dr. pere a. salvÀ tomÀs universitat de les illes balears...
TRANSCRIPT
Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears. Envelliment de la població, atur i pensions ELS REPTES I ELS DILEMES DEL SEGLE XXI DIPLOMA D’ESPECIALITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER A MAJORS (UOM). CURS 2014-15.
CONTINGUTS
1. Els efectius de la població del món, les seves principals característiques i tendències de futur.
2. El procés d’envelliment de la població. Factors determinants i explicatius del procés d’envelliment de les estructures demogràfiques.
3. L’envelliment de la població a escala planetària. Els aspectes sociodemogràfics del envelliment de la població. El constant increment de les persones majors. La seva distribució del envelliment a escala planetària.
4. El procés d’envelliment de la població europea. 5. La problemàtica del envelliment de la població a Espanya. 6. L’envelliment de la població de les Illes Balears. Anàlisis i diagnòstics. 7. Conseqüències i implicacions geogràfiques. 8. Conclusions
Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears. ELS EFECTIUS POBLACIONALS I EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Envelliment de la població, atur i pensions
Entre les característiques més rellevants de la evolució geodemogràfica mundial que destaquen a inicis del segle XXI es troba, per una part, el progressiu procés d’envelliment de la població mundial que afecta a tots els països del mon, i per altra, la intensificació de la mobilitat humana, que se està convertint en un dels fenòmens més importants a l’actual mil·lenni.
Aquest s dos processos demogràfics tenen un fonament comú en la modernització de la societat i en el creixement econòmic. La seva interrelació ha implicat que el número de migrants majors hagi crescut de manera extraordinària en els darrers 50 anys, molt especialment en els països desenvolupats.
Cal ressaltar que una població cada vegada més important de persones majors representa un dels grans èxits humans de la historia contemporània.
Els aspectes relacionats amb les motivacions de la seva presencia impliquen una gran diversitat de tipologies en funció del seu accés al estatus del Estat de Benestar i als serveis bàsics socials.
S’ha de destacar que la mencionada mobilitat humana te com marc de la seva expansió el fenomen de la globalització, que s’ha convertit en un dels motius de debat para explicar els canvis econòmics, laborals, socials, culturals i/o mediambientals de les darreres dècades: Explosió del treball, migració, crisis econòmiques, problemes geopolítics e intercanvis econòmics.
En funció d’això en aquests primers anys del segle XXI aquesta nova situació en el mon actual es tradueix en un increment de la mobilitat de la societat i un canvi en les migracions.
En els darrers 50 anys l’envelliment demogràfic i les migracions han sigut els processos dominants en el canvi socioeconòmic dels països desenvolupats, molt especialment en la Unió Europea.
Ambdós fenòmens geodemográficos no sols han impactat sobre el creixement poblacional dels països desenvolupats sinó que han alterat la composició ètnica i per edats i han incidit de manera significativa sobre les polítiques socials i econòmiques dels països.
L’envelliment demogràfic resulta en primer lloc del descens de la fecunditat i del número de naixements, elements lligats en molts casos a la adopció de noves tecnologies contraceptives motivades por l’adopció de nous estils de vida i/o la recerca de la millora de la qualitat de vida. Així com s'estén el declivi de la fecunditat se accelera el incremento de la població de majors.
Aquests darrers aspectes també estimulen una migració internacional, si be les seves causes son múltiples i més complexes.
Les polítiques relatives al envelliment de la població requereixen una participació de la societat entera.
Indirectament el procés d’envelliment de la població, especialment en els països industrialment avançats, ha provocat un estímul de la immigració internacional, especialment en la recerca de treballadors no qualificats que inicialment son tolerats pensant en períodes limitats de treball i el retorn als seus països d’origen. Aquesta ha sigut la situació de distints països europeus després de la II Guerra Mundial.
Però aquesta temporalitat s’evapora amb la permanència laboral d’aquests treballadors, que posteriorment emporten a les seves famílies, requerint escoles per a els seus fills i serveis socials per a ells. Envelleixen in situ i actualment formen part d’un contingent de migrants laborals estrangers.
Els esmentats canvis demogràfics i socials registrats en els països desenvolupats es poden definir bàsicament per: Descens del número de joves, lligat a un declivi de les taxes de natalitat
Canvis en les estructures de les llars.
Canvis en la esperança de vida amb un increment de la perspectiva de la durada de la vida que implica un incremento de les persones que sobreviuen a la edat de la jubilació. Segons la ONU 1 de cada 5 europeus te 60 i més anys
Una tendència cap a la societat dels “grisos”.
Situació que es reforçada pels canvis de vida del treball i pràctiques d’oci . Ampliació del retir actiu.
Potencial increment dels migrants de retir. Interès del mercat del turisme de persones majors. Corrents de renda.
LAS CARACTERÍSTICAS DE LA VELLESA I DEL ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓN
L’augment del envelliment de la població constitueix un procés global que es manifesta a tots els països.
A través del concepte d’envelliment de la població s’analitza el procés del augment de la població d’edats madures i/o velles en relació a la població total.
Sobre aquest procés influeixen diversos factors (evolució de la fecunditat, la mortalitat de grups d’edats majors i moviments migratoris)
La importància del procés d’envelliment demogràfic i del creixent número de persones majors a la societat actual incideix en l'ús de nous termes com poder gris, hivern demogràfic, guerra d’edats, caps grisos, panteres grises, tercera edat, gent major, vells, ancians, sèniors, senescència y/o ancianitat.
L'anàlisi del procés d’envelliment de la població pot ser enfocat des de diferents perspectives que impliquen diferents visions de la vellesa que van des del tractament individual (envelliment natural o geriàtric) fins a la seva anàlisis com conjunto demogràfic de persones majors que són part integrant d’una estructura demogràfica.
Des d’aquesta perspectiva apareixen enfocaments diferencials de la situació:
visió optimista (indicador del increment de l’esperança de vida, longevitat, millor estat de salut a la darrera etapa de la vida)
i visió pessimista (indicador de problemes econòmics que ha de suportar la societat).
CONCEPTES DE LA VELLESA I DEL ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Acceptació d’un umbral cronològic: Quan un grup de persones d’edats grans s’incrementa. Incidència
sobre l’estructura demogràfica per sexes i edats. Per que es doni un procés d’envelliment és necessari que hagi vells, es a dir, que un segment d’individus de edats avançades superin una determinada edat i/o situació.
Cal destacar que poden fer-se diferents definicions de vellesa:
cronològica,
fisiològica,
mental,
sociopolítica,
econòmica.
Percepcions diferents del fet individual de ser vell.
Imatge negativa: Pobresa, soledat, malaltia, debilitat.
Relació de la vellesa amb la seva funció social i amb el cicle familiar. Postures canviants segons les modes:
La vellesa com tragèdia, etapa no desitjada de la senescència, penúltim pas del s humans en els seu recorregut terrenal, antesala del adeu vital.
Interrupció de la activitat laboral. Tall brusc entre l’activitat i la no productivitat. Població postlaboral
Pas a una nova fase de la vida humana Tercer Període de la Vida definit pel pas a la etapa de l ‘oci, després de les etapes de la educació i el treball, la Tercera Edat o el Tercer Mon a domicili.
Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears. ELS EFECTIUS POBLACIONALS I EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Envelliment de la població, atur i pensions
QUANS SOM AL MON?
El 31 d’octubre del 2011 es varen superar els 7.000 milions d’habitants. El 12 d’octubre del 1999 la població mundial havia assolit els 6.000 milions de
persones. A l’actualitat la població mundial creix a un ritme de 2,75 persones per segon, 165
per minut, 237.427 per dia i uns 86,6 milions per any. D’ells 85 milions en el Tercer Mon, sols 1,6 en el Primer Mon.
www.prb.org (2014 World Population Data Sheet) www.pnud.org
POBLACIÓ MON PAÏSOS MÉS DES. PAÏSOS MENYS DES
POBLACIÓ JUL2014 7.238.184.000 1.248.958.000 5.989.225.000
NAIXEMENTS
-ANY 143.341.000 13.794.000 129.547.000
-DIA 392.714 37.792 354.923
-MINUT 273 26 246
DEFUNCIONS
-ANY 56.759.000 12.328.000 44.432.000
-DIA 155.505 33.775 121.730
-MINUT 108 23 85
CREIXEMENT NATURAL
-ANY 86.581.000 1.466.000 85.115.000
-DIA 237.209 4.017 233.193
-MINUT 165 3 162
L'evolució en els darrers dos-cents anys ha
estat:
1830 s’assoleixen els primers 1.000 milions d’habitants a la Terra.
1927......... 2.000 milions
1960 ........ 3.000 milions
1974 ........ 4.000 milions
1987......... 11 de juliol a Zagreb (Ex Iugoslàvia) 5000 milions.
