estats financers 2018 · estats financers 2018 5 36 deteriorament d’actius financers no valorats...

Estats Financers2018

Estats financers 2018Vall Banc, SAU i societats dependents

Estats financers consolidats corresponents a l’exercici anualfinalitzat el 31 de desembre de 2018


3

Índex

INTRODUCCIÓ

ÒRGANS DE GOVERN

DADES MÉS SIGNIFICATIVES

ESTATS FINANCERS

NOTES ALS ESTATS FINANCERS CONSOLIDATS

1 Naturalesa del Grup, marc normatiu aplicat en l’elaboració dels estats financers i altra informació 18

1.1. Naturalesa del Grup 18

1.2. Pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, S.A. i transferència d’actius i passius traspassables a Vall Banc, S.A.U. 18

1.3. Marc normatiu d’informació financera 22

2 Bases de presentació, principis i polítiques comptables i criteris de valoració aplicats 23

2.1. Bases de presentació 23

2.2 Principi de consolidació 24

2.3 Resum de les polítiques comptables 29

2.4. Principals canvis normatius ocorreguts en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018 78

2.5. Primera aplicació de la NIIF 9 84

3 Judicis, estimacions i hipòtesis comptables significatives 89

4 Proposta de distribució de resultats 91

5 Adquisicions d’actius i passius 91

6 Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista 92

7 Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats i actius financers designats a valor raonable amb canvis en resultats 92

8 Actius financers valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global 94


4

9 Actius financers a cost amortitzat 96

10 Derivats 104

11 Inversions en associades 105

12 Actius tangibles 105

13 Actius intangibles 109

14 Altres actius 111

15 Passius financers a cost amortitzat 112

16 Provisions 117

17 Altres passius 118

18 Fons propis 119

19 Altre resultat global acumulat 120

20 Actius no corrents i grups alienables classificats com a mantinguts per a la venda 121

21 Valor raonable d’actius i passius 124

21.1 Valor raonable d’instruments financers 124

21.2 Valor raonable d’altres actius i passius 128

22 Informació fiscal 128

23 Dipòsits de valors i altres títols en custòdia 130

24 Recursos de tercers gestionats pel Grup 131

25 Actius cedits en garantia 131

26 Ingressos per interessos 132

27 Despeses per interessos 132

28 Ingressos per dividends 133

29 Ingressos per comissions 133

30 Despeses per comissions 134

31 Guanys o pèrdues per actius i passius financers 134

32 Despeses d’administració – Despeses de personal 135

33 Despeses d’administració – Altres despeses d’administració 135

34 Amortització 136

35 Dotacions a provisions 136


5

36 Deteriorament d’actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats 137

37 Parts vinculades 138

38 Gestió del risc 140

38.1 Risc de crèdit 141

38.2 Risc de liquiditat 148

38.3 Risc de tipus de canvi 151

38.4 Risc de tipus d’interès 153

38.5 Risc de mercat 154

38.6 Risc operacional 155

39 Nota sobre compliment normatiu 156

40 Gestió del capital i compliment d’altres normes legals 163

41 Actuacions en matèria d’obra social o similar 168

42 Fets posteriors 169

CONTACTE 170

Estats financers consolidats

Estats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2018 i 2017

Estats de resultats consolidats corresponents als exercicis finalitzats a 31 de desembre de 2018 i 2017

Estats de resultats globals consolidats corresponents als exercicis finalitzats a 31 de desembre de 2018 i 2017

Estats de canvis en el patrimoni net consolidat corresponents als exercicis finalitzats a 31 de desembre de 2018 i 2017

Estats de fluxos d’efectiu consolidats corresponents als exercicis finalitzats a 31 de desembre de 2018 i 2017


6

Benvinguda

Aquest any 2018 hem tancat l’exercici amb uns beneficis de 2 milions d’euros i una inversió de més de 10 milions. Aquests estats

financers són el reflex de l’esforç necessari per executar la visió estratègica de l’entitat.

Amb aquest objectiu, l’entitat manté un nivell d’inversió amb projectes destacats com la renovació de les oficines centrals (de plaça

Rebés i carrer de la Unió), la transformació digital dels serveis de Wealth Management i aliances internacionals.

En aquest sentit, són especialment rellevants els acords per oferir un servei independent, transparent i de màxim nivell internacional

que s’han posat en marxa aquest 2018. Entre els més importants destaca l’acord firmat per fer que Vall Banc sigui la primera

entitat del sud d’Europa a utilitzar Aladdin per millorar la gestió de les carteres, el control del risc i la capacitat d’anàlisi de l’entorn.

El balanç del 2018 també posa en relleu el compromís amb la societat i les activitats realitzades a Andorra. L’entitat ha mantingut

l’aliança ferma contra el càncer enfortint la relació amb l’Associació Andorrana contra el Càncer i implicant-se en dues accions

puntuals addicionals. Vall Banc també ha donat suport a diverses modalitats d’esdeveniments esportius, com el World Padel

Tour amb el Vall Banc Open Andorra o el Futbol Club Santa Coloma, entre d’altres. Mantenir el compromís amb la societat implica

també promoure activitats educatives i divulgatives per donar suport als estudiants amb projectes com el MISTI, una iniciativa del

Govern d’Andorra i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, l’Startup Grind de Google, o la Temporada cultural francesa.

En la seva visió més financera, durant el 2018 Vall Banc ha signat els anomenats Principles for Responsible Investment (PRI en

anglès) de les Nacions Unides, com a compromís de posar en pràctica un marc d’inversió responsable per complir amb els criteris

de respecte ambiental, social i de bon govern corporatiu (ASG). El nou servei de Vall Banc Wealth i les capacitats que aporta l’entitat

tenen la capacitat de crear carteres que compleixen totalment amb aquests criteris.El següent informe anual independent del

2018, elaborat per Ernst & Young, SL, proporciona els detalls de la situació financera actual de Vall Banc i dels seus comptes anuals

consolidats auditats. Aquests estats financers són el reflex de l’esforç necessari per executar la visió estratègica de l’entitat: oferir

un Wealth Management amb potència internacional i un servei d’Easy Banking – Banca País simple i eficient.


7

Órgans de govern

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Richard Carrion

President

Michael Christner

Conseller delegat

Juan Gortazar Sánchez-Torres

Conseller independent

Christian Merle

Conseller independent

David Betbesé Aleix

Conseller independent I secretari del Consell d’Administració

EQUIP DIRECTIU EXECUTIU

Michael Christner

Conseller delegat

Gerard Albà

Director general -Director de negoci

Mike Saur

Sotsdirector general d’operacions

Eric Andersson

Sotsdirector general d’estratègia de tecnologia


8

Dades més significatives

2bn€ Actius gestionats 28,6% Ràtio de solvència (10% min.)

59,7% Ràtio de liquiditat (mín 40% min.)

23,30% Ràtio de solvència en normativa andorrana homologable

49,52 Core Capital

607 Milions en dipòsits

390 Milions en inversió creditícia

122 Milions en capital regulatori

160 Treballadors


9

Informe de l’auditor consolidat


10

ESTATS DE SITUACIÓ FINANCERA CONSOLIDATS AL 31 DE DESEMBRE DE 2018 i 2017 i 1 DE GENER DE 2017

(MILERS D’ EUROS)

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Vegeu nota 2.1.3. Les notes 1 a 42 adjuntes formen part integrant de l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2018


11

Resum financer consolidat

Actiu Nota 31/12/2018 31/12/2017* Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 6 162.799 167.552 Efectiu 16.923 4.780

Saldos en efectiu als bancs centrals - - Altres dipòsits a la vista 145.876 162.772 Actius financers mantinguts per negociar 7 - - Derivats - -

Instruments de patrimoni - - Valors representatius de deute - - Préstecs i bestretes - -

Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats

7 2.724 -

Instruments de patrimoni - -

Valors representatius de deute 2.724 - Préstecs i bestretes - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 7 28.118 14.953 Instruments de patrimoni 28.118 13.974 Valors representatius de deute - 979

Préstecs i bestretes - -

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 8 88.062 62.883 Instruments de patrimoni 2.512 9.398 Valors representatius de deute 85.550 53.485

Préstecs i bestretes - - Actius financers a cost amortitzat 9 390.042 467.998 Valors representatius de deute - - Préstecs i bestretes 390.042 467.998

Derivats - Comptabilitat de cobertures 10 - - Canvis de valor raonable dels elements coberts d'una cartera amb una cobertura del risc de tipus d'interès

- -

Inversions en negocis conjunts i associades 11 17 47 Actius tangibles 12 59.624 59.009 Immobilitzat material 30.808 27.673 Inversions immobiliàries 28.816 31.336

Actius intangibles 13 18.681 16.687 Fons de comerç - - Altres actius intangibles 18.681 16.687

Actius per impostos 22 896 273 Actius per impostos corrents 420 273 Actius per impostos diferits 476 -

Altres actius 14 12.046 28.605 Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda

20 92 92.800

Total Actiu 763.101 910.807


(MILERS D’ EUROS)



12

Passiu

31/12/2018 31/12/2017* 31/12/2018 Passius financers mantinguts per negociar - -

-

Derivats - - Posicions curtes - - Dipòsits - -

Valors representatius de deute emesos - - Altres passius financers - -

Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - - Dipòsits - - Valors representatius de deute emesos - - Altres passius - -

Passius financers a cost amortitzat 15 693.292 741.517 Dipòsits 606.806 642.014 Valors representatius de deute emesos 77.368 83.736

Altres passius financers 9.118 15.767

Derivats - Comptabilitat de cobertures - -

Canvis de valor raonable dels elements coberts d'una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès

- -

Provisions 16 1.740 2.679 Pensions i altres obligacions de prestacions definides post ocupació - -

Altres retribucions als empleats a llarg termini - - Reestructuració - - Qüestions processals i litigis per impostos pendents 1.309 1.798

Compromisos i garanties concedits 245 290 Altres provisions 186 591

Passius per impostos 22 2.540 3.234 Passius per impostos corrents 2.540 3.160 Passius per impostos diferits - 74

Capital social reemborsable a la vista - -

Altres passius 17 15.651 12.668

Passius inclosos en grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per la venda

20 352 86.660

Total Passiu 713.575 846.758

Passiu Nota


(MILERS D’ EUROS)



13

Patrimoni Net Nota 31/12/2018 31/12/2017* ! Capital 18 30.000 30.000 Capital desemborsat 30.000 30.000

Capital no desemborsat exigit - - Prima d'emissió - - Instruments de patrimoni emesos diferents del capital - - Component de patrimoni net dels instruments financers compostos - - Altres instruments de patrimoni emesos - - Altres elements de patrimoni net - - Altre resultat global acumulat 19 (2.133) (855) Elements que no es reclassificaran a resultats (1.489) (341) Guanys o (-) pèrdues actuarials en plans de pensions de prestacions definides - - Actius no corrents en venda i grups alienables d’elements que han estat classificats com mantinguts per a la venda

! - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global

(1.489) (341)

Ineficàcia de les cobertures de valor raonable d’instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis a latre resultat global

! - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (element cobert)

- -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (instrument de cobertura)

- -

Canvis del valor raonable dels passius financers a valor raonable amb canvis a resultats atribuibles a canvis en el risc de crèdit

- -

Elements que poden reclassificar-se a resultats ! (644) (514) Cobertura d'inversions netes en negocis a l'estranger (part efectiva) ! - - Conversió de divises ! - -

Derivats de cobertura. Cobertures de fluxos d'efectiu (part efectiva) ! - - Canvis de valor raonable dels instruments de duete valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global

! (644) (514)

Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per la venda ! - - Participació en altres ingressos i despeses reconeguts en inversions en negocis conjunts i associades

! - -

! Guanys acumulats ! - 16.319 ! Reserves de revalorització ! - -

! Altres reserves 18 19.485 10.232 Reserves o pèrdues acumulades d'inversions en dependents, negocis conjunts i associades ! - - Altres ! 19.485 10.232 ! (-) Accions pròpies ! - - ! Resultats atribuïbles als propietaris de la dominant ! 2.174 8.353 ! (-) Dividends a compte ! - -

! ! !Interessos minoritaris (participacions no dominants) ! - -

! ! Total Patrimoni Net ! 49.526 64.049

! ! !Total Patrimoni Net i Passiu ! 763.101 910.807


(MILERS D’ EUROS)



14

Estat de Resultats Nota 31/12/2018 31/12/2017* ! Ingressos per interessos 26 7.344 8.533

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 1.162 691

Actius financers a cost amortitzat 6.085 7.783 Altres ingressos per interessos 97 59

(Despeses per interessos) 27 (3.770) (5.309) (Despeses per capital social reemborsable a la vista) - - Ingressos per dividends 28 178 35 Ingressos per comissions 29 22.280 25.277 (Despeses per comissions) 30 (1.824) (1.707) Guanys o (-) pèrdues al donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets

31 176 2.848

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 176 2.848

Actius financers a cost amortitzat - - Passius financers a cost amortitzat - - Altres - -

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets 31 (216) (1.975) Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats, nets

- -

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets

31 4.101 3.737

Guanys o (-) pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures, nets - - - Diferències de canvi (guany o (-) pèrdua), netes 31 135 368 Guanys o (-) pèrdues al donar de baixa en comptes actius no financers, nets (209) 4 Altres ingressos d'explotació 1.110 2.277 (Altres despeses d'explotació) (607) 20 TOTAL RESULTAT D'EXPLOTACIÓ, NET 28.698 34.108 (Despeses d'administració) (31.741) (27.688)

(Despeses de personal) 32 (13.822) (12.754)

(Altres despeses d'administració) 33 (17.919) (14.934) (Amortització) 34 (3.313) (3.335) (Provisions o (-) reversió de provisions) 35 1.279 (999)

(Compromisos i garanties concedits) 184 757 (Altres provisions) 1.095 (1.756)

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats)

36 8.311 4.729

(Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global) - - (Actius financers a cost amortitzat ) 8.311 4.729

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'inversions en negocis conjunts i associades)

- -

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'actius no financers)

- -

(Immobilitzat material) - -

(Inversions immobiliàries) - - (Fons de comerç) ! - - (Altres actius intangibles) ! - -

(Altres) ! - - Fons de comerç negatiu reconegut en resultats ! - -

Participació en els guanys o (-) pèrdues de les inversions en dependents, negocis conjunts i associades

! (15) (54)

Guanys o (-) pèrdues procedents d'actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com activitats interrompudes

! 10 -

GUANYS O (-) PÈRDUES ABANS D'IMPOSTOS PROCEDENTS DE LES ACTIVITATS CONTINUADES

! 3.229 6.761

(Despeses o (-) ingressos per impostos sobre els guanys de les activitats continuades)

22 (1.375) 60

GUANYS O (-) PÈRDUES DESPRÉS D'IMPOSTOS PROCEDENTS DE LES ACTIVITATS CONTINUADES

! 1.854 6.821

Guanys o (-) pèrdues després d’impostos procedents d'activitats ininterrompudes

! 320 1.532

Guanys o (-) pèrdues abans d'impostos procedents d'activitats ininterrompudes 20 320 1.532 (Despeses o (-) ingressos per impostos relatius a activitats ininterrompudes) ! - -

GUANYS O (-) PÈRDUES DE L'EXERCICI ! 2.174 8.353 Atribuïbles a interessos minoritaris (participacions no dominants) ! - - Atribuïbles als propietaris de la dominant ! 2.174 8.353


(MILERS D’ EUROS)



15

Estat de Resultat Global ! 31/12/2018 31/12/2017* Guanys o (-) pèrdues de l'exercici 2.174 8.353 Altre resultat global (1.109) (1.747) Elements que no es reclassificaran a resultats (981) - Guanys o (-) pèrdues actuarials en plans de pensions de prestacions definides - - Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda - - Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (1.090) - Guanys o (-) pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures d’instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis a latre resultat global, nets

- -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (element cobert)

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (instrument de cobertura)

- -

Canvis del valor raonable dels passius financers a valor raonable amb canvis a resultats atribuibles a canvis en el risc de crèdit - - Impost sobre els guanys relatiu als elements que no es reclassificaran 109 -

Elements que poden reclassificar-se a resultats (128) (1.747)

Cobertura d'inversions netes en negocis a l'estranger (part efectiva) - - Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzats en el patrimoni net - - Transferit a resultats - - Altres reclassificacions - -

Conversió de divises - -

Guanys o (-) pèrdues per canvi de divises comptabilitzades en el patrimoni net - - Transferit a resultats - - Altres reclassificacions - -

Cobertures de fluxos d'efectiu (part efectiva) - - Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzats en el patrimoni net - - Transferit a resultats - - Transferit a l'import en llibres inicial dels elements coberts - - Altres reclassificacions - -

Instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global (143) (1.941)

Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzats en el patrimoni net 33 907 Transferit a resultats (176) (2.848)

Altres reclassificacions - - Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda - -

Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzats en el patrimoni net - - Transferit a resultats - - Altres reclassificacions - -

Participació en altres ingressos i despeses reconeguts en inversions en negocis conjunts i associades - -

Impost sobre beneficis relatiu a elements que poden reclassificar-se a guanys o (-) pèrdues 15 194 Resultat global total de l'exercici 1.065 6.606 Atribuïble a interessos minoritaris (participacions no dominants) - - Atribuïble als propietaris de la dominant 1.065 6.606


16

Euros (Milers) Capital Altre resultat global acumulat

Guanys acumulats

Altres reserves Resultats atribuïbles als

propietaris de la dominant

Total

Saldo a 1 de gener de 2017* 30.000 892 (648) 10.232 16.967 57.443

Resultat global total de l'exercici - (1.747) - - 8.353 6.606

Transferències entre components del patrimoni net - - 16.967 - (16.967) -

Saldos a 31 de desembre de 2017* 30.000 (855) 16.319 10.232 8.353 64.049

Efectes de la correcció d'errors - - - - - -

Efectes dels canvis en les polítiques comptables - (169) (18.027) - - (18.196)

Saldo a 1 de gener de 2018 30.000 (1.024) (1.708) 10.232 8.353 45.853

Resultat global total de l'exercici - (1.109) - - 2.174 1.065

Altres augments o disminucions del patrimoni net - - 2.608 - - 2.608

Transferències entre components del patrimoni net - - (901) 9.254 (8.353) -

Saldos a 31 de desembre de 2018 30.000 (2.133) - 19.485 2.174 49.526

ESTATS DE SITUACIÓ FINANCERA CONSOLIDATS AL 31 DE DESEMBRE DE 2018 i 2017 i 1DE GENER DE 2017

(MILERS D’ EUROS)


(milers d’euros)


(MILERS D’ EUROS)



17

Nota 31/12/2018 31/12/2017* A) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS D'EXPLOTACIÓ 6.758 5.794 Resultat de l'exercici 16.854 8.353 Ajustaments per obtenir els fluxos d'efectiu de les activitats d'explotació (6.262) (2.080) Amortització 34 3.313 3.335 Altres ajustaments (9.575) (5.415)

Augment/disminució net dels actius d'explotació 23.261 21.109 Actius financers mantinguts per negociar - -

Actius financers no destinats a negociació designats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats

(2.724)

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats (13.164) 7.086 Actius financers designats a valor raonable amb canvis a altre resultat global

(26.457) 53.699

Actius financers a cost amortitzat 62.347 (19.685) Altres actius d'explotació 3.259 (19.991)

Augment/disminució net dels passius d'explotació (25.769) (21.588) Passius financers mantinguts per negociar - - Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - -

Passius financers a cost amortitzat (29.111) (26.548) Altres passius d'explotació 3.342 4.960

Cobraments/Pagaments per impost sobre els guanys (1.326) 385 B) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS D'INVERSIÓ (8.078) (12.939) Pagaments (12.527) (12.939) Actius tangibles 12 (8.582) (3.316) Actius intangibles 13 (3.945) (6.277) Inversions en negocis conjunts i associades - (80)

Actius no corrents i passius classificats com a mantinguts per a la venda - (3.266) Cobraments 4.449 - Actius tangibles 12 4.434 Actius intangibles - - Inversions mantingudes fins a venciment 15 -

Inversions en dependents negocis conjunts i associades - - Actius no corrents i passius classificats com a mantinguts per a la venda - - Combinacions de negoci - -

C) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS DE FINANÇAMENT (3.568) - Pagaments (3.568) - Dividends - -

Passius subordinats - - Amortització d’instruments de patrimoni propi - - Adquisició d’instruments de patrimoni propi - -

Altres pagaments relacionats amb activitats de finançament (3.568) - Cobraments - - Passius subordinats - - Emissió d'instruments de patrimoni propi - - Alienació d'instruments de patrimoni propi - -

Altres cobraments relacionats amb activitats de finançament - - D) EFECTE DE LES VARIACIONS DELS TIPUS DE CANVI 135 368 E) AUGMENT (DISMINUCIÓ) NET DE L'EFECTIU I EQUIVALENTS (A+B+C+D)

(4.753) (6.777)

F) EFECTIU I EQUIVALENTS A L'INICI DEL PERIODE 167.552 174.329 G) EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DEL PERIODE 162.799 167.552 COMPONENTS DE L'EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI

6 162.799 167.552

Efectiu 16.923 4.780

Saldos equivalents a l'efectiu en bancs centrals - - Altres actius financers 145.876 162.772 Menys: descoberts bancaris reintegrables a la vista - -

TOTAL EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI 162.799 167.552


18

1. NATURALESA DEL GRUP, MARC NORMATIU APLICAT EN L’ELABORACIÓ DELS ESTATS FINANCERS I ALTRA INFORMACIÓ

1.1. Naturalesa del Grup

Vall Banc, S.A.U. (d’ara endavant, la ‘Societat Dominant’, el ‘Banc’ o ‘Vall Banc’) és una societat andorrana, l’objecte social de la qual consisteix exclusivament a efectuar tota mena d’operacions que siguin permeses a les entitats bancàries per la legislació vigent en cada moment al Principat d’Andorra. El domicili social de Vall Banc és Avinguda Carlemany 119, d’Escaldes-Engodany. Vall Banc és la societat matriu del Grup Vall Banc (d’ara endavant, el ‘Grup’), en el qual s’integren diverses societats detallades a la nota 2.2, que han estat adquirides el 21 d’abril de 2016, seguint el pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, S.A.U. (d’ara endavant, ‘BPA’).

Com a part integrant del sistema financer andorrà, el Grup està subjecte a la supervisió de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara endavant, l’‘AFA’), autoritat del sistema financer andorrà que exerceix les seves funcions amb independència de l’Administració General, i al compliment de determinada normativa andorrana (notes 39 i 40).

Vall Banc és una societat dependent del fons d’inversió J.C. Flowers IV L.P., gestionat pel grup J.C. Flowers & Co. (nota 18).

Aquests estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2018 han estat formulats pels administradors de Vall Banc, en la reunió del seu Consell d’Administració celebrada el 21 de març de 2019 i s’espera que siguin aprovats pel seu Accionista Únic sense modificacions (nota 1.2 i 4).

1.2. Pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, S.A. i transferència d’actius i passius traspassables a Vall Banc, S.A.U.

De conformitat amb l’article 17.3 de la Llei 8/2015 del 2 d’abril, de mesures urgents per a l’establiment de mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, Vall Banc va ser constituïda com a societat anònima el 17 de juliol de 2015, íntegrament participada per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (d’ara endavant, l’‘AREB’) amb un capital desemborsat de 3.000.000 d’euros. En data 21 d’abril de 2016 el Consell d’Administració de l’AREB va emetre la Resolució per la qual s’adoptaven diferents instruments de resolució relatius a BPA. Per tal que Vall Banc pogués rebre el negoci bancari lícit segregat de BPA, l’AREB vas decidir reforçar-ne el capital social, augmentant-lo fins a 30.000.000 d’euros mitjançant l’emissió de 27.000 noves accions, de 1.000 euros de valor nominal cadascuna, d’idèntica classe i sèrie i, per tant, amb els mateixos drets i valor nominal que les existents i en circulació.


19

De conformitat amb el pla de resolució de BPA, i en exercici de la facultat administrativa que li conferia l’article 52- g) de la Llei 8/2015 a l’AREB, en relació amb l’article 17.1 del mateix cos normatiu, el Consell d’Administració de l’AREB, en data 26 de juny de l’any 2015, va acordar iniciar els tràmits per a la seva creació com a entitat pont destinada a la prestació dels serveis i activitats propis d’una entitat bancària respecte dels actius i passius que li serien transmesos de BPA.

Posteriorment, el 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va seleccionar al fons d’inversió nord-americana J.C. Flowers IV L.P. com a adquirent de Vall Banc, considerant aquesta entitat com la més adient, després d’una estricta avaluació de les condicions proposades a cadascuna de les ofertes presentades en un procés públic de subhasta competitiva dut a terme per l’AREB.

En data 14 de juliol de 2016, l’AREB va traspassar el grup Vall Banc a J.C. Flowers IV L.P. un cop obtingudes les preceptives autoritzacions per part de l’AFA i del Govern d’Andorra en relació amb l’autorització d’inversió estrangera.

Per tal de decidir la part del negoci que era apte per a Vall Banc, l’AREB, amb el suport d’experts en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, va dur a terme una revisió exhaustiva de cadascun dels clients de BPA amb l’objectiu final de disposar de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Vall Banc. Aquest procés de revisió es va basar en una anàlisi de ponderació i avaluació de riscos en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. En concret, aquesta anàlisi es va dur a terme des de dos punts de vista: dinàmic i estàtic, i el mateix es va sustentar en una anàlisi completa de la informació històrica que, al seu moment, va ser facilitada pels clients i de les operacions realitzades per aquests, aplicant els estàndards i les polítiques més elevades, refent l’examen que hauria d’haver-se fet a cadascun d’ells en el moment de la seva admissió com a client de BPA.

El procés de revisió es dugué a terme en tres nivells que es descriuen a continuació de manera resumida:

En primer lloc es va procedir a realitzar una valoració preliminar del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i filtrat de llistes de sancions; per a això, es va realitzar una anàlisi sobre supòsits sancionadors i/o llistes negres a escala nacional i internacional en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Seguidament, es va seguir un programa d’identificació i revisió diligent de clients. Per a això, es va procedir a realitzar una anàlisi del nivell de compliment de la documentació continguda a cadascun dels expedients de cada client en relació amb els requeriments regulatoris i legals d’aplicació; identificació dels clients i compliment d’un nou qüestionari d’identificació, acompanyats de la documentació necessària; es van fer, al seu torn, requeriments de nova informació a l’efecte d’establir el perfil de risc del client en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Finalment, es va dur a terme una revisió millorada i una avaluació final: consistent en una investigació per especialistes per comprovar si el perfil de cada client era acceptable.


20

Com a conclusió d’aquest procés, l’AREB va acordar transmetre el negoci de BPA identificat com a traspassable i en particular de les posicions que eren objecte de transmissió a Vall Banc. El conjunt d’actius i passius que es transmetien de BPA a Vall Banc, valorats a 31 de març de 2016, presentaven un desequilibri patrimonial que justificava el lliurament d’un instrument financer com a contravalor, el qual compensava el desequilibri esmentat per import de 70.000 milers d’euros. El contravalor que es va transmetre a BPA es va concretar en una emissió d’obligacions subordinades necessàriament convertibles en accions ordinàries de nova emissió de Vall Banc (nota 15). Aquestes obligacions foren íntegrament desemborsades per BPA mitjançant la transmissió d’actius i passius i relacions contractuals de BPA a favor de Vall Banc, acordada en virtut de la resolució del 21 d’abril de 2016, del Consell d’Administració de l’AREB.

A continuació es presenta una relació d’aquests actius i passius traspassables:

• Actius, passius i posicions de fora de balanç, dels clients traspassables de BPA calculats a 31 de març de 2016.

• Els contractes de gestió d’actius de clients traspassables de BPA, els contractes de gestió de BPA i BPA Fons i BPA i BPA Assegurances.

• Els actius dipositats en custòdia en comptes fora de balanç de BPA que siguin titularitat de clients traspassables.

• La dipositària de les institucions d’inversió col·lectiva de dret andorrà gestionades per BPA Fons, S.A.U.

• Part dels actius de la cartera pròpia de BPA.

• L’ús dels locals arrendats en què estan situades les oficines transmeses que no són propietat de BPA i respecte dels quals es produirà la seva subrogació o cessió.

• El negoci establert en les oficines transmeses, incloent el relatiu als fons d’inversió i assegurances comercialitzats a través d’aquestes fins el 31 de març de 2016, inclosa l’activitat de mediació en assegurances de vida i de comercialització de plans i fons de pensions desenvolupada per les oficines transmeses a l’empara dels contractes subscrits per BPA o societats íntegrament controlades per aquesta amb BPA Assegurances.

• Les operacions en comptes d’ordre que BPA mantingui amb els clients traspassables de les oficines transmeses fins el 21 d’abril de 2016, la relació de les quals a aquesta data s’inclou a continuació, que BPA haurà d’actualitzar a 31 de març de 2016;

• Els proveïdors de serveis de BPA, i Vall Banc se subrogarà en tots els drets i obligacions dels acords o contractes que formalitzin aquestes relacions professionals.


21

• La posició de caixa de BPA necessària per conciliar el balanç de Vall Banc el 31 de març de 2016.

• Els equips informàtics, mobles, sistemes de comunicació (inclosa la telefonia mòbil), contractes de lísing mobiliaris i immobiliaris, immobles i drets d’utilització d’espais públics o privats, necessaris per al desenvolupament de l’activitat de Vall Banc.

• El llistat de clients traspassables i proveïdors, informes, bases de dades dels clients traspassables i qualsevol altra documentació i informació, en qualsevol suport, relativa al negoci traspassable i les oficines transmeses amb què compti BPA, el llistat de clients traspassables les operacions dels quals es transmeten i les dades corresponents als mateixos, amb indicació de quin client corresponen els codis alfanumèrics amb què s’identifiquen les operacions que integren el negoci traspassable.

• Qualsevol garantia relacionada amb obligacions transmeses a Vall Banc, també es transmet a Vall Banc.

• Tots aquells béns, drets i elements relatius, pertanyents o requerits per a l’ús en el negoci i aquells béns, drets i elements del negoci que són necessaris per al manteniment ordenat de l’activitat del negoci encara que no hagin estat descrits en els apartats anteriors, que no constitueixin exclusions (tal com es defineixen a la Resolució del 21 d’abril de 2016 del Consell d’Administració de l’AREB) i que es trobin en les oficines transmeses, en els serveis centrals i en general a BPA.

• Les accions de BPA Assegurances, S.A.U. que va passar a anomenar-se Vall Banc Assegurances, S.A.U.

• Les accions de BPA Fons, S.A.U. que va passar a anomenar-se Vall Banc Fons, S.A.U.

• La transmissió de les esmentades operacions d’actiu comprèn la de les obligacions, els drets i les garanties accessòries, independentment de la seva naturalesa i el seu abast.

• La transmissió de les operacions de passiu comprèn les domiciliacions que hi pugui haver en els comptes dels respectius clients. Les entitats prestaran la seva màxima col·laboració per atendre les domiciliacions existents, fins i tot d’operacions que conservi l’altra entitat, de manera que s’eviti tot perjudici als clients del negoci traspassat i a elles mateixes.

Vall Banc se subroga en la posició de BPA en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió.

Addicionalment, per raó de l’apartat 14 de l’article 19 de la Llei 8/2015, Vall Banc no serà responsable de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, explotació o gestió dels actius


22

esmentats per l’entitat transmitent. Les contingències existents amb anterioritat a la data de la primera migració seran assumides per BPA.

Posteriorment, i com a seguiment de la continua avaluació de clients de BPA, l’AREB ha procedit al traspàs de préstecs i partides a cobrar i passius financers, de l’anterior clientela de BPA, en les dates següents: 10 d’octubre de 2016, 12 de desembre de 2016, 15 de maig de 2017, 10 de juliol de 2017 i 13 de novembre de 2017, 4 de maig de 2018 i 18 de setembre de 2018. En tots els casos, les diferències entre l’actiu i el passiu traspassat es van suplir amb aportacions d’efectiu entre les dues entitats. A la nota 5 es detalla el tractament comptable que els Administradors de Vall Banc han donat a aquestes operacions.

1.3. Marcnormatiud’informaciófinancera

D’acord amb el Decret del 22 de desembre de 2016, pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà, aquestes han de presentar els seus estats financers corresponents als exercicis que s’inicien a partir de l’1 de gener de 2017 conforme a les Normes Internacionals d’Informació Financera adoptades per la Unió Europea (‘NIIF-UE’) que han estat alhora adoptades per Andorra (‘NIIF-Andorra’).

En aquest sentit, els estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2018 es presenten d’acord amb el que estableixen les Normes Internacionals d’Informació Financera adoptades per la Unió Europea (‘NIIF-UE’) que han estat alhora adoptades per Andorra (‘NIIF-Andorra’) i demés disposicions del marc normatiu d’informació financera que resulten d’aplicació a Andorra.

Amb data 19 de desembre de 2018, el Govern d’Andorra ha aprovat el decret pel qual s’aproven determinades NIIF-UE i es modifica el Decret pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà, de 22 de desembre de 2016. Mitjançant aquest decret, s’adopten les següents normes: NIIF 15 Ingressos procedents de contractes amb clients incloses les modificacions de la NIIF 15, adoptades mitjançant el Reglament 2016/1905 de la Comissió Europea, NIIF 9 Instruments Financers, aclariments de la NIIF 15 Ingressos procedents de contractes amb clients, modificacions de la NIIF 4 (aplicació de la NIIF 9 Instruments Financers amb la NIIF 4 Contractes d’Assegurances), modificacions de la NIC 12 Impost sobre els guanys, modificacions de la NIIF 7 Instruments financers: informació a revelar, millores anuals a les NIIF Cicle 2014-2016, modificacions de la NIIF 2 Classificació i Mesurament de transaccions en pagaments basats en accions, modificacions de la NIC 40 Traspassos de la propietat d’inversió, CINIIF 22 Transaccions en moneda estrangera i contraprestacions anticipades. A les notes 2.4 i 2.5 s’inclou un resum del impactes que l’adopció d’aquestes normes ha suposat.

A la nota 2 es resumeixen els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius aplicats en la preparació dels estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2018.


23

2. BASES DE PRESENTACIÓ, PRINCIPIS I POLÍTIQUES COMPTABLES I CRITERIS DE VALORACIÓ APLICATS

A continuació, es presenta el resum de les principals polítiques i normes de valoració aplicades en l’elaboració d’aquests estats financers consolidats corresponents a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2018 del Grup Vall Banc.

2.1. Bases de presentació

Els estats financers consolidats del Grup Vall Banc s’han elaborat a partir dels registres de comptabilitat mantinguts per Vall Banc i per la resta de societats integrades en el Grup. No obstant això, i com que els principis comptables i els criteris de valoració aplicats en la preparació d’aquests estats financers consolidats poden diferir dels emprats per alguna de les societats que s’hi integren, en el procés de consolidació s’han introduït els ajustos i reclassificacions necessaris per homogeneïtzar entre si aquests principis i criteris, així com per adequar-los al marc normatiu aplicat pel Grup.

2.1.1. Imatge fidel

Els estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2018 s’han elaborat tenint en compte tots els principis i normes comptables i els criteris de valoració obligatoris aplicables de manera que mostren, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni consolidat i de la situació financera consolidada de Vall Banc, S.A.U. i Societats Dependents a 31 de desembre de 2018, així com dels resultats consolidats de les seves operacions i dels seus fluxos d’efectiu consolidats corresponents a l’exercici anual finalitzat en aquesta data, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera que resulta d’aplicació esmentat anteriorment i, en particular, amb els principis i criteris comptables que conté.


24

2.1.2 Divisa funcional del Grup

La divisa funcional del Grup és la moneda en què es realitzen la majoria de les transaccions i, per tant, és la utilitzada en la presentació d’aquests estats financers consolidats: l’euro. A 31 de desembre de 2018 s’han emprat els tipus de canvi publicats per l’Associació de Bancs Andorrans (‘ABA’), que es presenten a continuació:

2.1.3 Comparació de la informació

Conforme exigeix la normativa vigent, la informació continguda en els estats financers consolidats referida a l’exercici 2017 es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius amb la informació relativa a l’exercici 2018 i, per tant, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2018.

Segons s’explica a la nota 2.5, en els presents estats financers consolidats s’han modificat els models comparatius de l’estat de situació financera consolidat, l’estat de resultats consolidat, l’estat d’altre resultat global consolidat, l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat i l’estat de fluxos d’efectiu consolidat per tal d’adaptar-los als canvis normatius establerts per la NIIF 9 Instruments Financers. Així, cal considerar que aquests difereixen dels inclosos en els estats financers consolidats corresponents a l’exercici acabat el 31 de desembre de 2017.

