CATECISME

DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

compendi

7

«MOTU PROPRIO»

per a l'aprovació i la publicació delCompendi del Catecisme de l'Església Católica

Als Venerables Gennans Cardenals, Patríarques, Arquebísbes, Bísbes, Preveres, Díaques í a tots els Membres del Poble de Déu

Fa ja vint anys comencava la preparació del Catecísme de l'Esglésía Católica, a petició de l'Assemblea extraordinària del Sínode dels Bisbes celebrada en ocasió del vintè aniversari de la clausura del Concili Ecumènic Vatica II.

Agraeixo infinitament a Déu Nostre Senyor d'haver donat a l'Església aquest Catecísme, promulgat el 1992 pel meu venerat i estimat Predecessor, el Papa Joan Pau II.

La gran utilitat i el valor d'aquest do han estat confirmats, primer que res, per la positiva i amplia acollida que el Catecísme ha tingut entre els bisbes, als quals es dirigia en primer lloc, com a text de referència segura i autèntica per a l' ensenyament de la doctrina catòlica i, en particular, per a l'elaboració dels catecismes locals. Pero una ulterior confirmació ha vingut de la favorable i gran acollida dispensada a aquest per tots els sectors del Poble de Déu, que l'han pogut conèixer i apreciar en les més de cinquanta llengües a que, fins al moment, ha estat traduït.

Ara, amb gran goig, aprovo i promulgo el Compendi d' aquest Catecisme.

Aquest Compendi havia estat vivament desitjat pels participants al Congrés Catequètic Internacional de l'octubre de 2002, que es feien així interprets d'una exigència molt estesa a 1'Església. Acollint aquest desig, el meu plorat Predecessor en va decidir la preparació el febrer de 2003, tot confiant-ne la redacció a una restringida Comissió de Cardenals, presidida per mi i ajudada per un grup d'experts col-laboradors. Durant el desenvolupament dels treballs, el projecte d'aquest Compendi va ser sotmèes al judici de tots els Eminentíssims Cardenals i dels Presidents de les Conferències Episcopals, que en la seva immensa majoria el van acollir i valorar favorablement.

El Compendi, que ara presento a l'Església Universal, és una síntesi fidel i segura del Catecisme de l'Església Católica. Conté, de manera concisa, tots els elements essencials i fonamentals de la fe de 1'Església, de tal manera que constitueix, com desitjava el meu

Predecessor, una mena de vademecum, a través del qual les persones, creients o no, poden captar amb una sola mirada de conjunt el panorama complet de la fe catòlica.

El Compendi reflecteix fidelment, en l'estructura, els continguts i el llenguatge, el Catecisme de l'Església Católica, que podra ser millor conegut i aprofundit gràcies a l'ajuda i l'estímul d'aquesta síntesi.

Dono, per tant, amb confiança aquest Compendi primer que res a l'Església sencera i a cada cristià en particular, perque, per mitjàd' ell, cadascú pugui trobar, en aquest tercer mil-lenni, nou impuls per renovar el compromís d’evangelització i d' educació de la fe que ha de caracteritzar tota comunitat eclesial i cada creient en Crist de qualsevol edat i nació.

Però aquest Compendi, per la seva brevetat, claredat i integritat, es dirigeix així mateix a tota persona que, vivint en un món dispers i ple dels més variats missatges, vulgui coneixer el Camí de la Vida, la Veritat, confiat per Déu a l'Església del seu Fill.Llegint aquest valuós instrument que és el Compendi, gràcies especialment a la intercessió de Maria Santíssima, la Mare de Crist i de l'Església, puguin tots reconèixer i acollir cada cop millor la inesgotable bellesa, unicitat i actualitat del Do per excel.lència que Déu ha fet a la humanitat: el seu Fill únic, Jesucrist, que és «el Camí, la Veritat i la Vida» (Jn 14,6).

Donat a Roma, prop de Sant Pere, el 28 de Juny de 2005, vigília de la Solemnitat dels sants Apòstols Pere i Pau, any primer del meu Pontificat.

INTRODUCCIÓ

L’once d'octubre de 1992, el Papa Joan Pau II lliurava als fidels de tot el món el Catecisme de I'Església Católica, presentant-lo com a «text de referència» per a una catequesi renovada a les fonts vives de la fe. A trenta anys de l'obertura del Concili Vatica II (1962-1965), es complia d'aquesta manera feliçment el desig expressat el 1985 per l'Assemblea extraordinària del Sínode dels Bisbes que es compongués un catecisme de tota la doctrina catòlica, tant de la fe com de la moral.Cinc anys després, el 15 d'Agost de 1997, en promulgar l'editio typica del Catechismus Catholicae Ecclesiae, el Summe Pontífex confirmava la finalitat fonamental de l' obra: «Presentar-se com una exposició completa i íntegra de la doctrina catòlica, que permet que tots coneguin el que 1'Església mateixa professa, celebra, viu i prega en la seva vida diaria».. Amb vista a un major aprofitament dels valors del Catecisme i per respondre a la. petició del Congrés

1. JOAN PAU II, Const. ap. Fidei depositum, 11 d' octubre de 1992. 2. 2. JOAN PAU II, Carta ap. Laetamur magnopere, 15 d'agost de1997.

Catequètic Internacional de 2002, Joan Pau II instituïa el 2003 una Comissió especial, presidida pel Cardo Joseph Ratzinger, com a Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, amb l' endurec d' elaborar un Compendi del Catecisme de l'Església Católica, que recollís una formulació més sintetica dels mateixos continguts de la fe. Després de dos anys de treball es va preparar un projecte de compendi, que va ser enviat a consulta als Cardenals i als Presidents de les Conferències Episcopals. El projecte, en el seu conjunt, va obtenir una valoració positiva per part de l'absoluta majoria dels qui van respondre. La Comissió, per tant, va procedir a la revisió de l'esmentat projecte i, tenint en compte les propostes de millora rebudes, va redactar el text final de l'obra.

3. Tres són les característiques principals del Compendi: l’estreta dependencia del

Catecisme de l’Església Católica, l’estil dialogal i l’ús d'imatges en la catequesi.Primer que res, el Compendi no és una obra autònoma ni pretén de cap manera substituir el

Catecisme de l’Església Católica: més aviat hi remet constantment, tant amb la puntual indicació dels números de referència com amb la contínua crida a la seva estructura, al seu desenvolupament i als seus continguts. El Compendi, a més, pretén despertar uns renovats interes i estimació pel Catecisme, que, amb la seva saviesa expositiva i unció espiritual, contínua essent el text de base de la catequesi eclesial d'avui.

Com el Catecisme, també el Compendi s' articula en quatre parts, corresponents a les lleis fonamentals de la vida en Crist.La primera part, titulada «La professió de la fe», conté una oportuna síntesi de la lex credendi, és a dir, de la fe professada per l’Església Catòlica, presa del Símbol

Apostòlic, explicitat amb el Símbol Nicenoconstantinopolità la constant proclamació del qual en l’assemblea cristiana manté viva la memòria de les principals veritats de la fe.

La segona part, titulada «La celebració del misteri cristià», presenta els elements essencials de la lex celebrandi. L’anunci de l’Evangeli troba, efectivament, la seva resposta privilegiada en la vida sacramental. En ella els fidels experimenten i donen testimoniatge, en cada moment de la seva existència, de l’eficàcia salvífica del misteri pasqual, per mitjà del qual Crist ha consumat l’obra de la nostra redempció.

La tercera part, titulada «La vida en Crist», presenta la lex vivendi, és a dir, el compromís que tenen els batejats de manifestar en els seus comportaments i en les seves decisions ètiques la fidelitat a la fe professada i celebrada. Els fidels, en efecte, estan cridats pel Senyor Jesús a realitzar les obres que es corresponen amb la seva dignitat de fills del Pare en la caritat de l’Esperit Sant.

La quarta part, titulada «La pregària cristiana», ofereix una síntesi de la lex orandi, és a dir, de la vida d’oració. A exemple de Jesús, model perfecte d’orant, també el cristià està cridat al diàleg amb Déu en la pregària, de la qual és una expressió privilegiada el Parenostre, l’oració que ens va ensenyar el mateix Jesús.

4. Una segona característica del Compendi és la seva forma dialogal, que recupera un antic gènere catequètic basat en preguntes i respostes. Es tracta de tornar a proposar un diàleg ideal entre el mestre i el deixeble, mitjançant una seqüència de preguntes, que impliquen el lector, tot invitant-lo a prosseguir en el descobriment d’aspectes sempre nous de la veritat de la seva fe. Aquest gènere ajuda també a abreujar notablement el text, reduint-lo a allò essencial, i podria afavorir l’assimilació i l’eventual memorització dels continguts.

5. Una tercera característica és la presència d’algunes imatges, que acompanyen 1’articulació del Compendi. Provenen del riquíssim patrimoni de la iconografia cristiana. De la secular tradició conciliar aprenem que també la imatge és predicació evangèlica. Els artistes de tots els temps han ofert, per a contemplació i admiració dels fidels, els fets més notoris del misteri de la salvació, presentant-lo en l’esplendor del color i la perfecció de la bellesa. És aquest un indici de com avui més que mai, en la civilització de la imatge, la imatge sagrada pot expressar molt més que la mateixa paraula, atesa la gran eficàcia del seu dinamisme de comunicació i de transmissió del missatge evangèlic.

6. Quaranta anys després de la conclusió del Concili Vaticà II i en l’ any de 1’Eucaristia, el Compendi pot constituir un ulterior instrument per satisfer tant la fam de veritat dels fidels de tota edat i condició, com la necessitat de tots aquells que, sense ser-ho, tenen set de veritat i de justícia. La seva publicació tindra lloc en la Solemnitat dels Sants Apòstols Pere i Pau, columnes de l’Església universal i evangelitzadors exemplars en el món antic. Aquests apòstols van veure el que van predicar, i van donar testimoni de la veritat de Crist fins al martiri. Imitem-los en el seu impuls missioner, i preguem al Senyor perquè l’Església segueixi sempre els ensenyaments dels Apòstols, dels qui ha rebut el primer anunci joiós de la fe.

Diumenge de Rams, 20 de març de 2005JOSEPH Card. RATZINGER

President de la Comissió

Primera part

1.¿ Quin és el designi de Déu per a l’home?

Déu, infinitament perfecte i feliç en ell mateix, per un designi de pura bondat ha creat lliurement l’home per a fer-lo partícip de la seva vida feliç. En la plenitud dels temps, Déu Pare va enviar el seu Fill com a redemptor i salvador dels homes caiguts en el pecat, convocant-los a la seva Església i fent-los fills adoptius per obra de l’Esperit Sant i hereus de la seva felicitat eterna.

L’HOME ÉS «CAPAÇ» DE DÉU

CAPÍTOL PRIMER«Sou gran, Senyor, i molt digne de lloança [...]. Ens heu fet per a vós i el nostre cor no descansa

fins que no troba repos en vós» (sant Agustí).

2. ¿Per què en l’home hi ha el desig de Déu?

Déu mateix, creant l’home a imatge seva, ha inscrit en el cor d’aquest el desig de veure’l. Encara que aquest desig sovint és ignorat, Déu no cessa d’atreure l’home, perque visqui i trobi en ell aquella plenitud de veritat i de felicitat que cerca sense parar. Per naturalesa i per vocació, l’home és un ésser religiós, capaç d’entrar en comunió amb Déu. Aquest lligam íntim i vital amb Déu confereix a l’home la seva dignitat fonamental.

3¿Com es pot conèixer Déu només amb la llum de la raó?

Partint de la creació, és a dir, del món i de la persona humana, l’home, només amb la raó, pot conèixer amb certesa Déu com a origen i fi de l’univers i com a summe bé, veritat i bellesa infinita.

4. ¿N’hi ha prou amb la llum de la raó per a conèixer el misteri de Déu?

L’home, en conèixer Déu només amb la llum de la raó, troba moltes dificultats. A més, no pot entrar per ell mateix en la intimitat del misteri diví. Per això, Déu l’ha volgut il-luminar amb la seva Revelació no solament sobre veritats que superen la comprensió humana, sinó també sobre veritats religioses i morals que, si bé són accesibles per elles mateixes a la raó, d’aquesta manera poden ser conegudes per tothom sense dificultat, amb certesa ferma i sense barreja d’error.

5. ¿Com es pot parlar de Déu?

Es pot parlar de Déu, a tothom i amb tothom, bo i partint de les perfeccions de l’home i de les altres creatures, les quals són un reflex, encara que limitat, de la infinita perfecció de Déu. Tanmateix, cal purificar contínuament el nostre llenguatge de tot el que conté d’imaginatiu i imperfecte, sabent que mai no es podrà expressar plenament el misteri infinit de Déu.

CAPÍTOL SEGONDÉU VE A L’ENCONTRE DE L’HOME

LA REVELACIÓ DE DÉU

6. ¿Què revela Déu a l’home?

Déu, en la seva bondat i saviesa, es revela a l’home. Amb fets i paraules es revela Ell mateix i el seu designi de benvolença, que ha establert des de l’eternitat en Crist a favor de la humanitat. Aquest designi consisteix a fer participar, per la gràcia de l’Esperit Sant, tots els homes en la vida divina, com a fills seus adoptius en el seu únic Fill.

7. ¿Quines són les primeres etapes de la Revelació de Déu?

Déu, des del principi, es manifesta als primers pares, Adam i Eva, i els invita a una íntima comunió amb ell. Després de la caiguda, no interromp la seva revelació i promet la salvació a tota la seva descendència. Després del diluvi, estipula amb Noè una aliança entre ell i tots els éssers vivents.

8. ¿ Quines són les etapes successives de la Revelació de Déu?

Déu escull Abram i el crida fora del seu país per fer-lo «pare d’una multitud de pobles» (Gn 17,5), i li promet de beneîr en ell «totes les nacions de la terra» (Gn 12,3). Els descendents d’Abraham seràn els dipositaris de les promeses divines fetes als Patriarques. Déu forma Israel com el seu poble d’elecció, salvant-lo de l’esclavitut d’Egipte, estableix amb ell l’aliança del Sinaí i, per mitjà de Moisès, li dóna la seva Llei. Els Profetes anuncien una redempció radical del poble i una salvació, que inclourà totes les nacions en una Aliança nova i eterna. Del poble d’Israel, de la nissaga del rei David, en naixerà el Messies: Jesús.

9. ¿Quina és l’etapa plena i definitiva de la Revelació de Déu?

És la realitzada en el seu Verb encarnat, Jesucrist, mitjancer i plenitud de la Revelació. Ell, essent el Fill Unigènit de Déu fet home, és la Paraula perfecta i definitiva del Pare. Amb la vinguda del Fill i el do de l’Esperit la Revelació és plenament acomplerta, encara que al llarg dels segles la fe de l’Església n’haurà de copsar gradualment tota la importància.

«Des del moment en que ens ha donat el seu Fill, que és la seva Paraula única i definitiva, Déu ens ho ha dit tot d’un sol cop en aquesta Paraula seva ja no té res més a dir» (sant Joan de la Creu).

10. ¿Quin valor tenen les revelacions privades?

Encara que no pertanyin al dipòsit de la fe, poden ajudar a viure la mateixa fe, mentre mantinguin una estricta orientació a Crist. El Magisteri de l’Església, al qual correspon el discerniment d’aquestes revelacions privades, no pot acceptar les que pretenguin superar o corregir la Revelació definitiva que és Crist.

LA TRANSMISSIÓ DE LA REVELACIÓ DIVINA

11. ¿Per què i de quina manera cal transmetre la Revelació divina?

Déu «vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» (1Tm 2,4), és a dir, de Jesucrist. Per això cal que Crist sigui anunciat a tothom, segons el seu mateix manament:

«Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28,19). És el que es realitza amb la Tradició Apostòlica.

12.¿Què és la Tradició Apostòlica?

La Tradició Apostòlica és la transmissió del missatge de Crist duta a terme, des dels orígens del cristianisme, per mitjà de la predicació, el testimoniatge, les institucions, el culte, els escrits inspirats. Els Apòstols van transmetre als seus succesors, els bisbes i, a través d’aquests, a totes les generacions fins a la fi dels temps, tot el que van rebre de Crist ivan aprendre de l’Esperit Sant.

13. ¿De quines maneres es realitza la Tradició Apostòlica?

La Tradició Apostòlica es realitza de dues maneres: amb la transmissió viva de la Paraula de Déu (també anomenada simplement la Tradició), i amb la Sagrada Escriptura, que és el mateix anunci de la salvació posat per escrit.

14. ¿Quina relació hi ha entre la Tradició i la Sagrada Escriptura?

La.Tradició i la Sagrada Escriptura estan estretamen unides entre si i es comuniquen mútuament. Tote dues fan present i fecund en l’Església el misteri de Crist i brollen de la mateixa deu divina: constituyesen un únic dipòsit sagrat de la fe, del qual l’Església treu 1a seva pròpia certesa sobre totes les veritats revelades.

15. ¿A qui és confiat el dipósit de la fe?

El dipòsit de la fe és confiat pels Apòstols a la totalitat de l’Església. Tot el poble de Déu, amb el sentit sobre natural de la fe, sostingut per l’Esperit Sant i guiat pel Magisteri de l’Església, acull la Revelació divina, cada cop la comprèn més i l’aplica a la vida.

16. ¿A qui correspon interpretar autènticament dipòsit de la fe?

La interpretació autèntica d’aquest dipòsit correspon només al Magisteri vivent de l’Església, és a dir, al Sucesor de Pere, el Bisbe de Roma, i als bisbes en comunió amb ell. Al Magisteri, que en el servei de la Paraula Déu gaudeix del carisma cert de la veritat, també li correspon de definir els dogmes, que són formulacions de les veritats contingudes en la Revelació divina. Aquesta autoritat s’estén també a les veritats necessariament vinculades amb la Revelació.

17. ¿Quina relació hi ha entre Escriptura, Tradició i Magisteri?

Es troben entre si tan estretament unides aquestes realitats, que cap d’elles no existeix sense les altres. Totes juntes, cadascuna a la seva manera, contribueixen eficaçment, sota l’acció de l’Esperit Sant, a la salvació dels homes.

LA SAGRADA ESCRIPTURA

18. ¿Per què la Sagrada Escriptura ensenya la veritat?

Perquè Déu mateix és l’autor de la Sagrada Escriptura: per això es diu que és inspirada i ensenya

sense error aquelles veritats que són necessàries per a la nostra salvació. En efecte, l’Esperit Sant ha inspirat els autors humans, els quals han escrit el que ell ha volgut ensenyar-nos. Tanmateix, la fe cristiana no és «una religió del Llibre», sinó de la Paraula de Déu, que no és «una paraula escrita i muda, sinó el Verb encarnat i vivent» (sant Bernat de Claravall).

19.¿Com cal llegir la Sagrada Escriptura?

La Sagrada Escriptura s’ha de llegir i interpretar amb l’ajut de l’Esperit Sant i sota el guiatge del Magisteri de l’Església, segons tres criteris: 1) atenció al contingut i a la unitat de tota l’Escriptura; 2) lectura de l’Escriptura en la Tradició viva de l’Església; 3) respecte a l’analogia

Pg 31de la fe, és a dir, a la cohesió de les veritats de la fe entre elles.

20. ¿Que és el cànon de les Escriptures?

El cànon de les Escriptures és la llista completa dels escrits sagrats que la Tradició Apostòlica ha fet discernir a l’Església. Aquest cànon compren 46 escrits de l’Antic Testament i 27 del Nou.

21. ¿Quina importancia té l’Antic Testament per alslcristians?

Els cristians veneren l’Antic Testament com a veritable Paraula de Déu: tots els seus escrits són divinament inspirats i conserven un valor perenne. Donen testimoniatge de la pedagogia divina de l’amor salvador de Déu. Van ser escrits sobretot per a preparar la vinguda de Crist Salvador de l’univers.

22. ¿Quina importància té el Nou Testament per als cristians?El Nou Testament, que té per objecte central Jesucrist ens dóna la veritat definitiva de la Revelació divina. Dintre d’ell, els quatre Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan, pel fet de ser el principal testimoni de la vida. de la doctrina de Jesús, constitueixen el cor de totes le Escriptures i ocupen un lloc únic en l’Església.

23. ¿Quina unitat hi ha entre Antic i Nou Testament?

L’Escriptura és una de sola, en tant que única és la Paraula de Déu, únic el projecte salvador de Déu, única la inspiració divina de tots dos Testaments. L’Antic Testament prepara el Nou i el Nou dóna compliment a l’Antic: tots dos s’il-luminen mútuament

24.¿Quina funció té la Sagrada Escriptura en la vida de l’Església?

La Sagrada Escriptura dóna suport i vigoria a la vida de L’Església. Per als seus fills, és solidesa de la fe, aliment i font de vida espiritual. És l’àmima de la teología d e la predicació pastoral. Diu el Salmista: ella «fa llum als seus passos, és la claror que m’il-lumina el camí» (Sl 19,105). Per això l’Església exhorta a la lectura freqüent de la Sagrada Escriptura, perquè «la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist» (sant Jeroni).

CAPITOL TERCERLA RESPOSTA DE L’HOME A DÉU

JO CREC

25. ¿Com res pon l’home a Déu que es revela?

L’home, sostingut per la gràcia divina, respon amb l’obediència de la fe, que és confiar plenament en Déu i collir la seva Veritat, en tant que garantida per Ell, que és la mateixa Veritat.

26. ¿Quins són en la Sagrada Escriptura els principals testimonis d’ obediència de la fe?

Hi ha molts testimonis, en especial dos: Abraham, que, posat a prova, «tingué fe en Déu» (Rm 4,3) i sempre va obeïr la seva crida, i per això esdevingué «pare de tots els qui creuen» (Rm 4,11.18); i la Verge María, que va realitzar de la manera més perfecta, durant tota la seva vida, l’obediència de la fe: «Fiat mihi secundum Verbum tuum - Que es compleixin en mi les teves paraules»

(Lc1,38).

27. ¿Què significa per a l’home creure en Déu?

Significa adherir-se a Déu mateix, confiant en Ell i assentint a totes les veritats revelades per Ell, perquè Déu és la Veritat. Significa creure en un sol Déu en tresPersones: Pare, Fill i Esperit Sant.

28. ¿Quines són les característiques de la fe?

La fe, do gratuït de Déu i accessible a tothom qui 1a demana humilment, és la virtut sobrenatural necessària per a salvar-se. L’acte de fe és un acte humà, és a dir, u acte de la intel-ligència de l’home que, sota l’impuls de la voluntat moguda per Déu, dóna lliurement el prop consentiment a la veritat divina. La fe, a més, és certa perque es fonamenta en la Paraula de Déu; és operant «per mitjà de la caritat» (Ga 5,6); es troba en continu creixement, gràcies a l’escolta de la Paraula de Déu i al pregària. Des d’ ara ens fa tastar la joia celestial.

29. ¿Per que no hi ha contradiccions entre fe i ciència?

Encara que la fe superi la raó, mai no hi podra have contradicció entre fe i ciencia, perque totes dues tene origen en Déu. és el mateix Déu que dóna a l’home tant la llum de la raó com la fe.«Creu per a comprendre: compren per a creure» (sant Agustí) .

NOSALTRES CREIEM

30. ¿Per què la fe és un acte personal i al mateix temps ec1esial?

La fe és un acte personal, en tant que resposta lliure de l’home a Déu que es revela. Però al

mateix temps és un acte eclesial, que s’expressa en la confessió: «Nosaltres creiem». En efecte,

és l’Església que creu: d’aquesta manera ella, amb la gràcia de l’Esperit Sant, precedeix,

engendra i nodreix la fe de cada cristià. Per això l’Església és Mare i Mestra.«No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare» (sant Cebrià).

31. ¿Per què són importants les fórmules de la fe?

Les fórmules de la fe són importants perquè permeten d’expressar, assimilar, celebrar i

compartir juntament amb altres les veritats de la fe, fent servir un llenguatge comú.

32. ¿De quina manera la fe de l’Església és una de sola?

L’Església, encara que estigui formada per persones diferents per llengua, cultura i ritus, professa amb veu unànime l’única fe rebuda d’un sol Senyor i transmesa per l’única Tradició Apostòlica. Professa un sol Déu -Pare, Fill i Esperit Sant- i indica un sol camí de salvació. Per tant nosaltres creiem, amb un sol cor i una sola ànima, tot el que conté la Paraula de Déu, transmesa o escrita, i proposa l’Església com a divinament revelat.

CAPÍTOL PRIMER

CREC EN DÉU PARE

Els Símbols de la fe

33. ¿Que són els Símbols de la fe?

Són fórmules articulades, anomenades també «Professions de fe» o «Credo», amb les quals l’Església, des dels seus orígens, ha expressat sintèticament i ha transmès la seva propia fe amb un llenguatge normatiu, comú a tots els fidels.

34. ¿Quins són els Símbols de la fe més antics?

Són els Símbols baptismals. Ja que el Baptisme és donat «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19), les veritats de fe que s’hi professen són articulades en referència a les tres Persones de la Santíssima Trinitat.

35. ¿Quins són els Símbols de la fe més importants?

Són el Símbol dels Apòstols, que és l’antic Símbol baptismal de l’Església de Roma, i el Símbol nicenoconstantinopolità, fruit dels dos primers Concilis Ecumènics de Nicea (325) i de Constantinoble (381), encara avui comuns a totes les grans Esglésies d’Orient i d’Occident.

«CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS,CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»

36. ¿Per que la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?

Perque l’afirmació «Crec en Déu» és la més important, la font de totes les altres veritats sobre l’home i sobre el món, i de tota la vida del

CAPÌTOL PRIMERCREC EN DÉU PARE

Els Símbols de la fe

33. ¿Què són els Símbols de la fe?

Són fórmules articulades, anomenades també «Professions de fe» o «Credo», amb les quals

l’Església des dels seus orígens, ha expressat sintèticament i ha transmès la seva pròpia fe amb un llenguatge normatiu, comú a tots els fidels.

34. ¿Quins són els Símbols de la fe més antics?

Són els Símbols baptismals. Ja que el Baptisme és dóna «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19), les veritats de fe que s’hi professen són articuladesl en referència a les tres Persones de la Santíssima Trinitat.

35. ¿Quins són els Símbols de la fe més importants? Són el Símbol dels Apòstols, que és l’antic Símbol bap tismal de l’Església de Roma, i el Símbol nicenoconstan tinopolià, fruit dels dos primers Concilis Ecumènics de Nicea (325) i de Constantinoble (381), encara avui comuns a totes les grans Esglésies d’Orient i d’Occident.

«CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS,CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»

36. ¿Per que la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?

Perquè l’afirmació «Crec en Déu» és la més important la font de totes les altres veritats sobre l’home i sobre el món, i de tota la vida del qui creu en ell.

Símbol del apòstols

Crec en un Déu.Pare totpoderós,creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als infems, ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.

Crec en l’Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica; la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.

Credo Nicenoconstantinopolità

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots el segles.Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel., i per obra de ‘Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.Crucificat después per nosaltres sota el poder de Ponç; Pilat; patí i fou sepultat,i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.Crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill, i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.

I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. I esperò la resurrecció dels morts, i la vida de la glória. Amén.

Symbolum apostòlicum

Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem. creatorem coeli et térrae, et in Jesum hristum, fiulium eius unicum.Dominum nostrum , qui conceptus es de Spíritu Sancto, ex Maria Virgine,

passus sub Pontio Pilato, crucifixus, mortuus, et sepultus, descendit ad ínfero, tertia die resurrexit a mortuis, ascendit

Symbolum Nicaenum constantinopolitanum

Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem, Factores coeli et térrea, visibilium omnium, et invisibilium.Et in unum Dominum Iesum Christum, Filum Dei Unigenitum. Et ex Patre Nahum ante omnia saecula; Deum de Deo, Lumen de Lúmine, Deum verum de Deo Vero, génitum, non factum, consubstantiálem Patri: per quem ómnia facta sunt; qui propter nos hómines et propter nostram salútem, descéndit de coelis, et incarnátus est de Spíritu Sancto ex María Vírgine et homo factus est, crucifíxus étiam pro nobis sub Póntio Piláto, passus et sepúltus est,et resurréxit tértia die secúndum Scriptúras, et ascéndit in crelum, sedet ad déxteram Patris, et íterum ventúrus est cum glória , iudicáre vivos et mórtuos, cuius regni non erit finis. Credo in Spíritum Sanctum, Dóminum et vivificántem, qui ex Fatre Filióque procédit, qui cum Patre et Fílio simul adorátur et conglorificátur, qui locútus est per prophétas. Et unam sanctam cathólicam et apostólicam Ecclésiam. Confíteor unum Baptísma in remissiónem peccatórum. Et exspécto resurrectiónem mortuórum, et vitam ventúri saéculi. Amen.

CAPÍTOL PRIMER

CREC EN DÉU PARE

Els Símbols de la fe

33. ¿Què són els Símbols de la fe?

Són fórmules articulades, anomenades també «Professions de fe» o «Credo», amb les quals l’Església des dels seus orígens, ha expressat sinteticament i h transmes la seva propia fe amb un llenguatge norma tiu, comú a tots els fidels.

34. ¿Quins són els Símbols de la fe més antics?

Són els Símbols baptismals. Ja que el Baptisme és donat «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19), les veritats de fe que s’hi professen són articuladesl en referencia a les tres Persones de la Santíssima Trinitat.

35. ¿Quins són els Símbols de la fe més importants?

Són el Símbol dels Apòostols, que és l’antic Símbol bap tismal de l’Església de Roma, i el Símbol nicenoconstan tinopolità, fruit dels dos primers Concilis Ecumènics de Nicea (325) i de Constantinoble (381), encara avui comuns a totes les grans Esglésies d’Orient i d’Oecident.

«CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS,CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»

36. ¿Per què la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?

Perquè l’afirmació «Crec en Déu» és la més important la font de totes les altres

veritats sobre l’home i sobre el món, i de tota la vida del qui creu crecen en ell

37. ¿Per què professem un sol Déu?

Perquè ell es va revelar al poble d’Israel com l’Únic, quan digué: «Escolta, Israel, el Senyor és l’Únic» (Dt 6,4), «no n’hi ha cap més» (Is 45,22). El mateix Jesús ho va confirmar: Déu és «l’únic Senyor» (Mc 12,29). Professar que Jesús i l’Esperit Sant són també Déu i Senyor no introdueix cap divisió en el Déu U.

38. ¿Amb quin nom es revela Déu?

A Moisès Déu se li revela com el Déu vivent, «el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob» (Ex 3,6). Al mateix Moisès Déu li revela el seu nom misteriós: “Jo Sóc el Qui Sóc (YHWH)”. El nom inefable de Déu ja en els temps de l’Antic Testament va ser substituït per la paraula Senyor. Així en el Nou Testament, Jesús, anomenat Senyor, apareix com a veritable Déu.

39. ¿Només Déu “es”?

Mentre que les creatures han rebut de Déu tot el que són i tenen, només Déu és en en mateix la plenitud de l’ésser i de tota perfecció. Ell és «el Qui és», sense orígen i sense fi. Jesús revela que també en porta el Nom diví: “Jo sóc” (Jn 8,28).

40. ¿Per què és important la revelació del nom de Déu?

En revelar el seu nom Dé fa conèixer les riqueses contingudes en el seu misteri inefable: només ell és, des de sempre i per sempre Aquell que transcendéix el món i la història. És ell que ha fet el cel i la terra. Es el Déu fidel sempre a prop del seu poble per a salvar-lo. És el sant per excel-lència, “ric en misericordia” (Ef 2,4) Sempre disposat a perdonar. És l’èsser espiritual, transcendent, etern. Personal, perfecte. És veritat i amor. “Déu és l’èsser infinitament perfecte que és la Santísima Trinitat” (sant Toribi de Mogrovejo(

41. ¿En quin sentit Déu és la veritat?

Déu és la Veritat mateixa i com a tal no s’enganya ni pot enganyar. Ell «és llum i en ell no hi ha tenebres» (1Jn 1,5). El Fill etern de Déu, Saviesa increada, va ser enviat al món «per donar testimoni de la Veritat» (Jn 18,37).

42. ¿De quina manera Déu revela que és amor?

Déu es revela a Israel com el qui té un amor més fort que el d’un pare o d’una mare pels seus fills o d’un espòs per la seva esposa. Ell en si mateix «és Amor» (1Jn 4,8.16), que es dóna completament i gratuïtament i que «ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perque el món se salvi permitjà d’ell» (Jn 3,16-17). Enviant el seu Fill i l’Esperit Sant, Déu revela que ell mateix és etern intercanvi d’ amor.

