ESTRUCTURA DELS SERVEIS SOCIALSPROFESSOR: Cristina Rimbau AndreuTIPUS D’ASSIGNATURA: Troncal/obligatòria.Crèdits: 7,5 crèdits

TEMARI

Bloc 1.- Conceptes i rol dels serveis socials.1.- Conceptes bàsics a l’entorn dels serveis socials. Homogeneïtat i

diversitat.2.- Objectius i població diana dels serveis socials.3.- Protecció social i serveis socials.

Bloc 2.- Organització actual dels serveis socials a Catalunya i a l’Estat Espanyol

4.- Competències de Serveis socials a Catalunya, Sistema Català de Serveis Socials (SCSS), I Xarxa Bàsica de Serveis Socials d Responsabilitat Pública (XBSSRP): Nivells de la XBSSRP i desenvolupament dels serveis que composen el primer nivell d’atenció.5.- Competències estatals i autonòmiques en matèria de Serveis Socials.6.- Dependència Jurídica i financera dels serveis socials.

Bloc 3.- Introducció històrica dels serveis socials.7.- Trets principals en: època antiga, Edat Mitjana, i el Renaixement.8.- Innovacions en el s. XVIII i XIX.9.- Segle XX: Dels inicis a la guerra civil (Mancomunitat i República), època franquista, i de la transició a avui dia.

Bloc 4.- Estructura de la provisió actual dels serveis socials10.- Els serveis socials en el sector privat social: Associacions, Fundacions, Cooperatives i altres iniciatives.11.- El sector privat mercantil.12.- El sector públic: Estatal, Autonòmic, Adm Local, provincial, comarcal i

municipal

BLOC I. Conceptes i rol dels serveis socials

Conceptes bàsics a l’entorn dels serveis socials. Homogeneïtat i diversitat.Objectius i població diana dels serveis socials.Protecció social i serveis socials.

1

De quines maneres s’utilitza la terminologia de Serveis Socials? Aquestes són 4 aproximacions:

1. Sinònim d’activitat professionalServeis Socials com activitat professional, però hem de veure si entés com un conjunt d’activitats o serveis o com l’acció que realitza un determinat (perfil) professional.

2. Serveis Socials.Molts instruments de diverses temàtiques necessaris per al desenvolupament de les societats occidentals actuals. Gran conjunt de serveis de temàtica diversa i necessaris.

3. Serveis de Benestar Social.Gran conjunt de serveis de benestar social o part d’aquesta temàtica?

4. Instruments de les polítiques socials.Definir en quant a la funció dins la societat: els serveis socials són uns instruments, eines per poder realitzar els objectius de polítiques socials que es puguin definir.

1. SINÒNIM D’ACTIVITAT PROFESSIONAL

Activitat professional Conjunt de programes i serveis

Catalunya Treball Social abans Assistència Social

Serveis socialsServeis de Benestar Social (Assistència Social, beneficència)

França i francofonsTravail Social activitat que fan molts treballadors: educadors../Service Social ( + lligat al que fem: faig/treballo de)

Action Social conjunt d’iniciatives per millorar la situació incidint en necessitatsServices Sociaux part d’acció socialAssitance Sociale prestacions més directes

Estat Espanyol Trabajo Social fa anys Assitència Social

Servicios SocialesServicio de Bienestar Social

Gran Bretanya i anglòfons Social WorkPersonal Social Services s’adrecen a les persones de manera directaSocial Services concepte més genèric

Estats Units Amèrica Social WorkSocial ServicesHumanitari Services finalitat d’ajuda humana

Itàlia Servizi Sociales Servicis Sociales

Diferents professionals que treballadors socials treballen als Serveis Socials. El Servei no es defineix pels professionals, sinó per les finalitats, per què fa aquestes activitats. Entre els instruments hi ha treballadors socials (a part de psicòlegs, animadors, educadors,...)

Si definim un Servei Social per la finalitat de satisfer les necessitats, els problemes i fenòmens, encara que sigui de caire privat, serà un Servei Social, perquè és la finalitat.Si afegim que cobreixi tota la població, ha d’haver un sistema polític que introdueixi una millora per cobrir a tothom. Per exemple: Sanitat (Llei d’ampliació Sanitat) i Educació (universalitat parcial: dels 5/6 anys fins els 16).

2

El fet que hi hagi universalitat, diversitat, qualitat, ve determinat políticament: depèn d’allò que destini la renda.

2. SERVEIS SOCIALS

SanitatSalut

Ensenyament

Manteniment de rendes

Accés ocupació

HabitatgeUrbanisme N X

Els Serveis Socials són un gran conjunt de prestacions tècniques de programes i de serveis. Alguns també inclouen prestacions de caràcter econòmic (pensió...). Són instruments o eines per poder utilitzar els objectius de polítiques socials que es puguin definir. Els Serveis Socials no es defineixen pels professionals que intervenen, sinó per la finalitat dels serveis que es donen.La universalitat, diversitat i qualitat dels serveis socials ve determinada políticament, és a dir, depèn d’allò que es destini de la renda.Existeixen dues grans finalitats dels Serveis Socials: l’atenció (no la ressolució) a les necessitats socials del gran conjunt de la població (societat) i permetre la reproducció cultural de la societat en la que es troba immers. Dóna a la societat una informació cultural, qualitat al sistema de vida, codi de drets i valors...Des de la perspectiva de l’ensenyament, allò que forma els Serveis Socials són tots aquells dispositius o mecanismes que puguin permetre que la societat, gràcies a aquesta reproducció, pugui néixer, viure i identificar-se amb ella mateixa.Un dispositiu és un element que és efectiu, s’adreça o provoca una millora en una societat determinada. Els dispositius són legislatius: un pla,... La no inclusió a aquests mecanismes provoca una situació de marginació. Quins són aquests dispositius? (des de la perspectiva de reproducció social). Sanitat, salut. És necessària per la necessitat social i per a la reproducció de la

societat cultural. Ensenyament. Tot l’ensenyament comprèn des de l’escola bressol fins als més

de 65 anys. Entendrem ensenyament com tots els mecanismes que facin que la persona pugui adquirir els nivells bàsics pels nivells d’aquella societat.

Manteniment de rendes. El treball ens ofereix la forma d’obtenir ingressos. Aquesta situació no sempre es pot mantenir, per exemple, a la jubilació, o per malalties... El fet de no treballar implica una situació de risc- per la persona- per la comunitat (per responsabilitat sobre l’individu)A partir de finals del segle XIX es comença a establir un sistema de prestacions econòmiques per poder pal.liar els riscos que comporten aquests períodes de malaltia o jubilació. És al segle XIX, amb la figura de Bismarck que s’estableixen les assegurances atributives de treball a dones i empreses tant públiques com privades.Els països en els que l’Estat és del Benestar és desenvolupa em model assistencial o residual, d’intervenció de l’estat. El gruix d’assegurances públiques és menor i acostuma a tenir un govern d’ideologia més (neo)lliberal. El treball és la font principal del manteniment de la societat.

Accés a l’ocupació. És fonamental. Existeix un conjunt de Serveis Socials que faciliten l’accés al mercat laboral (formació, reglamentació)Mishra Renoir defineix la política social en tant que accions, i estableix que:- els estats han de treballar per aconseguir un alt nivell d’ocupació estable.- Assegurar un conjunt de serveis a tota la població (ensenyament, salut,...)- Creació d’una xarxa assistencial. (X: serveis que s’adrecen a un grup de

població que no s’han pogut incloure en els sectors 1-5).Mishra analitza els objectius i eixos d’intervenció de les polítiques socials: les accions que fan els grups d’influència (administracions...)

Trobem dues perspectives sobre l’accés ocupacional.- mercat (món empresarial)

3

- mesures sobre les persones (formació ocupacional/continua).La mesura per accedir al mercat laboral és la formació.

Formació ocupacional (FO). Capacita per a unes tasques concretes:- curta durada- molta pràctica- pensant per la gent que entra o reentra al mercat laboral- treballa les habilitats de les persones- aquesta formació està promoguda per instàncies a nivell europeu, espanyol i

la Generalitat de Catalunya o el Ministeri de Treball.- Algunes associacions privades concerten cursos de FO amb la Generalitat de

Catalunya.Formació contínua (FC). Es dóna a persones que ja treballen i que l’empresa té cursos de formació de treballadors. Reciclatge. La finalitat és millorar la capacitat del grup de treballadors.

Existeixen una sèrie de programes d’incorporació o inserció socio-laboral, per exemple:- Programes de Garantia Social.- BCN Activa. Programa d’inserció sòcio-laboral (FO)- Aprendre a aprendre. Adquisició de mètodes d’aprenentatge a tota la vida.

Treballa per barris i “cultures”.- APIP. Programa per persones amb dificultats d’inserció laboral: per

toxicòmans, immigrants, expresos,...Els programes d’incorporació o inserció sòcio-laboral són destinats a persones amb circumstàncies temporals, amb dificultat de permanència o entrada a un lloc de treball: persones d’edat, malaltes, en condició de pobresa o marginació social, expresos,...Aquests programes tenen dues tasques:a) treball amb les empreses perquè facilitin la incorporació de les personesb) treball amb les persones perquè adquireixin hàbits i estratègies per a

aproximar-se al mercat laboral.

Sectors de població.- Treballadors en actiu: FC- Població inactiva que vol entrar o reentrar, en edat laboral i normalitzada: FO

fonamentalment- Població amb dificultats afegides: progrés d’inserció sòcio-laborals diversos

Habitatge i urbanismeHa de formar part de la Política Social. Fa referència a la relació o comunicació social. El simbolisme és molt important a la nostra vida. El domicili ens proporciona uns drets socials: privacitat i inviolabilitat, però el domicili que careix d’habitatge no té garantits els drets fonamentals.Urbanisme és l’estructura de l’entorn on vivim: les condicions de vida al carrer, mobiliari urbà, llum,... que existeix a les ciutats i que dificulta la integració en diferents col.lectius.Les intervencions de les administracions per garantir els drets d’habitatge i urbanisme són considerades com serveis socials. S’inclou l’hagitage públic i habitatges per activitat pública (per joves, gent gran,...).L’urbanisme es dirigeix a diferents col.lectius, per exemple: ISMI Integració Social de Minusvàlids. Intent d’integració de minusvàlids, i millores per a altres col.lectius (posar rampes a les voreres és millora per a minusvàlids, avis, sobrepes,...)

N Servei de control i seguretatSí són Serveis Socials No són Serveis Socials

Policia Seguretat, prevenció, atenció

Vigilància, control, repressió

Administració de justícia Independent del govern Política social

4

RecreatiuEsportsCultural

Cada vegada més estesos i amb més elements de socialització

Introduïts en els serveis de l’1 al 4.

Quan no es veu com a Servei Social, el grup N desapareix del quadre. X

Rep diferents denominacions. Aquest grup és diferent -pel tipus de constitució de servei (ofereix diferents serveis: per exemple, servei d’attenció a persones pobres/disminuïdes/amb problemes d’inserció social/famílies/gent gran/incorporació social de joves marginats/servei d’atenció a toxicòmans,...)-pel tipus de gent a què està adreçat (dirigit a un tipus de població heterogeni)-diferent per organització interna (diferents entitats i sistemes organitzatius per a diferents casos)-per pressupost (és menor a nivell de serveis socials d’aquest grup)-per legislació i dret (diferent preservació del dret: el desenvolupament constitucional és més baix, tot i que està garantit. És un dret subjectiu i limitat)-per funcions socials. Fem servei de socialització com els altres serveis (1-5): funció preventiva de vegades i funció assistencial majoritàriament (són aptes). Totes les funcions estan molt menys recolzades econòmicament que les altres.Es denomina a aquest grup de diferents maneres segons el país:- serveis socials personals (perquè són mètodes individualitzats)- serveis d’assistència social (assistir una necessitat d’un sector de difícil

inserció social)- serveis de benestar social

BIBLIOGRAFIA

Alfred Kahn i Sheila Kamerman. Los Servicios Sociales desde una perspectiva internacional.Estudi entre països occidentals, del seu sistema d’intervenció social; l’estudi es realitza de forma empírica a EEUU, França, Canadà, Polònia, el Regne Unit, Iugoslàvia, RFA i Israel. Què fan aquests països en la seva intervenció social?Tots aquests països coincideixen en sis grans sistemes de protecció social.

Serveis Socials1 2 3 4 5 6

En els primers 5 sistemes hi ha igualtat als 8 països. El problema arriba amb el sisè, que té moltes característiques similars, i el nom que hi posen és el “Sisè sistema de protecció social”.Dins d’aquest sisè sistema, hi trobarem:

- serveis de benestar a la infància- serveis d’orientació a la família- serveis d’atenció domiciliària- centre de dia- menjadors socials- serveis i programes d’orientació a adolescents i joves- activitats d’autoajuda- activitats d’oci- residència- centres comunitaris

Segons Kahn i Kanerman, les característiques a nivell internacional són:a) facilitar informacio sobre i l’accés a d’altres serveis.

5

b) Proporcionar orientació, consell i/o ajuda a individus o grups en els seus problemes i crisis.

c) Contribuir al desenvolupament personal i social d’àmbits sectorials de la població (funció compartida amb altres serveis).

Demetrio Casado. Introducción a los Servicios SocialesAnàlisi a partir de documentació, textes legals, administració i gestió dels Serveis Socials.Serveis Socials: Són unes prestacions tècniques que estan relacionades amb les necessitats socials i, algunes, amb alguns grups o col.lectius específics, com són la infància, gent gran, minusvàlids,...1. prestacions tècniques: darrera d’això hi ha un coneixement i una informació

comprovada i que es pot transmetre, un coneixement científic:- mètode + tècnica- informació/coneixement i transmissió.Els Serveis Socials són unes actuacions/prestacions personalitzades.

2. relacionades amb les necessitats socials:No només per solucionar-les, sinó per col.laborar; no amb problemes socials, sinó amb les necessitats de tota una societat per poder existir com a tal.

Dirigit a:- en general, a tota la població- en particular, a determinats grups: adolescents, gent gran, minusvàlids.

Classificació ampla.

Serveis SocialsSanitat o

saluteducació Protecció

social del treball

Assegurances i subsidis de renda

Protecció social de

l’habitatge

Serveis socials

personals

H.M Cassidy. Dinámica del Trabajo Social (Introduction Welfare State). W. Friedlander cita a diverses autoritats, entre elles, Cassidy.Serveis Socials són activitats organitzades i destinades principalment a la protecció (i prevenció), manteniment (conservar) i millora dels recursos humans.Considera dins dels Serveis Socials, l’Assitència Social, el “Seguro Social” (manteniment de rendes), la protecció a la infància, les mesures correccionals, la higiene mental, salubritat pública, l’educació, la protecció al treball, la vivenda i la recreació.

- activitats: és una acció, una intervenció- organitzades: definició d’objectius i de mitjans- millora: en funció dels objectius- recursos humans: capacitats que una societat té. D’actuació, gestió, saber.

