts de consum de biomassa forestal per a usos energètics.

No obstant, sí que s’ha fet una primera aproximació estimada de la demanda que podria haver-

hi. Per a fer-ho s’ha fet un recull del nombre total d’Allotjaments de Turisme Rural, Hotels,

Restaurants, etc. i s’ha fet un càlcul estimat del consum energètic mig que pot tenir cadascun

d’aquestes tipologies d’establiments. A partir d’aquí s’ha extrapolat a la totalitat comarcal i se

n’ha calculat la demanda energètica total i també el que suposaria aquesta demanada en

consum de biomassa.

El consum mig energètic que s’ha estimat per cadascuna de les tipologies d’equipaments

mencionats és el següent:

Taula 17: Tipologia d’establiments i consum energètic i de biomassa estimats

Nº

establiments

Consum energètic

mig per

instal·lació

(KWh/any)

Consum

biomassa per

instal·lació

(tn30/any)

Consum

biomassa anual

TOTAL

(tn30/any)

Hotels – Hostals 56 200.000 56 3.136

Allotjaments

de Turisme Rural 94 60.000 17 1.598

Càmpings 14 90.000 25 350

Cases de Colònies 12 90.000 25 300

Albergs 3 130.000 36 108

Explotacions

ramaderes 210 70.000 19 3.990

TOTAL 389 - - 9.482


122

Cal tenir present que s’han hagut d’agrupar alguns equipaments. Per exemple, hi ha hotels que

també són Restaurants, o Albergs que també són Cases de Colònies. En el cas dels Hotels-

Restaurants han quedat agrupats dins la categoria “Hotels – Hostals” i en el cas d’Albergs –

Cases de Colònies han quedat agrupats dins de “Cases de Colònies”. En tot cas, aquesta

agrupació no afecta en cap cas a l’estimació de demanada energètica final.

Per tal de passar la demanada energètica de KWh a tona seca (tn30) s’ha utilitzat

l’equivalència de 3.600 KWh/tn30, la qual ja té en compte el rendiment de les calderes, que sol

estar entre el 90 i el 95%.

Al final, s’estima que es requeririen un total de gairebé 9.500 tones seques d’estella per a

subministrar aquests 389 establiments comarcals.

7. BALANÇ I CONCLUSIONS


125

7. BALANÇ I CONCLUSIONS

El balanç entre la oferta i la demanada potencial de biomassa forestal per a usos energètics a

la comarca dins l’àmbit privat és clarament positiu.

Taula 18: Balanç entre la oferta i demanda d’estella forestal en finques privades del Ripollès

Potencial aprofitable (tn30/any) Potencial consumib le (tn30/any)

32.802 9.482

DIFERENCIAL + 23.320 tn30/any

Després de l’anàlisi d’existències i càlculs realitzats, les finques privades del Ripollès

produeixen anualment 23.320 tones seques més de les que es necessitarien per subministrar

els equipaments privats mencionats al capítol 6. Per tant, existeix un sobrant potencialment

aprofitable prou important com per subministrar, si cal, altres equipaments privats, particulars i

fins i tot, si fos necessari, a una indústria del sector a la comarca.

Queda palès doncs, que el Ripollès produeix suficient biomassa de finques de titularitat privada

per subministrar a tots els equipaments mencionats. Des del punt de vista del balanç oferta-

demanda, la viabilitat del projecte està garantida.

Un dels altres aspectes claus és el cost de producció i subministrament del producte.

Considerant els diferents escenaris d’explotació i per a les diferents tipologies de fusta a

aprofitar (fusta de diàmetres petits i grans), els preus a punt de consum oscil·larien

aproximadament entre els 94-107 €/tn30 , fet que posaria l’estella del Ripollès en una posició

molt favorable dins el mercat de l’estella forestal.

Després de l’anàlisi cartogràfic, s’han detectat alguns sectors més productors que d’altres. A

grans trets, destaquen els municipis de Les Llosses, Camprodon i Ripoll els quals disposen

d’una gran superfície arbrada de titularitat privada.

En línies generals el projecte evidencia que la major part de la producció de biomassa es dóna

a la meitat meridional del Ripollès. Aquest fet es deu principalment a la presència majoritària de

les forests públiques a les capçaleres dels principals cursos fluvials, és a dir, a la meitat nord de

la comarca.


126

Pel que fa a la potencial demanda, aquesta es troba més repartida arreu dels 19 municipis del

Ripollès.