2.2 Principi de consolidació

2.2.1 Combinacions de Negocis

Es consideren combinacions de negocis aquelles operacions mitjançant les quals es produeix la unió de dues o més entitats o unitats econòmiques en una única entitat o grup de societats.

Divisa Tipus de canvi

Dòlar USA 1,146

Lliures esterlines 0,906

Iens japonesos 126,59

Francs suïssos 1,130


25

Aquelles combinacions de negocis realitzades per les quals el Grup adquireix el control d’una entitat es registren comptablement de la següent manera:

– El Grup procedeix a estimar el cost de la combinació de negocis, que normalment es correspon amb la contraprestació lliurada, definit com el valor raonable en la data d’adquisició dels actius lliurats, dels passius incorreguts enfront dels antics propietaris del negoci adquirit i dels instruments de capital emesos, si s’escau, per l’entitat adquirent. En aquells casos en què l’import de la contraprestació que s’ha de lliurar no estigui definitivament tancat en la data d’adquisició sinó que depengui d’esdeveniments futurs, qualsevol contraprestació contingent és reconeguda com a part de la contraprestació lliurada i mesurada pel seu valor raonable en la data d’adquisició; així mateix, els costos associats a l’operació no formen, a aquests efectes, part del cost de la combinació de negocis.

– S’estima el valor raonable dels actius, passius i passius contingents de l’entitat o negoci adquirit, inclosos aquells actius intangibles que poguessin no estar registrats per l’entitat adquirida, els quals s’incorporen a l’estat de situació financera per aquests valors, així com l’import dels interessos minoritaris i el valor raonable de les participacions prèvies en l’adquirida.

– La diferència entre aquests conceptes es registra com a Fons de Comerç en el cas que sigui negativa. En el cas que aquesta diferència sigui positiva, es registra a l’epígraf ‘Diferència negativa en combinacions de negocis’ de l’estat de resultats consolidat.

El fons de comerç només es mesura i registra un cop en adquirir el control d’un negoci.

El valor del fons de comerç (positiu) no s’amortitza, sinó que en cada tancament anual es procedeix al seu anàlisi per tal de determinar-ne la vigència i ajustar el seu valor en llibres.

Els fons de comerç que en alguna revisió anual es determini que ja no aporten valor al Grup i, conseqüentment, s’ajustin el seu valor a zero, no tornaran a ser reavaluats.

2.2.2 Entitats dependents

Es consideren entitats dependents aquelles sobre les quals el Grup té capacitat per exercir control, d’acord amb la NIIF10; el Grup controla una entitat quan està exposat, o té dret, a rendiments variables procedents de la implicació en l’entitat participada i té la capacitat d’influir en aquests rendiments a través del seu poder sobre l’entitat participada.

En termes generals, es considerarà que es té control sobre aquelles entitats en les que el Banc o alguna entitat del Grup disposi d’un 50% o més del seu capital social i pugui controlar significativament les decisions d’aquestes.


26

Els estats financers de les entitats dependents es consoliden amb els del Grup per aplicació del mètode d’integració global. Conseqüentment, tots els saldos i efectes de les transaccions efectuades entre les societats consolidades s’eliminen en el procés de consolidació.

En el moment de l’adquisició del control d’una societat dependent, els seus actius, passius i passius contingents es registren als seus valors raonables en la data d’adquisició. Les diferències positives entre el cost d’adquisició i els valors raonables dels actius nets identificables adquirits es reconeixen com a fons de comerç. Les diferències negatives s’imputen a resultats en la data d’adquisició.

Addicionalment, la participació de tercers en el patrimoni del Grup es presenta a l’epígraf «Interessos minoritaris» de l’estat de situació financera. Els resultats de l’exercici es presenten a l’epígraf «Resultat atribuït a interessos minoritaris» de l’estat de resultats consolidat.

2.2.3 Participació en negocis conjunts

Es consideren negocis conjunts els que, no sent entitats dependents, estan controlats conjuntament per dues o més entitats no vinculades entre si. Això s’evidencia mitjançant acords contractuals en virtut dels quals dues o més entitats participen en entitats de manera que les decisions sobre les activitats rellevants requereixen el consentiment unànime de totes les entitats que comparteixen el control.

En l’estat de situació financera consolidat, les entitats multigrup es valoren pel mètode de la participació; és a dir, per la fracció del seu net patrimonial que representa la participació del Grup en el seu capital, un cop considerats els dividends percebuts d’aquestes i altres eliminacions patrimonials. En el cas de transaccions amb una entitat multigrup, les pèrdues o guanys corresponents s’eliminen en el percentatge de participació del Grup en el seu capital.

Actualment l’entitat no manté participacions en negocis conjunts.

2.2.4 Entitats associades

Són entitats sobre les quals el Grup té capacitat per exercir una influència significativa, encara que no control o control conjunt. Es presumeix que el Grup exerceix influència significativa si posseeix el 20% o més del poder de vot de l’entitat participada.

En l’estat de situació financera consolidat, les entitats associades es valoren pel mètode de la participació, és a dir, per la fracció del seu net patrimonial que representa la participació del Grup en el seu capital, un cop considerats els dividends percebuts de les mateixes i altres eliminacions patrimonials. En el cas de transaccions amb una entitat associada, les pèrdues o guanys corresponents s’eliminen en el percentatge de participació del Grup en el seu capital.


27

2.2.5 Canvis en els nivells de participació mantinguts en societats dependents

Les adquisicions i alienacions que no donen lloc a un canvi de control es comptabilitzen com a operacions patrimonials, no reconeixent pèrdua ni guany a l’estat de resultats consolidat i no tornant a valorar el fons de comerç inicialment reconegut. La diferència entre la contraprestació lliurada o rebuda i la disminució o augment dels interessos minoritaris, respectivament, es reconeix en el compte de reserves.

Igualment, quan es perd el control d’una societat dependent, els actius, passius i interessos minoritaris així com altres partides que poguessin estar reconegudes en ajustos per valoració d’aquesta societat es donen de baixa de l’estat de situació financera consolidat, registrant el valor raonable de la contraprestació rebuda així com de qualsevol inversió romanent. La diferència entre aquests imports es reconeix a l’estat de resultats consolidat.

2.2.6 Pèrdua de Control

Quan ocorre pèrdua de control, el Grup dóna de baixa en comptes els actius i passius de la subsidiària, les participacions no controlades i els altres components de patrimoni relacionats amb la mateixa.

Qualsevol guany o pèrdua que resulti de la pèrdua de control es reconeix a l’estat de resultats. Si el Grup reté alguna participació en l’entitat dependent anterior, aquesta serà valoritzada al seu valor raonable en la data en què es perdi el control. Posteriorment es comptabilitza com a inversió comptabilitzada sota el mètode de participació o d’acord amb la política comptable del Grup per a instruments financers depenent del nivell d’influència retingut.

2.2.7 Transaccions eliminades en la consolidació

Els saldos i transaccions entre entitats consolidades i els ingressos o despeses (excepte per guanys o pèrdues de transaccions en moneda estrangera) de transaccions entre entitats consolidades, són eliminats durant la preparació dels estats financers consolidats. Les pèrdues no realitzades són eliminades de la mateixa manera que els guanys no realitzades, però només en la mesura que no hi hagi evidència de deteriorament.

2.2.8 Administració de Fons

El Grup gestiona i administra actius mantinguts en fons comuns d’inversió i altres mitjans d’inversió a nom dels inversors. Els estats financers d’aquestes entitats no es consolidaran amb els comptes del Grup excepte en els casos en que el Grup tingui el control efectiu del Fons.


28

En els casos en que la participació directa o indirecta del Grup en un fons suposi més d’un 20% del patrimoni del fons, s’analitzarà individualment la existència o no d’un control efectiu sobre la capacitat d’influència del Grup en la presa de decisions del Fons. En aquest sentit, l’existència d’unes polítiques d’inversió formalment fixades en la definició de les característiques del Fons pot fer pressuposar que el Grup no té una influència efectiva en el fons, fins i tot en casos en que disposes d’una participació en el mateix superior al 50%.

2.2.9 Actius i passius no corrents disponibles per a la venda

Les participacions en societats, que siguin entitats dependents o associades, que el Grup determini que es troben disponibles per a la venda s’integraran presentant el valor raonable agregat de tots els seus actius en la línia de ‘Actius no corrents disponibles per a la venda’, i de tots els seus passius associats a la línia de ‘Passius relacionats amb altres actius disponibles per a la venda’. El patrimoni net de la societat participada es consolidarà amb el patrimoni del Grup. D’aquesta forma, els resultats de l’exercici i els altres components del capital d’aquestes societats donaran lloc a resultats de l’exercici i reserves de consolidació, respectivament.

2.2.10 Entitats consolidades

Aquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents:

Societat Domicili Activitat Consolidació % de participació Capital i reserves

Resultat de l'exercici

Dividends a compte

Total fons

propis Vall Banc Fons, S.A.U.

Andorra Gestora d’organismes d’inversió col lectiva

Integració global 100%

3.017

6.729

(5.000)

4.746

Vall Banc Assegurances, S.A.U.

Andorra

Assegurances Integració global 100%

4.417

320

-

4.736

Serveis i mitjans de pagament s. XXI, S.A. (1)

Andorra Serveis i mitjans de pagament

Posada en equivalència 20%

640 (74)

- 86

(1) Dades provisionals a 31 de desembre de 2018.

A continuació, s’inclou una breu descripció de l’objecte de les societats a 31 de desembre de 2018: Vall Banc Fons, S.A.U. és una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva. Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i control de l’AFA. Vall Banc Assegurances, S.A.U. és una societat d’assegurances domiciliada a Andorra de la branca vida en totes les seves modalitats (veure nota 20). Serveis i Mitjans de Pagament s.XXI, S.A. és una entitat dedicada a la presentació de serveis vinculats a l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.


29

2.3 Resum de les polítiques comptables

2.3.1 Moneda estrangera

Transaccions en moneda estrangera

La conversió a euros dels saldos en moneda estrangera es realitza, en funció del tipus d’actius, de la següent manera:

– Les partides no monetàries valorades al seu cost històric es converteixen a la moneda funcional al tipus de canvi de la data de la seva adquisició.

– Les partides no monetàries valorades al seu valor raonable es converteixen a la moneda funcional al tipus de canvi de la data en que es va determinar el seu valor raonable.

– Les partides monetàries expressades en moneda estrangera es converteixen en euros aplicant el tipus de canvi a cada data de tancament.

Registre de les diferències de canvi

Les diferències de canvi que es produeixen en convertir els saldos denominats en moneda estrangera a euros es registren, generalment, pel seu import net, a l’epígraf ‘Diferències de canvi [guanys o (-) pèrdues], nets’, de l’estat de resultats, a excepció de les diferències de canvi sorgides en instruments financers classificats al seu valor raonable amb canvis a pèrdues i guanys, les quals es registren al compte de pèrdues i guanys sense diferenciar-les de la resta de variacions que pugui patir el seu valor raonable a l’epígraf ‘Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per a negociar, nets’ o ‘Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets’.

No obstant, es registren a l’epígraf del patrimoni net ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se en resultats – Conversió de divises’ de l’estat de situació financera consolidat fins el moment en que aquestes es realitzin, les diferències de canvi sorgides a partides no monetàries que el seu valor raonable s’ajusta amb contrapartida a patrimoni net.


30

2.3.2 Instruments financers

Definicions

Un instrument financer és un contracte que dóna lloc a un actiu financer en una entitat i, simultàniament, a un passiu financer o instrument de capital en una altra entitat. Un instrument de capital o de patrimoni net és un negoci jurídic que evidencia una participació residual en els actius de l’entitat que l’emet un cop deduïts tots els seus passius.

Un derivat és un instrument financer o un altre contracte que compleix les tres característiques següents:

– El seu valor canvia en resposta als canvis en una taxa d’interès especificada, al preu d’un instrument financer, en el d’una matèria primera cotitzada, en una taxa de canvi, en un índex de preus o de taxes d’interès, en una qualificació o índex de caràcter creditici o en funció d’una altra variable, que en el cas de no ser financera no sigui específica per a una de les parts del contracte (de vegades s’anomena «subjacent» a aquesta variable)

– No requereix una inversió inicial neta, o només obliga a realitzar una inversió inicial neta inferior a la que es requeriria per a altres tipus de contractes, en els quals es podria esperar una resposta similar davant canvis en les condicions de mercat; i

– Es liquidarà en una data futura.

Els instruments financers híbrids són contractes que inclouen simultàniament un contracte principal diferent d’un derivat juntament amb un derivat financer, anomenat derivat implícit, que no és individualment transferible i que té l’efecte que alguns dels fluxos d’efectiu del contracte híbrid varien de la mateixa manera que ho faria el derivat implícit considerat aïlladament. Els instruments financers compostos són contractes que pel seu emissor generen simultàniament un passiu financer i un instrument de capital propi (com per exemple, les obligacions convertibles que atorguen al seu tenidor el dret a convertir-les en instruments de capital de l’entitat emissora).

Les obligacions subordinades emeses son comptabilitzades pel Grup com instruments de deute.

Les operacions assenyalades a continuació no es tracten, a efectes comptables, com a instruments financers:

– Les participacions en entitats associades i multigrup.

– Els drets i obligacions sorgits com a conseqüència de plans de prestacions per als empleats.

– Els drets i obligacions sorgits dels contractes d’assegurança.


31

Classificació dels actius i passius financers (política comptable a partir de l’1 de gener de 2018)

Els actius financers es presenten agrupats, en primer lloc, dins de les diferents categories en què es classifiquen a l’efecte de la seva gestió i valoració, llevat que s’hagin de presentar com a ‘Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats’, o corresponguin a ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’, ‘Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès’, ‘Derivats – Comptabilitat de cobertures’ i ‘Inversions en negocis conjunts i associades’, que es mostren de forma independent. Aquestes categories són:

– Actius financers a cost amortitzat: els actius financers classificats en aquesta categoria presenten condicions contractuals que donen lloc a fluxos d’efectiu que corresponen únicament a pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent, i que es gestionen sota un model de negoci, l’objectiu del qual és mantenir aquests actius per rebre els fluxos d’efectiu contractuals. En aquesta categoria s’inclouen, sempre que els actius es gestionin sota el model de negoci de rebre els seus fluxos contractuals, els valors representatius de deute, el finançament prestat a tercers amb origen en les activitats típiques de crèdit i préstec i els deutes contrets amb el Grup per compradors de béns i pels usuaris dels serveis que presta, sempre que els seus fluxos d’efectiu representin únicament pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent. També s’inclouen les operacions d’arrendament financer en les quals el Grup actui com a arrendador.

– Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global: s’inclouen en aquesta categoria els valors representatius de deute les condicions contractuals dels quals responguin únicament a pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent, que es gestionen sota un model de negoci que tingui per objectiu mantenir aquests actius per cobrar els fluxos d’efectiu contractuals i, alhora, generar fluxos d’efectiu a través de la seva venda. Així mateix, s’inclouen instruments de patrimoni net corresponents a entitats que no siguin dependents, negocis conjunts o associades, desginats voluntàriament i de forma irrevocable en aquesta cartera, que no hagin de classificar-se com a mantinguts per negociar.

– Actius financers mantinguts per negociar: s’inclouen en aquesta categoria aquells actius que s’adquireixen amb l’objectiu de realitzar-se a curt termini, o que siguin part d’una cartera d’instruments financers indentificats i gestionats conjuntament, per als quals hi hagi evidència d’actuacions recents per obtenir guanys a curt termini, així com els instruments derivats que no hagin estat designats com instruments de cobertura, inclosos aquelles segregats de passius financers híbrids.

– Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resutlats: s’inclouen els instruments de deute que no poden classificar-se com a cost amortitzat o a valor raonable amb canvis a altre resultat global, atès que, per les seves condicions contractuals, els fluxos d’efectiu que generen no són únicament pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent. També s’inclouen les inversions


32

en instruments de patrimoni net, corresponents a entitats que no siguin dependents, negocis conjunts o associades, que no hagin de classificar-se a la cartera de negociació i que no s’hagin designat vonluntàriament, a l’inici i de forma irrevocable, a valor raonable amb canvis a altre resultat global.

– Passius financers mantinguts per negociar: s’inclouen aquells passius que s’han emès amb la intenció de readquirir-los en un futur pròxim, o que siguin part d’una cartera d’instruments financers indentificats i gestionats conjuntament, per als quals hi hagi evidència d’actuacions recents per obtenir guanys a curt termini; les posicions curtes de valors fruit de vendes d’actius adquirits temporalment amb pacte de retrocessió no opcional, de valors rebuts en préstec o en garantia amb dret de venda i els instruments derivats que no hagin estat designats com instruments de cobertura, inclosos aquelles segregats de passius financers híbrids.

– Actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats: s’inclouen, entre d’altres, aquells instruments financers designats voluntàriament a l’inici i de forma irrevocable a valor raonable amb canvis a resultat si, en fer-ho, s’elimina o redueix significativament assimetries comptables, així com aquells instruments híbrids híbrids simultàniament per un derivat implícit i per un passiu financer principal que, no formant part de la cartera de negociació, compleix els requisits per comptabilitzar de forma separada el derivat implícit i l’instruments financer princial.

– Passius financers a cost amortitzat: s’inclouen aquells passius financers que no s’han inclòs a cap de les categories anteriors. Els passius financers emesos pel Grup que, tenint la naturalesa jurídica de capital, no reuneixen les condicions per poder classifciar-se com a patrimoni net es tracten comptablement com la resta de passius financers classificats a cost amortitzat, i es registren a l’epígraf ‘Passius financers a cost amortitzat – Valors representatius de deute emesos’. En aquesta cartera també es registren els passius financers procedents de les emissions de bons contingentment convertibles en accions ordinàries.

A efectes de classificar els actius financers en les carteres anteriors, el Grup ha considerat les següents condicions:

– Avaluació dels models de negoci: el model de negoci representa la forma en què el Grup gestiona els seus actius financers per generar fluxos d’efectiu. L’evaluació del model de negoci dels diferents actius financers registrats a l’estat de situació financera es duu a terme al nivell que millor reflexa la forma en què es gestionen conjuntament els Bancs d’actius financers per assolir un objectiu concret. Per tant, l’avaluació no es realitza sobre cada instrument individual, sinó a un nivell d’agregació més elevat, sobre la base dels següents factors:

o La manera en què s’avaluen i es comuniquen a la Direcció els resultats del model de negoci i dels actius financers sobre els quals s’aplica.


33

o Els riscs que afecten els resultats del model de negoci i la manera en què aquests riscs es gestionen.

o La manera en què es retribueix als gestors i a la Direcció encarregats d’aquests models de negoci.

– Característiques contractuals dels fluxos d’efectiu: el segon pas en el procés de classificació dels actius financers que duu a terme el Grup és l’avaluació de si els fluxos d’efectiu contractuals que són només pagaments de principal i interessos sobre l’import del principal pendent són coherents amb un acord de préstec bàsic.

En un acord de préstec bàsic, els elements més significatius de l’interés són, generalment, la contraprestació pel valor temporal del diner i el risc de crèdit, que també inclou la contraprestació per altres riscs (per exemple, el risc de liquiditat) i pels costos.

Per contra, una característica dels fluxos d’efectiu contractuals que tingués un efecte més que mínim sobre els fluxos de l’actiu o fos una característica certa dels fluxos d’efectiu, i que introduís una exposició al risc o volatilitat no relacionada amb un acord de préstec bàsic, no donaria lloc a fluxos d’efectiu contractuals que siguin només pagaments de principal i d’interessos sobre l’import de principal pendent.

El Grup ha definit els següents models de negoci:

– Mantenir actius amb la finalitat d’obtenir els fluxos d’efectiu contractuals, l’objectiu del qual es mantenir els actius financers fins el seu venciment per cobrar els fluxos d’efectiu contractuals. Es permeten algunes vendes que, en tot cas, han de ser poc significatives i poc freqüents o aquelles que, independentment de la freqüència i el valor, es produeixin per un increment del risc de crèdit dels actius. Aquests actius financers es registren valorats a cost amortitzat.

– Mantenir actius amb la finalitat de cobrar els fluxos contractuals i vendre’ls, l’objectiu del qual és mantenir actius financers fins el venciment, però també vendre’ls per cobrar tant els fluxos d’efectiu contractuals derivats de la venda. Aquests actius financers es registren valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global.

– Mantenir per vendre, l’objectiu del qual és la gestió dels actius financers per tal d’obtenir fluxos d’efectiu mitjançant la venda. Aquests actius financers es registren valorats a valor raonable amb canvis a resultat.

En aquest sentit, únicament quan es produeixi un cambi en el model de negoci per a la gestió d’actius financers, el Grup reclassificarà els instruments de deute afectats, sobre la base que, un canvi de model de negoci té la consideració d’excepcional o poc freqüent.


34

Els actius financers s’inclouen, a efectes de la seva presentació, segons la seva naturalesa en l’estat de situació financera, en les següents partides:

– Efectiu i saldos en efectiu en bancs centrals: Saldos en efectiu i saldos deutors amb disponibilitat immediata amb origen en dipòsits mantinguts a l’AFA i en altres bancs centrals.

– Derivats: Inclou el valor raonable a favor del Grup dels derivats financers que no formin part de cobertures comptables, inclosos els derivats implícits segregats d’instruments financers híbrids.

– Instruments de patrimoni: Instruments financers emesos per altres entitats, com ara accions, que tenen la naturalesa d’instruments de capital per a l’emissor, llevat que es tracti de participacions en entitats dependents, multigrup i associades. En aquesta partida s’inclouen les participacions en fons d’inversió.

– Valors representatius de deute: obligacions i altres valors que reconeguin un deute per al seu emissor, que meriten una remuneració consistent en un interès, i instrumentats en títols o en anotacions en compte.

– Préstecs i bestretes: Saldos deutors de tots els crèdits o préstecs concedits per l’Entitat excepte els instrumentats en valors, drets de cobrament de les operacions d’arrendament financer així com altres saldos deutors de naturalesa financera a favor de Vall Banc. Es classifiquen en funció del sector institucional al qual pertanyi el deutor en:

o Dipòsits en entitats de crèdit: Crèdits de qualsevol naturalesa, inclosos els dipòsits i operacions del mercat monetari, a nom d’entitats de crèdit.

o Crèdit a la clientela: Recull els restants crèdits.

– Derivats (Comptabilitat de cobertures): Inclou el valor raonable a favor del Grup dels derivats designats com a instruments de cobertura comptable.

– Canvis del valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura del risc de tipus d’interès: imports abonats a l’estat de resultats amb origen en la valoració de les carteres d’instruments financers que es troben eficaçment coberts del risc de tipus d’interès mitjançant derivats de cobertura de valor raonable.

Per la seva banda, els passius financers s’inclouen, a efectes de la seva presentació segons la seva naturalesa en l’estat de situació financera, en les següents partides:

– Derivats: Inclou el valor raonable en contra del Grup dels derivats financers que no formin part de cobertures comptables, inclosos els derivats implícits segregats d’instruments financers híbrids.

– Posicions curtes: Import dels passius financers originats per la venda en ferm d’actius financers adquirits temporalment o rebuts en préstec.


35

– Dipòsits: Inclou els imports dels saldos reemborsables rebuts en efectiu pel Grup, excepte els instruments que tinguin naturalesa de passius subordinats. També inclou les fiances i consignacions en efectiu rebudes l’import es pugui invertir lliurement. Els dipòsits es classifiquen en funció del sector institucional al qual pertanyi el creditor en:

o Dipòsits de bancs centrals: Dipòsits de qualsevol naturalesa inclosos els crèdits rebuts i operacions del mercat monetari rebudes de l’AFA o altres bancs centrals.

o Dipòsits d’entitats de crèdit: Dipòsits de qualsevol naturalesa, inclosos els crèdits rebuts i operacions del mercat monetari a nom d’entitats de crèdit.

o Dipòsits de la clientela: Recull els restants dipòsits, inclòs l’import de les operacions del mercat monetari realitzades a través d’entitats de contrapartida central.

– Passius subordinats: Import dels finançaments rebuts que, a efectes de prelació de crèdits, se situen darrere dels creditors comuns. Inclou, així mateix, l’import dels instruments financers emesos per l’Entitat que, tenint la naturalesa jurídica de capital, no compleixen els requisits per qualificar-se com patrimoni net, com ara determinades accions preferents emeses.

– Altres passius financers: Inclou l’import de les obligacions a pagar amb naturalesa de passius financers no incloses en altres partides i els passius per contractes de garantia financera, tret que s’hagin classificat com a dubtosos.

– Derivats (Comptabilitat de cobertures): Inclou el valor raonable en contra de l’Entitat dels derivats designats com a instruments de cobertura en cobertures comptables.

– Canvis del valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura del risc de tipus d’interès: imports carregats a l’estat de resultats amb origen en la valoració de les carteres d’instruments financers que es troben eficaçment coberts del risc de tipus d’ interès mitjançant derivats de cobertura de valor raonable.

Classificació dels actius financers (política comptable en vigor fins el 31 de desembre de 2017)

Els actius financers es presenten agrupats, en primer lloc, dins de les diferents categories en què es classifiquen a l’efecte de la seva gestió i valoració, llevat que s’hagin de presentar com a ‘Actius no corrents mantinguts per a la venda’, o corresponguin a ‘Efectiu i saldos en efectiu en bancs centrals’, ‘Ajustos a actius financers per cobertures’, ‘Derivats de cobertura’ i ‘Inversions en negocis conjunts i associades’, que es mostren de forma independent.


36

Els actius financers s’inclouen a l’efecte de la seva valoració en alguna de les següents carteres:

– Cartera de negociació (a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys): Actius financers adquirits amb l’objecte de beneficiar-se a curt termini de les variacions que experimentin els seus preus o amb les diferències existents entre els seus preus de compra i venda i els derivats financers que no es consideren de cobertura comptable.

– Altres actius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys: Actius financers, que no formant part de la cartera de negociació, s’inclouen en aquesta cartera a fi d’obtenir informació més rellevant bé perquè amb això s’eliminen o redueixen significativament inconsistències en el reconeixement o valoració (també denominades asimetries comptables) que sorgirien en la valoració d’actius o passius o pel reconeixement dels seus guanys o pèrdues amb diferents criteris, bé perquè hi hagi un grup d’actius financers, o d’actius i passius financers, que es gestionin i el seu rendiment s’avaluï sobre la base del seu valor raonable, d’acord amb una estratègia de gestió del risc o d’inversió documentada i es faciliti informació d’aquest grup també sobre la base de valor raonable al personal clau de la direcció del grup. Els actius financers només es poden incloure en aquesta cartera en la data de la seva adquisició o en la seva data originària.

– Actius financers disponibles per a la venda: Valors representatius de deute no classificats com a cartera d’inversió a venciment, préstecs i comptes a cobrar o altres actius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, i els Instruments de capital emesos per entitats diferents de les dependents, associades o multigrup, sempre que no s’hagin considerat com Cartera de negociació o com altres actius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.

– Préstecs i comptes a cobrar: Recullen la inversió procedent de l’activitat típica de crèdit, com ara els imports efectius disposats i pendents d’amortitzar pels clients en concepte de préstecs o els dipòsits prestats a altres entitats, qualsevol que sigui la seva instrumentació jurídica, i els valors representatius de deute no cotitzats, així com els deutes contrets pels compradors de béns o usuaris de serveis, que constitueixin part del negoci del Grup. En termes generals, és intenció del Grup mantenir els préstecs i crèdits que tenen concedits fins al seu venciment final, raó per la qual es presenten en l’estat de situació financera consolidat pel seu cost amortitzat, el qual recull les correccions que cal introduir per reflectir les pèrdues estimades en la seva recuperació.

– Cartera d’inversió a venciment: valors representatius de deute que tenen una data de venciment precisa i donen lloc a pagaments en data i per quanties fixes o determinables i sobre els quals es té la intenció i capacitat demostrada de mantenir-los fins al venciment.

Els ‘Préstecs i comptes a cobrar’ s’identifiquen per la naturalesa dels contractes que els originen inclouen, entre altres, els préstecs, crèdits, descoberts, efectes descomptats, deute per targetes de crèdit, dipòsits cedits i avals emesos (pel seu valor raonable).


37

Els actius financers s’inclouen, a efectes de la seva presentació, segons la seva naturalesa en l’estat de situació financera consolidat, en les següents partides:

– Efectiu i saldos en efectiu en bancs centrals: Saldos en efectiu i saldos deutors amb disponibilitat immediata amb origen en dipòsits mantinguts a l’AFA i en altres bancs centrals.

– Derivats: Inclou el valor raonable a favor del Grup dels derivats financers que no formin part de cobertures comptables, inclosos els derivats implícits segregats d’instruments financers híbrids.

– Instruments de patrimoni: Instruments financers emesos per altres entitats, com ara accions, que tenen la naturalesa d’instruments de capital per a l’emissor, llevat que es tracti de participacions en entitats dependents, multigrup i associades. En aquesta partida s’inclouen les participacions en fons d’inversió.

– Valors representatius de deute: obligacions i altres valors que reconeguin un deute per al seu emissor, que meriten una remuneració consistent en un interès, i instrumentats en títols o en anotacions en compte.

– Préstecs i bestretes: Saldos deutors de tots els crèdits o préstecs concedits pel Grup excepte els instrumentats en valors, drets de cobrament de les operacions d’arrendament financer així com altres saldos deutors de naturalesa financera a favor del Grup. Es classifiquen en funció del sector institucional al qual pertanyi el deutor en:

o Dipòsits en entitats de crèdit: Crèdits de qualsevol naturalesa, inclosos els dipòsits i operacions del mercat monetari, a nom d’entitats de crèdit.

o Crèdit a la clientela: Recull els restants crèdits.

– Derivats (Comptabilitat de cobertures): Inclou el valor raonable a favor del Grup dels derivats designats com a instruments de cobertura comptable.

– Canvis del valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura del risc de tipus d’interès: imports abonats a l’estat de resultats consolidat amb origen en la valoració de les carteres d’instruments financers que es troben eficaçment coberts del risc de tipus d’interès mitjançant derivats de cobertura de valor raonable.

Classificació dels passius financers (política comptable en vigor fins el 31 de desembre de 2017)

Els passius financers es presenten agrupats, en primer lloc, dins de les diferents categories en què es classifiquen a l’efecte de la seva gestió i valoració, llevat que s’hagin de presentar com Passius associats amb actius no corrents mantinguts per a la venda, o corresponguin a Derivats de cobertura, Ajustos a passius financers per cobertures, que es mostren de forma independent.


38

Els passius financers s’inclouen a l’efecte de la seva valoració en alguna de les següents carteres:

– Cartera de negociació (a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys): Passius financers emesos, incorreguts o assumits, amb l’objectiu de beneficiar-se a curt termini de les variacions que experimentin els seus preus o amb les diferències existents entre els seus preus de compra i venda així com els derivats financers que no es consideren de cobertura comptable, i els passius financers originats per la venda en ferm d’actius financers adquirits temporalment o rebuts en préstec (posicions curtes de valors).

– Altres passius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys: S’inclouen passius financers en aquesta categoria quan s’obtingui informació més rellevant bé perquè amb això s’eliminen o redueixen significativament inconsistències en el reconeixement o valoració (també denominades asimetries comptables) que sorgirien en la valoració d’actius o passius o pel reconeixement dels seus guanys o pèrdues amb diferents criteris, bé perquè hi hagi un grup de passius financers, o d’actius i passius financers que es gestionin i el seu rendiment s’avaluï sobre la base del seu valor raonable , d’acord amb una estratègia de gestió del risc o d’inversió documentada i es faciliti informació d’aquest grup també sobre la base de valor raonable al personal clau de la direcció del grup. Els passius només es poden incloure en aquesta cartera en la data en què s’emeten o s’originen.

– Passius financers a cost amortitzat: Passius financers que no s’inclouen en cap de les categories anteriors i que responen a les activitats típiques de captació de fons de les entitats financeres, qualsevol que sigui la seva forma d’instrumentalització i el seu termini de venciment.

Els passius financers s’inclouen, a efectes de la seva presentació segons la seva naturalesa en l’estat de situació financera consolidat, en les següents partides:

– Derivats: Inclou el valor raonable en contra del Grup dels derivats financers que no formin part de cobertures comptables, inclosos els derivats implícits segregats d’instruments financers híbrids.

– Posicions curtes: Import dels passius financers originats per la venda en ferm d’actius financers adquirits temporalment o rebuts en préstec.

– Dipòsits: Inclou els imports dels saldos reemborsables rebuts en efectiu per l’entitat, excepte els instruments que tinguin naturalesa de passius subordinats. També inclou les fiances i consignacions en efectiu rebudes l’import es pugui invertir lliurement. Els dipòsits es classifiquen en funció del sector institucional al qual pertanyi el creditor en:

o Dipòsits de bancs centrals: Dipòsits de qualsevol naturalesa inclosos els crèdits rebuts i operacions del mercat monetari rebudes de l’AFA o altres bancs centrals.


39

o Dipòsits d’entitats de crèdit: Dipòsits de qualsevol naturalesa, inclosos els crèdits rebuts i operacions del mercat monetari a nom d’entitats de crèdit.

o Dipòsits de la clientela: Recull els restants dipòsits, inclòs l’import de les operacions del mercat monetari realitzades a través d’entitats de contrapartida central.

– Passius subordinats: Import dels finançaments rebuts que, a efectes de prelació de crèdits, se situen darrere dels creditors comuns. Inclou així mateix l’import dels instruments financers emesos pel Grup que, tenint la naturalesa jurídica de capital, no compleixen els requisits per qualificar-se com patrimoni net, com ara determinades accions preferents emeses.

– Altres passius financers: Inclou l’import de les obligacions a pagar amb naturalesa de passius financers no incloses en altres partides i els passius per contractes de garantia financera, tret que s’hagin classificat com a dubtosos.

– Derivats (Comptabilitat de cobertures): Inclou el valor raonable en contra del Grup dels derivats designats com a instruments de cobertura en cobertures comptables.

– Canvis del valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura del risc de tipus d’interès: imports carregats a l’estat de resultats consolidat amb origen en la valoració de les carteres d’instruments financers que es troben eficaçment coberts del risc de tipus d’ interès mitjançant derivats de cobertura de valor raonable.

Valoració i registre de resultats dels actius i passius financers

Els actius i passius financers es registren inicialment pel seu valor raonable que, excepte evidència en contra, és el preu de la transacció. Per als instruments no valorats pel seu valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, aquest s’ajusta amb els costos de transacció. Posteriorment, i en ocasió de cada tancament comptable, es procedeix a valorar-los d’acord amb els següents criteris.

Valoració dels actius financers

Els actius financers, excepte els actius financers a cost amortitzat i els instruments de capital el valor raonable no es pugui determinar de forma prou objectiva (així com els derivats financers que tinguin com a actiu subjacent a aquests instruments de capital i es liquidin mitjançant lliurament dels mateixos) es valoren al seu valor raonable sense deduir cap cost de transacció previst per la seva venda.

S’entén per valor raonable d’un instrument financer, en una data donada, el preu que es rebria per la venda d’un actiu o es pagaria per transferir un passiu mitjançant una transacció ordenada entre participants en el mercat. La referència


40

més objectiva i habitual del valor raonable d’un instrument financer és el preu que es pagaria per ell en un mercat actiu, transparent i profund (preu de cotització o preu de mercat).

Quan no hi ha preu de mercat per a un determinat instrument financer, es recorre per estimar el seu valor raonable a l’establert sobre la base de models de valoració suficientment contrastats per la comunitat financera, tenint-se en consideració les peculiaritats específiques de l’instrument a valorar i, molt especialment, els diferents tipus de risc que l’instrument porta associats.

Tots els derivats es registren en balanç pel seu valor raonable des de la seva data de contractació. Si el seu valor raonable és positiu es registren com un actiu i si aquest és negatiu es registren com un passiu. En la data de contractació s’entén que, excepte prova en contra, el seu valor raonable és igual al preu de la transacció.

Els canvis en el valor raonable dels derivats de la data de contractació es registren amb contrapartida a l’estat de resultats consolidat. Concretament, el valor raonable dels derivats financers negociats en mercats organitzats inclosos en les carteres de negociació s’assimila a la seva cotització diària i si, per raons excepcionals, no es pot establir la cotització en una data donada, es recorre per valorar-los a mètodes similars als utilitzats per valorar els derivats contractats en mercats no organitzats.

