Núm.

Especial

St. Jordi

2009

Núm.

2009

Especial

St. Jordi

concu s sr o

La nova revista de l'IES Eugeni d'OrsLa nova revista de l'IES Eugeni d'Ors

nta JS ordi 20

09

uES gEI eni d'O

rs

ancrf aali dV el Pen

edès

activitats

nt

a J

So

rd

i 2009

u

ES

gEI

en

i d'Ors

an

cr f

aali

dV

el Penedès

Presentació

2

Biblioteca de l’IES Eugeni d’Ors (Isabel Boada i Sílvia Gisbert), amb la col·laboració de l’AMPA de l’IES Eugeni d’Ors i l’Eduard Barrobés.

V i s i t e u - n o s a : h t t p : / / e s q u e r d a d o r -ieseugeni.blogspot.com/

C o n t a c t e u a m b n o s a l t r e s : esquerdador@gmail.com

Aquest número especial Sant Jordi 2009 l’ha preparat la revista Esquerda d’Or per recollir els premis i actes celebrats al nostre centre durant la Setmana Cultural Sant Jordi 2009.Us oferim un tast dels molts premis que es van lliurar el 23 d’abril a la Sala d’Actes. No hi són tots - només hi són els textos que els seus autors i autores ens han fet arribar - i tampoc no hi són sencers, per raons d’espai us n’oferim fragments seleccionats.

3

Concursososcura mis huesos de tanto aguantar. De la nada Multitud (fragment)salen lucecitas moviéndose. Me extraño, me

de Gemma Sàbat 1r Batx Bconformo y me desconformo. Milagro, pienso,

Segon Premi Batxillerat «Relato breve » milagro. Por fin veo en mi interior negro y Multitud, interminables masas de gente abandonado un futuro no muy lejano, una salida paseando, gritando, bebiendo, charlando…pero yo hacia algo, un horizonte llano. Desesperación, solo percibo multitud. Escucho, anhelo, me angustia, melancolía, hipocresía, éste, éste ya no muevo, salto y vuelvo a caer, pero otra vez, solo veo es mi mundo. Abro mis cansados ojos. Sola, estoy multitud. Miradas, miradas perdidas, miradas sola. Nadie me observa, absolutamente nadie se ríe tristes, sin fin. Sonrisas, sonrisas amargas, sonrisas ni me sonroja. El bienestar me inunda y fluye por fugitivas sin expresión. Caricias, caricias sin tacto, mis venas. Suspiro, cojo aire y me levanto. El caricias sin sentimientos, sin emoción. Palabras, alrededor me confunda. Recuerdos lejanos no son palabras huecas, palabras encadenadas, con como la realidad. Bonitos árboles a mi lado, ficción. Giro, dando vueltas, giro. Pero todo graciosas persianas esa casa, extrovertida ropa la continúa igual. Mi mundo, mi alrededor, mi zona, tienda de la esquina. Vuelvo a revisar mi entorno, m i h o g a r , t o d o e s o , i n t o x i c a d o d e pero todo continúa igual. Ni los árboles ni las multitud.Multitud, es un pensamiento, es un persianas ni la ropa han cambiado.¿De dónde estado, es acción. Multitud de roces, multitud de provienen esos recuerdos rebañados de tanta gestos de inexpresión. Me vuelvo a mirar, me ténuitud? Son fruto de mi imaginación, de mi observo, me río, sonrío y me dejo caer.Frío está el depresión o de mi vocación de solitaria. Surgieron suelo pienso, caliente mi cuerpo, amargo mis de mi mente, de mis sentimientos, de mis sentimientos. Roces, continuos roces. Personas, emociones y temores. Pero ahora, tengo futuro, enigmáticas en cantidades interminables, pasan, tengo vida, soy vida! Ahora es el momento de se giran, me rodean, me huelen, se van... Y yo, a f r o n t a r l a p é s i m a apresuradamente en el suelo, cómodamente, realidad. Es dura, lo tranquila, pasiva, la paciencia me invade y pienso: sé . Pero pienso “Yo, yo no soy como ellos. Yo, yo no soy multitud”. resistir, lo daré Soledad, me identifico. Soledad trampera, soledad t o d o p o r n o fiestera de tanto amar. Cierro los ojos, exploro en fallecer, todo! …mi interior. Oscuro, lo veo oscuro. Oscura mi alma,

va caure en Els dies càlids d'estiu (fragment)un món de

de Lena Giralt 4t ESO A foscor, una bèstia la va començar a dominar fins al Accèssit Català segon cicle d-ESO punt que no volia sortir de casa seva, no tenia Els dies càlids d'estiu ja feia dies que se n'havien ganes de fer res tret de plorar.anat, i un hivern fred començava a omplir els Va començar a odiar tot el que l'envoltava, i a ella carrers d'aquella petita ciutat on vivia. mateixa fins i tot. Se sentia molt petita, diminuta, Se sentia tan sola, tan buida. No tenia forces per a enmig d'una munió de gegants que no feien més tirar endavant. Aquell estiu del qual en que trepitjar-la. conservava un feliç record s'havia esfumat, sentia I poc a poc, sense adonar-se'n, la noia s'anava que la gent que tant estimava l'havia abandonada. consumint, el seu somriure s'havia desdibuixat, la Tenia molt de fred. S'enrotllava amb mantes, es seva figura maca i esvelta s'anava enfonsant... vestia amb jerseis de llana, però continuava Pensava que no importava a ningú, però en realitat sentint fred. Fred i impotència envers un món ple la seva mare s'adonava de tot i no sabia com d'egoisme i hipocresia. actuar, mentre la seva nena s'anava desfent i Però què podia fer? Res. No podia fer res. I per això empitjorava cada dia...

4

Ni tan sols la nit (fragment)de Martí Pérez 1r Batx DSegon Premi Batxillerat Poesia catalana

Ni tan sols la nitAconsegueix distreure la teva imatgeDe la meva confusa ment.Quan les ombres s'allargassen I la lluna, astre tímid, saluda Entre núvols de blanc argentT'apareixes, somrient,En un instant fugaç i despietatMassa petit, per a captar la teva plenitudProu intens com per impregnar d'encísels meus pensaments,Que com els boscos a la tardorEs tornen del teu color.

