L’ESCORÇA

TERRESTRE

Paula Subirana

Carla Masgrau

Ester Molina

ÍNDEX Què és l’escorça terrestre? Estructura interna de la Terra. Estructura de l’escorça. Composició de l’escorça. Composició del mantell. Composició del nucli. Composició dels éssers vius. Les zones muntanyoses. Les dorsals oceàniques i les fosses

oceàniques.

QUÈ ÉS L’ESCORÇA? És la capa més superficial de la Terra.

A la superfície de l’escorça hi trobem dues àrees diferents: els continents i els oceans.

L’ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA La Terra està dividida en tres capes

concèntriques: l’escorça, el mantell i el nucli.

L’escorça és la capa exterior de la Terra. És també la capa més prima, d’un gruix entre 5 i 70 km. La temperatura de l’escorça puja a poc a poc a mesura que augmenta la profunditat.

El mantell és la capa intermèdia situada entre l’escorça i el nucli. Arriba fins a uns 2900 km de profunditat. La temperatura del mantell està oscil·la entre els 1000 ºC i els 3700 ºC.

El nucli és la capa més interna de la Terra. És metàl·lic perquè està compost per un aliatge de ferro i níquel.

Al nucli hi trobem dues regions: · Nucli extern, que arriba fins a 5100 km de

profunditat i on hi ha els materials fossos. · Nucli intern, que és sòlid i molt dens. La

temperatura arriba a 4500 ºC.

L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA A l’escorça terrestre hi trobem dues àrees

diferents: els continents i els oceans. Els continents són regions emergides de la

superfície terrestre. Una gran part de la seva superfície és plana i la resta està constituïda per àrees muntanyoses.

Els oceans formen les tres quartes parts de la superfície terrestre. La major part del sòl és constituït pels fons abissals. També, als oceans, s’hi pot trobar una gran cadena muntanyosa anomenada dorsal oceànica. A més profunditat hi podem trobar les fosses oceàniques, que són grans depresions estretes i allargades.

COMPOSICIÓ DE L’ESCORÇA L’escorça està formada pels anomenats

elements geoquímics. Són aquells que aparèixen en una proporció d’un tant per cent ( % ). Els més abundants són: l’oxigen amb un 47,2 % , el cilici amb un 28,2 % , l’alumini amb un 8,2 % , el ferro amb un 5,1 % , el calci amb un 3,7 % , el sodi amb un 2,8 % , el potassi amb un 2,7 % i el magnesi amb un 2,1 % . A continuació ho veurem representat.

ELEMENTS GEOQUÍMICS DE L'ESCORÇA

Oxigensilicialuminiferrocalcisodipotassimagnesi

LA COMPOSICIÓ DEL MANTELL Composició del mantell:

Les dades geofísiques, les investigacions als laboratoris i l'estudi dels meteorits ens poden permetre esbrinar com poden ser les roques de les capes més internes de la Terra. En general es creu que el mantell té una composició de pteridotita i eclogita, encara que pot tindre alguna proporció de ferro-níquel a la part inferior. Les peridotites són roques ultrabàsiques (sense feldspats i pobres en sílice) que afloren tant en zones oceàniques com muntanyoses i que presenten una densitat semblant a la del mantell superior

LA COMPOSICIÓ DEL NUCLI

Composició del nucli:

El nucli és de natura metàl·lica , constituït per un aliatge de Ferro i Níquel (4%), tot i que se suposa l'existència de sulfurs en la zona més superficial.

COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS Tots els éssers vius tenen més coses en

comú del que sembla a primer cop d’ull. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Molts d’ells estan constituïts per una sola cèl·lula ( unicel·lulars ) i la resta estan formats per un gran nombre de cèl·lules (pluricel·lulars).

LES ZONES MUNTANYOSES La resta de la superfície continental és

constituïda per àrees muntanyoses. Les muntanyes antigues estan molt erosionades. Tenen formes baixes i arrodonides.

Les muntanyes joves són més altes, tenen un relleu retellat i una activitat geològica intensa que es manifesta en els nombrosos volcans i els freqüents terratrèmols.

LES DORSALS OCEÀNIQUES I LES FOSSES OCEÀNIQUES Les dorsals oceàniques són grans

serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altura, normalment presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l’astenosfera i que es diposita als dos costat creant més sòl oceànic. Els cims més elevats sobresurten de les aigües i formen illes.

FiPAULA SUBIRANA

CARLA MASGRAU 1r A

ESTER MOLINA