- Sistema informal d’ajuda o protecció: energies i sabers que tenen els nuclis familiars o de convivència, les xarxes relacionals de les persones i les xarxes de la comunitat.

- Sistema formal: serveis i mesures legislatives que fan que una societat tingui un sistema formal d’ajuda.

Quins estan dins dels sectors 1-5?- sanitat: higiene mental, salubritat pública- educació- vivenda- protecció a la infància (justícia)- protecció al treball (justícia)- mesures correccionals (justícia)- recreació (N)- assistència social (X)Aquesta és una classificació de Serveis Socials en sentit ampli.

6

Francisco Villota Villota. És un economista que l’any 1975 va fer un estudi comparatiu de la planificació social en diversos països europeus. Admet que, en el conjunt de Serveis Socials, els de Benestar (X) són els més difícils de conceptualitzar. Francisco Villota Villota ho fa seguint la definició de les Nacions Unides:Serveis destinats a les famílies, persones d’edat, disminuïts, persones amb dificultats econòmiques, serveis comunitaris, els destinats a temps d’oci, i altres serveis com serveis amb treball social dins d’hospitals, empreses, escoles,...Trobem algunes diferències respecte D. Casado. Temps d’oci, i serveis a través del Treball Social per atendre necessitats en altres Serveis Socials (hospitals, empreses). Villota Villota considera aquests darrers serveis donats pels treballadors socials part del Benestar Social. Les referències que agafa de la ONU formen part del Benestar Social.

Consell d’Europa. Serveis Socials entesos en un concepte ampli, estan formats per la Seguretat Social, l’ensenyament, les polítiques d’habitatge, de sanitat i uns serveis socials o de Benestar. L’objectiu d’aquest conjunt és la construcció i realització de la protecció social i la cristalització dels Estats del Benestar. La finalitat és política i estructural perquè són els instruments de construcció de l’Estat del Benestar.

3. SERVEIS DE BENESTAR SOCIAL

Serveis de Benestar Social

Sanitat i Salut

ensenyament

Manteniment de rendes

Accés ocupació

Habitatge i urbanisme X

Observem que N desapareix del quadre, per ser entès com un grup aliè, sense les característiques de Serveis Socials segons alguns autors.

X= SERVEIS SOCIALS de Benestar Social- no és descriptor de què trobarem, sinó que defineix un objectiu, el de

Benestar.- Es remet a la idea de “Estat del Benestar”.

- Estat: - Part dels països- Depèn de la fórmula política social de l’estat- Estats econòmicament desenvolupats- Organitzats a finals del s. XIX- I més després de la 2ª Guerra Mundial

Conceptualment, el títol de “Benestar Social” per als diferents serveis, no és vàlid ja que:a) marca un objectiu (el de Benestar)b) es remet a la idea d’Estat (del Benestar)c) vinculat al tipus de política social.

Si conceptualitzem aquests serveis com a Serveis de Benestar Social, en els països on l’Estat no és de Benestar, com es denominarien aquests tipus de serveis?

BIBLIOGRAFIA7

Demetrio Casado, en la seva classificació més restrictiva, es correspon amb el segon quadre:

Serveis de Benestar Socialsanitat educació Protecció

social del treball

Assegurances i subsidis de renda

Protecció social de

l’habitatge

Serveis Socials

Aquest és l’esquema que es duu a la pràctica en l’àrea de l’Estat Espanyol. La universaització del Dret als Serveis Socials no es dóna aquí. La Llei dels Serveis Socials diu que han de ser de caràcter universal, però a la pràctica això no és real.Els 5 primers sistemes són universals, tothom té dret a accedir a salut, ensenyament,...

Consell d’Europa. Serveis Socials en concepte restringit són Serveis de Benestar: atenció a la família, d’ona, gent gran, disminuïts, drogodependents, joventut,...

Declaració Universal dels Drets Humans. Article 25:“Tota persona té dret a un nivell de vida adequat, així com a la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”.Fixem-nos que el nivell de vida adequat, família, salut, benestar, alimentació, vestit i habitatge són necessitats bàsiques. L’assistència mèdica i serveis socials necessaris són necessaris per satisfer-les.

Constitució 1978. No fa esment als Serveis Socials entesos en cap aspecte, tot i que sí ho fa als d’ensenyament, salut, protecció,... Encara que no s’eesmentin, hi ha una voluntat que hi hagi Serveis Socials. Només parla de Serveis Socials quan parla de protecció a la gent gran (això es farà a través de Serveis Socials).Per què? Hipòtesi: 77/78: Serveis Socials poc desenvolupats per número, pel franquisme, degut a una concepció molt més assistencial: ho trobarem en textos de transferències de competències a CCAA.La incidència era petita. La Constitució treballa fonamentalment també sobre drets; els que fan la Constitució tenen prioritats de caràcter polític, i els Serveis Socials no són prioritaris.Art. 27. EducacióArt. 40. Formació i readaptació professionalArt. 41. Prestacions de la Seguretat SocialArt. 43 salut públicaArt. 47 política d’habitatgeArt. 25. Reducació i resinserció social delinqüentsArt. 39 protecció a la família i la infànciaArt. 42. Protecció emigrats i retornatsArt 48. Promoció participació JoventutArt. 49. Política pública de minusvàlids.Art. 50. Benestar Tercera Edat.

Glòria Rubiol. Assistent Social i historiadora. Los Servicios Sociales, organitzación y funcionamiento en Yugoslavia, Países Bajos, Gran Bretaña y Francia.Definir Serveis Socials és un problema: considera que Serveis Socials correspon al sisè grup i el conjunt és Benestar Social. Fa servir de referència per definir, el concepte de les Nacions Unides, així com Francisco Villota Villota. Però fent servir la mateixa font, G. Rubiol inverteix la terminologia; això és degut a que els documents de les Nacions Unides són en anglès (Social Welfare) i en francès (Services Sociaus). Gloria Rubiol utilitza els textos en francès.Qui diu que el conjunt és Benestar Social prové majoritàriament d’economia, sociologia, dret... fan una anàlisi de la societat, les seves necessitats... en general, més de la pràctica i intervenció.

8

Gloria Rubiol dubta de com denominar-ho, però a –Catalunya, a Espanya, creu que Benestar Social és el terme que preval.

Referència de legislació. Llei 26/1985 (annex al darrere) de Serveis Socials Parlament de Catalunya 8que té la competència de legislar sobre diferents matèries, entre elles Serveis Socials).Tenim com a referència la producció de dues lleis:12/1983 de 14 de Juliol. Tracta el tema de l’Assitència Social i les competències que deriven de l’Administració central a l’autonòmica.26/1985 de 27 de desembre. Organitza i explica quins són els objectius dels Serveis Socials a Catalunya. Va ser votada en consens positiu de tots els partits polítics. Les relacions ho afavorien, i el pes (primerenc) no era objecte de disputa. Fins l’any 94 no es produeix una altra. (Annex: Llei 26/1985 de 27 de Desembre).

Punts claus. Quan parlem de Serveis Socials ens referim a:- Necessitats socials- Heterogeneïtat de conceptes- Quelcom que intervé/actua en la societat vers la necessitat (programes,

accions, serveis... dispositius).- Coneixement + metodologia + tecniques... professionalització- Sectors promotors diferents (intervenció sector públic/privat)

Els Serveis Socials responen a les necessitats de societat i èpoques: estan vinculats a condicions històriques i característiques d’una societat.

9

BLOC II. Organització actual dels serveis socials a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

Competències de Serveis socials a Catalunya, Sistema Català de Serveis Socials (SCSS), i Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública (XBSSRP): Nivells de la XBSSRP i desenvolupament dels serveis que composen el primer nivell d’atenció.Dependència jurídica i financera dels serveis socials.

L’organització dels Serveis Socials entesos com a sisè subsistema és, actualment d’acord amb la Llei 26/1985 i la d’Administració institucional, de descentralització, de desconcentració i d’institucionalització del Sistema Català de Serveis Socials 4/1994 (que modernitza la del 85).

En nou anys, les circumstàncies varien; a més a més, l’antiga llei no es deia com s’organitza. La llei 4/1994 organitza un Sistema de Serveis Socials en el qual hi ha un conjunt de dispositius (programes, equipaments...) de tres tipus:

- Serveis. Organització d’un coneixement tècnic que incideix per millorar una situació dels col.lectius que diu la Llei.

- Equipaments. La infraestructurctura física dels serveis (centre de dia, residència,...)

10

- Prestacions econòmiques. Prestació directa de l’administració a la persona en base a uns diners. Les prestacions econòmiques dins el sistema català de Serveis Socials són no contributives.

El sistema està format per diferents tipus de dispositius. Un sistema és una relació entre elements que formarà un sistema articulat, una xarxa. És, a més, un sistema inestable que busca l’estabilitat, per tant és mòbil. Els sistemes són flexibles.

El Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) compleix les característiques, per tant no està acabat (poden crear-se nous elements i es pot ampliar amb més dispositius). Els dispositius procedeixen de la iniciativa de l’Administració pública i de la iniciativa privada (mercantil o social) en el Sistema Català. Com en el sanitari, n’hi ha uns que són d’obligat compliment, que s’han de poder oferir als ciutadans. Formen la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública (XBSSRP). La XBSSRP ha de cobrir un mínim, donar una oferta que arribi a combrir unes necessitats a uns nivells mínims.

Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública.

Està organitzada a tres nivells d’atenció. A cadascun li correspon un número de serveis.

Primer. Són de primer accés i de caràcter general, per tota la població. Són serveis que s’han de donar en l’àmbit territorial de residència del ciutadà.

- serveis bàsics d’assistència primària- d’attenció domiciliària*residencials d’estada limitada*de menjador- d’assessorament tècnic d’assistència social primària- de centres oberts per infants i adolescents.

S’adreça a temes de caràcter general i polivalent a través dels Serveis Socials d’atenció primària, i temes d’una certa urgència o necessitat social (**), situacions límits. Aquest primer nivell són temes generals d’urgències, i l’atenció es dóna en el territori.

Segon. Atenció més especialitzada. Ambulatori, transports, centres de dia o residències,... El nivell està format per serveis amb caracterítiques: atenció més especialitzada, que s’adreça a uns col.lectius més determinats:

- serveis d’atenció a la infància-adolescència (els que tenen una situació de dificultat. Diürn)

- de suport a la integració laboral (col.lectius de joves i adults, homes i dones amb dificultats per entrar en el mercat de treball)

- centres ocupacionals- habitatges amb serveis comuns persones disminuïdes (funció residencial,

però no són un centre)- transport adaptat persones disminuídes- d’atenció precoç (probables disminucions)- centres de dia per gent gran- centres residencials gent gran- habitatges tutelats gent gran (funció residencial)- centres de dia d’atenció a toxicòmans.

Aquests serveis intenten que les persones no es desarrelin. La residència per a gent gran no és assistida, ha d’estar integrada dins el territori.

11

Tercer nivell. Serveis que dónen una atenció especialitzada. De caràcter residencial. L’orientació és que estiguin el més a prop possible de l’àmbit territorial de la persona, però impliquen un canvi de domicili.

- centres d’acolliment infància i adolescència- centres residencials d’acció educativa infància i adolescència- residencials per a dones maltractades- d’integració familiar- valoració i orientació persones disminuídes- centres de dia atenció especialitzada persones disminuïdes.- Residencial per a persones amb disminució- Residencial d’atenció a toxicòmans.

Quart nivell. En l’àmbit territorial de Catalunya, existeixen uns serveis per a tothom que ho necessiti, a nivell de tota Catalunya: les prestacions econòmiques.

Els serveis que formen la xarxa s’han de donar obligatòriament a tota Catlaunya, però n’hi ha que són menys necessaris i falten (per exemple, presos/expresos). Existeixen, però no formen part de la xarxa (per exemple, immigrants). Són necessaris, existeixen, però no són obligatoris.L’obligació és per l’administració pública (responsabilitat pública), queha de garantir que aquests serveis es posin en funcionament, ha de posar els mecanismes per a què existeixin.

ENTS/ÒRGANS COMPETENTS.

Primer nivell. - ajuntaments de municipis de més de 20000 habitants.- Ajuntaments de menys de 20000 habitants tenen el dret cobert a través del

Consell Comarcal (Administració superior a l’ajuntament) que agrupa municipis de la comarca: els habitants dels més petits tindran cobert aquest servei.

- Amb caràcter voluntari, els municipis més petits de 20000 habitants poden fer aquests serveis, però s’han de fer d’acord amb el que la normativa diu, amb uns mínims de qualitat i funcionament. És una decisió voluntària, però segons la normativa. Els Consells Comarcals es sustenten d’aportacions dels municipis i ajuts/subvencions de la Generalitat.

Segon nivell.- Consells Comarcals de més de 50000 habitants.- Si no arriben a aquesta xifra, també de caràcter voluntari. - Algunes funcions són obligatòries (coordinar els serveis socials especialitzats

amb les àrees bàsiques i coordinar la prestació dels serveis de 2n nivell amb la de les entitats privades).

- Els ajuntaments de municipis amb 50000 habitants o més estan obligats a adaptar els transports públics per als ciutadans amb dificultats (llei LISMI).

Tercer nivell.- Administració Autonòmica, en concret, el Departament de Benestar Social.

Es posen d’acord amb els ajuntaments per veure la necessitat d’aquell equipament i acord econòmic (l’ajuntament facilita sol i el departament posa l’equipament).

Problema: tenim de tots els equipaments, però la dotació (número) continua sent escassa. La diferència entre el que existeix i el que se suposa necessari, és gran i

12

molt diversa (és a dir, no tots els serveis tenen la mateixa diferència). Quan diem que punxem, es fa per mitjà de la ratio (nec/est) que marca el Pla.

ESTRUCTURA TERRITORIAL NIVELL MÍNIM ADSCRIT FUNCIONS ÒRGAN COMPETENT

ÀREA BÀSICA

Primer:s. bàsics d’assistència

primàriad’atenció domiciliàriaresidencials d’estada

limitadade menjador

d’assessorament tècnic d’assitència social primàriacentres oberts per infants i

adolescents

a) programar, prestar i gestionar els serveis

socials d’atenció primària

b) coordinar la prestació dels serveis socials d’atenció primària

assignats amb les de les entitats privades.

c) Proporcionar suport informatiu, d’avaluació

i estadística a la Generalitat

Ajuntaments + 20000 Ajuntaments fins 20000

habitants amb capacitat i que constitueixin l’àrea

bàsica (optatiu)Consells comarcals, àrees

bàsiques formades per més d’un municipi (obligatori).

SECTOR COMARCAL(Conjunt d’àrees bàsiques

compreses en una comarca)

Segon:Atenció infància-

adolescènciaSuport integració laboral

Atenció precoçCentre ocupacionals

Habitatges amb serveis comuns persones

disminuïdesTransport adaptat persones

disminuïdesCentres de dia per gent

granCentres residencials gent

granHabitatges tutelats gent

granCentres de dia atenció

toxicòmans

a) programar serveis socials especialitzats

del segon nivellb) prestar-los i gestionar-

losc) coordinar-los amb les

àrees bàsiquesd) coordinar prestació

dels serveis 2n nivell amb la de les entitats

privades.