Amor sabio (fragment)de Domènec Ventura 1r Batx APrimer Premi Batxillerat « Poesía castellana »Érase en aquél vergeldos tortolitos cantando,más que un par de tortolitosdos ancianos cortejando;Entre rosas marchitadasestaba aquél caballeroy una bella damisela,en los brazos de su amado;Frágiles como el clavely abstraídos en su mundoconversaban con finura,sin embargo sin engaño,se decían uno al otro:- Parece que esté soñando,parece que el sol renace,allí donde estaba oscuro,donde había solo cuervos,golondrinas vuelan alto...

Concursos

todas, empezamos a comer y Vanessa fue al Nunca (fragment)lavabo. Cuando volvió tenía la cara de estar poco

de Maria Esteve 2n ESO A asustada, decía que había escuchado ruidos Tercer Premi “Relato breve” primer cicle extraños y que había visto una sombra. El resto Basada en hechos reales. De esto hará casi dos no le dimos importancia, pero ella se sentía años, pero por la noche el miedo aún recorre todo insegura. mi cuerpo. Sábado 22 de Marzo del 2007 esa Después de cenar nos pusimos a cantar al “Sing fecha que nunca podré olvidar… Star”. Y a Vanessa se le marchó todo aquello de la Ese día Uxue, Elena, Marta y yo fuimos a dormir a cabeza. Todas cantábamos fatal, menos Vanesa y casa de Vanessa, no era el cumpleaños de Uxue que ganaban todas las partidas. ninguna de nosotras pero nos apetecía pasar una Ya era la una y decidimos parar de cantar y ver la noche juntas y hablar de nuestras cosas, ver película. películas etc... Primero optamos por una película Yo preparé las palomitas y Marta puso la película de comedia. A las cinco quedamos en el al DVD, el resto estaban recogiendo la mesa.Ayuntamiento, dimos un paseo y fuimos al Empezamos a ver la película, gritamos varias videoclub. Entramos, y en el escaparate principal veces y todas teníamos un cojín agarrado para no vimos la nueva película de miedo que había salido coger a la persona del lado ya que al final su brazo hacía poco, y que costaba mucho de encontrar en acabaría destrozado de lo fuerte que nos esos primeros días; Elena, emocionada, corrió agarrábamos. hasta la película y dijo que quería verla La película se acabó, las que más se asustaron quisiésemos o no. Todas dijimos que sí menos fueron Vanessa y Marta. Elena no mucho, las Marta, a ella no le hizo mucha gracia, pero al final películas de terror eran sus preferidas y ya estaba Elena la convenció. acostumbrada. Por la tarde compramos varias Paseamos un rato por el centro y a las ocho y revistas, nos pusimos a leerlas y charlamos un media fuimos a casa de Vanessa. rato.Preparamos la cena: pizza, el plato preferido de De repente se oyó un ruido extraño…

5

Concursos

En Josep baixà el cap, i digué:El jardí de la blanca flor(fragment)- No tenir treball i haver de morir de fam.

Alejandro Acosta 1r Batx D - Preocupant resposta per un jove com tu. Primer Premi Batxillerat Català Explica'm la teva vida. En Josep avançava, temorós, cap a l'oficina del seu - Perdoni?cap, el senyor Francesc Delafont, propietari de - No, que m'expliquis la teva vida.Teixits Delafont, la més important fàbrica tèxtil - Doncs jo vaig néixer fa vint-i-quatre anys, en una de Sabadell. Un cop va estar davant la porta de la família humil. Era el cinquè fill de nou germans. oficina, va tancar els ulls, va inspirar molt d'aire, i Vaig començar a treballar amb set anys com a el deixà anar suaument. Va picar a la porta i va jardiner, aquí, a Sabadell. Aviat ens va sortir una entrar dins. El senyor Delafont alçà la vista del full oportunitat en la construcció de la via ferroviària, de paper on estava escrivint per veure la imatge i vaig haver d'abandonar les tisores i agafar la d'un dels seus pobres treballadors, roba estripada dinamita. La meva mare i les meves dues i bruta. Contemplà la seva pàl·lida cara, que li germanes petites s'ocupaven d'alimentar els inspirà una llàstima profunda, però que fou treballadors a base de sopa i pa, l'únic menjar que interrompuda per un tímid <<hola>>, per part del teníem. Un dia, es van trobar una muntanya que treballador, que restava de peu. El convidà a seure necessitava dinamita per fer el túnel. Jo, essent un a una cadira, i ell va fer-li cas. El senyor Francesc dels més joves, em van fer arriscar la meva vida per va somriure, i digué: posar la dinamita. Havia d'entrar per un petit - Et veig molt nerviós. Què tems? túnel, massa petit fins i tot per mi. Vaig col·locar

persona salvador o esclau de si mateix. La llibertat: ficció o realitat? Crec també que es podrien distingir alguns tipus

(fragment) de llibertats, ja que el terme llibertat es tan d'Alba Nin 1r Batx B tremendament ampli que seria impossible Segon Premi Batxillerat “Assaig d'arribar a la seva totalitat, i això és algo que sí

arribo a comprendre dins meu. Distingeixo entre filosòfic”una llibertat física i una altra mental o de Pot ser que sigui un dels conceptes més pensament, ja que considero molt diferent la abstractes que existeixen, ja que cadascú troba llibertat de poder recórrer camins, que la de tenir una forma diferent de llibertat, ja sigui inspirat elecció sobre quin d'ells escollir... Detalls com per ensenyaments externs a ells mateixos, o per aquests son tractats de forma igualitària i la l'aprenentatge i vivències pròpies d'una vida veritat és que no hi ha coses tan diferents. marcada de forma molt notable pel lloc en el món El que sí necessita qualsevol persona, sigui de la que li ha tocat viure. classe que sigui, és llibertat interna. Sentir dintre Durant moltes generacions s'ha plantejat la teu que fas el que realment sents, dir sobre alguna veritat sobre la llibertat, sense poder disposar cosa allò que opines, sense que la por al fracàs avui en dia d'un apropament amb una base sòlida ofegui la teva veu interior. De qualsevol forma, sobre la seva naturalesa. El debat que es planteja fins i tot la llibertat té límits; marcat com una quan només es pronuncia el terme llibertat, és tan frontera imbatible, no és més que la llibertat gran i ple de camins, que només es podria aliena, aquella que qualsevol altre ésser exigeix comparar amb el plaer que atorga viure dins

per a si, aquella que des de d'ella. l'alba dels temps ens ha Segur que el pas dels anys ens ha ofert

