Mòdul de Recerca APrimera plantaParc de Recerca UAB08193 Bellaterra+34 93 586 88 14 / 15

Escola de polítiques socials i urbanesPasseig Urrutia, 1708042 Barcelona+34 93 407 62 03

http://igop.uab.cat

igop@uab.cat

http://twitter.com/igopbcn

http://www.vimeo.com/igop

2011

2 3

2Qui

3Què

1IGOP?

4Perquè

6Com

5On

Els nostres principals objectius: ser un lloc per a la producció i l’intercanvi de coneixement, compromès amb el rigor i l’excel·lència científica, i també un lloc per a l’aprenentatge mutu i el compromís amb els processos de transformació social, juntament amb els agents socials que treballen sobre el territori.

L’IGOP té un ampli bagatge en projectes de Recerca bàsica i aplicada sobre estructura

de govern, polítiques públiques i gestió pública.

Reuneix a politòlegs i sociòlegs, però també a investigadors/es procedents d’altres disciplines dins de les ciències socials, com ara geògrafs, economistes, antropòlegs, juristes i ecòlegs.

L’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) és un institut de recerca interdisciplinari

que pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A través de projectes de recerca, publicacions, postgraus i altres activitats de disseminació.

Institut de Govern i Polítiques públiques (IGOP)

igop(arrova)uab(punt)cathttp: igop.uab.cat

L’IGOP te dues seus: al Campus UAB a Bellaterra i l’Escola de Polítiques Socials i Urbanes

al Districte de Nou Barris de Barcelona.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una de les principals universitats públiques a Espanya. Es troba a Bellaterra, molt a prop de la ciutat de Barcelona. Actualment ofereix 78 carreres de grau, cobrint una àmplia gamma de camps com les humanitats i les arts, les ciències socials, ciències de la salut, la tecnologia i les ciències físiques. A més, la UAB ofereix 101 màsters oficials, així com tres màsters Erasmus Mundus; més de 380 Tesis doctorals s’han elaborat dins dels seus programes de doctorat. La Universitat compta amb 40.000 estudiants, gairebé 3.000 investigadors, i alberga a més de 2.300 estudiants estrangers. La UAB ocupa el lloc 92 entre universitats europees i 211 en el món segons el rànquing de QS-Times, i el 126-170 i 303-401 a Europa en el rànquing mundial de Xangai. Entre les universitats espanyoles és una de les millors i ha estat recentment guardonat amb l’etiqueta de Campus d’Excel·lència Internacional pel Ministeri espanyol d’Educació.

La UAB és reconeguda internacionalment per la seva qualitat i innovació en la recerca. Coordina un centre científic i tecnològic (l’Esfera UAB), que abasta tots els departaments, els serveis de la ciència i la tecnologia, centres de recerca, instituts i hospitals universitaris que són membres de la UAB, promou nous projectes de negoci, dirigeix i projecta la seva activitat productiva cap al seu entorn socio-econòmic, i difon els coneixements recentment adquirits. La Universitat és per tant, un brou de cultiu per als investigadors de qualitat i un centre per a la difusió de coneixements i tecnologies, i té un paper de lideratge en la investigació científica. Les seves principals àrees d’investigació inclouen la biotecnologia i la biomedicina (incloent-hi la contribució vital a través de la investigació clínica realitzada en els hospitals associats), de Veterinària, Tecnologia dels Aliments i Seguretat, Ciències Ambientals i Tecnologia, Nanotecnologia, Microelectrònica, Ciència dels Materials i Enginyeria, de Visió per Computador, Intel·ligència Artificial, Ciències Experimentals, Ciències Socials, i la investigació en Humanitats. Aquesta àmplia gamma de disciplines integrades en una àrea ajuda a promoure la multidisciplinarietat en la investigació. Pel que fa a l’activitat de recerca de la UAB destaquem: 1.616 articles publicats en revistes indexades al Web de Science, 441 acords de recerca i 246 projectes d’investigació nacionals.

1

4 5

INSTITUT DE GOVERN I POLÍTIQUES PÚBLIQUES

L’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), creat el 2001, és un institut de recerca interdisciplinari que pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Reuneix a professorat i investigadors/es de diferents ciències socials, ciències polítiques i sociologia, principalment, però també de la geografia, economia, ciències de l’antropologia i el medi ambient, entre altres.

