especial 2006
DESCRIPTION
especial 2006TRANSCRIPT
UNIVERSITAT DE BARCELONA Març 2006 Any X Especial
Què enpensen elsalumnesde secundàriap. 40
Activitatsp. 46
Suggeriments per decidir els teus estudis i integrar-te en el món universitari
La UB també serà a Estudia 2006
A més de molta informació dels nostres ensenyaments, a l’estand de la UB podràs participar en diverses activitats i compartir experiències amb professors universitaris.Has participat mai en un debat filosòfic o en un experiment científic?
T’esperem a Estudia 2006
Saló de l’EnsenyamentDel 22 al 26 de març
De 10.00 a 19.00 horesDiumenge 26 de 10.00 a 14.00 h
3
Carta del rectorSumari Especial
Suggeriments per decidir els teus estudis i integrar-te en el món universitari ....................4Transició batxillerat - universitat. Cinc condicions per intentar assegurar l’èxit ...............34El primer any a la universitat.......................................................36Accés a la universitat: una porta de futur.......................................38Què en pensen els alumnes de secundària ..........................................................40Activitats per a alumnes de secundària ..........................................................46Ensenyaments, centres i campus de la UB .................................................................................49
la universitatRevista de la Universitat de Barcelona
Imprès en paper ecològic
Número especial editat per la Unitat de Comunicació i per la Unitat d’O-rientació i Atenció a Nous Estudiants. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué.Producció gràfica: El Tinter, SAL. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (em-presa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 25.000 exemplars. Dipòsit legal: B-19682-97
Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat
Benvolguts i benvolgudes,
Amb aquest número especial de la revista La Universitat que teniu a les mans, la Univer-sitat de Barcelona llança una col·lecció deperiodicitat anual per tal d’apropar la institu-ció a l’alumnat de secundària en particular,
però també a totes les persones i institucions relacionadesamb el procés de transició del batxillerat a la Universitat.Conscients de la dificultat que comporta triar el vostre futurcurricular, hem elaborat la revista de manera que disposeud’un element informatiu addicional que us pugui ajudar quanproperament hagueu de prendre aquesta important decisió. Ésper això que en aquest primer número trobareu, entre d’altres,informacions referents tant als serveis com als ensenyamentsque ofereix la Universitat de Barcelona.A més, recull diversos consells sobre:• el que heu de tenir en compte a l’hora d’escollir els vostres es-
tudis universitaris, com ara les vostres habilitats i competèn-cies;
• la nova situació amb què us enfrontareu quan inicieu la vostraestada a la Universitat i les estratègies per fer-hi front, i
• els principals elements que heu de considerar per integrar-vosamb èxit en el món universitari, com ara la figura del professortutor com a suport i guiatge en el vostre procés d’aprenen-tatge.
Amb el desig que les informacions que trobareu a la revista ussiguin útils i en pugueu treure el màxim profit, i esperant queen el futur formeu part de la comunitat universitària amb méshistòria i tradició d’entre les universitats públiques catalanes,rebeu una cordial salutació.
Màrius Rubiralta, rector
Com has dedecidir-teCom has dedecidir-teCom has dedecidir-te
Passar del batxillerat a launiversitat implica viure unaetapa de transició. Ara estàsen un moment en què etplanteges molts dubtes i et costa trobar respostes a molts interrogants, i tot això encara et provoca més confusió.
JA HO VEUS: TU TRIES, però abans ésrecomanable que valoris alguns factorsque incideixen en la teva elecció:
n Informa’t de l’oferta formativa i de les
diferents universitats, ja que no tan
sols decidiràs què estudiar, sinó tam-
bé on fer-ho.
n Saps a quines carreres pots optar?
Has d’indagar quines opcions tens, ja
que, segons la modalitat de batxille-
rat que hagis cursat, podràs accedir a
unes titulacions o a unes altres.
nQuins coneixements previs necessa-
ris et faran falta per cursar l’ense-nya-
ment universitari que vols?
n Saps que, per accedir a algunes carre-
res, cal passar unes proves específi-
ques (PAP)?
Has de tenir en compte altresaspectes, com ara els següents:
nConèixer en profunditat els estudis
i les seves característiques, l’oferta for-
mativa existent i les particularitats d’a-
questa, i la nota de tall de cada en-
senyament, que no és res més que la
qualificació mínima amb què s’hi pot
accedir i que depèn del nombre de
places ofertes i de les notes d’accés
dels estudiants que s’hi han preinscrit.
nConèixer el mercat laboral: has de
parlar amb professionals dels dife-
Per començar,hauries dereflexionar sobre:n Quines matèries creus que et van
millor.
nQuines habilitats i capacitats tens.
nQuines professions t’agraden més.
nQuins estudis et motiven més.
nQuines preferències tens.
Decidir-te
5
Triar quina carrera universitària vols estudiar ésuna decisió important, de la qual pot dependreel teu futur professional. Aquesta elecció suposaun procés que et requerirà temps i dedicació.
ABANS DE DECIDIR, HAS DE SER CAPAÇ DE DONAR RES-POSTA A TOTES AQUESTES QÜESTIONS. ÉS MOLT IMPOR-TANT SABER QUÈ VOLS ESTUDIAR I PER QUÈ.
rents sectors perquè t’expliquin la
seva experiència i el seu dia a dia la-
boral. És la millor manera per desco-
brir com és la professió a la qual et
voldries dedicar. Així podràs identifi-
car i descartar altres alternatives.
nConeix-te a tu mateix: compara les
teves capacitats i interessos amb les
ocupacions que vols fer; com més
gran sigui la similitud, més grans són
també les probabilitats de trobar una
carrera que lligui amb la teva manera
de ser.
Qui t’ajuda a decidir
n Tècnics d’orientació: els trobaràs als
punts d’informació juvenil del teu po-
ble, als serveis de joventut o als ser-
veis d’orientació de les universitats,
i tots et podran assessorar perquè la
teva decisió sigui la més encertada.
nPedagogs i psicopedagogs: els tro-
baràs al teu centre de batxillerat i t’a-
judaran a l’hora de fer l’elecció. De-
mana aquest suport als teus profes-
sors.
nProfessionals en actiu: et donaran
consells i recomanacions pràctiques
sobre la seva tasca laboral. Després,
fes les teves pròpies reflexions: hi
veus reflectida la teva vocació? No
dubtis a assessorar-te com més mi-
llor!
n Família: valora les seves recomana-
cions, però no oblidis que la carrera
l’has de cursar tu i que passaràs uns
quants anys de la teva vida estudiant.
Has de saber potenciar els teus punts
forts i les teves habilitats. En definiti-
va, ningú no et coneix millor que tu
mateix!
nEstudiants universitaris: si tens amics
que cursen estudis a la universitat,
aprofita l’ocasió: són una bona font
d’informació. Si tens la sort que són
carreres del teu interès, millor; si no és
així, també pots descobrir a través
d’ells altres aspectes relacionats amb
la vida universitària. n
Decidir-te
6
VINE A CONEIXE’NS!!
Decidir-te
7
Què pots fernREFLEXIONA seriosament sobre les capacitats i les habilitats que són necessà-
ries per cursar els estudis universitaris, per tal de potenciar-les. És l’única mane-
ra de tenir èxit en els teus estudis.
n És impossible saber ara quines carreres tindran més sortida laboral quan hagis
acabat els estudis. Estaràs uns quants anys dedicant els teus esforços als estu-
dis i, per tant, hi han de prevaler les teves MOTIVACIONS per fer-los. Són un
factor clau per tirar-los endavant amb un bon rendiment.
nUn cop tens la informació necessària sobre les tasques professionals que faries
en el futur, POSA’T A PROVA i fes-te una avaluació: t’hi veus, fent això? Creus
que t’agradarà?
nCom més ben INFORMAT estiguis, menys dificultats tindràs a l’hora de fer la
tria i reduiràs el risc d’equivocar-te. No es tracta d’estudiar qualsevol carrera,
sinó d’encertar-la en la tria, de descobrir el que més t’agrada gràcies a la bona
informació i l’assessorament que hagis rebut amb antelació.
n Potser la carrera que vols estudiar imparteix assignatures en les quals tens al-
gunes mancances; indaga-ho! Potser no és la carrera òptima per a tu, però tam-
bé hi ha mecanismes de reforç. ASSABENTA-TE’N.
nVISITA els diferents campus de la UB, assisteix a les jornades de portes obertes,
a les sessions informatives que se celebren a les facultats i a altres activitats.
Consulta les RECOMANACIONS per cursar els estudis que t’interessen a:www.ub.edu/csecundaria/recomanacions/
Quins coneixementshas de tenir percomençar estudisuniversitaris?
Quins coneixementshas de tenir percomençar estudisuniversitaris?
Quan accedeixis a la universitat, la teva situació canviarà força.A partir del moment en què siguis universitari gaudiràs demolta autonomia personal i seràs tu qui prendrà decisionsimportants sobre el teu futur acadèmic: com, quan i quantestudiar, fer la tria d’assignatures en funció dels teus interessosprofessionals, i planificar el teu temps d’estudi.
Començar
9
Perquè el primer curs acadèmic passa
molt ràpid: ni t’adonaràs que estàs aca-
bant el semestre i ja t’estaràs exami-
nant. Si comptes els dies festius: el
Nadal, les vacances i les festes institu-
cionals, comprova tu mateix quants
dies tens per estudiar. Sorprenent, oi?:
no et queden gaires dies. Per tant, això
suposarà que a partir d’ara serà impres-
cindible per a tu planificar-te el temps
d’estudi.
A la universitat no és gens recomanable
deixar-ho tot per al final. Hauràs d’acos-
tumar-te a agafar un hàbit d’estudi
diari, ja que serà l’única manera d’ad-
quirir un compromís amb tu mateix/a.
Si t’hi acostumes, no se’t farà pesat
posar-te a estudiar, no et costarà, sabràs
que és el que et toca fer, ja que sabràs
que això serà la teva nova feina a partir
d’ara.
La PLANIFICACIÓ és la millor estratègia
per evitar nervis d’última hora, per evitar
acumulacions d’hores d’estudi i de
matèries. Encara no ho veus clar? Prova-
ho: comença ja a fer el teu propi pla de
treball. Saps com fer-ho? Segurament
alguna vegada a l’institut algun profes-
PENSA QUE HAURÀS D’APRENDRE A DISTRIBUIR EL TEU TEMPS I QUE, ENFUNCIÓ DE LES TEVES NECESSITATS, ANIRÀS MODIFICANT I DOSIFICANTELS ESFORÇOS.
Per què és important que coneguis la distribució de la docència?
COMENÇA JA A FER EL TEU
PROPI PLA DETREBALL!
Començar
10
sor o professora t’ha dit que t’aniria bé
que et fessis un horari d’estudi. Doncs
ara et toca fer-ho; pren-te aquesta idea
seriosament. Primer de tot, hauràs de
plasmar per escrit les teves hores de
classe i les teves hores lliures. A la teva
planificació no poden faltar les hores de
descans, de menjar i de vida social. Un
cop fet això, veuràs reflectida la teva rea-
litat per saber exactament de quin
temps disposes per estudiar, per repas-
sar, per fer treballs, per anar a la bibliote-
ca, per completar els apunts, per quedar
amb els companys, per planificar les
exposicions dels treballs, etc.
La clau és que coneguis de bon principi
quines són les hores en les quals rendei-
xes més, et concentres més: en quin
moment del dia tens més energia, i a
partir d’aquí planifica les hores d’estudi
i les tasques que et requereixen més
esforç, i reserva’t aquestes hores.
T’has d’assegurar amb antelació de quin
temps disposes per poder estudiar
totes les assignatures. Per tant, dins de
les teves tasques com a universitari no
t’oblidis de: preguntar i aclarir tots els
dubtes, ampliar els apunts amb la
bibliografia que et recomanarà el pro-
fessor/a, fer esquemes i resums i orga-
nitzar-los bé i estudiar, i repassar, repas-
sar i repassar per tal de facilitar la
memorització i la comprensió dels nous
aprenentatges que aniràs fent.
PLANIFICAR-TEÉS LA MILLOR MANERAD’ASSEGURAR-TE QUE PUGUISAFRONTARI SUPERAR AMBÈXIT LES EXIGÈNCIESACADÈMIQUES
PREPARA JA EL TEU HORARI PERSONAL DE TREBALL, TOT PRIORITZANT LESTEVES ACTIVITATS; TU MATEIX HAURÀS DE CONTROLAR EL TEU PROPI REN-DIMENT, EL TEU PROGRÉS.
!
Començar
11
Els tipus de treballs que hauràs de fer
seran diferents dels que estaves acostu-
mat a fer fins ara. Segons la carrera que
facis, prioritzaran més una classe de tre-
ball o una altra. Però, a tall d’exemple, et
demanaran:
n Informe de les pràctiques. Segura-
ment ara desconeixes què és això de
les pràctiques. Doncs has de saber
que tindràs uns dies i unes hores con-
cretes en què posaràs en pràctica els
coneixements teòrics que has anat
adquirint al llarg de la carrera. Co-
mençaràs a fer les primeres passes
com a futur professional!
nResums de llibres, d’articles i de revistes.
n Estudi de casos.
nMonogràfics.
El que és important a l’hora de realitzar
els treballs que et proposi el professo-
rat, és que tinguis clar el procés d’elabo-
ració d’aquests abans de començar a
fer-los, per tal d’assegurar-te que la
feina que faràs estarà ben feta. Has d’as-
sessorar-te molt bé del que et dema-
nen, de quin és l’objectiu del treball i de
quin grau d’aprofundiment se t’exigeix;
en definitiva, has de saber què espera
de tu el professor/a amb l’elaboració del
treball en qüestió.
Treballs
Quines fonts d’informació tens al teu abastper realitzar els treballs universitaris
Avui dia, les noves tecnologies estan a la teva disposició. Coneixes programes
informàtics i, sobretot, domines Internet, oi? Això serà una eina més que t’ajudarà
a cercar la informació, però has de tenir molta cura i posar un bon filtre a la infor-
mació que trobis, ja que no serveix tot el que trobis: pots caure en molts errors si et
fies i dónes per vàlida tota la informació que hagis cercat. Sobretot, fixa’t en l’actua-
litat dels continguts, si estan vigents o no les informacions que hi figuren. Això és
tan fàcil com comprovar la data i l’última actualització de la pàgina web consulta-
da, conèixer la serietat del que s’hi explica, saber si el que s’hi exposa té rigor cien-
tífic i qui n’és l’autor i quina formació té, etc. Pensa que a la universitat t’exigiran
aquesta serietat i justificació de tots els treballs que vagis fent. No val tot!