portat a increïbles innombrables definicions o característiques molt bogeries, aquella atraients sobre el que és la llibertat o, en

que tant ens dóna i definitiva, sobre qui és lliure. Si a la seva tant ens roba…existència he de referir-me, diria que cadascú és

tan lliure com el seu cor s'ho proposi, sent cada

6

Concursosla dinamita. Vaig sortir cap a la llum, amb molta serveis en aquesta, la meva fàbrica.por. Em vaig quedar atrapat per dues roques. En Josep s'aixecà de la cadira, i s'aferrà al pany de Veia la mort imminent, mentre intentava sortir la porta el més ràpidament possible, desitjant d'allà. El meu pare va venir esperitat cap a mi i em abandonar aquell lloc que tant mal moment li va poder treure. La dinamita va explotar. Jo vaig havia fet passar. Quan obrí la porta, el senyor va poder sortir sa i estalvi, però el meu pare es va dir:quedar minusvàlid. Ja no ha pogut tornar a -A partir del dia de demà, necessito els teus treballar. Tenia onze anys, llavors. Els meus serveis en els jardins de casa meva. germans més petits van haver d'entrar a treballar En Josep es girà. Contemplà el reflex a la finestra, molt joves, per cobrir el lloc del meu pare, mentre que lluïa un somriure que semblava sincer. ell es quedava a casa. Quatre dels meus nou Llavors el senyor es girà, i ambdós homes germans han mort. Se'ns va presentar la vostra compartiren somriures. oportunitat, senyor. Portem gairebé dotze anys -Per què creies que et faria fora? Tu i els teus treballant al seu servei i vivim tots junts a la vàreu ser els únics dels meus treballadors que no mateixa casa. van participar en la En Josep el mirà per primera v a g a . M ' h a n vegada als ulls des que havien informat del teu començat a parlar. Llavors, el a m o r p e r l e s senyor Francesc va poder plantes, i la teva observar la seva mirada. Uns habilitat amb les dolços ulls blaus melancòlics, tisores. Et vull demà que estaven vermellencs per les a casa meva. Per llàgrimes reprimides. Al senyor suposat, treballaràs se li van humitejar els ulls, i va m e n y s h o r e s i dir, mentre el treballador el guanyaràs més que mirava amb por: aquí. Aquesta és la -I creus que pots ser feliç en meva recompensa. aquesta vida, si no tens vida? Ah, i per cert, no cal En Josep alçà el cap lentament. Ja dir que la teva no podia reprimir més les família, beneïda llàgrimes. Li agafà amb forces les sigui, rebrà més mans al seu cap, i començà a diners i treballarà suplicar. El senyor s'aixecà de la menys hores. seva cadira, es girà, i va veure com Seguit d'això els dos e l s s e u s t r e b a l l a d o r s homes s'abraçaren. a b a n d o n a v e n l a f à b r i c a , Desprès de donar-li exhausts. Va començar a parlar les gràcies moltes de la vaga que s'havia produït el v e g a d e s , mes anterior. En Josep i la seva s'acomiadà del seu família eren els únics que no cap. La seva imatge havien participat en els diversos irradiava felicitat actes de protesta, en què ara...finalment no es va aconseguir res. Va parar de parlar. En Josep veia el reflex del senyor a la finestra. Un reflex pensatiu. El senyor va parlar:-A partir del dia de demà, ja no necessito els teus

Cal·ligrama de Núria Gallego 3r ESO D

7

Concursosal aire libre, el Skansen, que se encuentra en un Relato de unas vacaciones barrio que, como la mayoría, es una de las especiales (fragment)24.000 islas del archipiélago. En el museo había

de Lena Giralt 4t ESO Atanto viejas escuelas o granjas como renos y

Primer Premi “Relato breve” segon focas. Tomamos un helado y fuimos a cenar a la cicle d'ESO parte antigua.El sábado a las ocho de la mañana Hace ya tres meses que Aina, mi única hermana salimos en autobús hacia Linköping, la pequeña de veinte años, se fue a estudiar a Suecia, lo que ciudad donde estudia Aina, que se encuentra a se llama “ir a hacer un Erasmus”. Estas tres horas de Estocolmo en autobús. Tiene el vacaciones de Semana Santa hemos ido allí mis barrio del centro, el barrio donde se encuentra padres y yo con la excusa de visitarla, y eso es lo la universidad y un barrio donde se encuentran que voy a relatar: todas las residencias de estudiantes, entre El Jueves Santo salimos de casa a las siete de la otros. Dejamos las maletas en el hotel donde se mañana y tomamos un avión hasta Estocolmo. alojarían mis padres y mi hermana nos enseñó el Allí fuimos en taxi hasta el Hotel Rica, donde centro: la plaza principal, la catedral, el habíamos quedado que nos encontraríamos con ayuntamiento… Fuimos a comer a un Aina y donde nos hospedaríamos durante dos restaurante de diseño y por la tarde de compras noches. Solamente bajar del taxi ya vi como ella hasta las cuatro o las cinco, que es cuando venía corriendo hacia nosotros. ¡Qué ilusión! cierran las tiendas en Semana Santa. Fuimos a Nunca pensé que nos abrazaríamos con tantas buscar el equipaje de Aina y el mío y nos ganas, ya que nunca, y menos los últimos meses, dirigimos hacia el barrio donde se encuentra su nos hemos compenetrado bien. Dejamos las residencia, que se llama Ryd, también en maletas en nuestras habitaciones y fuimos a dar autobús. ¡Qué pasada de barrio! Hay distintos una vuelta por la encantadora aunque muy fría edificios, con unos seis “corridors” cada uno. Un ciudad de Estocolmo. Yo ya había estado antes corridor es un conjunto de cocina, sala de estar y durante un crucero por Copenhague y toda la seis habitaciones con baño. Entre los edificios zona del Báltico hace muchos años, pero no me hay casitas de lavandería, un supermercado, acordaba de casi nada. Hacia las siete, antes de una zona de barbacoa, un campo de ponerse el sol, se fueron las nubes e hizo un vóley…Fuimos a su corridor, que lo comparte con magnífico tiempo que duró todos los días. una holandesa y varios suecos, y allí le dimos “la Fuimos a cenar los cuatro a una pizzería del mona” de Pascua y otras cosas que nos pidió centro de Estocolmo, y luego acudimos a un bar como aceite de oliva, fuet y ropa. Luego mis que era todo de hielo, el ABSOLUT ICEBAR. padres se fueron hacia el centro, donde se Las lámparas, las mesas, los bancos, las paredes, encontraba su hotel, y yo me quedé en el Ryd incluso los vasos, lo eran. La entrada costó 200 porque esa noche dormiría con mi hermana en coronas (unos 20€) y podías tomar una bebida. su habitación.Nos prestaron una especie de capa y unos Eran aproximadamente las seis y algunos guantes, ya que la temperatura era por debajo de estudiantes estaban en la zona de barbacoa -5°C. Al cabo de un rato, con las extremidades cenando (horario sueco). Nosotras dos fuimos casi congeladas, nos dirigimos al hotel para allí para aprovechar los descansar, ya que el día siguiente sería muy últimos rayos de ajetreado.Nos levantamos y desayunamos en el sol y me presentó buffet. Todo el día comíamos unas piezas de mucha gente...bollería llamadas “kannelbüler” que eran de canela y estaban muy ricas. Fuimos a visitar el ayuntamiento (City Hall), la catedral, el Palacio Real (con cambio de guardia incluido), paseamos por las bonitas calles de la capital… Fuimos a comer y luego en ferri al famoso museo

