Tras el Congreso de Laicos celebra-do en Madrid el pasado febrero 2020, las principales actividades

llevadas a cabo giraron en torno a 4 temas: “Primer Anuncio”, “Acompañamiento”, “Procesos Formativos” y “Presencia en la Vida Pública”, estructurado en 3 aparta-dos: una ponencia conceptual y contex-tual sobre cada tema, unos testimonios complementarios, y unos grupos de reflexión para debatir y responder 3 pre-guntas clave: ¿qué actitudes convertir? ¿qué procesos activar? y ¿qué proyectos proponer? Sabemos que las Cofradías constituyen una realidad de ricos y variados matices según la manera de expresar la religiosi-dad y especialmente según su ámbito geográfico; pues no es lo mismo una Procesión en Castilla, en Andalucía o en el Levante. Y sin embargo, en todas ellas hay algo indescriptible y profundo que consti-tuye un denominador común, y es ese sentimiento de piedad inherente a las personas que lo viven y celebran. El título de esta semana se incardina dentro del primero de los cuatro itinera-rios antes reseñados (Primer Anuncio), versando la Ponencia precisamente sobre el “Primer Anuncio en las Cofradías”. En dicha Ponencia se habló de que ese primer Anuncio va dirigido a aquellas per-sonas que llegan a las Cofradías atraídas por motivos distintos a la Fe (por tradi-ción familiar, por folclore...) y que en muchos casos no han experimentado un encuentro personal con Cristo. Y en esos supuestos, los responsables de comunicar este Primer Anuncio han de hacerlo de

manera sencilla, pausada, adaptándose a cada persona y situación, en pequeñas dosis, para que quienes se acerquen o pretendan integrarse no tengan la impre-sión de ser evaluados. Y esa experiencia de “anunciar” pero a la vez escuchar y ser empático no sólo es satisfactoria para la persona a la cual se dirige (pues así com-plementa los aspectos de cultura o folclo-re con el de la Fe) sino también gratifican-te para quien facilita este primer encuen-tro. Aunque ello, recordemos, no es fácil llevarlo a cabo pues es preciso que nos creamos capaces y comprometidos, que rompamos tendencias secularistas hoy día existentes, que perviva el deseo de una participación amplia en todos los senti-dos, que se valore el papel desempeñado por las Cofradías fomentando la Religiosidad Popular, que aquéllas se inte-gren en los estamentos diocesanos, y que perdamos la vergüenza de hablar de Cristo, todo ello aderezado con una mayor formación laical. Siguiendo, pues, el esquema indicado al inicio, y respondiendo las 3 preguntas clave, podríamos resumir dicha Ponencia indicando:1. ¿Qué actitudes convertir?: -Escuchar y ser empático; -Acercamiento; -Integración Cofradías en estamentos eclesiales; -Valoración de las Cofradías.2. ¿Qué procesos activar?: -Acogida; -Formación espiritual; -Sinodalidad; -Protagonismo laicos.3. ¿Qué proyectos proponer?: -Celebración de la Fe; -Plan de acogida personal; -Acción formativa.

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1981 - Any XXXIX - 19 juliol 2020

full

Congrés de Laics

La religiosidad populary sus implicaciones pastorales

Congrés de Laics

Miquel Ballester

No fueron tus catequistas “oficiales”, esos que, desgraciadamente, se desvanecieron en tu memoria con

el inexorable paso del tiempo. Pero sí los primeros, espléndidos: tus padres. La esca-lera que conducía al primer piso en el que vivíais estaba presidida por un crucifijo. De pequeño, al contemplarlo, sin entender la significación de tanto dolor, te conmovía la imagen de aquel hombre doliente cuya mirada irradiaba ternura, compasión, amor, perdón… Tu padre, cristiano convencido, te lo fue explicando a lo largo de tu infancia y juventud, con las densidades propias de cada una de tus edades. Y, cuando algún problema ensombrecía tu presente, él te sentaba sobre sus rodillas y te leía y expli-caba algún luminoso pasaje evangélico y salvador. ¡Magnífico sembrador! A ellos les agradeces haberte educado en tus convic-ciones sin las que difícilmente concebirías hoy tu existencia, así como el que te hubie-ran bautizado, haciéndote así miembro de la gran familia cristiana… A ellos les debes tanto.