El valor raonable d’aquests derivats s’assimila a la suma dels fluxos de caixa futurs amb origen en l’instrument, descomptats en la data de la valoració (valor actual o tancament teòric), utilitzant-se en el procés de valoració mètodes reconeguts pels mercats financers: valor actual net, models de determinació de preus d’opcions, entre altres mètodes.

Es considerà que el valor raonable d’un derivat és igual a zero en el cas de derivats que compleixin totes les condicions següents:

– Corresponguin a contractes homogenis emesos per el mercat de derivats,

– Estiguin contractats en mercats actius,

– Que disposin de cambra central de contrapartida,

– I en els que les diferències de valoració i garanties es liquidin diàriament.

En aquests casos, al considerar que la liquidació diària recull totes les variacions de valor de l’element des de la anterior liquidació, i que aquestes es veuen reflectides directament a l’estat de resultats, es considera que el derivat no té cap valor raonable addicional respecte a la liquidació realitzada.


41

Els actius inclosos als epígrafs ‘actius financers a cost amortitzat (al 2017: als epígrafs ‘Préstecs i comptes a cobrar’ i ‘Cartera d’inversió mantinguda fins al venciment’) es valoren al seu cost amortitzat, utilitzant-se en la seva determinació l’ajust dels interessos implícits que corregeixen els interessos nominals per determinar l’import efectiu del deute. Per cost amortitzat s’entén el cost d’adquisició d’un actiu o passiu financer corregit (en més o en menys, segons sigui el cas) pels reemborsaments de principal i la part imputada sistemàticament a l’estat de resultats consolidat, de la diferència entre el cost inicial i el corresponent valor de reemborsament al venciment.

En el cas dels actius financers, el cost amortitzat inclou, a més, les correccions al seu valor motivades pel deteriorament que hagin experimentat. En els préstecs i comptes a cobrar coberts en operacions de cobertura de valor raonable es registren aquelles variacions que es produeixin en el seu valor raonable relacionades amb el risc o amb els riscos coberts en aquestes operacions de cobertura.

El tipus d’interès efectiu és el tipus d’actualització que iguala exactament el valor inicial d’un instrument financer a la totalitat dels seus fluxos d’efectiu estimats per tots els conceptes al llarg de la seva vida romanent.

Els instruments de capital el valor raonable no es pugui determinar de manera prou objectiva i els derivats financers que tinguin com a actiu subjacent aquests instruments i es liquidin mitjançant lliurament dels mateixos es mantenen al seu cost d’adquisició, corregit, si s’escau, per les pèrdues per deteriorament que hagin experimentat.

Valoració dels passius financers

Els passius financers es valoren generalment al seu cost amortitzat, tal com aquest ha estat definit anteriorment, excepte els inclosos als epígrafs ‘Passius financers mantinguts per negociar’ i ‘Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats’ i els passius financers designats com a partides cobertes en cobertures de valor raonable (o com a instruments de cobertura) que es valoren al seu valor raonable.

Ajust a la valoració per risc de contrapart o incompliment

El ‘Credit Valuation Adjustment’ (CVA) és un ajust a la valoració dels derivats OTC ‘Over-The-Counter’ conseqüència del risc associat a l’exposició creditícia que s’assumeix amb cada contrapartida.

El càlcul de CVA es realitza tenint en compte l’exposició potencial amb cada contrapartida en cada termini futur. El CVA per a una determinada contrapartida és igual a la suma del CVA per a tots els terminis. Per al seu càlcul es tenen en compte els següents inputs:

– Exposició esperada: incloent-hi, per a cada operació el valor de mercat actual així com el risc potencial futur a cada termini. Es tenen en compte mitigants com a col·laterals i contractes de netting, així com un factor de decaïment temporal per a aquells derivats amb pagaments intermedis.


42

– Severitat: percentatge de pèrdua final assumida en cas d’esdeveniment de crèdit / impagament de la contrapartida determinada en funció de la prelació del títol en cas de default de la contrapartida.

– Probabilitat d’impagament: per als casos en què no hi hagi informació de mercat s’empren estimacions generades a partir d’empreses amb CDS cotitzats del mateix sector i mateixa valoració externa que la contrapartida.

En el cas de derivats implícits, la Probability of Default (PD) que s’utilitza és la calculada internament sobre la base de la qualitat creditícia de les contrapartides.

El Debt Valuation Adjustment (DVA) és un ajust a la valoració similar al CVA, però en aquest cas com a conseqüència del risc propi del Grup que assumeixen les seves contrapartides en els derivats OTC.

Les valoracions obtingudes pels models interns podrien resultar diferents si s’haguessin aplicat altres mètodes o altres assumpcions en el risc d’interès, en els diferencials de risc de crèdit, de risc de mercat, de risc de canvi, o en els seus corresponents correlacions i volatilitats. No obstant aquestes possibilitats, els procediments definits per a aquests instruments financers, asseguren l’establiment de valors raonables ajustats a la realitat amb un nivell de cost/efectivitat adequat.

Registre de resultats

Com a norma general, les variacions del valor en llibres dels actius i passius financers es registren amb contrapartida en l’estat resultats consolidats, diferenciant entre les que tenen el seu origen en la meritació d’interessos i conceptes assimilats (que es registren als epígrafs ‘Ingressos per interessos’ o ‘Despeses per interessos’, segons procedeixi) i les que corresponguin a les variacions de valor. Els ajustos per canvis al valor raonable dels instruments de deute classificats com ‘actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global’ registren transitòriament a l’epígraf de patrimoni ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Canvis de valor raonable dels instruments de duete valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global’, excepte si procedeixen de diferències de canvi; en aquest cas es registren a l’epígraf de patrimoni ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Conversió de divises’ del patrimoni net consolidat. En el cas de diferències de canvi amb origen en actius financers monetaris es reconeixen a l’epígraf ‘Diferències de canvi’ de l’estat de resultats consolidat.

Les partides carregades o abonades als epígrafs ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Canvis de valor raonable dels instruments de duete valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global’, romanen formant part del patrimoni net consolidat del Grup fins que es produeix el deteriorament o la baixa en l’estat de situació financera consolidat de l’actiu en què tenen el seu origen, moment en què es cancel·len contra l’estat resultats consolidat.


43

Operacions de cobertura

El Grup pot utilitzar els derivats financers per a les següents finalitats:

– Facilitar aquests instruments als clients que els sol·liciten en la gestió dels seus riscos,

– Utilitzar-los en la gestió dels riscos de les posicions pròpies de les entitats del Grup i dels seus actius i passius (derivats de cobertura), i

– Per aprofitar en benefici propi les alteracions que experimentin en el seu valor raonable aquests derivats (derivats de negociació).

Tot derivat financer que no reuneixi les condicions que permeten considerar-lo com de cobertura es tracta, a efectes comptables, com un derivat de negociació.

Perquè un derivat financer es consideri de cobertura, necessàriament ha de:

– Incloure’s dins dels tres següents models:

o Cobertura de valor raonable: és una cobertura de l’exposició als canvis en el valor raonable d’actius o passius reconeguts en l’estat de situació financera consolidat o de compromisos en ferm no reconeguts, o bé d’una porció identificada d’aquests actius, passius o compromisos en ferm, que sigui atribuïble a un risc en particular i que pugui afectar el resultat de l’exercici.

o Cobertura de fluxos d’efectiu: és una cobertura de l’exposició a la variació dels fluxos d’efectiu que s’atribueix a un risc particular associat amb un actiu o passiu prèviament reconegut (com la totalitat o alguns dels pagaments futurs d’interès d’un deute a interès variable), o a una transacció prevista altament probable, i que pot afectar al resultat consolidat de l’exercici.

o Inversió neta d’un negoci a l’estranger: un negoci a l’estranger és tota entitat depenent, associada, negoci conjunt o sucursal de l’entitat que informa, les activitats estan basades o es duen a terme en un país o moneda diferents als de la entitat que informa.

– Eliminar eficaçment algun risc inherent a l’element o posició coberta durant tot el termini previst de cobertura, el que implica que ha d’incloure’s dins dels tres següents models:


44

o En el moment de la contractació de la cobertura s’espera que, en condicions normals, aquesta actuï amb un alt grau d’eficàcia (80% al 125%) (eficàcia prospectiva).

o Hi hagi una evidència suficient que la cobertura va ser realment eficaç durant tota la vida de l’element o posició cobert (eficàcia retrospectiva). Per això, el Grup verifica que els resultats de la cobertura hagin oscil·lat dins d’un rang de variació del 80% al 125% respecte al resultat de la partida coberta.

– Haver-se documentat adequadament que la contractació del derivat financer va tenir lloc específicament per servir de cobertura de determinats saldos o transaccions i la manera com es pensava aconseguir i mesurar aquesta cobertura, sempre que aquesta forma sigui coherent amb la gestió dels riscos propis que porta a terme el Grup.

Les diferències de valoració de les cobertures comptables es registren segons els següents criteris:

– En les cobertures de valor raonable, les diferències produïdes tant en els elements de cobertura com en els elements coberts (pel que fa al tipus de risc cobert) es reconeixen directament a l’estat de resultats consolidat.

– En les cobertures del valor raonable del risc de tipus d’interès d’una cartera d’instruments financers, els guanys o pèrdues que sorgeixen en valorar els instruments de cobertura es reconeixen directament a l’estat de resultats consolidat, mentre que els guanys o pèrdues degudes a variacions en el valor raonable de l’import cobert (atribuïbles al risc cobert) es reconeixen en a l’estat de resultats consolidat utilitzant com a contrapartida els epígrafs Ajustos a actius financers per cobertures o Ajustos a passius financers per cobertures, segons escaigui.

– En les cobertures dels fluxos d’efectiu, la part eficaç de la variació del valor de l’instrument de cobertura es registra transitòriament a l’epígraf «Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Derivats de cobertura. Cobertures de fluxos d’efectiu» del patrimoni net, fins al moment en què ocorrin les transaccions previstes, registrant llavors a l’estat de resultats consolidat, llevat que s’inclogui en el cost de l’actiu o passiu no financer, en el cas que les transaccions previstes acabin en el reconeixement d’actius o passius no financers.

– En les cobertures d’inversions netes en negocis a l’estranger, les diferències de valoració sorgides en la part de cobertura eficaç dels elements de cobertura es registren transitòriament a l’epígraf «Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Derivats de cobertura. Cobertures d’inversions netes en negocis a l’estranger» del patrimoni net, fins que es registrin en resultats els guanys o pèrdues de l’element cobert.


45

– Les diferències en valoració de l’instrument de cobertura corresponents a la part ineficaç de les operacions de cobertura de fluxos d’efectiu i d’inversions netes en negocis a l’estranger es duen directament a l’estat de resultats consolidat, a l’epígraf «Guanys o pèrdues per operacions de cobertura».

Si un derivat assignat com de cobertura, bé per la seva finalitat, per la seva manca d’efectivitat o per qualsevol altra causa, no compleix els requisits indicats anteriorment, a efectes comptables, aquest derivat passa a ser considerat com un derivat de negociació.

Quan la cobertura de valor raonable és discontinuada, els ajustos prèviament registrats en l’element cobert s’imputen a resultats utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu recalculat en la data que cessa d’estar cobert, havent d’estar completament amortitzat al seu venciment.

Quan s’interrompen les cobertures de fluxos d’efectiu, el resultat acumulat de l’instrument de cobertura reconegut a l’epígraf de patrimoni «Ajustos per valoració de patrimoni net» (mentre la cobertura era efectiva) es continuarà reconeixent en aquest epígraf fins que la transacció coberta ocorri, moment en el qual es registrarà en resultats, llevat que es prevegi que no es va a realitzar la transacció, en aquest cas es registren immediatament en resultats.

Derivats implícits en instruments financers híbrids (política comptable des de l’1 de gener de 2018)

Els derivats implícits en passius instruments financers o en altres contractes principals es registren separadament com a derivats quan, i només quan, es donin les següents circumstàncies:

– Les característiques econòmiques i els riscos inherents al derivat implícit no estiguin estretament relacionats amb els corresponents al contracte principal.

– Un instrument separat amb les mateixes condicions del derivat implícit compliria amb la definició d’un derivat.

– L’instrument híbrid no es mesura al valor raonable amb canvis en resultats.

Els derivats implícits es valoren a valor raonable amb canvis a resultat.

Un derivat implícit en un contracte híbrid el principal del qual sigui un actiu financer no es regitra separadament. L’actiu financer principal, juntament amb el derivat implícit, es registra com a actiu financer a valor raonable amb canvis a resultat.

Derivats implícits en instruments financers híbrids (política comptable en vigor fins el 31 de desembre de 2017)

Els derivats implícits en altres instruments financers o en altres contractes principals es registren separadament com a derivats quan, i només quan, es donin les següents circumstàncies:


46

– Les característiques econòmiques i els riscos inherents al derivat implícit no estiguin relacionats estretament amb els corresponents al contracte amfitrió.

– Un instrument separat amb les mateixes condicions del derivat implícit compliria amb la definició d’un derivat.

– L’instrument híbrid (combinat) no es mesura al valor raonable amb canvis en resultats (és a dir, un derivat que es trobi implícit en un actiu o passiu financers mesurats al valor raonable amb canvis en resultats del període, no es separarà).

Baixa del balanç dels actius i passius financers

El tractament comptable de les transferències d’actius financers està condicionat pel grau i la forma en què es traspassen a tercers els riscos i beneficis associats als actius que es transfereixen:

– Si els riscos i beneficis es traspassen substancialment a tercers -cas de les vendes incondicionals, de les vendes amb pacte de recompra pel seu valor raonable en la data de la recompra, de les vendes d’actius financers amb una opció de compra adquirida o de venda emesa profundament fora de diners, de les titulitzacions d’actius en què el cedent no reté finançaments subordinats ni concedeix cap tipus de millora creditícia als nous titulars i altres casos similars-, l’actiu financer transferit es dóna de baixa de l’estat de situació financera consolidat, reconeixent-se simultàniament qualsevol dret o obligació retingut o creat com a conseqüència de la transferència.

– Si es retenen substancialment els riscos i beneficis associats a l’actiu financer transferit -cas de les vendes d’actius financers amb pacte de recompra per un preu fix o pel preu de venda més un interès, dels contractes de préstec de valors en els quals el prestatari té l’obligació de retornar els mateixos o similars actius i altres casos anàlegs-, l’actiu financer transferit no es dóna de baixa de l’estat de situació financera consolidat i es continua valorant amb els mateixos criteris utilitzats abans de la transferència. Per contra, es reconeixen comptablement:

o Un passiu financer associat per un import igual al de la contraprestació rebuda, que es valora posteriorment al seu cost amortitzat, llevat que compleixi els requisits per classificar-se com altres passius a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.

o Tant els ingressos de l’actiu financer transferit (però no donat de baixa) com les despeses del nou passiu financer, sense compensar.

o Si ni es transfereixen ni es retenen substancialment els riscos i beneficis associats a l’actiu financer transferit, es distingeix entre:


47

o Si l’entitat cedent no reté el control de l’actiu financer transferit: es dóna de baixa de l’estat de situació financera consolidat i es reconeix qualsevol dret o obligació retingut o creat com a conseqüència de la transferència.

o Si l’entitat cedent reté el control de l’actiu financer transferit: continua reconeixent-lo en l’estat de situació financera consolidat per un import igual a la seva exposició als canvis de valor que pugui experimentar i reconeix un passiu financer associat a l’actiu financer transferit. L’import net de l’actiu transferit i el passiu associat serà el cost amortitzat dels drets i obligacions retinguts, si l’actiu transferit es mesura pel seu cost amortitzat, o el valor raonable dels drets i obligacions retinguts, si l’actiu transferit es mesura per el seu valor raonable.

D’acord amb l’anterior, els actius financers només es donen de baixa del balanç quan s’han extingit els drets sobre els fluxos d’efectiu que generen o quan s’han transferit substancialment a tercers els riscos i beneficis que porten implícits. De manera similar, els passius financers només es donen de baixa del balanç quan s’han extingit les obligacions que generen o quan s’adquireixen amb la intenció de cancel·lar o de re-col·locar-los novament.

Compensació d’instruments financers

Els actius i passius financers són objecte de compensació, és a dir, de presentació a l’estat de situació financera consolidat pel seu import net, només quan el Grup té tant el dret, exigible legalment, de compensar els imports reconeguts en els esmentats instruments, com la intenció de liquidar la quantitat neta, o de realitzar l’actiu i procedir al pagament del passiu de forma simultànies.

A 31 de desembre de 2018 i 2017, el Grup no compensava actius i passius financers a l’estat de situació financera consolidat.

2.3.3 Deteriorament del valor dels actius financers

2.3.3.1 Política comptable des de l’1 de gener de 2018

La entrada en vigor de la NIIF 9 ha suposat un canvi substancial, en el model de deteriorament, reemplaçant l’enfocament de pèrdua incorreguda recollit a la NIC 39, per un enfocament de pèrdua esperada.

El nou model de deteriorament és aplicable a instruments de deute a cost amortitzat, a instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis en un altre resultat global, així com a altres exposicions que comporten risc de crèdit, com ara els compromisos de préstec concedits, garanties financeres concedides i altres compromisos concedits.


48

Els criteris per a l’anàlisi i la classificació de les operacions en els estats financers en funció del seu risc de crèdit, inclouen, d’una banda, el risc de crèdit per insolvència i, per altra banda, el risc-país al qual, si escau, estiguin exposades. Les exposicions creditícies en què concorrin raons per a la seva qualificació per risc de crèdit per insolvència com per risc-país es classifiquen en la categoria corresponent al risc per insolvència com per risc-país, llevat que li correspongui una categoria pitjor per risc-país, sense perjudici que les pèrdues per deteriorament per risc per insolvència es calculin pel concepte de risc-país quan impliqui major exigència.

Les pèrdues per deteriorament del període s’efectuen amb càrrec a l’estat de resultats com una despesa, amb contrapartida en l’import en llibres de l’actiu. Les reversions posteriors de les cobertures per deteriorament prèviament reconegudes, es registren com un ingrés a l’estat de resultats. En el cas dels instruments valorats a valor raonable amb canvis en un altre resultat global, posteriorment, l’instrument s’ajustarà fins al seu valor raonable amb contrapartida en ‘Altre resultat global acumulat’ del patrimoni net.

Classificació de les operacions en funció del risc de crèdit per insolvència Els instruments financers (incloses les exposicions fora de estat de situació financera consolidat) es classifiquen en les següents categories, tenint en compte si des del reconeixement inicial de l’operació s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit, i si ha tingut lloc un esdeveniment d’incompliment:

– Fase 1 – Risc normal: el risc que es produeixi un esdeveniment d’incompliment no ha augmentat de manera significativa des del reconeixement inicial de l’operació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments equival a les pèrdues creditícies esperades en dotze mesos.

– Fase 2 – Risc normal amb increment significatiu de risc: el risc que es produeixi un esdeveniment d’incompliment ha augmentat de manera significativa des del reconeixement inicial de l’operació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments es calcula com les pèrdues creditícies esperades en la vida estimada de l’operació.

– Fase 3 – Risc dubtós: s’ha produït un esdeveniment d’incompliment en l’operació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments es calcula com les pèrdues creditícies esperades en la vida estimada de l’operació.

– Risc fallit – Operacions per a les quals el Grup no té expectatives raonables de recuperació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments equival al seu valor en llibres i comporta la seva baixa total de l’actiu.

En aquest sentit, i a l’efecte de realitzar la classificació d’un instrument financer en una de les categories anteriors, el Grup ha pres en consideració les següents definicions:


49

Increment significatiu del risc de crèdit

Per als instruments financers classificats en la categoria Fase 1 - Risc normal, el Grup avalua si continua sent apropiat que segueixin sent objecte de reconeixement les pèrdues creditícies esperades a dotze mesos. En aquest sentit, el Grup duu a terme una avaluació sobre si s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit des del seu reconeixement inicial. En cas d’haver-se produït, es transfereix l’instrument financer a la categoria Fase 2 – Risc normal amb increment significatiu de risc i es reconeix la seva pèrdua creditícia esperada al llarg de tota la seva vida. Aquesta avaluació és simètrica, de tal manera que es permet el retorn de l’instrument financer a la categoria Fase 1 – Risc normal.

A fi de dur a terme aquesta avaluació, els sistemes de gestió del risc de crèdit del el Grup recullen elements, tant quantitatius com qualitatius, que en combinació o per sí mateixos, podrien donar lloc a la consideració que s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit de l’instrument financer, com ara canvis adversos en la situació financera del deutor, rebaixes en la seva qualificació creditícia, canvis desfavorables en el sector en què opera, el seu entorn regulador o tecnològic, entre d’altres, que no mostrin evidència de deteriorament.

Amb independència de l’existència d’indicis d’enviliment del risc creditici de l’exposició, es considera que s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit, en aquelles operacions en què es doni alguna de les següents circumstàncies:

– Impagaments superiors a 30 dies, pressumpció refutable sobre la base d’informació raonable i fonamentada.

– Refinançaments o restructuracions que no mostren evidència de deteriorament.

– Acord especial de sostenibilitat del deute que no mostra evidència de deteriorament fins que apliqui el criteri de cura.

– Les mantingudes amb emissors o titulars declarats en concurs de creditors que no mostren evidència de deteriorament.

Sense perjudici de l’anterior, per aquells actius en què la contrapart té un risc de crèdit baix, el Grup aplica la possibilitat prevista a la norma de considerar que el seu risc de crèdit no ha augmentat de forma significativa. Entre aquesta tipologia de contraparts s’identifiquen, principalment, bancs centrals i Administracions Públiques.

Exposicions deteriorades i evidència objectiva de deteriorament

A efectes de la determinació del risc d’incompliment, el Grup aplica una definició que és coherent amb la que utilitza per a la gestió interna del risc de crèdit dels instruments financers i té en compte indicadors quantitatius i qualitatius.


50

En aquest sentit, el Grup considera que hi ha una evidència objectiva de deteriorament (EOD) quan s’han produït un o més esdeveniments amb un impacte negatiu sobre els seus fluxos d’efectiu estimats. Constitueixen evidència que un actiu financer presenta un deteriorament creditici les dades observables relatives als esdeveniments següents:

– Impagament superior a 90 dies.

– Hi ha dubtes raonables sobre el reemborsament total de l’actiu.

– Dificultats financeres significatives de l’emissor o el prestatari.

– Incompliment de clàusules contractuals, com ara esdeveniments d’impagament o de mora.

– Atorgament del prestador de concessions o avantatges per raons de tipus econòmic o contractual amb motiu de dificultats econòmiques del prestatari, que en un altre cas no s’haguessin atorgat i que mostren evidència de deteriorament.

– Probabilitat cada vegada més gran que el prestatari entri en fallida o en qualsevol altra situació de reorganització financera.

– Desaparició d’un mercat actiu per a l’instrument financer en qüestió ocasionat per les dificultats financeres de l’emissor.

– Compra o originació d’un actiu financer amb un descompte important que reflecteixi les pèrdues creditícies sofertes.

Metodologies d’estimació de les pèrdues creditícies esperades per insolvència

El procés d’avaluació de les possibles pèrdues per deteriorament d’aquests actius es duu a terme mitjançant processos diferenciats en funció de la consideració dels clients com individualment significatius o no significatius.

Estimació individualitzada del deteriorament

El Grup pren en consideració les següents característiques per identificar aquells acreditats que, per llur exposició creditícia i nivell de risc, requereixen una anàlisi individualitzada:

– Anàlisis individualitzades per determinar la classificació comptable: en aques cas, es realitza per tots els acreditats que superin el llindar de 1 milió d’euros, sense considerar aquells acreditats que tenen la consideració de risc baix, tret dels que estiguin classificats a la Fase 3 – risc dubtós.


51

– Estimació individualitzada de la provisió: en aquest cas, es realitzarà per tots aquells acreditats que superin el llindar anterior i que estiguin classificats a la Fase 3 – risc dubtós i a la Fase 2 – Risc normal amb increment significatiu del risc, diferents dels que s’hagin classificat per factors automàtics.

– Addicionalment, seran objecte d’una estimació individualitzada els acreditats amb operacions identificadaes com de risc baix classificats a la Fase 3 – risc dubtós, encara que es trobin per sota del llindar establert.

La metodologia desenvolupada pel Grup estima les pèrdues creditícies esperades dels instruments de deute com la diferència negativa que sorgeix en comparar els valors actuals dels seus fluxos d’efectiu futurs previstos descomptats al tipus d’interès efectiu i els seus respectius valors en llibres.

En l’estimació dels fluxos d’efectiu futurs dels instruments de deute es tenen en consideració:

– La totalitat dels imports que està previst obtenir durant la vida romanent de l’instrument, fins i tot, si escau, dels que puguin tenir el seu origen en les garanties amb que compti (un cop deduïts els costos necessaris per a la seva adjudicació i posterior venda). La pèrdua per deteriorament considera l’estimació de la possibilitat de cobrament dels interessos meritats, vençuts i no cobrats.

– Els diferents tipus de risc a que estigui subjecte cada instrument.

– Les circumstàncies en què previsiblement es produiran els cobraments.

El Grup compta amb polítiques i procediments per la valoració de les garanties reals.

Per als acreditats significatius en quals es determina que no existeix un increment significatiu del risc de crèdit ni una evidència objectiva de deteriorament i que, per tant, estan classificats en la categoria Fase 1 – risc normal, l’estimació de les cobertures es fa de manera col·lectiva. Així mateix, el Grup també calcula les pèrdues creditícies de manera col·lectiva per a les exposicions significatives que hagin estat classificades a la Fase 2 – risc normal amb increment significatiu de risc únicament per factors automàtics.

Estimació col·lectiva del deteriorament

Per a totes aquelles exposicions creditícies que no són objecte d’una anàlisi individualitzada l’estimació de les pèrdues creditícies esperadas es realitza de manera col·lectiva.


52

El càlcul de la cobertura col·lectiva d’aquelles carteres significatives per a les quals es disposa d’una profunditat d’informació suficient s’efectua mitjançant models interns. En realitzar el càlcul de les pèrdues esperades de manera col·lectiva mitjançant aquestes metodologies, el Grup ha pres en consideració els següents aspectes.

– Criteris d’agrupació de les operacions. El Grup distribueix els actius financers amb risc de crèdit en Bancs homogenis sobre la base de característiques de risc similars dels instruments inclosos en el mateix Banc. En aquesta segmentació, els criteris considerats són representatius dels patrons d’estimació de pèrdues de cada Banc. Entre els factors emprats pel Grup per tal de realitzar les agrupacions, destaquen el tipus de prestatari o emissor, el tipus d’operació, el tipus de garantia i el temps transcorregut desde la seva classificació a la categoria Fase 3 – risc dubtós.

– Paràmetres de risc. L’import agregat de les pèrdues creditícies esperades es determina a partir dels següents paràmetres:

o Exposició creditícia en el moment de l’incompliment (‘exposure at default’ o ‘EAD’). És l’exposició al risc que tindrà el Grup en el moment en què es produeixi l’incompliment per part de l’acreditat.

o Probabilitat d’incompliment (‘probability of default’ o ‘PD’).

o Severitat (‘loss given default’ o ‘LGD’). És el percentatge sobre l’exposició de risc que no s’espera recuperar en cas d’incopliment.

En l’estimació de la probabilitat d’incompliment i la severitat, així com en l’estimació de l’evolució futura de les principals variables macroeconòmiques, el Grup ha considerat l’establert a la Guia supervisora relativa a l’aplicació de la NIIF 9.

Risc de crèdit per raó de risc-país

Per risc-país s’entén el risc que concorre a les operacions amb titulars residents a un determinat país per circumstàncies diferents del risc comercial habitual, o del risc d’insolvència. El Grup classifca les operacions realitzades amb tercers en diferents Bancs en funció de l’evolució econòmica dels països, llur situació política, marc regulatori i institucional, capacitat i experiència de pagaments, assignant a cadascun d’ells els percentatges de provisió d’acord amb l’establert a la normativa vigent.

Es consideren actius dubtosos per materialització del risc-país aquelles operacions amb acreditats finals residents en països que presenten dificultats prolongades per fer front al servei del deute.

El Grup no manté exposicions significatives de risc de crèdit per raons de risc-país.


53

Instruments de capital valorats al cost d’adquisició

Les pèrdues per deteriorament dels instruments de capital valorats al seu cost d’adquisició equivalen a la diferència entre el seu valor en llibres i el valor actual dels fluxos de caixa futurs esperats, actualitzats al tipus de rendibilitat de mercat per a altres valors similars.

Les pèrdues per deteriorament es registren a l’estat de resultats del període en què es manifesten, minorant directament el cost de l’instrument. Aquestes pèrdues només poden recuperar-se posteriorment en cas de venda dels actius.

L’estimació i comptabilització de les pèrdues per deteriorament de les participacions en entitats dependents, negocis conjunts i entitats associades, les quals, als efectes de la elaboració d’aquests comptes anuals, no tenen la consideració de ‘Instruments financers’ es realitzen per part de el Grup d’acord als criteris indicats en la Nota 2.a anterior.

2.3.3.2 Política comptable en vigor fins el 31 de desembre de 2017

Un actiu financer es considera deteriorat (i, conseqüentment, es corregeix el seu valor en llibres per reflectir l’efecte del seu deteriorament) quan hi ha una evidència objectiva que s’han produït esdeveniments que donen lloc a:

– En el cas d’instruments de deute (crèdits i valors representatius de deute), un impacte negatiu en els fluxos d’efectiu futurs que es van estimar en el moment de formalitzar-se la transacció.

– En el cas d’instruments de capital, que no pugui recuperar íntegrament el valor en llibres.

Com a criteri general, la correcció del valor en llibres dels instruments financers per causa del seu deteriorament s’efectua amb càrrec a l’estat de resultats consolidat del període en què aquest deteriorament es manifesta i les recuperacions de les pèrdues per deteriorament prèviament registrades, en cas de produir-se, es reconeixen a l’estat de resultats consolidat del període en què el deteriorament deixa d’existir o es redueix.

En el cas que un actiu es consideri deteriorat, s’interromp la meritació dels seus interessos i, si s’escau, els cobraments percebuts s’apliquen al reconeixement dels interessos meritats i l’excés que pogués existir a disminuir el capital que tingui pendent d’amortització.

Instruments de deute valorats al seu cost amortitzat

En funció del risc d’insolvència imputable al client o a l’operació es classifiquen en alguna de les següents categories:

– Risc normal: Comprèn els instruments que no compleixen els requisits per classificar-los en altres categories.


54

– Risc dubtós:

o Per raó de la morositat del client: comprèn l’import total dels instruments de deute, qualsevol que sigui el seu titular i garantia, que tinguin algun import vençut per principal, interessos o despeses pactats contractualment, amb més de 90 dies d’antiguitat, llevat que procedeixi classificar-los com fallits.

El refinançament o reestructuració de les operacions que no estan al corrent de pagament no interromp la seva morositat, ni produeix la seva reclassificació a la categoria de risc normal, llevat que hi hagi certesa raonable que el client pugui fer front al seu pagament d’acord amb el nou calendari previst, o que aporti noves garanties eficaces.

Tenen la consideració de garanties eficaces la part recuperable de les garanties pignoratives dels dipòsits dineraris, instruments de capital cotitzats i valors representatius de deute emesos per emissors de reconeguda solvència; les garanties hipotecàries sobre habitatges, oficines i locals polivalents acabats i finques rústiques, deduïdes, si s’escau, les càrregues prèvies; i les garanties personals, com ara avals, fiances o incorporació de nous titulars, que impliquin la responsabilitat directa i solidària dels nous garants, sent els nous garants persones o entitats la solvència estigui prou demostrada a efectes de garantir el reemborsament total de l’operació en els termes acordats.

o Per raons diferents de la morositat del client: comprèn els instruments de deute, vençuts o no, en els quals sense concórrer les circumstàncies per classificar-los en les categories de fallits o dubtosos per raó de la morositat del client, es presenten dubtes raonables sobre el seu reemborsament total, principal i interessos, en els termes pactats contractualment.

Com a criteri general únicament s’activen i, per tant incrementen l’import del deute, les despeses reclamables judicialment com les despeses de lletrats i procuradors.

– Risc fallit: En aquesta categoria es classifiquen els instruments de deute, vençuts o no, per als que després d’una anàlisi individualitzada es considera altament remota la seva recuperació i es procedeix a donar-los de baixa de l’actiu, sense perjudici de les actuacions que es puguin dur a terme per intentar aconseguir el seu cobrament fins que no s’hagin extingit definitivament els seus drets, sigui per prescripció, condonació o altres causes.

Excepte prova en contra, s’inclouen en aquesta categoria tots els dèbits, excepte els imports coberts amb garanties eficaces suficients, quan els acreditats pateixen un deteriorament notori i irrecuperable de la seva solvència, quan s’hagi declarat la fase de liquidació del concurs de creditors o quan hagin transcorregut més de quatre anys des de la seva classificació a dubtós per raó de la seva morositat.


55

Segons la NIC 39, una evidència objectiva de deteriorament (EOD) és qualsevol esdeveniment o fet creditici que hagi tingut lloc a data de presentació d’informació financera (o anterior) i que afecti de forma negativa als fluxos d’efectiu esperats d’un instrument financer . La EOD d’un actiu inclou, entre altres, dades observables sobre els següents aspectes:

– Dificultats financeres significatives de l’emissor o contrapartida.

– Incompliments de les clàusules contractuals, com ara default (segons definició del Grup) o retards continuats en el pagament d’interessos o principal.

– Refinançaments per males condicions creditícies de la contrapartida.

– Probabilitat de l’entrada en concurs i/o un altre tipus de reorganització / liquidació.

– Desaparició del mercat actiu d’un actiu financer per dificultats financeres. No obstant això, el mateix esdeveniment derivat de la no cotització dels instruments financers no suposa, en si mateixa, una evidencia objectiva de deteriorament.

– Dades observables que indiquin una reducció en els fluxos futurs des del reconeixement inicial, com ara:

o Canvis adversos en l’estat dels pagaments de la contrapartida evidenciats, per exemple, per mitjà de disposicions de crèdits en targetes fins al límit.

o Condicions econòmiques nacionals o locals que estiguin correlacionades amb «defaults» (atur, caiguda de preus de propietats, etc.).

– Una baixada de ràting o del valor raonable d’actius valorats a cost amortitzat per sota del seu cost o cost amortitzat, no suposa, en si mateixa, una evidencia objectiva de deteriorament.

A fi de determinar les pèrdues per deteriorament, el Grup duu a terme un seguiment dels deutors tal com s’indica a continuació:

– Individualment: per a instruments de deute significatius, en que el saldo degut sigui superior al llindar fixat pel Grup. També s’aplicarà a instruments que, sense superar el llindar fixar, el departament de Risc identifiqui com a ‘riscos en seguiment’ i també es procedeixi a un anàlisi i valoració individualitzada.

En l’anàlisi individualitzada es consideraran els imports a deure per l’acreditat, les garanties aportades, així com la informació financera de l’acreditat que permeti conèixer la seva situació financera.


56

– Col·lectivament, en la resta de casos. El Grup agrupa aquells instruments que tinguin característiques de risc de crèdit similars, que siguin indicatives de la capacitat dels deutors per pagar tots els imports, principal i interessos, d’acord amb les condicions contractuals. Les característiques de risc de crèdit que es consideren per agrupar els actius són, entre altres: tipus d’instrument, sector d’activitat del deutor, àrea geogràfica de l’activitat, tipus de garantia, antiguitat dels imports vençuts i qualsevol altre factor que sigui rellevant per a l’estimació dels fluxos d’efectiu futurs. En aquesta categoria s’inclouen els riscos amb particulars, empresaris individuals i les empreses de banca minorista no carteritzades.

Pel que fa a les pèrdues per deteriorament que tenen la causa de materialització del risc d’insolvència dels obligats al pagament (risc de crèdit), un instrument de deute pateix deteriorament per insolvència, quan s’evidencia un empitjorament en la capacitat de pagament de l’obligat, bé s’hagi posat de manifest per la seva morositat o per raons diferents d’aquesta. El Grup compta amb polítiques, mètodes i procediments per a la cobertura del seu risc de crèdit, tant per la insolvència atribuïble a les contraparts com per risc-país.