1999…….. 6.000 milions
2011……… 7.000 milions
0
250
500
750
1000
1250
1500
1750
2000
2250
2500
2750
3000
3250
3500
3750
4000
4250
4500
4750
5000
5250
5500
5750
6000
6250
6500
6750
7000
7250
7500
7750
8000
8250
8500
8750
-500
000
-100
00
-400
0
-300
0
-400
-300
-200
-100 0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
1100
1200
1300
1350
1400
1500
1600
1700
1750
1800
1830
1850
1900
1925
1950
1960
1975
1980
1987
1990
2000
2025
mili
ons d
e pe
rson
es
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Els ritmes por anar superant 1.000 milions baixen:
El primer període fou llarg (cicle demogràfic antic).
Es passa a 97 anys (1830-1927),
A 33 anys (1927-1960),
A 14 anys (1960-1974),
A 13 anys (1974-1987),
A 12 anys (1987-1999)
i a 11-12 anys (1999-2011) Baixen els ritmes del creixement des dels anys 90’s del segle XX, però aquesta
visió global amaga disparitats entre regions, factor que és un dels determinants de les migracions actuals i futures.
ELS PAÏSOS AMB MÉS POBLACIÓ DEL MON EN EL 2014 (TOP 10)
Xina ....................... 1.364 Índia ...................... 1.296 Estats Units .......... 318 Indonesia ............... 251 Brasil ...................... 203 Pakistan .................. 194 Nigèria ................... 177 Bangladesh ............. 158 Rússia ..................... 144 Japó ....................... 127
ELS PAÏSOS AMB MÉS POBLACIÓ ESPERADA EN EL 2050
Índia ...................... 1.657 Xina ....................... 1.312 Nigèria ................... 396 Estats Units .......... 395 Indonesia ............... 365 Pakistan ................. 348 Brasil ..................... 226 Bangladesh ............. 202 Congo Dem.Rep…….. 194 Etiòpia .................... 165
COM HEM CRESCUT A NIVELL D’ESCALA PLANETÀRIA? A escala mundial la població creix quan es registra un balanç positiu entre els
naixements i les defuncions. Al contrari la població pot experimentar un decreixement si el balanç entre naixements i defuncions és negatiu. Els resultats d’aquesta circumstància dona lloc al concepte de creixement absolut, creixement vegetatiu o creixement natural de la població que globalment representa el canvi de la població.
COM ÉS EL COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ DEL MÓN?
DIFERÈNCIES MUNDIALES DE LA FECUNDITAT I LA NATALITAT. 2014 Taxa Bruta de Natalitat (TBN) mitja mundial : 20 por mil Índex Sintètic de Fecunditat: 2,5 fills/dona) Distribució per àrees (2014):
ÀFRICA: 37 per mil; 4,7 fills/dona
AMÈRICA:16 per mil/ 2,1 fills/dona.
ÀSIA: 18 por mil/2,2 fills/dona.
EUROPA: 11 per mil/1,6 fills/dona.
OCEANIA: 18 per mil/2,4 fills/dona
LA DISTRIBUCIÓ MUNDIAL DE LA MORTALITAT. 2014: MON: 8 per mil ÀFRICA: 10 per mil. AMÈRICA:7 per mil ÀSIA: 7 per mil EUROPA: 11 per mil. OCEANIA : 7 per mil
LA MORTALITAT INFANTIL EN EL MON. 2014: MON: 38 per mil nascuts vius. ÀFRICA: 62 per mil. AMÈRICA:15 per mil ÀSIA: 34 per mil EUROPA: 6 per mil. OCEANIA: 21 per mil
COM SOM DEMOGRÀFICAMENT? LA DIFERENCIACIÓ PER GRANS GRUPS D’EDADTS.
Joves. <15 anys.
Adults: De 15 a 64 anys.
Majors: 65 i més anys.
CONTINENT 2014 % <15 anys % 65 i més anys
MON 26 8
ÀFRICA 41 4
AMÈRICA 24 10
ÀSIA 25 7
EUROPA 16 17
OCEANIA 24 11
L’ESPERANÇA DE VIDA EN EL 2014
continents global homes dones
MON 71 69 73
ÀFRICA 59 58 60
AMÈRICA 76 73 79
ÀSIA 71 69 73
EUROPA 78 74 81
OCEANIA 77 75 79
LES DADES DE LA MIGRACIÓ INTERNACIONAL, AVUI: : UNA MOBILITAT CREIXENT PERÒ RESTRINGIDA.
Més de 214 milions de migrants internacionals vivien en el 2012 fora de els seus països de naixement ( un 3,06% de la població mundial) .
El número de migrants internacionals ha augmentat considerablement en els darrers 15 anys. Avui una de cada 33 persones en el mon és un migrant.
Causes diverses per emigrar que impliquen una diversitat de tipologies:
Treball ; Estudis; Reunificació familiar; Problemes de persecució i violència en els seus països d’origen i/o residència.
Mobilitat lligada a l’oci i plaer (Amenity migration), especialment del MIR (Migration International Retirement)
No s’inclouen els milions de turistes que visiten països estrangers per a retornar als seus domicilis habituals (dies, setmanes, mesos). Tampoc els viatges de negocis, peregrinacions religioses.
S’han d’afegir:
15,4 milions de refugiats (2012)
27,5 milions de desplaçats interns La seva evolució ha estat creixent des del 1960. La xifra actual significa
multiplicar por 2,8 la xifra dels anys 60’s. No lligada amb el creixement de la població ni amb la magnitud de les
disparitats internacionals. La dones representen el 49, 6% de tots els migrants. S’estima que en 2012 les remeses mundials superaren els 440.000 milions de
dòlars USA. De 132.000 milions en 2000 a els més de 440.000 en 2012 a pesar de la seva lleugera disminució a causa de la crisis econòmica vigent.
Evolució de les migracions internacionals (World Migrant Stock.ONU) Any Número de migrants internacionals (milions)
1960 75.46
1965 78.44
1970 81.33
1975 86.78
1980 99.27
1985 111.01
1990 155,51
1995 165,96
2000 178,49
2005 195,24
2010 213,94
ORIGENS GEOGRÀFICS I DESTINACIONS. Els migrants internacionals venen de totes parts i van a totes les regions del
mon. S’ha de superar la visió egocèntrica de que l’Occident (els països del Nord) és
l’únic receptor de fluxos migratoris. Els fluxos migratoris són importants també entre països del Sud.
Les migracions Sud- Sud afecten sobre tot a refugiats econòmics, en especial a les capes més pobres o absolutament desheretades. Es tracta de una migració en estat pur de fam o supervivència front a les catàstrofes naturals i polítiques, molt incidents en el Tercer Mon.
Les migracions de Sud-Nord afecten a la estructura global de les poblacions del Sud: camperols, obrers, capes mitges, tècnics, científics. D’aquesta manera el Sud exporta no sols el que no necessita en el mercat de treball sinó també el que necessita.
PRINCIPALES DIRECCIONES DE LOS FLUJOS
MIGRATORIOS INTERNACIONALES
NORTE NORTE 22%
SUR SUR
40% 5%
33%
L’EVOLUCIÓ DESIGUAL DEL CREIXEMENT ABSOLUT A ESCALA MUNDIAL Diversitat de problemàtiques demogràfiques en el mon PAÏSOS DESENVOLUPATS
Creixement dèbil. Millor salut, major esperança de vida, més nivell d’educació. Problemàtica del envelliment de la població.
S’han de distingir 3 grans àrees:
▪ Europa, América del Norte
▪ Països Nous (Austràlia i Nova Zelanda)
▪ Els dragons asiàtics (Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Hong Kong)
El continent europeu: Cap el hivern demogràfic.
Uns 740 milions d’habitants.
Demogràficament estancat. Fecunditat per davall del sostre de la renovació generacional.
Desigualment envellit. Instal·lat a la segona transició demogràfica.
Societat moderna cada vegada més terciaritzada amb un paper significatiu de la dona en el mon laboral.
Implosió demogràfica.
El trenca-closques migratori. Amèrica del Nord: El fracàs del “Melting pot”. Alt grau de segregació social El Japó: De la por a la superpoblació a la por del envelliment. Els dragons asiàtics.
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS
Alt creixement demogràfic amb tendència cap a la disminució. Els quatre mons del Tercer Mon:
Amèrica Llatina
▪ Alt component europeu. Descens ràpid de la mortalitat. Rapidesa del seu creixement demogràfic. Diferències entre les zones temperades (Argentina, Xile i Uruguai) amb la zona tropical d’Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.
▪ S’ha de destacar la presència de dos grans estats: Brasil i Mèxic
Àsia
▪ Importants contrasts:
▪ Xina: moderació del creixement (entre el control i la coacció);
▪ Àsia meridional i del sud-est: Índia, Pakistan, Bangladesh o Indonesia, Àsia Oriental amb un incremento molt important de les seves poblacions.