IMAGINA’T EL SUPORT
QUE LA UB ETPROPORCIONA! !
Començar
De fer treballs, se n’aprèn fent-los, i a
mesura que vagis avançant, aniràs adqui-
rint més pràctica. L’objectiu és aconseguir
que el teu treball motivi a la lectura, que
tinguis un estil propi, que siguis creatiu,
original, que no hi reprodueixis el que
hagis llegit als llibres, que hi afegeixis sem-
pre la bibliografia que hagis fet servir per a
l’elaboració del treball, i que la presentació
sigui acurada i estigui ben estructurada.
Però, sobretot, recorda: NO T’OBLIDIS
MAI DE LA BIBLIOTECA DE LA UB! Hi
trobaràs llibres que poden ajudar-te a
refermar el contingut del treball, revis-
tes especialitzades que et donaran una
visió actualitzada del tema que vulguis
tractar, revistes electròniques, manuals,
material en suport audiovisual (vídeos i
pel·lícules), llibres electrònics i arxiu d’i-
matges.
INVESTIGA I CONEIX LES POSSIBILITATS QUE TENS PER ARRODONIR LESTEVES APORTACIONS, ELS TEUS TREBALLS I LES TEVES PRESENTACIONS.
12
13
Una de les tècniques d’estudi a la qual pot-
ser no hi dónes la importància que es me-
reix i de vegades la tens més oblidada, és la
lectura. A aquestes alçades, ja has fet un camí
ben llarg llegint-te llibres que potser no han
estat els que t’hauria agradat llegir, però en
determinats casos t’hi has vist “obligat” per
poder superar algunes de les assignatures
del batxillerat, a llegir els que han estat obli-
gatoris per superar la teva etapa escolar.
Ara continuaràs llegint no només llibres, sinó
també manuals, articles i revistes relaciona-
des amb la disciplina que hagis triat. Per tant,
has de ser conscient que molts dels textos
que llegiràs seran del teu interès, i n’hi hau-
rà algun que potser se’t resistirà més. El que
és evident és que llegiràs molt, a la universi-
tat, i que la lectura és un dels eixos fonamen-
tals en el teu procés d’aprenentatge.
Perquè l’estudi sigui eficaç, necessitaràs sa-
ber llegir. Segurament penses que ja ho fas
bé, però el teu objectiu futur, com a estu-
diant universitari, ha de ser aconseguir fer
una lectura comprensiva. I què vol dir, això?
Doncs que entenguis tot el que has llegit i
que estableixis el màxim de connexions i re-
lacions possibles amb els coneixements
previs que ja tinguis, que és la millor mane-
ra d’assimilar els nous coneixements, de
conservar-los a la teva memòria i de recu-
perar-los quan els necessitis. Es tracta que
entenguis el tot i les parts, que sàpigues dis-
tingir, tot identificant les idees principals de
les secundàries del text, apunts o articles
que hagis de llegir. n
Lectura
n AMPLIAR EL TEU VOCABULARI,
la riquesa del qual farà que pu-
guis comprendre millor el que
llegeixes. Has d’integrar les no-
ves paraules de cada una de les
assignatures. Pensa que el domi-
ni d’una assignatura comença
pel domini del seu vocabulari,
i això és clau per al teu apre-
nentatge. Acostuma’t a estudiar
amb un diccionari ben a prop,
per tal de cercar la nova termi-
nologia i fer-ne ús en el teu dia
a dia com a estudiant, en els exà-
mens escrits, en els exàmens
orals, en la presentació dels tre-
balls: és la millor estratègia per
adquirir un bon bagatge lector.
nSUBRATLLAR t’ajudarà molt a l’ho-
ra de posar-te a estudiar. És un bon
recurs, si el saps utilitzar correcta-
ment. Has de diferenciar les idees
bàsiques del text tot destacant-les
amb diferents tipus de subratllat.
La primera lectura ha de ser ràpi-
da, àgil, i no convé subratllar; ja que
primer de tot t’has de fer una com-
posició del text sencer, has d’aga-
far la idea general. El subratllat fes-
lo quan tornis a llegir el text a la se-
gona lectura, i serà llavors que hau-
ràs de començar a diferenciar el
més important del més superflu.
nPRENDRE NOTES als marges del
text: et serà molt útil manifestar per
escrit les teves reflexions, els teus
dubtes. Has d’anotar el que et sus-
cita la lectura, què et provoca, què
et fa pensar, si et desperta curiosi-
tat, si notes que et falten coneixe-
ments i la lectura se’t fa lenta da-
vant de la dificultat d’entendre els
conceptes, si et motiva, si compar-
teixes opinions amb l’autor/a, etc.
Comença a fer-te preguntes. Si la
teva actitud és activa i dinàmica,
t’engrescaràs i voldràs obtenir res-
postes a tot el que has anotat, i
aquesta serà la millor manera d’en-
tendre el que llegeixes. Per això és
tan important ajudar-te de l’escrip-
tura: el saber escriure t’ajudarà a
elaborar i treballar la informació.
Quines estratègies has de fer servir?
LA COMPRENSIÓ D’UN TEXT NO SURT DEL TEXT, VE DONADAPER LA INTENCIÓ QUE TU TENS A L’HORA DE LLEGIR-LO, ELSENTIT QUE LI VOLS DONAR. ELS MOTIUS PELS QUALS LLE-GEIXES SERAN LA BASE PER INICIAR-TE COM A BON LECTOR.
Com podràs integrar-te ambèxit a la UB?
Com podràs integrar-te ambèxit a la UB?Coneix el teu centreConeix el teu centre
Integrar-te
15
Elements bàsics per començar:ASSISTÈNCIA A CLASSE
És la millor estratègia per familiaritzar-
te amb els continguts de les assignatu-
res. El professorat et remarcarà els te-
mes més importants de les matèries, i et
recomanarà bibliografia bàsica i com-
plementària per seguir les classes; faràs
exercicis pràctics que t’aniran molt bé
per entendre millor la teoria, i estaràs al
dia de qualsevol canvi que es faci en
relació amb l’assignatura.
APUNTS
Amb els apunts afavoriràs la comprensió
de la matèria, però mai no són suficients.
Integrar-te
!INICIA AMB
IL·LUSIÓ IMOTIVACIÓ LA
TEVA VIDACOM A
UNIVERSITARI!
Primer de tot hauràs de conèixer el teu centre, les auleson es fan les classes, les sales d’estudi, les aules d’informà-tica, els menjadors universitaris, els serveis de fotocòpiesque tindràs a la teva disposició, la biblioteca, la web de laUniversitat i l’espai propi dels estudiants (Món UB), la webde la Facultat, etc. Has d’ubicar-te bé en el teu entorn, jaque passaràs moltes hores al teu centre.
16
T’hauràs d’acostumar a complementar-
los llegint articles, llibres i revistes espe-
cialitzades i fent ús de les noves tecnolo-
gies.
ASSIGNATURES
Les assignatures que et trobaràs a pri-
mer potser seran més teòriques del que
t’imaginaves, però és fonamental tenir
una base sòlida per aprofundir poste-
riorment en el vessant més pràctic dels
teus estudis. No vegis les assignatures
com a apartats estancs: busca la relació
entre elles, troba-hi els vincles.
La major part de les assignatures tenen
una durada semestral: les classes del
primer semestre van del setembre al
desembre, i després, entre el gener i el
febrer, tindràs els primers exàmens. Al
febrer començaràs el segon semestre,
és a dir, noves assignatures la docència
de les quals acaba al maig, i tornaràs a
fer exàmens entre el juny i el juliol. n
Integrar-te
!CONSULTALES HORES DEVISITA DELPROFESSORATI FES-LOSPREGUNTES!
És important que...
HI PARTICIPIS ACTIVAMENT: que
a les classes aclareixis tots els dub-
tes. Segurament també els teus
companys i companyes tindran els
mateixos interrogants que tu o
altres de semblants.
Ara gaudiràs de molta AUTONO-
MIA, i es fa imprescindible per a tu
planificar-te l’estudi: hauràs de
dosificar les teves energies al llarg
de tot el curs acadèmic.
SIGUES CONSTANT A L’HORA DE
POSAR-TE A ESTUDIAR.
Integrar-te
17
!VÉS-HI, IVEURÀS ELS
AVANTATGESD’ANAR-HI!
PROFESSORS i PROFESSORESDóna’t un temps per conèixer-los i
perquè et coneguin. El professorat a
vegades dóna per sabuts coneixe-
ments que encara no domines. Els
teus professors i les teves professores
estan disposats a assessorar-te aca-
dèmicament en el que et calgui: per
aclarir-te dubtes sobre la matèria i per
donar-te pautes sobre els treballs.
Ara coneixeràs companys nous i de
mica en mica aniràs trobant els que
seran més afins a tu, amb els quals t’a-
vindràs més i amb els quals acabaràs
compartint moltes hores d’estudi i hi
realitzaràs treballs conjuntament.
TUTORIESA la Universitat de Barcelona, a més
de rebre una formació universitària
de qualitat, podràs disposar d’un
suport personalitzat, a través de la
tutoria universitària, que es concreta
en un pla d’acció tutorial (PAT) espe-
cífic per a cada ensenyament.
Els estudis universitaris suposen un
pas més en la teva vida acadèmica.
Ara t’hauràs de preocupar de cercar
informació d’interès per als teus estu-
dis, hauràs de treballar-la, fer-te-la
teva i, si tens dubtes, podràs consul-
tar-la amb el tutor o tutora que se
t’assignarà cada curs.
Pensa que cada any tindràs un tutor
o tutora que t’assessorarà en totes
les necessitats acadèmiques que et
vagin sorgint al llarg del pas per la
universitat. Aquesta persona serà qui
t’ajudarà a reflexionar i a analitzar allò
que no et queda prou clar de les
assignatures o de la vida acadèmica
en general, serà qui et guiarà en la
teva trajectòria universitària.
Qui m’ajudarà?
Quins recursostrobaràs a la Universitatde Barcelona?
Quins recursostrobaràs a la Universitatde Barcelona?
Cursar uns estudis superiors implica
conèixer en profunditat els diferents
espais que t’envoltaran, i un dels més
importants per a la teva trajectòria uni-
versitària serà la biblioteca.
N’hauràs de fer ús tant com puguis, ja
que, a banda de la teva assistència a clas-
se, de la planificació de les teves hores
d’estudi, de la presa que faràs d’apunts,
etc., l’estatus d’universitari suposa anar
més enllà, avançar, i això implica que
hauràs de completar els apunts de classe,
el material que et faciliti el professorat,
amb bibliografia complementària i reco-
manada perquè puguis ampliar els teus
coneixements de les diferents assignatu-
res cercant informació.
No en dubtis: a partir d’ara la Biblioteca
serà teva, serà un recurs bàsic per afron-
tar el teu dia a dia en els estudis.
Si vols aprofitar al màxim la teva estada
a la universitat, gaudeix de la Biblioteca,
fes-te’n “usuari habitual”: hi sortiràs gua-
nyant!
Recursos
19
Els dossiers electrònics
Ara has anat avançant, i serà molt important per a tu fer ús d’una eina que com-
plementarà cada una de les assignatures que cursis.
Un universitari ha de tenir habilitats per fer ús de les noves tecnologies, i per tant
a partir d’ara t’hauràs d’acostumar a utilitzar els anomenats dossier electrònics.
A més d’assistir a classe, podràs fer ús dels anomenats dossiers electrònics, que
són un complement per als teus estudis: trobaràs una prestatgeria virtual,
organitzada per ensenyaments i assignatures, on el teu professor publicarà la
informació d’interès de la seva assignatura, revistes, bases de dades, llibres elec-
trònics i col·leccions digitals, que podràs consultar a través de qualsevol ordina-
dor i que et podràs descarregar còmodament. Ara el teu professor/a es comu-
nicarà amb tu a través del correu electrònic, i tu, pel mateix sistema, podràs
enviar-li els treballs, fer-li consultes, etc.
Dins d’aquest espai virtual que utilitzaràs sovint per poder seguir les assignatu-
res, també podràs compartir amb els teus companys de curs d’un espai comú
de participació lliure: un fòrum on s’establiran debats, grups de discussió, etc.
A PARTIRD’ARA LA
BIBLIOTECASERÀ TEVA,
SERÀ UNRECURS BÀSIC
PER AFRONTAREL TEU DIA A
DIA EN ELSESTUDIS
!
BibliotecaINDAGA: CERCA LLIBRES I REVISTES ESPECIALITZADES ENLES MATÈRIES QUE ESTUDIES! AQUESTA ÉS, ENTRE D’AL-TRES, LA GRAN DIFERÈNCIA ENTRE ELS ESTUDIS SECUN-DARIS I LA UNIVERSITAT: LA CAPACITAT D’APROFUNDIREN LES MATÈRIES, LA CAPACITAT DE TREBALL I DE RECER-CA D’INFORMACIÓ.
20
Recursos
!La Biblioteca de la Universitat de Bar-
celona (BUB) és una de les primeres bi-
blioteques de Catalunya i de l’Estat es-
panyol, i serà per a tu un instrument
fonamental per a l’estudi. Has de gau-
dir-ne perquè et donarà suport i satis-
farà les teves necessitats d’informació,
d’aprenentatge i de recerca, aspectes
que hauràs d’anar adquirint per for-
mar-te com a estudiant universitari.