Aquestes polítiques, mètodes i procediments són aplicats en la concessió, estudi i documentació dels instruments de deute, riscos i compromisos contingents, així com en la identificació del seu deteriorament i en el càlcul dels imports necessaris per a la cobertura del seu risc de crèdit.

Els models interns del Grup determinen les pèrdues per deteriorament dels instruments de deute no valorats pel seu valor raonable amb canvis a l’estat de resultats consolidat, així com dels riscos contingents, tenint en compte l’experiència històrica de deteriorament i les altres circumstàncies conegudes en el moment de l’avaluació. A aquests efectes, les pèrdues per deteriorament de crèdit són les pèrdues incorregudes, reportades o no reportades, en la data d’elaboració de l’estat de situació financera consolidat calculades amb procediments estadístics.

El Grup compta amb un mètode de càlcul del deteriorament basat en l’exposició en el moment d’incompliment (exposure at impairment), probabilitat d’incompliment (probability of impairment) i severitat (Loss given impairment).

L’import de les pèrdues per deteriorament experimentades per aquests instruments coincideix amb la diferència entre els seus respectius valors en llibres i els valors actuals dels seus fluxos d’efectiu futurs previstos. En l’estimació dels fluxos d’efectiu futurs dels instruments de deute es tenen en consideració:

– La totalitat dels imports que està previst obtenir durant la vida remanent de l’instrument, fins i tot, si escau, dels que puguin tenir el seu origen en les garanties amb què compti (import recuperable un cop deduïts els costos necessaris per a la seva adjudicació i posterior venda).


57

En l’anàlisi del valor raonable de les garanties associades a les operacions de risc de crèdit, el Grup ha definit un model d’aplicació d’ajustos al valor de les garanties (haircuts), en funció dels següents paràmetres:

– L’evolució dels preus estimada fins a la venda d’aquests actius.

o L’evolució de preus coneguda per a determinats mercats que permet corregir les taxacions o valoracions disponibles.

o Les pèrdues mitjanes històriques obtingudes pel Grup en les alienacions d’actius adjudicats.

L’estimació de la pèrdua per deteriorament considera la possibilitat de cobrament dels interessos meritats, vençuts i no cobrats tenint en compte:

– Els diferents tipus de risc a què està subjecte cada instrument; i

– Les circumstàncies en què previsiblement es produeixen els cobraments.

Posteriorment, aquests fluxos d’efectiu s’actualitzen al tipus d’interès efectiu de l’instrument (si el seu tipus contractual fos fix) o al tipus d’interès contractual efectiu en la data de l’actualització (quan aquest sigui variable).

Instruments de deute o de capital classificats com a disponibles per a la venda

La pèrdua per deteriorament equival a la diferència positiva entre el seu cost d’adquisició (net de qualsevol amortització de principal, en el cas d’instruments de deute) i el seu valor raonable, un cop deduïda qualsevol pèrdua per deteriorament prèviament reconeguda a l’estat de resultats consolidat.

Quan, en la data de valoració d’aquests instruments hi ha una evidència objectiva que aquestes diferències tenen el seu origen en un deteriorament permanent, deixen de presentar-se a l’epígraf «Ajustaments per valoració - Actius financers disponibles per a la venda» del patrimoni net, reclassificant-se tot l’import acumulat fins llavors a l’estat de resultats consolidat.

De recuperar-se posteriorment la totalitat o part de les pèrdues per deteriorament, el seu import es reconeix, en el cas d’instruments de deute, a l’estat de resultats consolidat del període en què es produeix la recuperació (o a l’epígraf de patrimoni net «Ajustos per valoració - Actius financers disponibles per a la venda», en el cas d’instruments de capital).

Instruments de capital valorats al cost

Les pèrdues per deteriorament equivalen a la diferència entre el valor en llibres i el valor actual dels fluxos de caixa futurs esperats, actualitzats al tipus de rendibilitat de mercat per a valors similars.


58

Les pèrdues per deteriorament es registren a l’estat de resultats del període en què es manifesten, minorant directament el cost de l’instrument. Aquestes pèrdues només poden recuperar-se posteriorment en el cas de venda dels actius.

2.3.4 Reconeixement d’ingressos

Els criteris més significatius utilitzats pel Grup per al reconeixement dels seus ingressos i despeses es resumeixen a continuació:

Ingressos i despeses per interessos

Els ingressos i despeses per interessos i conceptes assimilables, amb caràcter general, es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació, per aplicació del mètode del tipus d’interès efectiu. Les comissions financeres (fonamentalment, les comissions d’obertura i estudi que no corresponguin amb el cost efectiu de la prestació del servei) que sorgeixen en la formalització d’instruments financers són periodificades i registrades en resultats al llarg de la vida esperada l’instrument financer. Aquesta periodificació permet el càlcul del tipus d’interès efectiu (TIE).

Aquestes comissions, al ser periodificades com a interessos implícits durant la vida dels actius, formen part del tipus efectiu dels instruments financers. No obstant això, quan un instrument de deute es considera deteriorat s’interromp el reconeixement dels interessos que reporta a l’estat de resultats consolidat.

En el cas de baixa anticipada d’actius amb comissions cobrades pendents de meritar, aquestes s’imputarien al comptes de resultats consolidats com a comissions percebudes en el període en el que es produeixi la baixa.

Dividends

Els dividends d’altres societats es reconeixen com a ingrés a l’estat de resultats consolidat en el moment en què neix el dret a percebre’ls per les entitats, o en el moment en que aquests siguin coneguts, si aquest últim fos posterior.

Comissions

Els ingressos i despeses en concepte de comissions es reconeixen a l’estat de resultats consolidat amb diferents criteris, segons la seva naturalesa i classificació comptable:

– Els ingressos i despeses vinculades a actius i passius financers valorats a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, es reconeixen en el moment del seu cobrament / pagament.


59

– Els ingressos i despeses originats en transaccions o serveis que es prolonguen en el temps, es reconeixen durant la vida d’aquestes transaccions o serveis (per ex: comissions de custòdia).

– Els ingressos i despeses originats en transaccions o serveis que no es perllonguen en el temps, es reconeixen quan es produeix l’acte que els origina.

Ingressos i despeses no financeres

Els ingressos i despeses no financeres es reconeixen comptablement d’acord amb el criteri de meritació.

Cobraments i pagaments diferits

Els cobraments i pagaments diferits en el temps es reconeixen comptablement per l’import que resulta d’actualitzar financerament els fluxos d’efectiu previstos a taxes de mercat. 2.3.5 Adquisició (cessió) temporal d’actius

Les compres (o vendes) d’instruments financers amb el compromís de la seva retrocessió no opcional a un preu determinat (repos) es registren en l’estat de situació financera consolidat com un finançament concedit (o rebut) en funció de la naturalesa del corresponent deutor (o creditor), en els epígrafs ‘Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ o ‘Actius financers a cost amortitzat’ de l’actiu en estat de situació financera consolidat (‘Passius financers a cost amortitzat’en el cas de tractar-se de passius).

La diferència entre els preus de compra i venda es registra com a interessos financers durant la vida del contracte.

2.3.6 Actius no corrents mantinguts per a la venda i Passius Associats amb actius no corrents mantinguts per a la venda

A l’epígraf «Actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda» recull el valor en llibres de les partides individuals o integrades en un conjunt (grup de disposició) o que formen part d’una unitat de negoci que es pretén alienar (operacions en interrupció) la venda és altament probable que tingui lloc, en les condicions en què aquests actius es troben actualment, en el termini determinat a comptar de la data a què es refereix l’estat de situació financera consolidat. Per tant, la recuperació del valor en llibres d’aquestes partides (que poden ser de naturalesa financera i no financera) previsiblement tindrà lloc a través del preu que s’obtingui en la seva alienació.


60

Concretament, els actius immobiliaris o altres actius no corrents rebuts per les entitats consolidades per a la satisfacció, total o parcial, de les obligacions de pagament enfront d’elles dels seus deutors es consideren actius no corrents mantinguts per a la venda, llevat que les entitats consolidades hagin decidit fer un ús continuat d’aquests actius. En aquest sentit, a fi de la seva consideració en el reconeixement inicial d’aquests actius, el Grup obté, en el moment d’adjudicació, el valor raonable del corresponent actiu mitjançant la sol·licitud de taxació a agències de valoració externes.

Simètricament, l’epígraf «Passius inclosos en grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda» recull els saldos creditors amb origen en els actius o en els grups de disposició i en les operacions en interrupció.

Els actius no corrents mantinguts per a la venda es valoren, inicialment i amb posterioritat, pel menor import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en llibres en la data d’assignació, si aquests ja s’haguessin reconegut anteriorment. Els actius no corrents en venda no s’amortitzen mentre romanen en aquesta categoria.

En el cas d’actius immobiliaris adjudicats es determina el seu valor a partir de l’última taxació disponible en la data de l’estat de situació financera consolidat, considerant l’aplicació de descomptes sobre els valors de taxació (haircuts), en concepte de:

– La necessitat efectiva de venda dels actius no corrents mantinguts per a la venda en el curt termini, concepte recollit en la NIIF 5 (venda immediata).

– El factor corrector necessari associat a l’evolució del preu de l’habitatge del país (IPV) d’ubicació de la mateixa.

Les pèrdues per deteriorament d’un actiu, o grup de disposició, degudes a reduccions del seu valor en llibres fins al seu valor raonable (menys els costos de venda) es reconeixen a l’epígraf «Guanys (Pèrdues) d’actius no corrents en venda no classificats com operacions interrompudes» de l’estat de resultats consolidat. Els guanys d’un actiu no corrent en venda per increments posteriors del valor raonable (menys els costos de venda) augmenten el seu valor en llibres i es reconeixen a l’estat de resultats consolidat fins a un import igual al de les pèrdues per deteriorament anteriorment reconegudes.

2.3.7 Actius per reassegurances i Passius per contractes d’assegurances

L’estimació de l’impacte comptable de les assegurances rebudes o emeses correspondrà a la entitat del Grup que hagi contractat o emès aquests contractes.

Els contractes d’assegurances suposen la transferència d’un risc determinat i quantificable a canvi d’una prima periòdica o única. Els efectes sobre els fluxos de caixa del Grup vindran derivats d’una desviació en els pagaments previstos, una insuficiència en la prima establerta, o tots dos.


61

L’epígraf ‘Altres actius’ recull els imports que les entitats consolidades tenen dret a percebre amb origen en els contractes de reassegurança que mantenen amb terceres parts i, més concretament, la participació de la reassegurança en les provisions tècniques constituïdes per les entitats d’assegurances consolidades.

Almenys anualment s’analitza si aquests actius estan deteriorats (si hi ha una evidència objectiva, resultat d’un succés ocorregut després del reconeixement inicial de l’actiu, que el Grup pot no rebre les quantitats establertes contractualment, i pot quantificar de forma fiable la quantitat que no es rebrà), en aquest cas es registra la pèrdua corresponent a l’estat de resultats consolidat donant de baixa aquests actius.

L’epígraf «Provisions» recull les provisions tècniques registrades per entitats consolidades per cobrir reclamacions amb origen en els contractes d’assegurança que mantenen vigents al tancament de l’exercici.

Els resultats de les companyies d’assegurances per la seva activitat asseguradora es registren en funció de la seva naturalesa en els corresponents epígrafs de l’estat de resultats consolidat.

D’acord amb les pràctiques comptables generalitzades en el sector assegurador, les entitats d’assegurances consolidades abonen a resultats els imports de les primes que emeten i carreguen als seus comptes de resultats el cost dels sinistres als quals han de fer front quan es produeix la liquidació final dels mateixos. Aquestes pràctiques comptables obliguen les entitats asseguradores a periodificar al tancament de cada exercici tant els imports abonats als seus comptes de pèrdues i guanys i no meritats a aquesta data com els costos incorreguts no carregats als comptes de pèrdues i guanys.

Almenys al tancament de cada exercici es comprova si la valoració dels passius per contractes d’assegurances reconeguts en l’estat de situació financera consolidat és adequada, calculant la diferència entre els següents imports:

– Les estimacions actuals de futurs fluxos d’efectiu conseqüència dels contractes d’assegurança de les entitats consolidades. Aquestes estimacions inclouen tots els fluxos d’efectiu contractuals i els relacionats, com ara costos de tramitació de reclamacions; i

– El valor reconegut en l’estat de situació financera consolidat dels seus passius per contractes d’assegurances, net de qualsevol despesa d’adquisició diferit o actiu intangible relacionat, tal com l’import satisfet per l’adquisició, en els supòsits de compra per l’entitat, dels drets econòmics derivats d’un conjunt de pòlisses de la seva cartera a favor d’un mediador.

Si en aquest càlcul s’obté un import positiu, aquesta deficiència es carrega a l’estat de resultats consolidat. En aquells casos en què els guanys o pèrdues no realitzades dels actius de les companyies asseguradores del Grup afectin els mesuraments dels passius per contractes d’assegurança i / o als costos d’adquisició diferits a ells associats i / o als actius intangibles també


62

associats, aquestes plusvàlues o minusvàlues es reconeixen directament en patrimoni. L’ajust corresponent en el passiu per contractes d’assegurances (o en els costos d’adquisició diferits o en els actius intangibles) es reconeix de la mateixa manera, en patrimoni.

A 31 de desembre de 2018 i 2017, i com s’explica a la nota 20, tots els actius i passius associats amb el negoci assegurador es mantenen classificats com un grup alienable mantingut per a la venda.

2.3.8 Actius tangibles

Inclou l’import dels immobles, terrenys, mobiliari, vehicles, equips d’informàtica i altres instal·lacions propietat de les entitats consolidades o adquirits en règim d’arrendament financer. Els actius es classifiquen en funció de la seva finalitat en:

Immobilitzat material d’ús propi

L’immobilitzat material d’ús propi (que inclou, entre altres, els actius materials rebuts per les entitats consolidades per a la liquidació, total o parcial, d’actius financers que representen drets de cobrament enfront de tercers i als quals es preveu donar un ús continuat i propi, així com els que s’estan adquirint en règim d’arrendament financer) es presenta al seu cost d’adquisició, menys la corresponent amortització acumulada i, si escau, les pèrdues estimades que resulten de comparar el valor net de cada partida amb el seu corresponent import recuperable.

El cost d’aquests actius comprèn:

– El seu preu d’adquisició, inclosos els aranzels d’importació i els impostos indirectes no recuperables que recaiguin sobre l’adquisició, després de deduir qualsevol descompte o rebaixa del preu.

– Tots els costos directament atribuïbles a la ubicació de l’actiu en el lloc i en les condicions necessàries perquè pugui operar de la forma prevista per la gerència.

– L’estimació inicial dels costos de desmantellament i retirada de l’element, així com la rehabilitació del lloc sobre el qual s’assenta, l’obligació en què incorre una entitat quan adquireix l’element o com a conseqüència d’haver utilitzat aquest element durant un determinat període, amb propòsits diferents de la de producció d’inventaris durant tal període.

L’amortització es calcula, aplicant el mètode lineal, sobre el cost d’adquisició dels actius menys el seu valor residual, entenent-se que els terrenys sobre els quals s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida i que, per tant, no són objecte d’amortització.


63

Les dotacions anuals en concepte d’amortització dels actius materials es realitzen amb contrapartida a l’estat de resultats consolidat i, bàsicament, equivalen als percentatges d’amortització determinats en funció dels anys de la vida útil estimada, com a mitjana, dels diferents elements:

A cada tancament comptable, les entitats consolidades analitzen si hi ha indicis que el valor net dels elements del seu actiu material excedeix del seu corresponent import recuperable, en aquest cas, redueixen el valor en llibres de l’actiu de què es tracti fins al seu import recuperable i ajusten els càrrecs futurs en concepte d’amortització en proporció al seu valor en llibres ajustat i a la seva nova vida útil romanent, en el cas de ser necessària una re-estimació de la mateixa.

De manera similar, quan existeixen indicis que s’ha recuperat el valor d’un actiu material, les entitats consolidades registren la reversió de la pèrdua per deteriorament comptabilitzada en períodes anteriors i ajusten en conseqüència els càrrecs futurs en concepte de la seva amortització. En cap cas la reversió de la pèrdua per deteriorament d’un actiu pot suposar l’increment del seu valor en llibres per sobre d’aquell que tindria si no s’haguessin reconegut pèrdues per deteriorament en exercicis anteriors.

Periòdicament es procedeix a revisar la vida útil estimada dels elements de l’immobilitzat material d’ús propi, de cara a detectar canvis significatius en les mateixes que, de produir, s’ajusten mitjançant la corresponent correcció del càrrec a l’estat de resultats consolidat d’exercicis futurs de la dotació a la seva amortització en virtut de les noves vides útils.

Les despeses de conservació i manteniment dels actius materials d’ús propi es carreguen als resultats de l’exercici en què es produeixen, ja que no incrementen la vida útil dels actius.

Tipus d’actiu Vida útil estimada

Immobles 50 anys

Màquines i instal lacions 10 anys

Vehicles 3 anys

Equip informàtic i mobiliari 5 anys

Inversions immobiliàries

L’epígraf «Inversions immobiliàries» recull els valors nets dels terrenys, edificis i altres construccions que es mantenen bé per explotar-los en règim de lloguer bé per obtenir una plusvàlua en la seva venda com a conseqüència dels increments que es produeixin en el futur en els seus respectius preus de mercat.

Els criteris aplicats per al reconeixement del cost d’adquisició de les inversions immobiliàries per a la seva amortització, per a


64

l’estimació de les seves respectives vides útils i per al registre de les seves possibles pèrdues per deteriorament coincideixen amb els descrits en relació amb els actius materials d’ús propi.

Les inversions immobiliàries es presenten al seu cost d’adquisició, menys la corresponent amortització acumulada i, si escau, les pèrdues estimades que resulten de comparar el valor net de cada partida amb el seu corresponent import recuperable.

L’amortització es calcula, aplicant el mètode lineal, sobre el cost d’adquisició dels actius menys el seu valor residual, entenent-se que els terrenys sobre els quals s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida i que, per tant, no són objecte d’amortització.

El Grup determina periòdicament el valor raonable de les inversions immobiliàries a fi de determinar si les mateixes han de ser objecte d’una provisió per deteriorament.

2.3.9 Operacions d’arrendament

Arrendaments financers

Es consideren operacions d’arrendament financer aquelles en què, substancialment, tots els riscos i avantatges que recauen sobre el bé objecte de l’arrendament es transfereixen a l’arrendatari.

Arrendaments operatius

En les operacions d’arrendament operatiu, la propietat del bé arrendat, i substancialment tots els riscos i avantatges que recauen sobre el bé, romanen en l’arrendador.

Quan el Grup actua com a arrendador es presenta el cost d’adquisició dels béns arrendats a l’epígraf «Actiu tangible» de l’estat de situació financera consolidat. Aquests actius s’amortitzen d’acord amb les polítiques adoptades per als actius materials similars d’ús propi i els ingressos procedents dels contractes d’arrendament es reconeixen a l’estat de resultats consolidat de forma lineal, a l’epígraf «Altres ingressos d’explotació».

Quan el Grup actua com a arrendatari, les despeses de l’arrendament incloent incentius concedits, si escau, per l’arrendador, es carreguen linealment a l’estat de resultats consolidat, a l’epígraf «Altres despeses d’administració».


65

2.3.10 Actiu Intangible

Són actius no monetaris identificables (susceptibles de ser separats d’altres actius), encara que sense aparença física, que sorgeixen com a conseqüència d’un negoci jurídic o han estat desenvolupats per les entitats consolidades. Només es reconeixen comptablement aquells actius el cost dels quals es pot estimar de manera fiable i dels quals les entitats consolidades estimen probable obtenir beneficis econòmics en el futur.

Els actius intangibles es reconeixen inicialment pel seu cost d’adquisició o producció i, posteriorment, es valoren al seu cost menys, segons procedeixi, la seva corresponent amortització acumulada i les pèrdues per deteriorament que hagin experimentat.

Fons de comerç

Les diferències positives entre el cost de les participacions en el capital de les entitats consolidades i de les valorades pel mètode de la participació respecte als corresponents valors raonables dels elements adquirits, ajustats en la data de primera consolidació, s’imputen de la manera següent:

– Si són assignables a elements patrimonials concrets de les societats adquirides, augmentant el valor dels actius (o reduint el dels passius) on els valors raonables fossin superiors (inferiors) als valors nets comptables amb els que figuren en els balanços de les entitats adquirides.

– Si són assignables a actius intangibles concrets, reconeixent-los explícitament en l’estat de situació financera consolidat sempre que el seu valor raonable dins dels 12 mesos següents a la data d’adquisició pugui determinar de manera fiable.

Les diferències restants es registren com un fons de comerç, que s’assigna a una o més unitats generadores d’efectiu (aquestes són el grup identificable més petit d’actius que, com a conseqüència del seu funcionament continuat, genera fluxos d’efectiu a favor del Grup , amb independència dels procedents d’altres actius o grup d’actius). Les unitats generadores d’efectiu representen els segments geogràfics i / o de negocis del Grup. Els fons de comerç (que només es registren quan han estat adquirits a títol onerós) representen, per tant, pagaments anticipats realitzats per l’entitat adquirent dels beneficis econòmics futurs derivats dels actius de l’entitat adquirida que no siguin individualment i separadament identificables.

A cada tancament comptable, o quan hi hagi indicis de deteriorament, es procedeix a estimar si s’ha produït algun deteriorament que redueixi el valor recuperable a un import inferior al cost net registrat i, en cas afirmatiu, es procedeix al seu oportú deteriorament comptable.

Les pèrdues per deteriorament relacionades amb els fons de comerç no són objecte de reversió posterior.


66

Altres actius intangibles

Aquesta partida inclou l’import dels actius intangibles identificables, entre altres conceptes, les llistes de clients adquirides i els programes informàtics.

Poden ser de vida útil indefinida (quan, sobre la base de les anàlisis realitzades de tots els factors rellevants, es conclou que no hi ha un límit previsible del període durant el qual s’espera que generaran fluxos d’efectiu nets a favor de les entitats consolidades) o de vida útil definida (en la resta de casos).

Els actius intangibles de vida útil indefinida no s’amortitzen, si bé, en ocasió de cada tancament comptable, o sempre que hi hagi indicis de deteriorament, les entitats consolidades revisen les seves respectives vides útils romanents a fi de assegurar-se que aquestes segueixen sent indefinides o, en cas contrari, procedir en conseqüència.

Els actius intangibles amb vida útil definida s’amortitzen en funció d’aquesta, aplicant criteris similars als adoptats per a l’amortització dels actius materials.

Els càrrecs als comptes de pèrdues i guanys per l’amortització d’aquests actius es registren a l’epígraf «Amortització» de l’estat de resultats consolidat.

En ambdós casos, el Grup reconeix comptablement qualsevol pèrdua que hagi pogut produir en el valor registrat d’aquests actius amb origen en el seu deteriorament, utilitzant-se com a contrapartida l’epígraf «Guanys o pèrdues al donar de baixa en comptes actius no financers» de l’estat de resultats consolidat.. Els criteris per al reconeixement de les pèrdues per deteriorament d’aquests actius i, si escau, de les recuperacions de les pèrdues per deteriorament registrades en exercicis anteriors són similars als aplicats per als actius tangibles.

2.3.11 Provisions, passius contingents i actius contingents

El Grup diferenciarà entre:

– Provisions: saldos creditors que cobreixen obligacions presents en la data de l’estat de situació financera consolidat sorgides com a conseqüència de successos passats dels quals poden derivar-se perjudicis patrimonials per a les entitats consolidades, que es consideren probables quant a la seva ocurrència, concrets quant a la seva naturalesa però indeterminats quant al seu import i/o moment de cancel·lació.


67

– Passius contingents: obligacions possibles sorgides com a conseqüència de successos passats, la materialització dels quals està condicionada al fet que ocorri, o no, un o més esdeveniments futurs independents de la voluntat de les entitats consolidades. Inclouen les obligacions actuals de les entitats consolidades, la cancel·lació de les quals sigui probable que origini una disminució dels recursos patrimonials del Grup.

– Actius contingents: actius possibles, sorgits com a conseqüència de successos passats, l’existència està condicionada i s’ha de confirmar quan es produeixin, o no, esdeveniments que estan fora de control del Grup. Els actius contingents no es reconeixen en l’estat de situació financera consolidat ni a l’estat de resultats consolidat però s’informa d’ells en la memòria sempre que sigui probable l’augment de recursos que incorporin beneficis econòmics per aquesta causa.

El Grup recull totes les provisions significatives respecte a les quals s’estima que la probabilitat que s’hagi d’atendre l’obligació és major que en cas contrari. D’acord amb la norma comptable, els passius contingents no s’han de registrar en l’estat de situació financera consolidat, sinó que s’ha d’informar sobre els mateixos.

Les provisions (que es quantifiquen tenint en consideració la millor informació disponible sobre les conseqüències del succés en què porten la seva causa i es tornen a estimar amb ocasió de cada tancament comptable) s’utilitzen per afrontar les obligacions específiques per a les quals van ser originalment reconegudes; procedint a la seva reversió, total o parcial, quan aquestes obligacions deixen d’existir o disminueixen.

Les provisions es classifiquen en funció de les obligacions cobertes en:

– Provisions per compromisos i garanties concedides: inclou l’import de les provisions constituïdes per a la cobertura de riscos contingents, entesos com aquelles operacions en què l’entitat garanteixi obligacions d’un tercer, sorgides com a conseqüència de garanties financeres concedides o un altre tipus de contractes, i de compromisos contingents, entesos com a compromisos irrevocables que poden donar lloc al reconeixement d’actius financers.

– Provisions per a impostos, altres contingències legals i altres provisions: inclou l’import de les provisions constituïdes per a la cobertura de contingències de naturalesa fiscal, legal, litigis i les restants provisions constituïdes per les entitats consolidades. Entre d’altres conceptes aquesta partida comprèn les provisions per reestructuració i actuacions mediambientals, si escau.

2.3.12 Instruments de capital propi

Es consideren instruments de capital propi aquells que compleixen les següents condicions:


68

– No inclouen cap tipus d’obligació per a l’entitat emissora que suposi:

o Lliurar efectiu o un altre actiu financer a un tercer; o

o Intercanviar actius financers o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables per a l’entitat.

– Si poden ser, o seran, liquidats amb els propis instruments de capital de l’entitat emissora:

o Quan sigui un instrument financer no derivat no suposarà una obligació de lliurar un nombre variable dels seus propis instruments de capital; o

o Quan sigui un derivat, sempre que es liquidi per una quantitat fixa d’efectiu, o un altre actiu financer, a canvi d’un nombre fix dels seus propis instruments de capital.

Els negocis realitzats amb instruments de capital propi, inclosos la seva emissió i amortització, són registrats directament en el patrimoni net.

Els canvis de valor dels instruments qualificats com a instruments de capital propi no es registren en l’estat de situació financera consolidat; les contraprestacions rebudes o lliurades a canvi d’aquests instruments s’afegeixen o dedueixen directament del patrimoni net, incloent els cupons associats a les participacions preferents contingentment convertibles en accions ordinàries.

2.3.13 Garanties financeres

Es consideren garanties financeres els contractes pels quals una entitat s’obliga a pagar quantitats concretes per compte d’un tercer en el supòsit de no fer-ho aquest; independentment de la forma en què estigui instrumentada l’obligació: fiança, aval financer, contracte d’assegurança o derivat de crèdit.

En el moment del seu registre inicial, el Grup comptabilitza les garanties financeres prestades en el passiu de l’estat de situació financera consolidat pel seu valor raonable, el qual, amb caràcter general, equival al valor actual de les comissions i rendiments a percebre per aquests contractes a llarg de la seva durada, tenint com a contrapartida, l’import de les comissions i rendiments assimilats cobrats en l’inici de les operacions i un crèdit en l’actiu de l’estat de situació financera consolidat pel valor actual de les comissions i rendiments pendents de cobrament.

Les garanties financeres, sigui quin sigui el seu titular, instrumentació o altres circumstàncies, s’analitzen periòdicament per tal de determinar el risc de crèdit al qual estan exposades i, si s’escau, estimar les necessitats de constituir provisió per elles, que es determina per aplicació de criteris similars als establerts per quantificar les pèrdues per deteriorament experimentades pels instruments de deute valorats al seu cost amortitzat que s’han explicat anteriorment.


69

Les provisions constituïdes sobre aquestes operacions es troben comptabilitzades a l’epígraf «Provisions - Qüestions processals i litigis per impostos pendents» del passiu de l’estat de situació financera consolidat. La dotació i recuperació d’aquestes provisions es registra amb contrapartida a l’epígraf «Provisions o reversió de provisions» de l’estat de resultats consolidat.

En cas que sigui necessari constituir una provisió específica per garanties financeres, les corresponents comissions pendents de meritació les quals es troben registrades a l’epígraf «Passius financers a cost amortitzat - Altres passius financers» del passiu de l’estat de situació financera consolidat es re-classifiquen a la corresponent provisió.

2.3.14 Patrimonis gestionats i Fons d’inversió i de pensions gestionats pel Grup

Els patrimonis, fons d’inversió i fons de pensions gestionats per les societats consolidades que són propietat de tercers no s’inclouen en l’estat de situació financera consolidat. Les comissions generades per aquesta activitat es reconeixen a l’epígraf ‘Ingressos per comissions’ de l’estat de resultats consolidat.

2.3.15 Retribucions post-ocupació

Els compromisos post-ocupació mantinguts pel Grup amb els seus empleats es consideren compromisos d’aportació definida, quan es realitzen contribucions de caràcter predeterminat a una entitat separada, sense tenir obligació legal ni efectiva de realitzar contribucions addicionals si l’entitat separada no pogués atendre les retribucions als empleats relacionades amb els serveis prestats en l’exercici corrent i en els anteriors. Els compromisos post-ocupació que no compleixin les condicions anteriors són considerats com a compromisos de prestació definida.

Plans d’aportació definida

Les aportacions efectuades per aquest concepte en cada exercici es registren a l’epígraf «Despeses de Personal» de l’estat de resultats consolidat. Les quanties pendents d’aportar al tancament de cada exercici es registren, pel seu valor actual, a l’epígraf «Provisions» del passiu de l’estat de situació financera consolidat.

Plans de prestació definida

El Grup registra a l’epígraf «Provisions» del passiu de l’estat de situació financera consolidat el valor actual dels compromisos post-ocupació de prestació definida, nets del valor raonable dels actius del pla.


70

Es consideren actius del pla aquells amb els quals es liquiden directament les obligacions i reuneixen les següents condicions:

– No són propietat de les entitats consolidades, sinó d’un tercer separat legalment i sense el caràcter de part vinculada al Grup.

– Només estan disponibles per pagar o finançar retribucions post-ocupació i no poden retornar a les entitats consolidades, excepte quan els actius que queden en aquest pla són suficients per complir totes les obligacions del pla o de l’entitat relacionades amb les prestacions dels empleats actuals o passats o per reemborsar les prestacions dels empleats ja pagades pel Grup.

Registre de retribucions post-ocupació

Les retribucions post-ocupació es reconeixen de la següent manera:

– El cost dels serveis es reconeix a l’estat de resultats consolidat i inclou els següents components:

o El cost dels serveis del període corrent (entès com l’increment del valor actual de les obligacions que s’origina com a conseqüència dels serveis prestats en l’exercici pels empleats) es reconeix a l’epígraf «Despeses de personal».

o El cost dels serveis passats, que té el seu origen en modificacions introduïdes en les retribucions post-ocupació ja existents o en la introducció de noves prestacions i inclou el cost de reduccions es reconeix a l’epígraf «Provisions o reversions de provisions».

o Qualsevol guany o pèrdua que sorgeixi d’una liquidació el pla es registra a l’epígraf «Provisions o reversions de provisions».

– L’interès net sobre el passiu (actiu) net de compromisos de prestació definida (entès com el canvi durant l’exercici en el passiu (actiu) net per prestacions definides que sorgeix pel transcurs del temps) es reconeix a l’epígraf «Interessos i càrregues assimilades (Interessos i rendiments assimilats en el cas de resultar un ingrés)» de l’estat de resultats consolidat.

– La re-avaluació del passiu (actiu) net per prestacions definides es reconeix a l’epígraf de patrimoni net «Altre resultat global acumulat» i inclou:


71

o Les pèrdues i guanys actuarials generades en l’exercici, que tenen el seu origen en les diferències entre hipòtesis actuarials prèvies i la realitat i en els canvis en les hipòtesis actuarials utilitzades.

o El rendiment dels actius afectes al pla, excloent les quantitats incloses en l’interès net sobre el passiu (actiu) per prestacions definides.

o Qualsevol canvi en els efectes del límit de l’actiu, excloent les quantitats incloses en l’interès net sobre el passiu (actiu) per prestacions definides.

Altres retribucions a llarg termini

El Grup registra en aquest apartat la resta de retribucions a llarg termini dels empleats, excloses les comentades anteriorment.

Indemnitzacions

Les indemnitzacions per acomiadament es registren quan es disposa d’un pla formal i detallat en el qual s’identifiquen les modificacions fonamentals que es van a realitzar, i sempre que s’hagi començat a executar aquest pla o s’hagi anunciat públicament les seves principals característiques, o es desprenguin fets objectius sobre la seva execució.

2.3.16 Impostos sobre beneficis

La despesa per l’Impost sobre beneficis andorrà i pels impostos de naturalesa similar aplicables a les entitats estrangeres consolidades es reconeixen a l’estat de resultats consolidat. Llevat del cas que siguin conseqüència d’una transacció, els resultats es registren directament en patrimoni net. En el supòsit d’impostos sobre societats originats per transaccions, el seu corresponent efecte fiscal es registra en el patrimoni.

La despesa per impost sobre beneficis de l’exercici es calcula mitjançant la suma de l’impost corrent que resulta de l’aplicació del corresponent tipus de gravamen sobre la base imposable de l’exercici (després d’aplicar les deduccions que fiscalment són admissibles) i de la variació dels actius i passius per impostos diferits que es reconeguin a l’estat de resultats consolidat.

Els actius i passius per impostos diferits inclouen les diferències temporànies, que s’identifiquen com aquells imports que es preveuen pagadors o recuperables per les diferències entre el valor en llibres dels elements patrimonials i les seves corresponents bases fiscals, així com les bases imposables negatives pendents de compensació i els crèdits per deduccions fiscals no aplicades fiscalment. Aquests imports es registren aplicant a la diferència temporal que correspongui el tipus de gravamen al qual s’espera recuperar-los o liquidar-los.


72

L’epígraf ‘Actius per impostos’ inclou l’import de tots els actius de naturalesa fiscal, diferenciant-se entre: corrents (imports a recuperar per impostos en els propers dotze mesos) i diferits (engloba els imports dels impostos a recuperar en exercicis futurs, inclosos els derivats de bases imposables negatives o de crèdits per deduccions o bonificacions fiscals pendents de compensar).

L’epígraf ‘Passius per impostos’ inclou l’import de tots els passius de naturalesa fiscal, excepte les provisions per impostos, que es desglossen en: corrents (recull l’import a pagar per l’impost sobre beneficis relatiu al guany fiscal de l’exercici i d’altres impostos en els propers dotze mesos) i diferits (comprèn l’import dels impostos sobre beneficis a pagar en exercicis futurs).

Els passius per impostos diferits en els casos de diferències temporànies imposables associades amb inversions en entitats dependents, associades o participacions en negocis conjunts, es reconeixen en l’estat de situació financera consolidat excepte quan el Grup és capaç de controlar el moment de reversió de la diferència temporal i, a més, és probable que aquesta no reverteixi en un futur previsible.

Per la seva banda, els actius per impostos diferits, identificats com a diferències temporànies, només es reconeixen en el cas que es consideri probable que el Grup tindrà en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-los efectius i no procedeixin del reconeixement inicial (excepte en una combinació de negocis) d’altres actius i passius en una operació que no afecta ni el resultat fiscal ni el resultat comptable. La resta d’actius per impostos diferits (bases imposables negatives i deduccions pendents de compensar) només es reconeixen en el cas que es consideri probable que el Grup vagin a tenir en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-los efectius.

Els ingressos o despeses registrats directament en el patrimoni net es comptabilitzen juntament amb l’efecte fiscal de les diferències temporànies que generen.

Periòdicament, i com a mínim en cada tancament anual, es revisen els impostos diferits, tant actius com passius, a fi de comprovar si és necessari efectuar modificacions als mateixos d’acord amb els resultats de les anàlisis realitzades.