Consells comarcals + 50000CC – 50000 que justifiquin

capcitat (optatiu)CC fins 50000 només funcions c i d (obligat)

Sector regional quan no sigui assumida pel consell

comarcalAjuntaments més 5000 h: transport adaptat obligat

SECTOR REGIONAL Tercer.Centres d’acolliment

infància i adolescènciaCentres residencials d’acció

educativa infància i adolescència

Residencials per adones maltractades

D’integració familiarValoració i orientació

disminuïts/des

Centres dia atenció especialitzada persones

disminuïdesResidencial per a persones

amb disminució

a) les pròpies dels serveis socails especialitzats corresponents al 3r

nivellb) els serveis socials

d’atenció especialitzada del

segon nivell no coberts pel sector comarcal

Sector regional del Departament de Benestar

Social

13

Residencial d’atenció a toxicòmans

ÀMBIT TERRITORIAL CATALUNYA

a) prestar serveis socials que abastint tot el

territorib) prestar i gestionar ss

d’existència necessària de la XBSS, no assignat

a altres àmbits territorials

c) gestionar prestacions econòmiques

d’assitència social pròpies i de la

seguretat social

Departament de Benestar Social ICASS

Referències Legislatives BàsiquesSistema Català de Serveis Socials

Llei 12/1983, de 14 de juliol Llei 2671985, de 27 de desembre Llei 4/94 de 20 d’abril d’administració institucional, de

descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema català de Serveis Socials

Decret legislatiu 1771994 de 16 de novembre (refosa de les lleis anteriors en matèria de serveis socials).

Decret 284/1996 de 23 de juliol. (descriu els Serveis de la Xarxa: completa l’anterior).

Decret 176/2000, de 15 de maig. (modifica alguns articles del decret anterior. Tema important: Art. 25. Drets dels usuaris que accedeixen a un grup de serveis de la xarxa, fonamentalment els de caràcter residencial).

Decret 402/2000 de 27 de desembre, de reestructuració de l’ICASS.

La Llei 4/94 tracta uns conceptes de coordinació, institucionalització, desconcentració i descentralització.Coordinació: hi ha un element que és coordinar per aconseguir un objectiu. Xarxa tancada. S’han de definir les accions que cadascú farà per a un objectiu comú.Institucionalització: la normativa que han de complir les entitats que treballin en els temes de serveis socials: reglaments, condicions que han de complir. Com han de ser les institucions que formen part de la xarxa.Desconcentració: passar les competències a un altre ent però seguint organitzant-ho. Les mantinc dins la meva estructura però les passo a un òrgan perifèric.Descentralització: unes competències pròpies d’un ent passen a ser d’un altre.

Referents de Planificació

Per poder fer una acció social o preveure les necessitats, és necessari un exercisi d’anàlisi i proposició, avaluats per estudis, recerca, registres, enquestes... i avalat pel resultat de la recerca/demanda més punyent o que té més possibilitats pressupostàries. Hem de veure-ho segons quines són les orientacions polítiques i tecniques dominants.

Anàlisi: recercaNecessitats - resultat recerca

Proposta - demandes punyents- possibilitats pressupost

14

Orientacions polítiques / tècniques

L’anàlisi i la proposició ens donen pas a utilitzar mapes (anàlisi) i plans (propostes).

Mapes (fotografia / per avançar línies de propostes)- Mapa de Serveis Socials de Catalunya (caràcter general). Fotografia dels

Serveis Socials de la Xarxa bàsica a Catalunya en un moment determinat.- De caràcter sectorial: els que ens donen la informació d’una determinada

àrea d’activitat o d’un grup / sector de població. (per exemple, mapa de la pobresa: quines són les actuacions que existeixen per la pobresa).

L’instrument que ens dóna pas a la proposta són els plans, on trobarem una concreció: què s’ha de fer. Hi ha unes línies d’actuació. Si només tenim les línies, parlem d’una planificació indicativa. Tenim altres plans més precisos que a part de línies, quantifiquen tipologies de serveis, números de dispositius i places, el lloc (àrea geogràfica), en quin període de temps. Planificació específica (més operativa).

A nivell de Catalunya, tenim el PAS. Actualment s’ha acabat el període del tercer Pla (any 2001). Ara s’està elaborant el 4t Pla.

III Pla (97-01): trobem la perspectiva de futur de tots els serveis de la xarxa. Ajuda domiciliària: quina havia al 97 i quina n’hi haurà al 2001?

Aquests documents són punts de referència:- per als governs- per les administracions locals que tenen competències per fer serveis- per les organitzacions d’iniciativa privada, perquè ha d’actuar d’acord amb

la planificació social.

Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública

1. Primer nivell. El primer nivell es caracteritza per la diversitat i la heterogeneïtat. És un nivell mínim adscrit de població atesa i de tipus de serveis. N’inclou sis tipus:- serveis socials d’atenció primària- serveis socials d’atenció domiciliària- serveis de residència d’estada limitada (albergs,...)- serveis socials d’assesorament tècnic- menjadors socials- centres oberts per infants i adolescents.

1.1 Serveis socials d’atenció primàriaAvui en dia són uns dispositius que atenen la primera demanda dels ciutadans. Estan ubicats en una àrea territorial, i es composa per un Equip Bàsic d’Atenció Socials primària (EBASP). Aquests, estan formats per uns professionals:- assistents socials // Treballadors socials- educadors socials- treballadors familiarsEl nombre depèn, però com a mínim hi ha un treballador social i 0.5 educadors socials.Característiques:- L’atenció és directa als ciutadans (sense que aquest estigui definit per

edat, sexe,...) Tots els ciutadans poden adreçar-se.- És un dispositiu:

15

- Polivalent (atèn diferents demandes)- Generalista (atèn a tots els ciutadans)- Territorial (només atèn persones residents en el territori det. - en urgències)

Està definit com a porta d’entrada al Sistema Català de Serveis Socials.Funcions. Definides per les lleis de Serveis Socials 26/85 i 4/94 i reglaments i decrets.Informació S’informa de temes de recursos, de plans de caràcter social (sisè sub-sector de Kamerman) i tot allò que faci el municipi o la comarca.A una demanda se li dona un contingut o resposta que de manera genèrica explica què és el que existeix. El professional necessita un banc informatiu, però no es compromet a que sigui la resposta exacta, adequada.Orientació La demanda que es fa requereix per part del professional una resposta més adequada a la situació individual.Atenció i seguiment Assumir un procés d’acompanyament de la persona i la seva situació. El professional comença a intervenir, però no ha fa ell sol, ho fa amb el ciutadà que ha fet la demanda:Estudi – diagnòstic – proposició d’objectius – desenvolupament – resolució (+fases?)Aquests processos poden ser molt diversos. S’età implantant un seguiment que inclogui el consell/l’assessorament. Implica un treball personal. El professional recomana unes accions argumentades, explicatives. La decisió recau sempre en la família o l’usuari: és una fase més dins del procés.Derivació La persona que ha estat consultant és aconsellada o orientada a anar a un altre servei dins o fora del territori. Els serveis d’atenció són importants perquè són generalistes, però poden portar cap a més especialització. Per a què hi hagi derivació, hi ha d’haver un cert grau d’acompanyament i de preparació de la recepció. Acompanyament: el professional de l’entitat d’atenció primària otorga a la persona uns instruments per tal que aquesta pugui anar al nou lloc amb quelcom de l’EBASP (informe, acompanyament de l’usuari pel professional...)Preparació de la recepció: no podem derivar a ningú si l’EBASP no ha tingut cap contacte amb la nova institució. Que hagin parlat de les condicions de l’usuari... Com a mínim un acord. Això és la coordinació de serveis.Prevenció:- a nivell individual (atenció parella/individu/família. Atendre la

problemàtica exacta i fer una previsió de problemes que puguin aparèixer, i oferir la possibilitat de treballar-los).

- A nivell col.lectiu (prevenció col.lectiva: un EBASP ens permet conèixer quins són els problemes dominants al territori; a partir de les demandes individuals s’identifiquen les demandes, problemes i necessitats; s’agrupen i es fa un diagnòstic. És a dir, una demanda individual ens porta més informació quan l’agrupem, i ho hem de retornar a la societat,...)

Treball comunitariTreball grupalLes funcions estan adreçades a una situació individual, de parella o de grup i familiar.

Naixement dels Serveis Socials d’atenció primària.Els serveis socials d’atenció primària són molt recents: de la dècada dels anys 80 fins actualment. Venim de 40 anys de franquisme. A nivell social, sindical, i de política, marca molt. A nivell de Serveis Socials, també. El model que s’hereda del franquisme es caracteritza per l’escasa política social de Benestar. Això, ens porta a un model residual de Política Social.És una intervenció paternalista (les accions que realitza tenen caire de donació, no de dret, i és una utilització política de la cara amable del règim) i assistencial, perquè les accions que realitzaven eren per cobrir els

16

problemes més importants, no les necessitats. Es va fer una acció per una actuació residual per un problema.La tipologia de serveis heredats del franquisme era el Residencial-Centrisme. El model que es proposa és fonamentalment de caire residencial: les institucions són molt especialitzades i residencials: centres de menors, joves, disminUíts, penitenciaris... pocs Serveis Socials eren de caràcter diürn o ambulatori. No hi havia Serveis Socials adreçats a tota la població a nivell territorial (els d’atenció primària).Què va succeir per a què avui poguem parlar de la xarxa?

- moviment social general de renovació. Com, què fer en aquest futur que volem construir?

- Què farem amb els Serveis Socials?- Anàlisi de necessitats (ja existeixen alguns estudis de necessitats en

camps socials, professionalment)- Buscar referents: els països europeus- Produir una difusió i debat liderat pels grups polítics i els grups

professionalsl.Pel que fa a la búsqueda de referents, a part de la visió general, es tenen molt en compte dos models més importants: el britànic i l’italià (nord).Britànic: - els serveis socials han de tendir a un caràcter universal- a la professionalització- creem una primera xarxa de necessitats i una segona i tercera xarxa per

necessitats especials.- L’organització dins l’administració pública ha de tenir dues

característiques:- S’organitza com administració pròpia de serveis socials- A l’administració local li compet fer una sèrie de coses sobre serveis

socials.Itàlia (nord):Model d’estructura interna basats en regions amb competències importants a nivell d’educació, habitatge, social,...- serveis socials professionalitzats- que es puguin ampliar poc a poc a la població: una certa universalitat- que estiguin a prop dels ciutadans (s’aproxima a una xarxa)- serveis socials + serveis sanitaris: serveis socials desinstitucionalitzats la idea és trencar aquell residencial-centrisme i donar un paper important a la societat civil per tal que s’organitzi i “actui” en els serveis socials: esponsabilitat pública i incorporació de la societat civil amb garantia des de l’administració pública. Conviden la societat civil, potencien les cooperatives, associacions i grups informals.

Què fan els Serveis Socials a l’Estat Espanyol?Proposta del conjunt de partits socialistes: dissenyar un model més semblant al britànic:

- crear una xarxa de serveis socials de territori (atenció primària)- crear una sola administració de serveis socials i no una sòcio-sanitària- crear uns serveis a prop dels ciutadans- crear serveis socials que des del punt de vista de l’administració estiguin

descentralitzats.Per què ens decantem cap al model britànic?

- ironia política.- Què hem heredat i què volem conservar. Els serveis socials estan més

segurs a nivell d’un augment de la conservació estatal i a nivell d’administració pública.

Els serveis d’atenció primària avui en dia.Des de l’any 1985 fins avui, el nombre de treballadors socials i educadors socials que hi ha als serveis socials d’atenció primària ha anat augmentant progressivament. L’any 1999 hi havia 751 treballadors socials i 347

17

educadors als serveis d’atenció primària a Catalunya. Aquesta dotació és insuficient? Per què?

- en el procés d’implementació no s’ha arribat al nivell necessari i programat- la demanda que reben els equips d’atenció primària és creixent.- Aquesta demanda és pluritemàtica 8això fa més complicada la resolució,

cansa més els professionals). El nivell de densitat que fa que aquests professionals estiguin colapsats, saturats.L’increment o manteniment produït es reflexa al PAS.

Com s’organitzen tots els equips a nivell territorial i com funciona?Per àrees bàsiques (mapa): agrupacions de diversos equips professionals que estan treballant en un determinat espai territorial. Per regla general coincideixen amb comarques, excepte en els llocs amb més densitat de població. Avui dia, n’hi ha 84 (segons el mapa de serveis socials, l’any 97 hi havia 82). Les àrees bàsiques s’han de demanar. Per fer-ho, a part de papers, s’ha de demanar al Departament de Benestar Social i d’acord amb les lleis de serveis socials i de l’administració local, ens donaran una resposta.

Tot això correspon als serveis socials d’atenció primària públics, però també n’hi ha de privats: per exemple, Caritas. Districtes BCN/Ciutats grans com Sabadell, Terrassa i Mataró. Tenen equips d’atenció social primària. Tipològicament són de la xarxa pública, però no depenen de l’administració pública: depenen de Caritas.Moltes vegades els Ajuntaments fan acords amb Caritas en aquest nivell d’atenció primària.

1.2 Atenció domiciliària- Atenció domiciliària com a servei social de la xarxa- Atenció domiciliària com a servei social.

Servei social de la xarxaEs realitza anant a casa de l’usuari o client. El/s professional/s es desplacen a fer la seva feina en el domicili de la persona. Objectiu i funció dels professionals d’aquest servei: funció sòcioassistencial i educativa. La finalitat:- poder mantenir la persona/es el màxim de temps possible en el seu domicili

i entorn. L’atenció ha de fer que la persona es senti ajudada en el seu domicili i no hagi de sortir a buscar-la, retrasant al màxim l’ingrés en una institució externa, per tal de procurar que la persona mantingui els vincles amb el seuentorn social relacional.

- estimular, mantenir la seva autonomia personal. Les persones que demanen atenció domiciliària tenen vulnerabilitat o certa dependència. Hem de procurar que dins d’aquesta situacióla persona continui fent allò que és capaç de fer: no és una substitució. Dins la fragilitat, mantenir al màxim l’autonomia. Potenciar-la.

Qui fa l’atenció domiciliària?El Treballador social perquè rep la demanda al servei d’atenció primària, fa l’estudi del que és (en aquest estudi va a domicili) i proposa un pla individual d’actuació (PIA). El proposa a l’usuari o a la seva família o les persones que convisquin amb l’individu, i hi ha d’haver un acord.El treballador familiar. Participa amb el treballador social en l’estudi/diagnòstic (per tant també fa la visita domiciliària) i realitza les tasques que s’han marcat en el PIA. Mentre el treballador familiar està intervenint, el treballador social fa un seguiment: mínimament cada setamana fan reunió amb els treballadors familiars de la zona (àrea bàsica). Per tant, un seguiment indirecte, però directe pel que fa a treballador social i usuari o família (una vegada al mes)...