Gaudiràs d’una sèrie de serveis i recur-
sos, com ara els següents:
nPodràs estudiar, planificar-te la feina
o passar els teus apunts en sales i llocs
habilitats per a l’estudi, com també
gaudir dels serveis informàtics, ja que
hi tindràs ordinadors connectats a In-
ternet. Si tens ordinador portàtil, por-
ta’l i connecta’t... i treballa tranquil·la-
ment des de la biblioteca!
n Horaris d’obertura durant la set-
mana ampliats quan tu més ho ne-
cessites, o sigui, en època d’exà-
mens!
n Podràs accedir a: informació electrò-
nica i digital (podràs gaudir d’un
banc d’imatges), revistes especialit-
zades, articles, llibres, audiovisuals,
bases de dades, etc.
n Podràs accedir a tota la informació
que necessitis des de qualsevol lloc:
aules de la teva facultat, departa-
ments, i també des de casa teva!
n Podràs apuntar-te a les sessions que
es faran perquè coneguis els dife-
rents serveis específics relacionats
amb la teva carrera. Pregunta-ho
i apunta-t’hi!
n Una vegada siguis estudiant de la
UB, podràs gaudir del servei de prés-
tec de la BUB i tindràs accés lliure a
qualsevol dels més de 6.600 punts
de lectura, alguns dels quals estan
equipats per poder treballar amb or-
dinador. Aprofita-ho!
Què t’ofereix la UB?
Si vols saber-ne més, entra a: www.bib.ub.es/bub/bub.htm
FES-TE’N“USUARIHABITUAL”: HI SORTIRÀSGUANYANT!
Recursos
Ja saps que en aquest moment els estu-
dis universitaris estan en procés de
canvi, bo i adaptant-se a l’Espai Europeu
d’Educació Superior, i això repercutirà
en la teva formació universitària, ja que
el coneixement d’alguna llengua estran-
gera et beneficiarà en molts aspectes.
Has de ser conscient que el domini de
les llengües és un requisit que en la nos-
tra societat s’ha tornat bàsic i imprescin-
dible. Avui dia les empreses, a l’hora de
contractar titulats universitaris, bus-
quen perfils que siguin al més complets
possible, i per tant has de saber què
s’està buscant, què es demana als titu-
lats universitaris.
Aprenent idiomes tindràs més facilitat
per trobar feina. Pensa que trobaràs
molta competència entre els graduats,
ja que tothom es preocupa pel seu futur
professional. Per tant, per tal d’inserir-te
al mercat laboral, comença ja a omplir el
teu currículum vitae amb formació
complementària.
Idiomes
SAPS QUÈ ES NECESSITA A LA NOSTRA SOCIETAT? DONCS GENT JOVE, PRE-PARADA ACADÈMICAMENT, AMB BONS CONEIXEMENTS TEORICOPRÀCTICSI QUE ESTIGUI FORMADA EN IDIOMES.
ARA QUE HOSAPS, ACTUAAMB TEMPS:ESTÀS EN EL
MILLORMOMENT PER
OMPLIR LATEVA
“MOTXILLA”ACADÈMICA!
!21
Recursos
22
Si t’apuntes a l’Escola d’Idiomes Moderns, podràs fer cursos en quinze llengües!
L’EIM ofereix cursos d’una gran varietat de tipus i nivells, en tots els campus de la
UB, en diferents moments de l’any i amb un gran ventall d’horaris.
A més d’aprendre idiomes, t’acceptaran el reconeixement d’aquesta formació
com a crèdits de lliure elecció.
També l’EIM et pot reconèixer com a crèdits els idiomes cursats en altres centres
quan siguis universitari.
La UB també posa al teu servei els centres d’autoaprenentatge de llengües per tal
que complementis l’ensenyament de la classe.
Què t’ofereix la UB?
Per a més informació, consulta: www.eim.ub.es/
ANIMA’T AENRIQUIR LATEVAFORMACIÓLINGÜÍSTICA!!
COMPLETA EL TEU CURRÍCULUM VITAE PER TAL D’AUGMENTAR LES TEVESPOSSIBILITATS DE TREBALL TANT A ESPANYA COM A L’ESTRANGER. ÉS LAMANERA DE MILLORAR LES TEVES EXPECTATIVES!
L’APRENENTATGE DELS IDIOMES ÉS UN VALOR AFEGIT TANT EN EL TERRENYPROFESSIONAL COM EN EL PERSONAL.
PREPARA’T BÉ PERINCORPORAR-TE AL MERCATLABORAL!
Has sentit a parlar de lamobilitat a la universitat? Sapsquè és?És una oportunitat que et dóna la Uni-
versitat si ho desitges, si et ve de gust, si
et fa il·lusió, estudiar en una altra uni-
versitat espanyola o europea durant
uns quants mesos. La mobilitat és un
element de canvi per a tu, és un suport
a la teva formació universitària. T’ho
deixaràs perdre?
Què hi guanyes, fent una partdels teus estudis fora de la UB?Doncs que coneixeràs altres models
d’ensenyament, enriquiràs la teva for-
mació acadèmica, faràs amics nous
d’altres universitats, d’altres països. En-
grandiràs la visió del món, que t’aporta-
rà un creixement personal i et farà sen-
tir una persona més independent. Tu
seràs el qui decidiràs, i augmentaràs el
sentit de responsabilitat, ja que hauràs
de desenvolupar habilitats per resoldre
situacions noves per a tu. A més a més,
si decideixes viatjar a una universitat
estrangera, conviuràs amb companys
d’altres cultures.
Tot és positiu per a tu! Encara dubtes?
Millora la teva formació, ja que així
t’enriquiràs personalment i professio-
nalment. Aprofita’t i gaudeix d’aquesta
HAS SENTIT A PARLAR DE LA MOBILITAT A LA UNIVERSITAT? SAPS QUÈ ÉS?
Mobilitat acadèmica
Recursos
23
!MOU-TE, ARAPOTS!
Recursos
24
possibilitat. Pot ser una nova meta per a
tu i per al teu futur professional. És una
alternativa a la teva formació.
Ara que ets jove, has d’aprofitar totes
les oportunitats que tens al teu abast!
Tens l’excusa ideal per viatjar, per conèi-
xer altres països, conèixer estudiants
d’arreu del món que tenen les mateixes
inquietuds intel·lectuals que tu.
No hi ha res com conèixer de primera
mà la realitat sociolingüística de cada
país. A més d’enriquir-te com a persona,
com a futur professional, és una oportu-
nitat per diferenciar-te de la resta de
titulats: milloraràs el teu currículum
vitae. Per tant, recorda que hauràs de
conèixer una llengua (i, si és possible,
dominar-la), que serà un valor afegit
entre tots els que tingueu la mateixa
titulació.
No te n’oblidis! Ara ja ho saps: si ets
estudiant de la UB, podràs fer part dels
AMPLIA EL TEUCURRÍCULUMAMB UNAEXPERIÈNCIAACADÈMICADIFERENT!
n ÉS UNA MOLT BONA INVERSIÓ!
n ENRIQUIRÀS EL TEU ESTUDI
n INTERCANVIARÀS EXPERIÈNCIES
n CONEIXERÀS LES TEVES CAPACI-
TATS D’ADAPTAR-TE A UN NOU
ENTORN
nAMPLIA ELS TEUS OBJECTIUS,
BUSCA NOUS HORITZONS
Recursos
25
teus estudis o assignatures, o el teu pro-
jecte de fi de carrera, en qualsevol de les
universitats en les quals el teu centre
ofereixi places, amb la garantia de reco-
neixement acadèmic a la universitat
d’origen.
T’ajuda a la integració als programes
d’intercanvi i mobilitat tant d’àmbit
estatal com europeu.
En l’àmbit estatal:Sistema d’Intercanvi en Centres Universi-
taris Espanyols (SICUE): per tal de millorar
la teva formació, podràs estudiar en
qualsevol de les universitats espanyoles
que han signat un acord bilateral amb la
UB. La teva estada a la universitat de des-
tí que triïs, podrà ser d’un mínim de tres
mesos i un màxim de nou.
n DRAC: podràs aconseguir ajuts per
assistir a cursos, seminaris o con-
gressos, per visitar un servei d’una
altra universitat espanyola, per ini-
ciar una investigació o un projecte,
per cursar una o diverses assignatu-
res en una altra universitat; o bé per
organitzar altres activitats culturals.
Tot això s’emmarca dins la xarxa d’u-
niversitats signatàries de l’acord i
pressuposa sempre un reconeixe-
ment mutu de l’activitat duta a ter-
me.
En l’àmbit europeu:Programa SÒCRATES-ERASMUS: quan
ja hagis realitzat un curs acadèmic, si
t’interessa estudiar en alguna universi-
tat europea, podràs fer-ho un o dos
semestres, com desitgis! Només hau-
ràs d’estar matriculat a la UB en l’en-
senyament i en el mateix curs acadè-
mic relacionat amb l’intercanvi. La
Comissió Europea concedeix un ajut
econòmic mensual per cobrir les diver-
ses despeses, com per exemple el des-
plaçament.
Ara ho tens més clar? De segur que sí, que estudiar en una
altra universitat t’aportarà moltes
coses:
n Perquè participis i experimentis sis-
temes docents diferents.
n Perquè coneguis aspectes socials i
culturals d’altres comunitats autòno-
mes i altres països.
n Perquè puguis ampliar el teu currícu-
lum amb una experiència acadèmica
diferent.
Què t’ofereix la UB?
Si vols saber-ne més, entra a: www.ub.edu/acad/intercanvis
ARA QUE ETSJOVE HAS
D’APROFITARTOTES LES
OPORTUNITATSQUE TENS AL
TEU ABAST!!
Recursos
26
Hi ha ajuts per fer estudis de qualsevol ni-
vell universitari, fer recerca, participar en cur-
sos d’estiu, sortir a l’estranger a fer una am-
pliació d’estudis o una recerca, estudiar la
llengua i la cultura d’un país, treballar de lec-
tor o d’auxiliar de conversa, participar en un
programa d’intercanvi, fer pràctiques de tre-
ball a l’estranger, etc. La qüestió és saber
on trobar aquesta informació, decidir qui-
nes són les convocatòries en les quals pots
participar i, finalment, preparar correcta-
ment la documentació necessària.
Hi ha una convocatòria de beques per a pri-
mer curs d’estudis universitaris destinada a
tu, que inicies estudis universitaris per pri-
mera vegada.
La finalitat d’aquesta convocatòria és que
coneguis, abans de formalitzar la matrícula
per primera vegada a la Universitat, si com-
pleixes les condicions econòmiques i patri-
monials imprescindibles per obtenir la beca.
Si compleixes aquests requisits econòmics,
només et restarà complir els requisits aca-
dèmics per a la concessió total de la beca.
La UB t’ofereix la possibilitat de consultar tota la informació per a la sol·licitud i tra-
mitació d’aquesta beca a l’adreça
Visita també el portal de beques per informar-te d’altres beques i ajuts:
Què t’ofereix la UB?
www.ub.edu/acad/beques/1r2ncicle/anticipada/
www.ub.edu/acad/beques/welcome.html
Beques i ajuts
SAPS QUE HI HA MOLTES CONVOCATÒRIES DE BEQUES, SUBVENCIONS I PREMIS QUE ET PODEN AJU-DAR A COSTEJAR LES DESPESES DELS TEUS ESTUDIS UNIVERSITARIS?
QUINA BECA ET POTINTERESSAR I MOLT?!
Recursos
27
La pràctica d’algun esport feta amb regu-
laritat t’ajudarà a millorar la teva salut
física i la teva salut psicològica. L’objec-
tiu és trobar la relaxació de l’estrès gene-
rat en l’activitat acadèmica, per tal d’evi-
tar tensions i pressions. L’esport t’ajudarà
a alliberar-te de les preocupacions habi-
tuals que pots tenir quan siguis estudiant
universitari, com ara els nervis típics
davant dels exàmens, l’ansietat per apro-
var, les dificultats de concentració, etc. Si
fas esport, veuràs com millores la qualitat
Esports
LA REALITZACIÓ D’ESPORT CONTRIBUEIX A LA FORMACIÓ INTEGRAL DE LA PERSONA, I EN L’AM-BIENT ACADÈMIC ENTENEM L’ACTIVITAT ESPORTIVA COM UN FACTOR DE DESENVOLUPAMENTTRANSVERSAL.
recursos
28
L’ESPORT TÉEFECTESPOSITIUS PER ALA SALUT! I TUT’HAS DECUIDAR PERPODEROBTENIR UNSRESULTATSÒPTIMS EN ELSTEUS ESTUDIS
!
Podràs fer activitats dirigides en les nostres instal·lacions esportives, podràs parti-
cipar en competicions universitàries, i tot això se’t reconeixerà, si vols, com a crè-
dits de lliure elecció!
Ara ja ho saps: a la Universitat de Barcelona la pràctica de l’esport i el coneixe-
ment teòric d’aquest passa a formar part del teu itinerari curricular.
Què t’ofereix la UB?
Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/esports/
de vida i controlaràs aquests aspectes
que poden influir negativament en el teu
rendiment acadèmic.
Si l’esport et pot ajudar, per què no pro-
ves de fer-ne? L’efecte és immediat, tin-
dràs una sensació de benestar personal,
la teva autoestima creixerà perquè saps
que contribueixes a la teva formació com
a persona, i a més fomentaràs les rela-
cions amb nous companys.
recursos
29
Feina UB
ÉS LA MILLORMANERA
D’AFRONTARLA TEVA
FUTURA CERCADE FEINA!!
SAPS COM ENCARAR EL PAS DEL MÓN UNIVERSITARI AL MÓN LABORAL? ETPREOCUPA EL TEU FUTUR PROFESSIONAL? VOLS SABER DE QUÈ TREBALLARÀS?
És lògic que això et preocupi, és normal que
una vegada avancis en els teus estudis et
facis aquestes preguntes, i potser també
una vegada t’hagis graduat, però creus que
t’has d’esperar a acabar la carrera per plan-
tejar-te aquestes qüestions?
Ja saps que la nostra societat no para
d’evolucionar i que els canvis econò-
mics i socials fan que t’hagis d’adaptar
constantment perquè puguis afrontar
els nous reptes laborals amb què et tro-
baràs quan acabaràs els teus estudis
universitaris. I és per això que t’has
d’anticipar i actuar abans de ser llicen-
ciat o diplomat. És interessant per a tu
que complementis la teva formació aca-
dèmica amb una formació que millori
les competències professionals que et
demanaran (i de vegades exigiran) en el
mercat laboral. n
recursos
30
Tens a la teva disposició un servei d’inser-
ció i orientació laboral, Feina UB, que t’o-
fereix un seguit de serveis i accions adre-
çades a la teva inserció professional:
n Pràctiques en empreses: podràs ac-
cedir al mercat laboral mitjançant les
pràctiques, és a dir, que tindràs l’o-
portunitat d’adquirir l’experiència
professional dels estudis que estiguis
cursant, coneixeràs de prop a què es
dedica un professional com tu, i se-
ràs tu qui posarà en pràctica els co-
neixements teòrics que has anat ad-
quirint al llarg de la carrera.
n Borsa de treball: hi ha empreses que
necessiten cobrir determinats llocs
de feina i tu podràs veure les seves
ofertes de treball publicades a la web.