Un altre fet que s’ha constatat en aquest document és que la superfície de propietat privada

amb pla de gestió (IOF) i sense és pràcticament igual (entre 15.000 i 16.000 ha) de la mateixa

manera que la producció anual de biomassa en cada cas, que és d0unes 16.500 tn30/any. En

aquest aspecte, seria de gran interès que amb els anys cada vegada més finques poguessin

anar incorporant plans de gestió forestal de les seves finques. No s’ha d’oblidar que a través

dels plans de gestió aprovats es disposa, almenys fins a dia d’avui, de moltes més possibilitats

d’ajuts i finançament per a l’execució de treballs de millora, obertura de vials, etc i aquest fet

repercutiria molt directa i positivament en els costos de producció de l’estella.

Pel que fa a la logística a dissenyar i desenvolupar per al procés d’aprofitament de biomassa

forestal per a usos energètics a les finques privades del Ripollès, no estem encara en

condicions de poder-la oferir. Des de l’entitat que redacta aquest projecte es creu que han de

ser les mateixes entitats privades i particulars els que han de plantejar i treballar conjuntament

per assolir els seus objectius, tant particulars com conjunts.

A tall orientatiu, seria de gran interès que al Ripollès hi pogués haver alguna o algunes

màquines estelladores al servei de la part privada, ja que actualment (març de 2012) encara no

n’hi ha cap més enllà de la màquina de l’ADF Vall de Camprodon i de la del Consorci d’Espais

d’Interès Natural del Ripollès. Aquest fet fa que a hores d’ara el servei d’estellat en finca

privada s’ha de llogar a entitats d’altres comarques i això repercuteix directament en els costos

d’aquesta fase del procés.

A la vegada, la gestió comuna d’un cert nombre de magatzems també seria una possibilitat de

molt interès per tal d’optimitzar els recursos econòmics i tècnics i d’espais per a

l’emmagatzematge de la fusta i/o estella.

8. REFERÈNCIES


129

8. REFERÈNCIES

Guia per a la redacció d’estudis d’avaluació de disponibilitat de biomassa. Direcció general del

Medi Natural. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Arnó, J., Masip, J. 2003. Cost horari de la maquinaria forestal. Quaderns d’Informació Tècnica.

Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’incendis Forestals. Diputació de Barcelona.

Centellas, A., Rodríguez, J. 2006. Estratègia per a desenvolupar una xarxa de producció i

distribució d’estella a partir de biomassa forestal primària. Centre Tecnològic Forestal de

Catalunya. Solsona.

Colegio de Ingenieros de Montes. 2004. Cuadro de precios unitarios de la actividad forestal.

Mundi Prensa. Madrid.

Gracia, C., Burriel, J.A., Ibañez, J.J., Mata, T. 2004. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya.

CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Bellaterra.

Rodríguez, J. 2006. Aprofitament i desembosc de biomassa forestal. Centre de la Propietat

Forestal. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Rodríguez, J., Juanati, C., Piqué, M. 2006. Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal.

Centre de la Propietat Forestal. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de

Catalunya. Barcelona.

AENOR. Norma UNE164001:2005 EX. Biocombustibles sólidos. Método para la determinación

del poder calorífico.


130

Recursos web:

- CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS. Mapa de cobertes del

sòl de Catalunya. http://www.creaf.uab.es/mcsc/

- CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS. Inventari Ecològic i

Forestal de Catalunya. http://www.creaf.uab.es/iefc/

- CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS. Mirabosc On line.

http://natura.creaf.uab.es/mirabosc/

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Quaderns d’informació tècnica.

http://www.diba.cat/incendis_nova/presentacio.asp/

- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA,

PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL. Bases disponibles de cartografia [en línia].

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

- INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. http://www.icc.cat/

- BIORREG-FLORESTA. Estudio de viabilidad de explotación de biomasa forestal para uso

energético en... http://www.biorreg-floresta.org/ponencias.php?po=07,0/

- INSTITUT CATALÀ DE L’ENERGIA. http://www.icaen.net/

- CIEMAT (Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas)

http://www.energiasrenovables.ciemat.es/?pid=3000&id_seccion=7&dir=legislacion/

- The National Energy Foundation.

http://www.nef.org.uk/energyadvice/co2calculator.htm

- Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). http://www.idae.es/

- Boletín Oficial del Estado. http://www.boe.es/g/es/

9. CARTOGRAFIA

estudi biomassa finques privades - ripollès desenvolupament · la capital de la comarca. ......

Documents