18

El treballador social també fa la valoració (conjuntament amb treballador familiar, usuari i familiars) i cloenda (hem arribat als objectius, i per tant tanquem, tot i que després podem tornar a obrir).Tasques de l’atenció domiciliària.- ajudar en temes d’higiene personal- alimentació personal (compra, preparació, donar-la...)- neteja elementa llar: s’ha de fer la neteja que permet que una persona

estigui en un entorn net, higiènic.- Tenir cura del vestir de la persona més pròtesis.- Fer una atenció de medicació.

Serveis d’atenció domiciliària adopten dues modalitats:a) SERVEI D’AJUDA DOMICILIÀRIA

Definició. Conjunt organitzat i coordinat d’accions que es realitzen a la llar de l’usuari, dirigides a proporcionar atencions personals, de caràcter urgent, ajuda a la llar i suport social a persones o famílies amb manca d’autonomia personal, dificultats de desenvolupament o problemàtiques familiars especials. Aquests serveis poden formar part dels serveis bàsics d’atenció social primària o prestar-se com a serveis independents, més el que fa a sector privat i el mercat ocupacional.Objectius: desenvolpar tasques assistencials, preventives i educatives. Mantenir l’usuari en el seu medi, millorant-ne la sev qualitat de vida.Funció: atenció personal; ajuda a la llar; suport social; relació amb l’entorn.Destinataris: el 99,85% són disminuïts malalts terminals i crònics, infants, família i afectats de VHI o drogodependents. Està adreçat a persones o famílies que es troben, per motius físics, psíquics o socials, en situació de manca d’autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana.Personal: treballadors familiars per prestar serveis a la llar. Quan els serveis s’orientin preferentment a l’atenció de la gent gran, els professionals podran ser auxiliars de geriatria.Els serveis d’atenció domiciliària poden oferir una atenció més completa mitjançant els serveis de bugaderia, podologia, menjador a domicili, teleassitència, catering, netejes puntuals, acondicionament tècnic... entre d’altres

Dispositiua) Actual i futur

Actualment: ofert pel sector públic, per la xarxa d’administracions locals (ajuntament i consells comarcals), i pels sectors privats:

- social- mutua- Mercantil- “pseudo oferta”: mercat opac (treball en negre a domicili)

Futur: servei que està creixent en quant a la qualitat i disminuïnt en costos. Les orientacions dels organismes de la Comunitat Europea, les administracions locals, els sectors tècnics, gent gran, disminuïts... orienta i promou que l’atenció de la persona es faci sempre emocional, relacional i culturalment tenint en compte els seus propis recursos.

b) Desitjar/volgut:El 56% de la gent gran vol que els prestin una atenció a casa seva.

c) Alternatiu: és una alternativa al residencialcentrime.

Avui dia, només 1,4 milions de persones majors de 65 anys són depenents; 5,1 millions no ho són.

b) SERVEI DE TELALARMA I DE TELEASSISTÈNCIADefinició: constitueix una modalitat dels serveis d’atenció domiciliària que, amb la tecnologia adequada, ofereix als usuaris una atenció permanent i a

19

distància, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que els puguin sobrevenir.Objectius: contribuir a millorar l’autonomia personal; afavorir la permanència de la persona en el seu entorn habitual, facilitar la comunicació amb l’exterior; proporcionar l’accés als serveis de la comunitat; evitar o retardar la institucionalització.Funcions. Proporcionar un contacte permanent amb l’exterior; donar resposta de forma immediata en cas d’emergència, donar seguretat i suport a l’usuari i a la família.Destinataris: persones amb un nivell d’autonomia limitat i amb dependència a causa de l’edat o del seu estat físic, amb capacitat per a utilitzar correctament el servei, i que viuen soles o amb persones que no poden atendre-les de manera continuada i suficient.Personal i equip tecnològic:Servei de telealarma: central domèstica d’alarmes connectada telefònicament a un centre de control i el personal d’aquest centre amb recursos humans i tècnics i amb capacitat necessària per donar resposta ràpida a les diferents incidències i situacions d’emergència que es puguin presentar.Servei de teleassistència: a més del servei de telealarma consta d’un equip mòbil d’assistència, amb coneixements bàsics dels serveis socials i sanitaris, primers auxilis i petits arranjaments domèstics, que es desplaça al domicili de l’usuari pr donar resposta en cas de necessitat.

A la central hi haurà un equip de professionals compost per metges, psicòlegs, treballadors socials que assessoren els voluntaris que reben trucades. Hi haurà també sistemes informàtics i telefònics.A casa de l’usuari, petits dispositius com una pulsera o un penjoll i un aparell telefònic bidireccional.El treballador social ha de realitzar la primera entrevista:- dades generals de l’individu (gustos, aniversari...)- dades mèdiques- dades de la seva xarxa relacional- dades convingudes per a la realització d’aquest servei (horari de trucades,

dies de visites...)

Aquest servei el proporcionen entitats privades amb convenis amb administracions públiques (Creu Roja i EULEN) L’administració local i l’autonòmica té convenis amb aquestes entitats. Un cop superat el número de places convingudes, el servei s’haurà de comprar o llogar a Creu Roja o Eulen.Es preveia en l’any 2000 un 12% de majors de 65 anys utilitzarien aquest servei les 24 hores. Actualment, només l’1,5%.

1.3. Serveis residencials d’estada limitada

El mapa de Serveis Socials i el PAS de la Generalitat, en concret del Departament de Benestar Social anomena Centres Residencials d’Estada Limitada als albergs i menjadors socials.La població diana d’ambdós és les persones pobres i sense sostres: no és per tota la població, però haurien de ser de caràcter universal per als sense sostre i pobres.La llei de Serveis Socials de l’any 1985 posa l’èmfasi en la necessitat de donar un allotjament i una alimentació bàsica i temporal.És un servei inclòs dins el primer nivell de la XBSSRP, i per tant, l’han de complir els ajuntaments de més de 2000 habitants, i si no hi arriben, el Consell Comarcal. A més a més, la Llei de Règim local diu que qualsevol ajuntament ha de satisfer aquestes necessitats (aquesta és una llei que exposa com han de funcionar els ents locals).Com es resol això?

20

- Diversitat d’albergs i menjadors socials, però s’han d’ampliar altres maneres d’actuar siguin les que siguin sempre que es destinin a satisfer aquestes dues necessitats.

Albergs.Dispositiu social amb orígens del segle XVI. Cristóbal Pérez de Herrera (metge de galeres i renovador) proposa mesures i és anomenat responsable de la Pobresa i Presons de los Reinos de España. Dins de les seves propostes, hi ha una de creació d’uns espais on puguin estar els pobres i sense sostre en el moment amb més risc del dia (tant per ells com per la ciutadania): la nit. Afegeix que les persones que es traslladen de vil.la en vil.la no són necessàriament malaltes: tenen una responsabilitat de buscar-se l’alimentació. Pérez de Herrera proposa donar-los una atenció a la nit, però que durant el dia es busquin la vida per alimentar-se, que busquin una activitat. Sobre aquestes premises, proposa la creació d’un alberg on els indigents rebran atenció, alimentació (sopar/esmorzar) i on hauran de buscar una activitat exterior durant el dia.Avui en dia, n’hi ha més possibilitats. Ara, els albergs són institucions públiques o privades que donen un conjunt de serveis a la població que no té un domicili fixe:

- allotjament nocturn- alimentació nit/matí- servei d’higiene (personal i, de vegades, higiene de roba i utensilis

personals)- servei mèdic- en alguns casos, bústia domiciliària- servei de treballadors socials.

a) SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’URGÈNCIADefinició: serveis d’acolliment residencial que supleixen temporalment la llar familiar en casos puntuals i d’urgència.El servei d’acolliment residencial d’urgència pot prestar-se en un establiment social o en qualsevol altre recurs que busqui la mateixa finalitat.Objectius: cobriment temporal de les necessitats bàsiques d’allotjament en cas d’urgències puntuals.Funcions: allotjament, acolliment i convivència, suport social.Destinataris: persones o famílies que, tot i valer-se perelles mateixes en les activitats de la vida quotidiana, presenten la necessitat de caràcter conjuntural i urgent de ser allotjades.Personal: cal disposar de suficient nombre de personal, amb el perfil adequat, per a atendre les necessitats del servei.

b) SERVEI DE RESIDÈNCIA TEMPORAL PER A PERSONES ADULTES EN SITUACIÓ DE MARGINACIÓ.Definició: serveis d’acolliment residencial temporal i d’assistència a persones adultes en situació de marginació que no disposen de condicions sociofamiliars i d’atenció per romandre en el seu habitatge, o no en disposen.Objectius: fer un acolliment residencial temporal; facilitar un entorn favorable, procurant el benestar de les persones ateses; mantenir el màxim grau d’autonomia; afavorir el desenvolupament personal i el manteniment de les aptituts, motivacions i interessos; facilitar la integració en l’entorn i en la societat; promoure la incentivació i la integració laboral.Funcions: - acolliment i convivència - allotjament i manutenció - bugaderia i repàs de la roba, si escau - suport social - cura de l’aspecte físic i del vestit - programes d’activitats adreçats al manteniment de les aptituts i de la

motivació, així com dels interessos i la integració laboral

21

- programes adreçats al manteniment de l’autonomia, així com de prevenció del deteriorament fisicopsíquic

- atenció familiar adreçada a l’afavoriment de les relacions de la família amb l’usuari i el seu entorn

- garantir l’assistència sanitària.Destinataris. Persones adultes en situació de marginació.Personal: cal disposar com a mínim del personal necessari per a atendre les funcions corresponents a aquests serveis, així com d’un responsable del servei.Institucions públiques o privades. El teballador social fa la recepció i el treball intern.

1.4 Serveis de menjadorDefinició: serveis que, de forma temporal, proporcionen àpats elaborats a persones i famílies amb greus necessitats socials i que necessiten ajuda per a la subsistència. Els serveis de menjador poden prestar-se en un establiment social, mitjançant un servei d’ajuda a domicili o a través de qualsevol altre recurs que aconsegueixi la mateixa finalitat.Objectiu: assegurar una alimentació adequadaFuncions: proporcionar àpats; assegurar una dieta adequadaDestinataris: persones amb greus necessitats socials i a qui cal ajudar per a la subsistènciaPersonal: quan aquest servei es presti en un establiment, haurà de disposar del personal adequat i suficient per a l’elaboració dels àpats, a més d’un responsable de la gestió.

1.5 Centres oberts per infants i adolescents.1.6 serveis socials d’assessorament tècnic.Bloc 3.- Introducció històrica dels serveis socials.

Trets principals en: època antiga, Edat Mitjana, i el Renaixement.Innovacions en el s. XVIII i XIX.Segle XX: Dels inicis a la guerra civil (Mancomunitat i República), època franquista, i de la transició a avui dia.

Història dels Serveis SocialsTant si pensem en Serveis Socials com un dispositiu de les polítiques socials, com si ho considerem uns dispositius de serveis, instruments de millora i atenció, podrem afirmar que els Serveis Socials existeixen fa un bon temps, perquè a totes les societats hi ha hagut necessitas socials i polítiques socials.Serveis Socials = dispositius de les polítiques socialsServeis socials = dispositius d’atenció i millora a les necessitats socials

Grècia i Roma, dos grans civilitzacions, compten amb un conjunt d’activitats de caràcter sanitari, educatiu i de legislació pel que fa al control i ajuda de grups considerats febles. En la creació d’aquetes cultures, queden realment vinculats a la mobilitat civil o militar pel que fa a Serveis Socials, així com en tema sanitari. Aklepios i Iatreias correspon a noms de dispositius sanitaris de Grècia: eren dues institucions d’atenció sanitària a la Grècia clàssica, i es basaven en una atenció d’una malaltia; es plantejaven quines són les condicions que s’ha de tenir en front els malalts diferents que arriben a l’hospital. Un d’ells es basaria en una medicina socioeducativa, i l’altra institució, en termes més científics.

Els VALETUDINARIS els hem de situar a la cultura romana. Són els llocs d’una sanitària de les grans granges 8explotacions agràries que tenien els canons de blat...) i també a la medicina de companyia (equips mèdics per exemple, que acompanyaven a les tropes en una conquesta. Els valetudinaris tenien les funcions de:

- reparar la força de treball (lesions o malties que tenien els pagesos: reparar a la persona i també anar a treballar.

- Atenció a la població civil.22

Codi de HAMURABI, aproximadament 100 anys més antic que les civilitzacions de Grècia o Roma. A Mesopotàmia: és un codi civil de comportament i normativa per tota la societat, per la gent que viu en aquell moment. deia o intentava regular de manera equitativa la igualtat de determinats comportaments de conflicte, agressió, conducta i també una certa protecció. Era una mesura per poder igualar, no per tenir desigualtats. Es duia a terme la bús-queda de resposta d'igualtat de la gent en aquell moment. Preveia que els orfes fos-sin entesos com família de la cosicetat, i que les dones que tinguéssin fills, també fossin protegides.

Segle V Edat Mitjana (1000 anys)Ens centrarem en els dispositius que es van crear per atendre les necessitats de l'època. Quina era l'explicació del fenómen que surgia a nivell social?La creença en un ésser suprem: el cristianisme és la fórmula que preveia aquesta concepció de la comprensió del món.Teocentrisme: Quan parlem de l'Edat Mitjana hem de pensar conceptualment del teocentrisme; aquest, buscarà raons o explicacions a fenòmens que la ment huma-na no és capaç de comprendre en aquest mateix moment, bé perquè no és capaç de desxifrar o perquè no disposa dels instruments necessaris per fer-ho. La resposta externa els ve donada perla simbologia religiosa.Des de la concepció teocràtica s'expliquen moltes respresentacions gràfiques d'edi-ficis,... L'Edat Mitjana va ser l'impuls del renaixement. Teocentrisme, doncs, és un concep-te i el bressol del renaixement.

Si parlem de dispositius, parlarem de necessitats socials. De necessitats socials n'hi ha moltes, però hi ha una que travessà tot el període de l'Edat Mitjana i arribà al Re-naixement: el tema de la pobresa (les desigualtats socials eren molt fortes, el grup de població pobre era la gran majoria). Dins d'aquesta pobresa hi ha una pobresa més clara: són els pobres que no tenen lloc de pertanyença (no tenen casa, ni ciu-tat, ni instruments de treball o força física per poder fer-ho...). És una pobresa, alho-ra, que es trasllada, està formada per grups diversos de gent, masses de persones, i és una pobresa que és interpretada per la societat com un element consustancial d'aquesta: un element de l'estructura social, de tal manera que la seva existència servia a les classes nobles, tot i que despertés temors o pors entre aquesta matei-xa. És a dir, es donava una ambivalència important, ja que aquesta pobresa dona-va, diguéssim, una mena de satisfacció personal als nobles quan aquests els feien donacions, i alhora els provocava unes sensacions de temor i por a robatoris, atacs,...Aquesta pobresa estava constituïda per diferents perfils:

- els pobres anomenats espirituals: persones que optaven per viure sense tenir res. Escollien l'opció de la pobresa renunciant d'aquesta manera a ate-nir algun element en propietat o de treball. Tenien una imatge de pobresa evangèlica: per ser del poble de Déu no s'hade tenir res.Aquests pobres espirituals (dins l'element de l'estatus social, el trànsit i el canvi de vida) eren gent que provenia de diferents classes, fins i tot benes-tants. Eren, en realitat, gent que no tenia mitjans i vivia del que la gent els donava o del que els donava la naturalesa,... Eren pobres molt apreciats, perquè tenien unes funcions socials molt importants: pregaven:

- eren un testimoni d'allò que la societat reconeixia com a valor o es-tereotip social- una de les seves feines era la de pregar (aquesta feina era molt va-lorada, era com fer un espai de comunicació, transmisió amb el seu prec).- permetre a altres membres de la societat mirar-se a un nivell que els retornava una imatge positiva: la classe més benestant, els rics, els donaven roba, aliments... i això els feia sentir- se més orgu-llosos.