T’hauràs d’inscriure a la borsa de tre-
ball i podràs posar-hi el teu currícu-
lum vitae, i en el cas que hi ha hagi al-
guna oferta que t’interessi, t’hi podràs
presentar i optar a la feina!
n Curs de tècniques de cerca de feina:
podràs participar de manera virtual en
un curs relacionat amb la recerca de fei-
na, coneixeràs quina és la millor estra-
tègia per incorporar-te al món laboral,
coneixeràs també les eines bàsiques de
recerca de feina, i et prepararàs per su-
perar amb èxit les entrevistes de selec-
ció de personal.
n Jornades d’orientació: a la teva fa-
cultat, al llarg d’un dia, s’organitzaran
unes sessions d’introducció als ins-
truments bàsics de la recerca de fei-
na, com ara: l’elaboració del currícu-
lum vitae o el disseny de la carta de
presentació, i coneixeràs els diferents
tipus de tests psicotècnics i proves de
selecció que es fan habitualment.
També podràs conèixer de prop ex-
alumnes de la UB que t’explicaran com
ha estat la seva experiència una vegada
acabats els estudis universitaris, i sabràs
com els ha anat la vida com a professio-
nals en el mercat de treball: com van
passar la seva primera entrevista de fei-
na, quines dificultats van trobar per in-
corporar-se al mercat de treball, satis-
faccions d’haver passat per la universi-
tat, etc.
Què t’ofereix la UB?
Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/feinaub
Has sentit a parlar de l’Espai Europeud’EducacióSuperior?
Has sentit a parlar de l’Espai Europeud’EducacióSuperior?
Anem cap a Europa!
Espai Europeu
32
En la Declaració de Bolonya del 1999 s’es-
tableix un Espai Europeu d’Educació Su-
perior (EEES), que no és més que un sis-
tema de confiança mútua entre països
per tal de garantir i assegurar la qualitat
de l’ensenyament universitari.
En aquest moment, la UB s’està adap-
tant a aquest Espai; és una de les priori-
tats en la política de l’actual equip de
govern. Com a experiència pilot vers el
procés de convergència europea, es
porten a terme deu ensenyaments: Bi-
blioteconomia i Documentació, Estadís-
tica, Gestió i Administració Pública, Tu-
risme i Mestre (sis ensenyaments). Són
titulacions oficials actuals a les quals
s’associarà un títol propi de grau adap-
tat a l’EEES.
T’has d’anar acostumant a la nova termi-
nologia que es farà servir, com ara la dels
crèdits acadèmics, que s’anomenaran
ECTS (European Credit Transfer System).
Per tant, la nova concepció del crèdit aca-
dèmic serà que passarem a un sistema
basat en l’aprenentatge de l’alumne.
Perquè te’n facis una idea, amb aquest
nou sistema de crèdits l’equivalència, a
títol orientatiu, serà la següent:
L’OBJECTIU ÉSADOPTAR UNSISTEMA DETITULACIONSFLEXIBLE, QUEPROMOGUI LESTEVESOPORTUNITATSFUTURES DETREBALL, LAQUAL COSASIGNIFICA QUEES POTENCIARÀLA MOBILITATINTERNACIONAL
!QUÈ SÓN ELS CRÈDITS? SÓN LA UNITAT DE VALORACIÓ, QUE COMPRÈN LA TEÒRICA I LA PRÀCTICA. I ARA, UN COP IMMERSOS EN L’ESPAI EUROPEU, S’HI AFEGIRAN LES HORES D’ESTUDI I DE TREBALL PERSONAL QUE TU HAURÀS DE DEDICAR PER ACONSEGUIR SUPERAR AMB ÈXIT LES EXIGÈNCIES ACADÈMIQUES. ES VALORARÀ LA QUANTITAT DE FEINA QUE FAS, EXPRESSADA EN HORES, QUE INCLOURÀ:TEÒRICA, PRÀCTICA, ESFORÇ DEDICAT A L’ESTUDI I PREPARACIÓ I REALITZACIÓ D’EXÀMENS.
Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/ub/europa/
1 ECTS 25-30 hores de treball d’un estudiant
1 curs acadèmic 60 crèdits, aproximadament, que equivaldran a unes 1.500-1800 hores cada curs
1 semestre 30 crèdits
Tota la informació al teu abast,
a la pàgina de la UB
www.ub.edu
Què oferim als futurs estudiants de grau
www.ub.edu/queoferim/grau/
Les activitats que organitzem per acostar
els estudiants i els centres de secundària
a la nostra Universitat
www.ub.edu/csecundaria/espaiub/
La informació i els serveis personalitzats
dels quals gaudeixen els nostres estudiants,
a MonUB, el portal dels estudiants
http://monub.ub.edu/
Opinió
34
Per a molts estudiants, el pas del batxillerat
a la universitat és un dels canvis que més
incerteses creen i, alhora, més oportunitats
ofereixen. Fa temps que sabem que les con-
dicions de l’accés als estudis universitaris i
les primeres experiències a la universitat te-
nen influència en l’èxit més o menys gran
que s’assoleix en els estudis superiors. En la
mesura que el procés d’accés sigui satisfac-
tori, i que sapiguem afrontar les primeres
experiències acadèmiques i adequar-nos a
la vida universitària, augmentaran les nos-
tres possibilitats d’èxit i de satisfacció.
En aquest breu escrit revisaré les cinc con-
dicions que es consideren desitjables per
resoldre la transició a la universitat i en-
carrilar els estudis universitaris.
La motivació. És molt important estar
convençut del que es vol fer, sentir-se mo-
tivat i atret pels estudis escollits, i, fins i tot,
imaginar-se els possibles escenaris profes-
sionals. La motivació no ha d’estar lligada a
la dificultat més o menys gran que puguin
tenir uns estudis, sinó a un desig personal
intens de dedicar temps i esforços per acon-
seguir un objectiu previst.
La preparació prèvia. Després de su-
perar el batxillerat, pot semblar que poques
coses hi deu haver més difícils de fer. Afor-
tunadament encara queden moltes més
coses per aprendre i superar. La trajectòria
dels estudis al batxillerat és un bon indica-
dor per a la trajectòria a la universitat. La
preparació prèvia no es limita als coneixe-
ments, sinó també a les competències re-
lacionades amb l’estudi, com ara: saber-se
organitzar, gestionar amb eficàcia el temps,
dominar tècniques d’estudi, ser responsa-
ble, tenir capacitat d’autogestió, etc. Mal-
grat això, tots aquests indicadors no són ni
decisius ni determinants del resultat final.
Moltes trajectòries personals i acadèmiques
prèvies dels estudiants es poden reconduir,
i d’altres, millorar.
El suport social. El suport emocional és
una altra necessitat dels joves que accedei-
xen als estudis universitaris. El suport emo-
cional el proporciona el grup social més
pròxim a l’estudiant. El més habitual és que
procedeixi de la família, sobretot dels pares
i els germans, i del grup d’amics, el qual
acostuma a tenir una forta influència per
ajudar a mantenir les expectatives i afron-
tar les dificultats inicials. Sovint es produei-
xen canvis no desitjats en les relacions amb
els amics i les amigues de l’institut que po-
den afectar l’estat d’ànim. Les distàncies, els
horaris, etc. modifiquen el mapa de rela-
cions que durant anys han sigut importants
i necessàries. Moltes d’aquestes relacions
es podran continuar mantenint, tot i que
potser amb menys intensitat. Ens trobarem,
doncs, davant l’oportunitat d’ampliar el cer-
cle d’amistats. Aquestes situacions de can-
vi en les relacions personals, per a alguns
joves no els són fàcils. Els nous entorns, els
nous professors, les noves assignatures i els
nous companys s’han de saber veure com
a noves oportunitats de creixement perso-
nal. Tot plegat (el pas de l’institut a la uni-
versitat, el pas dels amics de sempre a “més
amics per sempre”, el pas de la rigidesa ho-
rària a la flexibilitat i autonomia en la uni-
versitat, de la dependència a la indepen-
dència, la majoria d’edat, etc.) conforma un
Transició batxillerat - universitat.Cinc condicions per intentarassegurar l’èxit
Àngel FornerCatedràtic del
Departament de Mètodes
d’Investigació i
Diagnòstic en Educació
(MIDE), Facultat de
Formació del Professorat,
Universitat de Barcelona
Opinió
35
ACTIVITATSCULTURALSque ocupen un lloc molt important en el món universitariEls membres de la nostra comunitatpoden col·laborar en les diferentsagrupacions musicals, com ara el Cor i l’Orquestra de la Universitatde Barcelona, i grups de teatre
Cicles de música, representacions d’òpera,
exposicions, representacions teatrals,
etc.
www.ub.edu/aclt/I consulta també
la programació d’activitats a l’agendawww.ub.edu/comint/agenda/
incomparable marc d’oportunitats de crei-
xement personal, la qual cosa és més fàcil
si es disposa d’un bon suport social.
El desig d’aprofitament. Una actitud
clau davant els estudis universitaris és estar
disposat a aprofitar-los tant com sigui pos-
sible. El pitjor plantejament és decidir-se per
optar al rendiment mínim a canvi de l’es-
forç mínim. Aquest plantejament, que en
part és irresponsable i en part una estafa so-
cial, qüestiona totes les condicions que aquí
exposo: falta de motivació, poc estímul, es-
cassa valoració del capital humà, renúncia
a les oportunitats que s’ofereixen, confor-
misme de cara al futur, etc., i fa fàcil l’apari-
ció de desenganys, dubtes i desitjos d’aban-
donament. La vida universitària acostuma
a ser molt estimulant, sobretot per als qui
estan disposats a aprofitar les ocasions que
es presenten i a buscar amb criteri aquelles
altres que els interessen. La vida università-
ria sol constituir una font intensa d’aprenen-
tatges i també de realitzacions, ja que no
només s’aprèn de les assignatures i dels
professors, sinó també de les pràctiques,
de les activitats organitzades per la univer-
sitat, les facultats o els col·lectius d’estu-
diants; i de tot el que se’n deriva: con-
gressos, seminaris, investigacions, inter-
canvis a l’estranger, etc. Vull deixar ben clar
que les enormes potencialitats que té la uni-
versitat per a la formació de les noves ge-
neracions, necessiten que els estudiants
vulguin aprofitar-les al màxim buscant l’ex-
cel·lència i estiguin disposats a participar ac-
tivament en la vida universitària.
La xarxa de relacions. Part de l’èxit en
la formació universitària (èxit personal, èxit
acadèmic i èxit professional) està relacionat
amb l’establiment d’una bona xarxa de re-
lacions. Relacions amb els professors, els tu-
tors, etc., i relacions amb companys deci-
dits, estimulants i capaços, amb els quals si-
gui fàcil de col·laborar i es pugui treballar
de forma cooperativa. Molts d’aquests com-
panys probablement en el futur seran col·le-
gues de professió.
De manera molt resumida, he revisat les
condicions que més i millor poden ajudar
els estudiants de nou ingrés a la universitat
a enfocar la trajectòria dels estudis supe-
riors. Espero que us pugui ser d’alguna uti-
litat. Benvinguts i molta sort. n
ÉS MOLTIMPORTANT
ESTARCONVENÇUT
DEL QUE ES VOLFER, SENTIR-SE
MOTIVAT IATRET PELS
ESTUDISESCOLLITS, I,
FINS I TOT,IMAGINAR-SE
ELS POSSIBLESESCENARIS
PROFESSIONALS
!
Opinió
36
El primer any a la universitat és un any de
canvi. Suposa accedir a un nou espai d’a-
prenentatge i de convivència diferent al
del batxillerat. No és ni més difícil ni tam-
poc més fàcil; és, en una paraula, diferent.
Com el pas d’un estadi a un altre de la vida,
es tracta d’una transició que requereix
adaptar-se a noves situacions i nous rep-
tes. Així doncs, els que accediu per primer
cop als estudis universitaris comprovareu,
i experimentareu, nous estils de treballar i
una altra manera de sentir-vos estudiants.
Però no us confongueu. No és un pas que
us hagi de fer sentir-vos indefensos ni
incompetents per aprendre continguts
que ara no sabeu gaire bé com seran ni
quins seran. És un pas que heu de viure
—com segurament viureu molts altres
moments a la vida— com un avenç i una
superació. El món de l’estudi a la universi-
tat i el món laboral, que alguns ja deveu
conèixer i que tots i totes coneixereu al
llarg de la vida, és un món on la persona
ha d’obrir-se camí. No ha d’esperar que li
diguin el que ha de fer. Ha de construir la
seva via i ha de saber demanar ajut, obser-
var i escoltar quan algú li digui com pot
abordar els problemes i com superar les
dificultats.
S’ha acabat aquell temps en què el profes-
sorat universitari estava lluny dels estu-
diants. Avui les facultats i les escoles de la
universitat són conscients d’aquests
moments de transició entre el món del
batxillerat i els primers anys dels estudis
universitaris que viviu estudiants com els
que ara voleu iniciar les vostres carreres. Hi
trobareu ajut i orientació si us cal, tutors i
tutores il·lusionats amb la seva feina i amb
la voluntat d’ajudar-vos en l’accés a la uni-
versitat.
Per tant, el primer missatge és el següent:
no ho vulgueu fer tots sols; demaneu
ajut, als companys, per descomptat, però
també al professorat i en particular als tu-
tors i tutores i al personal d’atenció als
estudiants que treballa a les secretaries
dels centres. Això no vol dir que tot seran
flors i violes. Haureu de cercar la informa-
ció i posar-hi molt d’interès, però la troba-
reu, i amb més facilitats que no us penseu.
Però cal que sigueu conscients que qui ha
d’aprendre sou vosaltres i que a la univer-
sitat cal ser autònom en l’aprenentatge i
saber organitzar-se un mateix. Això no pot
fer-ho ningú per vosaltres.
