Escola Marta Mata

Vilanova del Camí

1-De moment, t’agrada fer

Educació Física?

Moltísim, ja fa 11 anys i m’apassiona

2-T’agrada aquesta escola?

Estic molt satisfet de treballar en aquesta escola.

3-Quin es el teu dinar

preferit?

Espaguetis a la carbonera. M’encanten!!!

4-Participes a carreres?

Ara no gaire abans més.

5-Quina es el teu color

preferit?

Tinc dos colors el Blau i el Taronja

6-T’agrada molt l’esport o

t’agrada més una altra

cosa?

M’agraden molt els esports, però també mes coses: viatjar amb autocaravana, sortir amb els amics…

7-Vols continuar aquesta

escola?

Estaria molt content de continuar en aquesta escola, m’ho passo molt bé

8-A quines escoles has

treballat?

Molts anys a la Academia d’Igualada, desprès a moltes altres escoles i finalment estic amb vosaltres

9-A quines classes fas

Educació física?

Faig psicomotricitat: Pinotxos i Tabaluges. Educació Física: Rovellons, Alicies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Massagrans

10-Que és el que t’agrada

de totes les classes?

Els nens/es son simpàtics i ens ho passem molt bé.

11-T’agrada ser l’encarre-

gat del pati educatiu?

Si

12-Amb que consisteix el

pati educatiu?

Consisteix amb fer entendre que a l’hora del pati o el temps lliure es poden fer moltes mes coses que jugar a futbol com: la xarranca, les bitlles, escacs…

Carla Riba

Mirem pel microscopi Un dia normal i corrent em vaig llevar per anar en vaixell a les muscleres, allà vam agafar mostres d'aigua de diferents parts del mar. Ja en el port vam anar cap el camp d'aprenentatge per dinar, després vam anar a classe on ens van explicar com fer servir els microscopis i la seva

utilitat per saber que hi ha en una gota d'aigua. Ens van donar un plàstic i vam posar la gota d'aigua que havíem agafat en un tub del mar. Vam començar a mirar pel microscopi i vam trobar moltes cosses rares, i algunes encara es bellugaven!!! Fins i tot vam veure plàncton i una cossa que s’assemblava a

un calamar i que donava voltes sobre si mateix. Jose Antonio Béjar

Entrevista a un mestre nou: el Dani Tomàs

1

Mirem pel Microscopi 1

Aiiii! Que ens perdem per Sant Carles...

2

Ballant com a Grease! 2

A taula! Un menú per a experts gourmets

2

Les motxilles neden??? 3

Per què l’aigua dels rius ha d’arribar al...

3

Una bicicletada força cansada

4

I de la Isabel, què en sabem?

4

Què estarà de moda? 4

Coneixem la Núria Ramon

5

La senyoreta Carme també és nova

5

La Laura és la mestra dels Patufets ...

6

Històries de videojocs 6

Un somni ple de castanyes

6

El Poble fantasma 7

Novetats a Petits Prínceps

7

La classe dels Tintins parlem del personatge

8

Sumari Entrevista a un mestre nou:

el Dani Tomàs.

Esquitxos de Sal

8 de novembre del 2010 Volum 3, núm 1

En aquest article us explicaré

una de les activitats que vem fer

el dia que vem arribar. Abans,

però, us explicaré tot allò que

vam fer abans de l’activitat. Vam

arribar al Camp d’Aprenentatge

a les 11:00, vem deixar les

maletes a fora i vem anar tot

passejant a la platja. Desprès de

dinar, com que no sabíem res de

Sant Carles de la Ràpita, els

professors del camp ens van dir

que per grups haviem de fer una

activitat d’orientació amb un

mapa de Sant Carles per fer

algunes descobertes. Al meu

grup érem jo, la Cristina, la

Lisette, la Mar, l’Oscar i el Jose .

Primer vem anar a l’espai

cultural Masset i un cop allà

vem mirar l’horari i vem

agafar una mica d’informació.

Desprès de trobar el punt

d’informació

havíem d’anar a

la plaça on

havien quedat tots. Allà havíem

d’escriure una postal on

destacàvem adjectius que ens

servissin per descriure el poble.