8

Concursos

que alguna cosa anava malament, era un dia Un somni de veritat (fragment)diferent, sempre era la primera de despertar-

d'Anna Fortuny, Thaís Campamà, i me,i el primer que vaig fer va ser comprovar si els Judith Manero 2n ESO B de l'IES meus pares i el meu germà encara dormien. Em Eugeni d'Ors vaig desanimar una mica, perquè no hi havia

ningú al seu llit, i la casa semblava buida. Vaig Primer premi Contes matemàtics . baixar al menjador i vaig veure l'esmorzar amb Concurs obert. Categoria de 12 a 14 una nota que deia: ”He hagut de marxar pitant; si

anys. Trobareu tot el conte al blog de Contes hi ha algun problema truca'm al mòbil. Recorda

matemàtics: que el número és 665477923. Vés amb compte i http://contesmatematics.blogspot.com/ porta el teu mòbil engegat. MAMAAquell matí em vaig despertar amb una sensació De cop i volta va sonar el meu mòbil, era el pare,

dels éssers vius en general. I aquest simple fet Els avenços tecnològics, ens fan més hauria de ser motiu pel qual estar orgullós de la lliures? i més feliços? (Fragment) de seva creació. També és raó de felicitat el fet que

Domènec Ventura 1r Batx A ens ajudin a tenir una vida més còmoda, sense Segon Premi Batxillerat “Assaig relleus accentuats que dificultin la nostra filosòfic” existència. També caldria reflectir el simple fet

que ens ajuden a mantenir la nostre salut i motiu ...Actualment els robots i màquines tenen un pel qual hem aconseguit prolongar l'esperança grau d'autonomia tan elevat que si el de vida fins a tal extrem que actualment, s'està comparéssim amb l'home, seria derrotat en tots empaitant, sense fruit algun, l'apreciada i els aspectes que un mateix es pugui plantejar (en somiada vida eterna, la immortalitat, visible força, en velocitat, en rapidesa mental, en però alhora impalpable.precisió, en resistència... ). Per sort o per Per últim, remarcar que en una primera desgràcia hi ha una petita però alhora gran impressió els avenços tecnològics han estat el dissimilitud. Una insignificant diferència però principal motiu gloriós pel qual tot humà es alhora imprescindible, els SENTIMENTS. capaç d'exaltar amb certa senzillesa, la pròpia Aquesta simple paraula i el seu significat que supèrbia i exaltació, camí que ens condueix a l'avala, és el fonament pel qual els humans som i què l'home sigui un ésser ensuperbit. Aquest serem unes màquines imperfectes però a la últim tret és el que ens diferencia de la resta vegada seguirem sent humans i el que això d'animals (i també el fet de poder crear i comporta. Centrant-me i incidint en el tema controlar, de moment, les màquines, entre proposat, les màquines com he dit, superen d'altres).quasi en qualsevol aspecte els humans, motiu el Però si apartem aquest primer decorat, qual em condueix a afirmar que els avenços distingim i comencem a percebre el rere- fons tecnològics ens permeten obtenir i gaudir de que aquestes comporten. Em refereixo a la més temps lliure ja que un tercer element ens fa invenció d'eines amb finalitats destructives i la feina desitjada o almenys ens la redueix.

perilloses per les persones, éssers vius en general Amb el que no estic d'acord i per tant discrepo, i pel medi, les ARMES. és l'afirmació que els aparells ens fan més lliures, ...Continuem doncs, treballant per tal de tenint present que entenc per lliure aquesta controlar incontrolables màquines, per percepció de la vida de no estar lligat amb res i desenvolupar els seus potencials i per tal ningú. Després s'hauria de veure si aquesta d'obtenir satisfaccions i no pas un sentiment llibertat és real o simplement ens la dibuixen i, oposat que no goso ni anomenar per tal de no per tant, ficció. ...accentuar-lo.Obrint una finestra en el món científic, ens han