43. ¿Què suposa creure en un sol Déu?

Creure en Déu, l’Únic, suposa: conèixer-ne la grandesa i majestat; viure en acció de gràcies; confiar en ell sempre, fins en les adversitats; reconèixer la unitat i la veritable dignitat de tots

els homes creats a imatge seva; usar rectament les coses creades per ell.I44. ¿Quin és el misteri central de la fe i de la vida cristiana?

El misteri central de la fe i de la vida cristiana és el misteri de la Santíssima Trinitat. Els cristians són batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

45. El misteri de la Santíssima Trinitat, ¿pot ser conegut per la raó humana tota sola?

Déu ha deixat algun rastre del seu Ésser trinitari en la creació i en l’Antic Testament, Però la intimitat del seu Ésser com a Trinitat Santa constitueix un misteri inaccessible a la raó humana tota sola, i també a la fe d’Israel, abans de l’Encarnació del Fill de Déu i de l’enviament de l’Esperit Sant. Aquest misteri ha estat revelat per Jesucrist, i és la font de tots els altres misteris.

46. ¿Què ens revela Jesucrist del misteri del Pare?

Jesucrist ens revela que Déu és «Pare», no solament en tant que és Creador de l’univers i de l’home, sinó sobretot perquè engendra eternament en el seu si el Fill, que és el seu Verb, «esplendor de la seva glòria i empremta del seu mate ix ésser» (He 1,3).

47. ¿Qui és l’Esperit Sant, revelat a nosaltres per Jesucrist?

És la tercera Persona de la Santíssima Trinitat. És Déu, u i igual al Pare i al Fill. Ell «procedeix del Pare» (Jn 15,26), el qual, principi sense principi, és l’orígen de tota la vida trinitaria. I procedeix també del Fill (Filioque), pel do etern que el Pare en fa al Fill. Enviat pel Pare i pel Fill encarnat, l’Esperit Sant guia l’Església «a coneixer la Veritat sencera» (Jn 16,13).

43

48. ¿Com expressa l’Església la seva fe trinitaria?

L’Església expressa la seva fe trinitaria confessant Un sol Déu en tres Persones: Pare i Fill i Esperit Sant. Les tres Persones divines són un sol Déu perquè cada una d’elles és idèntica a la plenitud de l’única i indivisible naturalesa divina. Són realment distintes entre si, per les relacions que les posen en referència les unes a les altres: el Pare engendra el Fill, el Fill és engendrat pel Pare, l’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill.

49. ¿Com actuen les tres Persones divines?

Inseparables en la seva única substància, les Persones divines són inseparables també en el seu obrar: la Trin tat té una sola i mateixa operació. Però, en l’únic obrar diví, cada Persona és present segons la manera que li és pròpia en la Trinitat.

«Oh Déu meu, Trinitat que adoro... pacifiqueu la meva ànima; feu-ne el vostre cel, la vostra estada amada i el lloc del vostre repòs. Que no us deixi mai sola, sinó que estigui allí, amb tota la meva persona, totalment desperta en la meva fe, en la meva adoració, en la meva entrega a la vostra acció creadora» (beata Elisabet de la Trinitat).

50. ¿Què significa que Déu és totpoderós?

Déu s’ha revelat com «el Fort, el Poderós» (Sl 24) aquell per al qual «no hi ha res impossible»

(Lc 1,3): La seva omnipotència és universal, misteriosa, i es ma- nifesta creant el món del no res i l’home per amor, però sobretot en l’Encarnació i en la Resurrecció del seu Fill en el do de l’adopció filial i en el perdó dels pecats. Per Això l’Església adreça la seva pregària al «Déu totpoderòs i etern» (“Omnipotens sempiterne Deus...”).

51. ¿Per què és important afirmar: «Al principi, Déu va crear el cel i la terra» (Gn 1,1)?

Perquè la creació és el fonament de tots els proyectes divins de salvació; manifesta l’amor totpoderós i savi de Déu; és el primer pas vers l’Aliança de l’únic Déu amb el seu poble; és l’inici de la història de la salvació que culmina en Crist; és una primera resposta als interrogants fonamentals de l’home sobre el seu orígen i seva fi.

52. ¿Qui ha creat el món?

E1 Pare, el Fill i l’Esperit Sant són el principi únic i indivisible del món, encara que l’obra de la creació del món s’atribueix especialment a Déu Pare.

53. ¿Per a què ha estat creat el món?

E1 món ha estat creat per a la glòria de Déu, que ha volgut manifestar i comunicar la seva bondat, veritat i bellesa. El fi darrer de la creació és que Déu, en Crist, pugui ser «tot en tots» (1 Co 15,28), per a la seva glòria i per a la nostra felicitat.

«La glòria de Déu és l’home vivent i la vida de l’home és la visió de Déu» (sant Ireneu).

54. ¿Com ha creat Déu l’univers?

Déu ha creat l’univers lliurement amb saviesa i amor. El món no és el producte d’una necessitat, d’un destí cec o de l’atzar. Déu ha creat «del no res» (ex nihilo: 2Ma 7,281)un món ordenat i bo, que ell transcendeix d’una manera infinita. Déu conserva en l’ésser la seva creació i la sosté, donant-li la capacitat d’obrar i conduint-la al seu compliment, per mitjà del seu Fill i de l’Esperit Sant.

55. ¿En què consisteix la Providència divina?

Consisteix en les disposicions amb que Déu condueix les seves creatures cap a la perfecció darrera, a la qual les ha cridades. Déu és l’autor sobirà del seu designi. Però per a la seva realització se serveix també de la cooperació de les seves creatures. Al mateix temps, dóna les creatures la dignitat d’obrar per elles mateixes, ser causa les unes de les altres.

56. ¿Com col.labora l’home amb la Providencia divina?

Déu concedeix i demana a l’home, tot respectant la se, llibertat, que col-labori amb les seves accions, les seves pregàries, i també amb els seus sofriments, suscitant ell «la voluntat i les accions, segons els seus benev designis» (Fl 2,13).

57. Si Déu és totpoderós i provident, ¿per que alhores existe ix el mal?

A aquesta pregunta, tan dolorosa com misteriosa,nnomés li pot donar resposta el conjunt de la fe

cristiana Déu no és de cap manera, ni directament ni indirectament, la causa del mal. Ell il-lumina el misteri del mal en el seu Fill, Jesucrist, que va morir i ressuscitar per vèncer aquell gran mal moral, que és el pecat dels homes i que és la rel dels altres mals.

46

58 ¿Per què Déu permet el mal?

La fe ens dóna la certesa que Déu no permetria el mal, si del mateix mal no en tragués el bé. Aixo, Déu ja ho

ha realitzat meravellosament en ocasió de la mort i resu-rrecció de Crist: en efecte, del més gran mal moral, mort del seu Fill, ell n’ha tret els més grans béns, la glorificació de Crist i la nostra redempció.

El cel i la terra

59. ¿Què ha creat Déu?

La Sagrada Escriptura diu: «Al principi, Déu va crear elce1 i la terra» (Gn 1,1). L’Església, en la seva Professió de fe, proclama que Déu és el creador

de totes les coses visibles i invisibles: de tots els éssers espirituals i materials, és a dir, dels àngels i del món visible, i de manera particular de l’home.

60. ¿Qui són els àngels?

Els àngels són creatures purament espirituals, incorpòries, invisibles i immortals, éssers personals dotats ‘intel-ligència i de voluntat. Ells, contemplant incessantment Déu cara a cara, el glorifiquen, el serveixen i són els seus missatgers en el compliment de la missió de salvació per a tots els homes.

61. ¿De quina manera són presents els àngels en lavida de l’Església?

L’Església s’uneix als aàgels per adorar Déu, invoca la seva assistència i d’ alguns en celebra litúrgicament lamemòria.

47Cada fidel té al seu costat un àngel com a protector i pastor, per tal de conduir-lo a la vida» (sant Basili el Gran).

62. ¿Què ensenya la Sagrada Escriptura sobre la creació del món visible?

A través del relat dels «sis dies» de la creació, la Sagrada Escriptura ens fa coneixer el valor de les coses creades i la seva finalitat de lloança a Déu i de servei a l’home. Cada cosa deu la seva existencia a Déu, del qual rep la pròopia bondat i perfecció, les proples 11eis i el propi 1loc en l’univers.

63. ¿Quin és el lloc de l’home en la creació?

L’home és el vèrtex de la creació visible, en tant que creat a imatge i semblança de Déu.

64. ¿Quina mena de lligam hi ha entre les coses creades?

Entre les creatures hi ha una interdependència i u jerarquia, volgudes per Déu. Al mateix temps, hi ha u unitat i solidaritat entre les creatures, ja que totes tenen el mateix Creador, són estimades

per E11 i ordenades a la seva glòria. Per tant, respectar les 11eis inscrites en la creació i les relacions que deriven de la natura de les coses, és un principi de saviesa i un fonament de la moral.

65. ¿Quina relació hi ha entre l’obra de la creació i la de la redempció?

L’obra de la creació culmina en l’obra encara més gran de la redempció. En efecte, aquesta inicia la nova creació, en la qual tot retrobarà el seu ple sentit i el seu compliment.

L’home

66. ¿En quin sentit l’home és creat a «imatge de Déu» ?

L’home és creat a imatge de Déu en el sentit que és capaç de conèixer i d’estimar, en la llibertat, el seu propi Creador. És l’única creatura, en aquesta terra, que Déu a volgut per ella mateixa i que ha cridat a compartir, en el coneixement i en l’amor, la seva vida divina. En tant que creat a imatge de Déu, té la dignitat de persona: no és una cosa, sinó algú, capac; de conèixer-se, de donar-se lliurement i d’entrar en comunió amb Déu i amb les altres persones.

67. ¿Per a quin fi ha creat Déu l’home?

Déu ho ha creat tot per a l’home, Però l’home ha estat creat per conèeixer, servir i estimar Déu, per oferir-li en quest món tota la creació en acció de gràcies, i ésser elevat a la vida amb Déu al cel. Solament en el misteri del Verb encarnat troba veritable llum el misteri de l’home, predestinat a reproduir la imatge del Fill de Déu fet home, que és la perfecta «imatge del Déu invisible» (Col 1, 15).

68. ¿Per què els homes formen una unitat?

Tots els homes formen la unitat del gènere humà, per, orígen comú que tenen de Déu. Déu, a més, «va crear d’un sol home tota la raça humana» (Ac 17,26). Després, tots tenen un únic Salvador i són cridats a compartir la félicitat eterna de Déu.

39

CAPÍTOL PRIMER

CREC EN DÉU PARE

Els Símbols de la fe

33. ¿Què són els Símbols de la fe?

Són fórmules articulades, anomenades també «Professions de fe» o «Credo», amb les quals l’Església des dels seus orígens, ha expressat sinteticament i h transmes la seva pròopia fe amb un llenguatge norma tiu, eomú a tots els fidels.

34. ¿Quins són els Símbols de la fe més antics?

Són els Símbols baptismals. Ja que el Baptisme és donat «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19), les veritats de fe que s’hi professen són articuladesl en referencia a les tres Persones de la Santíssima Trinitat.

35. ¿Quin s són els Símbols de la fe més importants?

Són el Símbol dels Apòostols, que és l’antic Símbol bap tismal de l’Església de Roma, i el Símbol nicenoconstan tinopolità, fruit dels dos primers Concilis Ecumènics de Nicea (325) i de Constantinoble (381), encara avui comuns a totes les grans Esglésies d’Orient i d’Occident.

«CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS, CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»

36. ¿Per què la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?

Perquè l’afirmació «Crec en Déu» és la més important la font de totes les altres veritats sobre l’home i sobre el món, i de tota la vida del qui creu crecen en ell40

37. ¿Per què professem un sol Déu?

Perquè ell es va revelar al poble d’Israel com l’Únic, quan digué: «Escolta, Israel, el Senyor és l’Únic» (Dt 6,4), «no n’hi ha cap més» (Is 45,22). El mateix Jesús ho va confirmar: Déu és «l’únic Senyor» (Mc 12,29). Professar que Jesús i l’Esperit Sant són també Déu i Senyor no introdueix cap divisió en el Déu U.

38. ¿Amb quin nom es revela Déu?

A Moises Déu se li revela com el Déu vivent, «el Déu d’ Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob» (Ex 3,6). Al mateix Moises Déu ti revela el seu nom misteriós: “Jo Sóc el Qui Sóc (YHWH)”. El nom inefable de Déu ja en els temps de l’Antic Testament va ser substituït per la paraula Senyor. Així en el Nou Testament, Jesús, anomenat Senyor, apareix com a veritable Déu.

39. ¿Només Déu “es”»?

Mentre que les creatures han rebut de Déu tot el que són i tenen, només Déu és en en mateix la plenitud de l’ésser i de tota perfecció. Ell és «el Qui és», sense orígen i sense fi. Jesús revela que també en porta el Nom diví: “Jo sóc” (Jn 8,28).

40. ¿Per què és important la revelació del nom de Déu?En revelar el seu nom Dé fa conèixer les riqueses contingudes en el seu misteri inefable: només ell és, des de sempre i per sempre Aquell que transcendéis el món i la història. És ell que ha fet el cel i la terra. Es el >Déu fidel sempre a prop del seu poble per a salvar-lo. És el sant per excel-lència, “ric en misericordia” (Ef2,4) Sempre disposata perdonar. És ñ’èsser espiritual, transcendent, etern. Personal, perfecte. És veritat i amor.41 “Déu és l’èsser infinitament perfecte que és la Santísima Trinitat” sant Toribi de Mogrovejo(

41. ¿En quin sentit Déu és la veritat?

Déu és la Veritat mateixa i com a tal no s’ enganya ni pot enganyar. Ell «és llum i en ell no hi ha tenebres» (1Jn 1,5). El Fill etern de Déu, Saviesa increada, va ser enviat al món «per donar

testimoni de la Veritat» (Jn 18,37).

42. ¿De quina manera Déu revela que és

amor?

Déu es revela a Israel com el qui té un amor més fort que el d’un pare o d’una mare pels seus fills o d’un espòs per la seva esposa. Ell en si mateix «és Amor» (1Jn 4,8.16), que es dóna completament i gratuïtament i que «ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perque el món se salvi permitjà d’ell» (Jn 3,16-17). Enviant el seu Fill i l’Esperit Sant, Déu revela que ell mateix és etern intercanvi d’ amor.

43. ¿Que suposa creure en un sol Déu?

Creure en Déu, l’Únic, suposa: conèixer-ne la grandesa i majestat; viure en acció de gràcies; confiar en ell sempre, fins en les adversitats; reconèixer la unitat i la veritable dignitat de tots els homes creats a imatge seva; usar rectament les coses creades per ell.I42

44. ¿Quin és el misteri central de la fe i de la vida cristiana?

El misteri central de la fe i de la vida cristiana és el misteri de la Santíssima Trinitat. Els cristians són batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

45. El misteri de la Santíssima Trinitat, ¿pot ser conegut per la raó humana tota sola?

Déu ha deixat algun rastre del seu Ésser trinitari en la creació i en l’Antic Testament, Però la intimitat del seu Ésser com a Trinitat Santa constitueix un misteri inaccessible a la raó humana tota sola, i també a la fe d’Israel, abans de l’Encarnació del Fill de Déu i de l’enviament de l’Esperit Sant. Aquest misteri ha estat revelat per Jesucrist, i és la font de tots els altres misteris.

46. ¿Que ens revela Jesucrist del misteri del Pare?

Jesucrist ens revela que Déu és «Pare», no solament en tant que és Creador de l’univers i de l’home, sinó sobretot perquè engendra eternament en el seu si el Fill, que és el seu Verb, «esplendor de la seva glòria i empremta del seu mate ix ésser» (He 1,3).

47. ¿Qui és l’Esperit Sant, revelat a nosaltres perJesucrist?

És la tercera Persona de la Santíssima Trinitat. És Déu, u i igual al Pare i al Fill. Ell «procedeix del Pare» (Jn 15,26), el qual, principi sense principi, és l’orígen de tota la vida trinitaria. I procedeix també del Fill (Filioque), pel do etern que el Pare en fa al Fill. Enviat pel Pare i pel Fill encarnat, l’Esperit Sant guia l’Església «a coneixer la Veritat sencera» (Jn 16,13).

43

48. ¿Com expressa l’Església la seva fe trinitaria?

L’Església expressa la seva fe trinitaria confessant Un sol Déu en tres Persones: Pare i Fill i Esperit Sant. Les tres Persones divines són un sol Déu perquè cada una d’ elles és idèntica a la plenitud de l’única i indivisible naturalesa divina. Són realment distintes entre si, per les relacions que les posen en referència les unes a les altres: el Pare engendra el Fill, el Fill és engendrat pel Pare, l’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill.

49. ¿Com actuen les tres Persones divines?

Inseparables en la seva única substància, les Persones divines són inseparables també en el seu obrar: la Trin tat té una sola i mateixa operació. Però, en l’únic obrar diví, cada Persona és present segons la manera que li és pròopia en la Trinitat.

«Oh Déu meu, Trinitat que adoro... pacifiqueu la meva ànima; feu-ne el vostre cel, la vostra estada amada i el lloc del vostre repòs. Que no us deixi mai sola, sinó que estigui allí, amb tota la meva persona, totalment desperta en la meva fe, en la meva adoració, en la meva entrega a la vostra acció creadora» (beata Elisabet de la Trinitat).

50. ¿Que significa que Déu és totpoderós?

Déu s’ha revelat com «el Fort, el Poderós» (Sl 24) aquell per al qual «no hi ha res impossible» (Lc 1,3: La seva omnipotència és universal, misteriosa, i es ma- nifesta creant el món del no res i l’home per amor, però sobretot en l’Encarnació i en la Resurrecció del seu Fill en el do de l’adopció filial i en el perdó dels pecats. Per

Això l’Església

44

adreça la seva pregària al «Déu totpoderòs i etern» (“Omnipotens sempiterne Deus...”).

51. ¿Per que és important afirmar: «Al principi, Déu va crear el cel i la terra» (Gn 1,1)?

Perquè la creació és el fonament de tots els proyectes divins de salvació; manifesta l’amor totpoderós i savi de Déu; és el primer pas vers l’Aliança de l’únic Déuamb el seu poble; és l’inici de la història de la salvacióque culmina en Crist; és una primera resposta als interrogants fonamentals de l’home sobre el seu orígen i seva fi.

52. ¿Qui ha creat el món?

E1 Pare, el Fill i l’Esperit Sant són el principi únic i indivisible del món, encara que l’obra de la creació del món s’atribueix especialment a Déu Pare.

53. ¿Per a què ha estat creat el món?

E1 món ha estat creat per a la glòria de Déu, que ha volgut manifestar i comunicar la seva

bondat, veritat i bellesa. El fi darrer de la creació és que Déu, en Crist, pugui ser «tot en tots» (1Co 15,28), per a la seva glòria i per a la nostra felicitat.

«La glòria de Déu és l’home vivent i la vida de l’home és la visió de Déu» (sant Ireneu).

54. ¿Com ha creat Déu l’univers?

Déu ha creat l’univers lliurement amb saviesa i amor. Elmón no és el producte d’una necessitat, d’un destí cec o de l’atzar. Déu ha creat «del no res» (ex nihilo: 2Ma 7,281un món ordenat i bo, que ell transcendeix d’una manera infinita. Déu conserva en l’ésser la seva creació i la sosté, donant-li la capacitat d’obrar i conduint-la al seu compliment, per mitjà del seu Fill i de l’Esperit Sant.

45

55. ¿En què consisteix la Providencia divina?

Consisteix en les disposicions amb que Déu condueix les seves creatures cap a la perfecció darrera, a la qual les ha cridades. Déu és l’autor sobirà del seu designi. Però per a la seva realització se serveix també de la cooperació de les seves creatures. Al mateix temps, dóna les creatures la dignitat d’obrar per elles mateixes, ser causa les unes de les altres.

56. ¿Com col.labora l’home amb la Providencia dvina?

Déu concedeix i demana a l’home, tot respectant la se, llibertat, que coHabori amb les seves accions, les sevl pregàries, i també amb els seus sofriments, suscitant ell «la voluntat i les accions, segons els seus benev designis» (Fl 2,13).

57. Si Déu és totpoderós i provident, ¿per que alhores existe ix el mal?

A aquesta pregunta, tan dolorosa com misteriosa,nnomés li pot donar resposta el conjunt de la fe cristiana Déu no és de cap manera, ni directament ni indirectament, la causa del mal. Ell il-lumina el misteri del mal en el seu Fill, Jesucrist, que va morir i ressuscitar per vèncer aquell gran mal moral, que és el pecat dels homes i que és la rel dels altres mals.

46

58 ¿Per què Déu permet el mal?

La fe ens dóna la certesa que Déu no permetria el mal, si del mateix mal no en tragués el bé. Aixo, Déu ja ho

ha realitzat meravellosament en ocasió de la mort i resu-rrecció de Crist: en efecte, del més gran mal moral, mort del seu Fill, ell n’ha tret els més grans béns, la glorificació de Crist i la nostra redempció.

El cel i la terra

59. ¿Què ha creat Déu?

La Sagrada Escriptura diu: «Al principi, Déu va crear el

ce1 i la terra» (Gn 1,1). L’Església, en la seva Professió de fe, proclama que Déu és el creador de totes les coses visibles i invisibles: de tots els éssers espirituals i materials, és a dir, dels àngels i del món visible, i de manera particular de l’home.

60. ¿Qui són els àngels?

Els àngels són creatures purament espirituals, incorpòries, invisibles i immortals, éssers personals dotats ‘intel-ligència i de voluntat. Ells, contemplant incessantment Déu cara a cara, el glorifiquen, el serveixen i són els seus missatgers en el compliment de la missió de salvació per a tots els homes.

61. ¿De quina manera són presents els àngels en lavida de l’Església?

L’Església s’uneix als aàgels per adorar Déu, invoca la seva assistència i d’ alguns en celebra litúrgicament lamemòria.

47Cada fidel té al seu costat un àngel com a protector i pastor, per tal de conduir-lo a la vida» (sant Basili el Gran).

62. ¿Què ensenya la Sagrada Escriptura sobre la creació del món visible?

A través del relat dels «sis dies» de la creació, la Sagrada Escriptura ens fa coneixer el valor de les coses creades i la seva finalitat de lloança a Déu i de servei a l’home. Cada cosa deu la seva existencia a Déu, del qual rep la pròopia bondat i perfecció, les proples 11eis i el propi 1loc en l’univers.

63. ¿Quin és el lloc de l’home en la creació?

L’home és el vèrtex de la creació visible, en tant quecreat a imatge i semblança de Déu.

64. ¿Quina mena de lligam hi ha entre les coscreades?

Entre les creatures hi ha una interdependència i u jerarquia, volgudes per Déu. Al mateix temps, hi ha u unitat i solidaritat entre les creatures, ja que totes tenen el mateix Creador, són estimades per E11 i ordenades a la seva glòria. Per tant, respectar les 11eis inscrites en la creació i les relacions que deriven de la natura de les coses, és un principi de saviesa i un fonament de la moral.

65. ¿Quina relació hi ha entre l’obra de la creació i la de la redempció?

L’obra de la creació culmina en l’obra encara més gran de la redempció. En efecte, aquesta inicia la nova crea

48ció, en la qual tot retrobarà el seu ple sentit i el seu compliment.

L’home

66. ¿En quin sentit l’home és creat a «imatge deDéu» ?

L’home és creat a imatge de Déu en el sentit que és capaç de conèixer i d’estimar, en la llibertat, el seu propi Creador. És l’única creatura, en aquesta terra, que Déu a volgut per ella mateixa i que ha cridat a compartir, en el coneixement i en l’amor, la seva vida divina. En tant que creat a imatge de Déu, té la dignitat de persona: no és una cosa, sinó algú, capac; de conèixer-se, de donar-se lliurement i d’entrar en comunió amb Déu i amb les altres persones.

67. ¿Per a quin fi ha creat Déu l’home?

Déu ho ha creat tot per a l’home, Però l’home ha estat creat per conèeixer, servir i estimar Déu, per oferir-li en quest món tota la creació en acció de gràcies, i ésser elevat a la vida amb Déu al cel. Solament en el misteri del Verb encarnat troba veritable llum el misteri de l’home, predestinat a reproduir la imatge del Fill de Déu fet home, que és la perfecta «imatge del Déu invisible» (Col 1, 15).

68. ¿Per què els homes formen una unitat?

Tots els homes formen la unitat del gènere humà, per, orígen comú que tenen de Déu. Déu, a més, «va creard’un sol home tota la raça humana» (Ac 17,26). Després, tots tenen un únic Salvador i són

cridats a compartir la félicitat eterna de Déu.

4969. ¿Com l’ànima i el cos formen en l’home unanitat?

La persona humana és un ésser a la vegada corporal. espiritual. En l’home l’esperit i la matèria formen única naturalesa. Aquesta unitat és tan profunda que gràcies al principi espiritual que és l’ànima, el cos, que és material, esdevé un cos humà i vivent, i participa de la dignitat d’imatge de Déu.

70. ¿Qui dóna l’anima a l’home?

L’ànima espiritual no prové dels pares, sinó que éscreada directament per Déu, i és immortal. En separar-se del cos en el moment de la mort, ella no mor;s’unirà novament al cos en el moment de la resurrectió final.

71. ¿Quina relació ha establert Déu entre l’home i la dona?L’home i la dona han estat creats per Déu en igual dignitat en tant que persones humanes, i al mateix temps en una recíproca complementarietat, en tant que mascle i femella. Déu elsa ha volgut l’un per l’altre, per a una comunió de persones. Tots junts són cridats també a transmetre la vida humana, formant en el matrimoni “una sola carn” (Gn 2,24) i a dominar la terra com “administradors” de Déu.

72. ¿Quina era la comdició originària de l’home segons el projecte de Déu?Déu en crear l’home i la dona, els havia donat una especial participació en la seva pròpia vida divina, en santedat i justicia. En el projecte de Déu l’home no hauria

50 La caiguda

73. ¿Com es comprèn la realitat del pecat?

En la història de l’home és present el pecat. Aquesta

realitat s’il-lumina plenament només a la llum de la Revelació divina, i sobretot a la llum de Crist Salvador de tots, que ha fet sobreabundar la gràcia precisament allí on ha abundat el pecat.74. ¿Què és la caiguda dels àngels?Amb aquesta expressió s’indica que Satanàs i els altres dimonis, de què parlen la Sagrada Escriptura i la Tradició de l’Església, d’angels creats bons per Déu, es an transformar en malvats, perque, amb lliure i irreocable opció, van rebutjar Déu i el seu Regne, donant . ‘origen a l’infern. Intenten associar l’home a la sevabeHió contra Déu; Però Déu referma en Crist la seva gura victoria sobre el Maligne.

75. ¿En què consisteix el primer pecat de l’home?

L’home, temptat pel diable, va deixar apagar en el seu co r la confianc;a envers el seu Creador i, desobeint-lo,va voler fer-se «com Déu» sense Déu, i no pas segorns Déu (Gn 3,5). Així Adam i Eva van perdre immediatament, per a ells i per a tots els seus descendents, la

gràcia original de la santedat i de la justícia.

5176. ¿Que és el pecat original?

El pecat original, en el qual tots els homes neixen, és

l’estat de privació de la santedat i de la justícia originals.,

És un pecat «contret» per nosaltres, no pas «comes»; éuna condició de naixement, i no pas un acte personal Amb motiu de la unitat d’ origen de tots els homes es transmet als descendents d’ Adam amb la naturalesa humana, «no per imitació, sinó per propagació» Aquesta transmissió és un misteri que no podem com prendre plenament.

77. ¿Quines altres conseqüencies provoca el pecaoriginal?

Com a conseqüencia del pecat original la naturales humana, sense ser totalment corrompuda, queda ferid en les seves forces natural s, és sotmesa a la ignorancia al sofriment, al poder de la mort, i inclinada al pecat Aquesta inclinació s’ anomena concupiscencia.

78. Després del primer pecat, ¿que ha fet Déu?

Després del primer pecat, el món ha quedat inundde pecats, Però Déu no ha abandonat l’home al podel de la mort sinó que, al contrari, li va predir de maner~misteriosa -en el «Protoevangeli» (Gn 3,15)- que el m seria ven<;ut i l’home aixecat de la caiguda. És el primanunci del Messies redemptor. Per aixo la caiguda ser, fins i tot anomenada culpa sortosa, perque «ens ha mel rescut un Redemptor tan gran!» (Litúrgia de la Vetll pasqual) .

78. Després del primer pecat, ¿que ha fet Déu?

Després del primer pecat, el món ha quedat inunda de pecats, Però Déu no ha abandonat l’home al pode de la mort sinó que, al contrari, li va predir de maner misteriosa -en el «Protoevangeli» (Gn 3,15)- que el mseria ven~ut i l’home aixecat de la caiguda. És el prime anunci del Messies redemptor. Per aixo la caiguda ser fins i tot anomenada culpa sortosa, perque «ens ha me rescut un Redemptor tan gran!» (Litúrgia de la Vetll pasqual)

52

CAPÍTOL SEGON CREC EN JESUCRIST, FILL UNIGÈNIT DE DÉU

79. ¿Quina és la Bona Notícia per a l’home?

És l’anunci de Jesucrist, «el Fill del Déu viu (Mt 16,16), mort i ressuscitat. En temps del rei Herodes l’emperador Cèsar August, Déu va complir les promeses fetes a Abraham i a la seva descendència enviant «el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills» (Ga 4,4-5).

80. ¿Com es difon aquesta Bona Notícia?

Des del començament els primers deixebles van tenir l’ardent desig d’anunciar Jesucrist, a fi de conduir tothom a la fe en ell. També avui, de l’amorós coneixament de

Crist, en neix el desig d’evangelitzar i catequitzar, és a dir, revelar en la seva persona tot el designi de Déu i posar la humanitat en comunió amb ell.

“I EN JESUCRIST,.ÚNIC FILL SEU, SENYOR NOSTRE”

81. ¿Que significa el nom de «Jesús»?

Donat per l’Ángel en el moment de l’Anunciació, nom de «Jesús» significa «Déu salva». Expressa 1a sevaidentitat i la seva missió, «perquè ell salvarà dels pecats el seu poble» (Mt 1,21). Pere afirma que «sota el cel Déu no ha donat als homes cap altre Nom que pugui salvar-nos» (Ac 4,12).

82. ¿Per què Jesús és anomenat “Crist”?

«Crist» en grec, «Messies» en hebreu, significa «ungit». Jesús és el Crist perquè és consagrat per Déu, ungit perl’Esperit Sant per a la missió redemptora. És el Messies esperat per Israel, enviat al món pel Pare. Jesús va acceptar el títol de Messies precisant-ne, tanmateix, el sentit: «Baixat del cel» (Jn 3,13), crucificat i després ressuscitat, és el Servent Sofrent «que dóna la seva vida com a rescat per molts» (Mt 20,28). Del nom de Crist, ens ha vingut a nosaltres el nom de cristians.

83. ¿En quin sentit Jesús és el «Fill Unigènit deDéu» ?

I.:és en sentit únic i perfecte. En el moment del Baptisme i de la Transfiguració, la veu del Pare designa Jesús com el seu “Fill estimat”. Presentant-se ell mateix com el Fill que «coneix el Pare» (Mt 11,27), Jesús afirma la seva relació única i eterna amb Déu el seu Pare. Ell és «el Fill

Unigènit» (1Jn 4,9) de Déu, la segona Persona de la Trinitat. És el centre de la predicació apostòlica: els Apòstols van veure «la seva gloria, com a Fill únic del Pare» (Jn 1,14).

84. ¿Que significa el títol de «Senyor»?

En la Bíblia, aquest títol designa habitualment Déu Sobirà. Jesús l’atribueix a ell mateix i revela la seva sobirania divina rnitjançant el seu poder sobre la natura, sobre els dimonis, sobre el pecat i sobre la mort, sobretot amb la seva Resurrecció. Les primeres confessions cristianes proclamen que el poder, l’honor i la gloria deguts a Déu Pare són propis també de Jesús: Déu “li ha concedit aquell Nom que esta per damunt de tot altre nom» (Fl 2,9). Ell és el Senyor del món i de la història, l’únic al qual l’home ha de sotmetre enterament la seva llibertat personal.