▪ Els països islàmics: la importància dels factores religiosos
Àfrica
▪ Alt creixement demogràfic.
▪ L’Àfrica subsahariana (883 milions d’habitants). Tendència a la hiperurbanització (èxode rural, pobresa). Incidència del SIDA. Alts Índexs Sintètics de Fecunditat (5,2 fills/dona). El 43% de la població te menys de 15 anys. Curta esperança de vida: 55 anys
QUINES SÓN LES PERSPECTIVES I PROJECCIONS DE LA FUTURA POBLACIÓN MUNDIAL?.
La evolució de la població a curt, mitjà i llarg termini segons les tendències actuals serà: 2011..... 7.000 milions 2025..... 8.084 milions 2050 .... 9.727 milions. 2100 .... 11.000 milions 2150 .... 11.500 milions 2200 .... 11.600 milions
Distribució esperada en 2050. 2,4 mil milions (25,00%) a Àfrica, 5,3 mils de milions a Àsia (54,32%), 726 milions
(7,46%) a Europa , 780 milions (8,02%) a Amèrica Llatina i el Carib, 448 (4,60%) milions a Amèrica del Nord i 58 milions (0,59%) en Oceania.
QUINS SÓN ELS PRINCIPALS REPTES DEL FUTUR DE LA POBLACIÓ?
Bàsicament poden resumir-se en els següents aspectes: Continuaran els contrasts entre el Primer i Tercer Mon. En el segle XX l’Economia canvià la demografia, però en el segle XXI la
demografia pot canviar l’economia (P. Wallace). El progressiu envelliment de la població (caiguda de la fecunditat i increment
de l’esperança de vida)- incidència sobre el habitatge, cultura, oci, consumo comportament electoral, finances, pensions.
Occidente en precari. En el mon laboral en la guerra generacional s’imposa la guerra de gèneres i
sobre ambdós s’imposa una nova guerra: la de la immigració.
L’edat de les poblacions resulta dels canvis en la base i vèrtexs de les piràmides d’edats.
Per tant una de les principals característiques de la població actual és el constant augment del número de persones majors.
Es conseqüència del procés de la transició demogràfica que se registra en tots els espais. La seva evolució es inevitable. Aquesta circumstància passà desapercebuda fins els anys 90.
Actualment se li concedeix gran importància por les conseqüències econòmiques, socials i culturals que pot ocasionar en el actual segle XXI.
Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears. ELS EFECTIUS POBLACIONALS I EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Envelliment de la població, atur i pensions
L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESCALA PLANETARIA El envelliment ja no és un procés demogràfic exclusiu de països desenvolupats,
molt especialment de la vella Europa. Se pot afirmar que amb diferències de ritmes i nivells afecta a tots els països i
regions del mon. Els països desenvolupats els majors de 65 i més anys representen actualment
(2014) un percentatge al voltant del 17% de seu total poblacional. En els països menys desenvolupats representen un 6%. En xifres absolutes s'avalua que hi ha uns 600 milions de persones majors (65 i
més anys) en el mon que podrien convertir-se en uns 1.800 milions a l’any 2050.
EL PROGRESSIU AUGMENT DEL NÚMERO DE PERSONES MAJORS 1950: 150 milions de persones de 65 i més anys. (7 %) 1975: 300 milions 2000: 450 milions (10%) (se triplica el número de els 50). Las perspectives de
creixement avaluen la població major en:
2025: 1,2 bilions. Seran el 15% de la població mundial. Representa que entre 1975 i 2025 se
sextuplicarà la població de persones majors. 1 de cada 6 persones serà major.
Una altra característica és el progressiu augment dels més vells dels majors. Distribució regional
Problemàtica generalitzada en tots els països del mon.
En números absoluts es concentra més en els països en desenvolupament
En percentatges sobre el total de la població destaca en els països desenvolupats.
Fuente:DeCos Guerra; Reques,2002
DISTRIBUCIÓN MUNDIAL DEL ENVELLIMENT DEMOGRÀFIC El procés d’envelliment afecta especialment a les societats més
desenvolupades. La població de 60 anys i més ha passat del 11% del 1950 al 19% del 2.000. A l’any 2013 representa el 23% de la població.
En els països subdesenvolupats en el 1950 eren el 6%. En el 2025 seran el 12%. En 2013 es el 9% del total de la seva població.
En números absoluts la població gran es concentra més en els països en desenvolupament. En els països desenvolupats: 275 milions de majors (60 i més anys). En els subdesenvolupats: 475 milions (60 i més anys).
Diferències entre les proporcions de majors por continents:
Europa: 24% de la població. 1 de cada 4 habitants;
Àfrica: 5% de la població. 1 de cada 20 habitants.
FACTORS DETERMINANTS I EXPLICATIUS DEL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LES ESTRUCTURES DEMOGRÀFIQUES.
L’edat de les poblacions resulta dels canvis en la base i vèrtexs de la piràmide d’edats.
Els primers símptomes d’envelliment demogràfic e detectaren a principis dels anys 70 quan s’inicia el descens de les taxes de creixement demogràfic que se havien mantingut en constant evolució des del segle XVIII.
Inicialment el descens de la fecunditat apareix com la principal causa del procés de envelliment de la població mundial. La proporció de persones majors s’incrementa com conseqüència del declivi de la fecunditat que implica una disminució de les persones joves.
Aquest fet que ja fa temps que es manifesta en els països desenvolupats comença a detectar-se actualment en el Tercer Mon a causa del lleuger descens de la fecunditat.
Actualment sobre el procés d’envelliment en els països desenvolupats te més incidència els canvis en els vèrtexs de la piràmide de la població que són el resultat del descens de la mortalitat en els grups d’edats avençades.
Incidència en el augment de l’esperança de vida Aquest fenomen apareix lligat als canvis de tipus de vida quotidiana
(alimentació, dieta, control mèdic) Incidència dels progressos de la medicina que permeten augmentar les
possibilitats de supervivència en les edats avançades.
L'accés a la educació que permet accedir a un nivell més alt d’informació.
La millora de les condiciones econòmiques En el procés de envelliment sols es dona si el descens de la mortalitat es
registra a les edats superiores. Si el descens de la mortalitat es registra a les edats joves implica un rejoveniment de les estructures de població.
La Segona Transició Demogràfica
Característiques de la Segona Transició Demogràfica
Declivi de la fecunditat.
Declivi del model de l’home com suport econòmic (p.e. L’home en treballs fora de casa, la dona queda en casa).
Declivi del matrimoni.
Incremento cap un número baix de fills o parelles amb un sol fill.
Increment de l’ocupació de les dones.
Increment de la cohabitació.
Increment de les famílies biactives (ambdós elements treballen)
Increment de les famílies monoparentals
EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ EUROPEA La població de Europa en el 2014 era d’uns 740 milions d’habitants (10,36% de
la població mundial). La població gran de 65 i més anys representava el 17% del seu total (uns 125 milions de persones).Destaca el seu progressiu envelliment en els darrers 50 anys.
Es un procés que registren tots els països europeus amb diferències temporals. El refredament demogràfic ha baixat des del Nord d’Europa i s'estén progressivament cap al sud.
Es el resultat del període que va seguir al baby boom de després de la II Guerra Mundial definit per una disminució molt important de la fecunditat i al mateix temps que un allargament de l’esperança de vida de diferents països d’Europa.
Existeixen diferències en la forma i grau d’importància del procés entre els països relacionades amb variables com la seguretat social, protecció social, mercat de treball, ratio de solidaritat intergeneracional, serveis sanitaris, serveis socials...
LA DISTRIBUCIÓ DEL ENVELLIMENT A EUROPA La proporció de persones majors ha passat del 10% en els 70’s a un 145 EL 1991 i
un 17% en el 2013. A la Unió Europea el pes del majors de 65 i més anys és del 18%.
Un elevat numero de països el percentatge de persones majors supera el 15% de la seva població total:
24%: Mònaco
21%: Alemanya, Itàlia.
19%: Bulgària, Finlàndia, Letònia, Suècia, Grècia, Portugal.
18%: Dinamarca, Estònia, Lituània, Croàcia, San Marino, Espanya, Àustria.
17%:Bèlgica, Sèrbia, França, Suïssa, Hongria.
16%: Malta, Noruega, Regne Unit, Holanda, República Txeca.
La tendència en els propers decennis a la majoria dels països europeus és l’accentuació del procés d’envelliment. Lligat a l’arribada al llindar dels 65 anys de les generacions del baby-boom, nascudes després de la finalització de la II Guerra Mundial. Hi ha diferents temporitzacions.