23

- els pobres que fugien de la justícia (social i divina: els que no estaven d'acord amb les ideologies o normes de la societat).

- Gent molt desamparada i sense recursos: principalment dones, infants i gent gran. Cap a aquests havia una actitut tolerant, de protecció, excepte cap a les dones, molt més complicat perquè eren "les causants del pecat de l'home, portaven malalties,...".

Tots tres tipus de pobres estaven totalment marcats per unes característiques: ma-lalties físiques / malalties ideològiques:

- malalties físiques: els pobres portaven molts processos contagiosos. sel's culpava de transportar les malties i propagar-les, causant epidèmies. Degut això es legalitzaven accions en contra d'ells: no se'ls deixava entrar a les ciu-tats, se'ls registrava,... Les malalties físiques donaven com a conseqüència epidèmies, i això constituïa un perill per a la resta de la població benestant. Aquesta resta de la societat els considerava coses i els exclòien. Això ho feia la imatge col.lectiva, la qual cosa encara existeix avui en dia.- malalties ideològiques: la societat percep els pobres com un grup diferent a la majoria de la resta de la societat per diferents motius que tenen a veure amb la norma. En realitat, la societat fa una observació molt radical de la po-bresa. Les malalties físiques i ideològiques determinen aquest terme de pe-rill que hem esmentat abans.

Tipus de pobres = tipologia conceptual.

1. Pobres espirituals i evangèlics. Es diuen així perquè havien escollit viure com a pobres per tal de seguir les línees dels evangelis (per ser del regne de Déu no has de tenir res).2. Pobres veritables. Volien treballar però no podien perquè estaven malalts físi-cament, per l'edat (massa grans o massa petits). Eren pobres no per la seva volun-tat, sinó per la seva situació plena d'impediments. El treball suposava l'autosuficièn-cia, proporcionant mitjans per subsistir, autonomia. La societat veu que els que són capaços per sortir-se'n no són una càrrega per a ells. En aquests tipus de pobres la política social més efectiva era la protecció en aquell determinat moment, assistencialment. Però la política social duta a terme era més bé canvi i si cal repressió. A partir d'aquí, hauria de sorgir el dispositiu.3. Pobres falsos. Eren aquells que podent treballar no ho feien: tenien salut, edat, però no treballaven.

Dispositius socials de l'Edat Mitjana.

a. HOSPITALS - HOSTALS. Són els dispositius més importants durant l'Edat Mitja-na i després d'aquesta.

El concepte d'Hospital és més ampli en aquell moment: de tipus social/sanitari/reli-giós.Hostal s'entén com un lloc d'estada temporal amb la finalitat d'acollir a persones que busquen una recuperació física i d'altres que busquen una recuperació espiri-tual. És un refugi per persones en situació de peregrinatge o persones perseguides. També proporciona seguretat: adreçat a gent que anava d'una ciutat a altra. Els grups de peregrins que eren religiosos eren ben vistos per la gent, però en aquests grups també hi havia pobres.

Atencions:- de caràcter sanitari:

-pensions i recuperació física (sales de dormir i menjar bàsic gratuït o depe-nent de l'economia de cadascú).

-recuperació espiritual- atenció religiosa

24

- atenció física

Estructura:Planta en forma de creu: 5 parts determinades quatre de les quals esdevenien (en el sentit de les agulles del rellotge) en dormitori, refractori, claustre/estada i cape-lla. En el centre estava el punt de visió de tota la planta per supervisar. Més tard, al s. XVII i s. XVIII s'anormenarà panòptic.

Funcionament autàrtic:- alimentació d'hores i ramaderia- cura: farmàcies- mort: cementiri- religió: capella

Funció per a la societat:El grup de peregrins és vist per la gent del poble com un grup:- desconegut- heterogeni (religiosos/bandits...)- porten malalties (temor!: per aquest motiu els hospitals es colocaven a una certa distància (hores) de la ciutat, per fer quarentena).Feien una funció de prevenció i control social (prevenció= quarentena i control social = bandits, robatoris, ideologies,...)

Promotors de la creació:a) Primer l'Església Cristiana: l'any 325, en el Concili de Nicea sorgeix un ordre que es vincula amb els hospitals i hostals, definint-los com un lloc d'acolliment per tal que cristians que venen d'altres llocs trobin un refugi (perseguits). Aquest lloc de refugi pels cristians s'anomena XENODOQUIU (casa per als estrangers). Això fa que es crein xenodoquius que més tard es convertiran en hospitals amb capelles. L'ex-pansió es donà als segles XII i XIII.b) Part de la noblesa. Va contribuir a crear-los per la gent de la ciutat amb l'esglé-sia. la MIA (Molt il.lustra Administració) és la instució que governà els hospitals i hostals. fan política social representant el ciutadans.

b) PIA ALMOÏNA. És una institució d'ajuda als pobre que neix a l'Edat Mitjana, en-tre els segles XI i XII. És religiosa i més antiga que la Bacina Pobres.Les insitucions Pies són entitats on la noblesa i els ciutadans donaven ajudes per als pobres.la PIA ALMOÏNA estava vinculada als càrrecs socials de l'església: obispes (ministres de l'Església). Proporcionava una ajuda de caràcter material als pobres de la vila (alimentació) que anaven d'una ciutat a altra.- Població diana: pobres públics- Activitats:

- alimentació cuinada per visualitzar la persona al refrectari de l'església i amb diferents menús segons la religió.- allotjament

- Diverses religions: també practicada per la religió jueva.- Territori: vinculades a les catedrals o l'església. A la majoria de poblacions on hi havien catedrals o esglésies, hi havia Pia Almoïna- Finançament:a les catedrals es recollien dos tipus d'almoïna: per la catedral i per Pia Almoïna- Institució pròpia quan rebem l'almoïna a la Pia Almoïna- Conjunt de Fundacions Pies.

c) BACINA DELS POBRES. És també una institució d'ajuda als pobres que neix du-rant l'Edat Mitjana. Aproximadament l'any 1400, i completament vinculada a l'Es-glésia. Vinculada amb la Parròquia (proximitat territorial), no amb catedrals.L'organització de la insittució eren els civils (laics), no els pàrrocs.- Activitats: ajuda als pobres (diners/alimentació/combustibles/teixits/companyia).

25

- Funcionament: els baciners (encarregats laics de la bacina que coneixien a algú en situació de necessitat) anaven a veure-ho per preguntar-li sobre les necessita-ts... Després, anaven a una junta i les estudiaven: llavors decidien si donaven diners durant un període determinat / aliment no cuinat / combustibles / teixits per fer ro-ba / companyia religiosa...- Població Diana: pobres opacs tècnicament avergonyants. Era ajuda domiciliària perquè aquesta gent pogués mantenir el seu status sense que es veiés que ara són pobres. És a dir, gent bé que s'havia quedat sense res i, per tant, necessitava aju-da, però no volien admetre-ho i els de Bacina Pobres els havien de dur l'ajuda al seu domicili).

c) MONESTIRSd) PARE D’ORFESe) GREMIS I CONFRARIES

Dossier. Història dels Serveis Socials.

És important tenir en compte els importants dispositius que es van crear en l'Edat Mitjana i el Renaixement. Alguns d'ells arriben fins avui en dia. Francesc Eiximenis, Joan Lluís Vives i March, Miquel de Giginta o Cristòbal Pérez de Herrera feren impor-tants aportacions teòriques i dissenys de plans, serveis i metodologies amb trans-cendència a països com Flandes o Portugal. Autors i mesures d'altres països euro-peus tingueren també aquí una important projecció i influència en les polítiques i mesures socials, com jeremies Bentham (renovació de la prevenció, rehabilitació i càstig de la delinqüència).La història dels Serveis Socials és una història complexa, contradictòria, conflictiva i sbujecte a múltiples visions i interpretacions.Al llarg dels segles XIX i XX van haver una sèrie d'esdeveniments polítics, econòmi-cs i socials que afectaren el desenvolupament dels dispositius socials. La immedia-tesa del temps en el cas del darrer període del s. XX i les escasses recerques sobre la matèria són una dificultat afegida.

1. Segle XIX. La llei General de Beneficència

L'acció social del segle XIX s'inscriu en el context econòmic i de canvis polítics del període. Castro Alfin diu que durant les tres primeres dècades del segle la caracte-rística principal va ser la permanència del sector tradicional de l'assistència social de l'església catòlica i l'empitjorament deles condicions de vida d'una creixent mas-sa de desposseïts degut a diverses causes: el deteriorament econòmic, un major creixement demogràfic, l'augrejament de les condicions socials i econòmiques com a conseqüència de la guerra de la Independència, la pèrdua de vides humanes, la fam generalitzada, la mendicitat i les epidèmies.Les mesures, els dispositius socials tenien un caràcter renovador reflectit en les lleis de benficència i en alguns dispositius com l'Assistència Domiciliària, i elmanteni-ment d'insittucions i serveis de tall tradicional.

1.2 Les propostes legislativesPromulgació de les lleis generals de Beneficència que intentaven estructurar el sec-tor assistencial. L'organització competencial proposada en les lleis del XIX contenen els criteris bàsics de l'actual sistema de responsabilitats públiques i privades del sector socioassistencial.

1.2.1 La Constitució de 1812Conté el principi de la municipalització de l'assistència social. els ajuntaments han de cuidar els hospitals, hospicis, cases d'expòsits i altres establiments de beneficèn-cia, sota les normes prescrites"

1.2.2 La Llei de 1822.Sota el Trienni Lliberal. Organització pública de l'acció assitencial i benèfica. Carac-terístiques:

26

-definició de la responsabilitat pública que correspon a l'administració central i mu-nicipal-organització territorial de l'acció benèfica mitjançant "Juntas": Junta general de Be-neficència, provincials i municipals.- unificació del tipus d'establimens assistencialstipus possible de prestacions assistencials (hospitalitat domiciliaria, pública, cases de socors, socors domiciliaris, hospicis i cases de maternitat).

1.2.3 La Llei General de Beneficència de 1849 i el reglament de 1852Creació d'una direcció general de "Beneficencia, Corrección y Sanidad", en el Minis-teri de Governació. Presentació de varis projectes de llei durant una dècada foren preparatoris de la llei de 1849. Trets fonamentals:- organitza l'assistència en tres nivells: central, provincial, municipal- establiments de caràcter general (corresponents a l'administració central destinats a necessistats permanents o d'atenció especial)- establiments provincials: corresponents a les diputacions (hospitals generals de malalts, cases de Misericòrdia, cases de Maternitat i d'expòsits, i les cases d'orfes i desamparats).- a nivell municipal: els ajuntaments encarregats d'assistir els malalts ocasionals, traslladar a les persones necessitades alsserveis provincials i als generals i facilitar assistència domiciliària.- estructura organitzativa i de representació de les "Juntes"- defineix el caràcter públic dels establiments- caràcter de projecció quantitativa: en la mesura que preveu la creació dels establi-ments necessaris tant per àrees geogràfiques competencials segons els nivells indi-cats, com en ocasions ´umèrica, indicant el nombre d'establiments que cal cons-truir.

1.3. Promotors i Gestors dels dispositius socials. El cens de 1860.

1.3.1 La presència de l'església catòlicaEs produeixen canvis significatius en quant el paper que havia tingut l'església catò-lica com a promotora i gestora de les institucions de caràcter benèfic.La política benefico-assistencial de l'església està caracteritzada per 3 processos:- certa pèrdua de l'hegemonia dels eclesiàstics en les institucions benèfiques- crisis dels hospitals, hospicis i cases de caritat i promoció d'una política familiarista- les desamortitzacions dels bens eclesiàstics.Cal destacar la creació, arribada i implantació de noves ordres religioses de caràcter femení que s'encarreguen de la gestió d'hospitals, cases de maternitat, hospicis, i altres dispositius. Paral.lelament, en altres indrets europeus, importants innovacions de l'assistència. COS A LONDRES!!!

1.3.2 En el panorama civilLes iniciatives civils són nombroses, i algunes tenen caire innovador. societats filan-tròpiques, econòmiques i socials, Mútues de socors, cooperatives, caixes d'estalvis,... iniciatives promogudes des de sectors socials diferents: del moviment obrer sindial, de menestrals i petits comerciants i alguns sectors empresarials que promouen nous sistemes de protecció social i assistència, orientada fonamental-ment en la prevenció, la resolució col.lectiva civil de les necessitats.A partir de la segona meitat del segle s’incrementen les entitats promotores de la protecció social com les Fundacions Beneficio assistencials, Montepios, Pòsits, Caixes d’estalvis i Mútues que potenciaven opcions de “previsió social” en contra-posició a les orientacions de caràcter benefico-assistencial.

1.3.3 Les caixes d’estalvisEstabliments de beneficència en la mesura que rebien els estalvis de les persones amb l’obligació de pagar-los interessos i retonar-se’ls quan ho demanéssin. Caixes d’estalvis i Montepios foren establiments municipals.Els primers anys del segle XX es varen crear les obres socials de les caixes d’estal-vis.

27

1.3.4 Les fundacions benefico-assistencialsFinalitat: acció de beneficència i assistencial. Tenen els seus orígens en l’edat mitja-na, però en el dinovè segle és quan s’incrementen. La creació de fundacions benèfic assistencials està lligada a la situació de l’època, caracteritzada per la insuficiència i precarietat de polítiques socials oficials d’atenció a la marginalitat i la pobresa.Els Monts de Pietat, fundats en la primera meitat del XVIII tenen els orígens en les “Arces de Misericòrida” o l’Almoina. Persones més necessitades i grups socials me-nestrals, artesans, treballadors...

1.3.5 El naixement d’una organització internacionalL’any 1864 neix la Creu Roja a Ginebra. La “Junta Preparatoria de la Orden de los Caballeros de San juan” anunciava la creació de la secció espanyola de l’associació Internacional de Socors mutus (Creu Roja).