«JESUCRIST FOU CONCEBUTPER OBRA DE L’ESPERIT SANT,

NASQUÉ DE MARIA VERGE»

85. ¿Per què el Fill de Déu es va fer home?

El Fill de Déu s’encarnà en el si de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant, per nosaltres els homes i per la nostra salvació, o sigui: per reconciliar-nos a nosaltres, pecadors, amb Déu; per fer-nos conèixer el seu amor infinit; per ser el nostre model de santedat; per fer-nos «partícips de la natura divina» (2Pe 1,4).

86. ¿Què significa la paraula «Encarnació»?

L’Església anomena «Encarnació» el Misteri de

l’admirable unió de la natura divina i de la natura humana en l’única Persona divina del Verb. Per realitzar la nostra salvació, el Fill de Déu es va fer «carn» (Jn 1,14) esdevenint veritablement home. La fe en l’Encarnació és signe distintiu de la fe cristiana.

87. ¿De quina manera Jesucrist és veritable Déu iveritable home?

Jesús és inseparablement veritable Déu i veritable home, en la unitat de la seva Persona divina. Ell,el Fill de Déu, que és «engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare», es va fer veritable home, germa nostre, sense per això deixar de ser Déu, Senyor nostre.

5588. ¿Què ensenya a propòsit d’això el Concili de

Calcedonia (any 451)?

El Concili de Calcedònia ensenya a confessar «un sol

i mateix Fill, el Senyor nostre Jesucrist, perfecte en la seva divinitat i perfecte en la seva

humanitat; veritable Déu i veritable home, compost d’anima racional i de cos; consubstancial al

Pare per la divinitat, consubstancial a nosaltres per la humanitat, “semblant en tot a nosaltres,

llevat del pecat" (He 4,15); engendrat pel Pare abans de tots els segles segons la divinitat i, en

aquests darrers temps, per nosaltres i per la nostra salvació, nascut de Maria Verge i Mare de

Déu, segons la humanitat».

89. ¿Com expressa l’Església el Misteri del’Encarnació?

1.: expressa afirmant que Jesucrist és veritable Déu i veritable home, amb dues naturaleses, la divina i la humana, no confoses, sinó unides en la Persona del Verb. Per tant, en la humanitat de Jesús, tot -miracles, sofriment, mort- ha de ser atribuït a la seva Persona divina que actua a través de la naturales a humana que ha assumit.

«Oh Fill Unigenit i Verb de Déu, vós que sou immortal, per la nostra salvació us heu dignat a encarnar-vos en el si de la santa Mare de Déu i sempre Verge Maria (...). Vós que sou Un de la Santa Trinitat, glorificat amb el Pare i l’Esperit Sant, salveu-nos!» (Litúrgia Bizantina de sant Joan Crisòstom).

5690. El Fill de Déu fet home, ¿tenia una ànima amb

un coneixement humà?

El Fill de Déu va assumir un cos animat per una ànima racional humana. Amb la seva intel-ligència humana Jesús va aprendre moltes coses a través de l’experiència. Però també com a home el Fill de Déu tenia un coneixement íntim i immediat de Déu, el seu Pare. Penetrava igualment els pensaments secrets dels homes i coneixia plenament els designis eterns que havia vingut a revelar.

91. ¿Com concorden les dues voluntats del Verb encarnat?

Jesús té una voluntat divina i una voluntat humana. En la seva vida terrena, el Fill de Déu va voler humanament el que divinament havia decidit amb el Pare i l’Esperit Sant per a la nostra salvació. La voluntat humana de Crist segueix, sense oposició o resistència, la voluntat divina, o, més ben dit, li és sotmesa.

92. ¿Tenia Crist un veritable cos humà?

Crist va assumir un veritable cos hum+a a través del qual Déu invisible es va fer visible. Per això Crist pot ser representat i venerat en les santes imatges.

93. ¿Que representa el Cor de Jesús?

Jesús va conèixer i estimar amb un cor humà. El seu Cor traspassat per la nostra salvació és el

símbol de l’infinit amor amb que estima el Pare i cada un dels homes.

5794. Què significa l’expressió: «Concebut per obra de l’Esperit Sant»?

Significa que la Verge Maria va concebre el Fill etern en¡ el seu si per obra de l’Esperit Sant i sense col-laboració d’home: «L’Esperit Sant vindràa sobre teu» (Lc 1,35), li digué l’Ángel en l’Anunciació.

95. «...Nascut de Maria Verge»: ¿per que Maria ésde debò la Mare de Déu?

Maria és de debò Mare de Déu perquè és la mare de Jesús (]n 2,1; 19,25). En efecte, el

qui fou concebut per obra de l’Esperit Sant i que esdevingué veritablement el seu Fill, és el Fill etern de Déu Pare. És Déu ell mateix.

96. ¿Què significa «Immaculada Concepció»?

Déu va escollir gratuïtament Maria des de tota l’eternitat perquè fos la Mare del seu Fill: per tal de dur a terme aquesta missió, fou concebuda immaculada.Això significa que, per la gràcia de Déu i en previsió dels mèrits deJesucrist, Maria fou preservada del pecat original des de la seva concepció.

97. ¿Com col. labora Maria en el pla diví de la salvació?

Per la gràcia de Déu va restar immune de tot pecat personal durant tota la seva existència.

És la «plena de gràcia» (Lc 1,28), la «tota Santa». Quan l’Ángel li anuncia que donarà a

llum «el Fill de l’Altíssim» (Lc 1,32), atorga lliurement el seu consentiment amb

«1’obediència de la fe» (Rm 1,5). María s’ofereix totalment a la Persona i a l’obra del seu

Fill Jesús, abraçant amb tota l’ànima la voluntat divina de salvació.

5898. ¿Què significa la concepció virginal de Jesús?

significa que Jesús va ser concebut al si de la Verge pel sol poder de l’Esperit Sant, sense intervenció de l’home. Ell és Fill del Pare celestial segons la naturalesa divina i Fill de Maria segons la naturalesa humana, però pròopiament Fill de Déu en totes dues naturaleses, en haver-hi en ell una sola Persona, la divina.

99. ¿En quin sentit Maria és «sempre Verge»?

En el sentit que ella «resta Verge en la concepció del seu Fill Verge també en l’infantament, Verge portant-lo, Verge alimentant-lo, Verge sempre» (sant Agustí). Per tant, quan els Evangelis parlen de «germans i germanes de Jesús», es tracta de parents pròxims de Jesús, segons una expressió utilitzada en la Sagrada Escriptura.

100. ¿De quina manera la maternitat espiritual deMaria és universal?

Maria té un únic Filt Jesús, Però en ell la seva maternitat espiritual s’ estèn a tots els homes que ell ha vingut a salvar. Obedient al costat del nou Adam, Jesucrist, la Verge és la nova Eva, la veritable mare dels vivents, que coopera amb amor de mare al seu naixement i a la seva formació en l’ordre de la gràcia. Verge i Mare, Maria és la figura de l’Església, la seva més perfecta realització.

101. ¿En quin sentit tota la vida de Crist és Misteri?

Tota la vida de Crist és esdeveniment de revelació. Allòque és visible en la vida terrena de Jesús condueix al seu Misteri invisible, sobretot al Misteri de la seva filiació divina: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare» (Jn 14,9). A més, encara que la salvació prové plenament de la Creu

59i de la Resurrecció, tota la vida de Crist és Místeri de salvació, perque tot el que Jesús va

fer, va dir i va sofrir tenia per finalitat salvar l’home caigut i restablir-lo en la seva vocació de fill de Déu.

102. ¿Quines han estat les preparacions als Misterisde Jesús?

Sobretot, hi ha una llarga esperança durant molts segles, que nosaltres revivim en la celebració del temps de l’Advent. A més de l’obscura espera que Déu va posar en el cor dels pagans, va preparar la vinguda del seu Fill per mitjà de l’Antiga Aliança, fins a Joan Baptísta que és el darrer i el més gran dels profetes.

103. ¿Què ensenya l’Evangeli sobre els Misteris delnaixement i de la infantesa de Jesús?

Per Nadal, la gloria del cel es manifesta en la feblesa d’un infant; la circumcísíó de Jesús és senyal de la seva pertinença al poble hebreu i prefiguració del nostre Baptisme; l’Epífanía és la manifestació del Rei-Messies d’Israel a tots els pobles; en la seva presentació al temple, en Simeó i Anna és tota l’espera d’Israel que surt a l’encontre del seu Salvador; la fugida a Egipte i la matança dels innocents anuncien que tota la vida de Crist es trobarà sota el signe de la persecució; el seu retorn d’Egipte recorda l’Exode i presenta Jesús com el nou Moises: és ell el veritable i definitiu alliberador.

104. ¿Quin ensenyament ens ofereix la vida ocultade Jesús a Natzaret?

Durant la vída oculta a Natzaret Jesús resta en el silenci d’una existència ordinaria. Ens permet així d’estar en comunió amb ell en la santedat d’una vida cuotidiana entreteixida

60De pregària de simplicitat, de treball, d’amor familiar. La seva submissió a Maria i a Joseph, el seu pare legal, és una imatge de la seva obediencia filial al Pare. Maria i Joseph, amb la seva fe, acallen el misteri de Jesús, encara que no sempre el comprenguin.105. ¿Per què Jesús rep de Joan el “baptisme de conversió per el perdó dels pecats? (Lc 3,3)Per tal d’iniciar la seva vida pública i anticipar el “baptisme” de la seva mort acepta Aixa, encara que estigui sense pecat, de ser comptat entre els pecadors, ell, “l’anyell de Déu que lleva els pecats del món”. (Jn 1,29) El Pare el proclama “Fill predilecte” seu (Mt 3,17) i l’Esperit Sant baixa sobre ell. El Baptisme de Jesús és la prefiguració del nostre baptisme.

60na entreteixida de pregaría, de simplicitat, de treball, d’amor familiar. La seva submissió a Maria i a Josep, el seu pare legal, és una imatge de la seva obediencia filial al Pare. Maria i Josep, amb la seva fe, acullen el Misteri de Jesús, encara que no sempre el comprenguin.

105. ¿Per que Jesús rep de Joan el «baptisme deconversió per al perdó dels pecats» (Lc 3,3)?

Per tal d’iniciar la seva vida pública i anticipar el «Baptisme» de la seva mort: accepta

.

així, encara que estigui sense pecat, de ser comptat entre els pecadors, ell, «1’ Anyell de Déu que lleva el pecat del món» (Jn 1,29). El Pare el proclama «Fill predilecte» seu (Mt 3,17) i l’Esperit Sant baixa sobre ell. El Baptisme de Jesús és la prefiguració del nostre Baptisme.

106. ¿Que revelen les temptacions de Jesús al desert?

Les temptacions de Jesús al desert recapitulen la d’Adam al paradís i les d’Israel al desert. Satanàs tempta Jesús en la seva obediència a la missió confiada pel Pare. Crist, nou Adam, resisteix i la seva victòria anuncia la de la seva passió, suprema obediència del seu amor filial. L’Església s’uneix a aquest Misteri en particular durant el temps litúrgic de la Quaresma.

107. ¿Qui és invitat a formar part del Regne de Déu,anunciat i realitzat per Jesús?

Jesús invita a formar part del Regne de Déu tots els homes. Fins i tot el pitjor pecador és cridat a convertir-se i a acceptar la infinita misericòrdia del Pare. El Regne pertany, ja aquí a la terra, als qui l’acullen amb cor humil. És a ells qu el són revelats els seus misteris.

61108. ¿Per qu+e Jesús manifesta el regne a través de signes i mirades?

Jesús acompanya la seva paraula amb signes i miracles per testificar que el Regne és present en ell, el Messies.. Encara que guareix algunes persones, no ha vingut per eliminar tots els mals aquí a la terra, sinó per alliberarnos sobretot de l’esclavitud del pecat. L’expulsió dels dimonis anuncia que la seva Creu sera victoriosa sobre «el príncep d’aquest món» (Jn 12,31).

109. En el Regne, ¿quina autoritat Jesús confereixals seus Apòstols?

Jesús escull els Dotze, futurs testimonis de la Resurrecció;, i els fa partícips de la seva missió i de la seva autoritat per a ensenyar, perdonar els pecats, edificar i governar l’Església. En aquest Col’legi Pere rep «les claus del Regne» (Mt 16,19) i ocupa el primer lloc, amb la missió de guardar la fe en la seva integritat i confirmar els seus germans.

110. ¿Quin significat té la Transfiguració?

En la Transfiguració apareix sobretot la Trinitat: «El Pare en la veu, el Fill en l’home, l’Esperit en el núvol brillant»(sant Tomàs d’Aquino). Evocant amb Moises i Elies la seva «partença» (Lc 9,31), Jesús mostra que la seva glòria passa a través de la Creu i dóna una anticipació de la seva resurrecció i de la seva gloriosa vinguda, «que transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós» (Fl3,21).

«Us vau transfigurar a la muntanya i, en la mesura en que n’eren capaços, els vostres deixebles van contemplar la vostra Glòria, Crist Déu, per tal que, quan us veiessin crucificat, comprenguessin que la vostra Passió era voluntària i anunciessin al món que vós sou de debò la irradiació del Pare» (Litúrgia Bizantina).62

111. ¿Com va tenir lloc l’entrada messiànica a Jerusalem?

En el temps establert Jesús decideix pujar a Jerusalem per sofrir la seva passió, morir i ressuscitar. Com a Rei Messies que manifesta la vinguda del Regne, entra a la ciutat muntat en una somera. És acollit pels petits, amb una aclamació que reproduïm en el Sanctus eucarístic: “Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna (salveu-

nos)” (Mt 21,9). La litúrgia de l’Església comença la Setmana Santa amb la celebració d’aquesta entrada a Jerusalem.

«JESUCRIST PATÍ SOTA EL PODER DE PONÇ PILAT, FOU CRUCIFICAT, MORT I SEPULTAT»

112. ¿Per què és tan important el Misteri pasqual deJesús?

El Misteri pasqual de Jesús, que abasta la seva passió, mort, resurrecció i glorificació, es troba al centre de la fe cristiana, perquè el pla salvador de Déu es va realitzar una vegada per sempre amb la mort redemptora del seu Fill, Jesucrist.

113. ¿Sota quines acusacions fou condemnat Jesús?

Alguns caps d’Israel van acusar Jesús d’actuar contra la Llei, contra el temple de Jerusalem, i en particular contra la fe en el Déu únic, ja que Ell es proclamava Fill de Déu. Per això el van lliurar a Pilat, perque el condemnés a mort.

114. ¿Com es va comportar Jesús envers la Llei d’Israel?

Jesús no va abolir la Llei donada per Déu a Moisès al Sinaí, sinó que la va dur a compliment donant-ne la63interpretació definitiva. És el Legislador diví que compleix íntegrament aquesta Llei. Arnés ell, el Servent fidel, ofereix amb la seva mort expiadora 1’únic sacrifici capac; de redimir totes «les culpes comeses pels homes sota la primera Alianc;a» (He 9,15).

115. ¿Quina actitud va adoptar Jesús envers el temple de Jerusalem?

Jesús fou acusat d’hostilitat contra el Temple. En canvi, el va venerar com «la casa del seu Pare» (Jn 2,16) i hi va impartir una part important del seu ensenyament. Però també en va predir la destrucció, en relació amb la seva pròopia mort, i es va presentar ell mateix com l’estada definitiva de Déu entre els homes.

116. ¿Va contradir Jesús la fe d’Israel en el Déu únici salvador?

Jesús no va contradir mai la fe en un Déu únic, ni tan soIs quan realitzava l’obra divina per excel-lencia que sicomplia les promeses messianiques i el revelava igual a Déu: el perdó dels pecats. I.:exigencia de Jesús de creure en ell i de convertir-se permet entendre la tragica incomprensió del Sanedrí que va considerar Jesús mereixedor de mort com a blasfem.

117. ¿Qui és responsable de la mort de Jesús?

La passió i la mort de Jesús no poden imputar-se indistintament ni a tots els jueus que aleshores vivien, ni als altres jueus que hi ha hagut en el temps i en l’espai. Cada pecador, és cada home és realrnent causa i instrument dels sofriments del Redemptor, i més greument culpables són aquells que més sovint recauen en el pecat i es delecten en els vicis, sobretot si són cristians

64118. ¿Per què la mort de Crist forma part del designi de Déu?

Per reconciliar amb ell mateix tots els homes destinats a la mort a causa del pecat, Déu va prendre la iniciativa amorosa d’enviar el seu Fill perquè es lliurés a la mort pels pecadors. Anunciada en l’Antic Testament, en particular com a sacrifici del Servent sofrent, la mort de Jesús va tenir lloc «segons les Escriptures».

119. ¿De quina manera Crist s’oferí ell mateix alPare?

Tota la vida de Crist és lliure oferiment al Pare per complir el seu designi de salvació. Ell dóna «la seva vida com a rescat per molts» (Mc 10,45) i d’aquesta manera reconcilia amb Déu tota la humanitat. El seu sofriment i la seva mort manifesten com la seva humanitat és l’instrument lliure i perfecte de l’Amor diví que vol la salvació de tots els homes.

120. ¿Com s’expressa en l’última Cena l’oferimentde Jesús?

En 1’última Cena amb els Apòstols, a la vigília de la Passió, Jesús anticipa, és a dir, significa i realitza per endavant l’oferiment voluntari d’ell mateix: «Això és el meu cos, entregat per vosaltres»(Lc 22,19), «això és la meya sang vessada...» (Mt 26,28). Institueix així al mateix temps l’Eucaristia com a «memorial» (1Co 11,25) del seu sacrifici, i els seus Apòstols com a sacerdots de la nova Aliança.

121. ¿Què passa en l’agonia de l’hort de Getsemaní?

Malgrat 1’horror que produeix la mort en la humanitat totalment santa d’aquell qui és l’«Autor de la Vida» (Ac

653,15), la voluntat humana del Fill de Déu s’adhereix a la voluntat del Pare: per salvar-nos, Jesús accepta de portar els nostres pecats en el seu cos «fent-se obedient fins a la mort» (Fl 2,8).

122. ¿Quins són els efectes del sacrifici de Crist a la Creu?

Jesús va oferir lliurement la seva vida com a sacrifici expiatori, és a dir, va reparar les nostres culpes amb la plena obediencia del seu amor fins a la mort. Aquest «amor fins a la fi» (Jn 13,1) del Fill de Déu reconcilia amb el Pare tota la humanitat. El sacrifici pasqual de Crist redimeix els homes d’una manera única, perfecta i definitiva, i els obre la comunió amb Déu.

123. ¿Per què crida Jesús els seus deixebles a prendre la seva creu?

Cridant els seus deixebles a «prendre la seva creu i seguirlo» (Mt 16,24), Jesús vol associar al seu sacrifici redemptor els mateixos que en són els primers beneficiaris.

124. ¿En quines condicions es trobava el cos de Crist mentre era a la tomba?

Crist va conèixer una veritable mort i una veritable sepultura. Però la virtut divina va preservar el seu cos de la corrupció.

«JESUCRIST DAVALLÀ ALS INFERNS,RESSUSCITÀ EL TERCER DIA D’ENTRE ELS MORTS»

125. ¿Que són «els inferns» als quals davallàa Jesús?Els «inferns» -diferents de l’infern de la condemnació- constituien l’estat de tots els qui havien mort abans de66Crist, bons i dolents. Amb l’ánima unida a la seva Persona divina Jesús va prendre als inferns els justos que esperaven el seu Redemptor per tal d’ accedir finalment a la visió de Déu. Després d’haver vençut, per mitjà de la seva mort, la mort i el diable «que tenia el domini de la mort» (He 2,14), va alliberar els justos en espera del Redemptor i els va obrir les portes del Cel.

126. ¿Quin lloc ocupa la Resurrecció de Crist en lanostra fe?

La Resurrecció de Jesús és la veritat culminant de la nostra fe en Crist i representa, amb la Creu, una part essencial del Misteri pasqual.

127. ¿Quins «signes» testifiquen la Resurrecció de Jesús?A més del signe essencial constitu’it pel sepulcre buit, la Resurrecció de Jesús és testificada per les dones que van ser les primeres a trabar-se amb Jesús i ho van anunciar als Apòstols. Més tard Jesús «s’aparegué a Cefes (pere) i després als Dotze. Després es va apareixer a més de cinc-cents germans a la vegada» (lCo 15,5-6) i també a d’altres. EIs Apòstols no es van poder inventar la resurrecció, ja que els semblava impossible: en efecte, Jesús fins i tot els havia renyat per la seva incredulitat.

1128. ¿Per que la Resurrecció és al mateix temps unesdeveniment transcendent?

Tot i ser un esdeveniment històoric, compravable i testificat a través de signes i testimoniatges, la Resurrecció, en tant que entrada de la humanitat de Crist a la glòria de Déu, transcendeix i supera la històoria, com a misteri de fe. Per aquest motiu, Crist ressuscitat no es va manifestar67 festar al món, sinó als seus deixebles, fent-los testimonis seus davant del poble.

129. ¿Quin és l’estat del cos ressuscitat de Jesús?La Resurrecció de Crist no va ser un retorn a la vida terrena. El seu cos ressuscitat és el que fou crucificat i porta els senyals de la seva Passió, Però participa ja de la vida divina amb les propletats d’un cos gloriós. Per això Jesús ressuscitat és sobiranament lliure d’aparèixer als seus deixebles com i on vol i sota aspectes diversos.

130. ¿De quina manera la Resurrecció és obra de laSantíssima Trinitat?

La Resurrecció de Crist és una obra transcendent de Déu. Totes tres Persones actuen conjuntament segons el que els és propi: el Pare manifesta el seu poder; el Fill «recobra» la vida que va oferir lliurement (Jn 10,17), reunint la seva ànima i el seu cos, que l’Esperit vivifica i glorifica.

131. ¿Quins són el sentit i l’abast salvador de la Resurrecció?

La Resurrecció és la culminació de l’Encarnació. Confirma la divinitat de Crist, com també tot el que Ell va fer i va ensenyar, i realitza totes les promeses divines en favor nostre. A més, el Ressuscitat, vencedor del pecat i de la mort, és el principi de la nostra justificació i de la nostra Resurrecció: des d’ara ens procura la gràcia de l’adopció filial, que és real participació en la seva vida de Fill unigènit; després, a la fi dels temps, ressuscitarà el nostre cos. “JESUCRIST SE’N PUJÀ AL CEL,SEU A LA DRETA DE DÉU, PARE TOTPODERÓS”68132. ¿Que representa l’Ascensió?

Després de quaranta dies d’haver-se mostrat als tols sota els trets d’una humanitat ordinària, que ocultaven la seva glòria de Ressuscitat, Crist se’n puja al cel i seu a la dreta del Pare. Ell és el Senyor que regna ara amb la seva humanitat a la glòria eterna de Fill de Déu i intercedeix incessantment en favor nostre pro Pare. Ens envia el seu Esperit i ens dóna l’esperan trobar-lo un dia, havent-nos preparat un 11oc.

«I D’ ALLÍ HA DE VENIR A JUDICARELS VIUS I ELS MORTS»

133. ¿Com regna ara el Senyor Jesús?Senyor del cosmos i de la història, Cap de la seva Església, Crist glorificat roman misteriosament a la terra, on el seu regne és ja present com a germen i inici de l’Església. Un dia tomara gloriós, Però no en sabem el temps. Per això vivim en la vigilància, pregant: «Veniu. Senyor» (Ap 22,20).

134. ¿Com es realitzara la vinguda del Senyor en glòria?Després del darrer trastorn còsmic d’aquest món passa, la vinguda gloriosa de Crist tindrà lloc am triomf definitiu de Déu en la Parusia i amb el Judici fina!. Es complirà així el Regne de Déu.

69135. ¿Com judicarà Crist els vius i els morts?

Crist judicarà amb el poder que ha adquirit com a Redemptor del món, vingut a salvar els homes. Els secrets dels cors seran revelats, com també la conducta de cadascú envers Déu i envers el proïsme. Cada home sera omplert de vida o condemnat per a l’eternitat segons les seves obres. Així es realitzarà «la plenitud de Crist» (Ef 4,13), en la qual «Déu sera tot en tots» (lCo 15,28).

CAPÍTOL TERCERCREC EN L’ESPERIT SANT

«CREC EN L’ESPERIT SANT»136. ¿Que vol dir l’Església quan professa: «Crec en l’Esperit Sant»?

Creure en l’Esperit Sant és professar la fe en la tercera Persona de la Santíssima Trinitat, que procedeix del Pare i del Fill i és «adorat i glorificat amb el Pare i el Fill». L’Esperit ha estat «enviat als nostres cors» (Ga 4,6), perquè rebem la nova vida de fills de Déu.

137. ¿Per què són inseparables la missió del Fill i del’Esperit Sant?

En la Trinitat indivisible, el Fill i l’Esperit són distints però inseparables. En efecte, des del principi fins a la fi dels temps, quan el Pare envia el seu Fill, envia també el seu Esperit que ens uneix a Crist en la fe, perquè puguem, com a fills adoptius, anomenar Déu «Pare» (Rm 8,15). L’Esperit és invisible, Però el coneixem a través de la seva acció quan ens revela el Verb i quan actua en l’Església.

70138. ¿Quins són els noms de l’Esperit Sant?

«Esperit Sant» és el nom propi de la tercera Persona de la Santíssima Trinitat. Jesús l’anomena també: Esperit Paràclit (Consolador, Advocat) i Esperit de Veritat. El Nou Testament també l’anomena: Esperit de Crist, del Senyor, de Déu, Esperit de la glòria, de la promesa.

139. ¿Amb quins símbols es representa l’EsperitSant?

Són nombrosos: l’aigua viva, que brolla del cor traspassat de Crist i apaga la set dels batejats; la unció amb l’oli, que és el signe sacramental de la Confirmació; el foc, que transforma tot el que toca; el núvol, fosc o lluminós, en que es revela la glòria divina; la imposició de les mans, per la qual és donat l’Esperit; el colom, que baixa sobre Crist i es posa sobre ell en el baptisme.

140. ¿Què significa que l’Esperit «parla per boca

dels profetes»?

Amb el terme de profetes s’entén tots els qui van serinspirats per l’Esperit Sant per parlar en nom de Déu.L’Esperit duu les profecies de l’Antic Testament a ple compliment en Crist, el misteri del qual revela en el Nou Testament.

141. ¿Què realitza l’Esperit Sant en Joan Baptista?

L’Esperit omple Joan Baptista, el darrer profeta de l’Antic Testament, el qual, sota la seva acció, és enviat a «preparar per al Senyor un poble ben disposat» (Lc 1,17) i a anunciar la vinguda de Crist, Fill de Déu: aquell damunt del qual veu que l’Esperit baixa i es posa, «el qui bateja amb l’Esperit Sant» (Jn 1,33).

71142. ¿Quina és l’obra de l’Esperit en Maria?

L’Esperit Sant du a compliment en Maria les esperances i la preparació de l’Antic Testament a la vinguda de Crist. De manera única l’omple de gràcia i fa fecunda la seva virginitat, per donar a llum el Fill de Déu encarnat. Fa d’ella la Mare del «Crist total», és a dir, de Jesús Cap i de l’Església, el seu cos. Maria és present entre els Dotze el dia de la Pentecosta, quan l’Esperit inaugura els «darrers temps» amb la manifestació de l’Església.

143. ¿Quina relació hi ha entre l’Esperit i }esucrist,en la seva missió terrena?

El Fill de Déu, a través de la unció de l’Esperit, és consagrat Messies en la seva humanitat des de l’Encarnació. Ell revela l’Esperit en el seu ensenyament, complint la promesa feta als Pares, i el comunica a l’Església naixent, alenant sobre els Apòstols després de la seva Resurrecció.

144. ¿Què va passar el dia de la Pentecosta?

Cinquanta dies després de la seva Resurrecció, el dia de la Pentecosta, Jesucrist glorificat infon l’Esperit amb abundància i el manifesta com a Persona divina, de manera que la Trinitat Santa és revelada plenament. La Missió de Crist i de l’Esperit esdevé la Missió de l’Església, enviada per a anunciar i difondre el misteri de la comunió trinitaria.

«Hem vist la veritable Llum, hem rebut l’Esperit celestial, hem trobat la veritable fe: adorem la Trinitat indivisible perque ens ha salvat» (Litúrgia Bizantina, Tropari de lesVespres de Pentecosta).

72 145. ¿Que fa l’Esperit en l’Església?

L’Esperit edifica, anima i santifica l’Església: Esperit d’Amor, retorna als batejats la semblança divina perduda a causa del pecat i els fa viure en Crist, de la mateixa Vida de la Trinitat Santa. Els envia a donar testimoni de la Veritat de Crist i els organitza en les seves mútues funcions, per tal que tots donin «el fruit de l’Esperit» (Ga 5,22).

146. ¿Com actuen Crist i el seu Esperit en el cor dels fidels?

Per mitjà dels sagraments, Crist comunica als membres del seu Cos el seu Esperit i la gràcia de Déu que dóna els fruits de vida nova, segons l’Esperit. Finalment, l’Esperit Sant és el Mestre de la pregària.

«CREC EN LA SANTA ESGLÉSIA CATÒLICA»

L’Església en el designi de Déu

147. ¿Què significa el terme Església?

Designa el poble que Déu convoca i aplega de tots els confins de la terra, per constituir l’assemblea dels qui, per la fe i el Baptisme, esdevenen fills de Déu, membres de Crist i temple de l’Esperit Sant.

148. ¿Hi ha altres noms i imatges amb que la Bíbliaindica l’Església?

En la Sagrada Escriptura trobem moltes imatges,que palesen aspectes complementaris del misteri de l’Església. L’Antic Testament privilegia imatges lligades al poble de Déu; el Nou Testament les lligades a Crist73com a Cap d’aquest poble, que és el seu Cos, i les tretes de la vida pastorívola (pleta, ramat, ovelles), agrícola (camp, olivera, vinya), de l’habitatge (casa, pedra, temple), familiar (esposa, mare, família).

149. ¿Quin s són l’origen i la consumació de l’Església?

L’Església troba origen i consumació en el pla etern de Déu. Fou preparada en l’Antiga Aliança amb l’elecció d’Israel, signe de l’aplec futur de totes les nacions. Fonamentada en les paraules i les accions de Jesucrist, fou realitzada sobretot per mitjà de la seva mort redemptora i la seva resurrecció. Després fou manifestada com a misteri de salvació mitjànçant l’efusió de l’Esperit Sant a la Pentecosta. Tindrà la seva consumació a la fi dels temps com a assemblea celestial de tots els redimits.

150. ¿Quina és la missió de l’Església?

La missió de l’Església és anunciar i instaurar enmig de tots els pobles el Regne de Déu inaugurat per Jesucrist. Aquí a la terra constitueix el germen i l’inici d’aquest Regne salvador.

151. ¿En quin sentit l’Església és Misteri?

L’Església és Misteri en tant que en la seva realitat visible és present i actuant una realitat espiritual, divina, que es descobreix únicament amb els ulls de la fe.

152. ¿Que significa que l’Església és sagrament universal de salvació?

Significa que és signe i instrument de la reconciliació i de la comunió de tota la humanitat amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà. 74L’Església: poble de Déu, cos de Crist,temple de l’Esperit

153. ¿Per que l’Església és el poble de Déu?

LEsglésia és el poble de Déu perque Ell va voler santificar i salvar els homes no pas ailladament, sinó constituint-los en un sol poble, aplegat per la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

154. ¿Quines són les característiques del poble de Déu?

Aquest poble, del qual s’arriba a ser membre per mitjà de la fe en Crist i el Baptisme, té per orígen Déu Pare, per cap Jesucrist, per condició la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, per llei el manament nou de l’amor, per míssíó la de ser la sal de la terra i la llum del món, per fi el Regne de Déu, ja iniciat a la terra.

155. ¿En quin sentit el poble de Déu participa de les tres funcions de Crist, Sacerdot, Profeta i Rei?

El poble de Déu participa en l’ofici sacerdotal de Crist en tant que els batejats són consagrats per 1’Esperit Sant per a oferir sacrificis espirituals; participa en el seu ofici profètíc, en tant que amb el sentit sobrenatural de la fe s’adhereix indefectiblement a aquesta, l’aprofundeix i en dóna

testimoni; participa en el seu oficil reial amb el servei, imitant Jesucrist, que, essent rei de l’univers, es va fer servent de tots, sobretot dels pobres i dels qui pateixen.