ajudat a salvar moltes vides, tant d'humans com

9

Concursoscom sempre controlant el que jo feia. Em va dir aquell moment, però, encara en tenia 13, perquè que li havia sortit un imprevist a la feina, i que vaig néixer a les cinc de la tarda. De cop i volta el havia hagut de marxar. També em va dir que meu germà va obrir la boca i va fer una expressió aquell dia no anés a comprar a la botiga del carrer que només ell sap fer, d' haver recordat alguna del costat. En aquell moment es va tallar la cosa,(només la sap fer ell bàsicament perquè conversa i em vaig quedar amb un milió de sempre s'oblida de les coses i les recorda a l'últim dubtes al cap. Quan vaig començar a esmorzar, moment). Seguidament va dir:vaig notar que algú m'estava observant, cada cop -Me n'he recordat que...he de marxar, s'apropava més, vaig sentir el seu alè al meu perquè...perquè tinc el cotxe mal aparcat, sí això, clatell. Em vaig girar, i vaig fer un enorme xiscle, tinc el cotxe molt mal aparcat!.de gairebé 400 decibels ( segons la meva -Però si tu no tens cotxe! -vaig dir jo- Quan me'n imaginació), era un personatge lleig, pudent i vaig adonar, l'Oriol ja havia marxat. Què estava despentinat. Amb aquelles característiques, vaig passant? M'estava començant a espantar. Vaig deduir que potser podria ser el trucar la Carla, la meva meu germà Oriol, que sortia del millor amiga, però em va lavabo, i efectivament, era així. contestar la seva mare i em (Vaja, no se m'havia acudit mirar va dir que la Carla havia al bany, com que no se sentia cap quedat amb les altres noies. soroll... ) Com és que no m'havien -Que estàs boja !?- va exclamar trucat per anar amb elles? l'Oriol. El meu cervell, en aquell -El que està boig ets tu! Tu creus moment no tenia capacitat que m'has de clavar aquests per pensar, perquè estava ensurts, en aquestes hores del massa ple de preguntes. En m a t í ? - v a i g c o n t e s t a r . aquell moment va arribar el -Tinc dret a fer el que vulgui, tinc c a r t e r , v a p o r t a r 16 anys, i tu ets una marreca de 13 propaganda, una revista anys -va contestar l'Oriol-. americana per un tal “Mr. -Oriol, no vull discutir més, saps Josep Puig Rivera” (el meu per què han marxat els pares? - pare), una carta d'uns vaig preguntar jo-. amics d'Austràlia, i entre -No ho sé, quan m'he llevat ja no tot aquell paperam, vaig hi eren. Per cert, dorms amb la veure una carta que posava boca oberta i et cau la bava.-va e l m e u n o m . E m v a dir l'Oriol-. estranyar molt, perquè -Que m'has espiat mentre dormia? -vaig normalment jo em comunico o parlant o pel preguntar indignada-. Messenger o per SMS, però mai per carta. Em -Mmmm... Es podria dir que...Ssíí... -va contestar vaig disposar a obrir-la tota intrigada...Hi deia:e l l - . -Vés al lavabo.-Oriol, la venjança serà terrible!- vaig contestar -Està desendreçat, oi?jo-. Compta les peces de roba que ha deixat l'Oriol -Ja ho veurem. -va contestar ell-. escampades per terra. Aprofita per recollir-les!. La discussió va continuar, però millor que Has de multiplicar el nombre de peces de roba canviem de tema... Per cert ja us havia dit que per 10, després cal que divideixis el resultat per la justament aquell dia era el meu aniversari ? xifra de l'edat que té el teu germà però, compte, li Doncs sí, aquell dia feia 14 anys. Per aquest motiu has de treure les desenes. La solució que estava molt desconcertada, decebuda i trista, obtindràs és l'hora que t'has de presentar al lloc perquè encara no m'havia felicitat ningú. En que hem quedat”...

10 Jornades Esportives Intercentres

nta JS ordi 20

09

uES gEI eni d'O

rs

ancrf aali dV el Pen

edès

11

nta JS ordi 20

09

uES gEI eni d'O

rs

ancrf aali dV el Pen

edès

12

aquí. Las águilas le explicaron que habían Joe y las águi las doradas llegado a ese mundo para pedir ayuda, la causa (fragment)era un malvado ser: “Gedow”, el emperador del

de Roger Tutusaus 1r ESO A mal, una mezcla de oso negro y lobo que Segon Premi “Relato breve” primer habitaba su país. En su país empezaba a reinar cicle d’ESO el pánico. Las águilas le dijeron a Joe que era

indispensable guardar esa información en Había una vez un niño que vivía en una casa secreto. Se hicieron muy amigos, y muchos días, en las afueras de un pueblo llamado Asturb. Dorada, Darina, Difux y Joe salían a volar por los Un día, el niño, que se llamaba Joe, se fue a bosques que rodeaban el pueblo. Joe se pasear por el bosque. Iba paseando muy montaba entre la cabeza y las alas de Dorada, el tranquilo y oyó un ruido tras los matorrales. Él águila más grande, la más astuta y la más no hizo caso de lo ocurrido y siguió andando, responsable de las tres. Un día lo llevaron a su pero de allí salió un jabalí. Joe se puso a correr mundo, Iusdy, un lugar que estaba más allá de y se subió a un árbol para refugiarse de aquella las nubes. En Iusdy todo era verde, había unos bestia. Cuando llegó a lo mas alto del árbol amplios ríos que atravesaban grandes bosques, encontró tres huevos dorados. Los cogió y y unas montañas muy altas, que a lo mejor muy suavemente descendió del árbol. El jabalí alcanzaban los diez mil metros de altura. Era un ya se había ido y Joe se marchó corriendo. mundo alucinante, donde los animales vivían en Cuando llegó a casa tapó los huevos con una casas y hablaban. Las águilas volaban y volaban manta muy calentita y la escondió. Al cabo de atravesando grandes bosques y llegaron a un unos días, mientras hacía los deberes oyó un lugar donde no crecía vegetación, y los árboles ruido que procedía del lugar donde estaban estaban muertos. Allí, había una gran roca, con escondidos los huevos. Joe fue corriendo a una entrada custodiada por dos osos con coger los huevos y tuvo una sorpresa cuando lanzas, ahí vivía el emperador Gedow. Delante vio que de los huevos habían nacido tres de la roca, en una llanura, centenares de osos, águilas. Tenían el plumaje fino y dorado, su lobos, cocodrilos, hienas y otros seres armados pico era marrón a conjunto con las patas. Joe con cuchillos y lanzas, esperaban ordenes de su hizo una pequeña casita para las águilas, en un emperador. Las águilas dieron media vuelta lugar del bosque, donde nadie las pudiera

observar. Cada día iba a ver las águilas y crecían mucho. Al cabo de un mes median más de dos metros de ancho con las alas abiertas. Cada día iban creciendo más y más, hasta que un día, cuando Joe fue a ver las Águilas Doradas, una le dijo: -¡Hola!El se quedó boquiabierto, y casi se desmayó. Joe se calmó y preguntó a las águilas: -¿Habláis?. Ellas le contestaron que sí y que ellas eran de otro mundo en el que los animales hablaban y tenían un aspecto distinto del que tienen