La postal, escrita entre tots, la

vam enviar per correu

tradicional a l’escola i ja ens ha

arribat. D’allà ens vem anar cap

el camp d’aprenentat-ge.

Va ser un dia molt divertit i ens

en quedaven encara quatre més

que també ho serien.

Núria Gandia

varietat d'aus. Al Delta de l'Ebre ens podem trobar al Martinet Blanc, al Corb marí, al Bernat pescaire, a l'Ànec collverd, al Bec d' alena, al Flamenc, etc. Tots ells s'alimenten de petits peixos i d'algunes plantes, però també aprofiten l'oportunitat de menjar crancs, granotes cucs, i altres insectes en temps de segar l’arròs.

Les aquàtiques són unes aus molt nombroses i que viuen en rius, llacs i estanys i també són habitants d'ecosistemes humits salobres. A les aigües més superficials, sobre tot al costat de la riba, Els ànecs com l' ànec collverd o els xarxets juguen i s'alimenten de plantes o de petits animals aquàtics, en aquests hàbitats podem veure molta

Aiiiiii!!! Que ens perdrem per Sant Carles de la Ràpita!!!!

A taula! Un menú per a experts gourmets!

peli, quan tenia 17 anys, va conèixer una noia en les vacances i es van enamorar. Però la noia era d’un altre Institut i havia de marxar a Austràlia, així que es van separar. Quan de cop en el seu institut es troba amb els seus amics es troba amb que una noia nova arriba al grup i.... ja us imagineu quina cara posa quan descobreix qui és la noia.... Us ho imagineu?? I és clar, el seu amor d’estiu!. Llavors comença un embolic molt gros però al final

tots es perdonen en una festa que fa institut on acaba la pel�lícula amb una cançó molt divertida. La pel�lícula es diu Grease i la va dirigir el Randal Kleiser i amb la participació de John Travolta i Olivia Newton-John l’any 1978. Si en voleu saber més i aprendre les coreografies ja ho sabeu... GREASE!!!!! . Gerard Díaz

Cada nit el mestres ens preparaven alguna activitat de nit quan marxava el sol i un vespre ens van posar una peli sorprenent... plena de cançons, amor i moltes coses gracioses. Per exemple, un grup de nois que convertien un cotxe vell en un nou amb una cançó molt divertida i en acabar la cançó tornava a ser lleig i vell. Tot era imaginació del grup de nois de la peli. El més gran del grup de nois era representat pel famós John Travolta que es veu que a la

Ballant com a Grease!

Página 2 Esquitxos de Sal

ja us imagineu quina cara posa quan

descobreix qui és la noia....

El 4rt dia a la Ràpita va ser d’allò

més mogut. A primera hora vam

esmorzar, és clar! Desprès vam

anar a classe on ens esperaven els

mestres: l’Emili, l’Albert i l’Estela.

A classe vam agafar tots els estris

per experimentar amb l’aigua que

hauríem de recollir en la sortida.

Vam sortir de la classe i ens

esperaven els entrepans de

llangonissa. Desprès vam anar al

port per agafar el creuer del

Delta. Al vaixell, quan ja va

arrancar, feia molt d’aire i hi

havia moltes onades. Per culpa de

les onades i quan jo recollia

mostres sobre la temperatura i la

quantitat de sal a l’aigua en el pis

de sota del vaixell, se’m va

caure..... la maleta al

mar!!!!!!!!!!!!!!!!. Uf!! quin desastre!!

Però per sort no se’m va espatllar

res ni les càmeres perquè eren

d’usar i tirar. L’ajudant del

maquinista me la va recollir amb un

colador després que la pogués

atrapar amb un ganxo. Jo crec que

a més d’una persona se li ha caigut

alguna cosa perquè si no, no

tindrien pas un colador per

aquestes emergències.

Quan va acabar el viatge vam

tornat al camp d’aprenentatge a

dinar i després vam continuar amb

els tallers per explicar les mostres

recollides. Al vespre, després de

les classes les mestres de l’escola

ens van portar a la Llotja on cada

dia fan la subhasta del peix.