Les persones majors es distribueixen per tota Europa i tenen diverses característiques. Van des dels col·lectius més degradats i socialment exclosos fins els residents més opulents. La seva situació esta relacionada amb els avantatges o desavantatges que basats en les tipologies de les polítiques socials i les seves característiques per a viure en un país estranger. Necessitats de salut i benestar i la seva capacitat per a accedir a ells
EL PROCÉS D’ENVELLIMENT A ESPANYA Segons les dades del Padró de Població del 01-01-2014 la població
empadronada a Espanya fou de 46.771.341 habitants. D’ells 8.442.427 eren persones de 65 i més anys que representaven el 18,05 % del total de la població.
Aquest percentatge representa un índex relativament alt del procés de envelliment a Espanya. La seva evolució en aquest segle XXI és:
2000: 16,89%
2001: 17,11%
2002: 17,13%
2003: 17,03% (inicio de una reducció del pes per l’arribada de migrants estrangers, en els que dominaven el perfil d’edats entre els 25 i els 49 anys. Aquests conjuntament amb altres factors possibilitaren també un lleuger repunt de la natalitat)
2004: 16,90%
2005: 16,62%
2008: 16,60%
2010: 16,89% (nou increment lligat a la crisi econòmica i el retorn de migrants als seus països).
2013: 17,69%
2014: 18,05%
Però l'anàlisi de la seva evolució en xifres absolutes nos indica un progressiu augment de les persones de 65 i més anys, que entre 2000 i 2013 creixeren en 1.600.284 nous majors. La seva evolució:
2000: 6.842.143 majors
2001: 7.073.553
2002: 7.169.437
2003: 7.276.620
2004: 7.301.009
2005: 7.332.267
2008: 7.633.807
2010: 7.929.269
2013: 8.335.861
2014: 8.442.427
Progressiu augment de les persones majors de edats de 65 i més anys. Des d’inicis del segle XX. Creix el seu número absolut i el seu pes sobre el total de la població. Així en el:
1900: 965.896 persones majors (5,2%)
1981: 4.236725 (11%)
1986: 4.689.409 (12,2%)
1991: 5.370.252 (13,81 %)
1996: 6.340.100 (16,1%).
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
1975
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
% M
AJO
RS
DE
65
I MÉ
S A
NY
S/T
OT
AL
DE
LA
PO
BL
AC
IÓ
EVOLUCIÓ DEL PES DELS MAJORS DE 65 Y MÉS ANYS. ESPANYA. 1975-2014
Una altra característica significativa és el important increment en els darrers 30 anys
de les persones de edats de 75 i més anys. La piràmide s’ha anat eixamplant el els seus paràmetres centrals, especialment entre
els 25 i 39 anys, gràcies a l’arribada de nous immigrants estrangeres, factor que de manera conjuntural va donar lloc a un rejoveniment de l’edat mitja de la població espanyola i va afavorir una certa desacceleració del procés de envelliment de la població en el primer decenni del actual segle XXI. Però des del 2010 retorna l’increment del pes de les persones de 65 i més anys.
La població menor de 15 anys sols representa en el 2014 el 15,06 %, mentre que la que te 65 i més anys assoleix el 18,05 % del total de la població empadronada a Espanya.
De totes maneres s’ha d’assenyalar la importància quantitativa del número de persones de 65 i més anys que en el 2014 foren 8.4442.427 persones, de les quals el 57,19% son dones. Per l’altra part s’ha de destacar també la progressiva importància que te el segment denominat “Quarta Edat”(75 i més anys) que ja registra 4.303.093 persones (el 9,20% del total de la població), col·lectiu en el que el 61,12% son dones.
Cal destacar que els de 75i més anys superen el grup de 65-74 anys que foren 4.139.334 persones.
-9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95 y más
%
gru
po
s d
e e
da
ts
ESTRUCTURA PER SEXES I EDATS DE LA POBLACIÓ. ESPANYA. 2010
MUJERES HOMBRES
-9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
%
Gru
ps
d'e
da
ts
ESTRUCTURA PER SEXES I EDATS DE LA POBLACIÓ D'ESPANYA. 2013
homes dones
-9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
%
Gru
ps
d'e
da
ts
ESTRUCTURA PER SEXES I EDATS DE LA POBLACIÓ D'ESPANYA. 2014
homes dones
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
100
0-0
4
05-
09
10-1
4
15-1
9
20
-24
25-
29
30-3
4
35-3
9
40
-44
45-
49
50-5
4
55-5
9
60
-64
65-
69
70-7
4
75-7
9
80
-84
85-
89
90
-94
95
i mé
s
%
Grups d'edats
PERFIL D'EDATS DE LA POBLACIÓ D'ESPANYA. 2014
05
101520253035404550556065707580859095
100105110115120
00
-04
05-
09
10-1
4
15-1
9
20
-24
25-
29
30-3
4
35-3
9
40
-44
45-
49
50-5
4
55-5
9
60
-64
65-
69
70-7
4
75-7
9
80
-84
85-
89
90
-94
95
i mé
s
ho
me
s/10
0 d
on
es
SEX RATIO DE LA POBLACIÓ D'ESPANYA.2014. homes per 100 dones
Factors que incideixen en el increment de les persones majors:
Una major longevitat entre les persones d’edat.
Un increment dels vells dels majors. Imatge d’una persona major cuidant d’una altra de més edat en situació de dependència
Tendències de futur:
La millora de l’esperança de vida al néixer dels homes i les dones: Dels 73,5 i 80,67anys respectivament del 1975 als esperats 80,9 i 86,9 en el 2030. Amb aquestes dades els canvis de fecunditat i migracions la projecció del INE avalua que en Espanya hi haurà en el 2050 16.394.839 majors que referits a una població de 53.147.442 habitants que representarien el 30,8% de la població.
LA MIGRACIÓN INTERNACIONAL DE RETIR A ESPANYA Les comunitats autònomes mediterrànies concentren les dues terceres parts
dels estrangers majors de 55 anys residents en Espanya. Diferències en els models de distribució geogràfica segons les nacionalitats:
La preferència dels britànics per Alicante, Murcia i les províncies costeres andaluses.
La preferència dels alemanys per Balears i Canàries
La preferència dels francesos per Catalunya i la Comunitat Valenciana. La distribució molt concentrada a escala municipal provoca una evolució del
seu envelliment in situ que implica l’aparició d’espais demogràfics municipals sobre-envellits
GRAU D’ENVELLIMENT PER COMUNITATS AUTÒNOMES EN EL 2014. Intensiu (20% i més):Castella i Lleó (23,20%) ,Galícia (23,07%),Astúries
(22,98%), País Basc (20,32%) i Aragó (20,26%). Significatiu (17-19%) :Cantabria (19,33%), Extremadura (19,29%), La Rioja
(19,04%), Navarra (18,25%), Castella- La Manxa (17,71%), Comunitat Valenciana (17,62%) i Catalunya (17,43%).
Tendència al envelliment: (14-16%): Madrid (15,87%), Andalusia (15,54%), Balears (14,54%), Murcia (14,53%) i Canàries (14,23%).
Baix (Menys del 14%): Ceuta (10,87%) i Melilla (9,70%)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
1975
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
tax
es
bru
tes
en
ta
nts
pe
r m
il
DINÁMICA NATURAL DE LA POBLACIÓ. ESPANYA. 1975-2013 TAXES BRUTES 0/00
Natalitat Mortalitat Creixement Natural
0
0,25
0,5
0,75
1
1,25
1,5
1,75
2
2,25
2,5
2,75
3
1975
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
nºd
e f
ills
/do
na
EVOLUCIÓ DEL ÍNDEX SINTÈTIC DE FECUNDITAT. ESPANYA.1975-2013.
Numero de fills per dona
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
2019
75
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
de
fun
cio
ns
me
no
rs 1
an
y/1
00
0 n
asc
uts
EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT INFANTIL. ESPANYA.1975-2012.
defuncions de menors d'1 any per 1000 nascuts.
6666,5
6767,5
6868,5
6969,5
7070,5
7171,5
7272,5
7373,5
7474,5
7575,5
7676,5
7777,5
7878,5
7979,5
8080,5
8181,5
8282,5
8383,5
8484,5
8585,5
8686,5
8787,5
88
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
AN
YS
EVOLUCIÓ DE L'ESPERANÇA DE VIDA. ESPANYA. 1991-2013
GLOBAL HOMES DONES
Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears. ELS EFECTIUS POBLACIONALS I EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Envelliment de la població, atur i pensions
QUANS SOM? Les Illes Balears registraren segons el Padró de Població del 1 de gener de 2014
una població de 1.103.442 habitants ( S’han perdut 8.332 habitants respecte el 2013).
La distribució per illes és:
Mallorca: 858.313 habitants ( 77,79%).
Menorca: 93.313 habitants (8,46%)
Eivissa: 140.271 habitants ( 12,71%)
Formentera: 11.545 habitants (1,04%). L’única illa que h augment la població respecte el 2013.