Una frase dice mucho de Bernat Almirall 2n ESO D

Concursos

Concursos13

porque el lugar hacia donde iban, estaba Las águilas devolvieron a Joe a su mundo y él se fue prohibido. Lo llevaron al poblado de las águilas, a buscar ayuda. Se fue a buscar a su hermano un poblado que estaba en la montaña más alta de mayor, Junior, para pedirle que le ayudara y, su Iusdy. El pueblo estaba entre la niebla, y quedaba hermano le dijo que podían contar con él. Al día escondido detrás de ella. Allí buscaron su madre, siguiente se fueron con las águilas a Iusdy. Al Sproket. La encontraron y le dijeron que habían llegar, las águilas los llevaron a su casa, en el encontrado ayuda en el mundo de los humanos, y pueblo de las montañas. Sproket les contó que que Joe les ayudaría a vencer el malvado Gedow. habían convocado una reunión en el pueblo más Joe les dijo que él solo no podía, que necesitaría importante, Kritup, donde se reunirían todos los ayuda. Las águilas le dijeron que si quería podía lideres de aquel mundo. Joe y Junior junto a las tres avisar a algún amigo suyo para que les ayudara. águilas se fueron a la reunión...

a la classe i sentir la dolça veu de la Judith i Les meves petites il·lusions l'Ariadna, veure el somriure de l'Itziar, l'Arantxa i

(fragment) l'Emmanuel, transmetre'm l'alegria de la Gemma i d'Anna Sànchez 2n ESO B la Natacha, riure de les pallassades del Roger i el Segon Premi exaequo Català primer Sergio, aprendre una mica més del llenguatge dels

signes amb l'Esther, escoltar les històries de cicle d’ESOl'Anna F. i la Maria, sentir parlar una mica més la Només començar el dia la meva il·lusió es basa en Lídia i el Francesc, saber més cultura amb la poder dormir més, però la majoria de les vegades Hayat, aprendre noves paraules amb les Joanes, no és possible.ajudar a decidir una Mireia indecisa, aconseguir Quan per fi ja estic desperta, quan ja m'he dutxat, menjar del Marc i el Pere, encomanar una mica de la meva il·lusió és mirar el rellotge i veure que no la intel·ligència de la Paula i l'Adrià, veure jugar el estic fent tard i poder prendre el meu esmorzar Ferran, el Colber, el Francisco i el Deyvid, riure de sense presses. les discutides de l'Àlex i la Thaís, veure la cara de Quan ja estic de preparar-me i la Clàudia i la Joana bon nen de l'Omar ...ja estan a baix, la meva il·lusió és que no plogui, ja

que l'única que sempre porta paraigües és la Joana q u e , p o b r a , l i t o c a c o m p a r t i r - l o a m b nosaltres, que sempre ens el deixem.Quan arribo a l'institut, les meves il·lusions són entrar

Una frase dice muchode Melisa Segura 2n ESO A

14

Concursos

s'asseia a la cadira, admirava la perla com la Nous mons (fragment)joia més preciada, però al cap d'uns minuts

de Gisela Guitart 2n ESO D aquesta es va anar ennegrint i corcant fins que Segon Premi exaequo Català primer es va trencar. Aleshores, va començar a sentir cicle d'ESO una veueta, va aixecar la mirada dels trossets En una petita cala de la Costa Brava, hi havia una que li quedaven als dits i va fer una ullada per noia que estirada de panxa a terra sobre la sorra l'habitació desèrtica on l'única cosa que hi humida de la platja, la remenava capficada en els havia era una maleta, encara per obrir. seus pensaments. Es va adormir. De cop, va notar - Estic aquí!com si s'estigués ofegant, i es va despertar. La Tara va tornar a fixar els ulls a la seva mà, a S'estava fent fosc, la brisa que l'envoltava era on ara hi havia una noia de dimensions fresca i la mar havia pujat, fins arribar a cobrir-la petitíssimes asseguda, recolzant-se al dit amb les onades. Ella, la Tara, es va aixecar de polze.l'ensurt, i va notar que tenia alguna cosa a les - Qui, o què ets tu?- va preguntar la Tara, molt mans, una petxina. Instintivament la va obrir i, estranyada.per sorpresa seva, una llum procedent de dins - Sóc una sirena.- va replicar la noia…aquella closca la va enlluernar. Hi havia una perla blanca. La va agafar, i deixant enrere la petxina, se'n va anar de pressa cap a la casa de fusta, que havien llogat els seus pares per passar-hi les seves últimes vacances abans de tras l ladar-se a Anglaterra.En arribar-hi se'n va anar volant cap a la seva habitació i va tancar la porta, deixant enrere les preguntes dels seus pares de perquè havia arribat tan tard. Es va acostar a la taula, i de la butxaca, va treure la perla que havia trobat a la platja de la cala. Mentre

pérdida de mi forma única i completa, fue la Un sentimiento que me durará del único animal doméstico en mi vida: La

toda la vida (fragment) Llebreta.Llebreta era una liebre que se encontró mi de Pau Salvador 1r Batx Aabuelo en su huerto, escondida y asustada entre Tercer Premi Batxillerat “Relato unos arbustos, y que me trajo a casa cuando yo corto”solo tenía 9 años. La liebre era tan pequeña que le

Supongo que cuando pensáis en alguna cosa tuvimos que dar leche con un biberón

muy profunda, siempre os saldrá ese improvisado con un frasco vacío de unas gotas

sentimiento de tristeza de alguien perdido a para los ojos. Le tenía que poner un nombre:

quien le habíais cogido afecto. En mi caso la

Cal·ligrama d’Aida Fortuny 3r ESO D

Concursos15

anhelo l'olfacte de la natura. El camí s'escurça i L ' e n i g m à t i c s e n t i m e n t s'acaba. Hem arribat, penso. Un altre dia a casa.

naturalista (fragment) Els meus pares plens de preocupació em pregunten el perquè d'aquesta desaparició. No de Gemma Sàbat 1r Batx Bsóc capaç de mantenir-los la mirada. Canvio de Tercer Premi ex aequo Batxillerat direcció com un espalvent. Parlen i parlen ells, Català però jo no interpreto res. M'agrada ser així. Ser