Desprès vam anar a mirar alguns

vaixells de pesca que ja havien

descarregat el peix capturat. Els

estaven rentant i

preparant per

sortir a la

matinada. Tot

seguit vam anar a la platja a fer

un partit de futbol a la sorra,

però no tots els nens i nenes van

participar, jo si és clar. El partit

va acabar 4-4 empat i ja s’acaba

la meva crònica. El que va passar

aquella nit ho explicarà el meu

company Oscar. Espero que us

agradi.

Cristina

Moreno

aquàtiques i ser molt bonic. Els mestres ens van donar un bingo amb ocells, objectes fets per les persones,... D'aquest viatge vam recollir mostres d'aigua de la superficie del riu i del fons per saber si l'aigua era dolça, salada o

El dimarts havíem de descobrir per què l'aigua dels rius ha d'arribar al mar?. Així que ens vam llevar d'hora per anar a fer un tour pel riu Ebre fins arribar on l'aigua del riu i del mar es troben. El vaixell era força gran, hi vam cabre tots els Petits Prínceps i els Massagrans. Tenia dos pisos i vam estar una estoneta a dalt i una altra a baix. Des d'allà vam veure amb els prismàtics tot d'aus

salobre. També vam treballar la transparència de l'aigua.Va ser una sortida molt bonica i m'ho vaig passar molt bééééééééééééé!!.

David Nieto

Les motxilles neden??

Per què l’aigua dels rius ha d’arribar al mar?

El vaixell era força gran, hi vam

cabre tots els Petits Prínceps i

els Massagrans.

Volum 3, núm 1 Página 3

Explicant l’amor apassionat

d’estiu. Explicant els bonics records

d’estiu. La parella a la pista de ball Un cotxe de somni

El dimecres també ens vam llevar d’hora ens esperava un dia pedalant! Vam baixar al pati i vam jugar a tenis taula fins l’hora d’anar a esmorzar. Després d’omplir la panxa els professors del camp ens van explicar les coses bàsiques per fer la bicicletada i circular pel poble i els camps del Delta: posar-nos el casc, deixar un espai (com una bicicleta ( respecte el company del davant, no avançar, etc. En el camp hi havia un magatzem ple de les bicicletes de diferents mides per poder atendre a tothom. L’Albert que era un professor anava amb una furgoneta

al darrera nostre i alguns nens els posava nerviosos. L’Emili era qui ens guiava i entre mig els nostres professors de l’escola. Vam arribar al Poblenou del Delta on havíem de

dinar al pati de l’escola. Aquesta escola és la que des de l’any passat es comunica amb nosaltres a través del bloc per parlar sobre l’hort. Vam dinar un entrepà de truita amb tomàquet, pernil dolç amb tomàquet, un plàtan, una ampolla d’aigua, i un grapat de cacauets. A l’escola hi havia un camp de futbol petit i vam jugar un partit de futbol. Vam guanyar els de 5è i jo vaig marcar des de la meva porteria. En total vam fer 25km i va ser força cansat.

Pol Guillen

temporada les polseres de formes s’esgoten a les llibreries i els basars xinesos. Aquest curs els cromos de Patito ja no es veuen, almenys aquí l’escola, a no ser que d’aquí un temps es tornin a posar de moda. Als nens i a les nenes que els hi agrada el futbol, també tenen coses per col·leccionar. Alguns, col·leccionen cromos de la lliga BBVA 2010-11 i

A l’escola cada vegada que algú compra algun accessori que surt a la televisió que és barat, que ni vagin moltes unitats i que sigui guai, es posa de moda. El curs passat era la col·lecció de cromos de Patito Feo, també uns rellotges que són de colors, de plàstic i molt guais que encara algú els porta i uns làsers que també eren bolígrafs. Aquesta

també porten polseres. A veure quina serà la propera moda d’aquest any??????????????????

Núria Gandia

i Cristina Moreno

Una bicicletada força cansada

Què estarà de moda?

l’escola Cérvola Blanca de Sant Martí de Tous, per posar dos exemples propers.

T’agrada fer l’assignatura de Filosofia?

Si m’agrada... tot i que no l’havia fet mai.

Tens bona companyia amb els mestres de

l’escola?