COM HEM CRESCUT? Gran increment de la població entre 1996 i 2014. El Creixement
Absolut entre ambdues dates fou de 343.063 persones ( el 31,09% del total de la població empadronada).
600000620000640000660000680000700000720000740000760000780000800000820000840000860000880000900000920000940000960000980000
10000001020000104000010600001080000110000011200001140000116000011800001200000
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
no
mb
re d
'ha
bit
an
ts
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'HABITANTS A LES ILLES BALEARS. 1996-2014
AMB QUI HEM CRESCUT? El creixement vegetatiu o natural (naixements-defuncions) fou de 55.118
habitants, que sols representen el 16,07% del creixement. El saldo migratori, per tant fou : 287.945 persones. Això indica que el 83,93%
del creixement de la població es deu a l’aportació de la immigració.
COM SOM DEMOGRÀFICAMENT?. LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DEL 2014.
En els darrers anys la distribució de la població per sexes ha canviat a les Illes Balears. Es retorna al domini de les dones a causa del retorn dels migrants als seus països, especialment dels homes. En el 2014 la distribució fou del 49,83% d’homes i 50,17% de dones.
Diferències per illes:
Mallorca: 49,54 % homes i 50,46% dones.
Menorca: 49,86% homes i 50,14% dones.
Eivissa: 51,33% homes i 48,67% dones.
Formentera: 52,38% homes i 47,62% dones.
-9,5 -9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9 9,5
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95 i més
%
gru
ps
d'e
dat
s
ESTRUCTURA PER SEXES I EDATS DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS. 2009
DONES HOMES
-9,5 -9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9 9,5
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95 y más
%
gru
po
s d
e e
da
ts
ESTRUCTURA POR SEXOS Y EDADES DE LA POBLACIÓN DE LAS ISLAS BALEARES.2010
MUJERES HOMBRES
-9,5 -9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9 9,5
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95 i més
%
gru
po
s d
e e
da
ts
ESTRUCTURA P0R SEX0S Y EDADES DE LA POBLACIÓN DE LAS ISLAS BALEARES.2011
MUJERES HOMBRES
-9,5 -9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9 9,5
00-04
05-09
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95 i més
%
gru
ps
d'e
da
ts
ESTRUCTURA PER SEXES I EDATS DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS. 2013
homes dones
-9 -8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9
00-0405-0910-1415-1920-2424-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79
80-8485-8990-94
95 i més
%
Gru
pd
d'e
da
ts ESTRUCTURA PER SEXES I EDATS DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES
BALEARS. 2014
HOMES DONES
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
8
8,5
9
9,5
100
0-0
4
05-
09
10-1
4
15-1
9
20
-24
24
-29
30-3
4
35-3
9
40
-44
45-
49
50-5
4
55-5
9
60
-64
65-
69
70-7
4
75-7
9
80
-84
85-
89
90
-94
95
i mé
s
% s
ob
re t
ota
l
Grups d'edats
PERFIL D'EDATS DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS. 2014
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
1856
186
0
1877
188
7
189
7
190
0
1910
192
0
1930
194
0
1950
1955
196
0
196
5
1970
1975
198
1
198
6
199
1
199
6
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
ho
me
s p
er
100
do
ne
s EVOLUCIÓ DE LA SEX RATIO A LES ILLES BALEARS. 1857-2014.
homes/100 dones
05
101520253035404550556065707580859095
100105110115120
00
-04
05-
09
10-1
4
15-1
9
20
-24
25-
29
30-3
4
35-3
9
40
-44
45-
49
50-5
4
55-5
9
60
-64
65-
69
70-7
4
75-7
9
80
-84
85-
89
90
-94
95
i mé
s
ho
me
s/1
00
do
ne
s SEX RATIO DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS. 2014
Homes/100 dones
Per grans grups d’edats la piràmide població de les Illes ens mostra un clar domini dels adults entre els 15 i els 64 anys que representen el 69,56%. El seu nombre de 767.603 persones representa un dels reptes de futur per la competència en el mercat laboral.
Els joves (menors de 15 anys) encara superen els majors de 65 i més anys. Amb un total de 172.250 persones representen el 15,61 dels habitants empadronats a Balears en el 2014.
Les 163.589 persones grans tenien 65 i més anys, xifra que representava el 14,82%. Aquest col·lectiu disminueix el seu pes pel increment dels joves (més naixements) i per la significativa arribada de nouvinguts, però torna a experimentar un increment en els darrers 5 anys
COM ÉS EL COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS?
La mítica dada de la màxima generació de nascuts a les Balears corresponent al 1974 fou lleugerament superada en el 2008.Però des del 2009 es torna a registrar una tendència cap a la seva reducció. L’anterior remuntada representa la manifestació del increment del nombre de naixements que es registren des del 1997, després d’una constant pèrdua dels seus nombres a partir del 1975. Dos fets incideixen: La incidència de les importants generacions nascudes en el boom de la natalitat de finals
dels 60’s i primera meitat dels 70’s.
L’aportació dels nouvinguts que representa la immigració dels estrangers.
-2000
-1000
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
11000
12000
13000
14000
1878
1881
1884
1887
1890
1893
1896
1899
1902
1905
1908
1911
1914
1917
1920
1923
1926
1929
1932
1935
1938
1941
1944
1947
1950
1953
1956
1959
1962
1965
1968
1971
1974
1977
1980
1983
1986
1989
1992
1995
1998
2001
2004
2007
2010
2013
no
mb
re
MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ DE BALEARS.1878-2013.
Xifres absolutes
naixements defuncions c.natural
-5-4-3-2-10123456789
1011121314151617181920212223242526272829303132333435
187
8
188
1
188
4
188
7
189
0
189
3
189
6
189
9
190
2
190
5
190
8
191
1
191
4
191
7
192
0
192
3
192
6
192
9
193
2
193
5
193
8
194
1
194
4
194
7
195
0
195
3
195
6
195
9
196
2
196
5
196
8
197
1
197
4
197
7
198
0
198
3
198
6
198
9
199
2
199
5
199
8
200
1
200
4
200
7
201
0
201
3
taxes
x 1
00
0
MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ DE BALEARS. TAXES
DEMOGRÀFIQUES. 1878-2013
NATALITAT MORTALITAT C.NATURAL
0
0,25
0,5
0,75
1
1,25
1,5
1,75
2
2,25
2,5
2,75
319
75
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
no
mb
re d
e f
ills
pe
r d
on
a
EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX SINTÈTIC DE FECUNDITAT. 1975-2013
26
26,25
26,5
26,75
27
27,25
27,5
27,75
28
28,25
28,5
28,75
29
29,25
29,5
29,75
30
30,25
30,5
30,75
31
31,25
31,5
31,75
3219
75
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
an
ys
EDAT MITJANA A LA MATERNITAT A LES ILLES BALEARS. 1975-2013
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1975
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
Ta
xa
pe
r 1.
00
0 h
ab
ita
nts
EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE NUPCIALITAT A LES ILLES BALEARS. 1975-
2013
0123456789
1011121314151617181920212223242526272829303132333435
1975
1976
1977
1978
1979
198
0
198
1
198
2
198
3
198
4
198
5
198
6
198
7
198
8
198
9
199
0
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
ed
ats
EDAT MITJANA AL PRIMER MATRIMONI. 1975-2013
HOMES DONES
0102030405060708090
100110120130140150160170180190200210220230240250260270280290300
M
enys
de
15
D
e 15
D
e 16
D
e 17
D
e 18
D
e 19
D
e 2
0
D
e 2
1
D
e 2
2
D
e 2
3
D
e 2
4
D
e 2
5
D
e 2
6
D
e 2
7
D
e 2
8
D
e 2
9
D
e 30
D
e 31
D
e 32
D
e 33
D
e 34
D
e 35
D
e 36
D
e 37
D
e 38
D
e 39
D
e 4
0
D
e 4
1
D
e 4
2
D
e 4
3
D
e 4
4
D
e 4
5
D
e 4
6
D
e 4
7
D
e 4
8
D
e 4
9
D
e 50
D
e 51
D
e 52
D
e 53
D
e 54
D
e 55
D
e 56
D
e 57
D
e 58
D
e 59
D
e 6
0 i
mé
s
no
mb
re d
e m
atr
imo
nis
edats
MATRIMONIS SEGONS LES EDATS I SEXES. 2011
HOMES DONES
QUINS SÓN ELS REPTES DE FUTUR? La situació sociodemogràfica que trobam a l’actualitat presenta una sèrie de trets
que ens poden apropar a una visió dels hipotètics reptes de futur. Entre ells destacam:
La continuació del increment de persones majors. Aquest amb progressiu increment de l’esperança de vida que retarda la mort a edats cada vegada més velles.
Una nova redistribució territorial de la població, conseqüència dels canvis comportamentals en relació a la preferència del hàbitat.
