estratÈgia d’envelliment actiu de la comunitat...

ESTRATÈGIA D’ENVELLIMENT ACTIU

DE LA COMUNITAT VALENCIANA

2013

INTERIOR VALENCIANO:Maquetación 1 08/07/13 8:30 Página 1

Coordinació

Unitat d’Educació per a la SalutServici de Plans, Programes i Estratègies de SalutSubdirecció General de Promoció de la Salut i PrevencióDirecció General de Salut Pública

Comité de redacció

Enrique Orts Ríos, Joan Quiles Izquierdo i Valentín Esteban BuedoServici de Plans, Programes i Estratègies de Salut

Revisors i col·laboradors

Antonio Arias Sánchez, Caridad García León i Manuel Salado LópezCentres de Salut Pública

María José Avilés Martínez, Consuelo Peris Piqueras i Pablo Rodríguez MartínezDirecció General d’Assistència Sanitària

Vicenta Escribá Agüir, José Antonio Lluch Rodrigo, Elías Ruíz Rojo i Lourdes Monge GarcíaDirecció General de Salut Pública

Manuel Escolano PuigSecretaria Autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut

Adhesions

Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA)Consell Farmacèutic de la Comunitat ValencianaCol·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de València (COTS-V)Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Castelló (COTS-CS) Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana (COPCV)Creu Roja Espanyola a la Comunitat ValencianaFederació d’Associacions de Ciutadans Majors de la Comunitat Valenciana (CIMA)Federació Provincial de Jubilats i Pensionistes d’UDP d’AlacantSocietat Valenciana de Geriatria i Gerontologia (SVGG)

Òrgans consultats: Associació Empresarial de Residències de la Tercera Edat (AERTE), Associació deResidències i Servicis als Majors (LARES), Col·legis Oficials de Metges d’Alacant, Castelló i València,Consell Valencià de Persones Majors, Conselleria de Benestar Social, Institut Mèdic Valencià (IMV),Federació Provincial d’Associacions Democràtiques de Pensionistes i Jubilats de València, Federaciód’Organitzacions de Majors en la Comunitat Valenciana (FOMCOVA), Societat Espanyola de Metgesd’Atenció Primària-Comunitat Valenciana (SEMERGEN), Societat Valenciana de Medicina Familiar iComunitària (SVMFiC)

Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat©de la present edició: Generalitat, 2013© dels textos: els autorsISBN: 978-84-482-5814-6Depòsit Legal: V-661-2013Imprimix : Kolor Litógrafos, S.L. Tel. 96 132 40 41


Presentació

Les polítiques de salut desenrotllades durant els últims anys han contribuït aincrementar l’esperança de vida de la població. L’envelliment de la societatrepresenta un gran repte; i per això les administracions públiques hem de garantirl’atenció a les necessitats de les persones majors.

A mesura que es complixen anys els problemes de salut crònics també avancen.Afortunadament, la major part d’estes malalties són prevenibles i susceptiblesd’intervencions de promoció de la salut i de prevenció que poden retardar el seuinici i reduir les seqüeles que originen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establit com a prioritàries les actuacionsencaminades a millorar tres aspectes fonamentals en la vida de les persones majors:la salut, la participació i la seguretat.

En este sentit, les polítiques sanitàries dirigides als majors han d’orientar-se a afegirsalut als anys, és a dir, a augmentar l’esperança de vida disfrutant de bona salut.

A més, estes actuacions també han de procurar que les persones majors esmantinguen actives i participen en la societat a través de la seua experiència. D’estamanera, es potencia la solidaritat intergeneracional i la visió positiva del’envelliment.

El compromís del Consell amb els majors, que està arreplegat en els objectius delIII Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, contempla prioritzar les intervencionsdirigides a millorar la salut dels grups socials i els col·lectius més desfavorits ivulnerables, entre altres, aquells que per raons d’edat, discapacitat o dependènciamés ho necessiten.

Per a fer realitat este compromís la Conselleria de Sanitat ha propiciat eldesenrotllatment de l’Estratègia d’Envelliment Actiu de la Comunitat Valenciana quepresentem en estes pàgines. Esta publicació pretén vertebrar els esforços per aaconseguir que els ciutadans envellisquen d’una forma activa i saludable, alhora quebusca oferir l’atenció sanitària i les cures necessàries que milloren la qualitat devida dels nostres majors.

Manuel Llombart FuertesConseller de Sanitat

[3]


Pròleg

La població valenciana és una població envellida amb una esperança de vida alnaixement al voltant dels 81 anys. En les societats amb un alt nivell d’envellimentés una prioritat de salut pública afegir salut a estos anys guanyats així com propiciarla capacitat de viure de manera autònoma. La disminució de les desigualtats socialsi l’adopció d’estils de vida saludables al llarg de la vida són mesures que tenen unaclara influència per a evitar la discapacitat i previndre la dependència.

La Direcció General de Salut Pública, d’acord amb els objectius del III Pla de Salutde la Comunitat Valenciana, és conscient de la possibilitat de millorar la salut deles persones majors i per això ha coordinat diferents organismes i institucionsimplicats en la planificació de les polítiques de salut i en la provisió dels servicissanitaris i socials per a posar en marxa l’Estratègia d’Envelliment Actiu. Esta preténcrear un marc de referència, dirigit a la ciutadania i als professionals, tant sanitariscom sociosanitaris, del sector públic o privat, on s’estructuren les actuacions,programes i recursos dirigits a aconseguir que els habitants de la ComunitatValenciana envellisquen de forma activa, segura i saludable i a reduir la càrrega dedependència i discapacitat que patixen.

Per a això, amb la voluntat d’impulsar la coordinació i la col·laboració de totes lespersones interessades en la salut de les persones majors, es pretén incrementar lainformació, formació i investigació sobre l’envelliment, les seues repercussions enla salut i les possibilitats de millora, promoure l’envelliment actiu i saludable de laciutadania i fomentar les activitats per a protegir la salut de les persones majors.

Per a aconseguir estos objectius s’han proposat línies d’actuació compreses en quatregrans àrees: la coordinació i participació; la formació i investigació; la promoció del’envelliment actiu i prevenció de malalties, i, finalment, l’atenció als problemes desalut. Tots estos esforços repercutiran en el benestar dels nostres majors i milloraranla seua integració social.

Lourdes Monge GarcíaDirectora General de Salut Pública

[5]


ÍNDEX

Presentació .........................................................................................................3

Pròleg ................................................................................................................5

1. Introducció....................................................................................................9

2. Principis d’actuació .......................................................................................15

3. Missió .........................................................................................................16

4. Meta i objectius generals ...............................................................................17

5. Àrees estratègiques .......................................................................................18

6. Mapa estratègic ............................................................................................19

7. Àrea estratègica 1: Coordinació institucional, governança i participació social ..................................20

8. Àrea estratègica 2: Formació i investigació sobre envelliment actiu.................................................22

9. Àrea estratègica 3:Promoció de l’envelliment actiu, protecció de la salut i prevenció de lesmalalties .....................................................................................................25

10. Àrea estratégica 4:Atenció integral dels problemes de salut ..........................................................33

11. Bibliografia ..................................................................................................37

[7]


1. INTRODUCCIÓ

L’envelliment es pot considerar com el conjunt de transformacions biològiques, psicològiquesi socials normals que ocorren de forma contínua, irreversible i inevitable al llarg de tota lavida de la persona. Encara que és un procés totalment fisiològic, produïx una minva de lacapacitat d’adaptació de l’organisme als canvis de l’entorn que disminuïx la seua funcionalitati augmenta la vulnerabilitat de la persona a determinades malalties.

A nivell poblacional l’envelliment es considera el resultat del continu augment de l’esperançade vida i la disminució de la fecunditat que han ocorregut durant el segle passat. Estefenomen és un gran èxit social, a què han contribuït en gran manera les polítiques de salutiniciades durant el segle passat, però també constituïx un repte perquè la proporció depersones majors continuarà creixent durant el segle XXI. Es preveu que l’any 2025 més del20% dels europeus tindrà 65 o més anys d’edat. A Espanya la proporció de majors de 60 anysserà del 31,4% i es produirà un ràpid increment del nombre de persones majors de 80 anys1.Actualment Espanya ja es troba entre els cinc països de la Unió Europea amb un nombre mésgran de persones d’edat avançada i entre els cinc països del món amb població més envellida2.A més hi ha una feminització de l’envelliment perquè les dones tenen major longevitat imajor prevalença de malalties cròniques i discapacitats que els hòmens.