Si. Som bons companys.

Tu substitueixes a la Marta Carbonell,

quan ella torni del permís de

maternitat, tens la intenció de

quedar-te a aquesta escola?

Si.

Quins instruments toques?

El violí.

T’agraden els nens/es d’aquesta escola?

Si.

Dels contes que hi ha a les classes, quin

és el teu llibre preferit?

El carter joliu.

T’agrada llegir? Quin és l’últim llibre que

has llegit?

Si, m’agrada. Hijos i la maternidad, i el Encuentro con la propia sombra de Kaz Cooke i Laura Gutman.

Maricel Forn

T’ha agrada’t venir aquest any a

l’escola Marta Mata? Per què?

Si. perquè m’agrada com es treballa en aquesta escola.

Quines assignatures fas a l’escola?

Musica, l’ambient musical, Projectes d’Entorn, Filosofia, Càlcul, Decidimos i Reforç.

T’agrada fer música?

Si!!! És el que més m’agrada.

Has treballat en alguna altra escola?

En quines i on estaven?

Si. Al ZER Ventall a Prats de R i a

I de la Isabel, què en sabem?

Página 4 Esquitxos de Sal

Per què vas decidir fer de mestre

de música?

Perquè m’agrada molt tocar al piano i els nens i nenes.

A quines escoles has treballat?

A l’Acadèmia Igualada, al Pompeu Fabra, al Gabriel castellà i al Marta Mata.

Que t’agrada fer en el teu temps

lliure?

Passejar amb el meu fill, tocar el piano, nedar, ballar.

Quines assignatures fas a l’escola

Música als petits, música a 4t i música en anglès a Petits Prínceps i Massagrans. També faig català tot parlant de tradicions a 2n i per últim l’ambient de Body Expression.

Que no t’agrada fer a l’escola?

M’agrada tot! No hi ha res que

no m’agradi.

Què vols que aprenguin els

alumnes a les teves classes de

música?

Que coneguin moltes musiques, que s’ho passin bé amb la música perquè de grans tinguin identitat musical.

També ets mestra d’anglès, quan

vas aprendre l’anglès?

Vaig començar amb 11anys i com més l’he après ha estat anant a l’estranger viatjant.

Què t’agrada més ensenyar

l’anglès o la música?

M’agrada tot, tot te la seva part positiva.

Formes part de la direcció de

l’escola, ets la secretària. Què

vol dir fer de secretaria en

una escola?

Vol dir estar pendent del

material, organitzar sortides i altres temes d’organització de papers.

Què en penses d’aquesta escola?

Penso que és una escola que treballa molt l’autonomia, que està molt connectada amb la societat, que treballa sense llibres i pots ensenyar moltes més coses i allò que en realitat m’agrada. Els nens, les nenes i els bons minyonets i els espais estan molt bé.

El de Matemàtiques 6:T'agrada la manera de fer de l'escola? Molt 7:Quin es el teu color preferit? El blau 8:T'agradaria treballar d'alguna cosa que no fos de mestra? Si 9:Quan erets petita també volia ser mestra? Si de vegades

:Quan temps fa que treballes de mestra? 11 anys 2:Quines escoles has treballat? A Igualada i a Vilanova del Camí 3:T'agrada l'escola Marta Mata, per que? Si perquè té moltes coses divertides. 4:Quin nom de classe t'agrada més de l'escola? Tabalugues 5:Quin racó t'agrada més preparar?

Kun Tomàs

Coneixem a la Núria Ramon!!!

La senyoreta Carme també és nova!

Si mireu bé

la foto

sabreu qui

és!!!!

Volum 3, núm 1 Página 5

Aquestes dues són

més complicades

però si teniu

imaginació ho

sabreu!!!

