22

DIUMENGE1 de març del 2009

Comparativa

Això és la llete l primer aliment de

l’home –i de qual-sevol mamífer– és la llet, des del seu

naixement fins que deixa de ser un nadó. Tanmateix, l’és-ser humà és l’única espècie que la continua bevent des-prés del deslletament. Passa de la materna a la llet animal, ja sigui de vaca, cabra, ovella, euga, camella o burra, entre altres espècies.

La llet de vaca és la que es consumeix de forma majori-tària a Espanya i al món oc-cidental. En realitat, és gaire-bé tota aigua (un 87%), amb l’agregat natural d’ions (sal, minerals i calci), hidrats de carboni (lactosa), proteïnes i matèria grassa. Aquest còctel líquid de la naturalesa té un gran potencial de vitamines A i D, i algunes del tipus B, B1 i B2, fet que converteix la llet en un formidable vehicle de nutrients.

A les criatures, després de deixar el pit matern, se’ls re-comana beure dos vasos de llet al dia per tenir la dosi ne-cessària de calci al cos, sobre-tot per enfortir el creixement d’ossos i dents. Precisament, la manca del seu consum en comunitats del Tercer Món ha estat la causa de l’aparició de casos de raquitisme entre nens i nenes.

Tanmateix, gairebé tres quartes parts de la població mundial –sobretot la concen-trada a Àsia– tenen rebuig a la lactosa a l’edat adulta a causa de l’absència d’un enzim, fet que causa problemes diges-tius en beure llet. A més, per l’alt contingut gras, se sugge-

21

83

1

.300

0,6%

2,4

.000

25

milions d’euros mou la producció de llet a Espanya. La indústria làctia, en global –derivats–, 7.100 milions.

de la producció lletera es concentra a Catalunya. Galícia en produeix el 36%, Castella i Lleó l’11,8% i Astúries l’11%.

litres de llet líquida per persona l’any és la mitjana de consum a Espanya. A Irlanda, l’índex arriba a 182 litres.

milions de litres anuals s’han d’importar per pal·liar el dèficit de producció del mercat.

euros a l’any gasta, de mitjana anual, un català en la compra de llet i productes lactis, uns 18 euros més que la mitjana espanyola.

23

A MÉS A MÉS1 de març del 2009

reix que la gent amb trastorns d’obesitat, colesterol i alteraci-ons de lípids a la sang consu-meixin les varietats de llet des-natada o semidesnadata, per reduir la presència de calories i l’aparició del colesterol.

TractamentsLa imatge romàntica de beure llet directament espremuda de la mamella de la vaca pot quedar molt bonica per a pu-blicitats de turisme rural, però és un risc per a la salut. La llet, tan bon punt surt del cos ani-mal, es converteix en un gran transport de bacteris. Per això, la munyida s’ha de fer sense contacte físic i ha d’arribar a les plantes productores en cisternes especials. Allà, se la sotmet a una sèrie de proces-sos químics per garantir-ne la salubritat: se’n treuen les impureses, s’homogeneïtza, s’aparten els sediments i s’eli-minen els bacteris.

Segons el tractament tèr-mic, es deriva un tipus de llet:

Pasteuritzada: la varietat més fresca i la que per gust i nutrients és més prope-ra a la llet en el seu estat primari. S’ha de consumir als quatre dies de sortir al mercat.Ultrapasteuritzada: cone-guda per les seves sigles en anglès, UHT (ultra high tem-perature). La llet roman tres segons a 145 graus per ma-tar tots els bacteris, excepte els lactis. Gràcies a aquest mètode, tenen una vida útil de cinc mesos i no cal guar-dar-la a la nevera abans d’obrir-la. Tanmateix el seu gust ja no és tan agradable –ni és tan nutritiva– com la pasteuritzada.Esterilitzada: després d’es-tar a 115 graus durant 15 minuts, no queda ni un microorganisme a la llet. També se la coneix com a llet higienitzada. Es perden vitamines i nutrients en la seva composició.Hi ha altres classificacions.

Segons la quantitat de greixos es diferencien les varietats sencera, desnatada o semi-desnatada (veure compara-tiva); segons la composició, n’hi ha amb gustos, en pols, condensada (a la qual s’extreu l’aigua i se li afegeix sucre) o enriquides (en rigor, són pre-parats lactis amb l’agregat de vitamines, calci, fòsfor i ome-ga-3, entre d’altres).

El consumSón temps difícils per a la producció lletera: la quantitat

Per triarSENCERA SENCERA-CALCI SEMIDESNATADA DESNATADA PER A NENSMarca: Llet AtoPreu: 0,99 euros

Aquestes llets tenen un 3,2% de contin-guts grassos cada 100 grams. El seu valor ca-lòric i de colesterol és el més alt.

A aquest tipus de llet, se li agreguen 1.600 mg/litre de calci, pro-vinents de la mateixa llet.

El seu contingut gras oscil·la entre l’1,5% i l’1,8%. Però després del procés de pèrdua de greixos, se li agre-guen les vitamines A i SR.

Aquesta varietat té un contingut gras inferior al 0,3%. Els nutrients es conserven, excepte el greix, el colesterol i les vitamines liposolu-bles. També té suple-ment de vitamines.

Amb complements decalci, ferro, àcids gras-sos i un toc de melper donar-li un millorgust, es destina a nensa partir d’un any.

Marca: Leche PascualPreu: 1,29 euros

Marca: Llet NostraPreu: 0,99 euros

Marca: Central Lechera AsturianaPreu: 0,92 euros

Marca: El Castillo Nadó-3Preu: 1,59 euros

de centres productors ha des-cendit a menys de 30.000, quan fa unes dècades se su-peraven els 200.000. El con-sum també ha caigut: de 97,1 litres l’any el 2001, ara els ín-dexs marquen que a Espa-nya es beuen 82,4 litres per persona, segons l’Observato-ri del Consum i la Distribució Alimentària del ministeri de Medi Ambient. Per mitjà del pla de nutrició, salut i comuni-cació d’aquest organisme es-tatal, es pretén que cada es-panyol consumeixi 90 litres

de llet l’any que ve, i aturar enpart el canvi d’hàbits de la po-blació, que deixa de consumirllet líquida a canvi d’altres pro-ductes lactis, com iogurt o for-matges.

D’altra banda, la caigu-da dels preus internacionalsagreuja un sector que ja éscolpejat per les importacionsde llet de França, que pelsseus excedents produïts abaix preu, desestabilitzen elspreus locals. Com diria algunpagès, “això és la llet”.

Juan Pedro Chuet-Missé

No consumir prou llet causa raquitisme a les criatures d’alguns països