El principal objectiu de l’IGOP és ser un lloc per a la producció i l’intercanvi de coneixement, compromès amb el rigor i l’excel·lència científica. Centra les seves activitats d’investigació sobre els processos de govern, la formulació de polítiques i la participació ciutadana. Més concretament, segueix una àmplia gamma d’interessos relacionats amb els nivells de govern (la Unió Europea, estatal, regional i local), àmbits d’actuació (social, ambiental, educació, participació, seguretat...) i la participació dels actors polítics i socials en els processos.

L’IGOP organitza les seves activitats d’investigació al voltant de dos tipus de projectes:

- Projectes de Recerca Bàsica, finançats pels fons de recerca governamentals (europeu, espanyol i català), a través de licitacions.

- Projectes d’Investigació Aplicada, finançats a través de licitacions o acords directes entre l’IGOP i altres institucions públiques o privades interessades en una investigació molt particular, els resultats de la qual han d’ajudar a millorar el seu treball.

Tots dos tipus d’investigació són fonamentals per a l’Institut. La investigació bàsica és necessària per al desenvolupament de la teoria, i permet la consolidació i expansió de la presència de l’IGOP en xarxes de recerca

2

acadèmica. Els projectes de recerca aplicada, per contra, ajuden a mantenir l’IGOP efectivament vinculat a la realitat social i institucional.

D’altra banda, l’IGOP pretén ser un lloc per aprendre i participar en els processos de transformació social, juntament amb els agents socials de base. Per aquesta raó l’IGOP ha creat al districte de Nou Barris de Barcelona, amb el suport de l’administració local, l’anomenada Escola de les polítiques socials i urbanes, on cursos de postgrau i altres activitats de transferència de coneixements es duen a terme.

La investigació de l’IGOP se centra especialment en:

- Les noves polítiques o noves maneres d’afrontar les polítiques establertes.

- Les innovacions en la manera d’abordar, dissenyar, gestionar i avaluar polítiques públiques.

- Qüestions de política que fomentin un enfocament conjunt en la formulació de polítiques, com ara la perspectiva de gènere, la participació ciutadana, la inclusió social o sostenibilitat del medi ambient.

- La interacció i l’adaptació mútua entre les institucions i polítiques.

- La situació, perspectives i l’agència dels grups socials amb un alt risc de patir la discriminació i l’exclusió.

- La implicació dels agents socials, el sector sense ànim de lucre, en el procés de polítiques públiques.

6 7

Polítiques educatives 1. Motivacions i estratègies d’elecció de centre

educatiu a la ciutat de Barcelona.

2. La incidència de la composició social dels centres escolars en el terreny de l’equitat educativa.

3. Xarxes interculturals als centres de secundària: una anàlisi dels aspectes organitzatius i pedagògics afavoridors de la integració relacional dels alumnes immigrats.

4. La formació de persones adultes d’origen estranger a Catalunya.

5. Tribunes de la Formació Professional: el valor de l’FP en el segle XXI.

6. Factors de desenvolupament, política educativa i èxits formatius en els països avançats. Una anàlisi internacional en clau d’excel·lència i equitat en educació.

7. Règims escolars i equitat educativa. Una aproximació comparativa recolzada en enquestes internacionals i estudis de cas.

8. Caminant cap a la universitat? L’educació secundària postobligatòria a Catalunya

9. Desigualtats en l’accés a l’escolarització de 0 a 3 anys: una anàlisi dels criteris de priorització en l’accés a les escoles bressol sufragades amb fons públics.

10. L’escolarització de l’alumnat d’origen immigrant en el primer cicle de l’educació infantil: potencialitats com a factor d’integració i de cohesió social.

11. Els règims del benestar juvenil a Catalunya.

Exclusió social i Polítiques socials 1. Anàlisi dels processos d’exclusió social a Sant Boi

de Llobregat. Rellevància de l’àmbit relacional i familiar.

2. Ciutadania i Inclusió Social. El Tercer Sector i les polítiques públiques d’acció social.

3. Revisió dels Plans Locals d’Inclusió Social. Guia Metodològica.

4. Famílies i cicle de vida.

PROJECTES DE RECERCA (2007-2010)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2007 2008 2009 2010