1.3.6 El cens de 1860mostra la dimensió de la pobresa i de l’assistència social de l’època. L’1,67% de la població eren persones “obres de solemnitat”. El 32% dels censats eren homes i el 68% dones. La pobresa estava ja feminitzada. Disminuïts físics i sensorias estaven registrats en epígrafs diferents i molts d’ells en situació de pobresa.

1.4 Dos models de serveis assistencials del segle XIX: Les cases de caritat i l’assistència domiciliària

1.4.1 Les Cases de CaritatSón el model d’institució assistencial moderna d’inicis del segle XIX. Els orígens da-ten dels primers anys del segle amb antecedents en l’Olla Pública (finals del XVIII) per alimentar pobres de Barcelona. L’any 1802 es creava la Casa de Caritat de Bar-celona, sota la presidència del comte de Sta. Clara, capità general de Barcelona.

Les cases de caritat tenien un doble objectiu:- l’acollida en la seva doble vessant d’assistència i control social (treure a la

població marginal de les places i carrers i ubicar-los en un mateix edifici, do-nant-los-hi un lloc d’estada i aliment).

- Vessant productiva, seguint els models de les cases d’acollida i treball ale-manyes i angleses del segle XVIII (doble demanda: necessitats d’autosufi-ciència econòmica de la institució i preparació i formació de mà d’obra per la represa industrial que s’anunciava.

Residència, alimentació, higiene, formació bàsica i professional, treball, i ordre in-tern i religositat omplien les jornades de nens, nenes, dones, homes i vells. El nom-bre de persones asilades era elevat, la qual cosa dificultava una relació personal i atenció individualitzada, com la distribuició dels espais, dormitoris, menjadors i es-pais de recreació.

La Casa de Caritat de Barcelona va viure reformes organitzatives, de funcionament intern i orientació metodològica segons les posicions dels partits polítics: els conser-vadors les anomenaven institucions modèliques; els progressistes les criticaven.

La gestió estava encomanada a les germanes de la Caritat. Alguns tallers reque-rien personal extern. Els serveis interns: comptaven amb servei escolar intern a nivell primari en alguns casos ampliat amb escoles d’arts i oficis. Totes les cases comptaven amb tallers on s’aprenia un ofici i es produïa per a la venda. Els més im-portants de Barcelona: impremta, teixit, sastreria, electricitat, serrallers, tabalers, sabaters, espardenyers, fusteria i cereria. Finançament: estructuralment el seu fi-nançament provenia d’aportacions dels governs de les ciutats i de la província, do-nacions, herències i llegats, recaptes, rifes i loteries, com part dels productes reali-tzats en els tallers i activitats en actes socials-religiosos.

28

Aquest dispositiu va arribar fins a la tercera part del segle XX amb importants trans-formacions internes i fins hi tot d’ubicació física.

1.4.2 L’Assistència DomiciliàriaOrígens en temps anteriors, finals del segle XV, a Catalunya (“el Bací dels Pobres” otorgava ajuda econòmica, material i d’acompanyament en el domicili amb un ca-ràcter territorial).

En el segle XIX l’assitència domiciliària pren cos i s’implanta. La Llei de Beneficència de 1849 defineix l’ajuda domiciliària, en particular l’organització i coordinació. Les juntes municipals poden tenir unes juntes complementàries. Les juntes parroquials que s’encarreguen de la beneficència domiciliària.

Paral.lelament a la pública, existien societats religioses o civils que també dispen-saven aquests servei. El Bací dels Pobres o les Conferencies de Sant Vicens de Paül especialitzades en l’atenció a malats i pobres a domicili que treballaven amb les Juntes municipals.

Concepción Arenal aposta per desenvolupar una atenció social en l’entorn de la per-sona, domicili i barri. La figura del visitador/a és la llavor d’un nou perfil professio-nal, descrit tant en les seves funcions com en el nivell de coneixements i formació requerits.

2. El primer terç del segle XX

2.1 Característiques generalsEls primers anys del segle XX es caracteritzen per la complexitat, innovacions, can-vis successius, crítica profunda a l’administració anterior. Es manifesta la voluntat de modernització que passa per dos eixos fonamentals:

- el referent d’Europa (França i París en concret com a models de novetat i progrés)

- idees i valors bàsics del moviment Noucentista la filosofia higienista, l’actua-ció acurada, planificada i eficaç. Professionalització de l’atenció social era un tema clau.

Els canvis polítics, moviments i conflictes de l’època, afectaren el sector assisten-cial, principalment l’assistència pública i l’organització dels serveis.2.2 La Mancomunitat (1914-1930)l’obra de modernització realitzada per la Mancomunitat de Catalunya es constata també en els temes socio-assistencials, denominats “Beneficència” seguint la termi-nologia emprada.La Mancomunitat estructurà les competències a partir del traspàs de les quatre di-putacions provincials catalanes i la delegació de serveis de l’estat, entre ells els ser-veis de beneficència pública i llurs funcions relatives.A partir de l’aprovació i constitució de la Mancomunitat (1914) s’inicià el procés d’organització interna, de propostes i traspassos. L’any 1918 es crea la Comissió de Beneficència i Sanitat.

2.2.1 El traspàs de competènciesDues èpoques:

- primera. Inicis de la Mancomunitat. Prat de la Riba. S’incorporen els serveis de dements pobres de les quatre diputacions catalanes.

- Segona. A partir de 1920. Puig i Cadafalch. Es formalitzen els traspassos dels hospitals, els asils, les cases de maternitat, de caritat i de misericòrida. Fase expansiva, però de curta durada (1923- Dictadura de Primo de Rivera).

2.2.2 Les orientacions en l’organització i el tractament de la Beneficència.La modernització, organització racional dels serveis, professionalització i personali-tzació de l’atenció, formaven els punts claus de la proposta en 1910 de Prat de la Riba.

29

El pla de la Mancomunitat és municipalista: “l’acció assistencial correspondria als municipis”. Els límits de l’acció social municipal estaven en funció de la població afectada i els costos que els municipis puguessin assolir. Les diputacions es varen reservar la creació de maternitats, expòsits o malalts mentals.La Mancomunitat va emprendre algunes mesures com l’establiment de la Caixa de Crèdit Comunal, destinat a obres dels ajuntaments i les de caràcter benèfic.

2.2.3 Propostes i actuacions concretes.Les transformacions proposades i en part realitzades tenen com objectiu la millora dels serveis assumits en els traspassos, respectant els límits del seu àmbit compe-tencial, per exemple:a) en els serveis de salut mental. Crítica i propostes de reorganització:

- desinstitucionalització mitjançant un règim de sortides temporals del centre- criteri d’especialització de l’atenció- mesures d’organització de la vida quotidiana dels interns: laborteràpia i ban-

ys amb caràcter de tractament mèdic.b) La Casa de Maternitat. Creació d’un nou centre de Maternitat, la “Nova Casa Ma-

ternal Catalana”. Característiques:- referent europeu (consultar i visitar les més avançades d’Europa).- Oferir un servei a totes les dones i combatre la maternitat secreta i deshon-

rosa, obrint-la a tothom, a totes les classes socials.- Modernització i professionalització de l’atenció maternal. Quadre mèdic i in-

fermer, obertura del centre com a centre formatiu d’estudiants i facultatius, dotació d’aparells i tecnologies, construcció respecte els principis higienistes de l’època.

El projecte tingué un llarg i desigual procés de realització que va cristal.litzar en la construcció dels pavellons de la casa de Maternitat de les Corts de Barcelona. Anys més tard, la Generalitat continuà aquesta obra dissenyada inicialment per la Manco-munitat.

La Generalitat Republicana (1931-1936/39)

Als anys 30, quina és l’actuació que es feia des del govern de la Generalitat Republi-cana i algunes claus en assistència social.

Al 36 comença un conflicte bèl.lic i d’ideologies. La situació és molt dura, de conflic-te i d’espectatives. A nivell d’acció social, es produeix un canvi important de nivell de les competències a favor de Catalunya. De l’administració central, es traspassa una sèrie de competències a Catalunya, a una nova administració: la Generalitat del govern de Catalunya. El traspàs de matèries, no és només en qüestions d’acció social; es fa com una actuació com a conjunt de competències, matèries diverses (construcció, cultura,...)L’administració de la Generalitat dessigna que el govern assumirà aquestes compe-tències i també assumirà unes competències de les províncies (no de l’administra-ció local).A diferència amb la mancomunitat (que no és govern) no és la unió per la execució d’unes determinades competències de les 4 diputacions provincials; hi ha un govern autònom, votacions, Parlament, surt un govern. L’estatut d’autonomia és el marc le-gal de referència que explica quin és el nivell d’autogovern que Catalunya assu-meix. D’Estatuts d’Autonomia, però, n’hi ha dos.a) Estatut de l’any 1931. L’estatut de Núria. És l’estatut que un conjunt de polítics

catalans van redactar i després va ser consultat públicament a tota la gent. Per tant, va ser aprovat per votació popular. Va ser presentat a les Corts Espanyoles (El parlament espanyol l’any 32 era dominat pels republicans) i després de moltes negociacions, les corts espanyoles van aprovar altre Estatut:

b) L’Estatut de les Corts Espanyoles (1932).La diferència entre ambdós estatuts és que el primer té més competències i és més ampli; en canvi, l’Estatut de les Corts Espanyoles tenia menys competències i era més limitat. Va ser aquest últim el que es va posar en marxa i va funcionar; ja era

30

un pas endavant en front de la situació anterior. Però què diu aquest Estatut en re-lació a l’acció social?

Estatut de Núria.TÍTOL II. Legislació i execució exclusiva. El Govern de la República tindrà capacitat exclusiva en un conjunt de competències; entre elles:

- beneficència- assistència social- sanitat

La Generalitat té unes responsabilitats sobre les matèries que li toquin dins de la beneficènia. L’administració es responsabilitza dels més desprotegits econòmica-ment.TÍTOL VI. Protecció a la maternitat, infància, vellesa, invàlids i malalts. Art. 34: Orga-nització dels Serveis Socials a Catalunya.L’organització dels serveis adoptarà la forma més adequada respecte les necessita-ts de Catalunya i les seves comarques.

Caritat és un terme que s’emprava des de la perspectiva més privada, i benefi-cència, al llarg del període 1931-1939 va canviar el nom a assistència social.

Estatut de les Corts Espanyoles.Acció social: competència exclusiva en assitència social i sanitat interior. La mater-nitat queda inclosa dins l’assistència social. El Parlament de Catalunya pot legislar amb això. Des del punt de vista de l’acció social, aquest estatut té molt poca inci-dència.

Principals actuacions en matèria d’acció social des de la Generalitat.

Lluita anti-...La Generalitat empren des de la Conselleria de Sanitat i Conselleria Assistencial campanyes de prevenció per fer front a problemes de caràcter epidemològic: malal-ties com les febres tifoides, la tuberculosi, la mortalitat infantil,... L’alta mortalitat infantil provenia d’aquestes malalties (entre d’altres circumstàncies) i era un pro-blema:

- sanitari- de caràcter social (perquè si hi havia tuberculosi, afectava a tota la pobla-

ció, i segons les condicions, la malaltia podia portar més problemes). Com s’actuava davant d’aquestes malalties?

Tot això era un conjunt de lluites que feien unes actuacions a nivell de:Difusió (explicaven a la gent les actuacions de caràcter preventiu: què s’havia de fer). Cada lluita tenia les seves línees d’actuació. Allò important era arribar a molta població. També hi havia una única línia de caràcter assistencial: campanyes de vacunació per barris contra la tuberculosi. Van néixer els dispensaris blancs (ambu-latoris) on s’administrava una vacuna (CGB) que venia de França i Bèlgica. S’admi-nistrava de forma gratuïta i en grups familiars.En aquests dispensaris blancs, cap a l’any 34-35 és on va començar a treballar els Treballadors Socials sortirs de l’escola de Barcelona l’any 1931. Aquesta vacunació de CGB va ser prohibida l’any 1940.Paral.lelament a aquesta vacunació va haver-hi l’atenció residencial en centres antituberculosos, que el que feia era atendre la malaltia fora de la ciutat per pre-venció i perquè necessitava un ambient no contaminat.

La campanya contra la sífilis va ser molt important, perquè aquesta malaltia afec-tava a tot el conjunt de la població inclós l’infantil.La campanya no es limitava a fer una atenció mèdica, sinó que pretenia una atenció de caràcter preventiu. Els prostíbuls eren una via de contagi, i es va organitzar una campanya de prevenció als prostíbuls. La campanya incloia els anàlisis al client i la prostituta i va tenir un petit progrés perquè els homes no van voler participar-hi.

31

Al costat d’aquesta campanya de la sífilis va sorgir una llei la qual el Parlament de Catalunya va votar a favor: la llei sobre la interrupció de l’embaràs.

Campanya sobre la mortalitat infantilVa ser una campanya sòcio-sanitària amb dos objectius:

- fer disminuir el nivell de la mortalitat infantil i dels primers anys de vida- fer disminuir la mortalitat de les dones

La mortalitat d’infants i mares en el moment del part es multiplicava quan el part es duia a terme dins de casa. S’havien de prendre mesures per prevenir la mortalitat:

a) difusió/educaciób) increment i formació de llevadoresc) creació i increment de maternitatsd) temes de reunions, xerrades amb les dones de cara a com tindran l’embaràs.e) Molt important. Que hi haguéssim més dones que fessin de llevadores, més in-

formacióf) Potenciar no només les maternitats públiques de la Generalitat, sinó que d’altres

instiucions duguin a terme la tasca.g) Que les dones es convencin que era una mala ideia fer els parts en una institu-

ció no preparada.Arrel de la falta de llevadores es va potenciar la figura de les infermeres. Trobem al-gunes escoles d’inferemeries amb necessitat de preparar a gent en general, però sobre tot per treballar en maternitat i infància.

Obres sòcio-assistencials de la Generalitat Republicana

1. L’obra assistencial per a la infància.Hi van contribuir les Conselleries d’ensenyament, instrucció i cultura; sanitat i assistència social. La preocupació cap a la infància s’insereix en una àmplia perspectiva de construcció del país i d’una nova societat. Actuacions: convergents: lluita contra la mortalitat infantil, atencions cap a la dona gestant i la maternitat.En cas d’infància es pot parlar d’un incipient disseny de política social per a tot a la població infantil de Catalunya. Instrucció i Cultura extengueren els seus braços a tots els racons de la geografia catalana, realitzant una singular renova-ció pedagògica que pot detectar-se en institucions de la Conselleria d’Assistèn-cia Social.Sanitat amplia els seus equipaments i accions preventives. Les lluites sòcio-sani-tàries i reformes sanitàries en institucions maternals i guarderies infantils.Actuació de la Conselleria d’Assistència Social: es centra en la renovació d’insti-tucions rebudes, creació de nous equipaments i programes preventius, sensabi-litzadors i educatius.Renovacions a la Casa de Caritat de Barcelona: pedagògica i professionalització (laicisme). A la Casa Maternal Catalana: desinstitucionalització i apertura del centre / millora en atenció sòcio-sanitària.Les Cases de Maternitat havien de ser oficines receptores i distribuidores de nens, però no asils. Atenció de lactants, propostes en torn a l’alimentació (lac-tància natural/artificial).Les escoles bressòl tenen el seu orígen en la lluita contra la mortalitat infantil i la salut dels nens. Salvat, Córdoba i Moragues elaboraren un projecte d’interven-ció sòcio-sanitari detallat i documentat. Es recomana la creació d’escoles bressol mentre les mares treballant, suplint aquestes les funcions maternals de forma temporal, a més d’atenció alimentària, higiènica i sanitària, una funció docent cap a ales mares. La distribució hauria de realitzar-se en cada districte, previ es-tudi de cada barri, com en les ciutats industrias més importants.Segell Pro-infancia creat l’any 1933 tenia la finalitat de divulgar l’obra d’aten-ció a la infància, recollir fons per aquesta i facilitar a la població un medi senzill, directe i assequible de participació econòmica. La resonància popular va ser enorme amb tots els governs, canvant els membres del Comité Pro-Infància.