156. ¿De quina manera l’Església és cos de Crist?

Per mitjà de l’Esperit, Crist mort i ressuscitat uneix íntimament a ell els seus fidels. D’ aquesta manera els creients en Crist, en tant que units a ell sobretot en l’Eucaristia, s’uneixen entre ells en la caritat, formant un sol cos, l’Església, la unitat de la qual es realitza en la diversitat de membres i de funcions.

157. ¿Qui és el cap d’aquest cos?75Crist «és el Cap del cos, que és l’Església» (Col 1,18). L’Església viu d’ ell, en ell i per a ell. Crist i Església formen el «Crist total» (sant Agustí); «Cap i membres són, per dir-ho així, una sola persona mística» (sant Tomas d’Aquino).

158. ¿Per que l’Església s’ anomena l’esposa de Crist?

Perquè el mateix Senyor es va definir com l’«Espòs» (Mc 2,19), que ha estimat l’Església, unint-la a ell amb una Aliança eterna. Es va donar ell mateix per ella, per purificar-la amb la seva sang i «fer-la santa» (Ef 5,26) i mare fecunda de tots els fills de Déu. Mentre que el terme «cos» palesa la unitat del «cap» amb els membres, el terme «esposa» posa en relleu la distinció de tots dos en la relació personal.

159. ¿Per què l’Església s’anomena temple de l’Esperit Sant?

Perque l’Esperit Sant resideix en el cos que és l’Església: en el seu Cap i en els seus membres; a més, edifica l’Església en la caritat amb la Paraula de Déu, els sagraments, les virtuts i els carismes.

«Allò que el nostre esperit, és a dir, la nostra ànima, és per als nostres membres, això mateix és l’Esperit Sant per als membres de Crist, per al cos de Crist, que és l’Església» (sant Agustí). 76160. ¿Que són els carismes?

Els carismes són dons especials de l’Esperit Sant atorgats a cada u per al bé dels homes, per a les necessitats del món i en particular per a l’edificació de l’Església, al Magisteri de la qual pertoca de discernir-los.

L’Església és una, santa, católica i apostólica

161 ¿Per què l’Església és una?

L’Església és una perque té com a orígen i model la unitat d’un sol Déu en la Trinitat de les Persones; com a fundador i cap Jesucrist, que restableix la unitat de tots els pobles en un sol cos; com a ànima l’Esperit Sant, que uneix tots els fidels en la Comunió en Crist. Té una sola fe, una sola vida sacramental, una única successió apostólica, una esperança comuna i la mateixa caritat.

162. ¿On subsisteix l’única Església de Crist?

I:única Església de Crist, com a societat constituïda i organitzada en el món, subsisteix ( subsistit in) en l’Església católica, governada pel successor de Pere i pels bisbes en comunió amb ell. Només per mitjà d’ella es pot obtenir la plenitud dels mitjàns de salvació, ja que el Senyor ha confiat tots els béns de la NovaAliança només al col-legi apostólic, el cap del qual és Pere.

163. ¿Com cal considerar els cristians no catòlics?

En les Esglésies i comunitats eclesials, que s’han separat de la plena comunió de l’Església católica, s’hi troben molts elements de santificació i de veritat. Tots aquests béns provenen de Crist i impulsen vers la unitat católica. Els membres d’aquestes Esglésies i Comunitats són incorporats a Crist en el Baptisme: per això, els reconeixem com a germans.

77164. ¿Com ens hem de comprometre en favor de la unitat dels cristians?

El desig de restablir la unió de tots els cristians és un do de Crist i una crida de l’Esperit. Afecta tota l’Església i es fa realitat amb la conversió del cor, la pregària, el mutu coneixement fratem, el diàleg teològic.

165. ¿En quin sentit l’Església és santa?

L’Església és santa, en tant que Déu Santíssim és el seu autor; Crist s’ha donat ell mateix per ella, per santificar-la i fer-la santificadora; l’Esperit Sant la vivifica amb la caritat. En ella, s’hi troba la plenitud dels mitjàns de salvació. La santedat és la vocació de cada membre i el fi de tota la seva activitat. L’Església compta en el seu interior amb la Verge Maria i innombrables Sants, com a models i intercessors. La santedat de l’Església és la font de la santificació dels seus fills, els quals, aquí a la terra, es reconeixen tots pecadors, sempre necessitats de conversió i de purificació.

166. ¿Per què l’Església s’anomena catòlica?

L’Església és católica, és a dir, universal, en tant que hi és present Crist: «Allí on hi ha Jesucrist, allí hi ha l’Església catòlica» (sant Ignasi d’ Antioquia). Anuncia la totalitat i la integritat de la fe; porta i administra la plenitud dels mitjàns de salvació; és enviada en missió a tots els pobles, pertanyents a qualsevol temps o cultura.

167. ¿És catòlica l’Església particular?És catòlica cada Església particular (és a dir, la diòcesi i l’eparquia), formada per la comunitat dels cristians que estan en comunió en la fe i en els sagraments, amb el seu bisbe ordenat en la successió apostòlica, i amb l’Església de Roma, que «presideix en la caritat» (sant Ignasi d’Antioquia).78168. ¿Qui pertany a l’Església católica?

Tots els homes, de maneres diverses, pertanyen o s’ordenen a la unitat catòlica del poble de Déu. És plenament incorporat a l’Església catòlica aquell qui, tenint l’Esperit de Crist, és unit a ella pels vincles de la professió de fe, dels sagraments, del govem eclesiàstic i de la comunió. Els batejats que no realitzen plenament aquesta unitat catòlica, es troben en una certa comunió, encara que imperfecta, amb l’Església catòlica.

169. ¿Quina relació té l’Església catòlica amb el poble jueu?

L’Església catòlica reconeix la seva relació amb el poble jueu en el fet que Déu va escollir aquest poble, el primer de tots, perquè acollís la seva paraula. És al poble jueu que pertanyen «la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte, les promeses, els patriarques; i, com a home, ha sortit d’ell el Crist» (Rm 9,4.5). A diferencia de les altres religions no cristianes, la fe jueva és ja resposta a la Revelació de Déu en l’Antiga Aliança.

170. ¿Quin lligam hi ha entre l’Església catòlica i les religions no cristianes?

Hi ha un lligam, donat sobretot per l’orígen i per la fi comuns de tot el gènere humà L’Església catòlica reconeix que tot el que de bo i de veritable es troba en les altres religions prové de Déu, és un raig de la seva veritat, pot preparar a l’acolliment de l’Evangeli i empènyerI vers la unitat de la humanitat en l’Església de Crist. 79171. ¿Què significa l’afirmació: “Fora de l’Església no hi ha salvació”?

Significa que tota salvació ve de Crist-Cap per mitjà de l’Església, que és el seu Cos. Per tant, no es poden salvar aquells qui, coneixent l’Església com a fundada per Crist i necessària per a la salvació, no hi entren o no hi perseveren. Al mateix temps, gràcies a Crist i a la seva Església, poden aconseguir la salvació eterna els qui, sense cap culpa, ignoren l’Evangeli de Crist i la seva Església, Però cerquen sincerament Déu i, sota l’influx de la gràcia, s’esforcen a complir la seva voluntat coneguda a través del dictamen de la consciència

172. ¿Per què l’Església ha d’anunciar l’Evangeli a tot el món?Perque Crist ha ordenat: “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant” (Mt 18,19). Aquest manament missioner del Senyor té la seva font en l’amor etern de Déu, que ha enviat el seu Fill i el seu Esperit perque “vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (lTm 2,4).

173. ¿De quina manera l’Església és missionera?Guiada per l’Esperit Sant, l’Església continua al llarg de la història la missió del mateix Crist. Per tant, els cristians han d’anunciar a tothom la Bona Notícia portada per Crist, seguint el seu camí, disposats també al sacrifici d’ells mateixos fins al martiri.

174. ¿Per què l’Església és apòstólica?

L’Església és apostòlica pel seu orígen, perquè és construïda sobre el «fonament dels Apòstols» (Ef 2,20); pel seu ensenyament, que és el mateix dels Apòstols; per la seva estructura, en tant que instruïda, santificada i governada, fins al retorn de Crist, pels Apòstols, gràcies als seus succesors, els bisbes, en comunió amb el succesor de Pere.80175. ¿En què consisteix la missió dels Apòstols?

La paraula Apóstol significa enviat. Jesús, l’Enviat del Pare, crida dotze dels seus deixebles i els constituí com els seus Apòstols, fent-ne els testimonis escollits de la seva resurrecció i els fonaments de la seva Església. Els dona el manament de continuar la seva missió, dient: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres» (Jn 20,21), i prometent de ser amb ells fins a la fi del món.

176. ¿Què és la successió apostòlica?La successió apostòlica és la transmissió, per mitjà del sagrament de l’Orde, de la missió i la potestat dels Apòstols als seus successors, els bisbes. Gràcies a aquesta transmissió, l’Església continua en comunió de fe i de vida amb el seu orígen, mentre al llarg dels segles ordena tot el seu apostolat a la difusió del Regne de Crist sobre la terra.

Els fidels: jerarquia, laics, vida consagrada

177. ¿Qui són els fidels?EIs fidels són aquells qui, incorporats a Crist mitjànçant el Baptisme, són constituïts membres del poble de Déu. Fets partícips, segons la seva pròpia condició, de la funció sacerdotal, profètica i reial de Crist, són cridats a realitzar la missió confiada per Déu a l’Església. Entre8186María, Mare de Críst, Mare de ‘Església196. ¿En quin sentit la benaurada Verge Maria és mare de l’Església?

La benaurada Verge Maria és Mare de l’Església en l’ordre de la gràcia perquè va donar a llum Jesús, el Fill de Déu, Cap del cos que és l’Església. Jesús, morint a la creu, la va donar com a mare al deixeble amb aquestes paraules: «Aquí tens la teva mare» (Jn 19,27).

197. ¿Com la Verge Maria ajuda l’Església?

Després de l’ascensió del seu Fill, la Verge Maria va ajudar els inicis de l’Església amb les seves pregàries. També després de la seva assumpció al cel, continua intercedint pels seus fills, essent per a tots un model de fe i de caritat i exercint el seu influx saludable, que brolla de la sobreabundància dels mèrits de Crist. Els fidels veuen en ella una imatge i una anticipació de la resurrecció que els espera, i la invoquen com a advocada, auxiliadora, socorredora, mitjàncera.

198. ¿Quina mena de culte es dóna a la Mare de Déu?

És un culte singular, Però difereix essencialment del culte d’adoració, donat solament a la Santíssima Trinitat. Aquest culte de veneració especial troba una expressió particular en les festes litúrgiques dedicades a la Mare de Déu i en la pregària mariana, com el sant Rosari, compendi de tot l’Evangeli.

199. ¿De quina manera la benaurada Verge Maria és la icona escatològica de l’Església?Tot mirant Maria, tota santa i ja gloricada en cos i anima, l’Església hi contempla allò que ella mateixa és cridada a ser a la terra i allò que serà a la pàtria celestial. 85els consagrats es dediquen totalment a Déu i tendeixen vers la perfecció de la caritat sota la moció de l’Esperit Sant. Aquesta consagració es caracteritza per la pràctica dels consells evangèlics.

193. ¿Que ofereix la vida consagrada a la missió de l’Església?La vida consagrada participa en la missió de l’Església per mitjà d’una plena dedicació a Crist i als germans, donant testimoni de l’esperança del Regne celestial.

«CREC EN LA COMUNIÓ DELS SANTS»

194. ¿Què significa l’expressió comunió dels sants?

Aquesta expressió indica sobretot la participació comuna de tots els membres de I’Església en les coses santes (sancta): la fe, els sagraments, en particularl’Eucaristia, els carismes i els altres dons espirituals. A la rel d’aquesta comunió hi ha la caritat que «no busca el seu propi interès» (lCo 13,5), sinó que empeny el fidel a «posar-ho tot en comú» (Ac 4,32), fins els propis béns materials al servei dels més pobres.

195. ¿Què significa també l’expressió comunió dels sants?

Aquesta expressió designa també la comunió entre les persones santes (sanctO, és a dir, entre tots els qui per la gràcia són units a Crist mort i ressuscitat. Alguns són pelegrins a la terra; altres, traspassats ja, es purifiquen, ajudats també per les nostres pregàries; altres, finalment, gaudeixen ja de la gloria de Déu i intercedeixen per nosaltres. Tots plegats formen en Crist una sola familia, l’Església, a lloan<;a i gloria de la Trinitat. 87«CREC EN LA REMISSIÓ DELS PECATS»

200. ¿Com es perdonen els pecats?

El primer i principal sagrament per al perdó dels pecats és el Baptisme. Per als pecats comesos després del Baptisme, Crist ha instituït el sagrament de la Reconciliació. O Penitencia, per mitjà del qual el batejat és reconciliat amb Déu i amb l’Església.

201. ¿Per què té l’Església el poder de perdonar els pecats?

L’Església té la missió i el poder de perdonar els pecats, perquè Crist mateix els hi ha conferit: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó»(Jn 20,22-23).

«CREC EN LA RESURRECCIÓ DE LA CARN»

202. ¿Què s’indica amb el terme carn i quina és la seva importància?

El terme carn designa l’home en la seva condició de feblesa i de mortalitat. «La carn és l’eix de la salvació» (Tertul.lià). En efecte, creiem en Déu creador de la carn; creiem en el Verb fet carn per redimir la carn; creiem en la resurrecció de la carn, compliment de la creació i de la redempció de la carn.

203. ¿Què significa «resurrecció de la carn»?

Significa que l’estat definitu de l’home no serà només l’ànima espiritual separada del cos, sinó que també els nostres cossos mortals un dia recobraran vida. 88204. ¿Quina és la relació entre la Resurrecció de Crist i la nostra?

Així com Crist va ressuscitar veritablement d’entre els morts i ara viu per sempre, així també ell mateix ressuscitarà tothom el darrer dia, amb un cos incorruptible: «els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats» (Jn 5,29).

205. Amb la mort, ¿què passa al nostre cos i a la nostra ànima?

Amb la mort, separació de l’ànima i del cos, el cos cau en la corrupció, mentre que l’ànima, que és immortal, s’encamina al judici de Déu i espera reunir-se amb el cos quan ressusciti transformat, el dia del retorn del Senyor. Comprendre com tindrà lloc la resurrecció supera les possibilitats de la nostra imaginació i del nostre enteniment.

206. ¿Què significa morir en Crist Jesús?Significa morir en gràcia de Déu, sense pecat mortal. El creient en Crist, seguint el seu exemple, pot així transformar la seva pròpia mort en un acte d’obediencia i d’amor envers el Pare. «Això que dic és digne de crèdit: Si morim amb ell, també viurem amb ell» (2Tm 2,11)

«CREC EN LA VIDA PERDURABLE» 207. ¿Què és la vida perdurable o eterna?La vida perdurable o eterna és la que començarà immediatament després de la mort. No tindrà fi. Per a cadascú serà precedida per un judici particular per part de Crist, jutge dels vius i dels morts, i serà ratificada en el judici final.

89

208. ¿Què és el judici particular?

És el judici de retribució immediata que cadascú, en el moment de la mort, rep de Déu en la seva

ànima immortal, en relació a la seva fe i les seves obres. Aquesta retribució consisteix en l’accés a la

felicitat del cel, immediatament o després d’una

adequada purificació, o bé a la condemnació eterna a l’infern.

209. ¿Què s’entén per cel»?

Per «cel» s’entén l’estat de felicitat suprema i definitiva. Els qui moren en la gràcia de Déu i no

els cal una ulterior purificació, es reuneixen al voltant de Jesús i de Maria, dels Ángels i dels Sants.

Formen així l’Església del cel, on veuen Déu «cara a cara» (1Co 13,2), viuen en comunió

d’amor amb la Santíssima Trinitat i intercedeixen per nosaltres.«La vida, en la seva mateixa realitat i veritat, és el Pare que, per mitjà del Fill en l’Esperit Sant, vessa com una font sobre tots nosaltres els seus dons celestials. I per la seva bondat ens promet a nosaltres, els homes, els béns divins de la vida eterna» (sant Ciril de Jerusalem).

210. ¿Què és el purgatori?

El purgatori és l’estat dels qui moren en l’amistat de Déu, però, si bé estàn segurs de la seva salvació

eterna, encara tenen necessitat de purificació, per tal d’entrar a la felicitat celestial.90211. ¿Com podem ajudar la purificació de les àmimes del purgatori?

En virtut de la comunió dels sants, els fidels encara pelegrins a la terra poden ajudar les ànimes del

purgatori oferint per elles pregàries de sufragi, en particular el Sacrifici eucarístic, i també almoines,

indulgències i obres de penitència.

212. ¿En que consisteix l’infern?

Consisteix en la condemnació eterna dels qui moren, per lliure elecció, en pecat mortal. La pena

principal de l’infern consisteix en la separació eterna de Déu, en qui únicament troba l’home la vida i

la felicitat per a les quals ha estat creat i a les quals aspira. Crist expressa aquesta realitat amb les

paraules: «Aparteu-vos de mi, maleïts: aneu al foc etern» (Mt 25,41).

213. ¿Com es concilia l’existència de l’infern amb lainfinita bondat de Déu?

Déu, encara que vol «que tothom arribi a la conversió» (2Pe 3,9), havent creat l’home lliure i responsable, respecta les seves decisions. Per tant, és l’home mateix que, en plena autonomia,s’exclou voluntariament de la comunió amb Déu si, en el moment de la seva mort, persisteix en el pecat mortal, rebutjant l’amor misericordiós de Déu.

214. ¿En què consistirà el judici final?

El judici final (universal) consistirà en la sentència de vida benaurada o de condemnació eterna que el

Senyor Jesús, en tornar com a jutge dels vius i dels morts, dicti respecte dels «justos i injustos»

(Ac 24,15), reunits tots iunts davant seu. Después

d’aquest judici final. el cos

91 ressuscitat participarà de la retribució que l’ànima hagi obtingut en el judici particular.

215. ¿Quan tindrà lloc aquest judici?Aquest judici tindrà lloc a la fi del món, de la qual només Déu coneix el dia i l’hora.

216. ¿Què és l’esperança dels cels nous i de la terra nova?

Després del judici final, el mateix univers, alliberat de l’esclavitud de la corrupció, participarà de la glòria de Crist amb la inauguració dels «cels nous» i d’una «terra nova» (2Pe 3,13). S’arribarà així a la plenitud del Regne de Déu, és a dir, la realització definitiva del pla salvador de Déu d’ «unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra» (Ef 1,10). Déu aleshores serà «tot en tots» (lCo 15,28), en la vida eterna.

«Amén»

217. ¿Què significa l’Amén, que clou la nostra professió de fe?

La paraula hebrea Amén, que clou també el darrer llibre de la Sagrada Escriptura, algunes pregàries del Nou Testament i les litúrgiques de l’Església, significa el nostre «sí» confiat i total a tot el que hem professat de creure, fiant-nos totalment d’aquell qui és l’«Amén» (Ap 3,14) definitiu: Crist el Senyor.99

99

218. ¿Què és la litúrgia?

La litúrgia és la celebració del Misteri de Crist i en particular del seu Misteri pasqual. En ella, per mitjà

de l’exercici de l’ofici sacerdotal de Jesucris amb signes es manifesta i es realitza la santificació dels

homes; i el Cos místic de Crist, és a dir, el cap i els membres excerceix el culte públic degut a Déu.

219. ¿Quin lloc ocupa la litúrgia en la vida de l’Església?

La litúrgia, acció sagrada per excel-lència constitueix el cim vers on tendeix l’acció de I’Església i al

mateix temps la font d’on brolla la seva força vital. A través de la litúrgia, Crist continua en la seva

Església amb ella i per mitjà d’ella, l’obra de la nostra redempció,

220.¿En què consisteix l’economia sacramental?

L’economia sacramental consisteix a comunicar els fruits de la redempció de Crist, per mitjà de la celebració dels sagraments de l’Església, sobretot de la Eucaristía, «fins que ell vingui» (1Co 11,26).

CAPÍTOL PRIMER

EL MISTERI PASQUAL:EN EL TEMPS DE L’ESGLÉSIA

LA LlTÚRGIA, OBRA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

221.¿De quina manera el Pare és font i fi de la litúrgia?

En la litúrgia el Pare ens omple de les seves benediccions en el Fill encarnat, mort i ressucitat per nosaltres

infon en els nostres cors l’Esperit Sant. Al mateix temps l’Església beneeix el Pare amb l’adoració, la lloança i l’acció de gràcies i implora el do del seu Fill i de l’Esperit Sant100222. ¿Quina és l’obra de Crist en la litúrgia?

En la litúrgia de l’Església, Crist significa i realitza principalment el seu Misteri pasqual. Donant l’Esperit Sant als Apòstols els va concedir a ells i als seus successors el poder d’actualitzar l’obra de la salvació per mitjà del Sacrifici eucarístic i dels Sagraments, en els quals ell mateix actua per comunicar la seva gràcia als fidels de tots els temps i arreu del món.

223. En la litúrgia, ¿com actua l’Esperit Sant envers l’Església?

En la litúrgia es realitza la cooperació més estreta entre l’Esperit Sant i l’Església. I.:Esperit Sant prepara l’Església perque es trobi amb el seu Senyor; recorda i manifesta Crist a la fe de l’assemblea; fa present i actualitza el Misteri de Crist; uneix l’Església a la vida i a la missió de Crist i hi fa fructificar el do de la comunió.

EL MISTERI PASQUALEN ELS SAGRAMENTS DE L’ESGLÉSIA

224. ¿Què són i quins són els Sagraments?

El Sagraments són signes sensibles i eficaços de la gràcia, instituïts per Crist i confiats a l’Església, a través dels quals se’ns dóna la vida divina. Són set: el Baptisme, la Confirmació, l’Eucaristia, la Penitència, la Unció dels malalts, l’Orde i el Matrimoni.101 225. ¿Quina relació hi ha entre els Sagraments i Crist?

Els misteris de la vida de Crist constitueixen el fonament d’allò que ara Crist, per mitjà dels ministres de l’Església, dispensa en els Sagraments.

«Allò que era visible en el nostre Salvador ha passat als seus sagraments» (sant Lleó el Gran).

226. ¿Quin és el lligam dels Sagraments amb l’Església?

Crist ha confiat els Sagraments a la seva Església. Són «del’Església» en un doble sentit: provenen «d’ella», en tant que són accions de l’Església, que és sagrament de l’acció de Crist; i són «per a ella», en el sentit que edifiquen l’Església.

227. ¿Que és el caracter sacramental?

És un segell espiritual, conferit pels Sagraments del Baptisme, de la Confirmació i de l’Orde. És promesa i garantia de la protecció divina. En virtut d’aquest segell el cristià és configurat a Crist, participa de diverses maneres en el seu sacerdoci i forma part de l’Església segons estats i funcions diferents. Queda també consagrat al culte diví i al servei de l’Església. Atès que el caracter és indeleble, els Sagraments que l’imprimeixen es reben un sol cop a la vida.

228. ¿Quina relació tenen els Sagraments amb la fe?

Els Sagraments no solament suposen la fe, sinó que amb les paraules i els elements rituals la nodreixen, l’enforteixen i l’expressen. Celebrant els Sagraments, l’Església confessa la fe apostòlica. D’aquí ve l’antic adagi: «Lex orandi, lex credendi», és a dir, l’Església creu tal com prega.102229. ¿Per que els Sagraments són eficaços?

Els Sagraments són eficaços ex opere operato (“pel fet mateix que l’acció sacramental és realitzada”), perque és Crist que actua en ells i que comunica la gràcia que signifiquen, independentment de la santedat personal del ministre. Tanmateix, els fruits del Sagraments depenen també de les disposicions de qui els rep.

230. ¿Per que els Sagraments són necessaris per a la salvació?

Per als creients en Crist, els Sagraments, encara que no es donen tots a cada un dels fidels, són necessaris per a la salvació perque confereixen les gràcies sacramentals, el perdó dels pecats, l’adopció com a fills de Déu, la conformació a Crist Senyor i la pertinença a l’Església. L’Esperit Sant guareix i transforma els qui els reben.

231. ¿Que és la gràcia sacramental?

La gràcia sacramental és la gràcia de l’Esperit Sant, donada per Crist i pròpia de cada Sagrament. Aquesta gràcia ajuda el fidel en el seu camí de santedat, i ajuda també l’Església en el seu creixement de caritat i de testimoniatge.

232. ¿Quina relació hi ha entre els Sagraments i la vida eterna?

En els Sagraments l’Església rep ja un tast de la vida eterna, mentre «espera que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la gloria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist» ( Tt 2,13).

103CAPÍTOL SEGONLA CELEBRACIÓ SACRAMENTAL DEL MISTERI PASQUAL

CELEBRAR LA LITÚRGIA DE L’ESGLÉSIA

¿ Qui celebra?233. ¿Qui actua en la litúrgia?

En la litúrgia actua «Crist tot sencer» (“Christus Totus”), Cap i Cos. Com a summe Sacerdot, ell celebra amb el seu Cos, que és l’Església celestial i terrena.

234. ¿Qui celebra la litúrgia celestial?

La litúrgia celestial és celebrada pels Àngels, pels Sants de l’Antiga i de la Nova Aliança, en particular per la Mare de Déu, els Apòstols, els Màtirs i «una multitud tan gran que ningú no l’hauria pogut comptar, de totes les nacions, tribus, pobles i llengües» (Ap 7,9). Quan celebrem en els Sagraments el misteri de la salvació, participem en aquesta litúrgia eterna.

235. ¿De quina manera l’Església a la terra celebra la litúrgia?

L’Església a la terra celebra la litúrgia com a poble sacerdotal, en el qual cadascú actua segons la seva pròopia funció, en la unitat de l’Esperit Sant: els batejats s’ofereixen en sacrifici espiritual; els ministres ordenats celebren segons l’Orde rebut per al servei de tots els membres de l’Església; els bisbes i els preveres actuen en la persona de Crist Cap. 104¿ Com cal celebrar?

236. ¿Com se celebra la litúrgia?

La celebració litúrgica és entreteixida de signes i de símbols, el significat dels quals, arrelat en la creació i en les cultures humanes, es precisa en els esdeveniments de l’Antiga Aliança i es revela plenament en la Persona i en l’obra de Crist.

237. ¿D’on provenen els signes sacramentals?

Alguns provenen de la creació (llum, aigua, foc, pa, vi, olí); altres de la vida social (rentar, ungir, partir el pa); altres de la història de la salvació a l’Antiga Aliança (els ritus de la Pasqua, els sacrificis, la imposició de les mans, les consagracions). Aquests signes, alguns dels quals són normatius i immutables, un cop assumits per Crist, esdeven portadors de l’acció de salvació i de santificació.

238. ¿Quin lligam hi ha entre les accions i les paraules en la celebració sacramental?

En la celebració sacramental accions i paraules es troben estretament unides. En efecte, encara que les accions simbòliques ja per elles mateixes siguin un llenguatge, cal tanmateix que les paraules del ritu acompanyin i vivifiquin aquestes accions. Inseparables en tant que signes i ensenyament, les paraules i les accions litúrgiques ho són també en tant que realitzen allò que signifiquen.105239. ¿Amb quins criteris el cant i la música tenen una funció pròpia en la celebració litúrgica?

Atès que el cant i la música es vinculen estretament amb l’acció litúrgica, han de respectar els següents criteris: la conformitat a la doctrina catòlica dels textos, presos preferentment de l’Escriptura i de les fonts litúrgiques; la bellesa expressiva de la pregària; la qualitat de la música; la participació de l’assemblea; la riquesa cultural del Poble de Déu i el caracter sagrat i solemne de la celebració. «Qui canta prega dues vegades» (sant Agustí).

240. ¿Quina és la finalitat de les imatges sagrades?

La imatge de Crist és la icona litúrgica per excel-lencia. Les altres, que representen la Mare de Déu i els Sants, signifiquen Crist, que en ells és glorificat. Proclamen el mateix missatge evangèlic que la Sagrada Escriptura transmet a través de la paraula, i ajuden a desvetllar i nodrir la fe dels creients.

¿ Quan cal celebrar?

241. ¿Quin és el centre del temps litúrgic?

El centre del temps litúrgic és el diumenge, fonament i nucli de tot l’any litúrgic, que té el seu cim en la Pasqua anual, la festa de les festes.

242. ¿Quina és la fundó de l’any litúrgic?

En l’any litúrgic l’Església celebra tot el Misteri de Crist, des de l’Encarnació fins al seu retorn gloriós. En dies establerts, l’Església venera amb amor especial la benaurada Maria Mare de Déu i fa també memòria dels Sants que han viscut per a Crist, han sofert amb Ell i amb Ell són glorificats.

106243. ¿Que és la Litúrgia de les Hores?

La Litúrgia de les Hores, pregària pública i comuna de l’Església, és la pregària de Crist amb el seu cos, l’Església. Per mitjà d’ella, el Misteri de Crist, que celebrem en l’Eucaristia, santifica i transfigura el temps de cada dia. Es compon principalment de Salms i d’altres textos bíblics, i també de lectures del Pares i dels mestres espirituals.

¿On cal celebrar?

244. ¿L’Església necessita llocs per a celebrar la litúrgia?

El culte «en esperit i veritat» (Jn 4,24) de la Nova Aliança no esta lligat a cap lloc exclusiu, perquè Crist és el veritable temple de Déu, per mitjà del qual també els cristians i tota l’Església esdevenen, sota l’acció de l’Esperit Sant, temples del Déu vivent. Tanmateix el Poble de Déu, en la seva condició terrena, té necessitat de llocs en que la comunitat pugui reunir-se per a celebrar la litúrgia.

245. ¿Que són els edificis sagrats?

Són les cases de Déu, símbols de l’Església que viu en aquell lloc, i també imatge de l’estança celestial. Són llocs de pregària, en els quals l’Església celebra sobretot l’Eucaristia i adora Crist realment present al sagrari.

246. ¿Quins són els llocs privilegiats dintre dels edificis sagrats?

Són: l’altar, el sagrari, el lloc on es guarden el crisma i els altres sants olis, la seu del bisbe (càtedra) o del prevere, l’ambó, la font baptismal, el confessionari.107 Diversitat litúrgica i unitat del misteri

247. ¿Per què l’únic Misteri de Crist se celebra a l’Església segons diverses tradicions litúrgiques?

Perquè la insondable riquesa del Misteri de Crist no es pot exhaurir per una sola tradició litúrgica. Per tant, des dels orígens aquesta riquesa ha trobat, en els diferents pobles i cultures, expressions caracteritzades per una admirable varietat i complementarietat.

248. ¿Quin és el criteri que assegura la unitat en la multiformitat?

És la fidelitat a la Tradició Apostolica, és a dir, la comunió en la fe i en els sagraments rebuts dels Apòstols, comunió que és significada i garantida per la successió apostolica. I.:Església és catòlica: per tant, pot integrar en la seva unitat totes les veritables riqueses de les cultures.

249. En la litúrgia, ¿tot és immutable?

En la litúrgia, especialment en la dels sagraments, hi ha elements immutables perquè són d’institució divina, dels quals l’Església és fidel guardiana. Però hi ha elements susceptibles de canvi, que l’Església té el poder, i potser fins i tot el deure, d’adaptar a les cultures dels diferents pobles.

111250. ¿Com es distingeixen els Sagraments de l’Església?

Es distingeixen en: Sagraments de la iniciació cristiana 1210

(Baptisme, Confirmació i Eucaristia); Sagraments de la guarició (Penitencia i Unció dels malalts); Sagraments al servei de la comunió i de la missió (Orde i Matrimoni). Afecten els moments importants de la vida cristiana. Tots els Sagraments s’ ordenen a l’Eucaristia «com al seu fi específic» (sant Tomas d’ Aquino).

CAPITOL PRIMERELS SAGRAMENTS DE LA INICIACIÓ CRISTIANA

251. ¿Com es realitza la iniciació cristiana?

Es realitza per mitjà dels Sagraments que posen els fonaments de la vida cristiana: els fidels, renascuts en el Baptisme, són enfortits per la Confirmació i alimentats per l’Eucaristia.

EL SAGRAMENT DEL BAPTISME

252. ¿Quin nom té el primer Sagrament de la iniciació?