La despesa per Impost sobre Societats es calcula en el tancament anual amb tota la informació disponible i amb la revisió d’actius i passius fiscals, així com els ajustos de la base que corresponguin. Aquesta despesa, i el seu detall, s’incorpora als comptes anuals de la Societat Dominant.

En el cas que la liquidació finalment practicada difereixi de la previsió realitzada en el tancament anual, i inclosa en els comptes anuals, la diferencia entre ambdós imports es registrarà com a ajustos de la despesa de IS a l’exercici en curs durant el que es conegui aquesta diferencia.


73

Qualsevol altra modificació de les previsions, liquidacions o altres incidències relatives al IS que siguin conegudes després del tancament dels estats financers del exercici al que corresponen, seran comptabilitzades com a ajustos en l’exercici en el que s’hagin conegut.

2.3.17 Impost general indirecte

El 21 de juny de 2012 es va publicar la Llei 11/2012, de l’impost general indirecte (IGI), en vigor des del dia 1 de gener de 2013. Aquesta llei, que preveu un tipus de gravamen general del 4,5%, excepte per als productes i serveis de primera necessitat als quals s’aplica un tip s financers, del 14 de maig de 2002.

En data 3 de juny de 2014, el M.I. Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 10/2014 de modificació de la llei 11/2012 de l’impost general indirecte, que va entrar en vigor fins a l’1 de juliol de 2014. Aquesta llei suposa la limitació en la deducció de quotes suportades de l’impost només aplicable al sector financer.

Així, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta però sense tenir en compte les operacions realitzades amb béns immobles.

El Grup comptabilitza a l’epígraf de l’actiu de balanç ‘Altres actius’ els saldos transitoris corresponents a l’IGI suportat, i a l’epígraf del passiu de balanç ‘Altres passius’, els saldos transitoris corresponents a l’IGI repercutit mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

El Grup comptabilitza com a despesa en el marge d’explotació a l’epígraf ‘Altres despeses generals d’administració’ les quotes suportades no deduïbles.

2.3.18 Impost sobre la renda dels no-residents fiscals

El 29 de desembre de 2010 es va aprovar la Llei 94/2010 de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que grava les rendes d’activitats econòmiques desenvolupades a Andorra per persones físiques o entitats no-residents fiscals i per a les rendes del treball percebudes de persones físiques no-residents fiscals.

El tipus de gravamen per als obligats tributaris d’aquest impost és de l’1,5% per operacions de reassegurança, del 5% pels cànons i del 10% amb caràcter general.

El Grup comptabilitza a l’epígraf del passiu de balanç ‘Altres passius’, els saldos transitoris corresponents a la recaptació de


74

l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent. 2.3.19 Llei 11/2005, del 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europearelatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra va aprovar en la sessió del 13 de juny de 2005 la Llei 11/2005, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. L’Acord estableix l’obligació de practicar una retenció en origen sobre els pagaments d’interessos efectuats per agents pagadors establerts al Principat d’Andorra a beneficiaris efectius, persones físiques residents en un dels estats membres de la Unió Europea. L’import derivat d’aquesta obligació es transfereix en un 75% als països on resideixin els beneficiaris efectius. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’Acord els rendiments derivats dels contractes de pensions i d’assegurances.

El Grup comptabilitza a l’epígraf del passiu de balanç ‘Altres actius’ els saldos transitoris corresponents a les retencions realitzades sobre el pagaments d’interessos mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

2.3.20 Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

En data 24 d’abril del 2014, el M.I. Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 5/2014 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015. Alhora aquesta llei constitueix un pilar bàsic del procés d’obertura econòmica del Principat d’Andorra, en la mesura que suposa la creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques homologable a l’existent en altres països del seu entorn, la Unió Europea i l’OCDE.

Aquest impost grava, entre d’altres, l’estalvi de contribuents persones físiques. En concret, interessos i altres rendiments financers (rendiments del capital mobiliari), així com guanys o pèrdues de capital a un tipus de gravamen del 10%.

El Grup comptabilitza a l’epígraf passiu del balanç ‘Altres passius’, els saldos transitoris corresponents a la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.


75

2.3.21 Estat d’altre resultat global consolidat

D’acord amb les opcions establertes a la NIC 1, el Grup ha optat per presentar de manera separada, per una part, un estat que mostra els components del resultat consolidat (‘Estat de resultats consolidat’) i un segon estat que, partint del resultat consolidat de l’exercici, mostra els components de l’altre resultat global de l’exercici que apareix denominat en aquests estats consolidats com ‘Estat altre resultat global consolidat’.

A l’estat altre resultat global consolidat es presenten els ingressos i despeses generats pel Grup com a conseqüència de la seva activitat durant l’exercici, distingint aquells registrats com resultats a l’estat de resultats consolidat de l’exercici i altres ingressos i despeses registrats, d’acord amb el que es disposa a la normativa vigent, directament al patrimoni net consolidat.

Per tant, en aquest estat es presenta:

– El resultat consolidat de l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2018 i 2017.

– L’import net dels ingressos i despeses reconegudes transitòriament coma justos per valoració al patrimoni net consolidat.

– L’import net dels ingressos i despeses reconeguts definitivament al patrimoni net consolidat.

– L’impost sobre beneficis meritat pels conceptes indicats als dos punts anteriors, excepte pels ajustos per valoració amb origen en participacions a empreses associades o multigrup valorades pel mètode de la participació, que es presenta en termes nets.

– El resultat global total de l’exercici, calculat com la suma dels punts anteriors, mostrant de manera separada l’import atribuït a l’entitat dominant i el corresponent a interessos minoritaris.

– L’import dels ingressos i despeses que corresponen a entitats valorades pel mètode de la participació registrats directament contra el patrimoni net es presenten en aquest estat, qualsevol que sigui de la seva naturalesa, a la rúbrica ‘Participació en altres ingressos i despeses reconegudes de les inversions en negocis conjunts i associats’.

Les variacions existents a l’altre resultat global consolidat al patrimoni net consolidat com ajustos per valoració es desglossen, amb les precisions anteriorment indicades, en:

– Guanys (pèrdues) per valoració: recull l’import dels ingressos, nets de les despeses originades a l’exercici, reconeguts directament al patrimoni net consolidat. Els imports reconeguts a l’exercici en aquesta partida es mantenen en aquesta partida, encara que en el mateix exercici es traspassin a l’estat de pèrdues i guanys consolidat, al valor inicial d’altres actius o passius o es reclassifiquin a una altra partida.


76

– Imports transferits a l’estat de pèrdues i guanys: recull l’import dels guanys o pèrdues per valoració reconegudes prèviament al patrimoni net consolidat, encara que sigui en el mateix exercici, que es reconeixen a l’estat de pèrdues i guanys consolidat.

– Import transferit al valor inicial de les partides cobertes: recull l’import dels guanys o pèrdues per valoració reconegudes prèviament al patrimoni net consolidat, encara que sigui en el mateix exercici, que es reconeixen al valor inicial dels actius o passius com a conseqüència de cobertures de fluxos d’efectiu.

– Altres reclassificacions: recull l’import dels traspassos realitzats durant l’exercici entre partides d’ajustos per valoració conforme els criteris establerts a la normativa vigent.

Segons requereix la modificació de la NIC 1, totes les partides de l’estat consolidat d’ingressos i despeses reconegudes son susceptibles de ser registrades a l’estat de pèrdues i guanys consolidat, excepte la partida ‘Guanys o (-) Pèrdues actuarials en plans de pensions de prestacions definides’.

Els imports d’aquestes partides es presenten pel seu import brut, mostrant-se, excepte com s’ha indicat anteriorment per a la partida corresponent ‘participació en altres ingressos i despeses reconegudes de les inversions en negocis conjunts i associades’, el seu corresponent efecte impositiu en la rúbrica ‘Imposat sobre els guanys relatiu als elements que poden reclassificar-se a resultats’ de l’estat.

2.3.22 Estat de canvis en el patrimoni net consolidat

A l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat es presenten tots els canvis existents al patrimoni net, inclosos els que tenen el seu origen en canvis en els criteris comptables i en correccions d’errors. Aquest estat mostra, per tant, una conciliació del valor en llibres al començament i al final de l’exercici de totes les partides que formen el patrimoni net consolidat, agrupant els moviments existents en funció de la seva naturalesa en les següents partides:

– Ajustos per canvis en criteris comptables i correcció d’errors: que inclou els canvis en el patrimoni net consolidat que sorgeixen com a conseqüència de la reexpressió retroactiva dels saldos dels estats financers amb origen en canvis en els criteris comptables o en la correcció d’errors que haguessin pogut haver ocorregut, si escau.

– Resultat global de l’exercici: recull, de manera agregada, el total de les partides registrades en l’estat de resultats globals consolidats, anteriorment indicades.

– Altres variacions en el patrimoni net: recull la resta de partides registrades en el patrimoni net, com poden ser augments o disminucions del capital social, distribució de resultats, operacions amb instruments de capital propis,


77

pagaments amb instruments de capital, traspassos entre partides del patrimoni net i qualsevol altre increment o disminució del patrimoni net consolidat.

2.3.23 Estat de fluxos d’efectiu consolidat

A l’estat de fluxos d’efectiu consolidat, s’utilitzen les següents expressions, en els següents sentits:

– Fluxos d’efectiu: entrades i sortides de diners en efectiu i dels seus equivalents; entenent per aquests equivalents les inversions a curt termini de gran liquiditat i baix risc d’alteracions en el seu valor.

– Activitats d’explotació: activitats típiques de les entitats de crèdit, així com altres activitats que no poden ser qualificades com d’inversió o de finançament. També es consideren activitats d’explotació els interessos pagats per qualsevol finançament rebut encara que siguin considerades com a activitats de finançament. Les activitats realitzades amb les diferents categories d’instruments financers que s’han assenyalat en la Nota 2.3.2 anterior són considerades, a l’efecte de l’elaboració d’aquest estat, activitats d’explotació, amb les excepcions de la cartera d’inversió a venciment, els passius financers subordinats i dèbits representats per valors negociables.

– Activitats d’inversió: les d’adquisició, alienació o disposició per altres mitjans d’actius a llarg termini i altres inversions no incloses en l’efectiu i els seus equivalents, tals com a actius materials, actius intangibles, participacions, actius no corrents en venda i els seus passius associats, instruments de capital classificats com a disponibles per a la venda que siguin inversions estratègiques i instruments de deute inclosos en la cartera d’inversió a venciment.

– Activitats de finançament: activitats que produeixen canvis en la mida i composició del patrimoni net i dels passius que no formen part de les activitats d’explotació, tals com els passius subordinats i els dèbits representats per valors negociables. La informació sobre els canvis en els passius que sorgeixen de les activitats de finançament s’inclouen en les notes relatives a valors representatius de deute emesos (Nota 16) i a moviments del capital (Nota 18).

A l’efecte de l’elaboració de l’estat de fluxos d’efectiu consolidat, s’han considerat com a ‘efectiu i equivalents d’efectiu’ aquelles inversions a curt termini de gran liquiditat i amb baix risc a canvis en el seu valor. D’aquesta manera, a efectes de l’elaboració de l’estat de fluxos d’efectiu, es consideren com a efectiu i equivalents d’efectiu el saldo del capítol ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ de l’actiu de l’estat de situació financera consolidat.


78

2.3.24 Transaccions amb parts vinculades

Les transaccions amb parts vinculades es comptabilitzen d’acord amb les normes de valoració detallades anteriorment, excepte per a les següents transaccions:

– Les aportacions no dineràries d’un negoci a una empresa del grup es valoren, en general, pel valor comptable dels elements patrimonials lliurats en els estats financers consolidats en la data en què es realitza l’operació.

– En les operacions de fusió i escissió d’un negoci, els elements adquirits es valoren, en general, per l’import que correspon als mateixos, una vegada realitzada l’operació, en els estats financers consolidats. Les diferències que s’originen es registren en reserves.

Els preus de les operacions realitzades amb parts vinculades es troben adequadament suportats, de manera que els Administradors de la Societat Dominant consideren que no hi ha riscos que puguin originar passius.

2.4. Principals canvis normatius ocorreguts en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018

2.4.1 Noves Normes Internacionals d’Informació Financera, modificacions i interpretacions d’aplicació obligatòria en exercicis posteriors en l’exercici que s’inicia l’1 de gener de 2018, aprobades per la Unió Europea i que han estat alhora adoptades per Andorra.

– NIIF 9 Instruments financers

El detall dels impactes derivats de la primera aplicació d’aquesta norma s’inclouen a la nota 2.5.

– Modificacions a la NIIF 7 Instruments financers: informació a revelar

L’objectiu de la modificació és introduir nous desglossaments d’informació relatius a instruments financers en els exercicis en què les entitats apliquin per primera vegada la NIIF 9. Aquestes modificaciones han suposat la incorporació dels corresponents desglossaments d’informació relatius a instruments financers en l’exercici 2018.

– NIIF 15 Ingressos procedents de contractes amb clients


79

El principi fonamental de la NIIF 15 és que una entitat reconeix l’ingrés que representa la transferència de béns o serveis promesos als consumidors en una quantitat que reflecteix el pagament al qual l’entitat espera tenir dret a canvi d’aquests béns o serveis.

Una entitat reconeix l’ingrés d’acord amb aquest principi fonamental mitjançant l’aplicació de cinc passos que es resumeixen de la següent manera: identificar el contracte; identificar les obligacions de compliment en el contracte; determinar el preu de transacció; assignar el preu de transacció a les obligacions de compliment en el contracte; i reconèixer l’ingrés quan l’entitat satisfà una obligació de compliment.

La NIIF 15 inclou un conjunt cohesionat de requisits sobre la informació a revelar que proporciona als usuaris dels estats financers informació de conjunt o integral sobre la naturalesa, quantitat, moment i incertesa sobre els ingressos i fluxos de caixa que sorgeixen dels contractes de l’entitat amb els consumidors.

Aquesta norma no ha tingut un impacte rellevant en els presents estats financers.

– Modificació de la NIC 40 Inversions immobiliàries

L’objectiu de la modificació és esclarir els requeriments sobre els traspassos a, o des de, inversions immobiliàries. Es modifica la NIC 40 per especificar que un traspàs a, o des de, inversions immobiliàries ha de realitzar-se tan sols quan hi hagi hagut un canvi en l’ús de la propietat i quan, aquest canvi, implica una evaluació sobre si la propietat es classifica com a inversió immobiliària.


– Modificaciones a la NIIF 2 Classificació i mesurament de les transaccions basades en pagaments en accions

L’objectiu de la modificació és esclarir la comptabilització de certs tipus de transaccions basades en pagaments en accions.


– Modificacions de la NIIF 4 – Aplicació de la NIIF 9 Instruments Financers amb la NIIF 4 Contractes d’assegurances

L’objectiu d’aquesta modificació és proporcionar a les entitats que emetin contractes d’assegurances en el marc de la NIIF 4 dues opcions: reclassificar sobre els guanys o pèrdues d’altre resultat global alguns dels ingressos i despeses derivats d’assimetries comptables i la volatilitat temporal abans d’implementar la norma de contractes d’assegurances, o una exempció temporal d’aplicar la NIIF 9 per a les entitats la principal activitat de les quals sigui


80

l’emissió de contractes d’assegurances fins el 2021.


– Projecte annual de millora de les NIIF (cicle 2014-2016)

Les millores incloses afecten la NIIF 1 Adopció per primera vegada de les Normes Internacionals d’Informació Financera i la NIC 28 Inversions en associades i negocis conjunts.

Aquestes modificacions no han tingut un impacte rellevant en els presents estats financers.

– Aclariments a la NIIF 15 Ingressos procedents de contractes amb clients

Els aclariments de la NIIF 15 pretenen reduir el cost i la complexitat de la implementació de la norma i clarificar com han d’aplicar-se alguns dels seus principis, quant a la identificació d’una obligació en un contracte, la determinació de is l’entitat és principal o agent i la determinació de si el producte de la concessió ha de ser reconegut a una data concreta o en un període de temps.

Aquesta modificació no ha tingut un impacte rellevant en aquests estats financers.

– Interpretació CINIIF 22 Operacions en moneda estrangera i contraprestació anticipada

Aborda com delimitar la data de la transacció per determinar el tipus de canvi a emprar en el reconeixement inicial de l’actiu, despesa o ingrés, relacionat amb la baixa d’un actiu no monetari o un passiu no monetari derivat del pagament o cobrament d’una contraprestació anticipada en una divisa estrangera.

Aquesta norma no ha tingut un impacte rellevant en aquests estats financers.

2.4.2. Noves normes, modificacions i interpretacions d’aplicació obligatòria en els exercicis que comencin l’1 de gener de 2019 i posteriors, aprobades per la Unió Europea

A continuació es presenten les prinicpals normes, modificacions o interpretacions emeses per l’International Accounting Standard Board (IASB) i aprobades per la Unió Europea d’aplicació en els exercicis que comencin l’1 de gener de 2019 i posteriors i pendents de ser adoptades pel Govern d’Andorra i que, per tant, no han estat aplicades en l’elaboració d’aquests estats financers.


81

– Modificacions a la NIIF 9 Instruments financers

[Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2019, amb aplicació anticipada permesa per la Unió Europea]

L’objectiu és permetre registrar determinats actius financers amortitzables anticipadament com compensació nega tiva a cost amortitzat o valor raonable amb canvis a altres resultat global, en lloc de a valor raonable amb canvis a l’estat de resultats.

– NIIF 16 Arrendaments

[Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2019, amb aplicació anticipada permesa per la Unió Europea per a les entitats que també apliquin la NIIF 15]

El maig de 2017, l’IASB va emetre la NIIF 16, que es va aprobar per la Unió Europea mitjançant el Reglament (UE) 2017/1986 de 31 d’octubre de 2017, i que implica modificacions a la NIIF 1, NIIF 3, NIIF 4, NIIF 7, NIIF 13 i NIIF 15, NIC 1, NIC 2, NIC 7, NIC 12, NIC 16, NIC 21, NIC 23, NIC 32, NIC 37, NIC 38, NIC 39, NIC 40 i NIC 41, CNIIF 1 i CNIIF 12, i SIC 29 i SIC 32, així com la derogació de la NIC 17, CINIIF, SIC 15 i SIC 27.

El seu objectiu és establir els principis de reconeixement, medició, presentació i deslgossament d’arrendaments. La norma manté en essència el tractament per als arrendadors recollit en la NIC 17 a través del model dual, distingint entre arrendaments financers i arrendaments operatius.

Per als arrendataris, la NIIF 16 elimina el model de comptabilitat dual i desenvolupa un model únic pel cual hauran de registrar a l’estat de situació la majoria dels arrendaments, de manera similar als arrendaments financers sota la NIC 17. En el moment inicial, l’arrendatari registrarà un passiu pels pagaments compromesos i un actiu pel dret d’ús del bé subjacent durant el termini de l’arrendament. Així mateix, serà necessari registrar de manera separada una despesa per interessos pel passiu associat a l’arrendament i una despesa per l’amortització del dret d’ús de l’actiu subjacent. La norma inclou dues exempcions per als arrendataris: arrendaments a curt termini i arrendaments en què l’actiu subjacent sigui d’escàs valor.

La NIIF 16 requerirà una avaluació per valorar el nou passiu per arrendaments per tal de reflexar els canvis en els pagaments després de la data d’inici, com a conseqüència de determinats events, tals com el canvi en el termini o en un índex d’actualització dels pagaments, entre d’altres. En general, la remedició del passiu es reconeixerà com un ajustament del dret d’ús de l’actiu subjacent.


82

El Grup ha endegat un projecte per implementar les noves polítiques comptables que suposarà l’adopció d’aquesta norma.

– Interpretació CINIIF 23 Incertesa sobre el tractament de l’impost sobre els guanys


Aquesta interpretació esclareix com aplicar els requisits de reconeixement i medició de la NIC 12, quan existeix una incertesa en l’impost sobre els guanys. En aques cas, l’entitat reconeixerà i valorarà els actius i passius fiscals, corrents o diferits, aplicant els requeriments de la NIC 12, sobre la base dels guanys imposables (pèrdues fiscals), bases imposables, pèrdues fiscals no utilitzades, crèdits fiscals no utilitzats i taxes aplicades, aplicant aquesta interpretació.

– Projecte annual de millora de les NIIF (cicle 2015-2017)


Les millores incloses en aquest cicle afecten la NIIF 3 Combinacions de negoci, la NIIF 11 Acords conjunts, la NIC 12 Impost sobre els guanys i la NIC 23 Costos per interessos.

2.4.3. Noves normes, modificacions i interpretacions d’aplicació obligatòria en els exercicis que comencin l’1 de gener de 2019 i posteriors, pendents de ser aprobades per la Unió Europea

– NIIF 17 Contractes d’assegurances


La NIIF 17 substitueix la NIIF 4 sobre contractes d’assegurances i estableix els principis de registre, valoració, presentació i desglossament dels contractes d’assegurances.

– Modificacions de la NIC 28 Inversions en entitats associades i en negocis conjunts



83

Esclareix que una entitat aplica la NIIF 9 Instruments financers a la participació en una associada a la qual no s’aplica el mètode de posada en equivalència, però que, en essència, forma part d’una inversió neta.

– Modificacions de la NIC 19 Modificació, reducció o liquidació d’un pla


Estableix l’ús d’hipòtesis actualitzades per determinar el cost dels serveis en l’exercici corrent i de l’interès net sobre el passiu o actiu net per prestacions definides resultants del canvi d’un pla.

– Modificacions del Marc Conceptual de les NIIF

[Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020]

La revisió del marc conceptual inclou definicions revisades d’actiu i passiu, així com una nova guia per a la valoració, baixa dels estats financers, presentació i desglossament.

– Modificacions de la NIIF 3 Combinacions de negoci

[Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020]

Introdueix clarificacions en la definició de negoci.

– Modificacions de la NIC 1 Presentació dels estats financers i la NIC 8 Polítiques comptables, canvis en estimacions comptables i errors

[Entraran en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021]

Introdueixen modificacions per aliniar la definició de materialitat inclosa en el marc conceptual.


84

2.5. Primera aplicació de la NIIF 9 2.5.1. Canvis en els principis i polítiques comptables i criteris de valoració

L’adopció de la NIIF 9 ha dut a la modificació de les polítiques comptables i criteris de classificació valoració i deteriorament aplicacbles des de l’1 de gener de 2018. A la nota 2.2 d’aquests estats financers, s’inclouen tant els principis, polítiques comptables i criteris de valoració aplicats des de l’entrada en vigor de la norma, com els que estaven en vigor fins el 31 de desembre de 2017.

D’acord amb les disposicions recollides a les NIIF 9, el Grup ha obtat per no re-expressar la informació comparativa, de manera que els principis, polítiques comptables i criteris de valoració que estaven en vigor fins el 31 de desembre de 2017 són aplicables a les xifres comparatives de l’exercici 2017.

2.5.2. Presentació de la informació comparativa per aplicació de la NIIF 9

Si bé el Grup ha obtat per l’aplicació prospectiva dels impactes de classificació i valoració de la NIIF 9, no re-expressant la informació de períodes anteriors, per tal de facilitar la comparació del període actual amb la informació comparativa del període anterior a causa del canvi normatiu, s’han modificat els models comparatius de l’estat de situació financera consolidat, l’estat de pèrdues i guanys consolidat, l’estat d’altre resultat global consolidat, l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat i l’estat de fluxos d’efectiu consolidat. Així, cal considerar que aquests estats difereixen dels inclosos als estats financers consolidats corresponents a l’exercici 2017. Els canvis més rellevants es resumeixen a continuació:

– Creació de la categoria d’actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats.

– Substitució de la categoria d’actius financers disponibles per a la venda per la d’actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global.

– Eliminació de la categoria d’actius financers mantinguts fins el venciment.

– Substitutció de la categoria de préstecs i comptes a cobrar per la d’actius financers a cost amortitzat.


85

A continuació es presenta l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2017, modificat únicament i exclusiva, als efectes de presentació, comparant-lo amb l’estat de situació financera consolidat inclòs als estats financers consolidats formulats de l’exercici 2017, sense considerar els efectes de l’adopció dels nous criteris de classificació i valoració establerts per la NIIF 9, i que es presenten més endavant.

Notes explicatives a l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2017 modificat

(a) Els valors representatius de deute i instruments financers de patrimoni per import 62.883 milers d’euros inclosos, a 31 de desembre de 2017, a l’epígraf ‘Actius financers disponibles per la venda’ es classifiquen al nou epígraf ‘Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global’.

(b) El nou capítol ‘Actius financers a cost amortitzat’, inclou el saldo de l’epígraf ‘Préstecs i bestretes a cobra’ per un import de 467.998 milers d’euros a 31 de desembre de 2017.

Actiu

(Milers d’euros) Nota Classificació NIC 39 Traspàs Classificació NIIF 9

Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 167.552 - 167.552 Actius financers mantinguts per negociar - - -


- - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 14.953 - 14.953 Actius financers disponibles per a la venda (a) 62.883 (62.883) -

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global (a) - 62.883 62.883 Préstecs i comptes a cobrar (b) 467.998 (467.998) - Inversions mantingudes fins el venciment - - -

Actius financers a cost amortitzat (b) - 467.998 467.998 Derivats - Comptabilitat de cobertures - - - Canvis de valor raonable dels elements coberts d'una cartera amb una cobertura del risc de tipus d'interès

- - -

Inversions en negocis conjunts i associades 47 - 47 Actius tangibles 59.009 - 59.009 Actius intangibles 16.687 - 16.687

Actius per impostos 273 - 273 Altres actius 28.605 - 28.605

Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda 92.800 - 92.800 Total Actiu 910.807 - 910.807


86

2.5.3. Impactes derivats de la primera aplicació de la NIIF 9

A continuació s’inclouen els impactes de la primera aplicació de la NIIF 9, sobre la base de l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2017 modificat a efectes de presentació segons la classificació modificada descrita a la nota 2.5.2, fins arribar a l’estat de situació financera consolidat a l’1 de gener de 2018, diferenciant els efectes dels canvis en la valoració dels instruments deguts a la nova classificació respecte dels efectes del deteriorament del valor i les provisions.

Actiu (Milers d’euros)

Nota 31/12/2017 (Classificació - NIIF

9)

Traspassos de cartera i ajustos de

valoració

Ajutos per deteriorament i

provisions

01/01/2018

! Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 167.552 - - 167.552


(a) - 5.795 - 5.795

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats (a) 14.953 - - 14.953 Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global (a) 62.883 (5.795) - 57.089

Actius financers a cost amortitzat (b) 467.998 - (18.384) 449.614 Inversions en negocis conjunts i associades 47 - - 47 Actius tangibles 59.009 - - 59.009

Actius intangibles 16.687 - - 16.687 Actius per impostos (c) 273 - 188 461 Altres actius 28.605 - - 28.605

Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda

92.800 - - 92.800

Total Actiu ! 910.807 - (18.196) 892.611

Passiu (Milers d’euros)

Nota 31/12/2017 (Classificació -

NIIF 9)

Traspassos de cartera i ajustos de

valoració

Ajutos per deteriorament i

provisions

01/01/2018

Passius financers a cost amortitzat 741.517 - - 741.517

Provisions 2.679 - - 2.679 Passius per impostos 3.234 - - 3.234 Altres passius 12.668 - - 12.668 Passius inclosos en grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per la venda

86.660 -

-

86.660

Total Passiu 846.758 - - 846.758

(milers d’euros)

(milers d’euros)


87

Notes explicatives a l’estat de situació financera consolidat a l’1 de gener de 2018

(a) S’ha traspassat des de valors representatius de deute del capítol ‘Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global’ a l’epígraf ‘Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats’, per un valor en llibres de 5.795 milers d’euros (que coincideix amb el valor raonable a aquesta data) a l’epígraf ‘Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats’.

(b) Ajust per pèrdues per deteriorament i provisions associat a la primera aplicació de la NIIF 9.

(c) Ajust fiscal associat a les operació de traspàs mencionades anteriorment com a conseqüència de la primera aplicació de la NIIF 9.

Patrimoni Net (Milers d’euros)

Nota 31/12/2017 (Classificació

- NIIF 9)

Traspassos de cartera i ajustos de valoració

Ajutos per deteriorament

i provisions

01/01/2018

! Capital 30.000 - - 30.000

Altre resultat global acumulat (a) (855) (169) - (1.024) Elements que no es reclassificaran a resultats - - - - Elements que poden reclassificar-se a resultats (a) (855) (169) - (1.024)

Canvis de valor raonable dels instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global

(a) (855)

(169)

-

(1.024) Guanys acumulats (b) 16.319 169 (18.196) (1.708)

Reserves de revalorització - - - - Altres reserves 10.232 - - 10.232 (-) Accions pròpies - - - -

Resultats atribuïbles als propietaris de la dominant 8.353 - - 8.353 (-) Dividends a compte - - - - Interessos minoritaris (participacions no dominants) - - - -

Total Patrimoni Net 64.049 - (18.196) 45.853 Total Patrimoni Net i Passiu 910.807 - (18.196) 892.611

(milers d’euros)


88

2.5.4. Conciliació de les correccions de valor per deteriorament i provisions d’actius financers

A continuació es presenta, per als instruments financers, i diferenciant per carteres de valoració, la conciliació entre les correccions per deteriorament i les provisions a 31 de desembre de 2017 d’acord amb la normativa anterior (NIC 39 i NIC 37, respectivament) i les correcions de valor per pèrdues d’acord amb la nova normativa (NIIF 9), l’1 de gener de 2018.

(Milers d’euros)

31/12/2017 (Classificació - NIIF 9)

Ajutos per deteriorament i provisions

01/01/2018

Exposicions a balanç Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 167.552 - 167.552


- 5.795 5.795

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 14.953 - 14.953

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 62.883 (5.795) 57.089 Actius financers a cost amortitzat 467.998 (18.384) 449.614 Derivats - Comptabilitat de cobertures - - -

Total exposicions a balanç 713.387 (18.384) 695.003

2.5.5. Impactes derivats de la primera aplicació de la NIIF 9 a ‘Altre resultat global’ i ‘Reserves’

A continuació es presenta l’impacte de la primera aplicació de la NIIF 9 a ‘Altre resultat global’ i a ‘Reserves’:

(Milers d’euros)

31/12/2017 Ajutos per deteriorament i provisions

01/01/2018

Altre resultat global (855) (169) (1.024) Traspàs d’actius financers entre carteres (855) (169) (1.024) Impacte total a Altre resultat global (855) (169) (1.024) Guanys acumulats i Reserves 26.551 (18.027) 8.524 Traspàs d’actius financers entre carteres - 169 -

Reconeixement de la pèrdua esperada - (18.196) - Impacte total a Guanys acumulats i reserves 26.551 (18.027) 8.524

(milers d’euros)

(milers d’euros)


89

3. JUDICIS, ESTIMACIONS I HIPÒTESIS COMPTABLES SIGNIFICATIVES La preparació dels estats financers consolidats requereix l’ús d’estimacions comptables rellevants, l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o que suposen hipòtesis i estimacions significatives per a la preparació dels estats financers consolidats.

3.1. Judicissignificatius

En l’aplicació de les polítiques comptables, els Administradors de Vall Banc han realitzat els judicis següents:

Absència de control en els organismes d’inversió controlats pel Grup en què Vall Banc ostenta més d’un 20% del patrimoni

La societat gestora del Grup Vall Banc, Vall Banc Fons, S.A.U., gestiona organismes d’inversió col·lectiva en què Vall Banc té una participació superior al 20%, segons es detalla a continuació:

Vallbanc Fons Real Estate, FI

Vallbanc Fons Multiasset Opportunity Selection, FI

Els Administradors de Vall Banc han considerat que no existeix ni control ni influència significativa per part del Grup sobre aquests organismes d’inversió col·lectiva, ja que la seva gestió està regulada pels estatuts de cada organisme, així com per les seves polítiques d’inversió, i per tant, Vall Banc no té més capacitat d’alterar aquestes polítiques que la resta de partícips. Per això el Grup no consolida aquestes participacions i les presenta com a actius financers disponibles per a la venda.

Classificació de Vall Banc Assegurances, S.A.U. com a grup en disposició

En data 30 de març de 2017, els Administradors de Vall Banc van prendre la decisió irrevocable de desinvertir en el negoci assegurador. Addicionalment, en data 27 de novembre de 2017, el Grup Vall Banc havia arribat a un acord amb un tercer el per a la venda de Vall Banc Assegurances, un cop s’haguessin obtingut les autoritzacions pertinents, que s’estimava que serien efectives durant el primer semestre l’exercici 2018.

Durant el 2018, i com a passos previs a la venda del a societat, Vall Banc Assegurances ha procedit a liquidar una part molt significativa de la seva cartera de productes lligats amb elements d’inversió. D’aquest forma, durant el 2018 el volum de la cartera de clients i productes de Vall Banc Assegurances s’han reduit de forman molt significativa.

Al moment de tancar l’exercici 2018, vista la reducció de la activitat de Vall Banc Assegurances i els actius restants, s’ha modificat la estratègia de desinversió renunciant, d’acord amb el tercer, a l’anterior pacte de venda d’accions i passant a un pla de desinversió directa de les carteres de negoci vigents de la entitat. Els Administradors esperen acabar el procés de desinversió en els primers mesos del 2019.


90

Per aquest motiu, d’acord amb la NIIF 5, a 31 de desembre de 2018, els actius i passius de Vall Banc Assegurances, S.A.U. es mantenen a l’estat de situació financera consolidat com a grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda i passius inclosos en grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda, respectivament; i els resultats generats per Vall Banc Assegurances, S.A.U. a l’exercici 2018 es presenten en l’estat de resultats consolidat com a guanys i pèrdues després d’impostos procedents d’activitats interrompudes.

A la nota 20 es presenten els desglossaments corresponents als grups en disposició.

3.2. Estimacionsihipòtesissignificatives

A continuació es detallen les estimacions comptables significatives i altres fonts d’incertesa que han impactat de manera substancial el valor reconegut d’actius i passius:

Valor raonable de determinats actius i passius financers i no financers (nota 21).

Pèrdues per deteriorament de determinats actius financers i no financers (notes 2.3.3 i 9).

Vida útil, valor raonable i valor recuperable dels actius materials i intangibles (notes 2.3.8 i 2.3.10).

Hipòtesis emprades per quantificar certes provisions i determinar la probabilitat d’ocurrència de certs passius contingents (nota 2.3.11 i 16).

Tot i que aquestes estimacions es van realitzar en funció de la millor informació disponible a 31 de desembre de 2018 i a la data de formulació d’aquests estats financers consolidats sobre els fets analitzats, és possible que es produeixin esdeveniments en el futur que obliguin a modificar-los (a l’alça o a la baixa) en propers exercicis; d’acord amb la normativa aplicable, els canvis en les estimacions comptables s’aplicarien de manera prospectiva, reconeixent-ne els efectes en l’estat de resultats consolidats corresponents als exercicis futurs afectats.


91

4. PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DE RESULTATS

La proposta de distribució del resultat corresponent a l’exercici 2018 de la Societat Dominant, que el Consell d’Administració presentarà a l’Accionista Únic per a la seva aprovació, és la següent:

Les propostes de distribució de resultats corresponents a l’exercici 2018 de les societats dependents seran aplicades de conformitat amb el que acordin els respectius accionistes.

5. ADQUISICIONS D’ACTIUS I PASSIUS

Segons es detalla a la nota 1, en data 24 d’abril de 2016, Vall Banc va rebre una sèrie d’actius i passius de BPA, així com els seus inputs i processos, fet que va portar els Administradors de la Societat Dominant a considerar aquesta transacció com una combinació de negocis. Amb posterioritat al 24 d’abril de 2016, Vall Banc ha vingut adquirint diferents remeses d’actius i passius financers de BPA, sempre després de l’esmentada investigació i anàlisi duts a terme per l’AREB.