32

Amb les recaudacions es realitzaren campanyes sensibilitzadores i educatives, exposicions i conferencies, dues escoles bressol...Junta Provincial de Menores. Els serveis van ser traspassats a la Generalitat. La Generalitat situa el traspàs en la Conselleria d’Assistència Social, incorporant a la Junta de Protecció de menors en l’organigrama dels Patronats d’Assistència Social organitzats a l’octubre de 1934. La Junta comptava amb cases d’assistèn-cia i reforma per a nens i adolescents, així com un grup escolar annex a una de les cases. També es dueien a terme activitats de tipus preventiu-educatiu per a la infància en general.

Obra assistencial per les donesÉs menor si es compara amb els moviments femenins de l’època, però relevant per-què afecta a questions importants com maternitat i prostitució. Propostes innovado-res.Les aspiracions dels moviments femenins són recollides per altres Conselleries: te-mes d’igualtat legal al Departament de justícia, cultural a Ensenyament i cultura, seguretat social a Treball...En matèria legislativa es troben les mesures més innovadores. El parlament aprova una llei de Capacitat Jurídica de la dona entre els cònjuges, i el Decret d’interrupció voluntària de l’embaràs.Les actuacions es desenvolupen a través de les competències heretades de les di-putacions. Les mesures es dirigeixen a la dona en dues situacions: maternitat i si pateixen enfermetats venèrees. Les mesures proposades són innovadores i repro-dueixen part dels criteris generals per a tota l’obra sòcio-assistencial.La remodelació de les institucions d’assistència a la dona gestant tenen el seu oríen en les propostes de Part de la Riba i, reformades, s’inscriuen en el Context de la llui-ta contra la mortalitat infantil. La nova Casa maternal Catalana ha d’obrir les seves portes a les dones gestants qualsevol que sigui la seva condició civil.Per l’atenció al part es contemplen dues modalitats: l’assistència domiciliària (pro-porcionada per l’assistència municipal, la Maternitat obrera i la lluita contra la mor-talitat infantil) i la institucional (per la Casa de Maternitat, l’Hospital Clínic, l’Hospital de Sant Pau i les assegurances maternals).L’atenció a les dones que exercien la prostitució s’insereix en la Generalitat, creant un progama en funció de l’extensió de les enfermetats venèrees (sífilis) i la seva propagació. Caràcter sanitari i social, perspectiva preventiva, educativa i assisten-cial.L’atenció sanitària no havia de dirigir-se només a dones: també als homes. Els dis-pensaris eren els dispositius assistencials previs. Completaria el sistema la creació d’un hospital.L’educació, la formació professional i la residència per a dones afectades contem-plaven el programa de la lluita anti-venèria. Així, s’originen les escoles-taller en l’in-terior de l’hospital. Durant la guerra civil, tindrien la doble funció d’acollir i educar a la dona que exercia la prostitució. Pot definir-se la lluita anti-venèria com una acció sòcio-sanitària, de creació de la Generalitat, encaminada a la erradicació d’enferme-tats venèrees, dirigida a tota la població, per mitjans preventius, educatius, profilàc-tics i assistencial, refusant les actuacions represores i moralitzants.

Obra assistencial per la vellesaÉs una obra menor en comparació amb la d’infància. Es caracteritza perquè és una reforma i modernització de les institucions assistencials que acollien a persones po-bres. No anava a tota la població gran.Tenim expectatives i projectes centrats en unes institucions. Per tant, no política so-cial a tota la població gran, sinó a un nucli. Per què, quins motius hi ha?- estructural i demogràficament:

- perquè l’atenció a la gent gran anava a través del sistema informal (nuclis familiars més amplis en número i funcions de cura molt importants).

- Perquè la gent gran era poca- Esperança de vida més baixa que l’actual.

33

- valor social- No s’acceptava públicament l’ingrés d’un avi en una instutució, per tradició.

Els que anaven a una institució eren pobres, sense família o sense recursos (econòmics o d’atenció).

Institucions- Cases de caritat. No exclusives per gent gran, sinó per infants, dones, ma-

lalts i gent gran. Condició: sols i sense recursos.- Hospitals municipals: asils. La Generalitat tenia la responsabilitat d’actuar

sobre les cases de caritat. Com reformar-les? Les noves orientacions pass-aven per dos eixos:a) sobre la vida interna/diària/quotidiana. La proposta és que no siguin un

magatzem d’avis sense activitat. Donar-los una en la casa: fer accions de laborteràpia (activitats suaus que els permetin mantenir activitat física, que facilitin una comunicació i els faci algun manteniment d’activitats: tallers gràfics, de plàstica...) Prevenció de la demència senil. Que l’obliga-ció de la religiositat no existís com a pràctica (les Germanes de la Caritat, que eren una casa de caritat, ho exigien).

b) obrir les coses en relació al que succeeix en l’àmbit social (a la societat). Activitats recreatives i culturals comuns al carrer, que poguéssin fer-se també dins la casa (teatre, música, conferècies...) La gent estaria en con-tacte amb l’exterior. No difícil d’organitzar, sinó de trencar la entalitat.

Innovació. Proposta de crear un nou estil de cases: les cases per matrimonis. Faci-litar que la gent gran parella poguéssin passar l’últim tram de la seva vida junts de la manera més semblant a la vida quotidiana. Se’n va fer una casa: Francesc Ma-cià. Cap més.

En resum, va ser una obra menor que intentà modernitzar el que existía i només per una part de la població.

Obra assistencial per malalts mentals.Hem de tenir presents les orientacions de la Mancomunitat uns anys abans.

Cap als anys 32-33. Situació institucions: grans institucions privades fonamental-ment portades per institucions religioses o patronats (per exemple, l’institut Pere Mata de Reus o Sant Boi). El sector públic comptava amb molt poc: només 3 institu-cions. De les dues primeres, la Generalitat tenia competències, i la tercera és muni-cipal, de l’ajuntament. Sanatori mental de Salp Sta Coloma Gramanet (BCN)

- es manté la laborteràpia- nova idea. Atenció extramural (la que passa fora dels murs de la institu-

ció). Es dóna en dos moments:a) abans que la persona ingressi. Perquè comencen a pensar que

l’atenció que es faci en l’entorn és millor, amb suport i ajuda. Atenció prèvia beneficiosa.

b) Atenció de fora per desinstitucionalitzar a la persona. Posterior. Com? Amb equips mèdics d’infermeres socials més metge que do-néssin suport a la família. Entorn familiar, però com de vegades hi ha males relacions, homofamilia o heterofamilia, és a dir, amb la pròpia família o famílies substitutes que poguéssin i volguéssin es-tar amb ells: cosins, oncles,...A la pràctica, sembla ser que es van crear uns equips a Sta Colo-ma i va funcionar en uns casos determinats en fórmula homofami-liar. Experiència tallada per la guerra civil.

Asil del Parc (BCN)LLEIS 1849: Llei General de Beneficència.

34

El Parlament de Catalunya, al 1934, Abril, 5: aprova la “Primera llei Autonòmica en matèria de Sanitat i Assistència Social”: la Llei de Bases per l’organització de la sanitat i l’assistència social a Catalunya. Aquesta llei es podia fer respecte l’estatut. Surt en funció dels estatuts. Què diu? Clarifica que la Generalitat, com a poder públic, té responsabilitat per dir com s’organitzarà l’atenció sanitària i l’atenció social. Dins d’aquesta responsabilitat, no només organitza el sector públic, sinó que

també establirà els criteris per organitzar el sector privat. Marca competències sobre què han de fer els municipis (ajuntaments, co-

marques, Generalitat) A nivell d’assistència social, indica que els municipis, d’acord amb la Llei de

Règim Local, tindran l’obligació d’atendre socialment a les persones pobres, els transeünts, els infants i la Gent Gran.

L’Administració pública va fer un paper imporant, però no exclusiu en aquest perio-de. Va ser també important el sector privat. La majoria de propostes i experiències van ser tallades pel franquisme.

Bloc IV. Estructura de la provisió actual dels serveis socials

Els serveis socials en el sector privat social: Associacions, Fundacions, Cooperatives i altres iniciatives.El sector privat mercantilEl sector públic: Estatal, Autonòmic, Adm Local, provincial, comarcal i municipal

La promoció dels Serveis Socials depèn tant del sector públic com del sector privat. Dins el sector públic s’inclouen totes les iniciatives que depenen de les Administracions. I com que hi ha diversos nivells, dins l’Estat Espanyol: de l’administració central, autonòmica i local (provincial, comarcal, municipal). És a dir, tota iniciativa promoguda i amb titularitat de l’administració pública.

35

El sector privat, es divideix en dos: el Sector Privat Social i el Sector Privat Mer-cantil. El SPS inclou totes les iniciatives o organitzacions presents en l’àmbit dels Serveis Socials, entesos com qualsevol de les dues versions del quadre. L’actuació no té finalitat de lucre econòmic: Fundacions, associacions, cooperatives,...L’SPM està format per aquelles entitats que el seu objecte és obtenir uns beneficis (SL o SA).

La Llei de Serveis Socials (85 i 94) afirma que els Serveis Socials poden ser ofertats a tota la població per qualsevol dels tres grans grups. Administració pública, SPS o SPM.

En el conjunt de l’oferta dels Serveis Socials, en molts sectors, existeix una iniciati-va privada social, la mercantil avui en dia està en un moment de creixement i ex-pansió. S’espera que ampliarà la seva incidència 8no és el desitjable, però és la ten-dència)

Principals organitzacions del Sector Privat SocialLes organitzacions que al llarg dels anys i avui han treballat en Serveis Socials no amb ànim de lucre (el qual no vol dir que no hi hagi moviment econòmic) són molt diverses i heterogènees en quant a modalitat. A Espanya hi ha hagut influències ideològiques, més de caràcter religiós, molt importants. Ara estem vivint una presència forta de ONG’s amb molta diversitat. Quines organitzacions han actuat en aquest sector?

- fundacions- associacions- obres socials d’entitats d’estalvi- cooperatives- col.legis professionals – Gremis i Cofraries.- Sindicats- Acció social d’empreses

En general, són persones jurídiques diferents (amb característiques diferents). I això feineix com s’han d’organitzar i quina capacitat d’acció té. Totes estan capacitades i legalitzades per actuar socialment. L’objectiu és prestar serveis, reivindicar i fer una acció en la societat.

FUNDACIONS

És una organització sense ànim de lucre. estan destinades a fer activitats diverses que tinguin un objectiu comú: amb una finalitat social a terceres persones: la so-cietat. Ha de beneficiar socialment, a nivell de la societat. Això implica que les acti-vitats no poden ser per benefici dels membres de l’associació (per consum).

Com s’organitza una fundació?

Consta de Patrons i patrimoni.Els patrons són persones que tenen la voluntat d’unir-se, determinar quina activi-tat de finalitat social i de gestionar el patrimoni. De patrons n’hi ha de diferents ti -pus:

- fundadors. Obligats a aportar un cert patrimoni, uns certs béns.- Patrons. No han d’aportar cap bé; han de gestionar el patrimoni a fi de dos

objectius:- Que les activitats que es facin i els diners que es destinin corresponguin

als objectius inicials de quan la fundació es va crear.- Mantenir el patrimoni. Que els diners no perdin poder adquisitiu.

Els patrons estan englobats en un òrgan màxim de cada fundació: el patronat. Funcions:

- vetllar de forma activa per a què les finalitats dels socis fundadors es com-pleixin avui en dia. Per això, hem d’adaptar les idees del s. XVIII a avui.

36

- Representar l’entitat en front de la societat: es qui dóna la cara davant la so-cietat.

Els patrons es renoven, habitualment cada 4 anys. Acostumen a fer com una mesu-ra de prevenció: no es renova la totalitat dels membres del patronat.Els patrons són càrrecs de caràcter voluntari i no gratificat. Per tant, són càrrecs de caràcter honorífic.

Patrimoni. Capital (psisos, lloguers,...) tot allò que tingui valor al mercat. El patri-moni està format per aquells béns que puguin ser transformats en un valor econò-mic en el mercat.La llei marca com a mínim que el Patrimoni ha de tenir un mínim, i aquest és que hi ha d’haver inicialment el 25% del cost que es valori que les activitats que es volen fer tenen.

Comptant amb patrons, patronat i patrimoni, ens falta una cosa: crear els Estatuts de la Fundació, que els aprovi el Patronat constituïent i registrar-la al registre de fundacions (que existeix a nivell Estatal, però són alhora matèries que competen a Catalunya i el País Basc. A Catalunya, al Departament de Justícia).

ActivitatsLes fundacions en el fons estan pensades i estan actuant en els Serveis Socials, ar-gumentant-los com sistema global o sisè sub-sistema. Fins d’interès General:

- assistència social (Serveis Socials, sisè sub-sector)- cíviques (n)- educatives- culturals- científiques (qualsevol)- esportives (SS/N)- sanitàries- cooperació del desenvolupament- medi ambient- promoció voluntariat- altres de naturalesa similar

Exemples:- Fundació la Caixa- Fundació Un sòl món. Caixa de Catalunya. Programa viure i conviure.- Fundació ONCE- Fundació Josep Carreras. (investigacions en el món sanitati)- Fundació G. De Moragas- ...

Les fundacions tenen un òrgan extern de control: el protectorat. És una organ ex-tern a cada fundació, però que les vigila a totes. La funció és fer inspecció a les fundacions per veure si compleixen les finalitats i apliquen bé els seus recursos. Les fundacions estan obligades a presentar al protectorat uns informes de funciona-ment, periòdicament, o sempre que el protectorat ho demani. A més a més, aquest pot fer investigació o inspecció de les fundacions sempre que ho requereixi.

Lleis que regulen les fundacionsEstatal: Llei 30/1994. Llei de Fundacions i Incentius Fiscals 824.11.94).