Rep el nom de Baptisme per raó del ritu central amb el qual se celebra: batejar significa «immergir» en l’aigua. El qui és batejat és immergit en la mort de Crist i ressuscita amb ell com a «nova creatura» (2Co 5,17). També s’anomena «bany de regeneració i de renovellament en l’Esperit Sant» (Tt 3,5), i «il-luminació», perque el batejat esdevé «fill de la llum» (Ef 5,8). 112

253. ¿Com es prefigura el Baptisme en l’AntigaAliança?

En l’Antiga Aliança es troben diverses prefíguracions del Baptisme: l’aigua, font de vida i de mort; l’arca de Noè, que salva per mitjà de l’aigua; el pas del Mar Roig, que allibera Israel de l’esclavitud d’Egipte; el pas del Jordà, que introdueix Israel a la terra promesa, imatge de la vida eterna.

254. ¿Qui compleix aquestes prefiguracions?

Jesucrist, el qual, a l’inici de la seva vida pública, es fa batejar per Joan Baptista al Jordà; a la Creu, del seu costat traspassat, en brolla sang i aigua, signes del Baptisme i de 1’Eucaristia, i després de la seva Resurrecció confía als Apòstols aquesta missió: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19).

255. ¿Des de quan i a qui administra l’Església el Baptisme?Des del dia de la Pentecosta l’Església administra el Baptisme a qui creu en Jesucrist.

256. ¿En que consisteix el ritu essencial del Baptisme?

El ritu essencial d’aquest Sagrament consisteix a immergir en l’aigua el candidat o a vessar-li aigua al cap, mentre s’invoca el nom del Pare i del Fill i de 1’Esperit Sant.

257. ¿Qui pot rebre el Baptisme?És capaç de rebre el Baptisme qualsevol persona encara no batejada 113258. ¿Per què l’Església bateja els infants?

Perquè, havent nascut amb el pecat original, tenen necessitat de ser alliberats del poder del Maligne i transferits al regne de la llibertat dels fills de Déu.

259. ¿Que cal per a ser batejat?

Al qui ha de ser batejat, se li demana la professió de fe, expressada personalment en el cas de l’adult, o bé pels pares i per 1’Església en el cas de l’infant. També el padrí o la padrina i tota la comunitat eclesial tenen una part de responsabilitat en la preparació per al Baptisme (catecumenat), i en el desenvolupament de la fe i de la gràcia baptismal.

260. ¿Qui pot batejar?

Els ministres ordinaris del Baptisme són el bisbe i el prevere; en 1’Església llatina, també el diaca. En cas de necessitat, qualsevol persona pot batejar, a condició que tingui intenció de fer el que fa 1’Església. Vessa aigua sobre el cap del candidat i pronuncia la fórmula trinitaria baptismal: «Jo et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant».

261. ¿És necessari el Baptisme per a la salvació?

El Baptisme és necessari per a la salvació per a tots aquells a qui l’Evangeli ha estat anunciat i tenen la possibilitat de demanar aquest Sagrament.

262. ¿Un es pot salvar sense Baptisme?

Atès que Crist va morir per la salvació de tothom, es poden salvar sense Baptisme tots els qui moren a causa de la fe (Baptisme de sang), els catecúmens, i també tots els qui sota l’impuls de la gràcia, sense coneixer Crist ni l’Església, cerquen sincerament Déu i s’esforcen a complir la seva voluntat (Baptisme de desig). Pel que fa als infants morts sense Baptisme, l’Església en la seva litúrgia els confia a la misericòrdia de Déu.114263. ¿Quins són els efectes del Baptisme?

El Baptisme perdona el pecat original, tots els pecats personals i les penes degudes pel pecat; fa participar en la vida divina trinitaria per mitjà de la gràcia santificant, la gràcia de la justificació que incorpora a Crist i a la seva Església; fa participar del sacerdoci de Crist i constitueix el fonament de la comunió amb tots els cristians; dóna les virtuts teologals i els dons de l’Esperit Sant. El batejat pertany per sempre a Crist: en efecte, queda marcat amb el segell indeleble de Crist (caràcter).

264. ¿Quin significat té el nom cristia rebut en el Baptisme?

El nom és important, perque Déu coneix a cadascú pel seu nom, és a dir, en el seu caracter únic. Amb el Baptisme, el cristià rep en l’Església el seu nom propi, amb preferència el d’un sant, de manera que aquest ofereixi al batejat un model de santedat i li asseguri la seva intercessió davant Déu.

EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ

265. ¿Quin lloc ocupa la Confirmació en el pla diví de la salvació?

En l’Antiga Aliança, els profetes van anunciar la comunicació de l’Esperit Sant del Senyor al Messies esperat i a tot el poble messiànic. Tota la vida i la missió de Jesús

115es realitzen en una total comunió amb l’Esperit Sant. ElsApòstols reben l’Esperit Sant a la Pentecosta i anuncien «les grandeses de Déu» (Ac 2,11). Comuniquen als nous batejats, a través de la imposició de les mans, el do del mateix Esperit. Al llarg dels segles l’Església ha continuat vivint de l’Esperit i comunicant-lo als seus fills.

266. ¿Per quèe s’anomena Confirmacíó o Crismacíó?

S’anomena Confirmacíó, perque confirma i enforteix la lagràcia baptismal. S’anomena Crismació (en les Esglésies Orientals: Crismació amb el sant Myron) per raó del seu ritu essencial que és la unció.

267. ¿Quin és el ritu essencial de la Confirmació?

El ritu essencial de la Confirmació és la unció amb el santcrisma (oli barrejat amb balsam, consagrat pel bisbe), que es fa amb la imposició de la ma per part del ministre que pronuncia les paraules sacramentals pròples del ritu. A Occident, aquesta unció es fa al front del batejat amb les paraules: «Rep el signe del do de l’Esperit Sant». A les Esglésies Orientals de ritu bizantí, la unció es fa també sobre altres parts del cos, amb la fórmula: «Segell del do de l’Esperit Sant».

268. ¿Quin és l’efecte de la Confirmació?

L’efecte de la Confirmació és l’especial efusió de l’Esperit Sant, com la de la Pentecosta. Aquesta efusió imprimeix en l’ànima un caràcter indeleble i forneix un creixement de la gràcia baptismal: arrela més profundament en la filiació divina; uneix més solidament a Crist i a la seva Església; enforteix en l’ànima els dons de l’Esperit Sant; dóna una força especial per a ser testimonis de la fe cristiana.

116

269. ¿Qui pot rebre aquest Sagrament?

Pot i ha de rebre’l, només un cop, el qui ha estat ja batejat, el qual, per a rebre’l eficaçment, ha d’estar en gràcia de Déu.

270. ¿Qui és el ministre de la Confirmació?

Ministre originari és el bisbe. Es manifesta així el lligam del confirmat amb l’Església en la seva dimensió apostòlica. Quan és el prevere que confereix aquest Sagrament -com passa ordinariament a Orient i en casos particulars a Occident-, el vincle amb el bisbe i amb l’Església és expressat pel prevere, col.laborador del bisbe, i pel sant crisma, consagrat pel mateix bisbe.

EL SAGRAMENT DE L’EUCARISTIA

271. ¿Que és l’Eucaristia?

És el sacrifici mateix del Cos i de la Sang del Senyor Jesús, que ell va instituir per perpetuar en els segles, fins al seu retorn, el sacrifici de la Creu, confiant així a la seva Església el memorial de la seva Mort i Resurrecció. És el signe de la unitat, el vincle de la caritat, l’apat pasqual, en el qual es rep Crist, l’ànima s’omple de gràcia i se’ns dóna la penyora de la vida eterna.

272. ¿Quan va instituir Jesucrist l’Eucaristia?

La va instituir el Dijous Sant, «la nit que havia de ser entregat» (1Co 11,23), mentre celebrava amb els seus Apòstols I’Última Cena.

273. ¿Com la va instituir?

Després d’haver reunit els seus Apòstols al Cenacle, Jesús prengué amb les seves mans el pa, el partí i els el donà tot dient: «Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos, entregat per vosaltres». Després prengué amb les seves mans el calze ple de vi i els digué: «Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meya sang, la sang de

l’Aliança nova i eterna, vessada per vosaltres i per tots els homes en remissió dels pecats. Feu aixoò, que és el meu memorial».

274. ¿Que representa l’Eucaristia en la vida del’Església?

És font i cim de tota la vida cristiana. En 1’Eucaristia arriben al seu punt més alt l’acció santificadora de Déu envers nosaltres i el nostre culte envers Ell. inclou tot el bé espiritual de l’Església: Crist mateix, la nostra Pasqua. La comunió de la vida divina i la unitat del Poble de Déu s’expressen i es produeixen per 1’Eucaristia. Per mitjà de la celebració eucarística ens unim ja a la litúrgia del cel i anticipem la vida eterna.

275. ¿Com s’anomena aquest Sagrament?

La insondable riquesa d’aquest Sagrament s’expressa amb diferents noms, que evoquen els seus aspectes particulars. Els més comuns són: Eucaristia, Santa Missa, Cena del Senyor, Fracció del pa, Celebració eucarística, Memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor, Sant Sacrifici, Santa i Divina Litúrgia, Sants Misteris, Santíssim Sagrament de l’altar, Sagrada Comunió.

276. ¿Quin lloc ocupa l’Eucaristia en la pla diví de la salvació?

118En l’Antiga Aliança l’Eucaristia va ser preanunciada sobretot en el sopar pasqual anual, celebrat cada any pels jueus amb pans aàims, com a record de la sortida apressada i alliberadora d’Egipte. Jesús l’anuncia en el seu ensenyarnent i la institueix celebrant amb els seus Apòstols l’Última Cena durant un àpat pasqual. l’Església, fidel al manament del Senyor: «Feu això, que és el meu memorial» (1Co 11,24), sempre ha celebrat l’Eucaristia, sobretot el diumenge, dia de la resurrecció de Jesús.

277. ¿Com es realitza la celebració de l’Eucaristia?

Es realitza en dos grans moments, que formen un sol acte de culte: la litúrgia de la Paraula, que comprèn la proclamació i l’escolta de la Paraula de Déu; la litúrgia eucarística, que comprèn la presentació del pa i del vi, la pregària o anàfora, que conté les paraules de la consagració, i la comunió.

278. ¿Qui és el ministre de la celebració del’Eucaristia?

És el sacerdot (bisbe o prevere), vàlidarnent ordenat, que actua en la Persona de Crist Cap i en nom de l’Església.

279. ¿Quins són els elements essencials i necessaris per a realitzar l’Eucaristia?

Són el pa de blat i el vi de la vinya.

280. ¿En quin sentit l’Eucaristia és memorial del sacrifici de Crist?

L’Eucaristia és memorial en el sentit que fa present i actual el sacrifici que Crist va oferir al Pare, un cop per sempre, a la Creu en favor de la humanitat. El caràcter sacrificial de l’Eucaristia es manifesta en les mateixes119paraules de la institució: «Això és el meu cos, entregat per vosaltres» i «Aquest calze és la nova Aliança segellada amb la meya sang, vessada per vosaltres» (Lc 22,19-20). El

sacrifici de la Creu i el sacrifici de l’Eucaristia són un únic sacrifici. Idèntics són la víctima i l’oferent, només és diferent la manera d’oferir-se: cruenta a la Creu, incruenta a l’Eucaristia.

281. ¿De quina manera l’Església participa en el sacrifici eucarístic?

En l’Eucaristia, el sacrifici de Crist esdevé també el sacrifici des membres del seu Cos. La vida dels fidels, la seva lloança, el seu sofriment, la seva pregària, el seu treball s’uneixen als de Crist. En tant que sacrifici, l’Eucaristia s’ofereix també per tots els fidels vius i difunts, en reparació dels pecats de tots els homes i per obtenir de Déu beneficis espirituals i temporals. També l’Església del cel s’uneix a l’ofrena de Crist.

282. ¿Com és present Jesús en l’Eucaristía?

Jesucrist és present en l’Eucaristia d’una manera única i incomparable. En efecte, és present d’una manera veritable, real, substancial: amb el seu Cos i la seva Sang, amb la seva Ànima i la seva Divinitat. Crist tot sencer, Déu i home, hi és present d’una manera sacramental, és a dir, sota les especies eucarístiques del pa i del vi.

283. ¿Que significa transsubstanciació?

Transsubstanciació significa la conversió de tota la substància del pa en la substància del Cos de Crist, i de tota la substància del vi en la substància de la seva Sang. Aquesta conversió es realitza en la pregària eucarística, per mitjà de l’eficàcia de la paraula de Crist i de l’accióde l’Esperit Sant. Tanmateix, les característiques sensibles del pa i del vi, o sigui, les «espècies eucarístiques», queden inalterades.120284. La fracció el pa, ¿divideix Crist?

La fracció del pa no divideix Crist: ell és present tot i sencer en cada especie eucarística i en cada una de les seves parts.

285. ¿Fins quan continua la presència eucarística de Crist?

Continua mentre subsisteixen les espècies eucarístiques.

286. ¿Quina mena de culte cal retre al Sagrament l’Eucaristia?

Cal retre-li el culte de latria, és a dir, d’adoració, reservat només a Déu, tant durant la celebració eucarística com fora d’ella. En efecte, l’Església conserva amb la màxima diligència les Hòsties consagrades, les porta als malalts i a altres persones impossibilitades de participar en la Santa Missa, les presenta a la solemne adoració dels fidels, les duu en processó i convida a la visita freqüent i adoració del Santíssim Sagrament reservat al sagrari.

287. ¿Per que l’Eucaristía és l’àpat pasqual?

L’Eucaristia és l’apat pasqual, en tant que Crist, realitzant sacramentalment la seva Pasqua, ens dóna el seu Cos i la seva Sang, oferts com a menjar i beguda, i ens uneix a ell i entre nosaltres en el seu sacrifici.

288.¿Que significa l’altar?

L’altar és el símbol de Crist mateix, present com a víctima acrificial (altar-sacrifici de la Creu) i com a aliment celestial que es dóna a nosaltres (altar-taula eucarística).

289. ¿Quan obliga l’Església a participar en la santaMissa?

:Església obliga els fidels a participar en la santa Missa cada diumenge i en les festes de precepte, i recomana de participar-hi també en els altres dies.

290. ¿Quan s’ha de rebre la sagrada Comunió?

:L’Església recomana als fidels que participen en la santa Missa que rebin amb les degudes disposicions també la sagrada Comunió, i en prescriu l’obligació al menys per Pasqua.

291. ¿Que es necessita per a rebre la sagrada Co munió?

Per a rebre la sagrada Comunió s’ha d’estar plenament incorporat a l’Església catòlica i trobar-se en estat de gràcia, és a dir, sense consciència de pecat mortal. Qui és conscient d’haver comès un pecat greu ha de rebre e1 Sagrament de la Reconciliació abans d’accedir a la :comunió. També són importants l’esperit de recolliment i de pregària, l’observança del dejuni prescrit per Església i l’actitud del cos (gestos, vestits), en senyal de respecte a Crist.

292. ¿Quins són els fruits de la sagrada Comunió?

La sagrada Comunió incrementa la nostra unió amb Crist i amb la seva Església, conserva i renova la vidade gràcia rebuda al Baptisme i la Confirmació i ens fa créixer en l’amor del proïsme. Tot enfortint-nos en la caritat, esborra els pecats venials i ens preserva en el futur dels pecats mortals.122293. ¿Quan és possible administrar la sagrada Comunió als altres cristians?

Els ministres católics administren lícitament la sagrada Comunió als membres de les Esglésies Orientals que no tenen comunió plena amb l’Església católica, sempre que aquests ho demanin espontaniament i es trobin ben disposats.Per als membres de les altres Comunitats eclesials, els ministres católics administren lícitament la sagrada Comunió als fidels que davant d’una greu necessitat ho demanin espontaniament, estiguin ben disposats i manifestin la fe católica pel que fa al Sagrament.

294. ¿Per què l’Eucaristia és «penyora de la glòria futura»?

Perque l’Eucaristia ens omple de tota gràcia i benedicció del cel, ens enforteix per al pelegrinatge d’aquesta vida i ens fa desitjar la vida eterna, unint-nos ja a Crist assegut a la dreta del Pare, a l’Església del cel, a la Mare de Déu i a tots els Sants.

En l’Eucaristía partim «l’úníc pa, que és medecina d’ímmortalítat, antídot per a no morir, sínó per a viure en ]esucrist per sempre» (sant Ignasi d’Antioquia)

123CAPITOL SEGONELS SAGRAMENTS DE GUARICIÓ

295. ¿Per que va instituir Crist els Sagraments de la Penitencia i de la Unció dels malalts?

Crist, metge de l’ànima i del cos, els va instituir perquè la vida nova, donada per ell en els sagraments de la iniciació cristiana, pot afeblir-se o fins i tot perdre’s a causa del pecat. Per això Crist va voler que l’Església continués la seva obra de guarició i de salvació mitjànçant aquests dos sagraments.

EL SAGRAMENT DE LA PENITÉNCIAI DE LA RECONCILIACIÓ296. ¿Com s’anomena aquest Sagrament?

S’anomena Sagrament de la Penitència, de la Reconciliació, del Perdó, de la Confessió, de la Conversió.

297. ¿Per que hi ha un Sagrament de la Reconciliació després del Baptisme?

Perquè la vida nova de la gràcia, rebuda en el Baptisme, no ha suprimit la feblesa de la natura humana, ni la inclinació al pecat (és a dir, la concupiscència). Crist va instituir aquest Sagrament per a la conversió dels batejats que s’han allunyat d’ell pel pecat.

298. ¿Quan fou institult aquest Sagrament?

El Senyor ressuscitat va instituir aquest Sagrament quan el capvespre de Pasqua es va mostrar als seus Apòstols i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats; Però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó» (Jn 20,22-23).124 299. ¿Els batejats tenen necessitat de convertir-se?La crida de Crist a la conversió ressona sempre en la vida dels batejats. La conversió és una tasca contínua per a tota l’Església, que és santa Però que inclou en el seu si els pecadors.

300. ¿Que és la penitencia interior?

És el dinamisme del «cor penedit» (Sl 51,19), mogut per la gràcia divina a respondre a l’amor misericordiós de Déu. Implica el dolor i el rebuig dels pecats comesos, el ferm propoòit de no pecar més en endavant i la confiança en l’ajut de Déu. Es nodreix de l’esperança en la misericòrdia divina.

301. ¿Amb quines formes s’expressa la penitència en la vida cristiana?

La penitència s’expressa amb formes molt variades, en particular amb el dejuni, la pregària, l’almoina. Aquestes i moltes altres formes de penitència poden practicar-se en la vida quotidiana del cristià, en especial en el temps de Quaresma i en el dia penitencial del divendres.

302. ¿Quins són els elements essencials del Sagrament de la Reconciliació?

Són dos: els actes realitzats per l’home que es converteix sota l’acció de l’Esperit Sant, i l’absolució del sacerdot, que en nom de Crist concedeix el perdó i estableix les modalitats de la satisfacció.

303. ¿Quins són els actes del penitent?125 Són un diligent exàmen de consciència, la contrició (o penediment), que és perfecta quan és motivada per l’amor de Déu, imperfecta si es basa en altres motius, i que inclou el propòsit de no pecar més; la confessíó, que consisteix en l’acusació dels pecats feta davant el sacerdot; la satísfaccíó, o sigui el compliment de certs actes de penitència, que el confessor imposa al penitent per tal de reparar el dany causat pel pecat.

304. ¿Quins pecats s’han de confessar?

S’han de confessar tots els pecats greus encara no confessats, que es recordin després d’un diligent exàmen de consciència. La confessió dels pecats greus és 1’única manera ordinaàia d’obtenir el perdó.

305. ¿Quan hi ha obligació de confessar els pecats greus?Tot fidel, un cop arribat a l’edat de la raó, té l’obligació de confessar els seus pecats greus almenys un cop l’any, i de tota manera abans de rebre la sagrada Comunió.

306. ¿Per què els pecats veníals poden ser també objecte de la confessió sacramental?

La confessió dels pecats venials és vivament recomanada per 1’Església, encara que no sigui estrictament necessària, perquè ens ajuda a formar-nos una recta consciència i a lluitar contra les males inclinacions, a deixar-nos guarir per Crist i a progressar en la vida de l’Esperit.

307. ¿Qui és el ministre d’aquest Sagrament?

Crist ha confiat el ministeri de la reconciliació als seus Apòstols, als bisbes sucessors seus i als preveres,126col-laboradors dels bisbes, els quals es converteixen en instruments de la misericòrdia i de la justícia de Déu. Exerceixen el poder de perdonar els pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

308. ¿A qui està reservada l’absolució d’alguns pecats?

L’absolució d’alguns pecats particularment greus (com els castigats amb l’excomunió) esta reservada a la Seu Apostòlica o al bisbe del lloc o als preveres autoritzats per ell, encara que tot sacerdot pot absoldre de qualsevol pecat i excomunió a qui es troba en perill de mort.

309. El confessor, ¿està obligat al secret?

Atesa la delicadesa i la grandesa d’aquest ministeri i el respecte degut a les persones, tot confessor esta obligat, sense cap excepció i sota penes molt severes, a mantenir el sigil sacramental, és a dir, el secret absolut sobre els pecats coneguts en confessió.

310. ¿Quins són els efectes d’aquest Sagrament?

Els efectes del Sagrament de la Penitència són: la reconciliació amb Déu i, per tant, el perdó dels pecats; la reconciliació amb l’Església; la recuperació, si s’havia perdut, de l’estat de gràcia; la remissió de la pena eterna merescuda a causa dels pecats mortals i, almenys en part, de les penes temporals que són conseqüències del pecat; la pau i la serenitat de la consciència, i el consol de l’esperit; l’increment de les forces espirituals per alCombat cristià127311. En alguns casos, ¿es pot celebrar aquest Sagrament amb la confessió genèrica i l’absolució col.lectiva?

En casos de greu necessitat (com en perill imminent de mort), es pot recórrer a la celebració comunitària de la Reconciliació amb la confessió genèrica i l’absolució col.lectiva, tot respectant les norrnes de l’Església i amb el propoòit de confessar individualment en el temps oportú els pecats greus.

312. ¿Què són les indulgències?

Les indulgències són la remissió davant Déu de la pena temporal merescuda pels pecats, ja perdonats pel que fa a la culpa, que el fidel, complint deterrninades condicions, obté per a ell mateix o per als difunts per mitjà del ministeri de l’Església, la qual, com a dispensadora de la redempció, distribueix el tresor dels mèrits de Crist i dels Sants.

EL SAGRAMENT DE LA UNCIÓ DELS MALALTS

313. ¿Com és considerada la malaltia en l’Antic Testament?

En l’Antic Testament l’home durant la malaltia experimenta el seu propi límit, i al mateix temps percep que la malaltia es troba vinculada al pecat d’una manera misteriosa. Els profetes van intuir que podia tenir també un valor redemptor pels pecats propis i aliens. Així la malaltia es vivia davant Déu, del qual l’home implorava la guarició.

128

314. ¿Quin significat té la compassió de Jesús pels malalts?

La compassió de Jesús pels malalts i les seves nombroses guaricions de malalties són un signe clar que amb ell ha arribat el Regne de Déu i, per tant, la victòria sobre el pecat, el sofriment i la mort. Amb la seva passió i mort, dóna un nou sentit al sofriment, el qual, si s’uneix al seu, pot esdevenir mitjà de purificació i de salvació per a nosaltres i per als altres.

315. ¿Com es comporta l’Església amb els malalts?

LEsglésia, havent rebut del Senyor el manament de guarir els malalts, s’esforça a complir-lo amb la cura dels qui pateixen, acompanyada de pregàaries i intercessió. Sobretot posseeix un Sagrament específic en favor dels malalts, instituït per Crist mateix i testimoniat per sant Jaume: «Si teniu algú malalt, crideu els vostres preveres perquè l’ungeixin amb oli en el nom del Senyor i preguin per ell» (Jm 5,14).

316. ¿Qui pot rebre el Sagrament de la Unció delsmalalts?

El pot rebre el fidel que comença a trobar-se en perill de mort per malaltia o vellesa. El mateix fidel el pot rebre altres cops, quan té lloc un agreujament de la malaltia o bé quan li sobrevé una altra malaltia greu. La celebració d’aquest Sagrament, si és possible, ha d’anar precedida per la confessió individual del malalt.

317. ¿Qui administra aquest Sagrament?

Només el poden administrar els sacerdots (bisbes opreveres).

129

318. ¿Com se celebra aquest Sagrament?

La celebració d’aquest Sagrament consisteix essencialment en la Unció amb oli, beneït si és possible pel bisbe, sobre el front i les mans del malalt (en el ritu roma) o també sobre altres parts del cos (en altres ritus), acompanyada de la pregària del sacerdot, que

implora la gràcia especial d’aquest Sagrament.

319. ¿Quins són els efectes d’aquest Sagrament?

Confereix una gràcia particular, que uneix més íntimament el malalt a la Passió de Crist, per al seu bé i per al de tota l’Església, donant-li confort, pau, coratge i també el perdó dels pecats, si el malalt no ha pogut confessar-se. Aquest Sagrament a vegades, si Déu ho vol, fa que el malalt recuperi la salut física. En tot cas, aquesta Unció prepara el malalt per al pas a la Casa del Pare.

320. ¿Que és el Viàtic?

És l’Eucaristia rebuda pels qui estan a punt de deixar la vida terrena i es preparen per a passar a la vida eterna. Rebuda en el moment del pas d’aquest món al Pare, la Comunió del Cos i la Sang de Crist mort i ressuscitat és llavor de vida eterna i poder de resurrecció.

130CAPÍTOL TERCERELS SAGRAMENTS AL SERVEI DE LA COMUNIÓ I DE LA MISSIÓ

321. ¿Quins són els Sagraments al servei de la comunió i de la missió?

Dos Sagraments, l’Orde i el Matrimoni, confereixen una gràcia especial per a una missió particular en l’Església al servei de l’edificació del poble de Déu. Contribueixen especialment a la comunió eclesial i a la salvació dels altres.

EL SAGRAMENT DE ‘ORDE

322. ¿Que és el Sagrament de l’Orde?

És el Sagrament gràcies al qual la missió confiada per Crist als seus Apòstols continua exercint-se en l’Església, fins a la fi dels temps.

323. ¿Per què s’anomena Sagrament de l’Orde?

Orde indica un cos eclesial, del qual s’entra a formar part per mitjà d’una consagració especial (Ordenació), que, per un particular do de l’Esperit Sant, permet d’exercir una potestat sacramental al servei del Poble de Déu, en nom i amb l’autoritat de Crist.

324. ¿Com se situa el Sagrament de l’Orde en el pla diví de la salvació?

En l’Antiga Aliança hi ha prefiguracions d’aquest Sagrament, com el servei del levites, el sacerdoci d’Aaron i la institució deñs setanta “ancians” (Nm 11,25). Aquestes prefiguracions troben el seu compliment en Jesucrist, el qual, amb el sacrifici de la seva Creu, és «l’únic [...] mitjàncer entre Déu i els homes» (1Tm 2,5), el «gran sacerdot com ho fou Melquisedec» (He 5,10). L’únic sacerdoci de Crist es fa present pel sacerdoci ministerial.131

«Només Crist és el veritable sacerdot, els altres són els seus ministres» (santTomas d’Aquino).

325. ¿De quants graus es compon el Sagrament del’Orde?

Es compon de tres graus, que són insubstituibles per a l’estructura orgànica de 1’Església: l’episcopat, el presbiterat i el diaconat.

326. ¿Quin és l’efecte de l’Ordenació episcopal?

L’Ordenació episcopal confereix la plenitud del Sagrament de l’Orde, fa del bisbe el legítim successor dels Apòtols, l’insereix en el Col-legi episcopal, compartint amb el Papa i els altres bisbes la sol.-licitud per totes les Esglésies, i li confia els oficis d’ensenyar, santificar i governar.

327. ¿Quin és l’ofici del bisbe en l’Església particular que li ha estat confiada?

El bisbe, al qual ha estat confiada una Església particular, és el principi visible i el fonament de la unitat d’aquesta Església, per a la qual compleix, com a vicari de Crist,

l’ofici pastoral, ajudat pels seus preveres i diaques.

328. ¿Quin és l’efecte de l’Ordenació presbiteral?

La unció de l’Esperit marca el prevere amb un caràcter espiritual indeleble, el configura a Crist sacerdot i el fa capaç d’actuar en nom de Crist Cap. Essent cooperador de l’Orde episcopal, és consagrat per a predicar l’Evangeli, per a celebrar el culte diví, sobretot l’Eucaristia de la qual treu força el seu ministeri, i per a ser el Pastor dels fidels.132329. ¿Com exerceix el prevere el seu ministeri?

Encara que és ordenat per a una missió universal, l’exerceix en una Església particular, en fraternitat sacramental amb els altres preveres que formen el «presbiteri» i que, en comunió amb el bisbe i en dependència d’ell, tenen la responsabilitat de l’Església particular.

330. ¿Quin és l’efecte de l’Ordenació diaconal?

El diaca, configurat a Crist servent de tots, és ordenat per al servei de l’Església, que duu a terme sota l’autoritat del seu bisbe, pel que fa al ministeri de la Paraula, al culte diví, al guiatge pastoral i a la caritat.

331. ¿Com se celebra el Sagrament de l’Orde?

Per a cada un dels tres graus, el Sagrament de l’Orde es confereix mitjànçant la imposició de les mans sobre el cap de qui s’ha d’ ordenar, per part del bisbe que pro-nuncia la solemne pregària de consagració. Amb ella el bisbe invoca de Déu per al qui és ordenat l’efusió especial de l’Esperit Sant i dels seus dons, amb vista del ministeri.

332. ¿Qui pot conferir aquest Sagrament?

Correspon als bisbes validament ordenats, en tant que successors dels Apòstols, conferir els tres graus del Sagrament de l’Orde.

133133

333. ¿Qui pot rebre aquest Sagrament?

Pot rebre’l vàlidament només el batejat de sexe masculí: L’Església es reconeix vinculada per aquesta opció feta pel mateix Senyor. Ningú no pot exigir rebre el Sagrament de 1’Orde, sinó que ha de ser considerat apte per al ministeri per l’autoritat de 1’Església.

334. ¿S’exigeix el celibat a qui rep el Sagrament de l’Orde?

Per a l’episcopat sempre s’exigeix el celibat. Per al presbiterat, en l’Església llatina són ordinariament escollits homes creients que viuen com a cèlibes i que es proposen conservar el celibat «pel regne dels cels» (Mt 19,12); en les Església Orientals no és permès de casar-se després d’haver rebut 1’ordenació. Al diaconat permanent, poden accedir-hi també homes casats.

335. ¿Quins són els efectes del Sagrament de l’Orde?

Aquest Sagrament dóna una efusió especial de l’Esperit Sant, que configura l’ordenat a Crist en la seva triple funció de Sacerdot, Profeta i Rei, segons els respectius graus del Sagrament. L’ordenació confereix un caràcter espiritual indeleble: per això no es pot repetir ni conferir-se per a un temps limitat.

336. ¿Amb quina autoritat s’exerceix el sacerdoci ministerial?

Els sacerdots ordenats, en l’exercici del ministeri sagrat, parlen i actuen no pas per autoritat pròpia ni tampoc per mandat o delegació de la comunitat, sinó en la Persona de Crist Cap i en nom de l’Església. Per tant, el sacerdoci ministerial es diferencia essencialment, i no solament en grau, del sacerdoci comú dels fidels, al servei del qual Crist l’ha instituït. 134no solament en grau, del sacerdoci comú dels fidels, al servei del qual Crist l’ha instituït.

EL SAGRAMENT DEL MATRIMONI

337. ¿Quin és el designi de Déu sobre l’home i la dona?

Déu, que és amor i que ha creat l’home per amor, l’ha cridat a estimar. En crear l’home i la dona, els ha cridat en el Matrimoni a una íntima comunió de vida i d’amor entre ells, «de manera que ja no són dos, sinó una sola carn» (Mt 19,6). Tot beneint-los, Déu els digué: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos» (Gn 1,28).

338. ¿Amb quins fins Déu va instituir el Matrimoni?

La unió matrimonial de l’home i la dona, basada i estructurada amb lleis pròples del Creador, per la seva naturalesa s’ordena a la comunió i al bé dels cònjuges i a la procreació i educació dels fills. La unió matrimonial, segons el designi diví originari, és indissoluble, com afirma Jesucrist: «Allo que Déu ha unit, que l’home no ho separi» (Mc 10,9).