Pèrdua moderada dels fluxos immigratoris estrangers. Procés de substitució segons la procedència: La continuació i reviscolança dels fluxos immigratoris europeus i processos de retorn dels llatinoamericans.
Les implicacions dels canvis socials sobre la societat de les Illes Balears.
Des de la perspectiva geodemogràfica aquests canvis apareixen lligats a importants transformacions socials:
La progressiva desaparició de la família extensa i la seva substitució per la família nuclear.
Del món rural (tradicionalment basat en la forma de família de tipus extens o troncal) a la societat urbana (família nuclear composta per pares i fills).
Creixement de les famílies sense fills (nius sense estrenar).
Increment de les llars monoparentals.
Noves formes de llars.
Els canvis del paper de la dona. Cap a la parella biactiva.
L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS Importants canvis a les estructures per sexes i edats a les illes Balears en els
darrers decennis. Un dels més importants és el notable increment de les persones majors de 65 i
més anys que al mateix temps han vist augmentat el seu pes relatiu sobre el total de la població.
En el 2014 el nombre de persones de 65 i més anys arriba a les 163.589 persones majors.
Increment significatiu des dels 80’s del passat segle XX a causa del decreixement de persones de menys de 15 anys per la reducció dels naixements i a la vegada pel increment de majors de 65 i més anys que cal relacionar-lo amb l’allargament de l’esperança de vida
La segona característica destacable és el progressiu increment dels més vells dels vells que comprèn les edats de 75 i més anys.
El descens de la mortalitat a les edats superiors, l’allargament de la vida i l’augment de la esperança de vida són les principals causes del seu considerable augment en els darrers 25 anys.
Entre 1981 i 2014 els majors de 75 i més anys es dupliquen arribant a 76.169 persones, el que representa el 46,56% dels majors.
L’envelliment de la població balear presenta endemés desequilibris entre sexes, essent un dels seus trets característics la progressiva feminització de la vellesa.
05000
100001500020000250003000035000400004500050000550006000065000700007500080000850009000095000
100000105000110000115000120000125000130000135000140000145000150000155000160000165000170000
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009 2010 2011 2012 2013 2014
no
mb
re d
e p
ers
on
es
ma
jors
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MAJOR DE 65 I MÉS ANYS A LES ILLES
BALEARS. 1900-2014
65 i més anys 75 i més anys
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009 2010 2011 2012 2013 2014
% p
ers
on
es
ma
jors
/to
tal p
ob
laci
ó
EVOLUCIÓ DELS PESOS DE LES PERSONES MAJORS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ. ILLES BALEARS. 1900-2014
65 i més anys 75 i més anys
El pes del col·lectiu de les dones de 65 i més anys s’incrementa conforme s’avança en l’edat. En el 2014 la proporció de dones de 65 i més anys fluctua a l’entorn del 55,97%, mentre que en els grups de 75 i més anys arriba al 60,77%. El resultat és el sobre envelliment femení. Això implica la soledat de la dona a les edats grans. És la figura de la dona vella, sola i amb pocs recursos econòmics.
Les Illes Balears també presenten una desigual distribució territorial del envelliment ja que l’actual localització és en part conseqüència dels impactes de la natalitat i la mortalitat i els moviments migratoris que incidiren de manera important a l’espai rural dels anys 50’s i 60’s del segle XX. Per tant són aquests municipis el que sofreixen el major grau d’envelliment.
La esperança de vida al néixer a les Illes Balears en el 2013 fou de 82,69 anys, però hi ha diferències entre sexes, ja que els homes sols gaudeixen de 80,14 anys mentre que les dones arriben als 85,20 anys.
6666,5
6767,5
6868,5
6969,5
7070,5
7171,5
7272,5
7373,5
7474,5
7575,5
7676,5
7777,5
7878,5
7979,5
8080,5
8181,5
8282,5
8383,5
8484,5
8585,5
86
199
1
199
2
199
3
199
4
199
5
199
6
199
7
199
8
199
9
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
AN
YS
EVOLUCIÓ DE L'ESPERANÇA DE VIDA A LES ILLES BALEARS. 1991-2013
GLOBAL HOMES DONES
LA IMMIGRACIÓ A LES ILLES BALEARS.
DE TERRES D’EMIGRANTS A TERRITORIS
D’IMMIGRACIÓ.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA A LES ILLES BALEARS
any Nº estrangers
1996 32.102
1998 38.098
1999 45.017
2000 54.729
2001 73.614
2002 99.744
2003 126.505
2004 131.423
2005 156.270
2006 167.751
2007 190.170
2008 223.036
2009 237.562
2010 241.704
2011 242.812
2012 242.570
2013 224.406
2014 203.112
EVOLUCIÓ DEL PES DELS ESTRANGERS SOBRE LA POBLACIÓ TOTAL DE LES ILLES BALEARS
any %Estrangers/Població
1996 4,22
1998 4,78
1999 5,48
2000 6,47
2001 8,37
2002 10,87
2003 13,35
2004 13,76
2005 15,89
2006 16,76
2007 18,45
2008 20,79
2009 21,69
2010 21,87
2011 21,81
2012 21,62
2013 20,19
2014 18,40
0100002000030000400005000060000700008000090000
100000110000120000130000140000150000160000170000180000190000200000210000220000230000240000250000
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
no
mb
re d
'est
ran
ge
rs
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA A LES ILLES BALEARS.1996-2014.(1 de gener de cada any)
0
2,5
5
7,5
10
12,5
15
17,5
20
22,5
25
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
% d
'est
ran
ge
rs/P
ob
laci
ó t
ota
l EVOLUCIÓ DEL PES DELS ESTRANGERS SOBRE LA POBLACIÓ TOTAL.
ILLES BALEARS. 1996-2014.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24IL
LE
S B
AL
EA
RS
CO
MU
NIT
AT
VA
LE
NC
IAN
A
MÚ
RC
IA
CA
TA
LU
NY
A
ME
LIL
LA
MA
DR
ID
CA
NA
RIE
S
LA
RIO
JA
AR
AG
Ó
NA
VA
RR
A
CA
ST
EL
LA
-LA
MA
NX
A
AN
DA
LU
SIA
PA
ÍS B
AS
C
CE
UT
A
CA
ST
EL
LA
I L
LE
Ó
CA
NT
ÀB
RIA
AS
TU
RIE
S
GA
LÍC
IA
EX
TR
EM
AD
UR
A
%P
OB
LA
CIÓ
D'E
ST
RA
NG
ER
S/P
OB
LA
CIÓ
TO
TA
L
RELACIÓ DEL NOMBRE D'ESTRANGERS/POBLACIÓ TOTAL (%).COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2014
CATALUNYA
MADRID
COMUNITAT VALENCIANA
ANDALUSIA
CANARIES
MÚRCIA
ILLES BALEARS
CASTELLA-LA MANXA
ARAGÓ
CASTELLA I LLEÓ
PAÍS BASC
GALÍCIA NAVARRA ASTURIES
LA RIOJA
EXTREMADURA CANTÀBRIA MELILLA CEUTA
DISTRIBUCIÓ DELS ESTRANGERS PER COMUNITATS AUTÒNOMES. ESPANYA. 2013
LA INMIGRACIÓ D’ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS: D’UN MODEL MIGRATORI TIPUS “NOVA FLORIDA” A UN NOU MODEL TIPUS “NOVA CALIFÒRNIA”.
EL MODEL MIGRATORI TIPUS ”NOVA FLORIDA”. El model migratori tipus “Nova Florida” es basa en un model de consum
residencial compost per a residents d’edats madures i velles. Integrat bàsicament per retirats i/o pre-jubilats que cerquen espais residencials en el sunbelt o cinturó del sol amb motivacions d’oci i/o descans. És un model migratori residencial basat en el consum i no en la producció. En funció de les seves edats i del seu origen conformen majoritàriament la Migració Internacional de Retirats (MIR), si bé també comença a ser significativa la presència d’espanyols.
EL PAS CAP UN NOU MODEL MIGRATORI TIPUS “NOVA CALIFÒRNIA” El model migratori tipus “Nova Florida” deixa pas a la dècada dels anys 90
del passat segle XX a un nou model migratori que denominam “Nova Califòrnia” que representa la superació del anterior model definit pel consum residencial, passant a un model on predomina la producció. Aquest nou model migratori representa l’atracció que exerceix sobre la mobilitat humana els territoris caracteritzats por haver-se convertit en espais d’alto creixement econòmic, increment de l’ocupació així com per un alt dinamisme en les inversions, variables que total o parcialment gaudien fins recentment les Illes Balears en el seu trànsit cap l’establiment d’un nou concepte del turisme considerat com una industria de serveis avançats.