La societat en què vivim —vosaltres ja hi
viviu i ara ho notareu més que abans— és
complexa, i la persona ha d’aprendre a
superar-hi dificultats, a esforçar-s’hi estu-
diant o bé treballant, com potser molts
dels vostres companys de batxillerat faran
quan vosaltres comenceu els estudis uni-
versitaris, el proper setembre. És una
societat que cal fer més justa i més equita-
tiva i que necessita persones amb empen-
ta, amb esperit emprenedor i amb cons-
tància.
Aquest és, doncs, el segon missatge: tot és
possible, però tot comporta esforç perso-
nal i compromís. Convé que analitzeu amb
serietat i responsabilitat si esteu disposats
a assumir aquest esforç i a ser responsa-
bles amb el que vosaltres mateixos, les
vostres famílies i la societat fa per tal que
pugueu estudiar i finalitzar amb èxit la
carrera que escollireu. No es tracta d’una
qüestió menor. És una qüestió important.
Els estudis universitaris tenen un cost que
cal aprofitar, atès que molts ciutadans
i ciutadanes, mitjançant els seus impos-
tos, ajuden a sufragar-lo i fan possible que
joves com vosaltres puguin formar-se a la
universitat.
No feu dels vostres estudis universitaris l’ú-
nica opció de realització personal en els
propers quatre anys. En la majoria de
casos són anys que ho són també de for-
El primer any a la Universitat
Miquel MartínezCatedràtic del
Departament de Teoria
i Història de l’Educació,
Facultat de Pedagogia,
i director de l’Institut de
Ciències de l’Educació
(ICE) de la UB
Opinió
FUNDACIÓ SOLIDARITAT UB té la finalitat de fomentarvalors de solidaritat, promoure la participació social i canalitzar accions de cooperació per al desenvolupament i per la defensa dels drets humans des de la Universitat
www.ub.es/solidaritat/
La solidaritat i la cooperació a la UB
• Observatori Solidaritat
• La UB al carrer
• Cooperació Internacional
• Formació
• Projecte Paula d’educació
per a la pau
mació cultural, d’incorporació a la vida
social, de consolidació de la vida afectiva i
emocional de la persona i de compromís
amb accions de voluntariat que no seran
fàcils de desenvolupar amb la mateixa lli-
bertat d’acció en moments posteriors. Els
estudiants teniu temps lliure per gaudir de
la vida, de la cultura i dels altres. Cal apren-
dre, doncs, a aprofitar aquest temps.
Només així sereu capaços d’aprendre a
fer-ho com una cosa natural en acabar els
estudis i al llarg de la vida.
El tercer missatge és el següent: apreneu a
gaudir i a organitzar bé el temps de què
disposeu fent altres coses i no només estu-
diant. Això no és fàcil que algú us ho
ensenyi. Aprendre a organitzar-se el
temps és clau en la societat actual. És
important que combineu i us esbargiu
amb activitats diverses: d’estudi, d’oci,
d’altruisme i en les relacions amb els vos-
tres companys i amics. Actualment, tan
sols qui sap organitzar-se el temps de tre-
ball, familiar i de lleure és capaç de dur una
vida sostenible, satisfactòria i feliç. I això és
molt important. Un bon professional, cal
que sigui alhora una persona feliç i un bon
ciutadà o ciutadana.
Ara pertocaria dir que cal que sigueu uns
bons estudiants. Convé, però, que aprofi-
teu també aquests anys de la vostra vida
per aprendre i viure com a persones en
tots els vessants que comporta ser perso-
na. No oblideu, tanmateix, que sou a la
universitat per aprendre, i que se us ha de
demanar i exigir que el temps que dedi-
queu a estudiar sigui profitós. I que això
significa esforç personal, superació de
moments de dificultat i exigència per tal
que la qualitat de la docència a la universi-
tat sigui com cal. La participació dels estu-
diants en l’assoliment d’aquest darrer
objectiu és, també, clau.
Finalment —i no gens menys impor-
tant—, no s’ha de perdre de vista que el
món no s’acaba al nostre poble o ciutat, o
a Catalunya. Cal que viatgeu tant com
pugueu i les vostres obligacions com a
estudiants us ho permetin. I, per poder
aprofitar-ho bé, heu d’aprendre llengües
estrangeres. Pel que fa a coneixements de
llengües, som a la cua d’Europa. Així
doncs, hem de millorar. Conèixer altres
cultures i visitar o viure en altres llocs, fent
intercanvis com a estudiants o bé treba-
llant en els períodes de vacances, és el
millor sistema per conèixer altres mons
i tenir una visió de la nostra societat, glo-
bal i diversa, més real.
Us desitjo una bona entrada a la universi-
tat i que hi tingueu un primer any profitós
i ple de bones experiències. n
HI TROBAREUAJUT I
ORIENTACIÓSI US CAL,TUTORS ITUTORES
IL·LUSIONATSAMB LA SEVA
FEINA I AMBLA VOLUNTAT
D’AJUDAR-VOS EN
L’ACCÉS A LAUNIVERSITAT
!
Opinió
38
Una part important de l’alumnat que cursa
actualment segon de batxillerat, d’aquí a un
quant temps, tal vegada no recordarà l’any
2006 per les diverses efemèrides que s’hi
commemoren, sigui el 250è aniversari del
naixement de Mozart, el 400 de Rembrandt
o el 2.500 de Pèricles, sinó més aviat perquè
la fi de la primavera i l’inici de l’estiu d’aquest
any hauran estat, sens dubte, per a aques-
tes noies i aquests nois que enguany com-
pleixen divuit anys —d’acord amb el siste-
ma educatiu del nostre país— un període
de presa de decisions importants i d’una
gran activitat. En efecte, entre el final de
maig i mitjans de juliol, els estudiants de bat-
xillerat que volen seguir estudis universita-
ris han de fer front, en un interval de temps
relativament curt, a un seguit d’esdeveni-
ments que marquen de forma significativa
el seu futur, acadèmic, professional i perso-
nal. En primer lloc, han d’acabar bé el batxi-
llerat, després vénen les PAU (i, en alguns
casos, també les PAP); hauran de formalit-
zar la preinscripció universitària, esperar l’as-
signació de plaça i, finalment, matricular-se.
Aquesta seqüència inclou fets de natura dis-
tinta: els uns són estrictament acadèmics,
i els altres, de caire administratiu, però una
bona realització en el conjunt de tots dos
aspectes garanteix i facilita la fita última, que
és l’accés a la universitat.
Comencem per les PAU. Superar les proves
d’accés a la universitat —la “sele”, per dir-
ho en termes col·loquials— és una condi-
ció necessària per accedir a la universitat,
però preparar bé les PAU és, simplement,
fer bé el batxillerat. Els exàmens de què
consten les PAU —les proves són anòni-
mes, simultànies i idèntiques per garantir
al màxim la igualtat d’oportunitats— ava-
luen els coneixements, les competències
bàsiques i la formació adquirida tant en les
matèries comunes com en les de la moda-
litat de batxillerat cursada. Res, doncs, no es
demana en aquestes proves que no formi
part del currículum i el nivell de batxillerat:
els enunciats dels exàmens no poden sor-
prendre; només cal llegir-los amb atenció.
Igualment, l’estructura de cadascun dels
exàmens, com també els criteris d’avalua-
ció, són de sobres coneguts pels exami-
nands i pel professorat de batxillerat. A més,
de l’abril al setembre funciona l’aplicació
interactiva d’autoavaluació “Posa’t a pro-
va”, la finalitat de la qual és ajudar a fer el re-
pàs final abans dels exàmens.
En resum, això vol dir que l’èxit en les PAU
—concebudes com un instrument per de-
terminar l’accés a la universitat sobre els
principis d’igualtat, mèrit i capacitat— s’as-
segura no deixant la feina per al darrer dia,
i potser és bo recordar ara que la nota defi-
nitiva per a l’accés es calcula ponderant en
un 60% la qualificació final del batxillerat i
en un 40% la qualificació global de les PAU.
D’altra banda, cal tenir present que els exà-
mens s’avaluen en funció del que es deixa
escrit, i aquí, cal mostrar-hi el saber i també
el saber fer. Per tant, a l’hora de realitzar les
proves és aconsellable dedicar un temps
específic a revisar les respostes, i en la re-
dacció d’aquestes cal tenir cura d’aspectes
com ara la claredat conceptual i el rigor ex-
positiu, l’argumentació correcta, els plante-
jaments i els desenvolupaments de les
qüestions, l’ús adequat de la terminologia
específica de cada matèria i, en general,
d’un vocabulari adient, juntament amb una
presentació clara i pulcra, que és sempre un
valor afegit. Aquests components són bà-
Accés a la Universitat:una porta de futur
Pilar Gómez i CardóProfessora Titular del
Departament de
Filologia Grega –
Facultat de Filologia,
i coordinadora de les
PAU de Catalunya
Tota la informació sobre l’accés a la Universitat es troba en el web http://www.gencat.net/dursi/accesalauniversitat; i el portal per a totes les gestions d’accés (matrícula de les proves, preinscripció, consulta d’assignació de places, etc.) és
http://accesnet.gencat.net
39
Opinió
A l’estiu organitzem cursos en àrees molt diverses que acos-ten la Universitat a nous públics, nous temes i nous escenaris.
Els JuliolsCursos multidisciplinaris i oberts a tothom que vulgui ampliarels seus coneixements, i també a estudiants d’últims cursosde batxillerat que volen conèixer la Universitat.Es consoliden com una de les activitats acadèmiques d’estiude més envergadura a Catalunya i en l’àmbit de l’Institut JoanLluís VivesPer conèixer totes les activitats d’estiu, visita Estiu UBwww.ub.edu/estiu/
sics per a totes les proves en les quals
el professorat d’universitat i el de bat-
xillerat avaluen i valoren tots els as-
pectes de les respostes o resolucions
d’acord amb les pautes establertes per
a tots els correctors.
La preinscripció universitària és el pro-
cediment mitjançant el qual se sol·lici-
ta i s’assigna una plaça per accedir al
primer curs de qualsevol ensenya-
ment homologat o propi de les set uni-
versitats públiques catalanes, i també
de la Universitat de Vic. El període per
realitzar la preinscripció és enguany
entre el 24 de maig i el 10 de juliol, i
fins a aquest darrer dia és possible in-
troduir modificacions en la sol·licitud.
En formalitzar aquesta preinscricpió,
es poden triar fins a vuit opcions d’es-
tudi (és a dir, d’ensenyament o de cen-
tre on s’imparteix un ensenyament),
que cal posar en estricte ordre de pre-
ferència. I aquesta és la qüestió fona-
mental, ja que l’assignació de plaça es
fa en funció de les sol·licituds de pri-
mera preferència, ordenades per op-
ció de PAU i nota d’accés, el nombre
total de les quals determina cada ju-
liol la nota de tall de cada ensenya-
ment i cada centre. Per tant, la temu-
da nota de tall no s’estableix a priori ni
al marge del procés de preinscripció:
és només la raó entre el nombre de
places ofertes en un ensenyament i un
centre, i el nombre de sol·licituds de
primera preferència. La nota de tall no
és, acadèmicament, cap indicador ni
de la dificultat d’uns determinats es-
tudis, ni de l’èxit o fracàs en aquests.
És cert, però, que, com més alta sigui
la nota d’accés, més probabilitats hi ha
de poder cursar els estudis triats en pri-
mera preferència, o més gran és el ven-
tall de la tria. L’assignació de plaça es
farà pública el dia 19 de juliol, i la ma-
trícula dels alumnes assignats en pri-
mera preferència serà entre el 21 i el
27 de juliol. En la resta de casos, només
és possible matricular-se al juliol si ex-
plícitament un renuncia a seguir par-
ticipant en el procés i accepta com a
plaça definitiva la que li hagi estat as-
signada (de les demanades entre la se-
gona opció i la vuitena); si no és així,
cal esperar la segona assignació, el 3
d’agost, i anar seguint els terminis mar-
cats en el calendari de preinscripció.
El detall del procés aquí assenyalat no
té altra finalitat que destacar ara, en
aquestes breus línies, la importància
d’establir la preferència d’opcions amb
el màxim d’adequació i d’ajust possi-
ble des del punt de vista tècnic i for-
mal, i administratiu també —és a dir,
correspondència entre la modalitat de
batxillerat, la via d’accés de PAU i la ti-
tulació triada, o saber quines altres vies
d’accés hi ha com a possibles—, però
igualment amb responsabilitat des del
punt de vista acadèmic —és a dir, amb
coneixement dels continguts obliga-
toris del primer curs o del primer cicle,
dels requisits específics i de les habili-
tats que exigeix de manera especial
cada titulació.
La tria d’estudis superiors sovint no és
fàcil, perquè hi incideixen diversos fac-
tors (vocació, sortides professionals,
amplitud de l’oferta, prestigi d’uns de-
terminats estudis, etc.) i diferents ac-
tors (els mateixos interessats, l’entorn
familiar i social, els professors de se-
cundària, els amics, etc.), cadascun dels
quals té, en cada cas, un pes específic.
És imprescindible avaluar prèviament
tots i cadascun dels elements en joc a
l’hora de decidir. L’accés a la universi-
tat no tan sols compromet el futur de
les noies i els nois nascuts el 1988, sinó
també, en part, el futur de tots. I, per
tant, és responsabilitat de tots els
agents implicats estar al seu costat i
ajudar-los facilitant-los aquest camí. n
Què et preocupa de la transició del
batxillerat a la universitat? Primera-
ment, jo opino que l’estudiant que
arriba al segon de batxillerat es troba
amb el curs més difícil que ha cursat
des de l’inici de la seva formació aca-
dèmica. És un curs on hi ha molta ma-
tèria, molt treball, i la principal preo-
cupació és aprovar el batxillerat amb
la màxima nota. Si l’estudiant ja té
molt clars els seus estudis posteriors,
crec que una de les coses que el pre-
ocupen més és saber si arribarà a la
nota de tall, per així poder cursar la ca-
rrera que té intenció estudiar l’any vi-
nent. A part d’això, una de les preocu-
pacions que s’afegeixen a aquest curs
és decidir què fer l’any que ve, amb
quins estudis seguir. El batxillerat és
un curs difícil on l’estudiant ha de
prendre unes decisions clau, unes de-
cisions de les quals dependrà el seu
futur acadèmic i professional. Aques-
ta important decisió et fa que et plan-
tegis moltes preguntes: quina carrera
segueixo?, de veritat que vull estu-
diar?, etc. I en totes aquestes qües-
tions hi ha una gran por, la por de cau-
re en l’error.