3no

mbr

e

3 812

17

2

1210 12

13

34

4

5 5

76

6

8 7

7

Projectes seleccionats 2009-2010

5. Valors rurals i Valors urbans.

6. Pla d’acció per a la Inclusió i la cohesió social (2009-2012).

7. Els Plans Locals d’Inclusió Social a Catalunya. Models i implementació.

8. Noves famílies, noves polítiques.

9. La formació de persones adultes d’origen immigrat. Límits i potencialitats de la xarxa a FPA a Catalunya.

10. Les polítiques d’usos del temps en municipis petits de la província de Barcelona.

11. El treball cooperatiu en les persones i els Serveis de suport a les famílies en el medi rural.

Participació ciutadana i Moviments socials

1. Participació ciutadana en projectes de regeneració urbana a Madrid i Barcelona.

2. Debats, discursos i polítiques de participació ciutadana en l’àmbit europeu.

3. Democràcia i participació ciutadana: Realitat i futur en els petits muncipis de Catalunya.

4. Municipalisme alternatiu i popular a Catalunya.

5. Pol í t iques d ’ Inc lus ió Soc ia l i Democràc ia Participativa.

6. Informes sobre la Democràcia de Catalunya i Aragó.

7. Llibre Blanc sobre la mediació a Catalunya. Capítol sobre deliberació.

8. Política i Internet a Espanya.

9. Evaluación integral del Foro de la Inmigración en la Comunidad de Aragón.

10. La participació ciutadana en l’urbanisme: Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal.

11. Sistema d’indicadors per als plans de regeneració integral de zones urbanes desfavorides.

12. L’institut Català per la Pau i el moviment social a Catalunya.

13. Aplicació i contrast dels criteris i indicadors a la “Guia pràctica per a l’avaluació de processos participatius”.

14. Xarxes organitzatives d’immigrants a l’àmbit municipal. Estudi comparatiu de les capitals i àrees metropolitanes de Barcelona, Madrid, Girona i Múrcia.

Espai públic i Habitatge 1. L’emancipació residencial dels joves fills i filles

d’immigrants estrangers a Catalunya i experiències municipals sobre l’accés dels immigrants a programes d’habitatge públic.

2. Polítiques d’espai públic en entorns metropolitans.

3. La rumorologia sobre l’accés preferent de la població immigrada als recursos públics.

4. Les diferències de gènere en l’ús i el discurs de l’espai públic.

5. Memòria de Barris, Barris amb Memòria.

6. Trajectòries i tipus de mobilització sociopolítica dels joves del nord d’Àfrica. El cas de dos barris de Terrassa i Toulouse.

Gestió Pública i altres Polítiques 1. Explorant identitats metropolitanes: anàlisi

institucional.

2. Transversalidad en los proyectos locales: de la teoría a la práctica.

3. Diagnosi de la transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona.

4. Seguiment i avaluació del Vè Pla d’Igualtat del Govern Basc.

5. Avaluació de la Xarxa UCCAP de centres d’atenció precoç.

6. La participació dels treballadors a les cooperatives de treball a Catalunya.

7. Polítiques Públiques de promoció de cooperatives. Una visió comparada entre Comunitats Autònomes.

8. La descentralització de la universitat en perspectiva.

9. De l’eficiència a la intel·ligència: les comissions interdepartamentals al Govern de Catalunya.

10. Els plans de desenvolupament comunitari (PDC) a Barcelona.

11. Les accions d’atenció col·lectiva de serveis socials. Districtes de Barcelona.

12. Casos de política penitenciaria: Anàlisi comparatiu i històric de: Dinamarca, França, Anglaterra, Gal·les i Canadà.

13. Comporta el desplegament autonòmic un augment de les desigualtats a Espanya? Descentralització, polítiques de benestar i justícia social.

14. Elaboració del Pla LGTB de Barcelona.

15. Avaluació de l’Estratègia per la inserció laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya 2008-2010.

16. Governança de la transició cap al Desenvolupament Sostenible a Catalunya.

17. Les polítiques municipals de consum a la província de Barcelona.

18. Bancs de temps, xarxes d’intercanvi i cooperatives de consum agroecològic.

19. Polítiques de transició escola-treball: anàlisi de pràctiques significatives a la provincia de Barcelona.

20. Proximitat, cultura i tercer sector a Barcelona.

8 9

DESCRIPCIó D’ACTIVITATS

Ingressos de l’any 2010

Administració Professors/es de la UAB

Recercadors/es Postdoctorals

Recercadors/es Projectes

Estudiants Doctorat

nom

bre

Contractes i convenis de recerca 1.067.530 eurFormació de Postgrau 97.600 eurTotal 1.165.130 eur

4Membres de l’IGOP (desembre 2010)

5 6

12

16

2325

20

15

10

5

0

5PUBLICACIONS (2007-2009)

2007

20

40

60

80

100

54

2

4

48

34 14 35 17 57 21

1

23

52

9

13

78

2008

76

2009

100

nom

bre

Internacionals

Espanyoles

Altres productes

LlibresRevistes

MonografiesCapítols llibre

“Papers” presentats a Congressos

Articles Indexats a Revistes Acadèmiques

10 11

CARAMÉ, À.; CAMPRUBÍ, A.; “El Método Abierto de Coordinación y la participación en política local”. A: Debates fundamen-tales en el marco de la inclusión social en España. Fundación Luis Vives, 2010. P. 47-59 (Cuaderno Europeo, 8)

SUBIRATS, J., dir. Fragilidades vecinas. Narraciones biográficas de exclusión so-cial urbana. Icaria, Andrazyt, 2006.