1- T'agrada estar amb els patufets? Si,molt. 2- Que treballeu? L’adaptació, rutines i hàbits. 3-Quan eres petita pensaves que series mestra? Si era la meva professió preferida. 4-Que t'agrada treballar de mestre? Si molt molt i molt. 5-Què t’agrada fer quan no treballes? Esport i anar al cine. 6-A Quines escoles has treballat? He treballat a moltes escoles com ara el Joan Maragall, la Mare de deu de Montserrat, el Castelltort, el Gabriel Castellà, el Garcia Lorca i ara al Marta Mata. 7– Es porten bé els Patufets? Normalment si, encara que hi ha

dies que són més moguts i xerraires. 8-T'agraden els patufets? M’encanten, són molt divertits 9-Ets mestra per que t’agraden els nens ? Si molt També hem fet algunes preguntes

als Patufets a la seva classe:

10-Us agrada la Laura? Si 11-Què us agrada més la classe o el pati? Les dues coses 12-Heu cantat la cançó del Patufet? Si 13-Us agrada el personatge del Patufet? Si

14-Quines professores venen a la vostra classe? La Laura, la Cristina, la Rebeca, l’Eva i alguna vegada ha vingut la Núria Ramon. A més en els tallers també tenim la Teacher.

Carla R, Guillermina G, Kun T, Maricel F

sorpresos. Volem castanyes, volem castanyes !!! -deien. Molt bé ara us donaré castnyes! I va aparèixer una paperina de castanyes per a cada nen i nena. Van tornar cap a l’escola tot menjant castanyes, la Laura va arribar a la classe va dir: tot això ho heu d’explicar el vostres pares. Tot això que passava era màgia. Quan van arribar a casa ho van

Hi havia una vegada, la classe dels Patufets que va fer una excursió al parc fluvial per buscar a la castanyera. Pel camí anaven cantant la cançó de la castanyera: “Quan ve el temps, de menjar castanyes, la castanyera, la castanyera....” Llavors una veu va dir: Hola Patufets sóc la castanyera i porto castanyes. Els patufets van quedar

explicar tot als pares. Però resulta

La Laura és la mestra dels Patufets

d’aquest curs!

Un somni ple de castanyes.

Playstation 3, XBOX360, Playstation 2, principalment.

Està fet als EEUU i amb la col·laboració de la Unió Europea. Aquest és un joc per majors de 18 anys però alguns de nosaltres ja el tenim.

Mouad B, Jose Antonio B i David N

El Call of Duty: Black ops, diuen que és un dels millors jocs de guerra i de lluites, basat en una guerra futura. Aquest joc pot ser l’últim de la saga. És un videojoc en 3D, i sortirà a la venda a les botigues el proper 9 de novembre. Està pensat per

Històries de Videojocs: Call 0f Duty: Black OPS

Página 6 Esquitxos de Sal

Hi havia una vegada, durant la nit de Halloween, un poble d'Anglaterra (que es deia Polestain) on hi havia poca gent ja que hi havia uns assassinats que eliminaven la població. Aquests ocorrien molt ràpidament, i ningús sabia explicar-los. Uns nois d'aquest poble van fer una aposta: anirien al cementiri a les dotze de la nit a descobrir què hi passava amb els morts i les seves tombes. Allà van descobrir que sortien els morts de les tombes. Un dels nois, que es deia John, va ser atrapat i portat dins d'una tomba on a més i va trobar cadàvers en gàbies. Quan els seus ulls es van acostumar a tanta foscor es va adonar que allà també hi havia una gent que estava torturant a dos homes que havien desaparegut del poble. El noi va aconseguir escapar d'allà

i es va trobar amb una sala on feia una estranya pudor. Hi havia unes olles molt grosses i a dins... una carn estofada sospitosament coneguda. De fet enmig de l'estofat hi havia una orella amb un pircing realment conegut, era el del Lucas, el seu germà gran. Va fugir espantat i va entrar en una sala on hi havia una pistola que va agafar per defensar-se dels horribles personatges. Després d'escapar-se es va retrobar amb els seus amics i els va explicar què havia descobert. Al dia següent va haver de nou un dia ple d'estranys assassinats. En John va portar a la policia al lloc on havia descobert als assassins i així tots ells i les noies endemoniades van ser tancats en una presó d'alta seguretat on ningú s'havia escapat mai. Al poble va començar ha venir gent de vacances, atrets per les macabres

històries de sang i desaparicions. Tot i la por va ser un negoci que va portar molta riquesa fins que un bon dia van desaparèixer la meitat dels homes i les dones que habitaven el poble. Se'ls va trobar morts en un pou. Quin nou misteri caldria resoldre??? Tres mesos després va aparèixer un vídeo d'una nena que sortia del pou. Semblava aquella pel�lícula “The Ring”. CONTINUARÀ....