Quins entrebancs et penses que
trobaràs en arribar a la universitat?
Els principals entrebancs que em
puc trobar, penso que poden venir
pel gran canvi de l’estil de vida. El
canvi de viure en un poble petit a
viure en una ciutat gran, on al prin-
cipi tot serà desconegut. Adaptar-
se a un nou ritme acadèmic i a un
nou estil de vida són dues de les tas-
ques que tots els estudiants hem de
proposar-nos amb l’arribada a la
universitat.
Vols anar a la universitat? Sí, la meva
intenció és treure la màxima nota pos-
sible de batxillerat i poder entrar a fer
la carrera de medicina.
Tens clar el teu futur acadèmic?
Crec que podria dir que sí. Però, com
he dit abans, sempre hi ha una gran
por, que és la de caure en l’error. No
obstant això, cada vegada tinc més
clar els estudis que vull cursar i pen-
so que no em puc estar platejant si
cauré en l’error o no, sinó que pen-
so que jo haig de fer el que vertade-
rament vull fer, i caure en l’error o
no, és una cosa que ara no puc sa-
ber, sinó que el temps ho decidirà.
Com faràs la tria d’estudis universita-
ris? Com decidiràs quina carrera es-
tudiar? Pots explicar els passos que
fas per fer la millor elecció? Primera-
ment tenint en compte les meves pre-
ferències: quines són les coses que em
motiven, quines són les coses que m’a-
graden. En el meu cas, que vull estu-
diar medicina i especialitzar-me en pe-
diatria, sempre m’han agradat els
nens. A més a més, des que vaig co-
mençar a treballar amb nens amb tre-
balls d’estiu com animació infantil i
monitor d’extraescolar en col·legis i en
un gimnàs de ball, cada vegada tinc
més clar que treballar amb nens és el
que vertaderament vull fer. A més a
més, parlo amb persones que conec
que han cursat la mateixa carrera que
vull fer, per tal d’assabentar-me en
què consistirà la meva feina si aconse-
gueixo tenir la carrera. Finalment bus-
co informació per Internet de quines
matèries són les que apareixen en els
meus estudis posteriors, per tal de sa-
ber si són aquestes les assignatu-
40
Adrià Mendoza Marín2n de batxillerat científic. IES Frederic Martí, Palafrugell
Què en pensen els alu
Què en pensen?
41
Què et preocupa de la transició del
batxillerat a la universitat? Òbvia-
ment , la universitat és més difícil que
el batxillerat, i hi haurà moltes coses
noves; però, si estàs segur que vols
tenir un futur, només t’hi has d’adap-
tar i veure-ho com un pas més.
Quins entrebancs et penses que
trobaràs en arribar a la universitat?
Jo crec que cap. M’adapto ràpida-
ment a les coses i estic segura que
m’hi trobaré a gust. És qüestió d’es-
tudiar i, si ho faig, tindré un bon fu-
tur.
Vols anar a la universitat? Sí.
Tens clar el teu futur acadèmic? Sí.
Com faràs la tria d’estudis univer-
sitaris? Com decidiràs quina carre-
ra estudiar? Pots explicar els pas-
sos que fas per fer la millor elecció?
Jo penso que, quan faci el batxille-
rat, estaré més segura del que vull
fer a la universitat. Estic buscant una
carrera que m’agradi, per poder
aprofitar els estudis i estar conten-
ta. Estic indagant i preguntant a per-
sones que em puguin orientar en tot
això.
Saps que cada titulació et requeri-
rà uns coneixements previs per po-
der cursar-la sense dificultats. De
les carreres que t’interessen, ja
tens informació sobre quins són
aquests coneixements previs? Sí,
estic segura que són necessaris al-
guns coneixements previs, per sa-
ber realment el que vols fer. No tinc
encara massa informació, però m’a-
gradaria que publiquessin una revis-
ta on et donessin tots els coneixe-
ments previs.
Saps quins professionals et poden
orientar i assessorar en la teva elec-
ció? Persones que hagin administrat
empreses, que tinguin coneixe-
ments de tot el que s’ha de fer per
poder organitzar empreses.
La UB es va apropar al teu centre.
Vas aclarir els teus dubtes després
d’assistir a la xerrada que et van
fer? M’ha aclarit alguns dubtes i m’ha
agradat assistir a la xerrada. n
Nicole Noriega Vargas4t d’ESO. Escola Jesús i Maria, Badalona
umnes de secundària
res que m’agraden i que porto al dia.
Saps quins professionals et poden
orientar i assessorar en la teva elec-
ció? Crec que en l’orientació de l’estu-
diant poden ajudar-hi els mestres, que
et poden aconsellar i informar sobre
les diferents carreres i altres estudis
posteriors al batxillerat. Després, per-
sones que tinguin la mateixa carrera
que tu vols estudiar, els quals et po-
drien aconsellar des de la seva expe-
riència viscuda, i, finalment, les dife-
rents universitats.
La UB es va apropar al teu centre.
Vas aclarir els teus dubtes després
d’assistir a la xerrada que et van
fer? Sí, tot i que hi havia molts con-
ceptes que ja havíem aclarit al cen-
tre. Un aspecte del qual sí que em va
informar, va ser el dels diferents ti-
pus d’estudis que es poden realitzar
a la universitat: el que eren els títols
homologats, els títols propis, la clas-
sificació de les carreres en carreres
curtes de primer cicle, les carreres
llargues amb primer i segon cicles,
les carreres de segon cicle, etc. n
Què et preocupa de la transició del
batxillerat a la universitat? La gent, el
canvi d’ambient, la manera d’estudiar
i el nivell d’estudis.
Quins entrebancs et penses que tro-
baràs en arribar a la universitat? El fet
que, al principi, estaré perduda: no sa-
bré què he de fer. Hauré de prendre
apunts i jugar-m’ho tot a un examen,
i això m’espanta.
Vols anar a la universitat? Sí, hi vull
anar i treure una llicenciatura.
Tens clar el teu futur acadèmic? De
moment sí que tinc clar què vull fer,
però potser més endavant dubto.
Com faràs la tria d’estudis universita-
ris? Com decidiràs quina carrera es-
tudiar? Pots explicar els passos que
fas per fer la millor elecció? Tindré en
compte el que a mi m’agrada, el que
em va bé i si, una vegada acabada la
universitat, té sortides i tindré un bon
treball. De moment, el que faig per
aconseguir-ho és estudiar i esforçar-
me. Procuro reforçar el que més ne-
cessitaré, que són les matemàtiques i
coses d’economia.
Saps que cada titulació et requerirà
uns coneixements previs per poder
cursar-la sense dificultats. De les car-
reres que t’interessen, ja tens infor-
mació sobre quins són aquests conei-
xements previs? Els coneixements
previs són: un bon nivell de matemà-
tiques i saber una llengua estrangera
quan surti de la universitat.
Saps quins professionals et poden
orientar i assessorar en la teva elec-
ció? Tots els comptables o economis-
tes de les empreses, la gent que estu-
dia o ha estudiat la mateixa carrera que
vull estudiar jo, i, en general, la gent re-
lacionada amb les empreses i la comp-
tabilitat.
La UB es va apropar al teu centre. Vas
aclarir els teus dubtes després d’as-
sistir a la xerrada que et van fer? Sí,
els vaig aclarir. n
Sandra Jiménez Cerdà2n de batxillerat d’humanitats i ciències socials. Col·legi Sagrada Família, Gavà
Què en pensen?
42
Neus Barceló Mercader4t d’ESO. Escola Jesús i Maria, Badalona
Què et preocupa de la transició del
batxillerat a la universitat? El que més
em preocupa d’aquest període de
transició és decidir quins estudis i quin
centre universitari triaré en acabar el
batxillerat. És una decisió que marca-
rà el meu futur i ha de ser encertada.
També em preocupa la famosa nota
de tall que facilitarà la meva entrada,
o no, a la universitat.
Quins entrebancs et penses que tro-
baràs en arribar a la universitat? El
primer any d’universitat serà el més
difícil. Penso que els entrebancs que
trobaré seran de caire adaptatiu: el
ritme de les classes, l’organització
dels exàmens i treballs, i les relacions
amb nous companys i professors.
Una altra dificultat serà anar a estu-
diar lluny de casa, ja que el col·legi on
he anat sempre és molt a prop de
casa meva. De tota manera, com a
qualsevol estudiant, l’entrebanc més
gran serà, si es donés el cas, suspen-
dre.
Vols anar a la universitat? Sempre he
pensat anar a la universitat per formar-
me correctament. Després d’aquests
anys al col·legi, veig que aquest objec-
tiu es pot aconseguir amb esforç i de-
dicació. D’aquesta manera es podran
complir els desitjos que des de fa tant
de temps compartim la meva família i
jo.
Tens clar el teu futur acadèmic? Tinc
clar quines són les meves capacitats i
sé que puc estudiar una carrera univer-
sitària, però no tinc clar quina. Quan
vaig començar el batxillerat d’huma-
nitats i ciències socials ja dubtava.
Doncs bé, ara sóc als últims mesos del
batxillerat i encara dubto. A la selecti-
vitat m’examinaré de les dues vies, la
qual cosa m’eixamplarà la tria definiti-
va.
Com faràs la tria d’estudis universi-
taris? Com decidiràs quina carrera
estudiar? Pots explicar els passos
que fas per fer la millor elecció? L’ei-
na que més utilitzo és Internet. Em
proporciona informació de totes les
Què en pensen?
43
Què et preocupa de la transició del
batxillerat a la universitat? Moltes
coses. Però principalment la forma
d’estudiar i la dificultat d’enllaçar els
conceptes apresos aquest any amb
el curs universitari.
Quins entrebancs et penses que tro-
baràs en arribar a la universitat?
Crec que, en primer lloc, tardaré uns
quants dies a acostumar-me al recin-
te universitari i al fet de canviar de re-
sidència.
Vols anar a la universitat? Sí, penso
que avui dia és molt important tenir
una carrera universitària.
Com faràs la tria d’estudis universi-
taris? Com decidiràs quina carrera
estudiar? Pots explicar els passos
que fas per fer la millor elecció? L’e-
lecció dels estudis universitaris és
molt difícil, i sense dubte és la deci-
sió més important que he pres fins
ara. Crec que el més important és es-
collir la carrera universitària en fun-
ció dels teus gustos. Tot i així, també
he tingut en compte les sortides pro-
fessionals que tenen les carreres que
m’interessen i, finalment, després de
sospesar tots aquests aspectes, he es-
collit els estudis més adients per a mi.
Saps que cada titulació et requerirà
uns coneixements previs per poder
cursar-la sense dificultats. De les car-
reres que t’interessen, ja tens infor-
mació sobre quins són aquests co-
neixements previs? Sí, i crec que és
un dels aspectes més importants que
cal tenir en compte per a l’elecció
dels estudis universitaris. Penso que
també és rellevant, a banda dels co-
neixements previs, tenir clar quin ti-
pus d’assignatures es cursaran al llarg
de la carrera i determinar si és real-
ment el que vols fer.
Saps quins professionals et poden
orientar i assessorar en la teva elec-
ció? Sí, sobretot el professorat, pel fet
de que és molt proper a mi. També,
evidentment, aquells professionals
que han fet els mateixos estudis uni-
versitaris que vols escollir.
La UB es va apropar al teu centre.
Vas aclarir els teus dubtes després
d’assistir a la xerrada que et van fer?
Aclarir tots els dubtes sobre aquest
tema és difícil, però trobo molt bé
que la universitat faci una xerrada in-
formativa. En el meu cas, em va que-
dar més clar el sistema d’estudis que
segueixen a la UB, així com el com-
plex sistema acadèmic actual (vies
d’accés, assignatures optatives, assig-
natures de lliure elecció, quines co-
ses cal fer, etc.). n
Jordi Soler2n de batxillerat científic. IES-SEP La Garrotxa d’Olot
carreres, i així vaig seleccionant les que
m’atreuen més. Una vegada feta
aquesta tria, comença el meu “treball
de recerca” personal. Demano consell
a persones properes a mi, com els pro-
fessors del col·legi o familiars, i esbri-
no quines són les sortides professio-
nals de la carrera.
Saps que cada titulació et requerirà
uns coneixements previs per poder
cursar-la sense dificultats. De les car-
reres que t’interessen, ja tens infor-
mació sobre quins són aquests co-
neixements previs?
Malgrat que els coneixements previs
són importants per cursar uns estudis
universitaris, no crec que el fet de no
tenir-ne ho impossibiliti. No obstant
això, abans de fer la tria definitiva, con-
sultaré quin és el programa d’estudis
de cada carrera que m’interessi per tal
de reforçar els continguts que més ne-
cessiti.
Saps quins professionals et poden
orientar i assessorar en la teva elec-
ció?
Els professionals que estan més a prop
són els professors del col·legi. Però
també m’interessa conèixer l’opinió
de gent que hagi estudiat i/o treballi
en el mateix. L’assessorament de l’e-
quip psicopedagògic del centre pot
servir-me.
La UB es va apropar al teu centre. Vas
aclarir els teus dubtes després d’as-
sistir a la xerrada que et van fer?
Molts dels dubtes que tenia, sí. Però
sempre queden aspectes més perso-
nals que no pots aclarir en una xerra-
da per a tothom ni en un torn de pre-
guntes de caire general. n
Un bon coneixement de la
llengua et donarà un plus de
qualitat; no t’ho deixis perdre:
t’oferim una base de dades
terminològica universitària,
cursos de redacció científica,
d’aprenentatge simultani de
llengües romàniques i de tec-
nologies de la informació i comunicació, però
també participaràs en revistes, premis i jocs lingüís-
tics, una gimcana per la llengua, etc.