La població valenciana és una població adulta envellida amb un desigual impacte del’envelliment en el territori. Hi ha departaments de salut amb un major pes relatiu depersones majors a causa, en les comarques de l’interior, de l’èxode rural de persones en edatlaboral i, en la costa mediterrània, al denominat turisme residencial per l’arribada de personesjubilades provinents de la Unió Europea que fixen la residència a la Comunitat Valenciana,sobretot en la província d’Alacant. Açò ocasiona una clara demanda diferencial d’atencionssociosanitàries respecte a altres comunitats autònomes. La població major de 65 anys eraen 2009 el 17% del total, unes 800.000 persones, l’esperança de vida al naixement de 81,2anys (78,3 per als hòmens i 84,1 per a les dones) i l’esperança de vida lliure de discapacitatde 69,6 anys per als hòmens i de 72,3 anys per a les dones3.

Segons les dades de l’última enquesta de salut de la Comunitat Valenciana4 la proporció depersones majors de 65 anys que feia una valoració negativa del seu estat de salut era del58,71% (50,02% en hòmens i 65,41% en dones) i el 78,6% de la població entre 65 i 74 anyspatia algun tipus de malaltia crònica, percentatge que augmenta al 85,7% entre els majorsde 84 anys. A més, els resultats sobre hàbits saludables de l’enquesta de salut indiquen queel 47% de la població valenciana de 65 a 74 anys i el 44% de 75 a 84 anys té sobrepés; el22% i 18% de les persones d’estos grups d’edat té obesitat, i el 78% i 84% no fa exercicifísic o només realitza algun exercici suau de forma ocasional.

Les principals malalties cròniques que afecten els majors de la Comunitat Valenciana són ladiabetis, la hipercolesterolèmia, la hipertensió arterial, problemes degeneratius com l’artrosi,el mal d’esquena, l’insomni i alguns trastorns psiquiàtrics com ara la depressió. Estes malaltiesafecten especialment les persones amb nivells d’ingressos i d’estudis més baixos. A més, leslimitacions funcionals, físiques i sensorials per a realitzar les activitats de la vida diàriacomencen a tindre gran importància a partir dels 65 anys: quasi el 10% de la població de 65a 74 anys té limitacions severes i el 28,16% té limitacions lleus; en el grup d’edat de 75 a

[9]


84 anys ascendix al 57,5% de la població, i en el grup de majors de 84 anys, el 77,1% de lespersones tenen algun tipus de limitació funcional.

També les limitacions de la mobilitat afecten progressivament les persones majors: el 17,3%de les enquestades de 65 a 74 anys va declarar tindre molta o alguna dificultat per a caminar500 metres sense ajuda; el 31,3%, entre els 75 i 84 anys, i el 42,6% entre les enquestadesde 85 o més anys d’edat.

De la mateixa manera, amb l’edat augmenta la dependència de les persones majors i lanecessitat d’ajuda per a les activitats de la vida diària com ara anar a comprar, alimentar-se,vestir-se o per a la higiene personal: el 37% dels enquestats de 65 a 74 anys; el 23,1% delsenquestats de 75 a 84 anys, i tan sols el 9,4 % dels majors de 84 anys poden realitzar senseajuda estes activitats en la llar.

L’envelliment de la població ha ocasionat un gran increment del gasto que els estats destinena les pensions i a l’assistència sanitària de la població major, gasto que continuarà creixentdurant els pròxims anys si augmenta l’índex de dependència i amb este la demandad’atencions. A Espanya, segons l’enquesta sobre discapacitat, autonomia personal i situacionsde dependència (EDAD) sobre persones majors que residien en llars familiars en 2008, el30,3% (2.227.086 persones) presentava alguna discapacitat i d’estes el 62,9% estava ensituació de dependència, és a dir, que el 19,0% de les persones majors requeria assistènciapersonal per a realitzar activitats de la vida diària5. S’estima que per a 2045 hi haurà1.592.798 persones beneficiàries (prop de 600.000 hòmens i quasi un milió de dones) delsistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència, i es multiplicarà el cost de l’atencióals beneficiaris hòmens per 2,64 i el de les dones per 2,89, amb la qual cosa s’aconseguiràen 2045 la xifra de 41.926 milions d’euros6.

Les famílies, i especialment les dones, suporten una gran part de la càrrega de la discapacitati la dependència. S’estima que el cost monetari de les hores que van dedicar les personescuidadores informals a l’atenció dels majors en situació de dependència a Espanya durant2008 estava entre 25.000 i 40.000 milions d’euros, és a dir, entre el 2,3% i el 3,8% del PIB.A més, la Comunitat Valenciana és la tercera, després d’Andalusia i Catalunya, que més horesd’atencions aporta en el territori nacional, la qual cosa representa entre 3.135 i 5.196 milionsd’euros (del 2,97 al 4,92% del PIB)7.

Segons l’Informe de las personas mayores en España8 de l’Imserso, l’entitat gestora delsservicis socials complementaris de les prestacions del sistema de seguretat social dependentdel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, en 2008 hi havia un total de 462.303persones amb discapacitat a la Comunitat Valenciana, de les quals 254.608 (el 55,07%)tenien 65 o més anys d’edat i només rebien algun tipus d’ajuda 166.615 (el 65,44%).

En l’àmbit mundial una gran part de la discapacitat i la dependència de les persones majorsés secundària a l’elevada prevalença de demències, sobretot del tipus Alzheimer, que afectenentre un 5% i un 7% de les persones majors de 65 anys. A més, la proporció d’afectatsaugmenta de forma exponencial amb l’edat, sent del 4,2% entre els 65 i els 74 anys, del12,5% entre els 75 i els 84 anys i del 27,7% per a la població de més de 85 anys. Cada anyapareixen uns 100.000 casos nous i s’estima que la prevalença augmentarà fins a duplicar-se en 2020 i triplicar-se en 20509.

[10]


Però l’envelliment en si mateix no és la causa de l’augment del gasto sanitari sinó elsproblemes de salut crònics i la discapacitat i la dependència que estos ocasionen en l’edatavançada. L’origen de les discapacitats és en el 71,0% dels casos les malalties comunes5 ientre les principals causes d’anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) perduts en personesde 60 i més anys d’edat es troben els tumors malignes i les malalties neuropsiquiàtriques icardiovasculars, sent les principals causes específiques demències, cardiopatia isquèmica,malaltia vascular cerebral, malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncer de pulmó, pèrduesd’audició i artrosi10. Afortunadament estes malalties són, majoritàriament, susceptiblesd’intervencions que poden retardar el seu inici i reduir les discapacitats que originen.

A més, les persones majors són un recurs actiu per al creixement social ja que, en la mesuraque gaudixen d’un bon estat de salut i disposen de temps, són agents que poden col·laboraramb les famílies i participar activament en la societat i aportar la seua experiència idisponibilitat per a ajudar els altres, i són també una oportunitat per a les empreses quecreen i posen a la seua disposició nous béns i servicis dissenyats per a este ampli grup deconsumidors.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va elaborar per a la Segona Assemblea Mundial deles Nacions Unides sobre Envelliment, celebrada a Madrid en 2002, un document querecopilava el marc polític per a la formulació i aplicació de polítiques per a adaptar-se a unmón que envellix, tenint especialment en compte el creixement social, la millora de laqualitat de la vida de les persones d’edat i la sostenibilitat dels diversos sistemes en què esfonamenta el benestar durant tot el cicle de vida. En este document s’introduïa el concepted’envelliment actiu, definit com el procés d’optimització de les oportunitats de salut,participació i seguretat a fi de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura queenvellixen11. Des de llavors s’han incrementat les accions destinades a incloure la perspectivade l’envelliment en els programes de treball, tant dels governs nacionals com de les agènciesinternacionals, promovent la millora de les condicions de vida i benestar de la població alllarg del cicle vital. Dins d’estes iniciatives podem anomenar les ciutats amigues de lespersones majors que animen a l’envelliment actiu per mitjà de l’adaptació de les seuesestructures i servicis perquè siguen accessibles i incloguen les persones majors amb diversesnecessitats i capacitats.

La Unió Europea ha apostat des de fa anys per les polítiques d’envelliment saludable, provad’això és la plataforma Age Europe12, l‘inici en 2004 de l’estudi SHARE13 , les reunionsd’experts sobre envelliment saludable14 en 2011, la creació de l’Associació Europea per a laInnovació sobre l’Envelliment Actiu i Saludable15 i la celebració en 2012 de l’Any Europeu del’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional16.

Les reunions d’experts sobre envelliment saludable14 es van centrar en tres temes: elmanteniment de les persones majors actives i capaces, la preparació de la societat per al’envelliment saludable i l’increment de la participació i la reducció de l’aïllament. D’estesvan sorgir múltiples propostes com els canvis en els sistemes de salut per a millorar l’atencióals majors, el foment de les actuacions en prevenció i promoció de la salut o la coordinació,en l’àmbit local, dels servicis socials i sanitaris, l’educació en les escoles per a canviar lavisió social de les persones majors i aconseguir una imatge positiva de l’envelliment,incrementar l’atractiu de les professions que treballen amb els majors, reduir les discapacitatsper les pèrdues sensorials en la vellesa, millorar l’ús de les noves tecnologies per estecol·lectiu i millorar l’atenció cap a la seua salut mental.