A continuació es detallen els préstecs i partides a cobrar i els passius financers a cost amortitzat de la clientela que s’han adquirit en cada data durant els exercicis 2018 i 2017:

(Milers d'euros) 2018 A dividends: - A compte A reserves: 10.125 A reserva legal 1.012 A reserva voluntària 9.113

Total resultat de l’exercici de la Societat dominant 10.125

-

(Milers d'euros) 15/5/2017 10/7/2017 13/11/2017 08/05/2018 18/09/2018 Préstecs i partides a cobrar 39.132 30.226 - 8 - Passius financers a cost amortitzat (30.243) (29.769) (2.675) (1.653) (428) Altres actius / (passius) - 26 - - - Total actiu / (passiu) 8.889 431 (2.675) (1.645) (428) Valor de la contraprestació entregada / (rebuda) en efectiu

(8.889) (431) 2.675 1.645

428


92

6. EFECTIU, SALDOS EN EFECTIU EN BANCS CENTRALS I ALTRES DIPÒSITS A LA VISTA

A continuació es presenta un detall del saldo de l’epígraf ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ dels estats de situació financera consolidats adjunts:

7. ACTIUS FINANCERS NO DESTINATS A NEGOCIACIÓ VALORATS OBLIGATÒRIAMENT A VALOR RAONABLE AMB CANVIS EN RESULTATS I ACTIUS FINANCERS DESIGNATS A VALOR RAONABLE AMB CANVIS EN RESULTATS

La composició del saldo d’aquests epígrafs dels estats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2018 i 2017per classe de contrapart i per tipus d’instrument, indicant-ne el valor en llibres, és la següent:

(Milers d'euros) 31/12/2018 31/12/2017 Efectiu 16.923 4.780 Saldos en efectiu en bancs centrals - - Altres dipòsits a la vista 145.876 162.772 Total 162.799 167.552

31/12/2018 ! 31/12/2017

(Milers d'euros) Posicions actives

Posicions passives Posicions

actives Posicions passives

Per classe de contrapart Administracions públiques 5.096 - - - Entitats de crèdit 12.263 - 13.951 - Altres sectors residents - - - - Altres sectors no residents 13.483 - 1.002 - Total 30.842 - 14.953 - Per tipus d’instrument Instruments de patrimoni 28.118 - 13.974 - Valors representatius de deute 2.724 - 979 - Préstecs i bestretes - - - -

!

Total 30.842 14.953 -


93

A la nota 38.1 es presenta informació sobre el risc de crèdit assumit pel Grup en relació amb aquests actius financers.

D’altra banda, a les notes 38.2 i 38.4 es presenta, respectivament, informació relativa als riscos de liquiditat i d’interès assumits pel Grup en relació amb els actius financers inclosos en aquesta categoria.

A la nota 21 es facilita determinada informació sobre el valor raonable d’aquests actius financers, mentre que a la nota 38.1 s’inclou determinada informació sobre concentració de riscos de determinats actius inclosos en aquesta categoria d’instruments financers, entre d’altres.

Valors representatius de deute

El detall dels saldos d’aquest epígraf a l’estat de situació consolidat és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Renda fixa 2.648 903 Altres 76 76

Total 2.724 979

El tipus d’interès mig efectiu annual dels valors representatius de deute inclosos a aquest epígraf a 31 de desembre de 2018 ascendeix a 3,80% (3,77% a 31 de desembre de 2017).

Instruments de patrimoni

El detall dels saldos d’aquest epígraf a l’estat de situació consolidat és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Accions preferents 1.254 - Fons 18.879 7.082 Renda variable 7.985 6.892

Total 28.118 13.974

(milers d’euros)

(milers d’euros)


94

8. ACTIUS FINANCERS VALORATS A VALOR RAONABLE AMB CANVIS A ALTRE RESULTAT GLOBAL

El desglossament del saldo d’aquest epígraf dels balanços de situació adjunts, per classe de contrapart i tipus d’instrument financer de les operacions, és el següent:



A la nota 19 es facilita un detall de les plusvàlues/minusvàlues corresponents a aquests instruments financers registrades a l’epígraf ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se en resultats – Actius financers disponibles per a la venda’ dels estats de situació financera consolidats.


El tipus d’interès efectiu mitjà anual dels valors representatius de deute inclosos en la cartera d’actius financers disponibles per a la venda a 31 de desembre de 2018 ha estat d’un 1,47% (1,42% a 31 de desembre de 2017).

(Milers d'euros) 31/12/2018 31/12/2017

Per classe de contrapart Administracions públiques 75.272 52.418

Residents 29.592 36.992 No residents 45.680 15.426

Entitats de crèdit 7.263 7.860 Altres sectors residents - 323 Altres sectors no residents 5.527 2.282 Total 88.062 62.883 Per tipus d’instrument Valors representatius de deute 85.550 53.487

Deute públic nacional 29.930 35.585 Deute públic estranger 45.343 15.426 Emesos per entitats financeres 4.751 252 Altres valors renda fixa 5.526 2.222

Instruments de patrimoni 2.512 9.398 Total 88.062 62.883


95

Actius deteriorats

A continuació es mostra un detall dels actius classificats com a ‘Actius financers disponibles per a la venda – Valors representatius de deute’ que han estat considerats com a deteriorats a 31 de desembre de 2018 i 2017:

Moviment de l’exercici de les pèrdues per deteriorament

A continuació es presenta un resum dels moviments que han afectat les pèrdues per deteriorament i ajustos de valor raonable per risc de crèdit de valors representatius de deute inclosos en aquesta cartera en els exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017:

(Milers d’euros) 31/12/2018 31/12/2017

Entitats de crèdit - - Altres sectors residents 40 40 Altres sectors no residents - -

Total 40 40

(Milers d’euros) Identificades individualment

Identificades col lectivament Total

Saldos a 31 de desembre de 2016 40 - 40

Alta per altres adquisicions d’actius - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici - - -

Fons d’insolvències que ha quedat disponible - - -

Utilització de fons - - -


Alta per altres adquisicions d’actius - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici - - -

Fons d’insolvències que ha quedat disponible - - -

Utilització de fons - - -



96

9. ACTIUS FINANCERS A COST AMORTITZAT

La composició del saldo d’aquest epígraf de l’actiu dels estats de situació financera consolidats, per naturalesa de l’instrument financer en què tenen el seu origen, és la següent:




Garanties rebudes

A 31 de desembre de 2018 i 2017, el desglossament de garanties rebudes relacionades amb l’epígraf ‘actius financers a cost amortitzat’ dels estats de situació financera consolidats és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2018 31/12/2017 Valors representatius de deute - - Préstecs i bestretes 511.522 586.953

Entitats de crèdit 38.261 77.718 Clientela 473.261 509.235

Subtotal 511.522 586.953 Pèrdues per deteriorament (121.480) (118.981) Altres ajustos per valoració - 26

Total 390.042 467.998

(Milers d’euros) 31/12/2018 31/12/2017 Valor de les garanties hipotecàries 453.368 534.970 Del qual: garanteix riscos dubtosos 157.867 169.520 Valor d’altres garanties reals 1.176.703 471.404 Del qual: garanteix riscos dubtosos 141.169 91.980

Total 1.630.071 1.006.374


97

Actius financers a cost amortitzat. Préstecs i bestretes. Entitats de crèdit

A continuació s’indica el desglossament del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per tipus d’instrument de les operacions:

El tipus d’interès efectiu mitjà anual dels instruments financers inclosos en aquest epígraf a 31 de desembre de 2018 ha estat d’un 3,00% (2,66% a 31 de desembre de 2017).

(Milers d’euros) 31/12/2018 31/12/2017

Comptes a termini 38.261 77.718 Subtotal 38.261 77.718

Pèrdues per deteriorament (191) (1.552) Altres ajustos per valoració - -

Total 38.070 76.166


98

Actius financers a cost amortitzat. Préstecs i bestretes. Clientela

A continuació s’indica el desglossament del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per modalitat i situació del crèdit i per classe de contrapart:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per sector de contrapart Administracions públiques 2.540 2.457 Altres societats financeres 13.264 11.999 Societats no financeres 190.789 218.698 Llars 266.668 276.081 Total 473.261 509.235 Per modalitat i situació del crèdit Crèdit comercial 2.584 3.231 Deutors amb garantia real 262.902 284.172 Altres deutors a termini 1.722 8.880 Deutors a la vista i altres 1.778 3.359 Altres actius financers - 322 Actius dubtosos 204.275 209.271 Subtotal 473.261 509.235 Pèrdues per deteriorament (121.289) (117.429) Ajustos per valoració - 26 Total 351.972 391.832

El valor en llibres registrat en el quadre anterior, sense considerar la part corresponent a ‘Altres ajustos per valoració’, representa el nivell màxim d’exposició al risc de crèdit del Grup en relació amb els instruments financers que inclou.

El tipus d’interès efectiu mitjà anual dels instruments financers inclosos en aquest epígraf a 31 de desembre de 2018 ha estat d’un 1,59% (1,49% a 31 de desembre de 2017).

(milers d’euros)


99

Actius dubtosos i deteriorats

A continuació es detalla el moviment produït durant els exercicis 2018 i 2017 del saldo d’actius dubtosos:

Els saldos l’1 de gener del 2018 inclouen les exposicions classificades a la fase 3 – risc dubtós d’acord amb els criteris de valoració adoptats en aquesta data.

(Milers d’euros) 2018 2017 Saldos a 1 de gener 220.767 229.486 Entrades 50.467 73.115

Alta per altres adquisicions d’actius - 54.160 Altres 50.467 18.955

Sortides (66.959) (93.330) Per recuperació (57.873) (31.054) Per adjudicació - - Altres (9.086) (62.276)

Saldos a 31 de desembre 204.275 209.271


100

El quadre següent mostra, per als actius dubtosos deteriorats corresponents a les operacions de préstec i bestretes, la seva classificació en funció de la contrapartida, el termini transcorregut des del venciment de l’import impagat més antic de cada operació i el tipus de garanties de les operacions.

Milers d’euros 31/12/2018 01/01/2018 Per sector de contrapart Administracions públiques - 443 Altres societats financeres 10.021 11.160 Societats no financeres 70.006 78.031 Llars 124.248 131.133 Total 204.275 220.767 Per termini Fins a 6 mesos 22.083 27.089 Entre 6 i 9 mesos 2.256 4.512 De 9 a 12 mesos 1.930 2.299 Més de 12 mesos 178.006 186.867 Total 204.275 220.767 Per tipus de garantia Garantia hipotecaria 137.809 150.644 Altres garanties reals 51.001 42.356 Sense garanties reals 15.465 27.767 Total 204.275 220.767

L’import dels productes vençuts i no cobrats dels actius deteriorats acumulats és de 293 milers d’euros a 31 de desembre de 2018 (115 milers d’euros a 31 de desembre de 2017).

(milers d’euros)


101

A continuació es mostra la distribució dels actius dubtosos amb garantia real inclosos en aquesta categoria segons el percentatge que representa el risc sobre el valor de les garanties com a mesura rellevant del valor d’aquestes garanties, en relació amb els riscos als quals estan afectes:

Milers d’euros 31/12/2018 01/01/2018 Inferior o igual al 40% 65.005 61.007 Superior al 40% i inferior o igual al 60% 50.986 50.419 Superior al 60% i inferior o igual al 80% 16.797 22.417 Superior al 80% 56.022 59.157 Total 188.810 193.000

Actius vençuts i no deteriorats

El quadre següent mostra, per als actius vençuts no deteriorats corresponents a les operacions de préstec i bestretes, la seva classificació en funció de la contrapartida, el termini transcorregut des del venciment de l’import impagat més antic de cada operació i el tipus de garanties de les operacions.

Milers d’euros 31/12/2018 01/01/2018 Per sector de contrapart Administracions públiques 340 - Altres societats financeres 44 41 Societats no financeres 62.768 30.266 Llars 26.125 15.895 Total 89.277 46.202 Per termini Menys d’un mes 16.833 37.039 Entre 1 i 3 mesos 72.444 9.163 Entre 3 i 6 mesos - - Total 89.277 46.202 Per tipus de garantia Garantia hipotecaria 77.144 34.247 Altres garanties reals 11.733 7.763 Sense garanties reals 400 4.193 Total 89.277 46.202

(milers d’euros)

(milers d’euros)


102

A continuació es mostra la distribució dels actius vençuts no deteriorats amb garantia real inclosos en aquesta categoria segons el percentatge que representa el risc sobre el valor de les garanties com a mesura rellevant del valor d’aquestes garanties, en relació amb els riscos als quals estan afectes:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Inferior o igual al 40% 11.343 - Superior al 40% i inferior o igual al 60% 50.640 26.252 Superior al 60% i inferior o igual al 80% 4.787 2.115 Superior al 80% 22.107 13.642 Total 88.877 42.010

(milers d’euros)


103

Pèrdues per deteriorament

A continuació es mostra el moviment que s’ha produït durant l’exercici 2018 en el saldo de l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat – Préstecs i bestretes’ de l’estat de situació financera consolidat i de les provisions que cobreixen les pèrdues per deteriorament de risc de crèdit:

Fase 1 Fase 2 Fase 3 Total

Milers d’euros Identificades individualment

Identificades col lectivament

Identificades individualment


Import brut

Saldo a 1 de gener de 2018 286.289 55.169 29.098 50.784 165.638 586.978

Alta per altres adquisicions d’actius - - - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici 76.643 2.307 16.076 2.316 42.423 139.765

Fons d’insolvències que ha quedat disponible (136.990) (1.235) (12.118) (23.213) (27.800) -201.356

Utilització de fons (7.971) (21) - (3.477) (2.396) (13.865)

Saldo a 31 de desembre de 2018 217.971 56.220 33.056 26.410 177.865 511.522

Deteriorament

Saldo a 1 de gener de 2018 8.612 17.536 1.418 27.860 81.938 137.364

Alta per altres adquisicions d’actius - - - - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici 61 1.084 508 2.170 19.818 23.641

Fons d’insolvències que ha quedat disponible (3.605) (1.230) (1.171) (10.829) (14.939) (31.774)

Utilització de fons (33) (21) - (6.035) (1.662) (7.751)

Saldo a 31 de desembre de 2018 5.035 17.369 755 13.166 85.155 121.480

Valor net comptable a 31 de desembre de 2018 212.936 38.851 32.301 13.244 92.710 390.042

(milers d’euros)


104

A continuació es mostra el moviment que s’ha produït durant l’exercici 2017 en el saldo de les provisions que cobreixen les pèrdues per deteriorament de risc de crèdit de l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat – Préstecs i bestretes’ de l’estat de situació financera consolidat:

Milers d’euros

Identificades individualment


Total

Saldos a 31 de desembre de 2016 49.690 53.899 103.589 Alta per altres adquisicions d’actius 18.336 15.916 34.252

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici 10.900 23.910 34.810 Fons d’insolvència que ha quedat disponible (16.840) (22.699) (39.539) Utilització de fons (5.028) (9.103) (14.131) Saldos a 31 de desembre de 2017 57.058 61.923 118.981

10. DERIVATS

A 31 de desembre de 2018 hi havia 6 futurs contractats en mercats regulats (2 futurs contractats en mercats regulats a 31 de desembre de 2017). Aquestes posicions en derivats són emprades com a instruments de cobertura econòmica d’actius i passius del Grup, i són liquidades diàriament amb el col·lateral que el Grup té en garantia.

L’import nominal dels contractes formalitzats no correspon al risc total assumit pel Grup, ja que la posició neta en aquests instruments financers ve determinada per la seva composició i/o combinació. Les posicions obertes per les operacions indicades no suposen un risc significatiu de tipus d’interès, canvi o mercat.

L’estructura de venciments dels derivats financers contractats, d’acord amb el venciment comptat des de la data de tancament de l’exercici, per import nocional és la següent:

Milers d’euros 31/12/2018

31/12/2017

Compravenda de divises: Fins a un any 26.156 32.169 Altres operacions de futur: Fins a un any 8.736 946 Total 34.892 33.115

(milers d’euros)

(milers d’euros)


105

11. INVERSIONS EN ASSOCIADES

El Grup classifica com a inversions en associades la participació que, a 31 de desembre de 2018 i 2017, manté en la societat Serveis i Mitjans de Pagament s.XXI, S.A. A la nota 2.2.10 es detalla la informació sobre la situació patrimonial d’aquesta societat.

12. ACTIUS TANGIBLES

El moviment dels comptes d’actius materials durant l’exercici 2018, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions

Baixes Saldo final

Immobilitzat material d’ús propi

Terrenys:

Cost de l'actiu 7.997 - (382) 7.615

Edificis: Cost de l'actiu 18.630 - (1.634) 16.996 Fons d’amortització (648) (380) 69 (959)

Mobiliari: Cost de l'actiu 100 - - 100 Fons d’amortització (98) (1) - (99)

Instal lacions: Cost de l'actiu 1.715 171 (1) 1.885 Fons d’amortització (1.551) (99) 1 (1.649)

Equips informàtics: Cost de l'actiu 1.587 3.471 - 5.057 Fons d’amortització (1.390) (509) - (1.899) Vehicles: Cost de l'actiu 182 - (118) 64 Fons d’amortització (84) (9) 47 (46)

Maquinària: Cost de l'actiu 500 25 - 525 Fons d’amortització (474) (20) - (494)

Immobilitzat en curs: Cost de l'actiu 1.207 2.504 - 3.711 Fons d’amortització - - - -

Total immobilitzat material d’ús propi 27.673 5.153 (2.018) 30.808

(milers d’euros)


106


Baixes Saldo final

Inversions immobiliàries Edificis i Terrenys: Cost de l'actiu 31.953 2.411 (4.662) 29.702 Fons d’amortització (617) (343) 75 (885)

Total inversions immobiliàries 31.336 2.068 (4.587) 28.816

(milers d’euros)


107

El moviment dels comptes d’actius materials durant l’exercici 2017, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions Baixes Traspàs a operacions

discontinuades Saldo final

Immobilitzat material d’ús propi Terrenys: Cost de l'actiu 7.997 - - - 7.997 Edificis: Cost de l'actiu 18.707 163 (240) - 18.630 Fons d’amortització (316) (452) 120 - (648) Mobiliari: Cost de l'actiu 268 - - (168) 100 Fons d’amortització (263) (2) - 167 (98) Instal lacions: Cost de l'actiu 1.847 3 - (135) 1.715 Fons d’amortització (1.576) (86) - 111 (1.551) Equips informàtics: Cost de l'actiu 1.475 153 - (41) 1.587 Fons d’amortització (1.256) (181) 7 40 (1.390) Vehicles: Cost de l'actiu 104 127 (48) (1) 182 Fons d’amortització (94) (39) 48 1 (84) Maquinària:

Cost de l'actiu 498 2 - - 500 Fons d’amortització (459) (15) - - (474) Immobilitzat en curs: Cost de l'actiu 390 817 - - 1.207 Fons d’amortització - - - - - Total Immobilitzat material d’ús propi 27.322 490 (113) (26) 27.673

(milers d’euros)


108


Baixes Traspàs a operacions

discontinuades

Saldo final

Inversions immobiliàries Edificis i Terrenys: Cost de l'actiu 31.953 - - - 31.953 Fons d’amortització (247) (370) - - (617)

Total inversions immobiliàries 31.706 (370) - - 31.336

Les inversions immobiliàries inclouen immobles en lloguer per import de 17.712 milers d’euros a 31 de desembre de 2018 (17.892 milers d’euros a 31 de desembre de 2017), i els terrenys on s’ubiquen aquests immobles, per import de 11.104 milers d’euros a 31 de desembre de 2018 (13.444 milers d’euros a 31 de desembre de 2017). El Grup disposa de taxacions actualitzades realitzades per una societat de taxació independent que mostren un valor de mercat superior al valor comptable.

Durant l’exercici 2018 el Grup ha rebut un import total de 525 milers d’euros en concepte de lloguers (166 milers d’euros a 31 de desembre de 2017). L’import mínim compromès en els propers anys per aquest concepte és de 176 milers d’euros (170 milers d’euros a 31 de desembre de 2017).

A l’exercici 2018 i 2017 no s’han capitalitzat interessos corresponents a l’actiu immobilitzat. A 31 de desembre de 2018 i 2017, el Grup no té actius tangibles totalment amortitzats.

Les baixes de l’exercici 2018 de les inversions immobiliàires corresponen principalment a la venda d’un immoble per import de 4.434 milers d’euros, que ha generat una pèrdua de 235 milers d’euros.

(milers d’euros)


109

13. ACTIUS INTANGIBLES

El moviment dels comptes d’actius immaterials i despeses amortitzables durant l’exercici 2018, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions Baixes Traspàs a operacions discontinuades

Saldo final

Aplicacions informàtiques: Cost de l'actiu 18.945 3.945 - - 22.890 Fons d’amortització (7.947) (1.335) - - (9.282) Despeses amortitzables: Cost de l'actiu 23 - - - 23 Fons d’amortització (2) - - - (2) Carteres de clients: Cost de l'actiu 6.944 - - - 6.944 Fons d’amortització (1.277) (615) - - (1.892) Total 16.687 1.999 18.681


110

El moviment dels comptes d’actius immaterials i despeses amortitzables durant l’exercici 2017, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:


Baixes Traspàs a operacions discontinuades

Saldo final

Aplicacions informàtiques: Cost de l'actiu 10.258 8.978 - (290) 18.946 Fons d’amortització (6.298) (1.649) - - (7.947) Despeses amortitzables: Cost de l'actiu 194 10 (181) - 23 Fons d’amortització (25) (26) 49 - (2) Carteres de clients: Cost de l'actiu 6.944 - - - 6.944 Fons d’amortització (663) (614) - - (1.277)

Total 10.410 6.699 (132) (290) 16.687

A 31 de desembre de 2018 i 2018, el Grup no té actius intangibles totalment amortitzats

Carteres de clients

L’actiu intangible per carteres de clients va ser adquirit com a part del negoci de BPA explicat en la nota 1, distribuint-se entre les societats del grup com segueix:

Cartera de clients (milers d’euros)

31/12/2018 31/12/2017

Vall Banc, S.A.U. 4.694 4.694 Vall Banc Fons, S.A.U. 2.250 2.250 Subtotal 6.944 6.944 Amortització acumulada (1.892) (1.277) Total 5.052 5.667

(milers d’euros)

(milers d’euros)


111

En el càlcul d’aquest actiu intangible, els Administradors de la Societat Dominant han considerat les següents hipòtesis, en la data de la primera adquisició d’actius de BPA:

– Comissions sobre el valor del patrimoni: assessorament: 0%; custòdia: 0,5%; gestió: 1%.

– CDI (Fonts de finançament alternatiu menys econòmiques): inexistents

Les unitats generadores d’efectiu a les quals es van atribuir les carteres de clients s’analitzen periòdicament per determinar si s’han deteriorat. Aquesta anàlisi, es realitza almenys anualment, o sempre que existeixin indicis de deteriorament.

Per realitzar el test de deteriorament de la cartera de clients s’utilitzen projeccions dels fluxos de caixa estimats, basades en l’estimació d’un pla de negoci per als propers 5 anys amb un increment del 1% anual i un creixement perpetu a partir del cinquè any del 2%. La taxa utilitzada per descomptar el valor dels fluxos de caixa ha estat del 10%.

Addicionalment, el Grup realitza una anàlisi de sensibilitat sobre les variables més significatives de forma complementària a l’escenari central. En aquest sentit, s’han calculat variacions possibles en les principals hipòtesi clau del model, taxa de descompte (-1% i +1%) i taxa de creixement (-1% i +1%).

D’acord amb tot l’anterior i sobre la base de l’anàlisi realitzada de la informació disponible sobre l’evolució de les diferents unitats generadores d’efectiu que pogués posar de manifest l’existència d’indicis de deteriorament, els Administradors han conclòs que durant l’exercici 2018 i 2017 no existeixen indicis de deteriorament.

14. ALTRES ACTIUS

La composició dels saldos d’aquest epígraf del balanç de situació consolidat a 31 de desembre de 2018 i 2017 és la següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Operacions en curs - 4.443 Existències 44 72

Altres 12.002 24.090 Total 12.046 28.605

(milers d’euros)


112

15. PASSIUS FINANCERS A COST AMORTITZAT

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per contrapart i naturalesa de les operacions:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per classe de contrapart AFA 7.068 4.491 Dipòsits d'entitats de crèdit 4.534 31.127 Dipòsits de la clientela 595.204 606.396 Valors representatius de deute emesos 77.368 83.736 Altres passius financers 9.118 15.767 Total 693.292 741.517

Passius financers a cost amortitzat. Dipòsits d’entitats de crèdit

A continuació s’indica la composició dels saldos d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per naturalesa de les operacions:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per classe de contrapart Altres comptes 4.534 31.127 Subtotal 4.534 31.127 Ajustos per valoració - - Total 4.534 31.127

El tipus d’interès efectiu mitjà anual d’aquests instruments a 31 de desembre de 2018 ha estat d’un 0,00% (0,23% a 31 de desembre de 2017).

(milers d’euros)

(milers d’euros)


113

Passius financers a cost amortitzat. Dipòsits de la clientela

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels balanços de situació consolidats adjunts, per naturalesa de les operacions:

El tipus d’interès efectiu mitjà anual d’aquests instruments a 31 de desembre de 2018 ha estat d’un 0,54% (0,38% a 31 de desembre de 2017).

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per classe de contrapart Administracions públiques 150.581 103.467

Comptes corrents 13.031 14.091 Dipòsits a termini 137.550 89.376

Altres societats financeres 110.232 183.261 Comptes corrents 25.447 78.541 Dipòsits a termini 84.785 104.720

Societats no financeres 100.383 43.707 Comptes corrents 24.018 33.772 Dipòsits a termini 76.365 9.935

Llars 234.008 275.961 Comptes corrents 125.014 162.685 Dipòsits a termini 108.994 113.276

Subtotal 595.204 606.396 Ajustos per valoració - -

Total 595.204 606.396


114

Passius financers a cost amortitzat. Valors representatius de deute emesos

A continuació es mostra el detall dels valors representatius de deute emesos a 31 de desembre de 2018 i 2017.

31 desembre 2018 Import Ajustos per Data de primer Tipus

Milers d’euros Nominal Valoració venciment d’interès

Obligacions subordinades 70.000 - Sense venciment

4%

Deutes representats per títols 7.362 6 - Variable

Total 77.362 6

31 desembre 2017 Import Ajustos per Data de primer Tipus Milers d’euros Nominal Valoració venciment d’interès

Obligacions subordinades 70.000 2.800 Sense

venciment 4%

Deutes representats per títols 10.920 17 - Variable

Total 80.920 2.817

(milers d’euros)

(milers d’euros)


115

Obligacions subordinades

En data 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va emetre una resolució per la qual s’establia la possibilitat d’emetre fins a 2.000 obligacions necessàriament convertibles en accions de nova emissió de Vall Banc, S.A.U., amb valor nominal de 50.000 euros cadascuna d’elles, per un import total de fins a 100.000.000 euros. En aquesta mateixa resolució, l’AREB va acordar la subscripció incompleta, per un import de 70.000.000 euros, desemborsats com a contraprestació de la primera transmissió d’actius de BPA (nota 1).

El 3 d’abril de 2018 l’accionista únic de Vall Banc va procedir a l’adquisició a l’AREB del 100% de les obligacions convertibles subscrites, convertint-se en l’únic tenidor de les obligacions subordinades de Vall Banc i sense realitzar cap altre moviment que en modifiqués el seu número o import nominal.

Les obligacions tenen caràcter perpetu i una remuneració anual fixa del 4%, la meritació de la qual serà discrecional i no acumulable, i està condicionada, en tot cas, a l’existència d’elements distribuïbles (entesos com la suma dels resultats) i el compliment dels requeriments de recursos propis aplicables en cada moment.

Així mateix, les obligacions seran necessàriament convertibles, a partir de l’entrada en vigor de la regulació de requeriments de capital europea, si es produeix qualsevol dels esdeveniments que es relacionen a continuació:

Quan l’emissor o el grup consolidable d’entitats de crèdit, del qual l’emissor és Societat Dominant, presentin una ràtio de capital de nivell 1 ordinari inferior al 5,125% calculat d’acord amb el que preveu la normativa de recursos propis aplicable.

En cas que canviï la normativa de la Unió Europea, s’aprovi una regulació andorrana o que l’AFA determini la inelegibilitat de les Obligacions a efectes del còmput dels recursos propis de la Societat Dominant com a, almenys, Additional Tier 1.

En cas que l’emissor incorri en causa de dissolució o liquidació, o en cas de declaració de concurs de creditors de l’Emissor.

En cas que (i) l’autoritat nacional competent decideixi que, sense la conversió, l’Emissor seria no viable o bé (ii) es produeixi una injecció de capital públic.

En cas que l’autoritat nacional competent formalment requereixi una ampliació de capital als accionistes de Vall Banc.

Aquestes obligacions no estan admeses a negociació en mercats regulats, si bé sí es poden transferir.

Amb data 22 de març de 2018, els Administradors van aprovar un cupó discrecional per import de 2.800 milers d’euros amb càrrec al resultat de l’exercici 2017. Després de la adquisició de les obligacions per part de l’accionista únic de Vall Banc, aquest va comunicar a la entitat la seva intenció de renunciar al cobrament del cupó de 2017 per tal de demostrar el seu compromís amb el projecte i reinvertir aquest import en el propi negoci.


116

Durant l’exercici 2018, les obligacions subordinades no han meritat cap interès.

Les obligacions contenen una clàusula antidilució per la qual el titular bescanviarà les seves obligacions mitjançant la conversió de l’1,5% del nominal de les seves obligacions en l’equivalent en euros a accions de Vall Banc.

En data 14 de gener de 2019, JCF IV LP, en la seva condició d’únic tenidor de les obligacions, va sol·licitar a Vall Banc la conversió de les mil quatre-centes obligacions de forma voluntària, aplicant la relació de conversió prevista en el Term Sheet per modalitat de conversió automàtica; és a dir, una conversió de l’1,5% del nominal de les obligacions en l’equivalent en euros a accions de Vall Banc i la resta fins cobrir el nominal de les obligacions com a prima d’emissió. En data 22 de gener de 2019, el Banc ha presentat la sol·licitud d’autorització prèvia a l’AFA per poder realitzar la corresponent ampliació de capital.

Aquesta operació de capitalització ha quedat formalitzada el dia 13 de març de 2019. Aquesta conversió suposa doncs un increment de 70 milions d’euros del patrimoni net del Banc i una disminució dels valors representatius de deute emesos pel mateix import.

Passius financers a cost amortitzat. Altres passius financers

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, segons la seva naturalesa:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017

Obligacions a pagar 9.118 15.767 Total 9.118 15.767

(milers d’euros)


117

16. PROVISIONS

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, segons la seva naturalesa, i el moviment dels exercicis 2018 i 2017:

Milers d’euros

Qüestions processals i litigis

per impostos

Compromisos i garanties

concedides

Resta de provisions

Total

Saldos a 31 de desembre de 2016

- 149.312 236 149.548

Alta per altres adquisicions d’actius

- - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici

1.798 - - 1.798

Fons d’insolvències que ha quedat disponible

- (755) (236) (991)

Traspàs a passius inclosos en grups mantinguts per a la venda

- (148.267) - (148.267)

Altres moviments 591 591 Utilització de fons - - - - Saldos a 31 de desembre de 2017

1.798 290 591 2.679

Alta per altres adquisicions d’actius

- 80 101 181

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici

- 235 243 478

Fons d’insolvències que ha quedat disponible

- - - -

Reclassificacions 261 - (261) - Recuperacions (750) (360) (488) (1.598) Utilització de fons - - - - Saldos a 31 de desembre de 2018

1.309 245 186 1.740

(milers d’euros)


118

Qüestions processals i litigis per impostos

En aquest epígraf s’inclouen les provisions per reclamacions i demandes de clients rebudes pel Grup en relació amb el procés de migració dels actius de BPA.

Compromisos i garanties concedides

Durant l’exercici 2016, amb l’adquisició del negoci assegurador, el Grup va assumir enfront de tercers els compromisos de pagament relacionats amb els productes d’assegurances del ram vida amb els quals operava BPA Assegurances, S.A.U. Des de l’exercici 2017, aquestes provisions tècniques estan classificades a l’epígraf de passius inclosos en grups alienables mantinguts per a la venda, d’acord amb la decisió de desinvertir en el negoci assegurador (veure Nota 20).

Resta de provisions

La resta de provisions per compromisos i garanties concedides corresponen a les provisions per risc de crèdit associades a les garanties financeres concedides pel Grup.

17. ALTRES PASSIUS

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, segons la seva naturalesa:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per classe de contrapart Operacions en curs 4.300 4.398 Proveïdors i altres creditors 11.351 8.270 Total 15.651 12.668

(milers d’euros)


119

18. FONS PROPIS

A 31 de desembre de 2018 i 2017, el capital social que figura en aquests estats financers consolidats correspon al de Vall Banc, S.A.U., que està representat per 30.000 accions de 1.000 euros nominals cadascuna, totalment subscrites i desemborsades, que pertanyen al fons nord-americà J.C. Flowers IV L.P., tal com s’explica a la nota 1.

Reserva legal i reserves voluntàries

D’acord amb la Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, aquestes societats han de deduir un deu per cent del resultat positiu de cada exercici per a la constitució de la reserva legal i fins que aquesta arribi a un import igual al vint per cent del capital social. A 31 de desembre de 2018, Vall Banc té dotada una reserva per import de 343 milers d’euros per aquest concepte (204 milers d’euros a 31 de desembre de 2017).

Les reserves voluntàries, després d’aplicar els impactes de la conversió a les NIIF-Andorra, suposen una reserva negativa de 556 milers d’euros (14.231 milers d’euros a 31 de desembre de 2017, que estaven classificats com a ‘Guanys acumulats’).

Reserves en garantia

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 2 de febrer de 2011, va aprovar la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució dels fons en efectiu i dels valors dipositats en les entitats bancàries membres d’aquest sistema i per la qual es deroguen, respecte a les entitats bancàries, totes les disposicions reguladores del règim de dipòsits de reserves en garantia.

El 13 de setembre de 2018 es va aprovar la llei 20/2018 Llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Diposits (FAGADI) i del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI) que deroga la anterior Llei 1/2011 definint un nou model de fons de garantia tant pels dipòsits rebuts com per les inversions gestionades per les entitats bancaries andorranes. El nou model separa en dos fons diferents: els recursos destinats a garantir els dipòsits dels clients (FAGADI) i els recursos destinats a garantir les seves inversions (SAGI). Amb la nova llei es modifica el criteri de càlcul de les aportacions que cada entitat ha de fer en cadacun dels fons i estableix el repartiment entre ells, des dels fons anteriorment dotats com a reserves en garantia del fons de garantia de diposits definit per la Llei 1/2011.

En aplicació d’aquesta Llei, Vall Banc ha procedit a dotar, separant-los comptablement, els recursos de les aportacions inicials de cadascun dels fons utilitzant el fons de reserva anteriorment dotat (aportació ex-ante). El nou model de càlcul, a diferència del de la Llei 1/2011, estableix la possibilitat de haver de dotar recursos per als fons contra reserves de la entitat (ex-ante) o contra resultats de l’exercici (ex-post). La validació dels càlculs i la determinació dels imports corresponents a cada entitat es responsabilitat de la comissió gestora de cadascun dels fons.


120

En compliment d’aquesta llei, el Banc té constituïda a 31 de desembre de 2018 una reserva en garantia de les seves obligacions operacionals de 3.833 milers d’euros corresponents a la llei 20/2018 i 7.045 milers d’euros addicionals com a reserves indisponibles pendents de ser assignades a fons de reserva en funció dels requeriments d’aquests fons (10.580 milers d’euros a 31 de desembre de 2017).

19. ALTRE RESULTAT GLOBAL ACUMULAT

Aquest epígraf dels estats de situació financera consolidat recull l’import net d’aquelles variacions del valor raonable dels actius classificats com a valor raonable amb canvis a altre resultat global que han de classificar-se com a part integrant del patrimoni net de l’Entitat.

A continuació, es presenta un detall distingint separadament les plusvàlues i les minusvàlues dels següents instruments financers a 31 de desembre de 2018 i 2017:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Plusvàlues (Minusvàlues) Plusvàlues (Minusvàlues)

Elements que poden reclassificar-se en resultats 93 (2.639) 547 (1.691) Elements que no es reclassificaran en resultats 176 - 194 - Total plusvàlues / (minusvàlues) brutes 269 (2.639) 741 (1.691) Efecte fiscal (27) 264 (74) 169 Total plusvàlues / (minusvàlues) netes (2.133) - (855)

(milers d’euros)


121

20. ACTIUS NO CORRENTS I GRUPS ALIENABLES CLASSIFICATS COM A MANTINGUTS PER A LA VENDA

En data 30 de març de 2017, els Administradors de Vall Banc van prendre la decisió irrevocable de desinvertir en el negoci assegurador. Addicionalment, en data 27 de novembre de 2017, el Grup Vall Banc havia arribat a un acord amb un tercer el per a la venda de Vall Banc Assegurances, un cop s’haguessin obtingut les autoritzacions pertinents, que s’estimava s’estimava que serien efectives durant el primer semestre l’exercici 2018.