Tu madre, por su parte, como probable fruto de las precariedades de la guerra y de la posguerra, se santiguaba cada vez que hacía la compra, en acción de gracias. Y lo siguió haciendo hasta que la muerte cerce-nó la lección muda y espléndida. Tú, recor-dándola, haces hoy otro tanto cada vez que llenas la nevera. Eran gestos sencillos, pala-bras espléndidas, ejemplos diarios que, sumándose, se mudaban en la mejor de las catequesis.

¡Padres, no les neguéis a vuestros hijos el tesoro de esa educación!

Gracias, Lluís; gracias, Antònia, por haberme dado el don de la fe… Por habérmelo, pues, dado todo.

Juan Luis Hernández

PRIMEROS CATEQUISTAS

Pensaments

Foto: Tolo Frau

Pàgina 2 Full Dominical

Com diumenge passat, també la litúr-gia d’aquest diumenge ens presenta tres paràboles de l’evangeli de

Mateu.La primera paràbola és la paràbola del

jull. Diumenge passat llegíem la paràbola del sembrador en la qual els oients eren el ter-reny, bo o no tant bo, que rebia la bona llavor. En el relat d’avui el “terreny sembrat” és el món sencer. I no hi ha estat sembrada només llavor bona sinó que algú (l’enemic) hi ha sem-brat també llavor dolenta (el jull). Així és el nostre món: amb molta llavor bona, i també amb llavor dolenta. El propietari del camp rebutja la proposta de “arrencar” el jull. Abans de la collita final ningú no pot separar el jull del blat, ningú no pot arrencar l’un sense arrencar

també l’altre, perquè les seves arrels estan imbricades.

La segona paràbola que ens presenta l’evan-geli és la paràbola del gra de mostassa. D’acord amb les profecies, s’esperava el resta-bliment del “Poble de Déu” per obra del Messies, considerant-lo com un “rebrot de Cedre del Líban” (Ez 17,23). Aquets cedres eren famosos per la seva grandària i majestuo-sitat. En canvi Jesús no compara el Regne de Déu amb un “cedre” sinó amb la “mostassa”, un arbust que surt de la més petita de totes les llavors, als horts hi feia més nosa que servei, perquè no dóna fruits. En realitat nomes servia per acollir els petits ocellets que es mouen entre els horts! Així és el Regne de Déu!

La tercera paràbola que hi trobem al text

de Mateu d’avui és la paràbola del llevat. Resulta sorprenent que Jesús compari el Regne del cel amb el llevat que una dona “amaga” dintre una quantitat considerable de farina (pel poble jueu el llevat és considerat un agent de corrupció), però la força del llevat és “transformadora”. Hi ha coses que quan “fer-menten” es fan malbé; però n’hi ha d’altres que es fan millors. El pa, per menjar-lo, la dona hi posa llevat, i espera que tota la massa fermenti.

El Regne de Déu no s’imposa; s’ofereix, convivim amb qui podria semblar que són “ciutadans del Maligne”; però... potser, allò que sembla jull, és una altra classe de blat... potser aquells que semblen inútils serveixen per acollir els ocells del cel...

Diumenge XVI de Durant l’Anyla paraulade Déu

Cicle A

Lectura del llibre de la Saviesa 12, 13. 16-19 Fora de vós no hi cap Déu que vetli sobre tothom, i a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostrau només la vostra força si qualcú no creu que ho podeu tot, o bé quan humiliau aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós que disposau de la força, sou moderat en les sentències i ens governau amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justs han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que donau l’ocasió de penedir-se dels pecats.Salm responsorial 85R: Senyor, vós sou indul-gent i bo.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

8, 26-27 Germans: És l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra flaque-sa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal,

però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és l’afany de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

13, 24-30 En aquell temps Jesús proposà a la gent aquesta paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor en el seu camp, però a la nit, mentre dor-mia, vingué el seu enemic, sem-brà jull enmig del blat, i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a veure l’amo i li digueren: ¿No era bona la llavor que vau sembrar en el vostre camp? ¿Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els res-pongué: Això ho ha fet qualcú que em vol mal. Els mossos li digueren: ¿Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho faceu: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixau que cresquin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: Colliu primer el jull i feis-ne feixos per cre-mar-lo; després colliu el blat i portau-lo al meu graner.”