- Com s’han d’organitzar les fundacions, com han de funcionar.- Incentius fiscals: les fundacions, com que tenen aquests patrimonis, tenen

avantatges fiscals per la seva gestió 8menys impostos).- El patrimoni ve d’uns socis fundadors que es pot alimentar amb donacions

actuals. Les donacions també tenen uns incentius fiscals (desgraven). Per això moltes empreses creen fundacions: beneficis fiscals i bona imatge so-cial. Beneficis pel petit donat/gran empresa. Al 1994, es necessitava una no-va llei perquè a nivell europeu moltes empreses arribaven aquí... i volien sa-

37

ber quin era el tractament fiscal que es donava a Espanya... però si no s’ha-gués creat, seguiríem amb la Llei del segle passat.

Tendència: crèixer- pràctica internacional de crear fundacions- tendència a externalitzat els serveis

ASSOCIACIONS

És una agrupació voluntària de persones físiques que tenen una capacitat d’obrar.- és un grup, mai una situació individual. Com a mínim 3 persones, i amb

número indefinit.- Ningú està obligat a associar-se: voluntarietat.- És un dret reconegut a la Constitució. No hi ha prohibició, excepte les

il.lícites.- S’agrupen les persones físiques majors d’edat (excepte en associacions

juvenils, més de 15 anys) amb capacitat de ser responsable davant la llei; un incapacitat mental no pot, però hi ha associacions amb un nivell de disminució que reben el tutelatge de persones adultes capacitades.

- Amb capacitat d’obrar: no impedides per la llei (presos...)

S’agrupen per una finalitat: fer una activitat (acció) que tingui un interès general: que repercuteixi a terceres persones; de totes maneres, moltes assocacions neixen pel benefici dels propis associants, amb beneficis també per als altres; en aquest cas, les terceres persones són els propis associats. No pot ser un interès únic d’un membre o grup tancat.Aquestes accions han de ser lícites (d’acord amb la llei establerta): ni de menors, sectes, tràfic de prostitució de menors o femenina... les sectes es constitueixen com associacions, però atempten a les llibertats de les persones: no ho són.

Sense ànim de lucre.Neis amb una voluntat de permanència: no es crea per una activitat puntual; és una agrupació que vol permanèixer i fer moltes activitats en el temps.Des del punt de vista de rol social són un dispositiu clau per la societat civil: la manera que els membres d’una societat es relacionen i constitueixen un grup de poder en l’interior, és agrupant-se, i una forma és l’Associació: grup bàsic entre iguals.

Element – Grup bàsic d’una societat.Les societats que afavoreixen l’associacionsime són societats que afiancen la societat civil. Si un estat limita o prohibeix el dret, no es dóna poder als ciutadant: la societat és depenent de l’Estat, i aquest no confia en ella.

Principals òrgans d’una assocació.El principal òrgan d’una associació és l’assemblea. És el conjunt de tots els socis. Un soci és una persona física que ha manifestat voler ser membre de l’Associació, que està d’acord o accepta els seus estatuts (i paga si l’Associació ho exigeix)L’Assemblea decideix sobre els temes fonamentals. L’elecció dels membres de l’Assemblea formaran la Junta. És l’òrgan de representació de l’associació en front la societat; això implica també la gestió. La Junt ha d’explicar les decisions que es prenguin el l’assemblea. La Junta ha d’actuar d’acord amb el que indica l’assembles i li ha de rendir comptes (econòmics i de les activitats, com a mínim anualment).

PresidentSecretari

JUNTA TressorerSot-vice presidentVocals

38

Decideix fonam. ASSEMBLEAConjunt de tots els socis.

La Junta està formada per uns membres de l’associació; com a mínim 3, i sense màxim. Han d’ocupar unes funcions: Preisent, secretari i tressorer.Els vocals refereixen funcions temàtiques dins l’àmbit d’actuació de les associacions; és millor definir-los, limitar el temps de càrrec i donar-los flexió i llibertat. Una vegada s’han elegit tots els càrrecs per l’assamblea, i per un període determinat, són revocables si les persones no compleixen les finalitats, per finalitat de mandat o per dimissió.

Una assocació, per poder funcionar, s’ha de crear:- existeix el grup- existeix definició de finalitats i activitats- s’ha de dotar d’un sistema de funcionament intern. Estatuts (que s’han

d’adaptar a les finalitats).- Quan estan aprovats en una assamblea constituent, hem de fer la sol.licitut

de registre (documentació i estatuts). El registre d’Assocacions és al Departament de Justícia o a les delegacions de Govern (Ministeri Interior). Si la Comunitat Autònoma té competències, a allà.

- Donar d’alta a hisenda pública estatal i a Hisenda municipal, perquè l’entitat tindrà unes activitats econòmiques amb un NIF.

Tenim l’associació registrada, amb NIF i podem actuar: documents necessaris després d’això.

- registre d’activitats, decisions junta/assemblea. Descripció del que ha succeït: acta (classificar temes i informar al lector).

- Les actes s’han de registrr en un llibre d’actes, signades pel President i el Secretari o algú substitut en absència d’aquests. Disponible pels membre i per la inspecció que ho requereixi.

- Circular. Qualsevol document que porti una informació a tots els socis. Informació de l’associació. Suport que dóna informació de la vida de l’associació.

- Convocatòries. Quan el secretari o president convoquen a una reunió l’assemblea, la Junta o a un vocal, existeix un procediment: enviar convocatòries que han d’estar:- Ben formulades (data i hora de convocatòria en primera i segona opció,

claredat en el lloc,...)- Enviades en temps reglamentari (mínim 7/10 dies, però l’aconsellable és

15).- Nom i adreça correcta (si s’equivoquen, un membre pot demanar la

invalidació de la reunió).

ActivitatsLes associacions són pluritemàtiques. Existeixen unes classificacions. Algunes s’han agafat com a punt de referència.

Beveridge: anglès, economista, polític... Promotor de l’Estat del Benestar fa una classificació d’Associacions l’any 1948 en Acció Voluntària. Informe sobre mètodes socials. Londres, 1948.

- ajuda mútua: qualsevol acció que en grup poguem treure un benefici major que si estiguéssim sols (Assocació de pares amb fills discapacitats, afectats alcoholisme, veïns,...)

- amb finalitat reivindicativa: neixen amb la finalitat de manifestar algun dret no cobert o que s’anuncia anivell constitucional però no es dóna a la pràctica (Greenpeace)

- assocacions prestadores de serveis: neixen per crear uns serveis i gestionar-los. Serveis a la societat que no dónen altres (l’administració pública o el mercat).

39

Aquestes 3 classificacions no cal que siguin independents: algunes assocacions tenen 2 o 3 finalitats. Incialment, les assocacions neixen fonamentalment per un dels dos primers motius: ajuda mútua o reivindicar un dret. Però aquesta finalitat es transforma i per dinàmica surt una prestació de serveis. Actualment hi ha una tendència a crear assocacions per prestar serveis; sobre tot en sanitat, social, cultural i esportiu.

Que es crein moltes assocacions és un símptoma respecte l’Administració.- la carència per part de l’administració de cobrir unes necessitats. No

preveuen les necessitats, en un % molt gran o molt petit, perquè les necessitats socials són canviants, i les administracions són molt més lentes que les societats civils.

- L’administració, la seva responsabilitat de cobertura d’un sector i creació d’una serveis, la desplaça (externalitza) i convenia amb entitats (fundacions, SL, associacions). Això pot convertir les assocacions més dependents, i per tant, menys reivindicatives.

SOCIEDAD COOPERATIVA LIMITADA CONCEPTO Y LEGISLACIONLas sociedades cooperativas están reguladas por la Ley 27/1999 de 16 de julio para cooperativas de ámbito estatal. Las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias poseen legislaciones propias.

La sociedad cooperativa se constituirá mediante escritura pública que deberá ser inscrita en el Registro de Sociedades Cooperativas, con lo que adquirirá personalidad jurídica.

Los Estatutos fijarán el capital social mínimo con que puede constituirse y funcionar la cooperativa, que deberá estar totalmente desembolsado desde su constitución.

El capital social estará constituido por las aportaciones de los socios y se realizarán en moneda de curso legal. Si lo prevén los Estatutos o, lo acordase la Asamblea General, también podrán consistir en bienes y derechos susceptibles de valoración económica.

En las cooperativas de primer grado el importe total de las aportaciones de cada socio no podrá exceder de un tercio del capital social, excepto cuando se trate de sociedades cooperativas, entidades sin ánimo de lucro o sociedades participadas mayoritariamente por cooperativas.

La responsabilidad de los socios por las deudas sociales estará limitada a las aportaciones al capital social suscrito, estén o no desembolsadas en su totalidad.

Las Cooperativas pueden ser : - Cooperativas de consumo cuyo objeto es facilitar a sus socios determinados

bienes o servicios al precio mínimo posible. - Cooperativas de producción cuyo objeto es retribuir sus prestaciones al máximo

posible. - Cooperativas de primer grado cuando sus socios son personas físicas o jurídicas.

Estas pueden ser: - De trabajo asociado. - De viviendas - De consumidores y usuarios.. - Agrarias. - Cooperativas de segundo o ulterior grado cuando están constituidas por dos

o más cooperativas de la misma o distinta clase.

40

En las cooperativas de primer grado el número mínimo de socios es 5, mientras que en las cooperativas de segundo o ulterior grado el número mínimo de socios es 2. Ningún socio podrá poseer más del 25% del capital en las cooperativas de primer grado, ni más del 45% en las de segundo grado. Los socios tienen derecho a participar en la actividad económica y social de la co-operativa, con arreglo a los Estatutos. La responsabilidad de los socios por las deudas de la Cooperativa, que dará limitada al importe nominal de sus respectivas aportaciones sociales efectivamente desem-bolsadas o comprometidas. Si bien, en los Estatutos de la Sociedad Cooperativa, puede establecerse la responsabilidad ilimitada de los socios; en este caso debe quedar constatado en la denominación de la sociedad dicha circunstancia, pudiendo hacerlo abreviadamente del siguiente modo: "Coop. Itda.". La responsabilidad frente a terceros está limitada a las aportaciones sociales, a no ser que los Estatutos establezcan la responsabilidad ilimitada de los socios.

Los principios que definen una sociedad cooperativa son: 1.- Capital variable. 2.- Libre adhesión y baja voluntaria de los socios. 3.- Estructura y gestión democrática. 4.- Pueden desarrollar cuando la ley lo permita actividades con terceros. 5.- Igualdad de derechos de todos los socios. 6.- Limitación de los intereses que los socios pueden percibir por sus aportaciones al capital.

Constitución: Para que adquiera personalidad jurídica la sociedad cooperativa es necesario cum-plir una serie de requisitos formales, éstos son: 1.- Redacción de la escritura de constitución y de los estatutos. 2.- Obtención de la certificación negativa de la Sección Central del Registro General de Cooperativas. 3.- Solicitud de calificación de los estatutos. 4.- Otorgamiento ante notario de la escritura pública de constitución. 5.- Liquidación del impuesto de Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos docu-mentados. 6.- Inscripción en el Registro General de Cooperativas. 7.- Obtención del código de identificación fiscal.

Derechos de los socios. - Participar en las actividades cooperativizadas. - Guardar secreto sobre aquellos asuntos y datos de la cooperativa cuya divulga-

ción pueda perjudicar a los intereses sociales lícitos. - Ser elector y elegible para los cargos de los órganos sociales. - Formular propuesta y participar con voz y voto en la adaptación de los acuerdos

por la Asamblea General y demás órganos sociales de los que formen parte. - Recibir la información necesaria para el ejercicio de sus derechos y el cumpli-

miento de sus obligaciones. - Participar en la actividad empresarial que desarrolle la cooperativa para el cum-

plimiento de sus obligaciones. - Percibir intereses por sus aportaciones al capital social si lo prevén los estatutos. - Al retorno cooperativo - A la actualización y devolución de las aportaciones al capital social. - A los demás que resulten de las normas legales y de los estatutos de la socie-

dad.

Obligaciones de los socios. - Asistir a las reuniones de la Asamblea General y de los demás órganos colegia-

dos de los que forme parte. - Cumplir los acuerdos válidamente adoptados por los órganos sociales de la co-

operativa.

41

- No realizar actividades competitivas con las actividades empresariales que de-sarrolle la cooperativa, salvo autorización expresa del Consejo Rector.

- Aceptar los cargos para los que fuesen elegidos, salvo justa causa de excusa. - Efectuar el desembolso de sus aportaciones al capital social en la forma y plazos

previstos. - Participar en las actividades de formación. En las sociedades cooperativas los socios pueden optar por darse de alta en el Régi-men General de la Seguridad Social o en el Régimen Especial de autónomos. Los trabajadores asalariados de la cooperativa que presten sus servicios por cuenta de la misma deberán darse de alta en el Régimen General, salvo en algunos casos especiales, como por ejemplo determinadas cooperativas agrarias.

Organos de la sociedad:

Asamblea General: Reunión de los socios y en su caso de los asociados para deli-berar y tomar acuerdos como órgano supremo de decisión. Tipos: - Ordinaria: Tiene por objeto:

- - Examinar la gestión social. - - Aprobar las cuentas anuales. - - Aprobar la imputación del excedente. - - Establecer la política general de la cooperativa.

- Extraordinaria: Todas las demás. - - Consejo Rector: Órgano de gobierno, gestión y representación. Debe tener

3 miembros como mínimo que sean socios.Pueden nombrar un director. - De delegados: Se eligen en juntas preparatorias cuando los Estatutos, en aten-

ción a las circunstancias que dificultan la presencia de todos los socios en la Asamblea General, así lo prevean.

CONSEJO RECTOREs el órgano colegiado de gobierno al que corresponde la alta gestión, la supervi-sión de los directivos y la representación de la sociedad cooperativa, con sujeción a la Ley, a los Estatutos y a la política general fijada por la Asamblea General.El número de consejeros no podrá ser inferior a tres ni superior a quince debiendo existir, en todo caso un Presidente, un Vicepresidente y un Secretario, excepto en las cooperativas de tres socios que no existirá el cargo de Vicepresidente. La exis-tencia de otros cargos y de suplentes se recogerá en los Estatutos.Los consejeros serán elegidos por la Asamblea General en votación secreta y por el mayor número de votos, por un periodo fijado en los Estatutos de entre tres y seis años.INTERVENCIÓNEs el órgano de fiscalización de la cooperativa. Podrá consultar y comprobar toda la documentación de la cooperativa y proceder a las verificaciones que estime necesa-rias.Su función es la censura de las cuentas anuales y del informe de gestión, antes de ser presentados para su aprobación a la Asamblea General.El número de interventores titulares no podrá ser superior al de consejeros y la du-ración de su mandato se fijará en los estatutos, de entre tres y seis años.COMITÉ DE RECURSOSTramita y resuelve los recursos contra las sanciones impuestas a los socios por el Consejo Rector y en otros supuestos que se establezcan legal o estatutariamente.Su composición y funcionamiento se fijará en los Estatutos y estará integrado por al menos tres miembros elegidos de entre los socios por Asamblea General, en vota-ción secreta.Los acuerdos serán inmediatamente ejecutivos y definitivos, pudiendo ser impugna-dos.

42

43