339. ¿De quina manera el pecat amenaça el Matrimoni?

A causa del primer pecat, que va provocar també la ruptura de la comunió entre l’home i la dona, donada pel Creador, la unió matrimonial és molt sovint amenaçada per la discòrdia i la infidelitat. Tanmateix Déu, en la seva infinita misericòrdia, concedeix a l’home i a la dona la seva gràcia per a realitzar la unió de les seves vides segons el designi diví originari.

135340. ¿Qué ensenya l’Antic Testament sobre el Matrimoni?

Déu, sobretot a través de la pedagogia de la Llei i dels profetes, ajuda el seu poble a madurar progressivament la consciència de la unitat i indissolubilitat del Matrimoni.L’aliança nupcial de Déu amb Israel prepara i prefigura l’Aliança nova realitzada pel Fill de Déu, Jesucrist, amb la seva esposa, l’Església.

341. ¿Quina és la novetat donada per Crist al Matrimoni?

Jesucrist no solament restableix l’ordre inicial volgut per Déu, sinó que dóna la gràcia per a viure el Matrimoni en la nova dignitat de Sagrament, que és el signe del seuamor esponsal per l’Església: «Marits, estimeu les vostres mullers, tal com Crist ha estimat l’Església» (Ef 5,25).

342. El Matrimoni, ¿és una obligació per a tothom?El Matrimoni no és una obligació per a tothom. En particular Déu crida alguns homes i dones a seguir el Senyor Jesús en el camí de la virginitat o del celibat pel Regne dels cels, renunciant al gran bé del Matrimoni per preocupar-se de les coses del Senyor i cercar de plaure’l, esdevenint signe de la primacia absoluta de l’amor de Crist i de l’ardent espera de la seva vinguda gloriosa.

343. ¿Com se celebra el Sagrament del Matrimoni?

Ja que el Matrimoni estableix els conjuges en un estat públic de vida en l’Església, la seva celebració litúrgica és pública, en presència del sacerdot (o del testimoni qualificat de l’Església) i dels altres testimonis.344. ¿Que és el consentiment matrimonial?El consentiment matrimonial és la voluntat, expressada per un home i una dona, d’entregar-se mútuament i definitivament, a fi de viure una alian<;a d’ amor fidel i fecundo Ates que el consentiment fa el Matrimoni, és indispensable i insubstituible. Per fer v~Üid el Matrimoni, el consentiment ha de tenir com a objecte el veritable Matrimoni i ser un acte huma, conscient i lliure, no determinat per cap violencia o coacció.

345. ¿Que es requereix quan un dels esposos no éscatülic?Perque siguin lícits, els matrimonis mixtos (entre catülic i batejat no catolic), calla llicencia de l’autoritat eclesiastica. Els matrimonis amb disparitat de culte (entre catolic i no batejat), perque siguin valids cal una dispensa. En qualsevol cas, és essencial que els conjuges no excloguin l’acceptació dels fins i les propletats essencials del Matrimoni, i que el conjuge catolic confirmi el compromís, conegut també per l’altre conjuge, de conservar la fe i assegurar el Baptisme i l’educació catòlica dels fills.

346. ¿Quins són els efectes del Sagrament del Matrimoni?

El Sagrament del Matrimoni crea entre els conjuges un vincle perpetu i exclusiu. Déu mateix segella el consentiment dels esposos. Per tant, el Matrimoni contret i consumat entre batejats no es pot dissoldre mai. A més, aquest Sagrament confereix als esposos la gràcia necessària per a aconseguir la santedat en la vida conjugal i per l’acolliment responsable dels fills i la seva educació.137

136

344. ¿Què és el consentiment matrimonial?

El consentiment matrimonial és la voluntat, expressada per un home i una dona, d’entregar-se mútuament i definitivament, a fi de viure una aliança d’amor fidel i fecund. Atès que el consentiment fa el Matrimoni, és indispensable i insubstituible. Per fer valid el Matrimoni, el consentiment ha de tenir com a objecte el veritable Matrimoni i ser un acte huma, conscient i lliure, no determinat per cap violencia o coacció.

345. ¿Que es requereix quan un dels esposos no éscatolic?

Perquèe siguin lícits, els matrimonis mixtos (entre catòlic i batejat no catòlic), cal la llicencia de l’autoritat eclesiàstica. Els matrimonis amb disparitat de culte (entre catòlic i no batejat), perque siguin vàlids cal una dispensa. En qualsevol cas, és essencial que els conjuges no excloguin l’acceptació dels fins i les propletats essencials del Matrimoni, i que el conjuge

catòlic confirmi el compromís, conegut també per l’altre conjuge, de conservar la fe i assegurar el Baptisme i l’educació catòlica dels fills.

346. ¿Quins són els efectes del Sagrament del Matrimoni?

El Sagrament del Matrimoni crea entre els conjuges un vincle perpetu i exclusiu. Déu mateix segella el con sentiment dels esposos. Per tant, el Matrimoni contret i consumat entre batejats no es pot dissoldre mai A més, aquest Sagrament confereix als esposos la grácia necessària per a aconseguir la santedat en la vida conjugal i per a l’acolliment responsable dels fills i la seva educació.137347. ¿Quins són els pecats greument contraris al Sagrament del Matrimoni?

Són: l’adulteri; la poligamia, en tant que contradiu la igual dignitat entre l’home i la dona, i la unicitat i exclusivitat de l’amor conjugal; el refús de la fecunditat, que priva la vida conjugal del do dels fills; i el divorci, que s’oposa a la indissolubilitat.

348. ¿ Quan admet l’Església la separació física dels esposos?

L’Església admet la separació física dels esposos quan la seva cohabitació, per motius greus, es fa pràcticament impossible, encara que desitja que es reconcilïïn. Però els separats, mentre viu l’altre conjuge, no són lliures de contreure una nova unió, llevat que el seu Matrimoni sigui nul, i sigui declarat així per l’autoritat eclesiàstica.

349. ¿Quina actitud té l’Església envers els divorciats tornats a casar?

Fidel al Senyor, l’Església no pot reconèixer com a Matrimoni la unió dels divorciats que s’han tornat a casar pel civil. «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri» (Mc 10,11-12). Cap a ells l’Església mostra una sol.licitud atenta, convidant-los a una vida de fe, a la pregària, a les obres de caritat i a l’educació cristiana dels fills. Però no poden rebre l’absolució sacramental, ni accedir a la comunió, ni exercir certes responsabilitats eclesials, mentre perduri aquesta situació, que objectivament va contra la llei de Déu.

138350. ¿Per què la família cristiana s’anomena també Església domèstica?

Perquè la família manifesta i realitza la naturalesa comunional i familiar de l’Església com a família de Déu. Cada membre, segons el seu propi paper, exerceix el sacerdoci baptismal, contribuint a fer de la família una comunitat de gràcia i de pregària, una escola de les virtuts humanes i cristianes, el lloc del primer anunci de la fe als fills.

CAPÍTOL QUART LES ALTRES CELEBRACIONS LITÚRGIQUES

ELS SAGRAMENTALS

351. ¿Què són els Sagramentals?

Són signes sagrats instituïs per l’Església, per mitjà dels quals se santifiquen algunes circumstàncies de la vida. Comporten una pregària acompanyada del senyal de la creu o

d’altres signes. Entre els Sagramentals, ocupen un lloc important les benediccions, que són una lloança de Déu i una pregària per obtenir els seus dons, les consagracions de persones i les dedicacions de coses al culte de Déu.

352. ¿Què és un exorcisme?

Hi ha un exorcisme quan l’Església demana amb la seva autoritat, en nom de Jesús, que una persona o un ob jecte sigui protegit contra l’influx del Maligne i sostret al seu domini. Es practica de forma ordinària en el ritu del Baptisme. L’exorcisme solemne, anomenat el gran exorcisme, només es pot fer per un prevere autoritzat pel bisbe.139353. ¿Quines formes de pletat popular acompanyen la vida sacramental de l’Església?

El sentit religiós del poble cristià sempre ha trobat expressió en les variades formes de pletat que acompanyen la vida sacramental de l’Església, com la veneracióde les relíquies, les visites als santuaris, els pelegrinatges, les processons, el «Via crucis», el Rosari. LEsglésia amb la llum de la fe il-lumina i fomenta les formes autèntiques de pletat popular.

LES EXÈQUIES CRISTIANES

354. ¿Quina relació hi ha entre els Sagraments i la mort del cristià?

El cristià que mor en Crist, al final de la seva existència terrena, arriba a la consumació de la nova vida iniciada amb el Baptisme, enfortida per la Confirmació i nodrida per l’Eucaristia, anticipació del banquet celestial. El sentit de la mort del cristià es manifesta a la llum de la Mort i Resurrecció de Crist, la nostra única esperança; el cristià que mor en Crist, «va a viure amb el Senyor» (2Co 5,8).

355. ¿Què expressen les exèquies?

Les exèquies, encara que se celebrin segons ritus diferents que responen a les situacions i tradicions de cada regió, expressen el caracter pasqual de la mort cristiana en l’esperança de la resurrecció, i el sentit de la comunió amb el difunt particularment per mitjà de pregària per la purificació de la seva ànima.140356. ¿Quins són els moments principals de les exèquies?

Normalment les exèquies comprenen quatre moments principals: l’acolliment del cadàver per part de la comunitat amb

paraules de consol i d’ esperança, la litúrgia de la Paraula, el sacrifici eucarístic i el «comiat», amb qual l’ànima del difunt és confiada a Déu, font de vida eterna, mentre el seu cos és sepultat en espera de la resurrecció.

147147

357. ¿Com es vincula la moral cristiana amb la fe i els Sagraments?

Allò que el Símbol de la fe professa, els Sagraments ho comuniquen. En efecte, amb ells els fidels reben la gràcia de Crist i els dons de l’Esperit Sant, que els fan capaços de viure la nova vida de fills de Déu en Crist, acollit amb la fe.

«Reconeix, oh cristià, la teva dignitat» (sant Lleó el Gran) .

CAPITOL PRIMERLA DIGNITAT DE LA PERSONA HUMANA

L’HOME, IMATGE DE DÉU

358. ¿Quina és l’arrel de la dignitat humana?

La dignitat de la persona humana arrela en la creació a imatge i semblança de Déu. Dotada d’una ànima espiritual i immortal, d’intel-ligència i de voluntat lliure, la persona humana és ordenada a Déu i cridada, amb la seva ànima i el seu cos, a la felicitat eterna.

LA NOSTRA VOCACIÓ A LA FELICITAT

359. ¿Com obté l’home la felicitat?

I.’home obté la felicitat en virtut de la gràcia de Crist, que el fa participar de la vida divina. Crist en l’Evangeli indica als seus el camí que porta a la felicitat sense terme: les Benaurances. La gràcia de Crist actua també en tot aquell qui, seguint la recta consciència, cerca i estima la veritat i el bé, i evita el mal.148360. ¿Per què són importants les Benaurances per a nosaltres?

Les Benaurances són el centre de la predicació de Jesús, reprenen i perfeccionen les promeses de Déu, fetes a partir d’Abraham. Dibuixen el rostre de Jesús, caracteritzen L’autèntica vida cristiana i revelen a l’home el fi darrer del seu obrar: la felicitat eterna.

361. ¿Quina relació hi ha entre les Benaurances i el desig de felicitat de l’home?

Les Benaurances responen al desig innat de felicitat que Déu ha posat en el cor de l’home per atreure’l cap a Ell i que només Ell pot satisfer.

362. ¿Què és la felicitat eterna?

És la visió de Déu en la vida eterna, en que serem plenament «participants de la naturalesa divina» (2Pe 1,4), de la glòria de Crist i del gaudi de la vida trinitaria. Aquesta felicitat supera les capacitats humanes: és un do sobrenatural i gratuït de Déu, com la gràcia que hi condueix. La felicitat promesa ens col.loca davant d’opcions morals decisives pel que fa als béns eterns, estimulant-nos a estimar Déu per damunt de tot.

LA LLIBERTAT DE L’HOME

363. ¿Que és la llibertat?

És el poder donat per Déu a l’home d’obrar o de no obrar, de fer això o allò, d’executar així per ell mateix accions deliberades. La llibertat caracteritza els actes pròopiament humans. Com més es fa el bé, tant més s’esdevé lliure. La llibertat arriba a la seva perfecció quan és ordenada a Déu, summe Bé i Felicitat nostra. La llibertat implica també la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal. L’elecció del mal és un abús de la llibertat, que condueix a l’esclavitud del pecat.149

364. ¿Quina relació hi ha entre llibertat i responsabilitat?

La llibertat fa 1’home responsable dels seus actes en la mesura en que són voluntaris, encara que la imputabilitat i la responsabilitat d’una acció poden quedar disminuïdes i potser anul-lades per la ignoráncia, la inadvertència, la violència soferta, la por, els afectes desordenats, els hàbits.

365. ¿Per què tot home té dret a l’exercici de la llibertat?

El dret a l’exercici de la llibertat és propi de cada home, en tant que és inseparable de la seva dignitat de persona humana. Per tant, aquest dret s’ha de respectar sempre, especialment en el camp moral i religiós, i ha de ser civilment reconegut i tutelat en els límits del bé comú i del just ordre públic.

366. ¿Com se situa la llibertat humana en l’ordre de la salvació?

La nostra llibertat és afeblida a causa del pecat original. L’afebliment es fa més agut pels pecats successius. Però «Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures» (Ga 5,1). Amb la seva gràcia l’Esperit Sant ens condueix a la llibertat espiritual, per fer-nos els seus col.laboradors lliures en l’Església i en el món. 150367. ¿Quines són les fonts de la moralitat dels actes humans?

La moralitat dels actes humans depèn de tres fonts: de l’objecte escollit, o sigui, un bé veritable o aparent; de la intenció del subjecte que actua, és a dir, del fi pel qual realitza l’acció; de les circumstàncies de l’acció, incloses les conseqüències.

368. ¿Quan l’acte és moralment bo?

L’acte és moralment bo quan suposa al mateix temps la bondat de l’objecte, del fi i de les circumstàncies. L’objecte escollit pot per si sol viciar tota una acció, encara que la intenció sigui bona. No és lícit fer el mal perque se’n derivi un bé. Un fi dolent pot corrompre l’acció, encara que el seu objecte sigui bo en ell mateix. En canvi, un fi bo no pot fer tornar bo un comportament que pel seu objecte sigui dolent, en tant que el fi no justifica els mitjàns. Les circumstàncies poden atenuar o augmentar la responsabilitat de qui obra, Però no poden modificar la qualitat moral dels actes mateixos, no fan mai bona una acció en ella mateixa dolenta.

369. ¿Hi ha actes que són sempre il-lícits?Hi ha actes, l’elecció dels quals sempre és il.lícita per raó del seu objecte (per exemple, la blasfemia, l’homicidi, l’adulteri). La seva elecció suposa un desordre de la voluntat, és a dir, un mal moral, que no es pot justificar amb el recurs als béns que eventualment se’n podrien derivar.151

151LA MORALITAT DE LES PASSIONS

370. ¿Què són les passions?

Les passions són els afectes, les emocions i els impulsos de la sensibilitat -components naturals de la psicologia humana- que empenyen a obrar o a no obrar amb vista del que es percep com a bo o com a dolent. Les principals són l’amor i l’odi, el desig i el temor, l’alegria, la tristesa, la calera. La principal passió és l’amor, provocat per l’atracció del bé. Només s’estima el bé, veritable o aparent.

371. ¿Les passions són moralment bones o dolentes?

Les passions, en tant que moviments de la sensibilitat, no són ni bones ni dolentes en elles mateixes: són bones quan contribueixen a una acció bona; són dolentes en el cas contrari. Poden ser assumides en les virtuts o pervertides en els vicis.

LA CONSCIENCIA MORAL

372. ¿Què és la consciència moral?

La consciència moral, present en la intimitat de la persona, és un judici de la raó, que, en el moment oportú, impulsa l’home a fer el bé i evitar el mal. Gràcies a ella, la persona humana percep la qualitat moral d’un acte que s’ha de fer o ja s’ha fet, tot permetent-li d’assumir-ne la responsabilitat. Quan escolta la consciència moral, l’home prudent pot sentir la veu de Déu que li parla. 152373. ¿Què implica la dignitat de la persona en relació amb la consciència moral?

La dignitat de la persona humana implica la rectitud de la consciència moral (és a dir, que estigui d’acord amb el que és just i bo segons la raó i la Llei divina). Per raó de la mateixa dignitat personal, l’home no ha de ser obligat a obrar contra la seva consciència ni tampoc se li ha d’impedir, dintre dels límits del bé comú, que actuï en conformitat amb ella, sobretot en el camp religiós.

374. ¿Com es forma la consciencia moral perque sigui recta i veritable?

La consciència moral recta i veritable es forma amb l’educació, amb l’assimilació de la Paraula de Déu i de l’ensenyament de l’Església. És sostinguda pels dons de l’Esperit Sant i ajudada pels consells de persones prudents. A més, ajuden molt a la formació moral la pregària i l’ex`àmen de consciència.

375. ¿Quines normes ha de seguir sempre la consciència?

N’hi ha tres de més generals: 1) mai no és permès de fer el mal perque se’n derivi un bé; 2) l’anomenada Regla d’or: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin» (Mt ,12); 3) la caritat passa sempre a través del respecte dels altres i de la seva consciència, encara que això no significa acceptar com un bé el que objectivament és un mal.

376. ¿La consciencia moral pot emetre judicis erronis?153La persona sempre ha d’obeir el judici cert de la pròpia consciència, Però pot emetre també judicis erroni s, per causes no sempre exemptes de culpabilitat personal. Però no és imputable a la persona el mal comès per ignorància involuntària, encara que sigui objectivament un mal. Per tant, cal maldar per corregir la consciència moral dels seus errors.

LES VIRTUTS

377. ¿Què és la virtut?

La virtut és una disposició habitual i ferma a fer el bé. «El fi d’una vida virtuosa consisteix a fer-se semblant a Déu» (sant Gregori de Nissa). Hi ha virtuts humanes i virtuts teologals.

378. ¿Què són les virtuts humanes?

Les virtuts humanes són perfeccions habituals i estables de la intel-ligència i de la voluntat, que regulen els nostres actes, ordenen les nostres passions i dirigeixen la nostra conducta en conformitat a la raó i a la fe. Adquirides i enfortides per mitjà d’actes moralment bons i repetits, són purificades i elevades per la gràcia divina.

379. ¿Quines són les principals virtuts humanes?

Són les virtuts anomenades cardinals, que inclouen totes les altres i constueixen els eixos de la vida virtuosa. Són: prudència, justícia, fortalesa i temprança.

380. ¿Què és la prudència?

La prudència disposa la raó a discernir, en totes les circumstàncies, el nostre bé veritable i a escollir els mitjàns adequats per a dur-lo a terme. Guia les altres virtuts, indicant-los la regla i la mesura.

154381. ¿Què és la justícia?

La justícia consisteix en la voluntat constant i ferma de donar als altres allò que els és degut. La justícia envers Déu s’anomena «virtut de la religió».

382. ¿Què és la fortalesa?

La fortalesa assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la recerca del bé, arribant fins a la capacitat del sacrifici eventual de la pròpia vida per una causa justa.

383. ¿Què és la temprança?

La temprança modera l’atractiu dels plaers, assegura el domini de la voluntat sobre els instints i capacita per a l’equilibri en l’ús dels béns creats.

384. ¿Què són les virtuts teologals?Són les virtuts que tenen com a orígen, motiu i objecte irnmediat Déu mateix. Infuses en l’home amb la gràcia santificant, capaciten per a viure en relació amb la Trinitat i fonamenten i animen l’obrar moral del cristià, tot vivificant les virtuts humanes. Són la penyora de la presència i de l’acció de l’Esperit Sant en les facultats de l’ésser humà.

385. ¿ Quines són les virtuts teologals?

Les virtuts teologals són la fe, l’esperança i la caritat.

386. ¿Què és la fe?

La fe és la virtut teologal per la qual creiem en Déu i en tot el que ens ha revelat i que l’Església ens proposa de creure, perque Déu és la mateixa Veritat. Amb la fe

l’home s’ abandona a Déu lliurement. Per aixo el qui creu cerca de coneixer i fer la voluntat de Déu, ja que «la fe actua per mitjà de la caritat» (Ga 5,6).155387. ¿Què és l’esperança?

L’esperança és la virtut teologal per la qual desitgem i esperem de Déu la vida eterna com la nostra felicitat, posant la nostra confiança en les promeses de Crist i recolzant-nos en l’ajut de la gràcia de l’Esperit Sant per mereixer-la i perseverar fins a la fi de la vida terrena.

388. ¿Què és la caritat?

La caritat és la virtut teologal per la qual estimem Déu per damunt de totes les coses i el nostre proïsme com a nosaltres mateixos per amor de Déu. Jesús en fa el manament nou, la plenitud de la Llei. És «el vincle de la perfecció» (Col 3,14) i el fonament de les altres virtuts, les quals ànima, inspira i ordena: sense ella «jo no seria res» i «res no em serviria» (lCo 13,2-3)

389. ¿Què són els don s de l’Esperit Sant?

Els dons de l’Esperit Sant són disposicions permanents que fan l’home dòcil a seguir les inspiracions divines. Són set: saviesa, intel’ligència, consell, fortalesa, ciència, pletat i temor de Déu.

390. ¿Que són els fruits de l’Esperit Sant?

EIs fruits de l’Esperit Sant són perfeccions plasmades en nosaltres com a primícies de la glòria eterna. La tradició de l’Església n’enumera dotze: «Amor, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benvolença, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència, castedat» (Ga 5,2223, Vulgata). 156EL PECAT

391. ¿Què suposa per a nosaltres acollir la misericòrdia de Déu?

Suposa que reconeguem les nostres culpes, penedint-nos dels pecats. Déu mateix amb la seva Paraula i el seu Esperit desvela els nostres pecats, ens dóna la veritat de la consciència i l’esperança del perdó.

392. ¿Què és el pecat?

El pecat és «una paraula, un acte o un desig contraris a la Llei eterna» (sant Agustí). És una ofensa a Déu, en la desobediència al seu amor. Fereix la natura de l’home i atempta contra la solidaritat humana. Crist en la seva Passió mostra plenament la gravetat del pecat i el venç amb la seva misericòrdia.

393. ¿Hi ha diversitat de pecats?

La diversitat dels pecats és gran. Poden distingir-se segons el seu objecte o segons les virtuts o els manaments a que s’oposen. Poden afectar directament Déu, els altres o a nosaltres mateixos. A més, és possible distingir-los en pecats de pensament, de paraula, d’obra i d’omissió.

394. ¿Com es distingeix el pecat pel que fa a la gravetat?

Es distingeix en pecat mortal i venial.

395. ¿Quan es comet el pecat mortal?157Es comet el pecat mortal quan hi ha al mateix temps matèria greu, plena consciència i consentiment deliberat. Aquest pecat destrueix en nosaltres la caritat, ens priva de la gràcia santificant, ens porta a la mort eterna de l’infern si no ens en penedim. Es perdona de manera ordinària per mitjà dels Sagraments del Baptisme i de la Penitència o Reconciliació.

396. ¿Quan es comet el pecat venial?

El pecat venial, que es diferencia essencialment del pecat mortal, es comet quan hi ha materia lleu, o bé greu, Però sense plena consciència o consentiment total. Notrenca l’aliança amb Déu, Però afebleix la caritat; manifesta un afecte desordenat pels béns creats; obstaculitza els progressos de l’ànima en l’exercici de les virtuts i en la pràctica del bé moral; mereix penes purificatòries temporals.

397. ¿Com prolifera en nosaltres el pecat?

El pecat arrossega al pecat, i la seva repetició engendra el vici.

398. ¿Què són els vicis?

Els vicis, essent el contrari de les virtuts, són habits perversos que enfosqueixen la consciència i inclinen al mal. Els vicis poden trobar-se vinculats als set pecats considerats capitals, que són: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja, i peresa o accídia.

399. ¿Tenim responsabilitat en els pecats comesos per altres?

En tenim responsabilitat quan hi cooperem culpablement. 158400. ¿Què són les estructures de pecat?

Són situacions socials o institucions contràries a la lleidivina, expressió i efecte de pecats personals.

CAPITOL SEGONLA COMUNITAT HUMANA

LA PERSONA I LA SOCIETAT

401. ¿En què consisteix la dimensió social del’home?

Juntament amb la crida personal a la felicitat, l’home té la dimensió social com a component essencial de la seva naturalesa i de la seva vocació. Efectivament: tots els homes són cridats al mateix fi, Déu mateix; hi ha una certa semblança entre la comunió de les Persones divines i la fraternitat que els homes han d’instaurar entre ells en la veritat i la caritat; l’amor als altres és inseparable de l’amor a Déu.

402. ¿Quina relació hi ha entre la persona i la societat?

Principi, subjecte i fi de totes les institucions socials és i ha de ser la persona. Algunes societats, com la família i la comunitat civil, són necessàries a la persona. També són útils altres associacions, tant dintre de les comunitats polítiques com en el pla internacional, en el respecte del principi de subsidarietat. 159403. ¿Què indica el principi de subsidarietat?

Aquest principi indica que una societat d’ordre superior no ha d’assumir la tasca que correspon a una societat d’ordre inferior, tot privant-la de les seves competències, sinó que més aviat ha de sostenir-la en cas de necessitat.

404. ¿Què més requereix una autèntica convivència humana?

Requereix respectar la justícia i la justa jerarquia dels valors, com també subordinar les dimensions materials i instintives a les interiors i espirituals. En particular, allà on el pecat perverteix el clima social, cal apel-lar a la conversió dels cors i a la gràcia de Déu, per obtenir canvis socials que estiguin realment al servei de totes les persones i de tota la persona. La caritat, que exigeix i capacita per a la pràctica de la justícia, és el manament social més gran.

LA PARTICIPACIÓ EN LA VIDA SOCIAL

405. ¿En què es fonamenta l’autoritat dintre de la societat?

Tota comunitat humana té necessitat d’una autoritat legítima, que asseguri l’ordre i contribueixi a la realitzaciódel bé comú. Aquesta autoritat troba el seu fonament en la naturalesa humana, perquè correspon a l’ordre establert per Déu.

406. ¿Quan s’exerceix l’autoritat de manera legítima?

L’autoritat s’exerceix d’una manera legítima quan actua per al bé comú i, per tal d’aconseguir-lo, usa mitjàns moralment lícits. Per això, els règims polítics han de ser determinats per la lliure decisió dels ciutadans i han de respectar el principi de l’«Estat de dret», en el qual és sobirana la llei, i no pas la voluntat arbitraria dels homes. Les lleis injustes i les mesures contraries a l’ordre moral no obliguen en consciència.160407. ¿Què és el bé comú?

Per bé comú s’entén el conjunt de les condicions socials que permeten als grups i als individus de realitzar la seva pròopia perfecció.

408. ¿Què comporta el bé comú?

El bé comú comporta: el respecte i la promoció dels drets fonamentals de la persona; el desenvolupament dels béns espirituals i temporals de les persones i de la societat; la pau i la seguretat de tothom.

409. ¿On es realitza de manera més rellevant el bé comú?

La realització més completa del bé comú es troba en aquelles comunitats polítiques que defensen i promouen el bé dels ciutadans i dels cossos intermedis, sense oblidar el bé universal de la família humana.

410. ¿Com participa l’individu en la realització del bé comú?

Cada individu, segons el lloc que ocupa i el paper que té, participa en la promoció del bé comú respectant les lleis justes i fent-se carrec dels sectors dels quals té una responsabilitat personal, com són la cura de la pròpia família i el compromís en el treball. A més, els ciutadans, en la mesura del possible, han de prendre part activa en la vida pública.LA JUSTÍCIA SOCIAL161411. ¿Com assegura la societat la justícia social?

La societat assegura la justícia social quan respecta la dignitat i els drets de la persona, fi propi de la mateixa societat. A més, la societat persegueix la justícia social, que es troba connectada amb el bé comú i l’exercici de l’autoritat, quan realitza les condicions que permeten a les associacions i als individus d’aconseguir allò a què tenen dret.

412. ¿En que es basa la igualtat entre els homes?

Tots els homes gaudeixen de la mateixa dignitat i dels mateixos drets fonamentals, en tant que, creats a imatge de l’únic Déu i dotats d’una mateixa ànima racional, tenen la mateixa natura i orígen, i són cridades, en Crist únic salvador, a la mateixa felicitat divina.

413. ¿Com s’han de valorar les desigualtats entre els homes?

Hi ha desigualtats injustes, econòmiques i socials, que afecten milions d’éssers humans; estan en obert contrast amb l’Evangeli, són contràries a la justícia, a la dignitat de les persones, a la pau. Però hi ha també diferències entre els homes, causades per diversos factors, que entren en el pla de Déu. Efectivament, Déu vol que cadascú rebi dels altres allò de que té necessitat, i que els qui tenen «talents» particulars els comparteixin amb els altres. Aquestes diferències encoratgen i sovint obliguen les persones a la magnanimitat, a la benvolença i a la solidaritat, i impulsen les cultures a enriquirse mútuament. 162414. ¿Com s’expressa la solidaritat humana?

La solidaritat, que brolla de la fraternitat humana i cristiana, s’expressa sobretot en el just repartiment dels béns, en l’equitativa remuneració del treball i en el compromís per un ordre social més just. La virtut de la solidaritat porta també a compartir els béns espirituals de la fe, encara més importants que els materials.

CAPÍTOL TERCERLA SALVACIÓ DE DÉU:LA LLEI 1 LA GRÀCIA

LA LLEI MORAL

415. ¿Què és la llei moral?

La llei moral és obra de la Saviesa divina. Prescriu a l’home els camins i les normes de conducta que porten a la felicitat promesa, i prohibeix els viaranys que allunyen de Déu.

416. ¿En què consisteix la llei moral natural?

La llei natural, inscrita pel Creador en el cor de cada persona, consisteix en una participació en la saviesa i bondat de Déu i expressa el sentit moral originari, que permet de discernir, per mitjà de la raó, el bé i el mal. És universal i immutable i posa les bases dels deures i dels drets fonamentals de la persona, i també de la comunitat humana i de la mateixa llei civil.

417. ¿Tothom pot conèixer aquesta llei?

A causa del pecat, la llei natural no sempre ni per tothom és coneguda amb la mateixa claredat i immediatesa.Per això Déu «ha escrit a les taules de la Llei tot el que els homes no són capaços de llegir en els seus cors» (sant Agustí).163418. ¿Quina relació hi ha entre la llei natural i la Llei antiga?

La Llei antiga és el primer estadi de la Llei revelada. Expressa moltes veritats que són naturalment accessibles a la raó i que es troben així refermades i autentificades en les Aliances de la salvació. Les seves prescripcions morals, que es resumeixen en els Deu Manaments del Decàleg, posen els fonaments de la vocació de 1’home, prohibeixen el que és contrari a l’amor de Déu i del proïsme, i prescriuen el que li és essencial.

419. ¿Com se situa la Llei antiga en el pla de la salvació?

La Llei antiga permet de conèixer moltes veritats accessibles a la raó, indica el que s’ha o no s’ha de fer, i sobretot, tal com actua un pedagog prudent, prepara i disposa a la conversió i a l’acolliment de 1’Evangeli. Tanmateix, encara que és santa, espiritual i bona, la Llei antiga és encara imperfecta, ja que no dóna per ella mateixa la força i la gràcia de l’Esperit per a observar-la.

420. ¿Què és la nova Llei o Llei evangèlica?

La nova Llei o Llei evangèlica, proclamada i realitzada per Crist, és la plenitud i el compliment de la Llei divina, natural i revelada. Es resumeix en el manament d’estimar Déu i els altres, i d’estimar-nos tal com Crist ens ha estimat; és també una realitat interior a la persona: la gràcia de l’Esperit Sant que fa possible un amor d’aquesta mena. És «la llei de la llibertat» (Jm 1,25), perquè porta a actuar espontaniament sota l’impuls de la caritat.164«La nova llei és principalment la mateixa gràcia de l’Esperit Sant, que és donada als creients en Crist» (santTomas d’Aquino).

421. ¿On es troba la Llei nova?

La Llei nova es troba en tota la vida i la predicació de Crist i en la catequesi moral dels Apòstols: el Sermó de la Muntanya n’ és la principal expressió.

GRÀCIA I JUSTIFICACIÓ

422. ¿Què és la justificació?