▪ Els mencionats factors varen sobre el consum, els serveis complementaris i la construcció, i provocaren una alta demanda d’ocupacions i/o professions qualificades tant a nivell de tècnics com executius i empresaris al mateix temps que conformaren a les Illes Balears com un territori amb importants dèficits de ma d’obra el que va implicar l’oferta de ocupacions menys qualificades. Tot això ha implicat una reducció del pes de la immigració residencial (consum) a causa del increment d’una immigració laboral que ha presentat fins aleshores tant una mobilitat humana procedent de països industrialment avantatjats (amb més qualificació) com de països en desenvolupament (immigració econòmica laboral).
A l’actualitat el model immigratori de les Balears es pot sintetitzar a través d’un
model que es basa en una en una sèrie de jocs de dualitats de diferent significació
econòmica i social:
Por les direccions dels fluxos: Flux Nord- Sud i Sud- Nord o Est- Ouest. Rics i
pobres.
Por les diferents motivacions per a migrar : Fluxos immigratoris residencials i
fluxos immigratoris laborals.
Migrants regularitzats i no regularitzats. La situació es més greu en els “sense
papers”. Un indocumentat és un mort civil, persones que no són ciutadanes sinó
usuaris de serveis.
Por la tipologia d’ocupacions en les que treballen: Migració qualificada i
migració menys qualificada.
Por la situació front a la població resident a les Illes Balears: situació de
complementarietat (migrants que treballen en aquelles ocupacions que
rebutgen els residents– situació de competència.
Àrea de procedència Nº estrangers 2013 % sobre total
EUROPA 109.146 53,74
-UNIÓ EUROPEA-27 103.264 50,84
-RESTA D’EUROPA 5.882 2,90
ÀFRICA 35.702 17,57
AMÈRICA 47.207 23,24
ÀSIA 10.838 5,34
OCEANIA 214 0,11
APÀTRIDES 5 0,00
TOTAL ESTRANGERS A BALEARS 2013 203.112 100,00
U.E.-27
RESTA D'EUROPA
ÀFRICA
AMÈRICA DEL NORD
AMÈRICA CENTRAL I CARIB
AMÈRICA DEL SUD
ÀSIA OCEANA I APATRIDES
DISTRIBUCIÓ DELS ESTRANGERSS RESIDENTS A LES ILLES BALEARS PER GRANS ÀREES DE PROCEDÈNCIA. 2014
NACIONALITAT NºESTRANGERS %TOTAL
1. MARROC 24.176
11,90
2. ALEMANYA 23.666 11,65
3. REIGNE UNIT 18.454 9,08
4. ITÀLIA 16.398 8,07
5. ROMANIA 12.851 6,32
6. EQUADOR 7.911 3,89
7. BULGÀRIA 7.782 3,83
8.ARGENTINA 7.592 3,73
9.COLÒMBIA 6.889 3,39
10. FRANÇA 6.859 3,38
NACIONALITAT NºESTRANGERS %TOTAL
11. BOLIVIA 4.828 2,37
12. XINA 4.733 2,33
13. SENEGAL 4.046 1,99
14. POLÒNIA 3.584 1,76
15. BRASIL 3.354 1,65
16. URUGUAI 3.219 1,58
17. NIGÈRIA 3.092 1,52
18. PAÏSOS BAJOS 2.764 1,36
19. PARAGUAI 2.358 1,16
20. PORTUGAL 2.048 1,00
0
1.0
00
2.0
00
3.0
00
4.0
00
5.0
00
6.0
00
7.0
00
8.0
00
9.0
00
10.0
00
11.0
00
12.0
00
13.0
00
14.0
00
15.0
00
16.0
00
17.0
00
18.0
00
19.0
00
20
.00
0
21.
00
0
22
.00
0
23.
00
0
24
.00
0
25.
00
0
26
.00
0
27.
00
0
28
.00
0
29
.00
0
30.0
00
31.0
00
32.0
00
33.0
00
34.0
00
35.0
00
36.0
00
37.0
00
MARROC
ALEMANYA
REGNE UNIT
ITÀLIA
ROMANIA
EQUADOR
BULGÀRIA
ARGENTINA
COLÒMBIA
FRANÇA
BOLÍVIA
XINA
POLÒNIA
SENEGAL
BRASIL
URUGUAI
NIGÈRIA
PAÏSOS BAIXOS
PARAGUAI
PORTUGAL
nombre d'estrangers
PRINCIPALS NACIONALITATS DELS RESIDENTS ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS.2014
MARROC
ALEMANYA
REGNE UNIT
ITÀLIA
ROMANIA EQUADOR BULGÀRIA
ARGENTINA
COLÒMBIA
FRANÇA
BOLÍVIA
XINA
POLÒNIA
SENEGAL
BRASIL
URUGUAI
NIGÈRIA
RESTA NACIONALITATS
DISTRIBUCIÓ DELS ESTRANGERS RESIDENTS A LES ILLES BALEARS PER NACIONALITATS. 2014
EQUADOR
ARGENTINA
COLÒMBIA
BOLÍVIA
BRASIL
URUGUAI
PARAGUAI
XILE
PERÚ VENEÇUELA
RESTA D'AMÈRICA DEL SUD
CUBA REPÚBLICA
DOMINICANA
RESTA AMÈRICA CENTRAL I EL CARIB
AMÈRICA DEL NORD
DISTRIBUCIÓ PER NACIONALITATS DELS ESTRANGERS PROCEDENTS DE AMÈRICA RESIDENTS A LES ILLES BALEARS. 2014
00,5
11,5
22,5
33,5
44,5
55,5
66,5
77,5
88,5
99,510
10,511
11,512
12,513
13,514
14,515
15,516
16,517
17,518
18,519
19,520
00-04 05-09' 10-14' 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95 i més
%
grups d'edats
PERFILS D'EDATS DELS ESTRANGERS RESIDENTS A LES ILLES BALEARS. 2012
TOTAL UNIÓ EUROPEA ÀFRICA AMÈRICA CENTRAL I EL CARIB AMÈRICA DEL SUD ÀSIA
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1930 1940 1950 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ SEGONS ELS LLOCS DE
NAIXEMENT. ILLES BALEARS Nascuts a les Balears Nascuts a altres C.A. Nascuts a l'estranger
QUINS SÓN ELS REPTES DE FUTUR? EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I EL MÓN LABORAL. HI HAURÀ FEINA PER TOTHOM?
La població suposada segons càlculs personals seria pel 2020 de 1.178.269 persones.
Però el que és més significatiu es la potencialitat de la població en edats laborals entre els 15 i 64 anys. Això implica un col·lectiu de 798.253 persones en el 2020. Aquest fet implicaria una necessitat d’uns 745.021 llocs de treball per donar plena ocupació a una població entre els 20 i els 64 anys.
Heu podrem fer? Com heu farem? Hi haurà retorns? Haurem de repartir els llocs de treball?
Pensam que els escenaris de l’activitat econòmica actual possiblement siguin insuficients per donar resposta: No hi haurà un increment important dels llocs lligats amb el turisme.
Difícilment es podrà retornar al màxim dels llocs perduts per la construcció.
Però hi ha segments lligats als trets demogràfics que possibiliten nous nínxols d’ocupació: ▪ La cura de persones majors.
▪ Serveis especialitzats per a les persones majors (infermeria, medicina,...)
▪ Processos d’innovació tecnològica.
▪ Noves necessitats lligades a la biactivitat de les parelles.
Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears. ELS EFECTIUS POBLACIONALS I EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Envelliment de la població, atur i pensions
Implicacions sobre les estructures i models de família.
Descomposició de la família extensa. El domini de la família nuclear.
Reducció de la grandària de la família.
Canvis en els sistemes de transferència.
El retrocés de la solidaritat intergeneracional.
La problemàtica de la descomposició de la família.
La soledat de les persones majors
Conseqüències socioeconòmiques
La ratio/ taxa de dependència
Incidència sobre el aparell productiu. La força del treball.
El envelliment de la massa laboral. Actituds dels treballadors en relació a la productivitat.
La problemàtica de la jubilació. La problemàtica de la entrada brusca a la jubilació.
La problemàtica dels recursos, consum i renda. La problemàtica dels recursos i rendes percebudes
Transferències i despeses socials ▪ Prestacions familiars
▪ Salut
▪ Pensions
▪ Assistència social
IMPACTES ECONÒMICS Habitatge, alimentació, oci i serveis d’atenció sanitària i personal
constitueixen els principals capítols en la estructura de despeses dels residents majors a España.
Incidència sobre la demanda de l'habitatge: Procés d’evolució. Promoció de la funció de retir IMPACTES EN ELS SERVEIS SANITARIS I SOCIALS Incideix sobre la escassesa de personal d’atenció en serveis socials i
comunitaris. En el cas dels migrants vells apareix la problemàtica de les diferents costums
sobre la previsió de la cura en infermeria durant les estades hospitalàries. Increment d’activitats d’oci i temps lliure per a majors.