Durant el 2018, i com a passos previs a la venda del a societat, Vall Banc Assegurances ha procedit a liquidar una part molt significativa de la seva cartera de productes lligats amb elements d’inversió. D’aquest forma, durant el 2018 el volum de la cartera de clients i productes de Vall Banc Assegurances s’han reduit de forman molt significativa.

Al moment de tancar l’exerci 2018, vista la reducció de la activitat de Vall Banc Assegurances i els actius restants, s’ha modificat la estratègia de desinversió renunciant, d’acord amb el tercer, a l’anterior pacte de venda d’accions i passant a un pla de desinversió directa de les carteres de negoci vigents de la entitat. Els Administradors esperen acabar el procés de desinversió en els primers mesos del 2019.

Per aquest motiu, d’acord amb la NIIF 5, a 31 de desembre de 2018, els actius i passius de Vall Banc Assegurances, S.A.U. es mantenen a l’estat de situació financera consolidat com a grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda i passius inclosos en grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda, respectivament; i els resultats generats per Vall Banc Assegurances, S.A.U. a l’exercici 2018 es presenten en l’estat de resultats consolidat com a guanys i pèrdues després d’impostos procedents d’activitats interrompudes.


122

A continuació es presenten els resultats de Vall Banc Assegurances, S.A.U. pels exercicis 2018 i 2017

31/12/2018 31/12/2017

II. Compte tècnic Assegurança vida II.1. Primes imputades a l'exercici, Netes de Reassegurança 3.378 15.643

II.2. Ingressos de l'immobilitzat tangible i de les inversions 461 3.964 II.3. Ingressos de les inversions prenedor assumeix el risc de la Inversió - - II.4. Altres ingressos tècnics 6 52

II.5. Sinistralitat de l'exercici, Neta de Reassegurança (81.200) (66.435) II.6. Variació d'altres Provisions Tècniques Netes de Reassegurança 78.027 50.973 II.7. Participació en Beneficis i Extorns 151 129

II.8. Despeses d'Explotació Netes (333) 17 II.9. Altres Despeses Tècniques - -

II.10. Despeses de l'inmobilitzat tangible i de les inversions (428) (2.803) II.11. Despeses de les inversions afectes a assegurances en el que el prenedor de l'assegurança assumeix el risc de la inversió

- -

II.12. Subtotal del compte tècnic d’assegurança de Vida - -

III. Compte no tècnic - - III.1. Ingressos de l’immobilitzat tangible i de les inversions - - III.2. Despeses de l'immobilitzat tangible i de les inversions - (7)

III.3. Altres Ingressos 258 13 III.4. Altres Despeses - - III.5 Subtotal del Compte No Tècnic - 6

IV.1. Impost sobre els beneficis (nota 14) - - III.10 Resultat de l’exercici (nota 3) 320 1.532


123

Els principals grups d’actius i passius classificats com a mantinguts per a la venda a 31 de desembre de 2018 i 2017 són els següents:

ACTIU 31/12/2018 31/12/2017

A-1. Efectiu i altres líquids equivalents - 3.796 A-2. Actius financers a negociació - 1.772 A-3. Altres actius financers a valor raonable amb canvis a pèrdues i guanys - 77.414 A-5. Préstecs i partides a cobrar 72 9.748 A-6. Inversions mantingudes fins a venciment - - A-8. Participació de la reassegurança en les provisions tècniques 20 31 A-9. Immobilitzat tangible i Inversions immobiliàries - - A-10. Immobilitzat intangible - - A-11. Participacions en entitats del grup, multigrup i associades - 15 A-13. Altres actius - 24 TOTAL ACTIU 92 92.800

PASSIU 31/12/2018 31/12/2017

A-3. Dèbits i partides a pagar 205 289 A-5. Provisions tècniques 111 86.345 A-6. Provisions no tècniques (1) 2 A-8. Resta de Passius 37 24 TOTAL PASSIU 352 86.660


124

21. VALOR RAONABLE D’ACTIUS I PASSIUS

21.1 Valorraonabled’instrumentsfinancers

Determinació del valor raonable dels instruments financers

A continuació, es presenta una comparació entre el valor per qual figuren registrats els actius i passius financers del Grup en els estats de situació financers consolidats i el seu corresponent valor raonable:

Actius i passius financers no valorats a valor raonable en l’estat de situació financer

El valor raonable dels instruments financers, el valor en llibres dels quals difereix del seu teòric valor raonable, s’ha calculat de la següent manera:

– El valor raonable d’Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ s’ha assimilat al seu valor en llibres, per tractar-se de saldos a curt termini.

– El valor raonable dels ‘Actius financers a cost amortitzat’ i ‘Passius financers a cost amortitzat’ ha estat estimat utilitzant el mètode del descompte de fluxos futurs de caixa previstos, usant tipus d’interès de mercat al tancament

Milers d’euros 31 de desembre de 2018 31 de desembre de 2017

Estat de situació

Valor raonable

Estat de situació

Valor raonable

Actius Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 162.799 162.799 167.552 167.552 Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats

2.724 2.724 - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 28.118 28.118 14.953 14.953 Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 88.062 88.062 62.883 62.883 Actius financers a cost amortitzat 390.042 394.098 467.998 470.541 Total actius 671.745 675.801 713.386 715.929

Passius Passius financers a cost amortitzat 698.303 695.049 741.517 738.738 Total passius 698.303 695.049 741.517 738.738


125

de cada període. Aquesta valoració està considerada com a Nivell 3 dins de les metodologies descrites més endavant pels instruments financers, el valor en llibres dels quals coincideix amb el seu valor raonable.

Actius i passius financers valorats a valor raonable en l’estat de situació financera

Els instruments financers, el valor en llibres dels quals coincideix amb el seu teòric valor raonable, s’han valorat d’acord amb una de les següents metodologies:

– Nivell 1: Instruments financers, el valor raonable dels quals s’ha determinat prenent la seva cotització en mercats actius, sense realitzar cap modificació sobre aquestes cotitzacions.

– Nivell 2: Instruments financers, el valor raonable dels quals s’ha estimat segons preus cotitzats en mercats organitzats per a instruments similars o mitjançant la utilització d’altres tècniques de valoració en què tots els inputs significatius estan basats en dades de mercat observables directament o indirectament.

– Nivell 3: Instruments, el valor raonable dels quals s’ha estimat mitjançant la utilització de tècniques de valoració en què algun input significatiu no està basat en dades de mercat observables.

A efectes de la classificació anterior, es considera que un input és significatiu quan és important en la determinació del valor raonable en el seu conjunt. L’avaluació d’aquesta significativitat requereix de judici expert, considerant factors de cada actiu o passiu. En aquest sentit, més endavant en aquesta nota s’inclou un detall dels principals inputs emprats en la valoració dels instruments de nivell 2 i 3.

El quadre següent mostra la classificació dels actius i passius que es reconeixen en l’estat de situació financera consolidat pel seu valor raonable:

Milers d’euros 31 de desembre de 2018 31 de desembre de 2017 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Actius Actius financers mantinguts per negociar - - - - - - Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultat

1.940 784 - - - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats

14.940 13.178 - 8.455 6.498 -

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global

58.509 29.553 - 25.508 37.375 -

Total Actius 75.389 43.515 - 33.963 43.873 -

(milers d’euros)


126

A continuació es mostren els imports registrats en l’estat de pèrdues i guanys consolidats dels exercicis 2018 i 2017 per variacions en el valor raonable dels instruments financers del Grup, que corresponen a plusvàlues i minusvàlues no materialitzades, distingint entre instruments financers de nivell 2 i de nivell 3.

2018 Resultats no realitzats reconeguts en l’estat de

resultats

Variacions acumulades del valor raonable comptabilitzades en

l’estat de situació

Milers d’euros Nivell 2 Nivell 3 Total Nivell 2 Nivell 3 Total Actius Actius financers mantinguts per negociar - - - - - - Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultat

2.254 - 2.254 3.826 - 3.826


- - - 783 - 783


317 - 317 (214) - (214)

Total Actius 2.571 - 2.571 4.395 - 4.395 2017 Resultats no realitzats

reconeguts en l’estat de resultats

Variacions acumulades del valor raonable comptabilitzades en

l’estat de situació Milers d’euros Nivell 2 Nivell 3 Total Nivell 2 Nivell 3 Total Actius Actius financers mantinguts per negociar - - - - - - Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultat


674 - 674 - - -


- - - (522) - (522)

Total Actius 674 - 674 (522) - (522)

Durant els exercicis 2018 i 2017 no hi ha hagut reclassificacions entre els nivells de la jerarquia de valor raonable.

(milers d’euros)


127

A continuació, es descriuen els principals mètodes de valoració i els inputs utilitzats en l’estimació del valor raonable dels instruments de nivell 2 i 3, segons el tipus d’instrument, en els exercicis 2018 i 2017.

Milers d’euros Tècniques de valoració

Inputs significatius

Rang de valors Valor raonable

2018

Valor raonable

2017 Instruments financers de nivell 2

Valors representatius de deute

Descompte de fluxes

Corbes de tipus d’interès

- 30.376

35.586

Instruments de patrimoni Càlcul del valor teòric comptable

Informació financera publicada

-

13.178

8.288

A continuació es mostra una conciliació dels moviments del valor raonable dels instruments de nivell 3 durant els exercicis 2018 i 2017.

Instruments de patrimoni

Saldo a 31 de desembre de 2016 4.449 Vendes (853) Traspàs a actius no corrents en venda (3.596) Saldo a 31 de desembre de 2017 - Vendes - Traspàs a actius no corrents en venda - Saldo a 31 de desembre de 2018 -

(milers d’euros)


128

21.2 Valor raonable d’altres actius i passius

A continuació, es detalla el valor raonable de determinats actius del Grup a 31 de desembre de 2018 i 2017, segons les categories en què es trobaven classificats, junt amb els seus corresponents valors en libres a aquesta data:

Milers d’euros 31 de desembre de 2018 31 de desembre de 2017 Estat de

situació Valor

raonable Estat de

situació Valor

raonable Actius Actius tangibles 56.624 59.661 59.009 60.274 Actius intangibles 18.681 18.681 16.687 16.687 Total actius 75.305 78.342 75.696 76.961

El valor raonable dels actius immobiliaris es basa en les taxacions obtingudes pel Grup sobre els edificis classificats com d’ús propi i inversions immobiliàries.

En el valor raonable dels actius intangibles, que és el mateix que el seu valor comptable, els Administradors de la Societat Dominant han considerat l’absència de deteriorament per concloure en aquest sentit.

22. INFORMACIÓ FISCAL

El detall dels actius i passius fiscals, a 31 de desembre de 2018 i 2017, es el següent:

Milers d’euros

31/12/2018 31/12/2017

Actiu – Impostos

Retencions i pagaments a compte 420 273 Crèdits fiscals - - Actius per impost difereit 476 -

Passiu – Impostos

Passius per impost diferit - (74) Altres passius amb AAPP - (1.296) Comptes de recaptació (2.540) (1.864)

(milers d’euros)

(milers d’euros)


129

En opinió dels Administradors del Grup, així com dels seus assessors fiscals, no existeixen contingències fiscals d’imports significatius que poguessin derivar-se, en cas d’inspecció, de possibles diferents interpretacions de la normativa fiscal aplicable a les operacions realitzades pel Grup.

Impost de societats

La conciliació entre el resultat comptable de l’exercici i la base de tributació (resultat fiscal) de l’impost sobre societats de l’exercici 2018 i 2017 és la següent:

2018 2017 Milers d’euros Vall Banc VB Fons Vall Banc VB Fons Resultat comptable de l’exercici 10.125 6.729 1.393 7.127 Despesa de l’impost de societats 633 741 (495) 784 Resultat comptable de l’exercici abans d’impostos 10.758 7.470 898 7.911 Diferències permanents (34.795) 6 27.058 8 Diferències temporals - - 5.981 - Base de tributació (24.976) 7.476 33.937 7.919

La conciliació entre la despesa de l’impost sobre societats i el resultat de multiplicar el tipus impositiu aplicable a la base de tributació, així com l’impost a liquidar de l’exercici, és la següent:

2018 2017 Milers d’euros Vall Banc VB Fons Vall Banc VB Fons Base de tributació (24.976) 7.476 33.937 7.919 Tipus impositiu 10% 10% 10% 10% Quota de tributació del grup fiscal (2.498) 747 3.394 792 Deduccions i bonificacions (873) (6) (3.394) (8) Bonificació quota de liquidació del 50% - - - - Quota de liquidació fiscal - 741 - 784 Pagaments a compte - - - - Quota diferencial fiscal - 741 - 784

(milers d’euros)

(milers d’euros)


130

La despesa per impost de societats de Vall Banc i Vall Banc Fons inclou, a 31 de desembre de 2017, correccions per liquidacions d’anys anteriors per import de 495 i 348 milers d’euros.

Els Administradors de Vall Banc han decidit no activar-se el crèdit fiscal del 2018.

El compte de resultats de l’exercici 2018 recull una despesa de 633 milers d’euros corresponent a la re-estimació de la despesa per l’impost del 2017 realitzad durant el 2018 i que excedia la previsió de la despesa d’aquell exercici per efecte de les interpretacions sobre els impactes fiscals de la primera aplicació de les normes IFRS emeses durant el 2018.

D’acord amb la legislació fiscal vigent a Andorra, les bases de tributació negatives locals poden compensar les bases de tributació positives locals dels períodes impositius que concloguin en els deu anys posteriors. Així mateix, les deduccions previstes no aplicades per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.

23. DIPÒSITS DE VALORS I ALTRES TÍTOLS EN CUSTÒDIA

Aquest compte recull el valor de mercat dels valors i altres títols dipositats per clients i custodiats pel Grup. A continuació, es presenta el detall dels dipòsits de valors i altres títols de tercers en custòdia d’acord amb el tipus de valor, a 31 de desembre de 2018 i 2017:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Accions i altres títols de renda variable 522.088 555.558 Obligacions i altres títols de renda fixa 332.771 394.164 Participacions d’organismes d’inversió no gestionats pel Grup 412.338 528.170 Participacions d’organismes d’inversió gestionats pel Grup 735.675 740.453 Altres 138.669 180.266 Total 2.141.541 2.398.611

Els ingressos registrats en concepte de comissions de gestió de patrimoni estan inclosos en l’epígraf ‘Ingressos per comissions’ de l’estat de resultats consolidat adjunt.

(milers d’euros)


131

24. RECURSOS DE TERCERS GESTIONATS PEL GRUP

En compliment del comunicat 216/11, a continuació es detallen els recursos gestionats (balanç i fora de balanç) de clients, diferenciant entre els custodiats pel Grup i per tercers a 31 de desembre de 2018 i 2017:

25. ACTIUS CEDITS EN GARANTIA

En compliment de la “Llei 20/2018 Llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Diposits (Fagadi) i del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI)”, a 31 de desembre de 2018, per donar cobertura al Fons de Garantia de Dipòsits, el Grup utilitza un volum de cartera de renda fixa per import de 3.833 milers d’euros (10.580 milers d’euros a 31 de desembre de 2017) (veure nota 18).

31 de desembre de 2018 Custodiats i/o

dipositats pel Grup

Custodiats i/o dipositats per tercers

Total

(Milers d’euros)

Tipologia de client Organismes d’inversió col lectiva 756.897 - 756.897 Clients amb mandat de gestió 219.132 - 219.132 Altres clients 1.089.702 - 1.089.702 Total 2.065.731 - 2.065.731

31 de desembre de 2017 Custodiats i/o

dipositats pel Grup

Custodiats i/o dipositats per tercers

Total (Milers d’euros)

Tipologia de client Organismes d’inversió col lectiva 715.812 - 715.812 Clients amb mandat de gestió 103.929 - 103.929 Altres clients 1.445.162 - 1.445.162

Total 2.264.903 - 2.264.903


132

26. INGRESSOS PER INTERESSOS

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 1.162 691 Actius financers a cost amortitzat 6.085 7.783 Altres ingressos per interessos 97 59 Ingressos per interessos 7.344 8.533

27. DESPESES PER INTERESSOS

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 (Passius financers a cost amortitzat) (3.663) (5.235) Dels quals, obligacions subordinades - (2.800) (Altres passius) (107) (74) (Despeses per interessos) (3.770) (5.309)

(milers d’euros)

(milers d’euros)


133

28. INGRESSOS PER DIVIDENDS

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Actius financers mantinguts per negociar - - Actius financers a no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats

- -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 128 27 Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global 48 8 Ingressos per dividends 176 35

29. INGRESSOS PER COMISSIONS

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per operacions amb empreses vinculades - 261 Per operacions amb valors i altres títols de tercers 17.747 18.257 Per operacions de crèdit 405 1.445 Per compravenda de divises 135 325 Altres 3.993 4.989 Ingressos per comissions 22.280 25.277

(milers d’euros)

(milers d’euros)


134

30. DESPESES PER COMISSIONS

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Per operacions amb intermediaris financers (1.824) (1.707) (Despeses per comissions) (1.824) (1.707)

31. GUANYS O PÈRDUES PER ACTIUS I PASSIUS FINANCERS

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Guanys o (-) pèrdues al donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets

176 2.848

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets

(216) (1.975)

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets

4.101 3.737

Diferències de canvi (guany o (-) pèrdua), netes 135 368 Total 4.196 4.978

(milers d’euros)

(milers d’euros)


135

32. DESPESES D’ADMINISTRACIÓ – DESPESES DE PERSONAL

La composició d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Sous i salaris (9.736) (8.721) Seguretat Social (1.942) (1.581) Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió (398) (240) Altres despeses de personal (1.746) (2.212) (Despeses de personal) (13.822) (12.754)

33. DESPESES D’ADMINISTRACIÓ – ALTRES DESPESES D’ADMINISTRACIÓ

El desglossament per naturalesa del saldo de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2018 i 2017 és el següent:

Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 Material (139) (85) Serveis externs (16.775) (13.934) Tributs (823) (715) Altres despeses administració (182) (200) (Altres despeses d’administració) (17.919) (14.934)

(milers d’euros)

(milers d’euros)


136

34. AMORTITZACIÓ


Milers d’euros Nota 31/12/2018 31/12/2017 (Immobilitzat material) 12 (1.020) (725) (Inversions immobiliàries) 12 (343) (370) (Altres actius intangibles) 13 (1.950) (2.240) (Amortització) (3.313) (3.335)

35. DOTACIONS A PROVISIONS


Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 (Compromisos i garanties concedits) 184 757 (Altres provisions) 1.095 (1.756) (Provisions o reversió de provisions) 1.279 (999)

(milers d’euros)

(milers d’euros)


137

36. DETERIORAMENT D’ACTIUS FINANCERS NO VALORATS A VALOR RAONABLE AMB CANVIS A RESULTATS


Milers d’euros 31/12/2018 31/12/2017 (Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resultat global) - - (Actius financers a cost amortitzat) 8.311 4.729 (Deteriorament del valor o reversió del deteriorament del valor d'actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats)

8.311 4.729

(milers d’euros)


138

37. PARTS VINCULADES

Transaccions amb parts vinculades

A continuació es presenten els saldos registrats en l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2018 i els resultats comptabilitzats en l’estat de resultats consolidat corresponent a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2018 que tenen el seu origen en operacions amb parts vinculades:

(Milers d’euros) Entitats associades

Accionista únic

Consell d’Administració i Alta

Direcció

Altres parts vinculades

Actius Préstecs i bestretes - - 33 - Altres actius - 3.759 - - Total actiu - 3.759 33 - Passiu Passius financers a cost amortitzat - 70.000 1.647 - Total passiu - 70.000 1.647 - Resultats Ingressos per interessos - - - - (Despeses per interessos) - - (1) - Resultat d'entitats valorades pel mètode de la participació

- - - -

Ingressos i despeses per comissions - - 1 -


139

A continuació es presenten els saldos registrats en l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2017 i els resultats comptabilitzats en l’estat de resultats consolidat corresponent a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2017 que tenen el seu origen en operacions amb parts vinculades:

(Milers d’euros) Entitats associades Accionista únic

Consell d’Administració i Alta Direcció

Altres parts vinculades

Actius Préstecs i bestretes - - 312 - Altres actius - - - - Total actiu - - 312 - Passiu Entitats de crèdit - - - - Dipòsits-clientela - - 435 - Total passiu - - 435 - Altres Garanties concedides - - - - Compromisos contingents concedits - -

- -

Total altres - - - - Resultats Ingressos per interessos - - - - (Despeses per interessos) - - - - Resultat d'entitats valorades pel mètode de la participació

- - - -

Ingressos i despeses per comissions - - - -


140

Remuneracions del Consell d’Administració i alta direcció

El Grup Vall Banc defineix l’alta direcció com com el personal executiu que integra la Direcció General i el Comité Executiu. El total de retribucions satisfetes als consellers membres del Consell d’Administració durant l’exercici 2018 han estat de 367 milers d’euros (226 milers d’euros pagats en l’exercici 2017).

La remuneració satisfeta al conjunt dels membres de l’Alta Direcció de Vall Banc, durant l’exercici 2018 és de 2.184 milers d’euros (948 milers d’euros en l’exercici 2017).

38. GESTIÓ DEL RISC

El control i la gestió del risc és un dels elements clau i objectiu prioritari del Grup i es tracta d’un pilar fonamental del sistema de control intern. El marc de control de risc inclou un component qualitatiu, relatiu a la definició de polítiques i responsables, i un component quantitatiu associat a l’establiment de límits. El posicionament del Grup en termes de gestió del risc es basa a mantenir una política prudent, on l’assumpció de riscos va estretament lligada a l’exercici de les activitats estratègiques.

L’establiment de les polítiques, la determinació dels límits i regles, i la supervisió global de riscos és responsabilitat del Departament de Gestió del Riscos (DGR). Així, les polítiques generals i els límits específics definits pel DGR es presenten al Consell d’Administració (CA) per a la seva anàlisi i aprovació amb una periodicitat anual mínima, prèvia revisió en el Comitè de Riscos. Aquest Comitè té delegada la supervisió dels riscos al Departament de Gestió de Riscos, que reporta directament als seus membres segons correspongui la informació de gestió relativa als riscos supervisats.

Com a responsable de la gestió dels actius i passius del banc i en línia amb l’estratègia i l’apetit al risc definit pel CA, el Comitè d’Actius i Passius (COAP) de les polítiques de Tresoreria per a la seva posterior aprovació pel CA prèvia validació del Comitè de Riscos. Aquest Comitè es reuneix com a mínim amb periodicitat mensual.


141

Els principals riscos als quals el banc està exposat són:

– Risc de Crèdit

– Risc de Liquiditat

– Risc de Tipus de Canvi

– Risc d’Interès

– Risc de Mercat

– Risc Operacional

38.1 Risc de crèdit

El risc de crèdit fa referència a la pèrdua potencial provinent del fet que una contrapartida no acompleixi les obligacions que té compromeses amb el Grup. L’exposició que té el Grup al risc de crèdit comprèn:

El risc d’incompliment derivat de l’operativa habitual de tresoreria, que inclou, bàsicament, préstecs al mercat interbancari, préstecs i endeutament amb valors, operacions repo i transaccions amb derivats OTC;

El risc d’incompliment dels emissors de bons en cartera pròpia.

El risc d’incompliment de la cartera creditícia.

Per determinar els límits de riscos atorgats a països, institucions financeres i resta d’empreses, el Grup es basa en variables relativament estables com el rating; i en la seva absència, en una anàlisi de les seves ràtios financers i variables macro.

El Grup aplica una política prudent en l’assignació de límits, autoritzant l’exposició al risc als països amb una alta qualificació creditícia i, dins d’aquests, a les entitats financeres resta d’empreses amb qualificació creditícia amb grau d’inversió. En qualsevol cas, l’aprovació dels límits de risc per part del Consell d’Administració és anual, tot i que l’actualització de límits sigui més freqüent, amb l’objectiu de reflectir els canvis en la qualitat creditícia i tensions en els diferencials de crèdit de les entitats, mantenint així un nivell de risc moderat.


142

Respecte a l’exposició al risc de crèdit per operativa amb clients, s’estableixen criteris generals i prudents de política de risc a l’entitat, amb l’objectiu de mantenir una inversió creditícia sanejada i criteris de control en l’exposició al risc, prenent com a principis bàsics la qualitat i la diversificació i situació conjuntural del mercat en cada moment.

S’estableixen unes polítiques de riscos de crèdit quant a concessió d’operacions i de gestió de risc de crèdit en les diferents fases (admissió, seguiment i recuperació). L’aplicació de la política de Risc se sustenta en una estructura de facultats, responsabilitats i delegacions.

Política de risc de crèdit

Admissió: La finalitat és garantir que les operacions compleixin els estàndards de risc, amb el següent procediment:

Canals d’admissió: a través de la xarxa comercial (xarxa oficines).

Documentació: garantir que existeix un suport documental per a l’anàlisi i la decisió final sobre la concessió.

Anàlisi: a partir de la documentació es realitza l’anàlisi de l’operació, la capacitat de retorn i la solvència.

Aprovació: en funció del risc de l’operació segons qui té facultat per aprovar o denegar.

Formalitzar l’operació.

Seguiment: Existeixen procediments de seguiment del risc autoritzat tan aviat es produeixen impagats/excedits/descoberts, així com de seguiment del valor dels colaterals i els bloquejos pertinents, de control sobre operativa de derivats i assegurances de canvi.

Recuperació: Es revisen sistemàticament els riscos en situació de mora o precontenciós, realitzant accions per tal de reclamar, actualitzar, investigar i analitzar la capacitat de retorn dels deutors, o es traslladen a un procés contenciós a través del departament jurídic.

Exposició al risc de crèdit per segment i activitat

L’exposició màxima al risc de crèdit per als actius financers reconeguts en els balanços de situació consolidats adjunts és el seu valor comptable. Per a les garanties financeres concedides, la màxima exposició al risc de crèdit és el màxim import que el Grup hauria de pagar si la garantia fos executada.

A 31 de desembre de 2018 i 2017, l’exposició original neta de deteriorament per risc de crèdit, sense deduir les garanties reals


143

ni altres millores creditícies rebudes i sense aplicar factors de conversió de crèdit definits en el Reglament (UE) nº 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny, agrupada segons els principals segments i activitats d’exposició fixats, és la següent:

31 de desembre de 2018 Milers d’euros

Actius financers mantinguts per negociar

Actius financers a valor raonable amb canvis en resultats


Actius financers a cost amortitzat

Garanties financeres i altres

Administracions públiques - - 75.273 2.513 1.020

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 2.375 5.006 45.818 30

Empreses – Gran empresa - 1.602 5.271 878 2.102

Empreses – Pimes - - - 183.758 21.871

Minorista – Hipotecari - - - 115.036 8.366

Minorista – Inversió - - - 25.467 3.921

Minorista – Consum i altres - - - 16.572 3.643

Derivats - - - - -

Renda variable - 26.825 2.512 - -

Total - 30.802 88.062 390.042 40.953



Actius financers a valor raonable amb canvis en

resultats




Administracions públiques - - 51.011 2.283 1.206

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 979 252 84.550 6.040

Empreses – Gran empresa - - 2.222 - -

Empreses – Pimes - - - 199.972 31.637

Minorista – Hipotecari - - - 141.964 7.521

Minorista – Inversió - - - 18.103 3.830

Minorista – Consum i altres - - - 21.126 1.664

Derivats - - - - -

Renda variable - 13.974 9.398 - -

Total - 14.953 62.883 467.998 51.898

(milers d’euros)

(milers d’euros)


144

Distribució de l’exposició a instruments de deute per producte




resultats

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre

resultat global



Dipòsits interbancaris - - - 38.070 -

Valors representatius de deute - 2.375 85.550 - -

Préstecs i crèdits - - - 351.727 -

Garanties financeres - - - 245 40.953

Derivats - - - - -

Total - 2.375 85.550 390.042 40.953




resultats

Actius financers a valor raonable amb canvis a altre

resultat global



Dipòsits interbancaris - - - 76.166

Valors representatius de deute - 979 53.485 -

Préstecs i crèdits - - - 391.510 38.182

Garanties financeres - - - 322 13.716

Derivats - - - -

Total - 979 53.485 467.998 51.898

Qualitat creditícia

Com a regla general i per a una major robustesa de les dades, l’entitat utilitza ratings externs i extreu la informació corresponent a través de Bloomberg. Els ratings utilitzats són S&P, FITCH i MOODY’s, a llarg termini. En cas que es disposi de rating per més d’una de les agències, s’escull el més baix d’entre els dos millors. L’ús de ratings no és aplicable a la cartera creditícia, que s’avalua segons altres paràmetres i KPI’s.

A continuació, es presenta el desglossament per segments dels imports de l’exposició original (neta de deteriorament per risc de crèdit) del Grup a 31 de desembre de 2018 i 2017 amb les seves corresponents qualificacions mitjanes per segment:

(milers d’euros)

(milers d’euros)


145


AAA AA A BBB BB B

Administracions públiques 30.509 2.196 7.731 5.244 - -

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 874 32.867 9.939 - -

Empreses – Gran empresa - 872 3.090 1.657 - -

Empreses – Pimes - - - - - -

Minorista – Hipotecari - - - - - -

Minorista – Inversió - - - - - -

Minorista – Consum i altres - - - - - -

Derivats - - - - - -

Renda variable 44 5.410 685 1.296 27 -

Total (sense actius deteriorats) 30.553 9.352 44.373 18.137 27 -

Actius deteriorats - - (148) (44) - -

Total 30.553 9.352 44.225 18.093 27 -


AAA AA A BBB BB B

Administracions públiques - - - 15.426 - -

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 4.315 15.369 58.396 - -

Empreses – Gran empresa - 832 964 426 - -

Empreses – Pimes - - - - - -

Minorista – Hipotecari - - - - - -

Minorista – Inversió - - - - - -

Minorista – Consum i altres - - - - - -

Derivats - - - - - -

Renda variable 36 496 3.046 185 69 3

Total (sense actius deteriorats) 36 5.643 19.379 74.433 69 3

Actius deteriorats - (86) (300) (1.168) - -

Total 36 5.557 19.079 73.265 69 3


146

Concentració de riscos

A continuació es mostra, a 31 de desembre de 2018 i 2017, informació sobre la diversificació de riscos per sector d’activitat de l’acreditat o emissor dels valors, independentment de la finalitat del finançament.

Milers d’euros 31 de desembre de 2018 31 de desembre de 2017 Agricultura, silvicultura i pesca 119 304

Indústries extractives 9 34

Indústries manufactureres 3.073 1.718

Subministraments d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 483 0

Subministrament d’aigua - -

Construcció 4.508 4.302

Comerç majorista i minorista 15.011 18.677

Transport i emmagatzematge 776 792

Hosteleria 6.245 5.517

Informació i comunicacions 1.913 276

Activitats immobiliàries 58.507 63.523

Activitats professionals, científiques i tècniques 20 57

Activitats administratives i serveis auxiliars 86.345 110.745

Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria 79.052 54.828

Educació 59 68

Activitats sanitàries i de serveis socials 358 365

Activitats artístiques, entreteniment i recreació 164 5

Altres serveis 45.686 66.749

Particulars 206.578 216.876

Total 508.906 545.836

(milers d’euros)


147

Compensació d’actius i passius financers

A 31 de desembre de 2018 i 2017 el Grup no ha compensat actius ni passius financers, ni té acords de compensació que li permetin liquidar actius i passius financers pel seu import net.

Garanties rebudes

A 31 de desembre de 2018 i 2017, la distribució per segment de les exposicions originals de l’epígraf del balanç ‘Préstecs i partides a cobrar’ (netes de deterioraments per risc de crèdit).


Hipotecària Dinerària Valors Garantia personal i altres

Total

Administracions públiques - 12 - 2.501 2.513

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - - 7.747 38.071 45.818

Empreses – Gran empresa - - 19 859 878

Empreses – Pimes 96.519 4.760 71.418 11.060 183.758

Minorista – Hipotecari 108.048 74 2.925 3.990 115.036

Minorista – Inversió - 335 24.850 281 25.467

Minorista – Consum i altres - 254 10.385 5.933 16.572

Total 204.567 5.435 117.345 62.696 390.042


Hipotecària Dinerària Valors Garantia personal i altres

Total

Administracions públiques - - - 2.283 2.283

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - - 8.132 76.419 84.550

Empreses – Gran empresa - - - - -

Empreses – Pimes 102.416 12.899 69.014 15.643 199.972

Minorista – Hipotecari 138.751 87 231 2.895 141.964

Minorista – Inversió - 318 16.482 1.304 18.103

Minorista – Consum i altres - 330 10.802 9.994 21.126

Total 241.167 13.633 104.660 108.537 467.998


148

Es refereix per Garantia hipotecària a béns immobles (habitatges, aparcaments, trasters, locals, edificis), terrenys, obres en construcció, etc.; Garantia dinerària, referit a posicions fàcilment liquidables com a dipòsits, comptes d’estalvi i comptes corrents. Garantia de valors engloba tot el ventall de valors mobiliaris, instruments financers normalment vehiculats a través del compte de valors de l’entitat o Insurance link portfolio i pignoració d’accions.

Actius financers deteriorats i donats de baixa de balanç

A 31 de desembre de 2018 i 2017 no hi ha actius financers deteriorats i donats de baixa de balanç.

38.2 Risc de liquiditat

El risc de liquiditat es defineix com el risc que el Grup no pugui fer front als seus compromisos de pagament en el curt termini, ja siguin els ocasionats pel venciment de dipòsits, la disposició de línies de crèdit concedides o els requeriments de garanties en operacions amb col·lateral, entre d’altres.

El departament de Mercats Financer, sota la supervisió del COAP directament, gestiona la liquiditat assegurant que en tot moment es disposarà de liquiditat suficient per tal d’atendre cancel·lacions dels passius, alhora que manté un romanent de liquiditat per tal d’aprofitar oportunitats d’inversió a l’actiu.

Per tal de realitzar una correcta gestió de la liquiditat s’analitza el balanç per venciments contractuals. El Grup disposa d’eines informàtiques per tal d’efectuar la correcta distribució dels venciments de les partides d’actiu i passiu en el temps, d’aquesta manera es poden analitzar els fluxos futurs de cobrament i pagament i determinar els possibles gaps.


149

A continuació es mostra el venciment residual d’actius i passius financers a 31 de desembre de 2018 (sense incloure les provisions per deteriorament):

(Milers d’euros) Vençuts i dubtosos Fins a 1 mes

D’1 mes a 3 mesos

De 3 mesos a 1 any D’1 any a 5 anys

Més de 5 anys

Sense venciment Total

Actius

Activos financieros mantenidos para negociar - - - - - - - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis en resultats

- 14 - 2.144 2.504 4.353 21.787 30.802

Actius financers a valor razonable con canvios en altre resultat global

- 8.313 5.167 4.141 48.769 10.377 11.335 88.062

Actius financers a cost amortitzat 265.185 43.082 7.273 25.464 46.836 106.026 17.656 511.523

Total 265.185 51.408 12.440 31.749 98.109 120.756 50.779 630.386

Passius

Passius financers a cost amortitzat - 16.472 96.672 186.779 43.348 2.100 347.921 693.292

Total - 16.472 96.672 186.779 43.348 2.100 347.921 693.292


150

A continuació es mostra el venciment residual d’actius i passius financers a 31 de desembre de 2017 (sense incloure les provisions per deteriorament):

La major part del finançament prové dels dipòsits de clients, tot i que el mercat interbancari és una font de finançament rellevant.

El Departament de Gestió de Riscos controla la posició de liquiditat cada dia, verificant que es mantingui per sobre del mínim de liquiditat establert pel Consell d’Administració, que se situa en el 50%. Aquest control inclou el seguiment diari de les posicions líquides de la cartera, amb actualitzacions quinzenals de les dades de balanç aportats per Finances i Tresoreria

Mensualment es calcula la ràtio de liquiditat establerta per l’AFA, l’organisme supervisor del sistema financer andorrà. Aquesta ràtio compara els actius líquids i fàcilment mobilitzables amb els passius exigibles, i es fixa en un mínim del 40%, és a dir, s’exigeix que com a mínim l’entitat disposi d’un 40% de liquiditat o actius fàcilment convertibles en liquiditat per fer front a la totalitat del finançament rebut amb disponibilitat immediata o en un curt període de temps.

La ràtio de liquiditat mitjana del Grup durant l’any 2018 ha estat del 55,58% (2017: 52,68%), i a la fi d’any s’ha situat en el 59,65% (2017: 55,85%).