[11]


L’Associació per a la innovació sobre l’envelliment actiu i saludable15, en el marc del’Estratègia Europa 2020, té per objecte que totes les persones interessades treballen juntesper a aconseguir una visió positiva de l’envelliment i introduir solucions innovadores,referides a l’envelliment actiu i saludable i a l’atenció sociosanitària de les persones majors,en tot el territori de la Unió. Els seus objectius són millorar l’estat de salut i la qualitat devida de la ciutadania, millorar la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes d’atenció social isanitària i millorar la competitivitat de la indústria europea creant un entorn favorable alcanvi i les condicions necessàries per al creixement.

La celebració de l’any europeu de l’envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional2012 ha permés sensibilitzar la societat sobre la contribució de les persones majors i animarels responsables polítics i tots els interessats a actuar i crear oportunitats per a l’envellimentactiu i la solidaritat entre les generacions16.

Una anàlisi de les polítiques d’envelliment en els plans autonòmics d’atenció a les personesmajors a Espanya realitzat el 200617 va identificar un total de 62 intervencions diferentsorientades a la prevenció primària, secundària i terciària entre les quals destacaven:informació i educació per a millorar la qualitat de vida dels majors (alimentació, abús desubstàncies, autocures, activitat física), el diagnòstic precoç, control i seguiment de factorsde risc (hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, alcoholisme), vacunacions,prevenció de malalties geriàtriques, programes de suport emocional davant de la pèrdua dela parella i per a pal·liar la soledat, utilització de dispositius sanitaris assistencials específics(atenció a domicili, hospital de dia, unitats de valoració geriàtriques, centres de dia, vivendestutelades, residències assistides, etc.), eliminació de barreres arquitectòniques iurbanístiques, suport i formació dels cuidadors, voluntariat, etc.

El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha elaborat en 2011 el llibre blanc sobreenvelliment actiu18, document de treball el fi del qual ha sigut diagnosticar la situació realde les persones majors del nostre país per a ajudar a implementar polítiques i dirigir accionsper a respondre els seus requeriments.

Actualment són poques les comunitats autònomes que disposen de plans específics de salutpública dedicats a l’envelliment actiu i saludable, encara que la majoria compten ambprogrames o activitats de promoció i educació per a la salut dirigits a les persones majors,fonamentalment en situació de dependència, de les àrees de servicis socials i, en algunscasos, també dels departaments de sanitat. No obstant això, la majoria de les comunitatsdisposa de plans d’atenció sociosanitària destinats a les persones majors i a l’atenció a ladependència.

Des de l’aparició de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones enSituació de Dependència19, diverses comunitats autònomes han realitzat esforços per amillorar l’atenció a la dependència, i destaca entre les propostes la integració dels servicissocials i sanitaris. En 2011 només dos comunitats, les d’Extremadura i Castella la Manxa, ila ciutat autònoma de Melilla, tenien integrats els seus servicis socials i sanitaris, però en2012 ja són huit les autonomies amb esta integració, amb la incorporació d’Aragó, IllesBalears, Cantàbria, Múrcia i la Rioja.

No obstant això, en la resposta que la societat està donant al problema de l’envelliment dela població s’observa, fins al moment, una clara desviació del pes dedicat a l’atenció a la

[12]


discapacitat i la dependència i una falta de recursos destinats a la promoció de l’autonomiapersonal, a pesar que hi ha un ampli consens sobre que la capacitat de viure de formaautònoma constituïx un objectiu prioritari de salut pública en les societats amb un altenvelliment poblacional20.

La promoció de l’autonomia personal pot fomentar-se per mitjà de programes que millorenla capacitat funcional i amb actuacions tendents a eliminar les barreres que dificulten lavida independent. Fins al moment, la capacitat funcional és promoguda en les comunitatsautònomes fonamentalment amb activitats d’oci actiu (ball, teatre, música i pintura), fomentde la lectura, manteniment i rehabilitació cognitiva (tallers de memòria i càlcul) mentresque l’eliminació de les barreres personals és promoguda amb ajudes tècniques o servicis depodologia i de menjar a domicili, sent la majoria de les activitats realitzades en centres pera majors, residències, centres de dia i en els domicilis de les persones majors21.

En les últimes dècades s’ha observat una disminució de la discapacitat i de les limitacionsde la mobilitat en persones majors de molts països, entre estos Espanya, i s’espera que,durant els pròxims anys, la dependència de terceres persones tendirà a disminuir excepte enel cas de la demència20. La tendència a la reducció de la discapacitat depén de la millora deles condicions de vida i el major nivell educatiu de la població, és a dir, a la reducció de lesdesigualtats socials i a l’adopció d’estils de vida saludables que han afavorit l’envellimentmés actiu de la ciutadania. És per això que les principals accions poden anar destinades,com proposen Zunzunegui i altres22, a la dieta, l’activitat física i les relacions familiars isocials amb propostes com ara: fomentar i conservar hàbits d’alimentació saludable, fomentarel transport actiu (caminar i pedalejar) dels ciutadans, potenciar la participació de lespersones majors en les xarxes socials i integrar les activitats formals i informals d’atencionsa les persones majors.

Les actuacions per a disminuir les desigualtats i millorar les condicions de vida de lespersones majors s’han de dirigir, segons l’OMS1, cap a tres aspectes fonamentals: la salut, laparticipació i la seguretat. Es tracta d’afegir salut als anys, és a dir, procurar que no solsaugmente l’esperança de vida sinó l’esperança de vida en bona salut o esperança de vidalliure de discapacitat; d’aconseguir que les persones majors participen aportant la seuaexperiència i lideratge a la societat, bé siga en l’àmbit familiar o en el comunitari, de maneraformal per mitjà de treballs a temps parcial o informal per mitjà d’activitats de voluntariat;i finalment, protegir els drets i satisfer les necessitats de les persones majors potenciant lasolidaritat intergeneracional i la visió positiva de l’envelliment.

A la Comunitat Valenciana un dels objectius del III Pla de Salut (2010-2013) és prioritzarles intervencions dirigides a millorar la salut dels grups socials i els col·lectius mésdesfavorits i vulnerables, entre altres, aquells que per raons d’edat, discapacitat odependència més ho necessiten3. Des de la salut pública es poden liderar i dirigir lesactuacions de la societat per a aconseguir, d’acord amb l’Estratègia de salut en totes lespolítiques23, que les persones envellisquen de forma activa, segura i saludable, perquè elsprincipals determinants de l’envelliment no saludable són les desigualtats socials i lescondicions de vida deficients24, i estos no es poden corregir exclusivament per mitjàd’intervencions dels servicis socials i de salut, sinó que requerixen la participació d’altressectors i àmbits d’actuació com ara l’economia, el treball, la vivenda, el transport, la culturao la justícia.

[13]


La Llei General de Salut Pública25 establix entre les actuacions de salut pública la prevencióde problemes de salut per mitjà de programes de prevenció dirigits a totes les etapes de lavida de les persones, amb especial èmfasi en la infància i la vellesa. La Llei de Salut Públicade la Comunitat Valenciana26 disposa que els responsables de la salut pública han de propiciarla coordinació i cooperació dels diversos organismes i administracions públiques, en elsàmbits competencials respectius, per a promoure hàbits de vida saludable entre la població,amb atenció específica als grups socials més vulnerables.

[14]


2. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

Els principis d’actuació en què es basa l’Estratègia d’Envelliment Actiu, a més dels bàsicsque han de ser tinguts en compte en el procés de planificació sanitària com el dret a lasalut, l’equitat i la visió de gènere, són:

1. Respectar la independència de les persones majors en la presa de decisions sobre la seuapròpia salut.

2. Posar l’èmfasi en la promoció de la salut i la prevenció de les malalties per a aconseguirque els ciutadans i ciutadanes envellisquen de forma activa i saludable.

3. Contribuir a la defensa dels drets de les persones majors.

4. Promoure la participació activa de les persones majors en la resposta que la societat donaa les seues necessitats.

5. Ajudar a integrar la perspectiva de l’envelliment actiu en totes les polítiques.

6. Fomentar el respecte i la solidaritat de la societat amb les persones majors.

7. Potenciar la coordinació institucional i la col·laboració dels professionals de les entitatspúbliques i privades que treballen amb les persones majors.

8. Integrar els objectius i activitats referits a persones majors continguts en els plans,programes i estratègies de salut de la Comunitat Valenciana.