Vés a www.ub.edu/xdl
I, si ets de fora de Catalunya i no entens el català,
no et preocupis i participa en el
Aprofita tots els recursos que
t’oferim perquè el català no
sigui un problema:
cursos de català intensius i
gratuïts abans de començar les
classes, sessions informatives,
tutories de suport lingüístic, borsa d’intercanvi de
conversa, guies de conversa universitària multilin-
gües, vocabularis bàsics d’especialitat i moltes altres
coses que pots consultar a www.ub.edu/slc
PROGRAMA D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC
Jornades
45
Les Jornades de Portes Obertes són una activitat informativa que organitzen molts dels centres
de la nostra Universitat per apropar-se als estudiants de secundària. La finalitat d’aquestes Jor-
nades és proporcionar als futurs estudiants una visió global dels ensenyaments que s’impartei-
xen al centre, de les sortides professionals i dels serveis i instal·lacions dels quals gaudeixen els
seus estudiants. Aquí tens les dates ja confirmades:
CONSULTA LA INFORMACIÓ ACTUALITZADA A: www.ub.edu/csecundaria/espaiub
nnnnFACULTAT DE BELLES ARTS:
4 d’abril, 12.00 h, sala d’actes
nnnn FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMEN-
TACIÓ:
19 d’abril, 12.00-13.30 h i 17.00-18.00 h, aula 309
nnnnFACULTAT DE BIOLOGIA:
21 d’abril, pendents de confirmar hora i sala
nnnnFACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESA-
RIALS: 5 d’abril, 12.00-13.45 h
nnnnEU D’ESTUDIS EMPRESARIALS:
4 d’abril, 11.00 h, Aula Magna
nnnnFACULTAT DE DRET:
20 d’abril, 10.00-14.00 h, Saló de Graus
nnnnFACULTAT DE FILOLOGIA:
27 d’abril, 9.30-12.30 h, Aula Capella
nnnnFACULTAT DE FILOSOFIA:
19 d’abril, 12.00 h i 19.00 h, Saló de Graus
nnnnFACULTAT DE FÍSICA:
7 de febrer
nnnnFACULTAT DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT:
26 d’abril, 10.00-12.30 h, Sala de Graus
nnnnFACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA:
26 d’abril, 11.00 h, Saló de Graus
nnnnEU D’INFERMERIA:
Ens. d’Infermeria: 30 de març, 13.00 h, aula 208
Ens. de Podologia: 25 d’abril, 10.00 h, aula 013
nnnnFACULTAT DE MATEMÀTIQUES:
27 d’abril, 10.15-13.00 h, Aula Magna
nnnnFACULTAT DE MEDICINA:
21 d’abril, 9.00-14.00 h, aula 1, Edifici Casanova
nnnnFACULTAT D’ODONTOLOGIA:
25 d’abril, 11.00 h, aula 208
nnnnFACULTAT DE PEDAGOGIA:
4 de maig, 11.00 h i 18.00 h, Edifici Teatre
nnnnFACULTAT DE PSICOLOGIA:
20 d’abril, 9.30-14.00 h, Aula Antoni Caparrós
CENTRES ADSCRITS
nnnnCES DE NUTRICIÓ I DIETÈTICA:
19 d’abril i 23 de maig, 12.00 i 16.30 h (seu del CES-
NID)
nnnnES DE CINEMA I AUDIOVISUALS:
21 d’abril, 17.00 h, Aula Néstor Almendros
nnnnES DE RELACIONS PÚBLIQUES:
19 d’abril, 11.30 h, i 20 d’abril, 17.30 h
nnnnEU D’HOTELERIA I TURISME - CETT:
1 d’abril, 9.30-14.00 h
nnnnEU D’INFERMERIA SANT JOAN DE DÉU:
24 i 26 d’abril, 10.00 h i 15.00 h, Edifici Docent
nnnnEU D’INFERMERIA SANTA MADRONA:
18 d’abril, 16.00 h, aula B
nnnn INEFC: 26 d’abril, 11.00 h, sala d’actes
Jornades de Portes Obertes 2006
Jornades de Portes Obertes 2006
46
A LA FACULTAT DE FÍSICA
ELS EXPERIMENTS DE FÍSICA:
Més de quatre-cents alumnes dels cen-
tres de batxillerat han realitzat una sèrie
d’experiments innovadors relacionats
amb les noves tecnologies i materials en
l’edició d’aquest any. Els alumnes, distri-
buïts en grups reduïts, han manipulat di-
rectament els materials seguint les indi-
cacions dels professors monitors. Durant
més de tres hores, es fan un seguit d’ac-
tivitats, que estan dividides en quatre ex-
periències. Aquest any han estat les se-
güents:
nnnn Nous materials
nnnn Llum invisible
nnnn Làser i holografia
nnnn Observem el Sol i la seva influència
en el clima
A la pàgina web www.ub.edu/csecunda-
ria/espaiub/Alumnes/fisica_exp.php, po-
deu trobar-hi la informació i les imatges
d’aquesta edició. Penseu que les places
són limitades!
A LA FACULTAT DE GEOLOGIALES EXCURSIONS GEOLÒGIQUES:
La Facultat de Geologia organitza un con-
junt d’excursions geològiques que sempre
han tingut molt d’èxit i que es reparteixen
durant tot el curs. Les excursions es fan amb
els professors de batxillerat i els seus alum-
nes, i es visiten llocs com ara els següents:
nnnn Serra de Collserola
nnnn L’aqüífer del Garraf
nnnn Muntanya de sal de Cardona
nnnn Delta de l’Ebre
nnnn Les empremtes de les antigues gla-
ceres del massís del Carlit
nnnn La mineria a les comarques tarrago-
nines
nnnn Els conglomerats de Gandesa - Hor-
ta de Sant Joan
nnnn Estany de Banyoles
nnnn Les esllavissades a l’àrea de la Coma
nnnn La depressió del Vallès-Penedès
nnnn La geologia a prop del teu centre
Activitatsper a l’alumnat de secundària
INFLEM UN GLOBUS SONDA.
LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA
Activitats
47
A LA FACULTAT DEMATEMÀTIQUESSota el lema UBICA’T a Mates, la Facultat
de Matemàtiques proposa un seguit d’ac-
tivitats adreçades als estudiants dels cen-
tres de batxillerat.
MATEFEST , INFOFEST
Cada any, els alumnes dels ensenyaments
de Matemàtiques i d’ETIS (Enginyeria
Tècnica Informàtica de Sistemes) organit-
zen la Matefest, una festa en què el més
important no és la música, sinó els jocs, les
proves i les qüestions matemàtiques.
I també les interioritats de la informàtica,
dels aparells i dels programes...
Hi esteu tots convidats!
XERRADES-TALLER
Dirigides als alumnes de batxillerat de la
via cientificotècnica, les xerrades han aple-
gat aquest any grups d’alumnes amb dos
temes com: “Estadístiques curioses” i
“Teoria de jocs no cooperatius.”
TREBALLS DE RECERCA
Els professors de la Facultat de
Matemàtiques ofereixen la seva ajuda i els
seus coneixements per donar suport als
treball de recerca de batxillerat, tant a
tutors com a alumnes que vulguin realitzar
un treball en l’àmbit de les matemàtiques.
Per a qualsevol dubte o suggeriment, o si
voleu més informació sobre les activitats
de Matemàtiques, podeu consultar
www.ub.edu/csecundaria/ubicat/
ANIMEU-VOS IENGRESQUEUELS VOSTRES
PROFESSORS!!LA FACULTAT DEMATEMÀTIQUES
A LA FACULTAT DE QUÍMICA
FEM QUÍMICA AL LABORATORI:
Aquest any 2006, són més de mil alum-
nes els que s’han inscrit a l’activitat “Fem
química al laboratori”.
Les jornades van adreçades als alumnes
de 1r i 2n de batxillerat (modalitats de
Tecnologia i de Ciències de la Naturale-
sa i de la Salut) que cursin química.
L’activitat s’estructura en sessions molt
participatives i experiments en laborato-
ri, com ara les següents:
nnnn Fem reaccions a petita escala
nnnn El racó del fred
nnnn Aigua dura, aigua blana
nnnn Destil·la que destil·laràs
nnnn Identifiquem analgèsics
nnnn L’experiència de l’any
La UB és la universitat líder en productivitatcientífica a tot l’Estat espanyolLa UB és l’única universitat catalana que figura en un ràn-quing amb les dues-centes millors universitats de tot elmón i les cent millors de l’àmbit europeu*
* Dades de l’informe Academic Ranking of World Universities 2005,publicat per l’Institute of Higher Education de la Xangai Jiao TongUniversity
Algunes dades de l’any 2004 d’activitat de recerca:• Més del 50% del professorat integrat en projectes
d’R+D competitius• 193 grups de recerca consolidats• Setanta-una xarxes temàtiques• Trenta centres de recerca• Cinc instituts universitaris• Més de mil becaris• 2.324 publicacions científiques• Ingressos per recerca: 53.156 milers d’euros
UB Recerca
Ensenyaments
49
Ensenyaments que s’imparteixen a la UBÀrea de Ciències Humanes i Socials
Àrea de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSAntropologia Social i Cultural 2n cicle Llicenciatura HomologatArqueologia 2n cicle Graduat superior PropiBelles Arts 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,89 7,2Filologia Alemanya 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Anglesa 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Àrab 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Catalana 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Clàssica 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Eslava 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Francesa 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Gallega 2n cicle Llicenciatura HomologatFilologia Hebrea 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Hispànica 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Filologia Italiana 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilologia Portuguesa 2n cicle Llicenciatura HomologatFilologia Romànica 1r i 2n cicles Llicenciatura HomologatFilosofia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Geografia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Història 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Història de l’Art 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,29 5Lingüística 2n cicle Llicenciatura HomologatTeoria de la Literatura 2n cicle Llicenciatura Homologati Literatura Comparada
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSS
Administració i Direcció d’Empreses 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,32/5 (febrer)
Ciències Actuarials i Financeres 2n cicle Llicenciatura HomologatCiències del Treball 2n cicle Llicenciatura HomologatCiències Empresarials 1r cicle Diplomatura Homologat 5,23 6,73Ciències Polítiques i de l’Administració 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,38Criminologia 2n cicle Llicenciatura HomologatCriminologia i Política Criminal 1r cicle Graduat Propi 5,52 6,08Dret 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Economia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,34Estadística 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5
Ensenyaments
50
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSEstudis Immobiliaris i de la Construcció 1r cicle Graduat Propi 5 5Gestió i Administració Pública 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5Investigació i Tècniques de Mercat 2n cicle Llicenciatura HomologatInvestigació Privada 1r cicle Graduat Propi 5 5Relacions Laborals 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5Sociologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,4 5Tributari i Comptable 1r cicle Graduat Propi 5 5
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSBiologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,33Bioquímica 2n cicle Llicenciatura HomologatCiències Ambientals 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,68Enginyeria de Materials 2n cicle Enginyeria Superior Compartit homol.Enginyeria Electrònica 2n cicle Enginyeria Superior HomologatEnginyeria Geològica 1r i 2n cicles Enginyeria Superior Compartit homol. 5Enginyeria Química 1r i 2n cicles Enginyeria Superior Compartit homol. 5,73Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes 1r cicle Enginyeria Tècnica Homologat 5,76 7,04Física 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Geologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5 5Matemàtiques 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5Química 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,17
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSBiblioteconomia i Documentació 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5Comunicació Audiovisual 2n cicle Llicenciatura HomologatDocumentació 2n cicle Llicenciatura HomologatEducació Social 1r cicle Diplomatura Homologat 6,22 6,99Formació a les Organitzacions 2n cicle Graduat superior PropiMestre - Educació Especial 1r cicle Diplomatura Homologat 6,28 8,01Mestre - Educació Física 1r cicle Diplomatura Homologat 6,26 7,97Mestre - Educació Infantil 1r cicle Diplomatura Homologat 6,62 8,51Mestre - Educació Musical 1r cicle Diplomatura Homologat 5,75 6,48Mestre - Educació Primària 1r cicle Diplomatura Homologat 6,32 8,07Mestre - Llengua Estrangera 1r cicle Diplomatura Homologat 6,12 7,21Pedagogia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 5,57 7,19Pedagogia Social 2n cicle Graduat superior PropiPsicopedagogia 2n cicle Llicenciatura HomologatTreball Social 1r cicle Diplomatura Homologat 5,74 7,64
Àrea de Ciències Experimentals i Matemàtiques
Àrea de Ciències de l’Educació
Ensenyaments
51
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSCiència i Tecnologia dels Aliments 2n cicle Llicenciatura Compartit homol.Farmàcia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,58Infermeria 1r cicle Diplomatura Homologat 6,53 8,5
5,55 (febrer) 7,82 (febrer)
Medicina 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 8,14 5Odontologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 7,36Podologia 1r cicle Diplomatura Homologat 5,85 7,67Psicologia 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,13 7,15
NNoottaa ddee ttaallll jjuulliiooll 22000055
EEnnsseennyyaammeenntt CCiiccllee TTiittuullaacciióó TTiippuuss ddee ttííttooll PPAAUU CCFFGGSSCiències de l’Activitat Físicai l’Esport (INEFC) 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,3 8,33Cinema i Audiovisuals (ESCAC) 1r i 2n cicles Graduat superior Propi 5 6,85Infermeria (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu) 1r cicle Diplomatura Homologat 5,22 7,2Infermeria (EU d’Infermeria Santa Madrona) 1r cicle Diplomatura Homologat 5,52 7,17Nutrició Humana i Dietètica (CESNID) 1r cicle Diplomatura Homologat 5,66 6,59Prevenció de Riscos Laborals 2n cicle Graduat superior Compartit propiPublicitat i Relacions Públiques (ES de Relacions Públiques) 1r i 2n cicles Llicenciatura Homologat 6,93 7,13Turisme (EU d’Hoteleria i Turisme - CETT) 1r cicle Diplomatura Homologat 5 5
Centres adscrits
Àrea de Ciències de la Salut
CCoonnssuullttaa ttoottaa llaa iinnffoorrmmaacciióó ddeellss eennsseennyyaammeennttss ddee llaa UUBB aa:: wwwwww..uubb..eedduu//aaccaadd//pprriimmeerriisseeggoonn..hhttmm
La formació continuada, una necessitat
MÀSTERS I POSTGRAUS DEL GRUP UBwww.ub.eduPenses que la formació és important?...Nosaltres, sí.
I després, què?Completar la formació amb un màster o un postgrau és avui unanecessitat, tant per especialitzar-se en acabar els estudis, comper reciclar els coneixements professionals.
La Universitat de Barcelona i les entitats del Grup UB ofereixen,en conjunt, el ventall més ampli i flexible de màsters i postgraus,en programes presencials i a distància.