La justificació és l’obra més excel.lent de l’amor de Déu. És l’acció misericordiosa i gratuita de Déu, que esborra els nostres pecats i ens fa justos i sants en tot el nostre ésser. Aixo passa per mitjà de la gràcia de l’Esperit Sant, que ens ha estat merescuda per la passió de Crist i ens és donada en el Baptisme. La justificació dóna peu a la lliure resposta de l’home, és a dir, a la fe en Crist i a la col-laboració amb la gràcia de l’Esperit Sant.

423. ¿Què és la gràcia que justifica?

La gràcia és el do gratuït que Déu ens dóna per fer-nos participants de la seva vida trinitaria i capaços d’obrar per amor seu. S’anomena gràcia habitual, o santificant o deifícant, perquè ens santifica i ens divinitza. És sobrenatural, perque depèn totalment de la iniciativa gratuïta de Déu i supera les capacitats de la intel-ligència i de les forces de l’home. Per tant, s’escapa de la nostra experiència. 165424. ¿Quines altres menes de gràcia hi ha?

A més de la gràcia habitual, hi ha: les gràcies actuals (dons circumstancials); les gràcies sacramentals (dons propis de cada un dels sagraments); les gràcies especials o carismes (que tenen com a fi el bé comúde l’Església), entre les quals les gràcies d’estat, que acompanyen l’exercici dels ministeris eclesials i de les responsabilitats de la vida.

425. ¿Quina relació hi ha entre la gràcia i la llibertat de l’home?

La gràcia prevé, prepara i suscita la lliure resposta de l’home. Respon a les profundes aspiracions de la llibertat humana, la invita a cooperar i la condueix a la seva perfecció.

426. ¿Què és el mèrit?

El mèrit és allò que dóna dret a la recompensa per una acció bona. Davant de Déu, l’home, per ell mateix, no pot merèixer res, ja que tot ho ha rebut d’ell gratuïtament. Tanmateix, Déu li dóna la possibilitat d’adquirir mèrits per la unió a la caritat de Crist, font dels nostres mèrits davant Déu. Per això, els mèrits de les obres bones s’han d’atribuir en primer noc a la gràcia de Déu i després a la voluntat lliure de l’home.

427. ¿Quins béns podem merèixer?

Sota la moció de l’Esperit Sant podem mereixer, per a nosaltres mateixos i per als altres, les gràcies útils per a santificar-nos i arribar a la vida eterna, com també els béns temporals que ens convinguin segons el pla de Déu. Ningú no pot merèixer la primera gràcia, la que es troba a l’orígen de la conversió i de la justificació. 428. ¿Som tots cridats a la santedat cristiana?

Tots els fidels són cridats a la santedat cristiana. Aquesta és plenitud de la vida cristiana i perfecció de la caritat, i es realitza en la unió íntima amb Crist, i, en Ell, amb la Santíssima Trinitat. El camí de santificació del cristià, després d’haver passat a través de la Creu, tindrà el seu compliment en la Resurrecció final dels justos, en la qual Déu serà tot en totes les coses.

L’ESGLÉSIA, MARE I MESTRA

429. ¿De quina manera l’Església nodreix la vida moral del cristià?L’Església és la comunitat on el cristià acull la Paraula de Déu i els ensenyaments de la «Llei de Crist» (Ga 6,2); rep la gràcia dels sagraments; s’uneix a l’ofrena eucarística de Crist, de manera que la seva vida moral sigui un culte espiritual; aprèn l’exemple de santedat de la Verge Maria i dels Sants.

430. ¿Per què el Magisteri de l’Església intervé en el camp moral?

Perquè és missió del Magisteri de l’Església predicar la fe que s’ha de creure i practicar en la vida. Aquesta missió s’estén també a les prescripcions específiques de la llei natural, perquè la seva observança és necessària per a la salvació.

431. ¿Quines finalitats tenen els preceptes de l’Església?

Els cinc preceptes de l’Església tenen com a fi garantir als fidels el mínim indispensable de l’esperit de pre

175

CAPÍTOL PRIMER

«ESTIMARÁS EL SENYOR, EL TEU DÉU,AMB TOT EL COR, AMB TOTA L’ÁNIMA, AMB TOT EL PENSAMENT»EL PRIMER MANAMENT: JO SÓC EL SENYOR, EL TEU DÉU. ESTIMARÀS DÉU SOBRE TOTES

LES COSES

442. ¿Què implica l’afirmació de Déu: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu» (Ex 20,2)?

Implica per al fidel que guardi i practiqui les tres virtuts teologals i que eviti els pecats que s’hi oposen. La fe creu en Déu i rebutja allò que li és contrari, com és ara el dubte voluntari, la incredulitat, l’heretgia, l’apostasia, el cisma. l’esperança espera confiadament la visió benaurada de Déu i el seu ajut, evitant la desesperació i la presumpció. La caritat estima Déu sobre totes les coses: per tant, cal rebutjar la indiferencia, la ingratitud, la tebiesa, l’accídia o indolència espiritual, i l’odi contra Déu, que neix de l’orgull.

443. ¿Que suposa la Paraula del Senyor: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”(Mt 4,10)?

Suposa: adorar Déu com a Senyor de tot allò que existeix; donar-li el culte degut tant individualment com comunitàriament; pregar-lo amb expressions de lloança, d’acció de grácies i de súplica; oferir-li sacrificis, sobretot l’espiritual de la pròpia vida, en unió amb el sacrifici perfecte de Crist; mantenir les promeses i els vots que se li fan.176444. ¿De quina manera exerceix la persona el seu dret a retre culte a Déu en la

veritat i la llibertat?

Tot home té el dret i el deure moral de cercar la veritat, especialment en allò que es refereix a Déu i la seva Església, i, un cop coneguda, d’abraçar-la í guardar-la fidelment, donant a Déu un culte autèntic. Al mateix temps, la dignitat de la persona humana requereix que en matèria religiosa ningú no sigui forçat a actuar contra la pròpia consciència, ni impedit, dintre dels justos límits de l’ordre públic, d’obrar en conformitat a ella, en privat o en públic, de forma individual o associada.

445. ¿Que prohibeix Déu quan mana: «No tinguis cap altre déu fora de mi» (Ex 20,3)?

Aquest Manament prohibeix: el politeisme i la idolatria, que divinitza una creatura, el poder, el diner, fins i tot el dimoni; la superstició, que és una desviació del culte degut al veritable Déu i que s’expressa també en les diverses formes d’endevinació, magia, ruixeria i espiritisme; la irreligió, que s’expressa temptant Déu amb paraules o actes; en el sacrilegi, que profana persones o coses sagrades sobretot l’Eucaristía; en la simonia, que intenta comprar o vendre les realitats espirituals; l’ateisme, que rebutja l’existència de Déu, basant-se sovint en una falsa concepció de l’autonomia humana; l’agnosticisme, per al qual no es pot saber res sobre Déu, i que compren l’indiferentisme i l’ateisme pràctic.

177

446. El manament de Déu¡ «No et facis cap imatge del que hi ha dalt del cel...» (Ex 20,4),¿prohibeix el culte de les imatges?

En l’Antic Testament amb aquest manament es prohibia representar el Déu absolutament transcendent. A partir de l’Encarnació del Fill de Déu, el culte cristià de les imatges sagrades es justifica (com afirma el segon Concili de Nicea del 787) perquè es basa en el Misteri del Fill de Déu fet home, en el qual el Déu transcendent es fa visible. No es tracta d’una adoració de la imatge, sinó d’una veneració de la persona que hi és representada: Crist, la Mare de Déu, els Ángels i els Sants.

EL SEGON MANAMENT: NO JURARAS EL NOM DE DÉU EN VA

447. ¿Com es respecta la santedat del Nom de Déu?

El Nom sant de Déu es respecta invocant-lo, beneintlo, lloant-lo i glorificant-lo. Per tant, cal evitar l’abús d’apel-lar al Nom de Déu per justificar un crim i qualsevol ús inconvenient del seu Nom, com la blasfèmia, que per la seva naturalesa és un pecat greu; les imprecacions i la infidelitat a les promeses fetes en el Nom de Déu.

448. ¿Per que és prohibit jurar en fals?

Perquè d’aquesta manera, s’invoca Déu, que és la mateixa veritat, com a testimoni d’una mentida.«No s’ha de jurar ni pel Creador, ni per la creatura, si no és amb veritat, per necessitat i amb reverència» (sant Ignasi de Loiola).

bvbvbvvb179Pasqua, dóna compliment a la veritat espiritual del dissabte jueu i anuncia el repòs etern de l’home en Déu.

453. ¿Com se santifica el diumenge?

Els cristians santifiquen el diumenge i les altres festes de precepte participant en l’Eucaristia del Senyor, i abstenint-se també d’aquelles activitats que impedeixen de donar culte a Déu i pertorben l’alegria pròopia del dia del Senyor o la necessària distensió de la ment i del cos. Es permeten les activitats lligades a necessitats familiars o a serveis de gran utilitat social, a condició que no creïn hàbits perjudicials per a la santificació del diumenge, la vida de família i la salut.

454. ¿Per què és important reconèixer civilment el diumenge com a dia festiu?

Perquè es doni a tothom la possibilitat real de gaudir de repòs suficient i de temps lliure que permetin de tenir cura de la vida religiosa, familiar, cultural i social; de disposar d’un temps propici per a la meditació, la reflexió, el silenci i l’estudi; de dedicar-se a les obres bones, en particular en favor dels malalts i dels ancians.

CAPITOL SEGON

«ESTIMA ELS ALTRES COM A TU MATEIX»EL QUART MANAMENT: HONRARÁS PARE I MARE

455. ¿Què mana el quart Manament?

Mana honrar i respectar els nostres pares i aquells que Déu ha investit d’autoritat per al nostre bé.180456. ¿Quina és la naturalesa de la família en el pla de Déu?

Un home i una dona units en matrimoni formen juntament amb els seus fills una família. Déu ha instituït la família i l’ha dotada de la seva constitució fonamental. El matrimoni i la familia s’ordenen al bé dels esposos, i a la procreació i educació dels fills. Entre els membres d’una mateixa família s’estableixen relacions personals i responsabilitats primàries. En Crist la família esdevé Església domèstica, perquè és comunitat de fe, d’esperança i d’amor.

457. ¿Quin lloc ocupa la família en la societat?

La família és la cel-lula originaria de la societat humana i precedeix qualsevol reconeixement per part de l’autoritat pública. Els principis i els valors familiars constitueixen el fonament de la vida social. La vida de familia és una iniciació a la vida de la societat.

458. ¿Quins deures té la societat en relació a la família?

La societat té el deure de sostenir i consolidar el matrimoni i la familia, en el respecte també del principi de subsidarietat. Els poders públics han de respectar, protegir i afavorir la veritable naturalesa del matrimoni i de la familia, la moral pública, els drets dels pares i la prosperitat domèstica.

459. ¿Quins deures tenen els fills envers els pares?

Als pares, els fills els deuen respecte (pletat filial), reconeixement, docilitat i obediència, contribuint així, també amb les bones relacions entre germans i germanes,al creixement de l’harmonia i de la santedat de tota la vida familiar. Sempre que els pares es trobin en situacions d’indigència, malaltia, solitud o vellesa, els fills adults els deuen ajut moral i material.181460. ¿Quins deures tenen els pares envers els fills?

Participants de la paternitat divina, els pares són per als fills els primers responsables de l’educació i els primers anunciadors de la fe. Tenen el deure d’estimar i respectar els fills com a persones i com a fills de Déu, i de proveir, en la mesura del possible, a les seves necessitats materials i espirituals, escollint per a ells una escola adequada i ajudant-los amb consells prudents en la tria de la professió i de l’estat de vida. En particular tenen la missió d’educar-los en la fe cristiana.

461. ¿Com eduquen els pares els seus fills en la fe cristiana?

Principalment amb l’exemple, la pregària, la catequesi familiar i la participació en la vida eclesial.

462. Els lligams familiars, ¿són un bé absolut?

Els vincles familiars, si bé importants, no són absoluts perquè la primera vocació del cristià és de seguir Jesús, estimant-lo: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi» (Mt 10,37). Els pares han d’afavorir amb alegria el seguiment de Jesús per part dels seus fills, en qualsevol estat de vida, també en la vida consagrada o en el ministeri sacerdotal. 182463. ¿Com cal exercir l’autoritat en els diversos àmbits de la societat civil?

Cal exercir-la sempre com un servei, respectant els drets fonamentals de l’home, una justa jerarquia dels valors, les lleis, la justícia distributiva i el principi de subsidiarietat. Cadascú, en l’exercici de l’autoritat, ha de cercar l’interès de la comunitat abans que el propi, i ha d’inspirar les seves decisions en la veritat sobre Déu, sobre l’home i sobre el món.

464. ¿Quins són els deures dels ciutadans en relació a les autoritats civils?

Els qui són sotmesos a l’autoritat han de considerar els seus superiors com a representants de Déu, oferint-los una col-laboració lleial per al bon funcionament de la vida pública i social. Això comporta l’amor i el servei de la pàtria, el dret i el deure de vot, el pagament dels impostos, la defensa del país i el dret a una crítica constructiva.

465. ¿Quan el ciutadà no ha d’obeir les autoritats civils?

El ciutadà no ha d’obeir en consciència quan les lleis de les autoritats civils s’oposen a les exigències de l’ordre moral: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Ac 5,29).

EL CINQUE MANAMENT:NO MATARÁS466. ¿Per què s’ha de respectar la vida humana?

Perquè és sagrada. Des del seu inici suposa l’acció creadora de Déu i es troba sempre en una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. A ningú no és lícit de destruir directament un ésser humà innocent, ja que això és greument contrari a la dignitat de la persona i a la santedat del Creador. «No condemnis a mort l’innocent o el just» (Ex 23,7).183467. ¿Per què la legítima defensa de les persones o de les societats no va contra aquesta norma?Perquè amb la legítima defensa es pren l’opció de defensar-se i es valora el dret a la vida, pròpia o aliena, i no pas l’opció de matar. La legítima defensa, per a qui té la responsabilitat de la vida dels altres, pot ser fins i tot un deure greu. Tanmateix, no ha de comportar un ús de la violència més gran que el necessari.

468. ¿Per a que serveix una pena?

Una pena, imposada per una legítima autoritat pública, té la finalitat de reparar el desordre introduït per la culpa, de defensar l’ordre públic i la seguretat de les persones, de contribuir a la correcció del culpable.

469. ¿Quina pena es pot imposar?

La pena imposada ha de ser proporcionada a la gravetat del delicte. Avui, com a conseqüència de les possibilitats que té 1’Estat de reprimir el crim fent tornar inofensiu el culpable, els casos d’absoluta necessitat de pena de mort «són molt rars, per no dir pràcticament inexistents» (Evangelium vitae). Quan els mitjàns incruents són suficients, l’autoritat es limitarà a aquests mitjàns, perquè corresponen millor a les condicions concretes del bé comú, són més conformes a la dignitat de la persona i no treuen definitivament al culpable la possibilitat de redimir-se.184 470. ¿Què prohibeix el cinquè Manament?

El cinquè Manament prohibeix com a greument contraris a la llei moral: l’homicidi directe i voluntari, i la cooperació a aquest; l’avortament directe, volgut com a fi o com a mitjà, i també la cooperació a aquest, sota pena d’excomunió, perquè l’ésser humà, des de la seva concepció, ha de ser respectat i protegit d’una manera absoluta en la seva integritat; l’eutanàsia directa, que consisteix a posar fi, amb un acte o amb l’omissió d’una acció

necessària, a la vida de persones incapacitades, malaltes o pròximes a la mort; el suïcidi i la cooperació voluntària a aquest, en tant que és una ofensa greu al just amor de Déu, d’un mateix i dels altres: pel que fa a la responsabilitat, pot agreujar-se per raó de l’escàndol o atenuar-se amb motiu d’especials pertorbacions psíquiques o de greus temors.

471. ¿Quins tractaments mèdics són permesos quan la mort es considera imminent?

Les cures que ordinàriament es deuen a una persona malalta no es poden interrompre legítimament. En canvi, són legítims l’ús d’analgèsics, no destinats a causar la mort, i la renúncia a l’«acarnissament terapèutic», és a dir, la utilització de tractaments mèdics desproporcionats i sense esperança raonable d’èxit positiu.

472. ¿Per què la societat ha de protegir tot embrió?

El dret inalienable a la vida de tot individu humà, des de la seva concepció, és un element constitutiu de la societat civil i de la seva legislació, Quan l’Estat no posa la seva força al servei dels drets de tots i en particular del més febles, entre els quals hi ha els concebuts encara no nascuts, queden amenaçats els fonaments mateixos d’un Estat de dret.185473. ¿Com s’evita l’escàndol?

L’escàndol, que consisteix a induir un altre a obrar el mal, s’evita respectant l’ànima i el cos de la persona. Si deliberadament s’indueix un altre a pecar greument, es comet una culpa greu.

474. ¿Quins deures tenim envers el nostre cos?

Hem de tenir una raonable cura de la salut física, pròpia i aliena, evitant tanmateix el culte del cos i tota mena d’excessos. A més, cal evitar l’ús d’estupefaents, que causen gravíssims danys a la salut i a la vida humana, i també l’abús dels aliments, de l’alcohol, del tabac i dels medicaments.

475. ¿Quan són moralment legítimes les experimentacions científiques, mèdiques o psicològiques, sobre les persones o els grups humans?

Són moralment legítimes si estan al servei del bé integral de la persona i de la societat, sense riscos desproporcionats per a la vida i la integritat física i psíquica dels subjectes, oportunament informats i havent donat el seu consentiment.

476. ¿Es permeten el trasplantament i la donació d’òrgans, abans i després de la mort?El trasplantament d’òrgans és moralment acceptable amb el consentiment del donant i sense riscos excessius per a ell. Per al noble acte de la donació dels òrgans després de la mort, cal tenir la plena certesa de la mort real del donant.186477. ¿Quines pràctiques són contràries al respecte de la integritat corporal de la persona humana?

Són: els raptes i els segrestos de persones, el terrorisme, la tortura, les violències, l’esterilització directa. Les amputacions i les mutilacions d’una persona són moralment permeses només per a unes finalitats terapèutiques indispensables a la mateixa persona.

478. ¿Quina cura cal tenir dels moribunds?

Els moribunds tenen dret a viure amb dignitat els darrers moments de la seva vida terrenal sobretot amb el suport de la pregària i dels Sagraments que preparen per a l’encontre amb el Déu vivent.

479. ¿Com han de ser tractats els cossos dels difunts?

Els cossos dels difunts han de ser tractats amb respecte i caritat. La seva cremació és permesa si es fa sense posar en qüestió la fe en la resurrecció dels cossos.

480. ¿Què demana el Senyor a tota persona pel que fa a la pau?

El Senyor, que proclama «feliços els qui treballen per la pau» (Mt 5,9), demana la pau del cor i denuncia la immoralitat de la ira, que és desig de venjança pel mal rebut, i de l’odi, que porta a desitjar el mal per als altres. Aquestes actituds, si són voluntàries i consentides en coses de gran importància, són pecats greus contra la caritat.

481. ¿Que és la pau al món?187La pau al món, necessària per al respecte i el desenvolupament de la vida humana, no és simple absència de la guerra o equilibri de forces contràries, sinò que és “la tranquil.litat de l’ordre» (sant Agustí) «fruit de la justícia» (Is ,17) i efecte de la caritat. La pau terrenal és imatge i fruit de la pau de Crist.

482. ¿Què exigeix la pau al món?

Exigeix l’equitativa distribució i la tutela dels béns de les persones, la lliure comunicació entre els éssers humans, el respecte de la dignitat de les persones i dels pobles, la pràctica constant de la justícia i de la fraternitat.

483. ¿Quan és moralment permès l’ús de la força militar?

L’ús de la força militar és moralment justificat per la presència simultània de les condicions següents: certesa que el dany causat per l’agressor és durador i greu; ineficàcia de tota alternativa pacífica; possibilitats fonamentades d’èxit; absència de mals pitjors, tot considerant la potència actual dels mitjàns de destrucció.

484. En cas d’amenaça de guerra, ¿a qui correspon la valoració rigorosa d’aquestes condicions?

Correspon al judici prudent dels governants, els quals tenen també el dret d’imposar als ciutadans l’obligació de la defensa nacional, tot salvant el dret personal a l’objecció de consciència, obligació que s’ha de complir amb alguna altra forma de servei a la comunitat humana.188485. En cas de guerra, ¿què exigeix la llei moral?

La llei moral és sempre vigent fins i tot en cas de guerra. Exigeix que es tractin amb humanitat els no combatents, els soldats ferits i els presoners. Les accions deliberadament contràries al dret de gents i les disposicions que les imposen són crims que l’obediència cega no serveix per a excusar. S’han de condemnar les destruccions massives com també l’extermini d’un poble o d’una minoria ètnica, que són pecats gravíssims: hi ha l’obligació moral de resistir-se a les ordres dels qui les ordenen.

486. ¿Què cal fer per evitar la guerra?

Cal fer tot el que és raonablement possible per evitar de totes maneres la guerra, atesos els mals i les injustícies que provoca. En particular, cal evitar l’acumulació i el comerç de les armes no degudament reglamentades pels poders legítims; les injustícies sobretot econòmiques i socials; les discriminacions ètniques i religioses; l’enveja, la desconfiança, l’orgull i l’esperit de venjança. Tot el que es fa per eliminar aquests i altres desordres ajuda a construir la pau i a evitar la guerra.

EL SISÈ MANAMENT: NO FARÁS ACCIONS IMPURES

487. ¿Quines obligacions té la persona humana pel que fa a la seva identitat sexual?

Déu ha creat l’home mascle i femella, amb la mateixa dignitat personal, i ha inscrit en ell la vocació de l’amor i de la comunió. Cadascú ha d’acceptar la seva pròpia identitat sexual, reconeixent-ne la importància per a tota la persona, l’especificitat i la complementarietat.

488. ¿Què és la castedat?

La castedat és la positiva integració de la sexualitat en la persona. La sexualitat esdevé veritablement humana quan s’integra d’una manera adequada en la relació de persona a persona. La castedat és una virtut moral, un do de Déu, una gràcia, un fruit de l’Esperit.

489. ¿Què comporta la virtut de la castedat?189Comporta l’adquisició de l’autodomini, com a expressió de llibertat humana destinada al do d’un mateix. Per a això, cal una educació integral i permanent, que es realitza per etapes de creixement gradual.

490. ¿Quins són els mitjàns que ajuden a viure la castedat?

Són nombrosos els mitjàns que es tenen a disposició: la gràcia de Déu, l’ajut dels sagraments, la pregària, el coneixement d’un mateix, la pràctica d’una ascesi adaptada a les diverses situacions, l’exercici de les virtuts morals, en particular de la virtut de la temprança, que procura que la raó sigui la guia de les passions.

491. ¿De quina manera tothom és cridat a viure la castedat?

Tothom, seguint Crist com a model, és cridat a dur una vida casta segons el propi estat: els uns vivint en la virginitat o en el celibat consagrat, una manera eminent de dedicar-se més fàcilment a Déu amb cor indivís; els altres, si són casats, practicant la castedat conjugal; si no són casats, vivint la castedat en la continència.

492. ¿Quins són els principals pecats contra la castedat?190Són pecats greument contraris a la castedat, cada un segons la naturalesa del seu objecte propi: l’adulteri, la masturbació, la pornografia, la prostitució, l’estrupe, els actes homosexuals. Aquest pecats són la expressió del vici de la luxúria. Si es cometen en menors, són un atemptat encara més greu contra la seva integritat física i moral.

191missió de la vida). Ningú no ha de trencar la connexió inseparable que Déu ha volgut entre els dos significats de l’acte conjugal, excloent-ne l’un o 1’altre.

497. ¿Quan és moral la regulació dels naixements?

La regulació dels naixements, que representa un dels aspectes de la paternitat i maternitat responsables, és objectivament conforme a la moralitat quan es fa per part dels esposos sense imposicions externes, no pas per egoisme, sinó per motius seriosos i amb mètodes conformes al criteris objectius de la moralitat, és a 00, amb la continència periòdica i el recurs als períodes infecunds.

498. ¿Quins són els mitjàns immorals per a la regulació dels naixements?

És intrínsecament immoral tota acció - com, per exemple, l’esterilització directa o la contracepció - que, o bé en previsió de l’acte conjugal o bé en la seva realització també en el desenvolupament de les seves conseqüències naturals, es proposi, com a fi o com a mitjàà impedir la procreació.

499. ¿Per que la inseminació i la fecundació artificials són immorals?

Són immorals perquè dissocien la procreació de l’acte amb que els esposos es donen mútuament, instaurant així un domini de la tècnica sobre l’origen i el destí de la persona humana. A més, la inseminació i la fecundació heteròloga, amb el recurs a tècniques que impliquen una persona estranya a la parella conjugal, lesionen el dret del fill a néixer d’un pare i d’una mare coneguts per ell, vinculats entre ells pel matrimoni i tenint el dret exclusiu d’esdevenir pares només 1’un a través de l’altre. 192500. ¿Com ha de ser considerat un fill?

El fill és un do de Déu, el do més gran del matrimoni. No hi ha un dret a tenir fills (“cal tenir un fill, costi el que costi”). En canvi, hi ha el dret del fill a ser el fruit de l’acte conjugal dels seus pares i també el dret a ser respectat com a persona des del moment de la seva concepció.

501. ¿Què poden fer els esposos, quan no tenen fills?

Sempre que no els sigui concedit el do del fill, els esposos, després d’haver exhaurit els legítims recursos a la medicina, poden mostrar la seva generositat per mitjà de la tutela o l’adopció, o bé duent a terme serveis significatius en favor dels altres. D’aquesta manera realitzen una preciosa fecunditat espiritual.

502. ¿Quines són les ofenses a la dignitat del matrimoni?

Són: l’adulteri, el divorci, la poligàmia, l’incest, la unió lliure (convivència, concubinat), l’acte sexual abans o fora del matrimoni.

EL SETÈ MANAMENT: NO ROBARÀS

503. ¿Què enuncia el setè Manament?

Enuncia la destinació i la distribució universal i la propletat privada dels béns i el respecte de les persones, dels seus béns i de la integritat de la creació. L’Església basa en aquest Manament també la seva doctrina social, que compren l’actuació recta en l’activitat econòmica i en la vida social i política, el dret i el deure del treball humà, la justícia i la solidaritat entre les nacions, l’amor pels pobres.193504. ¿Amb quines condicions existeix el dret a la propletat privada?

El dret a la propletat privada existeix a condició que sigui adquirida o rebuda de manera justa i prevalgui la destinació universal dels béns a la satisfacció de les necessitats fonamentals de tots els homes.

505. ¿Quina és la finalitat de la propletat privada?

La finalitat de la propletat privada és garantir la llibertat i la dignitat de les persones individuals, ajudant-les a satisfer les necessitats fonamentals pròples, d’aquells dels quals es té la responsabilitat i també d’ altres que viuen en la necessitat.

506. ¿Què prescriu el setè Manament?

El setè Manament prescriu el respecte dels béns dels altres, a través de la pràctica de la justícia i de la caritat, de la temprança i de la solidaritat. En particular, exigeix el respecte de les promeses fetes i dels contractes estipulats; la reparació de la injustícia comesa i la restitució del que s’ha robat; el respecte de la integritat de la creació per mitjà de l’ús prudent i moderat dels recursos minerals, vegetals i animals que hi ha a l’univers, amb una atenció especial envers les espècies amenaçades d’extinció.

507. ¿Quin comportament ha de tenir l’home envers els animals?

L’home ha de tractar els animals, creatures de Déu, amb benvolença, evitant tant l’excessiu amor per ells, com la seva utilització indiscriminada, sobretot per a experimentacions científiques efectuades fora dels límits raonables i amb inútils sofriments per als mateixos animals.194508. ¿Què prohibeix el setè Manament?

El setè Manament prohibeix abans que res el furt, que és la usurpació dels béns dels altres contra la voluntat raonable del propletari. Això també es comet pagant salaris injustos; especulant amb el valor dels béns per treure’n avantatge en perjudici d’altres; falsificant xecs o factures. Prohibeix, a més, cometre fraus fiscals o comercials,

causar voluntàriament un dany a les propletats privades o públiques. Prohibeix també la usura, la corrupció, l’abús privat de béns socials, els treballs culpablement mal executats, el malbaratament.

509. ¿Quin és el contingut de la doctrina social de l’Església?

:La doctrina social de l’Església, com a desenvolupament orgànic de la veritat de l’Evangeli sobre la dignitat de la persona humana i la seva dimensió social, conté principis de reflexió, formula criteris de judici, ofereix normes i orientacions per a l’acció.

510. ¿Quan intervé l’Església en matèria social?

L’Església intervé emetent un judici moral en matèria econòmica i social, quan això és exigit pels drets fonamentals de la persona, pel bé comú o per la salvació de les ànimes.

511. ¿Com s’ha d’exercir la vida social i econòmica?

S’ha d’exercir, segons els propis mètodes, en l’àmbit de l’ordre moral, al servei de l’home en la seva integritat i de tota la comunitat humana, en el respecte de la justícia social. Ha de tenir l’home com a autor, centre i fi.195512. ¿Què s’oposa a la doctrina social de l’Església?

S’oposen a la doctrina social de l’Església els sistemes econòmics i socials que sacrifiquen els drets fonamentals de les persones, o que fan del profit la seva regla exclusiva o el seu fi últim. Per això l’Església rebutja les ideologies associades en el temps moderns al «comunisme» o a les formes atees i totalitàries de «socialisme». A més rebutja, en la pràctica del «capitalisme», l’individualisme i la primacia absoluta de la llei del mercat sobre el treball humà.

513. ¿Quin significat té el treball per a l’home?

El treball per a l’home és un deure i un dret, mitjànçant el qual col-labora amb Déu creador. En efecte, treballant amb aplicació i competència, la persona actualitza capacitats inscrites en la seva naturalesa, exalça els dons del Creador i els talents rebuts, procura el seu sosteniment i el dels seus familiars, serveix la comunitat humana. A més, amb la gràcia de Déu, el treball pot ser mitjà de santificació i de col-laboració amb Crist per a la salvació dels altres.

514. ¿A quin tipus de treball té dret tota persona?

L’accés a un treball segur i honrat ha de quedar obert per a tothom, sense discriminacions injustes, en el respecte de la lliure iniciativa econòica i d’una equitativa retribució. 196515. ¿Quina responsabilitat té l’Estat pel que fa a treball?

A l’Estat li correspon procurar la seguretat sobre les garanties de les llibertats individuals i de la propletat, a més d’un sistema monetari estable i uns serveis públics eficients; també ha de vigilar i guiar l’exercici dels drets humans en el sector econòmic. Tenint en compte les circumstàncies, la societat ha d’ajudar els ciutadans a trobar feina.

516. ¿Quina missió tenen els dirigents d’empreses?

Els dirigents d’empreses tenen la responsabilitat econòmica i ecològica de les seves operacions. Han de considerar el bé de les persones i no solament l’augment de profit, encara que aquest sigui necessari per a assegurar les inversions, el futur de les empreses, l’ocupació i la bona marxa de la vida econòmica.

517. ¿Quins deures tenen els treballadors?

Han de realitzar el seu treball amb consciència, competència i dedicació, intentant resoldre les eventuals controvèrsies amb el diàleg. El recurs a la vaga no violenta és moralment legítim quan apareix com l’instrument necessari, amb vista d’un avantatge proporcionat i tenint en compte el bé comú.

518. ¿Com es realitza la justícia i la solidaritat entre les nacions?

A nivell internacional, totes les nacions i institucions han d’actuar en la solidaritat i la subsidarietat, a fi d’eliminar o, si més no, reduir la misèria, la desigualtat dels recursos i dels mitjàns econòmics, les injustícieseconòmiques i socials, l’explotació de les persones, l’acumulació dels deutes dels països pobres, els mecanismes perversos que obstaculitzen el progrés dels països subdesenvolupats.

519. ¿De quina manera participen els cristians en la vida política i social?

Els fidels laics participen directament en la vida política i social animant, amb esperit cristià, les realitats temporals i col-laborant amb tothom, com a autèntics testimonis de l’Evangeli i promotors de pau i de justícia.

520. ¿En què s’inspira l’amor als pobres?