[15]


[16]

3. MISSIÓ

L’Estratègia d’Envelliment Actiu pretén crear un marc de referència, dirigit a la ciutadania ials professionals, tant sanitaris com sociosanitaris, del sector públic o privat on s’estructurenles actuacions, programes i recursos dirigits a aconseguir que la ciutadania de la ComunitatValenciana envellisca de la manera més saludable, segura i participativa possible i, al mateixtemps, poder reduir la càrrega de dependència i discapacitat que patixen les persones majors.


4. META I OBJECTIUS GENERALS

La meta de l’Estratègia d’Envelliment Actiu és millorar la qualitat de vida de les personesmajors.

Per a aconseguir-la, els objectius generals de l’Estratègia són:

• Impulsar la coordinació i col·laboració en relació amb la salut de les persones majors.• Incrementar la informació, formació i investigació sobre l’envelliment, les seues

repercussions en la salut i les possibilitats de millora.• Promoure l’envelliment actiu i saludable dels ciutadans i ciutadanes.• Fomentar les activitats per a mantindre la salut de les persones majors, reduir o frenar la

discapacitat i la dependència.

[17]


[18]

5. ÀREES ESTRATÈGIQUES

Per a assolir els objectius generals proposats es planteja la realització de diferents líniesd’actuació compreses en quatre grans àrees d’intervenció:

1. Coordinació institucional, governança i participació social.2. Formació i investigació sobre envelliment actiu.3. Promoció de l’envelliment actiu, protecció de la salut i prevenció de les malalties.4. Atenció integral dels problemes de salut.

En cada una d’estes àrees s’ha establit un conjunt d’objectius específics amb diverses líniesd’actuació o accions per a aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de la ComunitatValenciana envellisquen de la manera més activa, segura i saludable possible.


6. MAPA ESTRATÈGIC: àrees estratègiques (AE) i objectius específics (OE)

[19]

AE1 COORDINACIÓ INSTITUCIONAL, GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ

OE1Coordinar les actuacions de les institucions i entitats relacionades amb l’Estratègiad’Envelliment Actiu de la Comunitat Valenciana

OE2Fomentar la participació social en l’Estratègia d’Envelliment Actiu de la ComunitatValenciana

AE2 FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ

OE3Millorar els coneixements sobre envelliment actiu dels professionals sanitaris isociosanitaris

OE4 Possibilitar l’accés de les persones majors a la informació i formació sobre envelliment actiu

OE5Incorporar coneixements, habilitats i actituds sobre envelliment actiu en persones majors,cuidadores i voluntàries

OE6Donar suport a la investigació sobre envelliment actiu i els problemes de salut de lapoblació major de la Comunitat Valenciana

AE3 PROMOCIÓ, PROTECCIÓ I PREVENCIÓ

OE7 Millorar la visió social de les persones majors

OE8 Fomentar estils de vida per a envellir de forma activa i saludable

OE9 Fomentar accions en l’àmbit psicosocial de les persones majors

OE10 Preparar la població laboral per a l’envelliment actiu

OE11 Previndre accidents de trànsit en les persones majors

OE12 Afavorir l’ús racional del medicament

OE13 Previndre problemes de salut gerontològics

OE14Assegurar adequades cobertures de les vacunes de malalties transmissibles en personesmajors i persones cuidadores

AE4 ATENCIÓ INTEGRAL DELS PROBLEMES DE SALUT

OE15 Identificar i evitar la progressió dels problemes de salut crònics prevalents

OE16 Identificar la persona major vulnerable o en situació de dependència

OE17 Fomentar l’ús de models assistencials complementaris

OE18Adequar l’organització sanitària a les necessitats de salut de les persones majors en situacióde dependència

OE19Oferir les actuacions sanitàries adequades a les necessitats dels cuidadors de personesmajors en situació de dependència


[20]

7. ÀREA ESTRATÈGICA 1:

COORDINACIÓ INSTITUCIONAL, GOVERNANÇA I

PARTICIPACIÓ SOCIAL

Les polítiques públiques de salut són més efectives si es basen en l’acció intersectorial,perquè permeten abordar els determinants no sanitaris dels problemes de salut i coordinarles intervencions que es duen a terme en distints àmbits de la societat, i compten amb laparticipació activa de totes les persones interessades.

L’Estratègia ha de realitzar-se de la manera més descentralitzada possible i acostar el nivellde decisió a l’àmbit local. Per a això ha de quedar clara l’assignació de funcions iresponsabilitats en l’execució i avaluació de cada un dels nivells de decisió que actuaran deforma coordinada i complementària per a assolir els objectius.

Per a l’Estratègia d’Envelliment Actiu són clau les aliances institucionals, fonamentalmententre la Conselleria de Sanitat27 i la Conselleria de Benestar Social28 de què depén el ConsellValencià de Persones Majors, òrgan col·legiat, consultiu i assessor entre les funcions delqual es troba col·laborar en la definició, aplicació i seguiment de les polítiques dirigides ales persones majors.

A més, cal potenciar i coordinar les relacions amb les entitats i organismes que desenrotllenintervencions en els àmbits d’educació, transport, vivenda, etc., sense oblidar l’importantpaper de les administracions locals en la formació de les persones majors (universitatspopulars) i en la prestació de servicis socials i sanitaris per a millorar la salut, la qualitat devida i el benestar de les persones majors.

La col·laboració, tant entre els professionals sanitaris i sociosanitaris dels servicis públics iles entitats i centres privats acreditats que atenen les persones majors en situació dedependència, com d’estos amb els cuidadors i cuidadores no professionals és d’especialimportància per a l’Estratègia.

De la mateixa manera, s’han d’establir relacions de col·laboració amb les associacions depersones majors i del tercer sector, especialment amb les més representatives en l’àmbitautonòmic, i amb les associacions de residents europeus, per a dur a terme projectes conjuntsrelacionats amb la participació social i el voluntariat, adaptats a la realitat social.


7.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS I LÍNIES D’ACTUACIÓ (AE1)

[21]

Objectiu 1COORDINAR LES ACTUACIONS DE LES INSTITUCIONS I ENTITATS RELACIONADES

AMB L’ESTRATÈGIA D’ENVELLIMENT ACTIU DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Acció 1.1.Crear la Comissió Assessora de l’Estratègia d’Envelliment Actiu de la Comunitat Valenciana pera realitzar el seguiment de les actuacions, amb participació dels principals agents

Institució

implicada

Conselleria de SanitatConselleria de Benestar Social

Conselleria d’Educació, Cultura i EsportConselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient

Federació Valenciana de Municipis i ProvínciesCol·lectius socials i organitzacions de voluntariat social

Associacions empresarials de residènciesSocietats professionals

Universitats

Agent

responsable

Subdirecció General de Promoció de la Salut i Prevenció (SDGPSP)Direcció General de Salut Pública (DGSP)

Agència Valenciana de Salut (AVS)Conselleria de Sanitat (CS)

Acció 1.2.Incorporar la perspectiva de l’envelliment actiu i objectius específics relacionats amb lespersones majors als plans, programes i estratègies de salut de la Conselleria de Sanitat

Institució

implicadaConselleria de Sanitat

Agent

responsableSDGPSP, DGSP, AVS, CS

Objectiu 2FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ SOCIAL EN L’ESTRATÈGIA D’ENVELLIMENT ACTIU DE LA

COMUNITAT VALENCIANA

Acció 2.1.Crear un fòrum de comunicació per a l’intercanvi d’idees i experiències entre els col·lectiussocials que treballen en l’àmbit de les persones majors

Institució

implicada

Associacions de persones majors i ames de casaOrganitzacions de voluntariat social


Agent


Acció 2.2.

Posar a disposició de la ciutadania i els professionals materials i directoris per a laparticipació social de les persones majors que seran accessibles des dels llocs web de la CS(web de la DGSP) i el Portal de Salut Cuídate CV

Institució

implicada


Agent


Acció 2.3.

Facilitar les activitats de voluntariat relacionades amb les persones majors en situació dedependència i les seues famílies potenciant la participació de les associacions de personesmajors i les organitzacions de voluntariat social (OE116)a

Institució

implicada

Conselleria de SanitatAssociacions de pacients, de persones majors, d’ames de casa i organitzacions de voluntariat

social

Agent

responsable

Direcció General d’Ordenació, Avaluació, Investigació, Qualitat i Atenció al Pacient(DGOEICAPAS), AVS, CS

a Els objectius identificats amb la firma “(OEnº)” es corresponen amb objectius del III Pla de Salut 2010-2013 de la ComunitatValenciana. S’han destacat en cursiva aquells el text original dels quals ha sigut modificat per a adaptar-lo a l’Estratègia.