Lectura del libro de la Sabiduría 12, 13. 16-19Fuera de ti, no hay otro dios al cuidado de todo, a quien ten-gas que demostrar que no juzgas injustamente. Porque tu fuerza es el principio de la justicia, y tu señorío sobre todo te hace ser indulgente con todos. Despliegas tu fuer-za ante el que no cree en tu poder perfecto y confundes la osadía de los que lo conocen. Pero tú, dueño del poder, juz-gas con moderación y nos gobiernas con mucha indul-gencia, porque haces uso de tu poder cuando quieres. Actuando así, enseñaste a tu pueblo que el justo debe ser humano, y diste a tus hijos una buena esperanza, pues conce-des el arrepentimiento a los pecadores.

Salmo responsorial 85R: Tú, Señor, eres bueno y clemente.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 8, 26-27Hermanos: El Espíritu acude en ayuda de nuestra debilidad, pues nosotros no sabemos pedir como conviene; pero el Espíritu mismo intercede por nosotros con gemidos inefa-

bles. Y el que escruta los cora-zones sabe cuál es el deseo del Espíritu, y que su interce-sión por los santos es según Dios.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo 13, 24-30En aquel tiempo, Jesús propu-so otra parábola a la gente diciendo: «El reino de los cie-los se parece a un hombre que sembró buena semilla en su campo; pero, mientras los hombres dormían, un enemigo fue y sembró cizaña en medio del trigo y se marchó. Cuando empezaba a verdear y se for-maba la espiga apareció tam-bién la cizaña. Entonces fue-ron los criados a decirle al amo: “Señor, ¿no sembraste buena semilla en tu campo? ¿De dónde sale la cizaña?” Él les dijo: “Un enemigo lo ha hecho”. Los criados le pregun-taron: “¿Quieres que vayamos a arrancarla?” Pero él les res-pondió: “No, que, al recoger la cizaña podéis arrancar tam-bién el trigo. Dejadlos crecer juntos hasta la siega y, cuando llegue la siega, diré a los sega-dores: arrancad primero la cizaña y atadla en gavillas para quemarla, y el trigo almace-nadlo en mi granero”».

Qui tengui orelles, que escolti! (II)

evangeli i vida

Vicent Llabrés

Full Dominical Pàgina 3

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIASalms de la 4a Setmana:

Dg.19, XVI de Durant l’Any: Sa 12, 13. 16-19 / Sal 85 / Rm 8, 26-27 / Mt 13, 24-43.

Dl. 20, Fèria: Mi 6, 1-4. 6-8 / Sal 49 / Mt 12, 38-42.

Dt. 21, Fèria: Mi 7, 14-15. 18-20 / Sal 84 / Mt 12, 46-50.

Dc. 22, Santa Maria Magdalena (F): Ct 3, 1-4a o bé: 2Co 5, 14-17 / Sal 62 / Jo 20, 1. 11-18.

Dj. 23, Santa Brígida, religiosa. Patrona d’Europa (F): Ga 2, 19-20 / Sal 33 / Jo 15, 1-8.

Dv.24, Fèria: Jr 3, 14-17 / Sal Jr 31 / Mt 13, 18-23.

Ds.25, Sant Jaume, apòstol. Patró d’Espanya (S): Fets 4, 33; 5, 12. 27-33; 12, 2 / Sal 66 / 2C 4, 7-15 / Mt 20, 20-28.

Dg. 26, XVII de Durant l’Any: 1R 3, 5. 7-12 / Sal 118 / Rm 8, 28-30 / Mt 13, 44-52.

En un documento del año 1290 se menciona en Ciutadella la existencia de

unes cases de Sant Jordi, en lo cual sin duda se hace mención de una resi-dencia de la orden militar de Alama, la cual ya poseía en Toraixa una finca rústica concedida por Alfonso III de Aragón. En una clave de bóveda de la iglesia mayor no falta la represen-tación de San Jorge montando a caballo y que en defensa de una joven vence al dragón maligno, al que atraviesa con su lanza.