Clar el cel, enigmàtics els núvols, enlluernador que ells no ho comprendran, sé que és difícil

el sol. Contemplo i no paro de contemplar d'entendre. Adoro els meus moments íntims,

aquest paisatge. M'endinsa en uns pensaments simplement la natura i jo. No necessito ningú agradables, em commou cap un món millor, més. Sóc solitària, ho accepto. Sóc diferent, això m'altera el formigueig del cos. I miro... Tanco els diuen. Sóc l'Amàlia. No vull canviar. Sé que em ulls i imagino infinites històries per explicar. costa relacionar-me, compartir i ser afable. Xiulo al ritme del vent una dolça melodia Simplement penso que no n'hi ha necessitat...d'encisador cant. Camino, em moc, m'assec i

m'estiro. Des d'una altra perspectiva el paisatge continua sent idoni. Entre els cants dels ocells sento un rum rum de veus...-Amàlia, on t'has ficat?-Amàlia, no juguis, que et cremaràs!De cop el meu món utòpic es desdibuixa, s'esvaeix en l'horitzó idealitzat.La família em busca, penso. De cop i volta el meu cos s'altera. Començo a donar voltes en un semicercle. M'exalto, crido i no paro de cridar. Passen els segons lents, els minuts ja no els interpreto. Sobtadament, sento una pressió a l'espatlla esquerra. Un corrent de nervis circula dins meu. -Amàlia, què hi fas aquí sola?. Nena, quin espant... per fi t'hem trobat, filla!No dono resposta. Encara no sé ben bé on estic. Caminem. Ma mare a prop meu. La pobra dona preocupada pel meu rar comportament. Jo indiferent, fent gambades ràpides i constants,

pensé que como era tan pequeña y era una disparar a toda bestia que se le acercaba para liebre, me dije: Se llamará Llebreta. … quitarle la comida. Tengo mucha puntería; Al tener la comida ahí fuera en el patio, por la como para decirte que maté a dos ratas del patio noche era un festival para los animales del lado, que estaba y está abandonado, y a tres nocturnos, ya que tenían la comida que querían. gatos, uno de los cuales era de los vecinos del Como La Llebreta era pequeña y sin fuerza para otro lado, que también tienen un huerto. La plantarles cara a los gatos y a las ratas, se lo Llebreta al saltar tanto, iba de patio en patio, quitaban. Yo me enfadé al notar que La Llebreta hasta que un día entró en el patio de los vecinos estaba cada vez más delgada y decidí ponerme, del huerto a comerse las coles, lechugas y con mi escopeta, detrás de la puerta del patio a tomates …

Una frase dice muchode Sara Pardo 1r ESO A

16

Concursos

Las estrellasde Marina Solé 1r ESO APrimer Premi “Poesía Castellana” primer cicle d'ESO

Desde mi ventana veolas luces de mi ciudadCuando me voy a la camaveo las estrellas brillarque iluminan mi habitación

Pensé que me querían decir algopero no se bien que...Cada dia las espero ylas estaré esperando porquesiempre iluminaran mi vida.

Em sentia buida, sola. Era una lletra només per X i Y equacions (fragment)substituir un número. La meva existència

de Meritxell Parera Tort, entre tan simple i efímera. Les x a un costat i IES Alt Penedès els números a un altre. Sumem, i com sempre Primer premi Contes matemàtics la x s'aïlla, i el número que m'acompanyava

sempre m'abandona per anar a fer de divisor Concurs obertdels números sumats de l'altre costat. I ja està, Categoria de 14 a 18 anysdeixo d'existir.Trobareu tot el conte al blog de Contes En veritat era una vida simple, sense matemàtics:preocupacions, només em matava el http://contesmatematics.blogspot.com/remordiment de què sempre era part del problema, encara que era la part important X: Saps y? Des del primer moment en què et per resoldre. Viure en una equació és vaig veure vaig saber que en cap moment entretingut, vas coneixent gent, més que gent, acabaríem les dues juntes. Ja diuen que si no números. Números que vénen, es presenten, ets part del problema, ho ets de la solució. algun t'acompanya, d'altres són els teus veïns. Nosaltres vàrem ser inventades per ser part Els números són infinits, mai coneixeràs del problema, però els problemes sempre l'últim. Les desenes són companyes, les acaben per resoldre's. La X sempre s'havia centenes són una festa. Però un dia vaig sentit tan sola; ella, sempre ella, en una conèixer un número que se sentia igual que jo, equació de primer grau, sense cap altra sol. L' 1, el número més solitari que mai veuràs. finalitat que ser aïllada per trobar una solució Em va fer veure que era molt egoista, que a aquella barreja de números i de lletres. Per només pensava en mi i en les meves penes. Jo, posar un exemple, per entendre-la:que sempre havia pensat que era la cosa més 2x=7+1desgraciada del món vaig veure que estava 2x=8 totalment equivocat. L'1 em va explicar que se

Una frase dice muchod’Hayat Sadik 2n ESO B

17

Concursos

sentia sol, que només era un, que se sentia tingués jo que sempre em canviàvem? Eren les impotent. meves reflexions de sempre, les que em feia entre 1: Sóc el primer d'una llarga i infinita llista de equació i equació, fins que un dia una bona lletra números, i ser el primer vol dir ser l'últim. va canviar els meus pensaments. Però per fi, algú X: Jo sempre havia pensat que aquesta sensació em va treure d'aquesta espiral de lamentacions i d'impotència només la sentia jo i només jo, reflexions. Sí, els sistemes d'equacions em van sempre m'he sentit el centre del món, un món portar una gran amiga i el compliment de la aïllat. paraula de l'1. No estava sol. Allà al meu costat 1: Algun dia, arribarà algú que et farà companyia, i vaig trobar el meu gran recolzament. La Y. Al t'ho dic jo que mai m'equivoco, encara que sigui principi vaig pensar que era perfecte mai més només un 1, que tingui un significat de soledat, estaria sola, que havia trobat la tan famosa mitja acostumo a encertar les coses. taronja. Que enganyada i equivocada estava. Ella i Em vaig quedar pensant en les seves paraules, des jo estàvem fets amb la mateixa finalitat, amb la de llavors l'1 sempre m'acompanya, sempre el tinc mateixa que m'havia estat torturant tant de present encara que no es vegi. Sempre que vegeu temps. Ens vàrem trobar les dues en un sistema una x en una equació compteu que té un 1 al d'equacions resolt per igualació. Els sistemes són costat. Però aquest no és el final del meu relat; jo, molt complets i tenen tres maneres de resoldre's, una lletra que s'il·lusiona de encara que en les tres el seguida, em vaig aferrar a les resultat és el mateix. Per paraules d'aquell gran amic entendre'ns, un sistema que havia fet. Esperava d ' e q u a c i o n s s ó n d u e s a q u e l l a c o s a q u e equacions, una sota de m'acompanyés. Encara que l'altra. En cada equació hi ha va passar temps, jo vaig dues lletres, que només continuar confiant en les oculten un número que has paraules del meu amic, de trobar. Dues lletres que perquè si no tens confiança semblen no importar a en un amic no crec que es ningú. Jo, present en les dues sigui capaç de tenir-ne mai. e q u a c i o n s , a b a n s q u e Vaig continuar durant s'utilitzés el mètode de la temps amb la meva rutina de igualació, que consisteix a conèixer números, més aïllar les X, com sempre, n ú m e r o s q u e n o m é s soles a un costat amb tots els duraven instants en la meva números a l'altra banda de vida, que no es quedaven l'igual. La Y era com la meva mai. Vaig continuar durant altra part que sempre molt de temps amb la meva m'havia faltat, la part rutina de ser una simple positiva. Em va explicar que lletra que significa un hi havia lletres que ni tan número amagat. Em vaig sols tenien funció. Que plantejar la meva existència. nosaltres dues érem unes De veritat només servia per afortunades, que teníem substituir un número? Tan poca importància algun motiu pel qual existir, que teníem on estar, tenia? Era la meva funció a la vida? Sortir en mig encara que fos al costat dret d'un igual o al costat d'un problema i ja està, era l'encarregat de ser la esquerre, em va obrir els ulls. La Y era la meva font màscara d'un número ocult, em sentia tan de respostes al meu oceà de preguntes...estúpida. Què tenia el número amagat que no