[22]


FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ SOBRE L’ENVELLIMENT

ACTIU

L’impuls de les intervencions relatives a la formació i investigació sobre l’envelliment actiu,dirigides tant als ciutadans com als professionals de la salut i els servicis socials, permetràque la societat prenga major consciència de les necessitats de les persones majors i laresponsabilitat que tots i totes tenim d’atendre-les.

La sensibilització i la formació dels professionals sanitaris i sociosanitaris és prioritària pera garantir que l’envelliment actiu s’incorpore al seu treball. Per a això, s’han de promoureactivitats formatives en els plans de formació contínua i continuada de la Conselleria deSanitat i la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, potenciar la col·laboració ambl’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES) i amb la Unitat Docent Multiprofessionald’Atenció Familiar i Comunitària. Per a assegurar l’efectivitat a llarg termini hauriend’incorporar-se coneixements sobre envelliment actiu de forma transversal en la formaciógraduada i postgraduada i en totes les especialitats sanitàries.

La investigació és una oportunitat per a millorar el coneixement de la realitat de les personesmajors i els determinants de l’envelliment saludable i incorporar solucions innovadores pera atendre les necessitats d’este grup de població. La perspectiva d’edat s’hauria de tindre encompte en tots els estudis poblacionals per a aprofundir en el coneixement de les desigualtatsen salut i els seus determinants. De fet, entre els objectius del pla estratègic d’I+D+i ensalut pública de la Comunitat Valenciana29 està promoure la salut a través de la investigacióen maneres de vida més sanes en les distintes etapes de la vida, l’envelliment actiu isaludable i la salut de les persones amb discapacitat i els seus cuidadors i cuidadores, ipreveu estratègies encaminades a identificar els problemes de salut de les persones majors,disminuir les desigualtats en salut dels ancians, reduir i retardar la malaltia associada, cuidari donar suport a les persones amb dependència i vetlar per la salut de les persones que cuidenels ancians i les ancianes.

A més, la investigació en salut pública en relació amb els majors ha de tindre en comptetant les possibles aplicacions clíniques dels resultats com la generació de servicis itecnologies que donen resposta a les necessitats d’este grup de població cada vegada mésnombrós i amb una demanda més exigent 30.



[23]

Objectiu 3MILLORAR ELS CONEIXEMENTS SOBRE ENVELLIMENT ACTIU DELS

PROFESSIONALS SANITARIS I SOCIOSANITARIS

Acció 3.1.Oferir una activitat formativa específica sobre envelliment actiu i saludable per als plans deformació contínua i continuada

Institució

implicada

Conselleria de SanitatConselleria d’Hisenda i Administració Pública

Agent


Acció 3.2.Integrar els coneixements sobre envelliment actiu i saludable en altres activitats formativesdels plans de formació contínua i continuada

Institució

implicada

Conselleria de SanitatConselleria d’Hisenda i Administració Pública

Agent

responsable

EVES, Subsecretaria (SS), CSInstitut Valencià d’Administració Pública (IVAP)

Acció 3.3.

Dissenyar propostes de formació específiques per als professionals de tots els àmbitsassistencials per a atendre adequadament les necessitats de la població en matèria de salutmental i malalties neurodegeneratives/demències (OE134-OE138)

Institució

ImplicadaConselleria de Sanitat

Agent

responsable

DGAS, AVS, CSEVES, SS, CS

Acció 3.4.Impartir cursos monogràfics sobre diferents patologies prevalents en persones majors queincloguen prevenció, diagnòstic i tractament (OE138-OE94)

Institució


Agent

responsable

DGAS, AVS, CSEVES, SS, CS

Objectiu 4POSSIBILITAR L’ACCÉS DE LES PERSONES MAJORS A LA INFORMACIÓ I FORMACIÓ SOBRE

ENVELLIMENT ACTIU

Acció 4.1.Fomentar la realització de cursos que faciliten l’accés de les persones majors a les novestecnologies de la informació i comunicació

Institució

implicada

Federació Valenciana de Municipis i ProvínciesAssociacions de persones majors

Universitats

Agent


Objectiu 5INCORPORAR CONEIXEMENTS, HABILITATS I ACTITUDS SOBRE ENVELLIMENT ACTIU EN

PERSONES MAJORS, CUIDADORS I VOLUNTARIS

Acció 5.1.Vertebrar els coneixements sobre envelliment actiu i saludable en els departaments de salutper mitjà d’activitats divulgatives i formatives a través dels centres de salut pública

Institució


Agent



[24]

Acció 5.2.Realitzar activitats formatives destinades al voluntari sanitari, a través de l’EVES, encol·laboració amb entitats que realitzen activitats relacionades en esta àrea

Institució

implicada


social

Agent

responsable

SDGPSP, DGSP, AVS, CSEVES, SS, CS

Acció 5.3.

Realitzar activitats formatives en línia sobre recomanacions i autocures de salut per alscuidadors i cuidadores de les persones majors en col·laboració amb entitats que realitzenactivitats relacionades en esta àrea

Institució

implicada


social

Agent

responsable

SDGPSP, DGSP, AVS, CSEVES, SS, CS

Objectiu 6DONAR SUPORT A LA INVESTIGACIÓ SOBRE ENVELLIMENT ACTIU I ELS PROBLEMES DE

SALUT DE LA POBLACIÓ MAJOR DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Acció 6.1.Proposar la inclusió de la investigació sobre envelliment actiu entre les línies prioritàries dela convocatòria d’ajudes a la investigació de la Conselleria de Sanitat

Institució


Agent

responsable

Subdirecció General d’Avaluació, Investigació, Qualitat i Atenció al Pacient (SDGEICAP),

AVS, CS

Acció 6.2.

Fomentar els estudis d’investigació dels problemes de salut de les persones majors de laComunitat Valenciana a través d’enquestes, registres i sistemes d’informació disponibles(enquesta de salut, registre de mortalitat, CMBD, SIA-Abucasis, etc.)

Institució


Agent

responsable

SDGPSP, DGSP, AVS, CSCentre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP)

Acció 6.3.

Fomentar els estudis d’investigació sobre l’evolució dels problemes de salut de la poblaciómajor de la Comunitat Valenciana per a realitzar el seu seguiment utilitzant els sistemesd’informació de la Conselleria de Sanitat

Institució


Agent

responsable

SDGPSP, DGSP, AVS, CSCSISP



PROMOCIÓ DE L’ENVELLIMENT ACTIU, PROTECCIÓ

DE LA SALUT I PREVENCIÓ DE LES MALALTIES

La promoció de l’envelliment actiu, la protecció de la salut i la prevenció de les malalties,per mitjà d’accions dirigides a controlar els determinants de l’envelliment inadequat i lesmalalties cròniques, permetran mantindre el màxim grau d’autonomia personal i de salut enles persones majors.

Les actuacions de protecció de la salut, el diagnòstic precoç i el control de les patologiescròniques, les vacunacions i la informació sobre els riscos i els seus efectes sobre la salutsón fonamentals per a aconseguir que els ciutadans i ciutadanes envellisquen de formasaludable. A més, hi ha un ampli consens sobre l’efectivitat de les activitats de promocióbasades en la dieta, l’activitat física i la millora de les relacions familiars i socials de lespersones majors.

El disseny i la coordinació d’estes actuacions han de comptar amb la participació de SalutPública, Atenció Primària, les empreses i l’àmbit educatiu, ja que per a ser efectives han dedirigir-se, no sols a les persones majors, sinó també a altres grups d’edat i dur-se a termeen tots aquells entorns favorables a les intervencions d’educació per a la salut.

Els llocs de treball són un àmbit idoni per a promocionar l’envelliment actiu, atés que esdisposa de l’experiència dels treballadors i treballadores d’edat avançada com un actiu per ala vida laboral i per a tota la societat, i permeten realitzar activitats de preparació per a lajubilació.

L’escola i la universitat són entorns en què l’educació per a la salut pot millorar elsconeixements sobre envelliment actiu i reduir la visió negativa que la societat té de la vellesai millorar la imatge social de les persones majors.

Consideració especial hauran de tindre les desigualtats entre hòmens i dones i l’atenció alpersonal cuidador de les persones majors. Les particularitats de l’envelliment femení s’haurande tindre en compte per a promoure els principis d’igualtat de gènere entre les personesmajors. També caldrà tindre en compte la promoció de la salut i la prevenció dels problemesdel personal cuidador derivats de la seua activitat i de la responsabilitat de l’atenció quedispensen a les persones amb discapacitat o en situació de dependència.