Directori
52
Escola Universitària d’Estudis EmpresarialsAv. Diagonal, 696. 08034 Barcelona
Tel.: 934 024 464- Fax: 934 024 473
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/empresarials/
Escola Universitària d’InfermeriaFeixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern. 08907
l’Hospitalet de Llobregat
Tel.: 934 024 292 - Fax: 934 024 216
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/infermeria
Facultat de Belles ArtsPau Gargallo, 4. 08028 Barcelona
Tel.: 934 034 055 - Fax: 934 034 056
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/bbaasec/index.htm
Facultat de Biblioteconomia iDocumentacióMelcior del Palau, 140. 08014 Barcelona
Tel.: 934 035 770 - Fax: 934 035 772
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/biblio/
Facultat de BiologiaAv. Diagonal, 645
08028 Barcelona
Tel.: 934 021 086 - Fax: 933 307 157
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/biologia/
Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsAv. Diagonal, 690
08034 Barcelona
Tel.: 934 024 301- Fax: 934 021 989
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/economiq/
Directori de centres de la UB:
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
CCiièènncciieess EEmmpprreessaarriiaallss
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
IInnffeerrmmeerriiaa
PPooddoollooggiiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
BBeelllleess AArrttss
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
BBiibblliiootteeccoonnoommiiaa ii DDooccuummeennttaacciióó
DDooccuummeennttaacciióó
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
BBiioollooggiiaa
BBiiooqquuíímmiiccaa
CCiièènncciieess AAmmbbiieennttaallss
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
AAddmmiinniissttrraacciióó ii DDiirreecccciióó dd’’EEmmpprreesseess
CCiièènncciieess AAccttuuaarriiaallss ii FFiinnaanncceerreess
EEccoonnoommiiaa
EEssttaaddííssttiiccaa
EEssttuuddiiss IImmmmoobbiilliiaarriiss ii ddee llaa CCoonnssttrruucccciióó
IInnvveessttiiggaacciióó ii TTèèccnniiqquueess ddee MMeerrccaatt
SSoocciioollooggiiaa
TTrriibbuuttaarrii ii CCoommppttaabbllee
Directori
53
Facultat de DretAv. Diagonal, 684
08034 Barcelona
Tel.: 934 024 346 - Fax: 934 024 354
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/facdt/
FFaaccuullttaatt ddee DDrreett -- RReellaacciioonnss LLaabboorraallss
Ortigosa, 2
08003 Barcelona
Tel.: 934 039 310 - Fax: 934 039 312
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/facdt/
Facultat de FarmàciaAv. Joan XXIII, s/n
08028 Barcelona
Tel.: 934 021 314 - Fax: 934 035 884
A/e: [email protected]
URL: http://www.farmacia.ub.es
Facultat de FilologiaGran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
Tel.: 934 035 583 - Fax: 934 035 596
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/facfil/
Facultat de FilosofiaBaldiri Reixac, s/n. 08028Barcelona
Tel.: 934 409 200 - Fax: 934 498 510
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.es/filosof/
Facultat de FísicaAv. Diagonal, 647. 08028Barcelona
Tel.: 934 021 116 - Fax:934 021 118
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/fisica/
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
CCiièènncciieess PPoollííttiiqquueess ii ddee ll’’AAddmmiinniissttrraacciióó
CCrriimmiinnoollooggiiaa
CCrriimmiinnoollooggiiaa ii PPoollííttiiccaa CCrriimmiinnaall
DDrreett
GGeessttiióó ii AAddmmiinniissttrraacciióó PPúúbblliiccaa
IInnvveessttiiggaacciióó PPrriivvaaddaa
CCiièènncciieess ddeell TTrreebbaallll
RReellaacciioonnss LLaabboorraallss
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa ddeellss AAlliimmeennttss
FFaarrmmààcciiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
FFiilloossooffiiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
EEnnggiinnyyeerriiaa EElleeccttrròònniiccaa
FFííssiiccaa
FFiilloollooggiiaa AAlleemmaannyyaa
FFiilloollooggiiaa AAnngglleessaa
FFiilloollooggiiaa ÀÀrraabb
FFiilloollooggiiaa CCaattaallaannaa
FFiilloollooggiiaa CCllààssssiiccaa
FFiilloollooggiiaa EEssllaavvaa
FFiilloollooggiiaa FFrraanncceessaa
FFiilloollooggiiaa GGaalllleeggaa
FFiilloollooggiiaa HHeebbrreeaa
FFiilloollooggiiaa HHiissppàànniiccaa
FFiilloollooggiiaa IIttaalliiaannaa
FFiilloollooggiiaa PPoorrttuugguueessaa
FFiilloollooggiiaa RRoommàànniiccaa
LLiinnggüüííssttiiccaa
TTeeoorriiaa ddee llaa LLiitteerraattuurraa ii
LLiitteerraattuurraa CCoommppaarraaddaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
Directori
54
Facultat de Formació del ProfessoratPasseig Vall d’Hebron, Edifici Migdia
08035 Barcelona
Tel.: 934 035 120 - Fax: 934 035 121
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/ffpro/
Facultat de Geografia i HistòriaBaldiri Reixac, s/n. 08028Barcelona
Tel.: 933 333 466 - Fax:933 330 614
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/facgh/gh.htm
Facultat de GeologiaMartí i Franquès, s/n
08028 Barcelona
Tel.: 934 021 336 - Fax: 934 021 340
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/geologia/
Facultat de MatemàtiquesGran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
Tel.: 934 021 598 - Fax: 934 021 601
A/e: [email protected]
URL: http://www.mat.ub.edu/
Facultat de Medicina CCaammppuuss CCaassaannoovvaa
Casanova, 143
08036 Barcelona
Tel.: 934 035 251 - Fax: 934 035 254
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/medicina
CCaammppuuss BBeellllvviittggee
C/ Feixa Llarga, s/n
08907 l’Hospitalet de Llobregat
Tel.: 934 034 752 - Fax: 934 034 777
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.es/medicina/
CCoommuunniiccaacciióó AAuuddiioovvii--
ssuuaall
MMeessttrree -- EEdduu.. EEssppeecciiaall
MMeessttrree -- EEdduu.. FFííssiiccaa
MMeessttrree -- EEdduu.. IInnffaannttiill
MMeessttrree -- EEdduu.. MMuussiiccaall
MMeessttrree -- EEdduu.. PPrriimmààrriiaa
MMeessttrree -- LLlleenngguuaa
EEssttrraannggeerraa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
EEnnggiinnyyeerriiaa GGeeoollòòggiiccaa
GGeeoollooggiiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
EEnnggiinnyyeerriiaa TTèèccnniiccaa IInnffoorrmmààttiiccaa ddee SSiisstteemmeess
MMaatteemmààttiiqquueess
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
MMeeddiicciinnaa
AAnnttrrooppoollooggiiaa SSoocciiaall ii
CCuullttuurraall
AArrqquueeoollooggiiaa
GGeeooggrraaffiiaa
HHiissttòòrriiaa
HHiissttòòrriiaa ddee ll’’AArrtt
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
Directori
55
Facultat d’OdontologiaFeixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern
08907 l’Hospitalet de Llobregat
Tel.: 934 024 256 - Fax: 934 034 777
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/odontologia
Facultat de PedagogiaPasseig Vall d’Hebron, Edifici Migdia
08035 Barcelona
Tel.: 934 035 199 - Fax: 934 035 201
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/facpd/
FFaaccuullttaatt ddee PPeeddaaggooggiiaa -- TTrreebbaallll SSoocciiaall
Còrsega, 409. 08037 Barcelona
Tel.: 934 034 922 - Fax: 934 587 854
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/facpd/
Facultat de PsicologiaPg. Vall d’Hebron, 171, Edifici Ponent
08035 Barcelona
Tel.: 933 125 009 - Fax: 934 021 427
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/psicologia
Facultat de QuímicaMartí i Franquès, 1-11. 08028 Barcelona
Tel.: 934 021 200 - Fax: 934 111 492
A/e: [email protected]
URL: http://www.ub.edu/quimica/
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
OOddoonnttoollooggiiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
EEdduuccaacciióó SSoocciiaall
FFoorrmmaacciióó aa lleess OOrrggaanniittzzaacciioonnss
PPeeddaaggooggiiaa
PPeeddaaggooggiiaa SSoocciiaall
PPssiiccooppeeddaaggooggiiaa
TTrreebbaallll SSoocciiaall
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
PPssiiccoollooggiiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
EEnnggiinnyyeerriiaa ddee MMaatteerriiaallss
EEnnggiinnyyeerriiaa QQuuíímmiiccaa
QQuuíímmiiccaa
Centre d’Ensenyament Superior deNutrició i Dietètica (CESNID)Recinte Torribera, av. Prat de la Riba, 171
08921 Santa Coloma de Gramanet
Tel.: 934 680 721 - Fax: 934 680 690
A/e: [email protected]
URL: http://www.cesnid.es/
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
NNuuttrriicciióó HHuummaannaa ii DDiieettèèttiiccaa
Centres adscrits
Directori
56
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
CCiinneemmaa ii AAuuddiioovviissuuaallss
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
PPrreevveenncciióó ddee RRiissccooss LLaabboorraallss
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
PPuubblliicciittaatt ii RReellaacciioonnss PPúúbblliiqquueess
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
TTuurriissmmee
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
IInnffeerrmmeerriiaa
Escola Superior de Cinema i Audiovisualsde Catalunya (ESCAC)Colom, 84-90 - 08222 Terrassa
Tel.: 937 361 555 - Fax: 937 361 556
A/e: [email protected] URL: http://www.escac.es
Escola Superior de Prevenció de RiscosLaboralsDulcet, 2-10. 08034 Barcelona
Tel.: 932 804 542 - Fax: 932 803 642
A/e: [email protected]
URL: http://www.escuela-prevencion.com
Escola Superior de Relacions PúbliquesUrgell, 187, recinte de la Universitat Industrial
08036 Barcelona
Tel.: 933 215 462 - Fax: 934 100 402
A/e: [email protected] URL: http://www.esrp.net
Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme- CETTAv. Can Marcet, 36-38 - 08035 Barcelona
Tel.: 934 280 777 - Fax: 934 286 777
A/e: [email protected] URL: http://www.cett.es
Escola Universitària d’Infermeria Sant Joande DéuSanta Rosa, 39-57. 08950 Esplugues de Llobregat
Tel.: 932 800 949 - Fax: 936 006 112
A/e: [email protected]
URL: http://eui.hsjdbcn.org
Escola Universitària d’Infermeria SantaMadronaEscorial, 177. 08024 Barcelona
Tel.: 932 544 200 - Fax: 932 544 201
A/e: [email protected]
URL: http://www.fundacio.lacaixa.es/santamadrona
Institut Nacional d’Educació Física deCatalunya (INEFC)Av. de l’Estadi, s/n (Anella Olímpica)
08038 Barcelona
Tel.: 934 255 445 - Fax: 934 263 617
A/e: [email protected] URL: http://www.inefc.net
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
IInnffeerrmmeerriiaa
ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE:
CCiièènncciieess ddee ll’’AAccttiivviittaatt FFííssiiccaa ii ll’’EEssppoorrtt
Xifres
57
La UB en xifresEl curs 2004-2005
DDaaddeess bbààssiiqquueessEstudiants (1r i 2n cicles, doctorat i postgrau) 6622..330044Personal docent i investigador 44..551177 Personal d’administració i serveis 22..002255
Pressupost 22000055 (milers ‘) 331100..775511
Ingressos per recerca (milers ‘) 5533..115566 Superfície construïda (m2) 554477..333322 Campus 44 Centres (facultats i escoles) 2200Ensenyaments (homologats i propis) 7777 Departaments 110055 Programes de doctorat 9988 Dels quals, amb menció de qualitat del MEC 4488 Programes de postgrau 332277Cursos de formació continuada (les Heures) 333388Cursos de formació a distància (UB Virtual) 227733Tesis doctorals (22000033--0044) 448855Titulats de 1r i 2n cicles i doctorat (22000033--0044) 88..333399Centres Adscrits 99Fundacions 88Instituts de recerca 55Altres centres de recerca 3300
EEssttuuddiiaannttssEstudiants nous 1111..881133Estudiants de primer i segon cicles 5522..223388Estudiants equivalents temps complet (ETC) 3388..776655Estudiants de doctorat 33..114488Estudiants de postgrau 88..993333Estudiants de centres adscrits 44..882200 Estudiants de formació continuada (les Heures) 66..117711 Estudiants d’UB Virtual 2211..889900Estudiants estrangers en programes d’intercanvi 11..772266 Estudiants de l’Escola d’Idiomes Moderns 44..888855Estudiants d’Estudis Hispànics 44..110055Estudiants del Servei de Llengua Catalana 22..226600 Estudiants dels cursos d’estiu (els Juliols UB) 11..993333Estudiants de l’Institut de Ciències de l’Educació 1199..550088
Campus UB
58
1. Campus Plaça Universitatn Rectorat, Gerència i Serveis Generals
n Facultat de Filologia
n Facultat de Matemàtiques
2. Facultat de Medicina (Casanova)
3. Edifici Santsn Facultat de Biblioteconomia i Documentació
4. Campus de Bellvitgen EU d'Infermeria
n Facultat de Medicina (Bellvitge)
n Facultat d’Odontologia
5. Campus de la Diagonaln EU d'Estudis Empresarials
n Facultat de Dret
n Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
6. Campus de la Diagonaln Facultat de Belles Arts
n Facultat de Biologia
n Facultat de Farmàcia
n Facultat de Filosofia
n Facultat de Física
n Facultat de Geografia i Història
n Facultat de Geologia
n Facultat de Química
Campus UB
59
7 Instal·lacions esportives universitàries
8. Campus Mundetn Facultat de Formació del Professorat
n Facultat de Pedagogia
n Facultat de Psicologia
Centres adscritsA. ES de Prevenció de Riscos LaboralsB. ES de Relacions PúbliquesC. EU d’Infermeria Santa MadronaD. EU d’Hoteleria i Turisme CETTE. Institut Nacional d’Educació Física de Catalu-
nya (INEFC)F. Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició
i Dietètica CESNID -Sta. Coloma de GramenetG. ES de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
(ESCAC) - TerrassaH. EU d’Infermeria Sant Joan de Déu - Esplugues
de Llobregat