L’amor als pobres s’inspira en l’Evangeli de les benaurances i en l’exemple de Jesús en la seva constant atenció als pobres. Jesús digué: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). L’amor als pobres s’exerceix a través del compromís contra la pobresa material i també contra les nombroses formes de pobresa cultural, moral i religiosa. Les obres de misericòrdia, espirituals i corporals, i les nombroses institucions benèfiques sorgides al llarg dels segles, són un testimoniatge concret de l’amor preferencial pels pobres que caracteritza els deixebles de Jesús.

EL VUITÈ MANAMENT:NO DIRÀS FALSOS TESTIMONIS NI MENTIRÀS

521. ¿Quin deure té l’home envers la veritat?

Tota persona és cridada a la sinceritat i a la veracitat en les obres i en les paraules. Tothom té el deure de cercar la veritat i d’adherir-s’hi, ordenant la pròpia vida segons les exigències de la veritat. En Jesucrist la veritat de Déu s’ha manifestat totalment: ell és la Veritat. Qui el segueix viu en l’Esperit de veritat i defuig la duplicitat, la simulació i la hipocresia.198522. ¿ Com es dóna testimoni de la veritat?

El cristià ha de donar testimoni de la veritat evangèlica en tots els camps de la seva activitat pública i privada, fins i tot, si és necessari, amb el sacrifici de la pròpia vida. El martiri és el suprem testimoniatge donat a la veritat de la fe.

523. ¿Què prohibeix el vuitè Manament?

El vuitè Manament prohibeix: el fals testimoni, el perjuri, la mentida, la gravetat de la qual es mesura per la veritat que deforma, les circumstàncies, les intencions de qui menteix i els danys soferts per les víctimes; el judici temerari, la maldiença, la difamacíó, la calúmnia, que disminueixen o destrueixen la bona reputació i l’honor a que té dret tota persona; la llagoteria, l’adulacíó o la complaença, sobretot si s’orienten a pecats greus o a l’obtenció d’avantatges il-lícits.Una culpa comesa contra la veritat exigeix la reparació, si ha causat un dany a d’altres.

524. ¿Què exigeix el vuitè Manament?

El vuitè Manament exigeix el respecte de la veritat, acompanyat de la discreció de la caritat: en la comunicació i en la informació, que han de valorar el bé personal i comú, la defensa de la vida privada, el perill d’escàndol; en la reserva dels secrets professionals, que s’han de mantenir sempre llevat de casos excepcionals per motius greus i proporcionats. També s’ exigeix el respecte de les confidències fetes sota secret.

199525. ¿Com ha de ser l’ús dels mitjàns de comunicació social?

La informació mediàtica ha d’estar al servei del bé comú i en el seu contingut ha de dir sempre la veritat i, salvades la justícia i la caritat, l’ha de dir tota. A més, ha d’expressar-se d’una manera honesta i convenient, respectant escrupolosament les lleis morals, els drets legítims i la dignitat de la persona.

526. ¿Quina relació hi ha entre veritat, bellesa i art sagrat?

La veritat és bella per ella mateixa. Comporta l’esplendor de la bellesa espiritual. Hi ha, a més de la paraula, nombroses formes d’ expressió de la veritat, en particular les obres artístiques. Són fruit d’un talent donat per Déu i de l’esforç; de l’home. L’art sagrat, perquè tingui veritat i bellesa, ha d’evocar i glorificar el Misteri de Déu aparegut en Crist i conduir a l’adoració i a l’amor de Déu Creador i Salvador, Bellesa excelsa de Veritat i d’ Amor.

EL NOVÈ MANAMENT:NO CONSENTIRÁS PENSAMENTS NI DESIGS IMPURS

527. ¿Què exigeix el novè Manament?

El novè Manament exigeix vèncer la concupiscència carnal en els pensaments i els desigs. La lluita contra aquesta concupiscència passa a través de la purificació del cor i la pràctica de la virtut de la temprança. 528. ¿Què prohibeix el novè Manament?200El novè Manament prohibeix consentir pensaments i desigs referents a les accions prohibides pel sisè Manament.

529. ¿Com s’arriba a la puresa del cor?

El batejat, amb la gràcia de Déu i lluitant contra els desigs desordenats, arriba a la puresa del cor per mitjà de la virtut i el do de la castedat, la puresa d’intenció, la transparència de la mirada exterior i interior, la disciplina dels sentiments i de la imaginació, la pregària.

530. ¿Quines altres exigències té la puresa?

La puresa exigeix el pudor, que, tot guardant la intimitat de la persona, expressa la delicadesa de la castedat, i regula mirades i gestos en conformitat amb la dignitat de les persones i de la seva relació. Allibera de l’erotisme ambiental i allunya de tot allò que afavoreix la curiositat morbosa. Exigeix també una purificació de l’ambient social, per mitjà d’una lluita constant contra la permissivitat dels costums, basada en una errònia concepció de la llibertat humana.

EL DESE MANAMENT:NO DESITJARÀS ELS BÉNS DEL PROÏSME

531. ¿Què mana i que prohibeix el desè Manament?

Aquest Manament, que completa l’anterior, exigeix una actitud interior de respecte de la propletat aliena i prohibeix l’avidesa, la cobdícia desordenada dels béns dels altres i l’enveja, que consisteix en la tristesa experimentada davant els béns dels altres i en el desig desmesurat d’apròopiar-se’n. 532. ¿Què exigeix Jesús amb la pobresa del cor?

Als seus deixebles, Jesús els exigeix que el prefereixin a ell per damunt de tota altra persona o tota altra cosa. El despreniment de les riqueses - segons l’esperit de la pobresa evangèlica- i l’abandonament en la providència de Déu, que ens allibera del neguit pel demà, preparen per a la benaurança dels «pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel» (Mt 5,3).

533. ¿Quin és el desig més gran de l’home?

El desig més gran de l’home és veure Déu. Aquest és el crit de tot el seu ésser: «Vull veure Déu!». L’home realitza la seva felicitat veritable i plena en la visió i en la felicitat d’Aquell que l’ha creat per amor i l’atreu cap a Ell amb el seu amor infinit.

«Qui veu Déu, ha aconseguit tots els béns que poguem imaginar» (sant Gregori de Nissa).209534. ¿Què és la pregària?

La pregària és l’elevació de l’ànima a Déu o la petició a Déu de béns conformes a la seva voluntat. És sempre do de Déu que surt a l’encontre de 1’home. La pregària cristiana és relació personal i viva dels fills de Déu amb el seu Pare infinitament bo, amb el seu Fill Jesucrist i amb l’Esperit Sant que habita en el seu cor.

CAPÍTOL PRIMERLA REVELACIÓ DE LA PREGÁRIA

535. ¿Per què existeix una crida universal a la pregària?

Perquè Déu, en primer lloc, per mitjà de la creació, crida tot ésser del no res i, fins i tot després de la caiguda, l’home continua essent capaç de reconèixer el seu Creador conservant el desig d’Aquell que l’havia cridat a l’existència. Totes les religions, i de manera particular tota la història de la salvació, testimonien aquest desig de Déu per part de 1’home, però és Déu qui primer atreu incessantment tota persona a l’encontre misteriós de la pregària.

LA REVELACIÓ DE LA PREGÀRIA EN L’ANTIC TESTAMENT

536. ¿En què Abraham és un model de pregària?

Abraham és un model de pregària perquè camina a la presencia de Déu, l’escolta i l’obeeix. La seva pregària és un combat de la fe perquè continua creient en la fidelitat de Déu fins i tot en els moments de la prova. A més, després d’haver rebut en la seva tenda la visita del Senyor que li confia el seu pla, Abraham gosa intercedir pels pecadors amb confiança audaç.210537. ¿Com pregava Moisès?

La pregària de Moisès és típica de la pregària contemplativa: Déu, que crida Moisès des de l’Esbarzer incandescent, conversa sovint i llargament amb ell, «cara a cara, com un home parla amb un altre» (Ex 33,11). D’aquesta intimitat amb Déu, Moisès en treu la força per intercedir amb tenacitat en favor del poble: la seva pregària prefigura així la intercessió de l’únic mitjàncer, Jesucrist.

538. ¿ Quines relacions tenen en l’Antic Testament el temple i el rei amb la pregària?

A l’ombra de l’estatge de Déu -1’Arca de l’Aliança, després el temple- es realitza la pregària del Poble de Déu sota el guiatge dels seus pastors. Entre ells, David el rei «segons el cor de Déu», el pastor que prega pel seu poble. La seva pregària és un model per a la pregària del poble, ja que és adhesió a la promesa divina i confiança, plena d’amor, en Aquell que és l’únic Rei i Senyor.

539. ¿Quin paper juga la pregària en la missió dels profetes?

Els profetes treuen de la pregària llum i força per a exhortar el poble a la fe i a la conversió del cor. Entren en una gran intimitat amb Déu i intercedeixen pels germans, als quals anuncien tot el que han vist i sentit del Senyor. Elies és el pare dels profetes, és a dir, d’aquells que cerquen el Rostre de Déu. A la muntanya del Carmel obté el retorn del poble a la fe gràcies a la intervenció de Déu, a qui ell suplicava així: «Responeume, Senyor, responeu-me» (lRe 18,37).

211540. ¿Quina és la importància dels Salms en la pregària?

Els Salms són el vèrtex de la pregària en l’Antic Testament: la Paraula de Déu es fa pregària de l’home. Inseparablement personal i comunitària, aquesta pregària, inspirada per l’Esperit Sant, canta les meravelles de Déu en la creació i en la història de la salvació. Crist va pregar amb els Salms i els va dur a compliment. Per això són un element essencial i permanent de la pregària de l’Església, adaptats als homes de tota condició i de tot temps.

LA PREGÀRIA ÉS PLENAMENT REVELADA I REALITZADA PER JESÚS

541. ¿De qui va aprendre Jesús a pregar?

Jesús, segons el seu cor d’home, va aprendre a pregar de la seva Mare i de la tradició jueva. Però la seva pregària brolla d’una font més secreta, ja que és el Fill etern de Déu que, en la seva santa humanitat, adreça al Pare la pregària filial perfecta.

542. ¿Quan pregava Jesús?

L’Evangeli mostra sovint Jesús en pregària. El veiem retirar-se a la solitud, també a la nit. Prega abans dels moments decisius de la seva missió i de la dels Apòstols. De fet, tota la seva vida és pregària, ja que esta en constant comunió d’amor amb el Pare.

543. ¿Com va pregar Jesús en la seva passió?

La pregària de Jesús durant la seva agonia a l’Hort de Getsemaní i les seves darreres paraules a la Creu revelen la profunditat de la seva pregària filial: Jesús dóna compliment al pla d’amor del Pare i pren sobre seu totes les angoixes de la humanitat, totes les peticions i les intercessions de la història de la salvació. Les presenta al Pare que les acull i les escolta, més enllà de tota esperança, ressuscitant-lo d’entre els morts.212544. ¿Com ens ensenya Jesús a pregar?

Jesús ens ensenya a pregar, no solament amb la pregària del Parenostre, sinó també quan ell prega. D’aquesta manera a més del contingut, ens mostra les disposicions necessàries per a una veritable pregària: la puresa del cor, que cerca el Regne i perdona els enemics; la confiança audaç; i filial, que va més enllà del que sentim i comprenem; la vigilància, que protegeix el deixeble de la temptació.

545. ¿Per què és eficaç la nostra pregària?

La nostra pregària és eficaç perquè es troba unida en la fe a la de Jesús. En ell la pregària cristiana es fa comunió d’amor amb el Pare. Podem en aquest cas presentar les nostres súpliques a Déu i ser escoltats: «Demaneu i rebreu, i la vostra joia serà completa» ( Jn16,24).546. ¿Com pregava la Verge Maria?

La pregària de Maria es caracteritza per la seva fe i l’ofrena generosa de tot el seu ésser a Déu. La Mare de Jesús és també la Nova Eva, la «Mare dels vivents»: prega Jesús, el seu Fill, per les necessitats dels homes.

547. ¿Hi ha a l’Evangeli una pregària de Maria?

A més de la intercessió de Maria a Canà de Galilea, l’Evangeli ens ofereix el Magníficat (Lc 1,46-55), que és el càntic de la Mare de Déu i el de l’Església, l’acció de gràcies joiosa que surt del cor dels pobres perquè la seva esperança s’ha realitzat pel compliment de les promeses divines.213LA PREGÀRIA EN EL TEMPS DE L’ESGLÉSIA

548. ¿Com pregava la primera comunitat cristiana de Jerusalem?

A l’inici dels Fets dels Apòstols es diu que en la primera comunitat de Jerusalem, educada per l’Esperit Sant a la vida de pregària, els creients «eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries» (Ac 2,42).

549. ¿Com intervé l’Esperit Sant en la pregària de l’Església?

L’Esperit Sant, Mestre interior de la pregària cristiana, educa l’Església en la vida d’oració i la fa entrar cada cop més profundament en la contemplació i la unió amb l’insondable misteri de Crist. Les formes de pregària, tal com s’expressen en els Escrits apostòlics i canònics, seran normatives per a la pregària cristiana.

550. ¿Quines són les formes essencials de la pregària cristiana?

Són la benedicció i l’adoració, la pregària de petició i la intercessió, l’acció de gràcies i la lloança. L’Eucaristia conté i expressa totes les formes de pregària.

551. ¿Que és la benedicció?

La benedicció és la resposta de l’home als dons de Déu: beneïm l’Omnipotent que ens ha beneït primer i ens omple dels seus dons. 552. ¿Com es pot definir l’adoració?

L’adoració és la prosternació de l’home, que es reconeix creatura davant el seu Creador tres vegades sant.

553. ¿Quines són les diverses formes de la pregària de petició?

Pot ser una petició de perdó o també una súplica humil i confiada per totes les nostres necessitats tant espirituals com materials. Però la primera realitat que cal desitjar és l’arribada del Regne.

554. ¿En què consisteix la intercessió?

La intercessió consisteix a demanar en favor d’un altre. Ens conforma i ens uneix a la pregària de Jesús, que intercedeix davant el Pare per tots els homes, en particular pels pecadors. La intercessió ha d’estendre’s també als enemics.

555. ¿Quan donem gràcies a Déu?

L’Església dóna gràcies a Déu incessantment, sobretot celebrant l’Eucaristia, en la qual Crist la fa participar en la seva acció de gràcies al Pare. Cada esdeveniment es converteix per al cristià. en motiu d’acció de gràcies.

556. ¿Què és la pregària de lloança?

La lloança és la forma de pregària que d’una manera més immediata reconeix que Déu és Déu. És completament desinteressada: canta Déu per ell mateix i li dóna glòria perquè Ell és.

215CAPITOL SEGONLA TRADICIÓ DE LA PREGÁRIA

557. ¿Quina importància té la Tradició pel que fa a la pregària?

En l’Església és a través de la Tradició viva que l’Esperit Sant ensenya a pregar els fills de Déu. En efecte, la pregària no es redueix a la manifestació espontània d’un impuls interior, sinó que implica contemplació, estudi i comprensió de les realitats espirituals que s’experimenten.

A LES FONTS DE LA PREGÀRIA

558. ¿Quines són les fonts de la pregària cristiana?

Són: la Paraula de Déu, que ens dóna la «sublim ciència» de Crist (Fl 3,8); la Litúrgia de l’Església, que anuncia, actualitza i comunica el misteri de la salvació; les virtuts teologals; les situacions quotidianes, perquè hi podem trobar Déu.

«Us estimo, Senyor, i l’única gràcia que us demano és d’estimar-vos eternament. Déu meu, si la meva llengua no pot repetir a cada instant que us estimo, vull que el meu cor us ho repeteixi cada vegada que respiro » (sant Joan Maria Vianney).

EL CAMÍ DE LA PREGÀRIA

559. En l’Església hi ha diferents camins de pregària?

En l’Església hi ha diferents camins de pregària, vinculats als diferents contextos històries, socials i culturals. 216Correspon al Magisteri discernir-ne la seva fidelitat a la tradició de la fe apostòlica, i als pastors i catequistes explicar-ne el sentit, que sempre es refereix a Jesucrist.

560. ¿Quin és el camí de la nostra pregària?

El camí de la nostra pregària és Crist, perque s’adreça a Déu el nostre Pare, però arriba fins a Ell només si, almenys implícitament, preguem en el Nom de Jesús. Efectivament, la seva humanitat és l’únic camí pel qual l’Esperit Sant ens ensenya a pregar el nostre Pare. Per això les pregàries litúrgiques sempre acaben amb la fórmula: «Per nostre Senyor Jesucrist».

561. ¿Quin és el paper de l’Esperit Sant en la pregària?

Atès que l’Esperit Sant és el Mestre interior de la pregària cristiana i «nosaltres no sabem com hem de pregar» (Rm 8,26), l’Església ens exhorta a invocar-lo i implorar-lo en tota ocasió: «Veniu, Esperit Sant!».

562. ¿En quin sentit és mariana la pregària cristiana?Per la seva singular cooperació en l’acció de l’Esperit Sant, a l’Església li agrada pregar Maria i pregar amb Maria, l’Orant perfecta, per tal de glorificar i invocar el Senyor amb Ella. En efecte, Maria ens «mostra el camí» que és el seu Fill, l’únic Mitjàncer.

563. ¿Com prega l’Església a María?

Sobretot amb l’Avemaria, pregària amb que l’Església demana la intercessió de la Mare de Déu. Altres pregàries marianes són el Rosari, l’himne Acatist, la Paràclisi, els himnes i càntics de les diverses tradicions cristianes.217GUIES PER A LA PREGÀRIA

564. ¿De quina manera els Sants són guies per a la pregària?

Els Sants són els nostres models de pregària i a ells també els demanem que intercedeixin, davant la Santíssima Trinitat, per nosaltres i per tot el món. La seva intercessió és el servei més alt que presten al pla de Déu. En la comunió dels sants, al llarg de la història de l’Església han aparegut diversos tipus d’espiritualitat, que ensenyen a viure i a practicar la pregària.

565. ¿Qui pot ensenyar a pregar?

La família cristiana és el primer fogar de l’educació per a la pregària. Es recomana particularment la pregària familiar quotidiana, perquè és el primer testimoniatge de la vida d’oració de l’Església. La catequesi, els grups d’oració, la «direcció espiritual» constitueixen una escola i un ajut per a la pregària.

566. ¿Quins són els llocs favorables per a la pregària?

Es pot pregar a tot arreu, però la tria d’un lloc apròopiat no és indiferent per a la pregària. L’església és el lloc propi de la pregària litúrgica i de l’adoració eucarística. També altres llocs ajuden a pregar, com un «racó de pregària» a casa; un monestir; un santuari.218 CAPÍTOL TERCERLA VIDA DE PREGÁRIA

567. ¿Quins són els moments més indicats per a pregar?

Tots els moments són indicats per a la pregària, però l’Església proposa als fidels uns ritmes destinats a nodrir la pregària contínua: pregàries del matí i del vespre, abans i després dels àpats; litúrgia de les Hores; Eucaristia dominical; sant Rosari; festes de l’any litúrgic.

«Cal recordar-se de Déu més sovint que no es respira» (sant Gregori Nazianzè).

568. ¿ Quines són les expressions de la vida de pregària?

La tradició cristiana ha conservat tres maneres d’expressar i viure la pregària: la pregària vocal, la meditació i l’oració contemplativa. Tenen com a tret comú el recolliment del cor.

LES EXPRESSIONS DE LA PREGÀRIA

569. ¿Com es caracteritza la pregària vocal?La pregària vocal associa el cos a la pregària interior del cor. Fins la més interior de les pregàries no podria prescindir de la pregària vocal. En tot cas sempre ha de brollar d’una fe personal. Amb el Parenostre Jesús ens ha ensenyat una fórmula perfecta de pregària vocal. 219570. ¿Què és la meditació?

La meditació és una reflexió orant, que parteix sobretot de la Paraula de Déu a la Bíblia. Posa en acció la intel-ligència, la imaginació, l’emoció, el desig, per tal d’aprofundir la nostra fe, convertir el nostre cor i enfortir la nostra voluntat de seguir Crist. És una etapa preliminar vers la unió d’amor amb el Senyor.

571. ¿Què és l’oració contemplativa?

L’oració contemplativa és una simple mirada a Déu en el silenci i l’amor. És un do de Déu, un moment de fe pura, durant el qual l’orant cerca Crist, s’entrega a la voluntat amorosa del Pare i recull el seu ésser sota l’acció de l’Esperit. Santa Teresa de Jesús la defineix com una relació íntima d’amistat, «en la qual enraonem sovint de tu a tu amb qui sabem que ens estima».

EL COMBAT DE LA PREGÀRIA

572. ¿Per què la pregària és un combat?

La pregària és un do de la gràcia, però pressuposa sempre una resposta decidida per part nostra, perquè qui prega combat contra ell mateix, contra l’ambient i, sobretot, contra el Temptador, que fa tot el possible per apartar-lo de la pregària. El combat de la pregària és inseparable del progrés de la vida espiritual. Es prega com es viu, perquè es viu com es prega.

573. ¿Hi ha objeccions a la pregària?

A més de concepcions errònies, molts pensen que no tenen temps de pregar o que és inútil pregar. Els qui preguen poden desanimar-se davant les dificultats i els aparents fracassos. Per vèncer aquests obstacles, calen la humilitat, la confiança i l’esperança.220574. ¿Quines són les dificultats de la pregària?

La distracció és la dificultat habitual de la nostra pregària. Aparta l’atenció de Déu, i també pot revelar allò a que estem aferrats. El nostre cor aleshores ha de tornar humilment al Senyor. La pregària sovint és assetjada per l’aridesa, que, si se supera, permet d’adherir-se en la fe al Senyor fins i tot sense cap consol sensible. L’accídia és una forma de peresa espiritual deguda a la relaxació de la vigilància i a la manca de guarda del cor.

575. ¿Com hem d’enfortir la nostra confiança filial?

La confiança filial es posa a prova quan pensem que no som escoltats. Aleshores ens hem de preguntar si Déu és per a nosaltres un Pare la voluntat del qual volem complir, o bé un simple mitjà per a obtenir el que desitgem. Si la nostra pregària s’uneix a la de Jesús, sabem que Ell ens concedeix molt més que aquest o aquell do: rebem l’Esperit Sant que transforma el nostre cor.

576. ¿És possible pregar en tot moment?Pregar és sempre possible, perquè el temps del cristià és el temps del Crist ressuscitat, el qual «és amb nosaltres dia rere dia» (Mt 28,20). Per això pregària i vida cristiana són inseparables.

«És possible, fins i tot al mercat o durant un passeig solitari, fer una freqüent i fervorosa pregària. És possible també en el vostre negoci, comprant o venent, o bé cuinant» (sant Joan Crisòstom). 221577. ¿Què és la pregària de l’Hora de Jesús?S’anomena així la pregària sacerdotal de Jesús en 1’Ú1tima Cena. Jesús, el Gran Sacerdot de la Nova Aliança, l’adreça al Pare quan arriba l’Hora del seu «pas» a Ell, L’Hora del seu sacrifici. 223SECCIÓ SEGONA LA PREGÀRIA DEL SENYOR PARENOSTRE

ParenostrePare nostre, que esteu en el cel: sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltresel vostre Regne. Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor el dia d’avui. I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació. Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Pater noster

Pater noster qui es in coelis: sanctificétur Nomen Tuum; advéniat Regnum Tuum;fiat volúntas Tua, sicut in coelo, et in terra. Panem nostrum cotidiánum da nobis hódie; et dimítte nobis débita nostra, sicut et nos dimíttimus debitóribus nostris; et ne nos indúcas in tentatiónem; sed libera nos a Malo.225578. ¿Quin és l’origen de la pregària del Parenostre?

Jesús ens va ensenyar aquesta pregària cristiana insubstituïble, el Parenostre, un dia en que un deixeble, veient-lo pregar, li demana: «Ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1). La tradició litúrgica de l’Església sempre ha usat el text de sant Mateu (6,9-13).

«LA SÍNTESI DE TOT L’EVANGELI»

579. ¿Quin lloc ocupa el Parenostre en les Escriptures?

El Parenostre és la «síntesi de tot l’Evangeli» (Tertul.lià), «la pregària perfectíssima» (sant Tomàs d’Aquino). Situat al centre del Sermó de la Muntanya (Mt 5-7), resumeix en forma de pregària el contingut essencial de l’Evangeli.

580. ¿Per què s’anomena «la pregària del Senyor»?

El Parenostre s’anomena «Oració dominical», és a dir, «la pregària del Senyor», perquè ens l’ha ensenyada el mateix Senyor Jesús.

581. ¿Quin lloc ocupa el Parenostre en la pregària de l’Església?

Pregària de l’Església per excel.lència, el Parenostre és «entregat» en el Baptisme per a manifestar el nou naixement a la vida divina dels fills de Déu. L’Eucaristia en revela el sentit ple, ja que les seves peticions, basant-se en el misteri de la salvació ja realitzat, seran plenament escoltades en la vinguda del Senyor. El Parenostre és part integrant de la Litúrgia de les Hores. 226«PARE NOSTRE QUE ESTEU EN EL CEL»

582. ¿Per què «gosem acostar-nos amb plena confiança» al Pare?

Perquè Jesús, el nostre Redemptor, ens introdueix a la presència del Pare, i el seu Esperit ens fa fills de Déu. Així podem pregar el nostre Pare amb una confiança simple i filial, una joiosa seguretat i una humil gosadia, amb la certesa de ser estimats i escoltats.

583. ¿Com és possible invocar Déu com a «Pare»?

Podem invocar el «Pare» perquè el Fill de Déu fet home ens l’ha revelat i el seu Esperit ens l’ha fet conèixer. La invocació del Pare ens fa entrar en el seu misteri amb un estupor sempre nou, i suscita en nosaltres el desig d’un comportament filial. Amb la pregària del Senyor som conscients de ser fills del Pare en el Fill.

584. ¿Per que diem Pare «nostre»?

«Nostre» expressa una relació totalment nova amb Déu. Quan preguem el Pare, l’adorem i el glorifiquem amb el Fill i l’Esperit. Som en Crist el «seu» Poble, i Ell és el «nostre» Déu, ara i per sempre. En efecte, diem Pare «nostre», perquè l’Església de Crist és la comunió d’una multitud de germans que ten en «un sol cor i una sola ànima» (Ac 4,32).

585. ¿Amb quin esperit de comunió i de missió preguem Déu Pare «nostre»?

Ja que pregar el Pare «nostre» és un bé comú dels batejats, aquests senten la crida urgent a participar en la pregària de Jesús per la unitat dels seus deixebles. Pregar el «Pare nostre» és pregar amb tots els homes i per la humanitat sencera, a fi que tots coneguin l’únic i veritable Déu i es reuneixen en unitat.227586. ¿Què significa l’expressió «que esteu en el cel»?

Aquesta expressió bíblica no indica cap lloc, sinó una manera de ser: Déu és més enllà i damunt de tot. Designa la majestat, la santedat de Déu, i també la seva presència en el cor dels justos. El cel, o la Casa del Pare, constitueix

la veritable pàtria vers la qual tendim en l’esperança, mentre som encara a la terra. Aquí vivim ja una vida que «esta amagada en Déu, juntament amb el Crist» (Col 3,3).

LES SET PETICIONS

587. ¿Com és composta la pregària del Senyor?

Conté set peticions a Déu Pare. Les tres primeres, més teologals, ens porten cap a Ell, per a la seva glòria: és propi de l’amor pensar abans que res en aquell que s’estima. Suggereixen que li hem de demanar en particular: la santificació del seu Nom, la vinguda del seu Regne, el compliment de la seva voluntat. Les quatre darreres presenten al Pare de misericòrdia les nostres misèries i les nostres esperances. Li demanem que ens alimenti, que ens perdoni, que en sostingui en les temptacions i que ens alliberi del Maligne.

588. ¿Què significa: «Sigui santificat el vostre nom»?

Santificar el Nom de Déu és sobretot una lloança que reconeix Déu com a Sant. En efecte, Déu va revelar el seu sant Nom a Moisès i va voler que el seu poble fos consagrat com una nació santa en la qual Ell habitava. 228589. ¿Com és santificat el Nom de Déu en nosaltres i en el món?

Santificar el Nom de Déu que ens crida «a la santificació» (lTe 4,7) és desitjar que la consagració baptismal vivifiqui tota la nostra vida. A més, és demanar, amb la nostra vida i la nostra pregària, que el Nom de Déu sigui conegut i beneït per tots els homes.

590. ¿Què demana l’Església quan diu: «Vingui a nosaltres el vostre Regne»?

L’Església invoca la vinguda final del Regne de Déu a través del retorn de Crist en la glòria. Però l’Església prega també perquè el Regne de Déu creixi des d’ara per mitjà de la santificació dels homes en l’Esperit i gràcies al compromís d’aquests al servei de la justícia i de la pau segons les Benaurances. Aquesta petició és el crit de l’Esperit i de l’Esposa: «Veniu, Senyor Jesús!» (Ap 22,20).

591. ¿Per què hem de demanar: «Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel»?

La voluntat del Pare és que «tots els homes se salvin» (lTm 2,3). Per això va venir Jesús: per a complir perfectament la Voluntat salvadora del Pare. Preguem Déu Pare que uneixi la nostra voluntat a la del seu Fill, a exemple de Maria Santíssima i dels Sants. Demanem que el seu designi benèvol es realitzi plenament a la terra com ja es fa en el cel. És per mitjà de la pregària que podem «discernir la voluntat de Déu» (Rm 12,2) i obtenir la «constància per a complir-la» (He 10,36).229 592. ¿Quin és el sentit de la petició: «El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui»?

En demanar a Déu, amb l’abandó confiat dels fills, l’aliment quotidià necessari a tothom per a la pròpia subsistència, reconeixem com n’és de bo el nostre Pare més enllà de tota bondat. Demanem també la gràcia de saber actuar perquè la justícia i el compartir permetin que l’abundància dels uns cobreixi les necessitats dels altres.

593. ¿Quin és el sentit específicament cristià d’aquesta petició?

Atès que «l’home no viu només de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu» ( Mt 4,4), aquesta petició es refereix igualment a la fam de la Paraula de Déu i a la del Cos de Crist rebut en l’Eucaristia, així com també a la fam de l’Esperit Sant. El demanem amb una confiança absoluta, per avui, l’avui de Déu, i se’ns dóna sobretot en l’Eucaristia, que anticipa el banquet del Regne que vindrà.

594. ¿Per que diem: «I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors»?

En demanar a Déu Pare que ens perdoni, ens reconeixem pecadors davant d’Ell. Però confessem al mateix temps la seva misericòrdia, perquè, en el seu Fill i a través dels sagraments, «rebem la redempció, la remissió dels pecats»

(Col 1,14). Tanmateix, la nostra petició serà escoltada només a condició que nosaltres, primer, per part nostra hàgim perdonat. 230595. ¿Com és possible el perdó?

La misericòrdia penetra en el nostre cor únicament si nosaltres també sabem perdonar, fins i tot els nostres enemics. Encara que per a l’home sembli impossible satisfer aquesta exigència, el cor que s’ ofereix a l’Esperit Sant pot, com Crist, estimar fins a l’extrem de la caritat, canviar la ferida en compassió, transformar l’ofensa en intercessió. El perdó participa de la misericòrdia divina i és un vèrtex de la pregària cristiana.

596. ¿Què significa: «I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació»?

Demanem a Déu Pare que no ens deixi i a mercè de la temptació. Demanem a l’Esperit saber discernir, per una part, entre la prova que fa créixer en el bé i la temptació que condueix al pecat i a la mort, i, per l’altra, entre ser temptats i consentir en la temptació. Aquesta petició ens uneix a Jesús que va vèncer la temptació amb la seva pregària. Sol-licita la gràcia de la vigilància i de la perseverança final.

597. ¿Per què acabem demanant: «Ans deslliureu nos de qualsevol Mal»?El Mal indica la persona de Satanàs, que s’oposa a Déu i que és «el seductor de tota la terra» ( Ap 12,9). La victòria sobre el diable ha estat ja aconseguida per Crist. Però preguem perquè la família humana sigui alliberada de Satanàs i de les seves obres. Demanem també el do preciós de la pau i la gràcia de l’espera perseverant de la vinguda de Crist, que ens deslliurarà definitivament del Maligne. 231598. ¿Què significa l’Amén final?

“Al final de la pregària, tu dius: Amén, subscrivint amb l’Amén, que significa "Així sia", tot el que es conté en la pregària ensenyada per Déu” (sant Ciril de Jerusalem).