[25]


[26]


Objectiu 7MILLORAR LA VISIÓ SOCIAL DE LES PERSONES MAJORS PER A ACONSEGUIR UNA IMATGE

MÉS POSITIVA DE L’ENVELLIMENT

Acció 7.1.Donar suport a les iniciatives d’educació per a la salut en l’escola amb la participació depersones majors

Institució

implicada

Conselleria de SanitatConselleria d’Educació, Cultura i Esport

Associacions i entitats de persones majors

Agent


Acció 7.2.Fomentar la participació de les persones majors com a models emissors de missatges de saluten les campanyes sanitàries

Institució

implicada

Conselleria de SanitatAssociacions i entitats de persones majors

Agent


Acció 7.3. Fomentar la participació i la visibilitat de les persones majors en els mitjans de comunicació

Institució

implicada

Mitjans de comunicacióConselleria de Sanitat

Agent

responsable

Unitat de Comunicació, CSSDGPSP, DGSP, AVS, CS

Acció 7.4. Donar suport a iniciatives basades en les relacions intergeneracionals

Institució

implicada


Societats professionalsAssociacions i entitats de persones majors

Agent


Objectiu 8 FOMENTAR ESTILS DE VIDA PER A ENVELLIR DE FORMA ACTIVA I SALUDABLE

Acció 8.1.

Posar a disposició dels ciutadans, ciutadanes i els professionals sanitaris materials de suportsobre alimentació saludable i hidratació adequada per a persones majors, que seran accessiblesdes dels llocs web de la Conselleria de Sanitat (web de la DGSP) i el Portal de Salut Cuídate CV

Institució


Agent


Acció 8.2.Fomentar el cribratge de la situació nutricional en persones majors en Atenció Primària(DETERMINEb , MNAc) incorporant-ho a SIA-Abucasis

Institució


Agent

responsableDGAS, AVS, CS

b DETERMINE: qüestionari general d’alimentació de la Nutritional Screening Iniciativec MNA: Minimal Nutricional Assessment (valoració nutricional mínima)


[27]

Acció 8.3.Actualitzar el consell mínim dietètic d’alimentació saludable en persones majors en AtencióPrimària per mitjà de la revisió dels materials disponibles en SIA-Abucasis

Institució


Agent

responsable

DGAS, AVS, CSSDGPSP, DGSP, AVS, CS

Acció 8.4.

Realitzar activitats de promoció d’una alimentació saludable i hidratació adequada enpersones majors des dels centres de salut, oficines de farmàcia i altres entitats encol·laboració amb els centres de salut pública

Institució

implicada

Conselleria de SanitatEmpreses del sector agroalimentari

Societats professionals

Agent

responsable


Acció 8.5.

Facilitar pautes nutricionals per a la confecció de menús saludables per a persones majorsatenent específicament l’oferta de fruita, verdura i hortalisses, especialment dirigides acentres de majors i residències (OE18)

Institució

implicada

Conselleria de SanitatConselleria de Benestar SocialAssociacions de residències

Agent


Acció 8.6.

Promoure la introducció en les cartes dels menjadors dels centres i residències de personesmajors (centres d’oci, balnearis, etc.) de la Comunitat Valenciana, d’una oferta diària defruita, verdura i hortalisses (OE18)

Institució

implicada

Conselleria de Sanitat Conselleria de Benestar Social

Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i AiguaAssociacions de residències

Empreses del sector agroalimentari

Agent


Acció 8.7.

Divulgar bones pràctiques d’exercici físic i posar a disposició dels ciutadans, les ciutadanes idels professionals sanitaris materials de suport sobre l’activitat física per a persones majors,que seran accessibles des dels llocs web de la Conselleria de Sanitat (web de la DGSP) i elPortal de Salut Cuídate CV

Institució


Agent


Acció 8.8.d Censar i difondre els recursos i circuits existents per a la pràctica segura d’activitat física enl’entorn dels centres de salut (OE20)

Institució

Implicada

Conselleria de SanitatAjuntaments de la Comunitat Valenciana

Empreses i entitats relacionades amb l’exercici físic

Agent

responsable


d Les accions 8.8. a 8.11. corresponen a l’objectiu OE20 del III Pla de Salut 2010-2013 de la CV (disminuir en un 8% laprevalença de població que declara que no realitza gens d’exercici físic en el temps lliure)


[28]

Acció 8.9.d Incentivar la pràctica d’activitat física de forma col·lectiva i familiar (OE20)

Institució

Implicada


Empreses i entitats relacionades amb l’exercici físic

Agent

responsable


Acció 8.10.dDotar els professionals sanitaris de les ferramentes necessàries per a poder realitzarl’avaluació (GPAQ ) de la intensitat de la pràctica d’activitat física habitual incorporant-les enla història electrònica (SIA-ORION) (OE20)

Institució


Agent

responsable


Acció 8.11.dDotar els professionals sanitaris de les ferramentes necessàries per a promoure i recomanar lapràctica d’activitat física saludable (OMS 2010) en les persones majors que contacten amb elsistema sanitari (OE20)

Institució


Agent

responsable


Acció 8.12.Difondre materials de prevenció i suport sobre conductes de risc de les persones majorsdirigits tant a professionals sanitaris com a ciutadans

Institució

implicada


Societats professionalsOficines de farmàcia

Agent


Acció 8.13.

Posar a disposició dels ciutadans i els professionals sanitaris materials de suport sobretabaquisme, alcoholisme i pràctiques sexuals segures en persones majors, que seranaccessibles des dels llocs web de la Conselleria de Sanitat (web de la DGSP) i el Portal deSalut Cuídate CV

Institució

implicada


Agent


Acció 8.14.

Potenciar la realització del consell mínim antitabac per a persones majors en les consultesd’Atenció Primària per mitjà de la revisió i actualització de la informació existent en SIA-Abucasis

Institució

implicada

Conselleria de SanitatSocietats professionals

Agent


d Les accions 8.8. a 8.11. corresponen a l’objectiu OE20 del III Pla de Salut 2010-2013 de la CV (disminuir en un 8% laprevalença de població que declara que no realitza gens d’exercici físic en el temps lliure)e GPAQ: General Physical Activity Questionnaire (qüestionari per a valorar l’activitat física de la població general)


[29]

Acció 8.15.

Realitzar l’avaluació del consum d’alcohol, alt i de risc, en persones majors en les consultesd’Atenció Primària per mitjà de la revisió i actualització de la informació existent en SIA-Abucasis

Institució

implicada


Agent


Acció 8.16.Realitzar consell sobre sexe segur en persones majors en les consultes d’Atenció Primària permitjà de la revisió i actualització de la informació existent en SIA-Abucasis

Institució

Implicada


Agent


Objectiu 9 FOMENTAR ACCIONS EN L’ÀMBIT PSICOSOCIAL DE LES PERSONES MAJORS

Acció 9.1.

Posar a disposició de la ciutadania i els professionals sanitaris materials de suport per almanteniment de les capacitats cognitives, prevenció d’alteracions emocionals i bonespràctiques d’entrenament mental en els majors que seran accessibles des dels llocs web de laConselleria de Sanitat (web de la DGSP) i el Portal de Salut Cuídate CV

Institució

implicada


Agent


Acció 9.2.Divulgar activitats per a evitar l’aïllament i la soledat promovent la participació social de lespersones majors

Institució

implicada


Agent


Objectiu 10 PREPARAR LA POBLACIÓ LABORAL PER A L’ENVELLIMENT ACTIU

Acció 10.1.

Millorar el coneixement d’empresaris i treballadors sobre envelliment actiu difonentinformació a través de les organitzacions empresarials i sindicals i els servicis de prevenció deriscos laborals

Institució

implicada

Conselleria de SanitatOrganitzacions empresarials i sindicalsServicis de prevenció de riscos laborals

Agent


Acció 10.2.Elaborar una proposta de preparació per a la jubilació en el marc de les empreses generadoresde salut

Institució

implicada


Organitzacions de medicina i infermeria del treballAssociacions de servicis de prevenció de riscos laborals

Organitzacions empresarials i sindicals

Agent



[30]

Objectiu 11 PREVINDRE ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN LES PERSONES MAJORS

Acció 11.1.Delimitar una línia d’actuació a través del grup de treball sobre accidents de trànsit per a laprevenció d’atropellaments de persones majors

Institució

implicada

Conselleria de SanitatDireccions provincials de trànsit

Societats professionalsAssociacions d’entitats de centres de reconeixements mèdics i psicotècnics per a conductors

Agent

responsable

SS, CSDireccions provincials de trànsit

Centres de reconeixements mèdics i psicotècnics per a conductors

Acció 11.2.Realitzar un protocol d’atenció a les persones majors en els reconeixements mèdics per a larenovació dels permisos de conducció

Institució

implicada


Societats professionalsAssociacions d’entitats de centres de reconeixements mèdics i psicotècnics per a conductors

Agent

responsable

SS, CSDireccions provincials de trànsit

Centres de reconeixements mèdics i psicotècnics per a conductors

Acció 11.3.