La devoción al mártir san Jorge y la labor en defensa de los oprimi-dos configuraban los principios básicos de la institución de la caballería en la

cual estaban muy arraigados ciertos aspectos propios del idealismo de la Cristiandad medieval. Ramón Llull mira-

ba la caballería como una institu-ción muy conveniente, como un correctivo a la desmesura o arbi-trariedad que con frecuencia se instalaba en el poder constituido, de manera que el buen caballero se ponga al servicio y dé protec-ción a los sectores más débiles de la sociedad, y lo expresaba así: Faltó en el mundo la caridad, lealtad, justi-cia y verdad; empezó la enemistad, deslealtad, injuria y falsedad; y de esto se originó error y perturbación en el pueblo de Dios, que fue criado para que los hombres amasen, cono-ciesen honrasen, sirviesen y temiesen

a Dios (Llibre del Ordre de Cavalleria, 1, Versión castellana antigua).

San Jorge, victorioso adalid de la caballeríaGuillermo Pons Pons

Catedral de Menorca.Foto: Toni Barber

Iconografía en claves de bóveda (5)

Missa funeral per les víctimes de la Covid-19

Funeral diocesà per les víctimes de la Covid-19. Dissabte 25 de juliol a les 12 h, presidit pel bisbe Mons. Francesc a la Santa Església Catedral Basílica de Menorca. Es convida a tot el poble de Déu i, molt especialment, als familiars dels difunts.

Ajuda’ns a ajudarPodeu deixar productes i aliments a les cistelles solidàries dels supermercats. Després, des de les parròquies, seran entregats a les persones i famílies més vulnerables. #CadaGestCompta.

Pregària missioneraEs celebrarà el proper dimecres 5 d’agost, a les 20 h, al Santuari del Toro. Servei d’autobusos disponible (anada i tornada). En acabar la pregària, tornada cap als diferents pobles. Per inscriure’s contactar amb el Bisbat al 971 380 343 (horari de 8 a 15 h). Inscripció oberta fi ns al 3 d’agost.

Agenda

Les trobades sem-pre són impor-tants per enfortir

els llaços d’una comunitat, per seguir aprenent i cele-brar junts la Paraula de Déu. Són importants amb la família, els amics, entre els catequistes, preveres, seminaristes... Així ho van fer els nostres seminaristes després del temps de confinament, amb un retrobament per conviure uns dies, una oportunitat que, sens dubte, els va mostrar la importància que té la comunitat i el con-viure amb els germans. En paraules del seminarista Jaume Llabrés, “sentim que no vivim un camí individual, sinó que estem acompanyats tant pels formadors com pels nostres com-panys amics”. Són importants 3 elements en el camí de la formació: l’estudi, l’oració i la comunitat.

Van ser uns dies molt aprofitats i enriquidors, en els quals també van aprendre molt dels preveres i de la seva vida i labor a les parròquies. Així mateix, van comptar amb la presència del bisbe Francesc, qui els va xerrar sobre la relació entre el bisbe i els pre-veres, i sobre el que significa ser sacerdot diocesà. També van tenir temps per reflexionar i passejar junts per diferents racons de la nostra illa. D’altra banda, els preveres també es van trobar per viure una setmana d’exercicis espirituals a les cases de Mallaui (Es Talaier). Uns dies de pregària importants, en els quals van comptar amb l’acompanya-ment del P.Manuel Reus, S.J., professor a Deusto. Unes meditacions molt oportunes en aquest temps de pandèmia que estem vivint, reflexionant sobre Crist com a metge que sana cos i ànima, i destacant la necessitat d’estar al costat de les persones i famílies que estan sofrint.

Moments de formació i convivència

Foto: Toni Fullana

Foto: Bisbat de Menorca

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.org - e-mail: comunicacio@bisbatdemenorca.org

La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.org

El Santuari de la Mare de Déu del Toro va ésser desamortitzat l’estiu del 1835 i, l’any 1842, fou adquirit

en subhasta pública pel Baró de les Arenes. Tot i que l’actitud del nou propietari del Toro era favorable als interessos espiritu-als de l’Església diocesana, els actes de vandalisme hi foren tan freqüents que la ruïna acabà per apoderar-se de l’antic lloc de culte. Per aquestes raons, a principis de setembre del 1875, Mons. Mateu Jaume i Garau publicà una circular demanant almoines per a cobrir el cost de la restau-ració del Santuari de la Patrona de Menorca. Al llarg de les setmanes següents, s’obrí una subscripció popular que es perllongà fins al mes de gener del 1876: la suma total recaptada foren 14.863’29 reals de velló. Aquests doblers foren suficients per a cobrir la totalitat de les despeses genera-des -des de la compra de 50 dotzenes de cantons o 2.710 teules fins als 1.200 jor-nals de manobres, peons i fusters- i, de fet, fins i tot es produí un petit superàvit de 174’39 pessetes.