Jose Antonio Bejar, Mouad

3.Els quadernets de mates i de català. El de mates és força difícil per les divisions de dues xifres. Però el de català és més senzill. No a tothom li agrada fer-los i menys per deures.

4.Les fitxes.

Són diferents i més difícils, és clar

5.Els nous càrrecs.

Tenim nous càrrecs i més feina a fer: El jardí, la llista...

6.La nova delegada DANA .

Totes les classes escollits nous

Nosaltres som els de 5è i us explicarem les coses noves.

1.La responsabilitat .

Som més grans i hem canviat de curs i això ens fa més responsables. No a tots, és clar. Comencem a pensar en l’insti.

2.La professora, el nen nou i el que repeteix.

La Carme, la nostra nova profe és ,per cert, massa bona, perquè ens castiga i després ens perdona. El nen nou es diu Enric i és una mica mogut, li costa estar-se quiet i és una mica entremaliat. Però ja te un bon grup d’amics perquè es coneixien del futbol. L’altre, el Raul ha repetit. És una mica graciós i ens fa riure quan diu SI.

delegats però a la nostra classe ha estat un resultat molt igualat. L’Ander casi empata.

7. Els deures

Aquest any tenim més dies de deures i això ens obliga a treballar de valent. Quan els deures no els portem ens posen notes a l’agenda per tal que els pares estiguin informats.

Núria G, Cristina M, Gerard D

El poble fantasma

Novetats a Petits Prínceps

Quan els deures no els portem

ens posen una nota a

l’agenda...

Volum 3, núm 1 Página 7

Telf: 93 8070846 Fax: 93 8070846 ceipmartamata@xtec.cat

Rastapopoulos és el dolent de moltes aventures, com la de Vol 714 a Sydney.

Els llibres de Tintin es coneixen també pel seu creador: l’Herge. Va néixer a Brussel�les el 1907 i va morir el 1983 a Lovaina. El seu nom de veritat era Georges Remi i va començar a dibuixar a les seves llibretes quan tenia set anys. El seu país (Bèlgica) acabava de ser

El Tintin és un personatge animat. Té molts amics com el Milú o el Capità Haddock. El Tintin és un periodista molt llest i també ho és el seu gos Milú. El Capità sempre acompanya al Tintin en les seves aventures, i té un vocabulari ric en paraules estranyes i frases cridaneres. La seva frase preferida és: llamps i

trons quina calamarsa. Un altre personatge divertit és la senyora Bianca Castafiore una cantant d’òpera famosa però amb una veu que al capità no li agrada gens. El Professor Tornassol és un vell savi que sempre porta un barret i un pèndol per buscar tresors i orientar-se. Els germans Dupond i Dupont són dos policies bessons que sempre van junts i es diferencien pel bigoti. Són divertits perquè sempre discuteixen i no tenen gaire bona sort en la seva feina. El Nèstor és el fidel majordom del capità Haddock i d’en Tornassol des de que viuen al seu castell de molins de Dalt després de trobar el tressor de Racham el Roig. El

ocupat pels alemanys i en les seves primeres històries creava personatges que lluitaven contra els invasors. Quan Hergè es va morir va deixar escrit en el seu testament que no continuessin dibuixant al Tintin. La paraula Hergè amb la que firmava les seves aventures va sorgir d’un joc amb les lletres i els sons del seu nom de veritat. Va agafar la R del seu cognom, que en freses es pronuncia her, i també va agafar la G del seu nom (amb francès es pronuncia ge) i amb aquestes 2 lletres surt Hergè. Ara estan fent una pel�lícula del Tintin, s’estrenarà l'any que ve.

Carla Riba i Kun Tomàs

La classe dels Tintins parlem del personatge.

Georges Remi (Hergè) www.editorialjuventud.es/hergecat.htm

Escola Marta Mata

Vilanova del Camí

Ambient de Redacció