Realitzar activitats d’informació i formació per a promoure la implicació i sensibilitzar elsprofessionals sanitaris sobre els riscos i les condicions de la conducció de vehicles per lespersones majors

Institució

implicada


Societats professionalsAssociacions de centres de reconeixements mèdics i psicotècnics per a conductors

Agent

responsableSS, CS

Acció 11.4.

Promoure el consell dels professionals sanitaris sobre els efectes dels fàrmacs sobre laconducció de vehicles en persones majors per mitjà de la difusió de materials d’educació per ala salut

Institució

implicada



Agent


Acció 11.5.

Avaluar les causes mèdiques de retirada del permís de conducció en persones majors a partirdels informes mèdics i psicotècnics per a la renovació del permís de conducció per aincorporar esta informació a les activitats de prevenció d’accidents de trànsit

Institució

implicada



Agent

responsableSS, CS

Objectiu 12 AFAVORIR L’ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENT

Acció 12.1.

Fomentar la revisió de la medicació de les persones majors en Atenció Primària per a reduir lapolifarmàcia en col·laboració amb el Programa de Revisió Farmacoterapèutica (REFAR) decrònics i polimedicats


[31]

Institució

implicada

Conselleria de SanitatCol·legis oficials de farmacèutics

Oficines de farmàcia

Agent

responsableDirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris (DGFPS), AVS, CS

Acció 12.2.

Posar en marxa accions informatives per a l’ús racional del medicament en les persones majorsi sensibilitzar, especialment a la població de persones majors, sobre els problemes de lapolimedicació i les alternatives al tractament farmacològic

Institució

implicada

Conselleria de SanitatCol·legis oficials de farmacèutics

Oficines de farmàcia

Agent

responsableDGFPS, AVS, CS

Objectiu 13 PREVINDRE PROBLEMES DE SALUT GERONTOLÒGICS

Acció 13.1.

Difondre informació sobre les malalties cròniques de major prevalença en persones majors pera millorar les autocures i el seu control, incloent experiències com les de pacients experts, através dels canals de comunicació de la Conselleria de Sanitat

Institució


Agent


Acció 13.2.

Elaborar un document sobre activitats de promoció de la salut i prevenció dels problemes desalut musculoesquelètics (artrosi (OE11), osteoporosi, etc.) dirigit als professionals sanitarisdels centres de salut i entitats interessades

Institució


Agent


Acció 13.3.

Difondre materials de suport referits al deteriorament cognitiu lleu, alteracions afectives iemocionals, problemes de soledat, aïllament i exclusió social, detecció de síndromes (iaiaesclava, generació atrapada, niu buit, etc.) a través dels llocs web de la Conselleria de Sanitat(web de la DGSP) i el Portal de Salut Cuídate CV

Institució

implicada


Societats professionalsAssociacions de persones majors, organitzacions de voluntariat social i associacions de

residències

Agent


Acció 13.4.

Fomentar la detecció precoç de les pèrdues sensorials visual i d’audició en persones majorsper mitjà d’informació disponible en els llocs web de la Conselleria de Sanitat (web de laDGSP) i el Portal de Salut Cuídate CV

Institució

Implicada


Associacions de persones majors, organitzacions de voluntariat social i associacions deresidències

Agent



[32]

Acció 13.5.Reforçar les accions informatives sobre els programes de detecció precoç de càncer colorectal,mama i cèrvix (OE35 i OE8)

Institució


Agent


Acció 13.6.

Difondre materials de suport sobre prevenció de caigudes en persones majors per a reduir-ne laincidència a través dels llocs web de la Conselleria de Sanitat (web de la DGSP) i el Portal deSalut Cuídate CV

Institució

implicada



Agent


Acció 13.7.Reduir l’excés de mortalitat per onades de calor/fred per mitjà del programa de prevenció iatenció dels problemes de salut derivats de temperatures extremes

Institució

implicada



Agent

responsableSubdirecció General d’Epidemiologia i Vigilància de la Salut (SDGEVS), DGSP, AVS, CS

Objectiu 14ASSEGURAR ADEQUADES COBERTURES VACUNALS DE MALALTIES TRANSMISSIBLES

PREVALENTS EN PERSONES MAJORS I PERSONAL CUIDADOR

Acció 14.1.f

Reforçar les accions informatives sobre els beneficis esperats i l’efectivitat de la vacunació enles persones majors i personal cuidador per mitjà de la recaptació activa a través del Sistemad’Informació de Vacunes (SIV) utilitzant les noves tecnologies de la informació i lacomunicació (OE25)

Institució

implicada


Societats professionalsAssociacions de residències

Agent


Acció 14.2.fImpulsar un pla d’informació per a ciutadans i ciutadanes i de formació i informació per apersonal treballador de centres sociosanitaris sobre vacunació de malalties transmissibles enpersones majors i cuidadors (OE25)

Institució


Agent


Acció 14.3.fElaborar un protocol de retroalimentació de la informació sobre vacunació de malaltiestransmissibles en persones majors i cuidadors per a sanitaris, ciutadans i mitjans decomunicació (OE25)

Institució


Agent


Acció 14.4.

Fomentar la revisió per part del personal sanitari de la situació de vacunes dels cuidadors i deles cuidadores en referència a les patologies infeccioses que poden afectar les persones majorsper a evitar-ne la transmissió

Institució


Agent


f Les accions 14.1. a 14.3. corresponen a l’objectiu OE25 del III Pla de Salut 2010-2013 de la CV que ha sigut adaptat al’Estratègia (aconseguir una cobertura de vacunes registrada en el Registre de Vacunes Nominal (RVN) contra la grip en ≥ 65 anys> 60%, grip en el grup de risc “treballadors de centres sociosanitaris” > 50%)



ATENCIÓ INTEGRAL DELS PROBLEMES DE SALUT

L’adequada assistència sanitària i rehabilitació de les malalties que afecten les personesmajors ha d’evitar, o retardar en gran manera, la discapacitat i la dependència secundàriesa les malalties cròniques i els problemes de salut gerontològics.

Si atenem la morbiditat i mortalitat que ocasionen són prioritaris la detecció i el tractamentprecoç de les malalties cardiovasculars, els tumors, els trastorns mentals, sobretot lademència i la depressió, els problemes nutricionals i metabòlics i els trastornsosteomusculars.

Altres circumstàncies que s’han de tindre en compte són les pèrdues sensorials, especialmentla hipoacúsia i la deficiència visual, les derivades de la utilització de medicaments, perquèentre les persones majors són freqüents la polifarmàcia, l’incompliment terapèutic o lesinteraccions medicamentoses, i les caigudes que s’associen a immobilitat, pèrdua d’autonomiai ingrés prematur en residències31.

Les accions per a l’adequada assistència i rehabilitació d’estes patologies es poden dur aterme en l’àmbit de l’atenció sanitària i en els servicis assistencials socials, que hauran decoordinar-se per a garantir la continuïtat i sostenibilitat de les atencions. Cal promoure deforma especial la participació del personal sanitari dels centres i residències de personesmajors, tant en les accions formatives com en l’elaboració de materials de suport, pel seuespecial coneixement de la realitat d’este col·lectiu. Un altre aspecte d’interés és elseguiment a distància dels pacients crònics incorporant l’ús de les tecnologies de lainformació i la comunicació per a hipertensió arterial, diabetis mellitus, insuficiència cardíacai malaltia pulmonar obstructiva crònica.

A més, s’ha de tindre en compte la prevenció i especial atenció als problemes de salut delscuidadors i les cuidadores els quals són més vulnerables per les condicions en què realitzenla seua activitat.

[33]



[34]

Objectiu 15 IDENTIFICAR I EVITAR LA PROGRESSIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT CRÒNICS PREVALENTS

Acció 15.1.

Identificar i registrar en la història clínica les persones amb antecedents documentats demalaltia cardiovascular (malaltia coronària o qualsevol altra malaltia arterial oclusiva: cerebralo perifèrica) (OE41)

Institució

implicada


Agent


Acció 15.2.