18

Concursosetc. Me llamó la atención una puerta qué no nos El niño sin rostro (fragment)abrió y cuando pregunté que había dentro, nos

de Maria Sintes 2n ESO D explicó que era el laboratorio de su padre y que Primer Premi “Realto breve” primer estaba prohibido entrar. Pensé que era normal, cicle d'ESO los laboratorios tienen muchos productos Todo ocurrió el año que fuimos de vacaciones a peligrosos.Antella, es un pequeño pueblo situado cerca del Enseguida empezó a oscurecer, y nos teníamos río Júcar en Valencia. Es el pueblo donde que marchar, aquella tarde lo pasamos bastante pasábamos todos los veranos, pasamos unos bien y Sara nos explicó que pronto se acercaba días en casa de mi tía Pepica, que es la hermana su cumpleaños y tenía pensado hacer alguna de mi padre, junto a mis primos Enrique y fiesta, que si por fin la podía hacer ya nos Sheila. El primer día, cuando llegamos, mi tía avisaría. Nos fuimos a casa y por el camino yo le nos había preparado una de las comidas expliqué a mi prima que no me gustaba nada que preferidas de mi padre, un arroz al horno y la casa estuviese tan cerca del cementerio.durante la comida todos nos explicamos como A la mañana siguiente nos levantamos y nos había ido ese año, qué tal el trabajo, qué tal desayunamos todos juntos, mis padres habían los estudios, etc. Luego, a media tarde mi prima hecho planes para ir al río a pasar el día, allí Sheila y yo salimos a dar una vuelta por el había un chiringuito donde cada verano pueblo. Sheila tenía muchas ganas de comíamos, al llegar reservábamos mesa y así ya presentarme a una nueva amiga que había no nos teníamos que preocupar por encontrar hecho, se llamaba Sara. sitio. Hacía un día soleado y muy caluroso, nos Tuvimos que andar mucho rato hasta llegar a su entraron muchas ganas de bañarnos en el río y lo casa, estaba algo apartada del pueblo, al final de pasamos muy bien, nos estuvimos salpicando, una subida que me dejó casi asfixiada, cuando haciendo carreras o viendo quien aguantaba llegamos arriba vi que había muchos cipreses más la respiración debajo del agua. alrededor y es que detrás de la casa, a pocos Luego fuimos a comer, mi padre se pidió, para no metros estaba el cementerio del pueblo. Mi romper la costumbre, unos “cargols”, que son prima tocó a una especie de timbre antiguo, era unos caracoles que preparan en Valencia con una campanita situada al lado de la puerta y una salsa picante. Cuando terminamos de enseguida Sara nos abrió la puerta. comer, mientras hacíamos la digestión nos Sara era una niña un poco gótica, vestía de color sentamos en un lugar con césped, cerca del río a oscuro y se maquillaba con sombra y labios comernos un helado, entonces vimos llegar a negros, su piel era pálida y su pelo muy largo y Sara.moreno, pero la verdad es que cuando se puso a -¿Qué haces aquí? -Preguntó Sheila.hablar, encontré que era una chica bastante -He bajado a bañarme, hoy hace tanta calor....normal, yo nunca había hablado con ese tipo de -Nosotros ahora no podemos, estamos haciendo gente y más bien me daban algo de miedo. Nos la digestión.hizo pasar y nos enseñó su casa. Era una casa -Dije yo.Bueno pues os espero, bañarse sola es bastante normal, vivía sola con su padre que era muy aburrido.farmacéutico, creo. Su habitación era la única Así es que mientras esperábamos un rato más,

parte de la casa algo rara, estuvimos de charla y Sara nos confirmó que las paredes también había pedido permiso a su padre para hacer una

estaban pintadas fiesta de pijamas y que estábamos invitadas. de color negro y Sara se volvió a mirar a mi primo Enrique y él sin

tenía muchos dar tiempo a nada más, añadió:s í m b o l o s -Yo paso, conmigo no contéis.r e l i g i o s o s Y menos mal, pensamos todas, nos apetecía como cruces, que fuese una fiesta solo para chicas...

19

Concursos

Punts dellibre

Concurs

PrimerPremi

CristinaGallardo

SantJordi2009

BibliotecaIES Eugeni

d’Ors

Punts dellibre

Concurs

Punts dellibre

Concurs

FinalistaAida

Fortuny

AccèssitNúria

Gallego

Sant SantJordi Jordi2009 2009

Biblioteca BibliotecaIES Eugeni IES Eugeni

d’Ors d’Ors

Acc

èssi

tK

end

E.

Sol

orza

no

San

tJo

rdi

200

9

Bib

liot

eca

IES

Eu

gen

id

’Ors

Pu

nts

de

llib

re

Con

curs

Acc

èssi

tK

end

E.

Sol

orza

no

San

tJo

rdi

200

9

Bib

liot

eca

IES

Eu

gen

id

’Ors

Punts de llibre