Des de l’inici de la crisi financera internacional s’elabora amb periodicitat anual un pla de contingència de la liquiditat del Grup, en què s’estableix un pla d’actuació davant diferents situacions de crisi de liquiditat greu, tant com origen en la situació financera de l’entitat com per falta de liquiditat dels mercats que afectin significativament a l’operativa de l’entitat. El pla descriu el conjunt de procediments a seguir pel banc en situacions crítiques que puguin suposar una amenaça per al desenvolupament de l’activitat del banc. D’aquesta manera, es pretén sistematitzar els procediments a seguir davant de situacions de falta de liquiditat i optimitzar les mesures a adoptar.

(Milers d’euros) Vençuts i dubtosos Fins a 1 mes

D’1 mes a 3 mesos

De 3 mesos a 1 any D’1 any a 5 anys

Més de 5 anys

Sense venciment Total

Actius

Actius financers mantinguts per negociar - - - - - - - -


- - - - 195 708 14.050 14.953

Actius financers disponibles per a la venda - - 3.824 832 39.662 9.167 9.438 62.923

Actius financers a cost amortitzat 262.779 81.298 7.953 48.013 69.747 105.708 11.480 586.978

Total 262.779 81.298 11.777 48.846 109.604 115.583 34.968 664.855

Passius

Passius financers a cost amortitzat - 24.460 74.625 220.983 11.037 2.100 408.312 741.517

Total - 24.460 74.625 220.983 11.037 2.100 408.312 741.517


151

38.3 Risc de tipus de canvi

El Grup entén el risc de tipus de canvi com l’impacte en el valor de mercat dels actius i passius del Grup denominats en divises diferents de l’euro com a conseqüència dels moviments en els tipus de canvi. Diàriament es fa un seguiment de les operacions de canvi al comptat i a termini per tal que la posició oberta de divisa es mantingui dins els límits autoritzats.

El desglossament del contravalor dels principals saldos d’actiu i passiu de l’estat de situació financera consolidat en moneda estrangera a 31 de desembre de 2018 (sense incloure les provisions per deteriorament) és el següent:

(Milers d’euros) EUR USD GBP Altres Total

Actius

AFA, bancs i entitats de crèdit, i altres intermediaris financers 108.627 44.606 1.110 8.456 162.799

Inversions creditícies 382.675 5.568 114 1.686 390.042

Obligacions i altres títols 69.895 48.964 - 61 118.921

Total 561.197 99.138 1.224 10.203 671.762

Passius

Dipòsits 437.551 156.737 6.606 10.923 611.817

Deutes representats per títols 77.368 - - - 77.368

Altres 2.537 6.460 4 117 9.118

Total 512.446 163.197 6.610 11.040 693.292


152

El desglossament del contravalor dels principals saldos d’actiu i passiu de l’estat de situació financera consolidat en moneda estrangera a 31 de desembre de 2017 (sense incloure les provisions per deteriorament) és el següent:

El quadre següent mostra l’efecte a 31 de desembre de 2018 en l’estat de resultats i en el patrimoni net davant pujades raonables dels tipus de canvi de les principals divises en què estan denominats els actius i passius del Grup, deixant la resta de variables constants.

Euros Efecte sobre Efecte sobre el total l’exposició en divisa (EUR) d’actius i passius financers

Canvis en punts bàsics

Resultat Resultat Patrimoni

USD 10 693,91 3.134,92 (3.134,92) -10 (826,64) (3.734,56) 3.734,56

GBP 10 (8,74) - - -10 10,90 - -

CHF 10 1,23 - - -10 (1,47) - -

(Milers d’euros) EUR USD GBP Altres Total

Actius

AFA, bancs i entitats de crèdit, i altres intermediaris financers 96.964 56.218 8.166 6.203 167.553

Inversions creditícies 376.225 84.511 7 7.255 467.998

Obligacions i altres títols 70.714 7.113 57 77.884

Total 543.904 147.843 8.173 13.515 713.434

Passius

Dipòsits 437.035 135.443 7.113 31.296 610.887

Deutes representats per títols 83.736 - - - 83.736

Altres 39.430 6.709 538 218 46.894

Total 560.201 142.152 7.651 31.513 741.517


153

38.4 Risc de tipus d’interès

El risc de tipus d’interès es defineix com l’impacte en el valor de mercat dels actius i passius del Grup com a conseqüència dels moviments en els tipus d’interès. En la conjuntura actual de tipus baixos i fins i tot negatius, les mesures que empra el Grup actualment per avaluar aquest impacte són la sensibilitat de la cartera d’inversió a desplaçaments a l’alça de la corba de tipus d’interès d’1, 100 i 200 punts bàsics, i el càlcul del gap de repreu.

El gap de reapreciacions dels actius i passius sensibles als tipus d’interès del balanç és positiu. Aquest posicionament es reflecteix en la cessió de dipòsits a l’interbancari a terminis molt curts i en la tinença d’una cartera d’inversió de renda fixa invertida principalment en bons a tipus fix amb venciments a curt i mitjà termini, així com a una cartera creditícia a tipus variable principalment.

A continuació es mostra la sensibilitat del Grup davant possibles canvis raonables en els tipus d’interès. A tal efecte, es calcula l’impacte d’una pujada de 50, 100 i 200 p.b. en base al gap de repreu dels actius i passius sensibles del balanç, així com llurs duracions.

Canvis en punts

bàsics

Impacte en resultats

(en milers d’euros)

A 31 de desembre de 2017 50 4.271

100 8.124

200 14.728

Duració (anys)

Actiu 0,659

Passiu (2,133)

(1,473)

0 m 0 - 3 m 3 - 6 m 6 - 9 m 9 - 12 m 1 - 2 a 2 - 3 a 3 - 4 a 4 - 5 a 5 - 6 a 6 - 7 a 7 - 8 a 8 - 9 a 9- 10 a > 10 a

Activo 210.054 222.053 84.097 76.354 125.112 14.477 2 25.395 340 2.278 - - - - 4.349

Pasivo 281.445 131.507 66.454 42.491 87.281 38.086 - - - 2.106 - - - - 70.000

Gap Simple

(71.391) 90.546 17.643 33.863 37.831 (23.609) 2 25.395 340 172 - - - - (65.651)

Gap Acumulado

(71.391) 19.156 36.798 70.661 108.492 84.884 84.886 110.282 110.622 110.794 110.794 110.794 110.794 110.794 45.143


154

38.5 Risc de mercat

El risc de mercat s’entén com la pèrdua potencial a la qual està exposada la cartera de negociació com a conseqüència de canvis en les condicions de mercat, com ara els preus dels actius, els tipus d’interès, la volatilitat i la liquiditat del mercat. La mesura que utilitza el Grup per gestionar el risc de mercat de la cartera de negociació és la metodologia valor en risc (value-at-risk o VaR) com a estàndard general del mercat.

El mètode de càlcul del VaR emprat és el mètode paramètric. El càlcul obtingut correspon a la pèrdua màxima esperada en un horitzó temporal determinat i amb un nivell de confiança definit. El Grup calcula el VaR per a un horitzó temporal d’un dia i amb un nivell de confiança del 99%. Durant l’any 2017, l’evolució ha estat la següent:

2018 2017

Portfolio (Euros)

Posició mitja

VaR mig

Posició mitja

VaR mig

Posició mitja

VaR mig

Posició mitja

VaR mig

Negociació 15.619,28 89,55 15.619,28 89,55 15.619,28 89,55 15.619,28 89,55

Disponible per la venda 83.632,46 372,55 83.632,46 372,55 83.632,46 372,55 83.632,46 372,55

Globalment, la cartera de negociació es compon de bons de bona qualitat creditícia i amb una duració molt curta, el que determina un VaR molt reduït.

Durant 2018 i 2017 s’han contractat futurs i opcions amb la finalitat de cobrir temporalment el risc de mercat de les carteres pròpies.


155

38.6 Risc operacional

El risc operacional és aquell que pot ocasionar pèrdues a causa d’una falta d’adequació o fallada dels processos, del personal i dels sistemes interns, o bé a causa de successos externs. Aquí s’inclou el risc legal, però no l’estratègic ni el de negoci.

El risc operacional és inherent a totes les activitats, productes, sistemes i processos, i els seus orígens poden ser:

• Frau Intern

• Frau Extern

• Pràctiques laborals i Seguretat en el treball.

• Clients, Productes i pràctiques de negoci.

• Danys en els actius físics

• Fallades de sistemes i interrupcions

• Execució, lliurament i processos de gestió

La gestió del risc operacional està integrada en l’estructura de gestió global de riscos del banc. Per a això s’han definit responsables a cada àrea per a la notificació de riscos directament al Departament de Gestió de Riscos, així com realitzar l’autoevaluació dels riscos en el marc del RSA.

Avaluaciódel risc

Reacció enversdel risc

PROCÉS

Control deldel risc

Reporting


156

39. NOTA SOBRE COMPLIMENT NORMATIU

Complir amb la normativa vigent en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i prestació de serveis d’inversió és un objectiu primordial pel Grup Vall Banc. En aquest sentit, Vall Banc ha adoptat una sèrie de mesures per gestionar els riscos de compliment normatiu i reputacional. Per risc de compliment normatiu s’entén la possibilitat de tenir sancions legals o normatives o pèrdues financeres, de caràcter material o reputacional, com a conseqüència de l’incompliment de la normativa vigent o dels propis procediments i normatives interns del banc. Per tant, el risc de compliment normatiu està estretament lligat amb el risc reputacional que implica una percepció negativa de la marca Vall Banc per part de l’opinió pública o dels grups d’interès (clients, contrapartides, empleats, reguladors) per una actuació incorrecta de l’entitat en el desenvolupament de les nostres activitats.

Vall Banc compta amb una funció de compliment normatiu alineada amb els objectius estratègics del Grup, que exerceix les seves activitats de forma independent de les àrees de negoci i està formada per professionals especialitzats en les principals matèries normatives.

Tenint en compte els objectius esmentats, s’han dissenyat una sèrie de polítiques globals aprovades pel Consell d’Administració que es revisen periòdicament, que són aplicables per a tot el Grup, així com un conjunt de controls interns per a la gestió del risc normatiu i reputacional.

La funció de compliment normatiu de Vall Banc és responsable de l’execució i supervisió de les polítiques i procediments que es resumeixen en aquest apartat en totes les societats del Grup ja que la funció es troba delegada a nivell de matriu.

A continuació, es relacionen els principals pilars en els quals a Vall Banc ha instrumentat la gestió del risc de compliment normatiu i del risc reputacional:

Normes Ètiques i de Conducta

Vall Banc adopta mesures que promouen un comportament ètic per part de tots els empleats del Grup. A tal efecte, Vall Banc entén que el client és un element principal de l’entitat i cap negoci és admissible si pot generar risc reputacional.

L’entitat compta amb un Codi Ètic que estableix els estàndards de conducta que tots els empleats, directius, administradors i tercers amb qui es manté una relació contractual han de complir, i els vincula a desenvolupar una conducta responsable en la realització de les seves funcions, complint amb les màximes exigències jurídiques i ètiques, així com els millors estàndards de conducta professional entre tots els seus empleats, directius i administradors.


157

Aquest Codi Ètic i de Conducta articula la seva activitat a través d’un Comitè d’Ètica i Integritat composat per membres de l’Alta Direcció del Grup, evidenciant una clara i inequívoca implicació per part de la Direcció en aspectes relacionats amb la conducta ètica i responsable.

Un dels mecanismes clau –que no l’únic- per a garantir la transparència i prevenir en el si de l’entitat les males pràctiques que perjudiquin la reputació de Vall Banc és l’establiment d’un adequat sistema de denúncia interna a través de l’oportú canal de denúncies (‘sistema de ‘whistleblowing’) que permet a Vall Banc tenir coneixement d’eventuals infraccions de les normes internes de l’entitat, del seu codi ètic i altres disposicions que el desenvolupin, així com també de les normes legals que li són aplicable, tant a l’entitat com a tots els seus empleats. A aquest efecte, el Consell d’Administració de Vall Banc va aprovar el Sistema de denúncia interna (‘whistleblowing’).

Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme

Vall Banc entén que el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme són un problema global que afecta totes les entitats que intervenen en els sistemes financers internacionals a nivell mundial i provoquen danys importants i devastadors en la reputació de les institucions financeres, debilitant les seves relacions amb els intermediaris, els reguladors i el públic en general. A tal efecte, Vall Banc se sensibilitza i es compromet activament a lluitar contra el blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i altres delictes financers. L’efectiva implementació de procediments i normes basades en la premissa «Conegui al seu client » (KYC) són fonamentals pel Grup.

El procés KYC implica conèixer en detall tant a les persones i entitats amb les que el Grup opera (sigui una simple transacció o una relació comercial duradora) o a les que ofereixi serveis, així com conèixer qui són els beneficiaris finals i persones vinculades. El KYC és un procés continu que comença amb l’acceptació del client i perdura al llarg de tota la relació de negoci.

El Grup disposa d’un model global en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del Terrorisme, basat en les directives de la Unió Europea; que incorpora les adaptacions necessàries a les peculiaritats del negoci de cada filial del Grup Vall Banc, la seva normativa local, i que està sota un procés continu de revisió i actualització per la seva adaptació als canvis normatius. Tant les normatives com els controls dissenyats i implementats es recolzen en un enfoc basat en el risc, metodologia coneguda amb el nom de ‘Risk Based Approach’.

Vall Banc té estipulada en la seva política d’admissió de clients la no acceptació de determinats perfils de risc, els quals superan la tolerància al risc fixada pel Consell d’Administració. Entre d’altres, dins d’aquesta categoria destaquem les següents tipologies:

1. Persones vinculades amb alguna activitat delictiva

2. Persones sobre les quals recaigui alguna sospita sobre la procedència il·lícita dels seus fons


158

3. Existència de dubtes sobre la determinació del beneficiari final (UBO)

4. Persones que rebutgin facilitar informació/documentació

5. L’establiment de relacions de negoci amb bancs pantalla i/o entitats financeres sense llicència

6. L’establiment de relacions de negoci amb societats amb accions al portador

A aquest efecte, Vall Banc aplica una sèrie de mesures de diligència deguda reforçada en l’adopció i seguiment de l’operativa de clients basada en el nivell de risc (‘Risk-based approach’). A partir de la informació facilitada pels clients i la informació obtinguda per la pròpia entitat tots els clients són classificats en funció del seu nivell de risc.

La funció de compliment normatiu es centra en realitzar una supervisió especialitzada i independent per donar les garanties suficients en l’inici de relacions amb els nous clients. Aquest procés no es limita a la seva acceptació, essent essencial realitzar un seguiment continu i permanent per garantir l’adequat coneixement dels nostres clients en tot moment i així poder detectar operacions que poguessin ser contràries a l’establert en la normativa vigent.

A l’objecte de reforçar el bon govern de l’Entitat en aquest àmbit tan crític per a qualsevol entitat financera, Vall Banc ha establert diversos comitès on participa, entre d’altres, l’Alta Direcció i en els quals es revisa l’acceptació de clients especialment rellevants i es fa un seguiment de les actuacions realitzades per la funció de Compliment Normatiu en aquesta matèria, adoptant-se quantes decisions siguin necessàries per complir amb els objectius anteriorment assenyalats.

Protecció de l’inversor

El compromís del Grup amb els seus clients té dos eixos fonamentals: la creació de valor a llarg termini i la màxima transparència informativa. A tal efecte, el Grup disposa de polítiques globals i de procediments adaptats a les peculiaritats de cada jurisdicció on opera, per garantir el compliment dels requisits que estableixen les diferents normatives.

El model establert per Vall Banc per mitigar els riscos de compliment normatiu i reputacional pren en relacionats amb els serveis d’inversió contempla:

Una estructura organitzativa orientada a la gestió del risc.

Assignació de funcions i responsabilitats dins de l’organització.

Polítiques i procediments de control.


159

Reforçament de les normes ètiques i de conducta per a una major protecció dels inversors.

Procediments de distribució de productes financers basats en la categorització de serveis, tipologia de clients i productes oferts.

En aquest sentit, el Grup vetlla per a la consecució i manteniment de:

Serveis financers adequats a les necessitats dels clients.

Una relació bilateral transparent amb drets i obligacions per ambdues parts.

Resolució justa de les reclamacions del client.

Gestió del coneixement, formació i sensibilització

Una de les actuacions prioritàries del Grup són les acciones formatives, per tal que tots els empleats tinguin coneixement de les exigències derivades de la normativa vigent i de les polítiques i procediments implantats.

El Grup defineix anualment els plans de formació necessaris, que són impartits pel propi Grup o per proveïdors externs qualificats. Transmetre la cultura de compliment a tota l’organització és una necessitat per una gestió adequada del risc de compliment normatiu.

Incidències i reclamacions

Vall Banc posa en tot moment en primer lloc l’interès del client i, per tant, les seves opinions o possibles reclamacions són sempre ateses i considerades. Tota comunicació rebuda per aquesta via es canalitza a través del Servei d’Atenció al Client (SAC). Aquest es el departament responsable de canalitzar totes les inconformitats que el client transmet al Grup a través dels diferents canals de comunicació disponibles. L’objectiu d’aquest departament és aconseguir una resolució àgil de les incidències i promoure, si fos necessari, els canvis en les polítiques i procediments necessaris per mitigar el risc de que aquestes incidències es puguin tornar a repetir.

Abús de Mercat

La normativa d’Abús de Mercat (d’ara endavant AdM) té com a objecte establir la base de normativa interna necessària per a protegir al grup Vall Banc, els seus empleats i accionistes de l’exposició al risc regulador d’abús de mercat.

La política pretén donar compliment a les següents normatives, directrius i resolucions relatives a l’abús de mercat del


160

Principat d’Andorra:

• Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

• Llei 15/2017, de 13 de juliol, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, de 21 de febrer, qualificada del Codi Penal.

• Comunicat núm. 28/EFI-SFI de l’INAF.

D’acord amb el marc legal de la Política, s’entendrà per abús de mercat qualsevol de les següents pràctiques contràries a les normes de conductes en els mercats de valors:

• Les operacions i ordres amb ús indegut d’informació privilegiada.

• Les operacions i ordres que comportin una manipulació del mercat

En aquest sentit, l’àrea de Compliment Normatiu vetlla per a la consecució i degut compliment tant dels principis com dels controls establerts a tal efecte.

Conflictes d’interès

Un dels mecanismes principals –que no l’únic- per a prevenir en el si de l’entitat les males pràctiques que podrien perjudicar la reputació de Vall Banc, és l’establiment d’una Política de gestió i prevenció de conflictes d’interès quina permet a Vall Banc determinar unes pautes de conducta que hauran de disciplinar l’actuació de tot el personal de l’entitat a fi d’evitar els conflictes d’interès així com l’establiment d’una sèrie de mesures a fi de prevenir els mateixos.

A aquest efecte, el Consell d’Administració de Vall Banc va aprovar la Política de Gestió i Prevenció de Conflictes d’Interès quina forma part del Codi ètic i de Conducta de Vall Banc, així com la política general de conflictes d’interès.

Gestió del coneixement, formació i sensibilització

Una de les actuacions prioritàries del Grup són les acciones formatives, per tal que tots els empleats tinguin coneixement de les exigències derivades de la normativa vigent i de les polítiques i procediments implantats.

El Grup defineix anualment els plans de formació necessaris, que són impartits pel propi Grup o per proveïdors externs qualificats. Transmetre la cultura de compliment a tota l’organització és una necessitat per una gestió adequada del risc de compliment normatiu.


161

En aquest sentit, l’àrea de Compliment normatiu ha desenvolupament un pla de formació continuada quin es focalitza, principalment, en aquelles àrees de l’entitat que –en funció de les seves responsabilitats - requereixin d’una millora dels seus coneixements tècnics en matèries normatives d’aplicació a l’entitat.

Cal assenyalar que en compliment de les polítiques internes vigents s’ha configurat un pla de formació 2019 en matèria de PBC&FT, i un altre en matèria de compliment normatiu regulador, que inclou aspectes com:

• MiFID;

• Abús de Mercat (informació privilegiada i manipulació de mercat);

• CRS&FATCA&QI;

• Política d’activitat transfronterera (Cross-Border)

Incidències i reclamacions

Vall Banc posa en tot moment en primer lloc l’interès del client i, per tant, les seves opinions o possibles reclamacions són sempre ateses i considerades. Tota comunicació rebuda per aquesta via es canalitza a través del Servei d’Atenció al Client (SAC). Aquest es el departament responsable de canalitzar totes les inconformitats que el client transmet al Grup a través dels diferents canals de comunicació disponibles. L’objectiu d’aquest departament és aconseguir una resolució àgil de les incidències i promoure, si fos necessari, els canvis en les polítiques i procediments necessaris per mitigar el risc de que aquestes incidències es puguin tornar a repetir.

Comitè Regulatori

Fruit de l’elevat volum i intensitat normativa regulatoria a quina a de fer front VB, s’ha considerat necessari introduir un Comitè de Regulació Bancària i de compliment normatiu, amb caràcter multidisciplinari d’acord amb els principis de Govern Corporatiu en els termes del Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (CRDIV).

Aquest Comitè té com a funció principal englobar tot el conjunt de normativa i regulació amb impacte en la prestació de serveis d’entitats operatives del sistema financer andorrà. A aquest efecte dit comitè amb denominació té com a objecte garantir la gestió adequada i eficaç d’una metodologia per a la millora contínua i permanent en matèria de normativa legal (nacional i internacional) d’afectació a l’entitat.


162

CRS & FATCA

L’1 de gener de 2017, va entrar en vigor al Principat d’Andorra la Llei 19/2016, de 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, que recull els principis establerts per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) entre les diferents autoritats dels estats membres, en relació amb l’intercanvi automàtic d’una determinada informació de caràcter fiscal dels clients.

FATCA, són les sigles de Foreign Account Tax Compliance Act, una legislació aprovada per l’autoritat tributària nord-americana (Internal Revenue Service, IRS) i el Departament del Tresor dels Estats Units, el 18 de març de 2010, per a promoure la transparència fiscal i reforçar el compliment de les obligacions fiscals dels ciutadans o residents nord-americans.

Ambdós regulacions de caràcter fiscal obliga a les entitats financeres a complir uns requeriments determinats en quant a identificació i comunicació de determinada informació de caràcter fiscal dels clients.

CROSS - BORDER

Vall Banc disposa d’una política que té per objectiu donar compliment a les obligacions derivades de la Llei 8/2013 del 9 de maig, en particular l’Article 5, i al Comunicat Tècnic 163/05 de data 2006 emès pel Supervisor Nacional d’Andorra (INAF, actualment AFA).

La normativa esmentada anteriorment regula l’actuació de les entitats financeres en relació amb la prestació de serveis o realització d’activitats, per part d’entitats de crèdit andorranes en mercats exteriors, fet que es coneix com a activitat transfronterera o ‘Cross-Border’.

En aquest sentit, cal fer especial èmfasi en el fet que la normativa que regula l’activitat transfronterera és en termes generals, una matèria canviant i complexa, i el seu desconeixement, com succeeix a la resta de lleis, no eximeix del seu degut compliment.

Per tant, resulta fonamental ser coneixedor de les obligacions pròpies i restriccions existents en cada territori, per a respectar la legalitat local vigent en tot moment, fet que permetrà garantir un correcte desenvolupament de l’activitat dels gestors de relació, així com protegir-lo, juntament amb l’entitat, d’incórrer en riscos sancionables.

Aquesta política estableix les mesures adoptades per Vall Banc en relació amb la realització d’activitats i/o serveis propis d’entitats de crèdit fora de la seva jurisdicció, així com controls i principis a seguir enfront de l’activitat transfronterera.


163

40. GESTIÓ DEL CAPITAL I COMPLIMENT D’ALTRES NORMES LEGALS

Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats Financeres.

Aquesta llei obliga a les entitats bancàries a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del Basle Committee on Banking Supervision (BCBS), com a mínim del 10%. Així mateix obliga a mantenir una ràtio de liquiditat, com a mínim del 40%.

Les ràtios de solvència i de liquiditat de Vall Banc, determinades d’acord amb aquesta llei, eren a 31 de desembre de 2018 del 28,61% i 59,65%, respectivament (del 30,55% i 55,85%, respectivament, a 31 de desembre de 2017).

La Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres limita, addicionalment, la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons propis de la Societat. D’altra banda, l’esmentada llei estableix que l’acumulació de riscos que individualment superin el 5% dels fons propis no pot sobrepassar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix, el risc mantingut amb membres del Consell d’Administració no pot superar el 15% dels fons propis. Els esmentats riscos són ponderats segons el que estableix l’esmentada llei.

En l’exercici 2018, la concentració neta de risc a favor d’un mateix beneficiari assolida ha estat del 19,76% dels fons propis de la Societat (del 19,87% a l’exercici 2017). Els crèdits, o altres operacions que impliquen risc a favor d’un mateix beneficiari, que excedeixin del 5% dels fons propis, no han sobrepassat una acumulació de riscos agregadament del 177,78% durant l’exercici (del 170,81% durant l’exercici 2017).

Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòries

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries. Aquesta llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en fons públics andorrans a les entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions.

En data 9 de desembre de 2009, es va aprovar el Decret de modificació del Decret de reglamentació de la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, en què s’obliga les entitats bancàries a mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió superior al 2% en fons públics.


164

Deute públic

En compliment d’aquest coeficient, Vall Banc té subscrit, a 31 del desembre de 2018, un import total de 29.592 milers d’euros (35.586 milers d’euros a 31 de desembre de 2017) en deute públic del Principat d’Andorra. L’import es troba registrat a l’epígraf ‘Actius financers a valor raonable amb canvis a altre resulta global’ de l’estat de situació financer consolidat (nota 8).

Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors

També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. A 31 de desembre de 2018, la Societat no mantenia préstecs vius dins d’aquest programa, igual que a 31 de desembre de 2017. Aquests préstecs es registrarien a l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat’ de l’estat de situació financer consolidat. Aquests préstecs meritarien un tipus d’interès anual del 0% i el Govern actua com a garant o avalador.

Programa destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatges

També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatges, aprovat pel Govern d’Andorra el 23 de març de 2011. Els préstecs vius per aquest concepte suposaven, a 31 de desembre de 2018, un import de 465 milers d’euros (654 milers d’euros a 31 de desembre de 2017), i es registren a l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat’ de l’estat de situació financer consolidat. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual del 0,61% (0,61% al 2017).

Reserves en garantia

Fins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, totes les entitats del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer. L’esmentada Llei estipulava que les entitats havien de mantenir entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i fons d’origen bancari.


165

Llei 20/2018 reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Diposits i del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 2 de febrer de 2011, va aprovar la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, que té per objecte garantir als beneficiaris el reintegrament de l’import dels seus dipòsits d’efectiu coberts, amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros, i dels dipòsits de valors coberts, també amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros i independent del primer. Aquesta llei obliga totes les entitats bancàries autoritzades per operar en el sistema financer andorrà a mantenir inversions en actius líquids i segurs com a contrapartida d’una reserva indisponible, afectada al compliment de les garanties cobertes pel sistema de garantia.

El 13 de setembre de 2018 es va aprovar la llei 20/2018 Llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Diposits (Fagadi) i del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI) que deroga la anterior Llei 1/2011 definint un model nou model de fons de garantia tant pels dipòsits rebuts com per les inversions gestionades per les entitats bancaries andorranes per complir amb la transposició al marc jurídic andorrà dels actes jurídics i normes de la Unió Europea en matèria de protecció als dipositants i inversors, que Andorra ha d’implementar en virtut de l’Acord Monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea. El nou model separa en dos fons diferents els recursos destinats a garantir els dipòsits dels clients (Fagadi) dels recursos destinats a garantir les seves inversions (SAGI). Amb la nova llei es modifica el criteri de càlcul de les aportacions que cada entitat a de fer a cadacun dels fons i estableix el repartiment entre ells dels fons anteriorment dotats com a reserves en garantia del fons de garantia de dipòsits definit per la Llei 1/2011.

En aplicació d’aquesta Llei Vall Banc ha procedit a dotar, separant-los comptablement, els recursos de les aportacions inicials de cadascun dels fons utilitzant el fons de reserva anteriorment dotat (aportació ex-ante). El nou model de càlcul, a diferencia del de la Llei 1/2011, estableix la possibilitat d’haver de dotar recursos per als fons contra reserves de la entitat (ex-ante) o contra resultats de l’exercici (ex-post). La validació dels càlculs i la determinació dels imports corresponents a cada entitat és responsabilitat de la comissió gestora de cadascun dels fons.

L’import de les reserves en garantia constituït per Vall Banc a 31 de desembre de 2018 és de 3.833 milers d’euros, mentre que a 31 de desembre de 2017 era de 10.580 milers d’euros. Vall Banc té invertit un import equivalent a les reserves en garantia en títols elegibles per a la seva cobertura, classificats a l’epígraf ‘Actius financers disponibles per a la venda’ del balanç de situació adjunt.

Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

En la seva sessió del 9 de maig del 2013, el Consell General, va aprovar la Llei 7/2013 sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.


166

La finalitat d’aquesta llei és la d’unificar en un únic text normatiu la normativa sobre les entitats operatives del sistema financer dispersa entre les lleis 24/2008, 13/2010, 14/2010 i la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de l’any 1996. És per això, que aquesta Llei no introdueix modificacions significatives a la regulació existent, sinó que actua com un refós i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.

L’aprovació de la Llei 7/2013 comporta la derogació de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de l’any 1996; la derogació de la Llei 24/2008 sobre el règim de les entitats financeres no bancàries de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010 sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva; i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer.

Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

En la seva sessió del 9 de maig del 2013, el Consell General, va aprovar la Llei 8/2013 sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

La finalitat d’aquesta llei és mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid, apostant per una clarificació del marc legal vigent a Andorra que regula el sistema financer, unificant així en un únic text les disposicions de la Llei 14/2010 i les disposicions vigents de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà de 27 de novembre de 1993, alhora que incorpora a la legislació andorrana els compromisos adquirits sobre informació privilegiada i manipulació i abús de mercat amb la signatura de l’Acord Monetari amb la Unió Europea.

Aquesta Llei recull els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive), relatius a les normes ètiques i de conducta que han de complir les entitats financeres d’inversió.

L’aprovació de la Llei 8/2013 comporta la derogació dels articles 1 a 7, 18 a 44 i 46 a 55 de la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer; i la derogació de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà de 27 de novembre de 1993.

Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries

En la seva sessió del 2 d’abril, el Consell General del Principat d’Andorra, va aprovar la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.


167

Aquesta llei és la resposta del Principat d’Andorra, a determinats esdeveniments que han posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de manera que la crisi d’una entitat financera, pot contagiar-se de forma ràpida a altres entitats, i a l’economia de forma global. S’estableixen determinades mesures que permetin respondre de forma flexible, a determinades situacions d’aquest risc sistèmic, incloent l’atribució a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea, el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB. La redacció i desenvolupament d’aquesta Llei, ha estat inspirada pels principis de la directiva 2014/59/UE.

Finalment, la Llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FAREB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.

Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme

En la seva sessió del 22 de juny de 2017, el Consell General, va aprovar la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

D’acord amb el que disposa la Llei, Vall Banc ha establert els procediments adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de protegir el secret bancari i de prevenir i impedir operacions relacionades amb el blanqueig de capitals procedents d’activitats delictives. En aquest sentit s’han dut a terme programes específics de formació del personal.

Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 21 de febrer del 2005, va ratificar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. Així mateix, en la seva sessió de 13 de juny del 2005, va aprovar la llei d’aplicació de l’esmentat Acord.

En l’exercici present, Vall Banc en qualitat d’agent pagador, ha complert amb les obligacions contingudes en l’Acord i en la seva llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint l’establert en la legislació esmentada.

Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

En data 23 de gener de 2019 ha entrat en vigor la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que estableix normes en matèria de:


168

(a) els requisits prudencials generals que les entitats bancàries i les empreses d’inversió han de complir en relació amb (i) els requisits de fons propis relatius a elements plenament quantificables, uniformes i normalitzats del risc de crèdit, del risc de mercat, del risc operatiu i del risc de liquidació; (ii) els requisits destinats a limitar les grans exposicions; (iii) els requisits de liquiditat relatius a elements del risc de liquiditat plenament quantificables, uniformes i normalitzats; (iv) els requisits d’informació relatius apartats anteriors, i en matèria de palanquejament; (v) els requisits de divulgació pública.

(b) la supervisió prudencial d’entitats per part de l’AFA de manera que sigui compatible amb les normes reglamentàries aplicables;

(c) els requisits de publicació de l’AFA en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial de les entitats

41. ACTUACIONS EN MATÈRIA D’OBRA SOCIAL O SIMILAR

El Grup Vall Banc va iniciar la gestació de l’activitat de responsabilitat social corporativa l’any 2016, tancant els primers acords amb entitats del país. Aquesta tasca va donar els seus primers fruits durant el 2017 amb activitats de diverses formes i temàtiques, amb el fil conductor dels valors de l’esforç, el benefici conjunt i la rellevància per a Andorra.

L’activitat social del Grup ha mantingut el compromís ferm contra el càncer enfortint la relació amb l’Associació Andorrana contra el Càncer implicant-nos en dues accions puntuals addicionals a les habituals jornades de formació del febrer; les 12 hores d’esport contra el càncer i la setmana contra el càncer. Així, aquest camí conjunt entre el Grup Vall Banc i ASSANDCA ha permès estrenar una pàgina web per l’associació amb més informació i major accés a les activitats i possibilitats per a totes aquelles persones que necessitin assessorament i acompanyament. Alhora, coincidint amb el dia Mundial Contra el càncer i la inauguració de l’oficina de la plaça Rebés, es va inaugurar l’escultura Invencibles, un homenatge a totes les persones que lluiten contra el càncer.

El Grup també ha recolzat diverses modalitats d’esdeveniments esportius per potenciar la transmissió de valors com el World Paddel Tour amb el Vall Banc Open Andorra, o l’equip base del Futbol Club Santa Coloma. La solidaritat esportiva també ha permès donar suport a altres esdeveniments com els organitzats per la Federació Andorrana d’Esports Adaptats o el Trial Clàssic.


169

Mantenir el compromís amb la societat implica també promoure activitats educatives i divulgatives per donar suport als estudiants amb projectes com el MISTI, una iniciativa del Govern d’Andorra i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts o que ofereix formació científica i tecnològica als estudiants andorrans, el Googles Startup Grind de divulgació d’iniciatives innovadores o la Temporada cultural Francesa que aproxima espectacles de gran qualitat al públic andorrà.

En la seva visió més financera, el Grup Vall banc ha signat els anomenats Principles for Responsible Investment (PRI en anglès) de les Nacions Unides, com a compromís de posar en pràctica un marc d’inversió responsable per complir amb els criteris de respecte ambiental, social i de bon govern corporatiu (ASG).

42. FETS POSTERIORS

Durant el gener del 2019, els Administradors de Vall Banc han aprovat un pla d’eficiència estratègic, entre els pilars del qual s’incorpora un procés d’adhesió de baixes voluntàries iniciat en els primers mesos del 2019.

En el període comprès entre el 31 de desembre de 2018 i la data de formulació dels presents estats financers consolidats, no han ocorregut altres fets que els descrits en aquests estats financers consolidats.

El Consell d’Administració de Vall Banc, S.A.U., en reunió celebrada el 21 de març de 2019, formula els estats financers consolidats adjunts corresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2018, recollits 113 pàgines inclosa aquesta diligència, i que comprenen l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2018, l’estat de resultats consolidat, l’estat de resultats globals consolidat, l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat i l’estat de fluxos d’efectiu consolidat corresponents a l’exercici anual acabat en aquesta data, i les notes als estats financers consolidats.

A Escaldes- Engordany, el 21 de març de 2019


170

Contacte

SEU SOCIAL OFICINES

ESCALDES-ENGORDANY

Carrer de la Unió 3

AD700 Escaldes-Engordany

T. +376 750 762

ANDORRA LA VELLA

Pl. Rebés, 7

AD500 Andorra la Vella

T. +376 750 764

LA MASSANA

Av. Sant Antoni, 37

AD400 La Massana

T. +376 750 768

www.vallbanc.ad

Av. Carlemany, 119AD700 Escaldes-EngordanyT. +376 750 700 // +376 750 760

estats financers 2018 · estats financers 2018 5 36 deteriorament d’actius financers no valorats...

Documents