La problemàtica de la mobilitat de les persones majors.
El espai social quotidià. Mobilitat en funció de les seves característiques demogràfiques. Espais diferents al dels joves i/o adults.
La problemàtica de la vida i la seva inadequació.
Sorgiment de problemàtiques relatives al desconeixement del idioma i de la atenció sanitària a la que tenen dret i com pagar-la en el caso de la migració internacional de retirats.
Nous tipus d’allotjaments. Disfuncionalitat dels habitatges familiars. antics Demanda de nous tipus d’habitatge més adequats. Sorgiment de comunitats de jubilats.
La mobilitat i l’accessibilitat als centres sanitaris.
LES MIGRACIONS DE LES PERSONES MAJORS. La decisió de migrar. Les migracions residencials i les seves tipologies (oci, ajuda familiar, ajuda
institucionalitzada) Oci: Fluxos migratoris cap a zones de descans, oci o entreteniment. Nivell
econòmic alt. Fenòmens de nova Califòrnia o Nova Florida. Snowbirth,Leisure World, Sun City. Segregació o aïllament entre vells i joves.
Migracions de retorn: Retorn a espais rurals d’antics emigrants al jubilar-se. Moviments provocats por la necessitat de mobilitat i accessibilitat als serveis
i centres sanitaris. Ingressos en residències i asils.
Conseqüències de la mobilitat residencial de les persones velles.
REPTES DE FUTUR Els processos demogràfics relacionats amb l’envelliment de la població i
l’envelliment dels migrants (envelliment dels immigrants in situ i l’arribada de nous fluxos immigratoris de majors) plantegen tota una sèrie de reptes socials i econòmics.
Els majors deixen de ser una minoria. El procés de envelliment implica accions relatives a als camps de la sanitat i
l’atenció social. Necessitat de potenciar serveis especialitzats per a persones majors:
Reforços de serveis sanitaris de geriatria. Adequació de titulacions. Generació de noves demandes culturals, d’oci i/o temps lliure: ▪ Major mobilitat: Turisme sènior ▪ Centres de Tercera Edat. ▪ Universitats de Majors
Impactes en la industria farmacèutica. Incidència en el desenvolupament de la industria farmacèutica en relació al consumo de medicaments (Viagra,…)
Incidència de la propaganda per a la captació de persones majors per les entitats bancàries.
Noves professions.
Augment d’una demanda especialitzada d'instal·lacions de temps lliure i/o oci (sector hoteler, recuperació de balnearis /spas, creació de centres de Tercera Edat).
Generació de la demanda de noves professions o de professions reconvertides Assistents /tes socials. Educadors de Tercera Edat. Demanda d’activitats culturals i/o educatives (la
Universitat de la Tercera Edat). Especialització geriàtrica en infermeria i metges.
Especialització dels serveis sanitaris per a atendre a la demanda geriàtrica reforçant els actuals hospitals. Adequant titulacions e introduint assignatures específiques en els plans d'estudis formatius.
La problemàtica sobre les tendències de futur de la població major implica diversos reptes: El envelliment dels seus efectius in situ implicarà un creixement considerable de persones de
75 anys i més i, fins i tot,dels 80 anys i més. Aquest factor pot derivar cap un major impacte en els serveis sanitaris i serveis socials amb situacions de dependència.
Les característiques de soledat, discapacitat, dependència i morbiditat son diferents en els més vells dels vells, el que implicarà actuacions de recolzament a la dependencia.
Poden establir-se grans diferències entre els migrants estrangers laborals i els jubilats europeus que poden comptar amb recursos i assegurances privades que poden sufragar part dels costos de cura personal.
S’ha de destacar que les actuals persones majors són les capdavanteres demogràficament i socialment en el procés d’envelliment de la població, aspectes que impliquen reptes difícils d’entreveure en funció de la varietat de modes o estils de vides de les persones majors.
BIBLIOGRAFIA CASADO MARÍN,David; LÓPEZ CASASNOVAS, Guillem (2001) “ Vellesa, dependència i
atencions de llarga durada. Situació actual i perspectives de futur”. Barcelona, Fundació “La Caixa”, 237 pp.
CÀTEDRA D’ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA I PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL (VARIS ANYS)” Anuari de l’envelliment. Illes Balears. Des del 2009.
DAVIES,Amanda; JAMES, Amity (2011) “Geographies of Aging”. London, Ashgate, DE COS GUERRA, Olga; REQUES VELASCO, Pedro (2002) “El procés espacio-temporal de
modernixzación demogràfica en el mon (1950-2025)”. En REQUES,Pedro (Coordinador) “El nuevo orden demogràfic”. El Campo nº 139. BBVA, pp. 87-103.
FRIEDERICH, Klaus; KELLAHER, leonie; TORRES, Sandra (editores) (2004)”Older Migrants in Europe”. Ageing&Society. Vol 24 Part 3 May 2004. Cambridge University Press.
INTERNATIONAL ORGANIZATION FOR MIGRATION(2013) “World Migration Report 2012”. Whashington, OIM-UN, 300 pp (www.iom.int )
KINSELLA, Kevin; PHILLIPS, David (2005) “Global Aging: The Chalenge of Success”. Washingto, Population Reference Bureau,42 pp.
OBSERVATORIO DE PERSONAS MAYORES-INSTITUTO DE MAYORES Y SERVICIOS SOCIALES(2012)”Las personas majors en España. Informe 2010”. Madrid, Inserso (www.inserso.es )
POPULATION REFERENCE BUREAU (2013)” 2013.World population data sheet”. Washington, 20 pp. (www.prb.int )
REQUES, Pedro (Coordinador)(2002) “El nuevo orden demogràfic”. El Campo De les Ciencias i les Artes nº 139. Madrid. Servicios del Banco de Bilbao, Vizcaya, Argentaria, 406 pp.
RODRIGUEZ RODRIGUEZ, Vicente; CASADO DÍAZ, María Angeles; HUBER, Andreas (editores) (2005) “La Migración de Europeos Retirados en España”. Madrid, CSIC,343 pp
RODRIGUEZ, Vicente; WARNES, Tony (2002) “ Els residentes europeos majors en España: repercusiones socioeconómicas i territoriales”. En REQUES,Pedro (Coordinador) “El nuevo orden demogràfic”. El Campo nº 139. BBVA, pp. 123-146.
ROJO PÉREZ, Gfermina; FERNÁNDEZ MAYORALAS, Gloria (eds)(2011)”Calidad de vida y envejecimiento. La visión de los mayores sobre las condiciones de vida”. Madrid, Fundación BBVA, 400 pp.
SALVÀ TOMÀS, Pere (2001) “Perspectivas demográficas y consecuencias sociales del envejecimiento” Ponència XVI Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social. Palma,UIB.
SALVÀ TOMÀS, Pere (2006) “Hacia una societat de gente mayor: Tendencias en el futuro”. Ponencia XIII Congreso Nacional de la SEEGG. Palma, 27-29 abril 2006.
UNITED NATIONS (2012) “Population Ageing 2012”. New York, N.U., 16 pp. UNITED NATIONS (2012) “Population Agin and Development”. Washington, UN-Department of
Economics and Social Affers-Population Division (www.unpopulation.org ) UNITED NATIONS “World Population Aging 1950-2050” Population Agin and Development”.
Washington, UN-Department of Economics and Social Affers-Population Division WARNES, Tony(editor)( 2004) “ Older Migrants in Europe: Essays, Projects and Sources”, Sheffield,
SISA-ESF, 119 pp.
Fons de les Nacions Unides para Activitats en matèria de Població (FNUAP www.unfpa.org ) creat en el 1966. Treballs d’assistència demogràfica com part de la finançament pel desenvolupament.
Organització Mundial de la Salut (OMS www.who.int ) que promociona aspectes sanitaris de la planificació familiar, formació de personal sanitari e investigació en el domini de la higiene pública les tècniques de contracepció, esment de la dona.
Fons de les Nacions Unides per a la infància (UNICEF www.unicef.org ). Interès per la planificació familiar en l’àmbit dels serveis d’higiene materna i infantil. Ajudà tècnica
Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO www.fao.org ). Equilibri entre creixement poblacional i la producció d’aliments.
Organització Internacional del Treball (OIT www.ilo.org ). Conseqüències del creixement demogràfic sobre la ocupació.
Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO www.unesco.org ). Investiga en el terreny de les ciències socials, la educació i la informació.
Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD www.pnud.org). Pot influir en els seus programes de desenvolupament
Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD /BIRF/ IBRD www.wordbank.org ). Finançament d’actuacions en matèria de població en el marc del desenvolupament.
www.prb.org (2014 World Population Data Sheet) www.un.org/esa/socdev/ageing www.unpopulation.org www.inserso.es www.ine.es www.un.org/esa/population www.iom.int (International Organization for Migration-IOM)