Dia 24 de maig del 1876, Mons. Manuel Mercader i Arroyo dirigí una circular a tots els rectors del Bisbat de Menorca per a organitzar una peregrinació diocesana amb l’objecte de reobrir solemnement el Santuari de la Mare de Déu del Toro des-prés d’haver-se conclòs la seva restauració. La data fixada fou el diumenge de la Santíssima Trinitat (11 de juny) i el propò-sit de la iniciativa era explicat com sempre amb la màxima claredat: «a la inauguración del renovado templo material dará así vida y virtud la inauguración de una renovación de conducta toda católica de Menorca, toda ado-ración para Dios, toda devoción para María».

Poc temps abans, el bisbe M a n u e l Mercader havia dedicat una part important de la seva pri-mera carta pas-toral a la Mare de Déu, vence-dora del «dragó infer-nal» i corre-demptora del llinatge humà; «la que en toda la redondez de este mundo tiene el singular privilegio de acabar con todas las herejías, que instintivamente huyen de la luz y devoción de María, como los murciélagos de la luz del sol». El nou Bisbe de Menorca recorda que tots els espanyols són fills de Maria i viuen davall el «mantell celeste» de la Immaculada Concepció. Fa referència així mateix als «diferents noms» que adopta Nostra Senyora segons «els països i les localitats», com succeeix a la nostra illa amb la Mare de Déu del Toro: «el faro de vuestras almas en la borrascosa noche de la vida, el baluarte de vuestros más sagrados intereses y el pala-dión de vuestras glorias más puras […]. Ahí la tenéis, en la cumbre de ese sagrado monte, elegido por su inquebrantable amor y santifi-cado con su celestial presencia, para que ahí se lea escrito y sea venerado su dulcísimo nombre y luzcan ahí clavados sus ojos y per-manezca ahí su corazón todos los días».

Al final, la reobertura del Santuari de la Mare de Déu del Toro va ésser un esdeve-niment extraordinari. Els peregrins es con-

gregaren mas-sivament al poble des Mercadal, on totes les posa-des havien estat ocupades des d’alguns dies enrere. D ’ a q u e s t a manera, moltes famílies dels diversos pobles de l’illa aprofi-taren l’ocasió per gaudir

d’una jornada festiva al camp. El trajecte a peu cap a la Muntanya, custodiat per algu-nes parelles de la Guàrdia Civil i amenitzat per una banda de música de Maó, començà a les 6 del matí d’aquell diumenge dia 11 de juny del 1876. Presidí el propi Bisbe de Menorca -amb capa pluvial, bàcul i mitra-, acompanyat de diversos canonges; també hi prengueren part representacions de totes les parròquies de la Diòcesi i comis-sions dels diversos ajuntaments de l’illa. Es resaren el Sant Rosari i les lletanies de la Mare de Déu. Quan la peregrinació arribà dalt la Muntanya, se celebraren tres misses i Mons. Mercader predicà un sermó. Sigui com sigui, val a dir que la celebració es va veure deslluïda a causa de la pluja, que deixà impracticable bona part del camí. Els actes es donaren per acabats a les 6 del capvespre.

Alguns anys més tard, entre l’octubre del 1880 i l’agost del 1881, una comunitat de frares franciscans es va fer càrrec del Santuari de la Mare de Déu del Toro. Es tractava d’un projecte llargament treballat pel bisbe Manuel Mercader, el qual solia afirmar que un bon frare és «un àngel sobre la terra». Va ésser una experiència breu, però molt intensa: durant aquells pocs mesos, en efecte, els frares del Toro tingueren temps de celebrar una ordena-ció presbiteral (19 d’abril del 1881) i una solemne peregrinació diocesana que reuní més de 3.000 participants (29 de maig del 1881).

*Les fotografies del Santuari de la Mare de Déu del Toro es van publicar a la revista il·lustrada Menorca Artística núm. 10 (31 de gener del 1904).

El Santuari de la Mare de Déu del Toro a principis del segle XX*

Miquel Pons Portella

El bisbe Manuel Mercader i l’Esglésiamenorquina durant la Restauració (1875-1890)

La reobertura del Santuaride la Mare de Déu del Toro (5)

El Santuari de la Mare de Déu del Toroa principis del segle XX*