Identificar i registrar en la història clínica totes les persones amb algun factor de risccardiovascular (tabaquisme, hipertensió arterial, dislipèmia, diabetis mellitus i obesitat)(OE41)

Institució

implicada


Agent


Acció 15.3.Calcular i valorar el risc cardiovascular a les persones majors per a oferir-los les intervencionspreventives i terapèutiques adients (OE41)

Institució

implicada


Agent


Acció 15.4.Detectar i registrar en la història clínica l’IMCg i la codificació del diagnòstic segons la CIE-9h.Conéixer la prevalença del sobrepés i l’obesitat a la Comunitat Valenciana (OE94)

Institució

implicada


Agent


Objectiu 16 IDENTIFICAR LA PERSONA MAJOR VULNERABLE O EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Acció 16.1.Elaborar un document amb els criteris mínims que facilite la identificació precoç de lespersones majors vulnerables o en situació de dependència (OE82)

Institució

implicada


Agent


Acció 16.2.Procurar la identificació de les persones amb un diagnòstic de risc social perquè siguenregistrades en la història clínica electrònica

Institució

implicada


Entitats del tercer sector

Agent


Acció 16.3.Difondre els criteris mínims per a la identificació de les persones majors en situació dedependència en tots els departaments de salut

Institució

implicada


Associacions de residències

g IMC: índex de massa corporalh CIE-9: Classificació internacional de malalties 9a revisió


[35]

Agent


Acció 16.4.Elaborar un directori de recursos disponibles per a l’atenció de la persona major vulnerable oen situació de dependència

Institució

implicada


Entitats del tercer sector

Agent


Objectiu 17 FOMENTAR L’ÚS DE MODELS ASSISTENCIALS COMPLEMENTARIS

Acció 17.1. Donar suport a estratègies d’atenció a la cronicitat

Institució

implicada


Associacions de persones majorsAssociacions de residències

Agent

responsableDGAS, AVS CS

Acció 17.2.

Conscienciar el professional i sensibilitzar el pacient sobre la utilització d’alternativesassistencials: atenció domiciliària, cirurgia sense ingrés, unitats de curta estada, hospital dedia, etc., per a evitar ingressos innecessaris

Institució

implicada



Agent

responsableDGAS, AVS CS

Objectiu 18

ADEQUAR L’ORGANITZACIÓ SANITÀRIA A LES NECESSITATS DE SALUT

DE LES PERSONES MAJORS EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA PER A OE71

GARANTIR LA CONTINUÏTAT DE LES CURES

Acció 18.1.Establir un protocol de seguiment en els Equips d’Atenció Primària que afavorisca l’assistènciasanitària en l’entorn més pròxim al pacient

Institució

implicada



Agent


Objectiu 19OFERIR LES ACTUACIONS SANITÀRIES ADEQUADES A LES NECESSITATS DELS CUIDADORS I

DE LES CUIDADORES DE PERSONES MAJORS EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Acció 19.1.Identificar en la història clínica a la persona cuidadora principal de majors en situació dedependència (OE14)

Institució

implicada


Agent


Acció 19.2.

Identificar les persones cuidadores no professionals de persones majors en situació dedependència en els registres oficials per a millorar les actuacions preventives i d’atenciósanitària dirigides a les persones majors i els seus cuidadors i cuidadores

Institució

implicada


Societats professionals

Agent



[37]

11. BIBLIOGRAFÍA

1 Grupo orgánico de enfermedades no transmisibles y salud mental. OMS. Envejecimientoactivo: un marco político. Rev Esp Geriatr Gerontol 2002; 37(S2):74-105

2 Gonzalo E, Pasarín MI. La salud de las personas mayores. Gac Sanit. 2004; Supl 1:69-80.

3 Document resum del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2010-2013, disponible per adebat públic. [consultado 21/03/2011]. Disponible en http://www.san.gva.es/docs/DOCUMENTORESUMENPlanSalud ComunitatValenciana2010_2013.pdf

4 Enquesta de Salut 2010 de la Comunitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. 2012. [Consultat24/12/2012]. Disponible en http://www.san.gva.es/docs/encuesta/encuesta2010completo.pdf

5 Abellán A, Esparza C, Castejón P, Pérez J. Epidemiología de la discapacidad y la dependenciade la vejez en España. Gac Sanit. 2011; 25(S):5-11

6 Sosvilla S, Moral I. Estimación de los beneficiarios de prestaciones de dependencia enEspaña y del gasto asociado a su atención para 2007-2045. Gac Sanit. 2011;25(S):66-77

7 Oliva J, Vilaplana C y Osuna R. El valor social de los cuidados informales provistos a personasmayores en situación de dependencia en España. Gac Sanit. 2011;25(S):108-14

8 Las personas mayores en España. Informe 2008. Tomo II. Datos por ComunidadesAutónomas. [Consultat 17/04/2012]. Disponible en http://www.imsersomayores.csic.es/estadisticas/informemayores/informe2008/index. html#T1

9 Dementia: a Public health Priority. WHO 2012. [Consultat 17/05/2012]. Disponible enhttp://www.who.int/ mental_health/publications/dementia_report_2012

10 Gènova R. Álvarez E, Catalá F i altres. Aproximación a la carga de enfermedad de laspersonas mayores en España. Gac Sanit. 2011;25 (Supl 2): 47-50

11 Active ageing: a policy framework. World Health Organization. Noncommunicable Diseasesand Mental Health Cluster. Noncommunicable Disease Prevention and Health PromotionDepartment. Ageing and Life Course. Geneva: 2002. [Consultat 07/03/2011]. Disponible enhttp://whqlibdoc.who.int/hq/2002/who_nmh_nph_02.8.pdf

12 AGE Platform Europe. [Consultat 07/03/2011]. Disponible en http://www.age-platform.org/

13 Tackling the demographic challenge. The Survey of health, ageing and retirement in Europe.SHARE. Mannheim. 2009. [Consultat 17.03.2011]. Disponible en http://www.share-project.org/t3/share/fileadmin/SHARE_Brochure /share_broschuere_web_final.pdf.

14 Healthy Ageing: European Commission Workshops with experts, Brussels, 11-12-18 October2010 - Reports of the workshops. Released 03 December 2010. [Consultat 07/03/2011].Disponible en http://ec.europa.eu/health/ ageing/events/ev_20101011_en.htm


15 European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing. [Consultat 17/04/2012].Disponible en http://ec.europa.eu/research/innovation-union/index_en.cfm?section=active-healthy-ageing

16 Año Europeo del Envejecimiento Activo y de la Solidaridad Intergeneracional 2012.[Consultat 17/04/2012]. Disponible en http://europa.eu/ey2012/ey2012.jsp?langId=es

17 Zafra E, Peiró R, Ramón N, Álvarez-Dardet C, Borell C. Análisis de la formulación de laspolíticas sobre envejecimiento en los planes autonómicos sociosanitarios y de atención alas personas mayores en España. Gac Sanit. 2006;20(4):295-302

18 Envejecimiento activo. Libro blanco. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.Secretaría General de Política Social y Consumo. Instituto de Mayores y Servicios Sociales(IMSERSO). Madrid: 2011. [Consultat 17/04/2012]. Disponible en http://www.imserso.es/imserso_01/envejecimiento_activo/libro_blanco/index.htm

19 Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a lespersones en situació de dependència. BOE núm. 299 de 15/12/2006 (Suplement en valenciànúm. 6 de 29/12/2006)

20 Zunzunegui MV. Evolución de la discapacidad y la dependencia. Una mirada internacional.Gac Sanit. 2011;25 (Supl2):12-20

21 Herrera E, Muñoz I, Martín V, Cid M. Experiencias españolas en la promoción de laautonomía personal en las personas mayores. Gac Sanit. 2011;25(S):147-157

22 Zunzunegui MV, Béland F. Políticas intersectoriales para abordar el reto del envejecimientoactivo. Informe SESPAS 2010. Gac Sanit. 2010;24(Supl1):68-73

23 Artazcoz L, Oliva J, Escribà-Agüir V, Zurriaga O. La salud en todas las políticas, un retopara la salud pública en España. Informe SESPAS 2010. Gac Sanit. 2010;24 (Supl 1):1-6

24 Artazcoz L, Pérez G, Rueda S, Rodríguez M, González G. Bases per a un envelliment actiui saludable a Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2009

25 Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública. BOE núm. 240 de 05/10/2011(Suplement en valencià al num 240)

26 Llei 4/2005, de 17 de juny, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. DOGV Núm. 5.034de 23/06/2005: 22642-22674

27 Decret 111/2011 de 2 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic iFuncional de la Conselleria de Sanitat i es modifica el Decret 25/2005, de 4 de febrer, delConsell, pel qual s’aproven els estatuts reguladors de l’Agència Valenciana de Salut. DOGVnúm. 6602 de 06/09/2011

28 Decret 99/2011, de 26 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic iFuncional de la Conselleria de Justícia i Benestar Social. DOGV núm. 6597 de 30/08/2011

[38]


29 Pla estratègic d’I+D+i en Salut Pública a la Comunitat Valenciana 2009-2013. [Consultat07.03.2011]. Disponible en http://www.csisp.gva.es/web/csisp.

30 Informe de la I+D+i sobre envejecimiento. Fundación General CSIC. 2010. [Consultat03.05.2011]. Disponible en http://www.fgcsic.es/files/adjuntos/InformeEnvejecimiento.pdf.

31 Herreros Y, López-Torres JD, de Hoyos MC i altres. Grupo de expertos del PAPPS. Actividadespreventivas en los mayores. Aten Primaria. 2012;44(Supl1):57-64.

[39]


estratÈgia d’envelliment actiu de la comunitat...

Documents