ALEGRE, M.A.; BENITO, R.; GONZÁLEZ, S.; Immigrants als Instituts. L’acollida vista pels seus protagonistes. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2007. (Col·lecció Polítiques; 55)

SUBIRATS, J. [et al.]. Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, 2008 (Colección Ciencia Política)

BENITO, R.; GONZÀLEZ, I. Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2007. (Col·lecció Polítiques; 59)

ALEGRE, M.; SUBIRATS, J. eds., Educación e inmigración: nuevos retos para España en una perspectiva comparada. Madrid: CIS, 2007. (Colección ACADEMIA).

SUBIRATS, J., dir. Los servicios sociales de atención primaria ante el cambio social. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2007.

PARES, M (coord.); GENER, B. CRUZ, H; MARTI, M. La participació ciutadana en la gestió de l’aigua. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2009

MARTÍ, M. Guia per a fomentar la participació en programes de regeneració urbana integral. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010 (Col·lecció: Guies Breus, 2).

BALLART, X; MONTERDE, LAIA; Indicadors de rendiment en la gestió de la salut a Catalunya. Barcelona: EAPC, 2010. (Estudis digitals, 1)

PARÉS, M.; POMEROY, M.; DÍAZ, L. Guía Práctica para la creación de Observatorios Locales de Democracia Participativa. Barcelona: Observatorio Internacional de Democracia Participativa, 2007.

ALGUNES PUBLICACIONS...

GONZÁLEZ, I., coord. Participació, política i joves. Una aproximació a les pràctiques politiques, la participació social i les afeccions polítiques de la joventut catalana. Barcelona: Secretaria de Joventut, 2007.

IGOP; Plans locals d’inclusió social. Guia metodològica. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008 (Col·lecció Documents de Treball, n. 3)

ALEGRE, M. À.; COLLET, J.; SUBIRATS, J. “Els projectes educatius de ciutat de segona generació”. A: Observatori de polítiques educatives locals. Informe 2006. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2007. P. 81-98.

SUBIRATS, J., (dir.) Pobresa i exclusió social. Una anàlisi de la realitat espanyola i europea. Barcelona: Fundació La Caixa, 2004 (Estudis socials; 16).

AAVV. (2010) L’educació postobligatoria a Catalunya. Eixos de desigualtat en les trajectòries formatives més enllà de l’ESO. Barcelona: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, (Col. Informes 15).

GALLEGO, Raquel. “The Comparative Historical Analysis of Public Management Policy Cycles in France, Italy, and Spain”. Governance. Vol. 23 Issue 2 (2010) p. 209-223; p. 277-307.

SUBIRATS, J., dir. Riesgos de exclusión social en las Comunidades Autónomas. [Bilbao?]: Fundación BBVA / Institut d’Estudis Autonòmics, 2005 (Documentos de Trabajo, 5).

FLEURY, S., BLANCO, I., SUBIRATS, J. [eds.]. Respuestas locales a insegurida-des globales. Barcelona: Cidob, 2008

PARÉS, M. (coord.); Participación y Calidad democrática. 1a edición. Barcelona: Ariel, 2009 (Col. Ciencia política)

ALEGRE, M.; BENITO, R.; GONZALEZ, S. Els sistemes educatius als països d’origen de l’alumnat immigrat. Una aproximació. Barcelona: Fundació Bofill, 2007 (Col·lecció: Informes Breus, 8).

MARTÍ-COSTA, M. i PARÉS, M. (coords). Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral?. 1ª edició. Barcelona: EAPC / DG Participació ciutadana, 2009.

ALEGRE, M.A. y FERRER, G. (2010a) School Regimes and Education Equity. Some Insights Based on PISA 2006. British Educational Research Journal, 36(3), 433-462.

BRUGUÉ, Q.; CANAL, R.; PAYÀ, P.: Proximidad en el ámbito local: Transversalidad en los proyectos locales. De la teoría a la práctica. Fundación KALEIDOS.red. Ediciones Trea, 2010.

12 13

ESTUDIS DE DOCTORAT

Des de 2009, l’IGOP ofereix estudis de doctorat en Polítiques Públiques i Transformació Social. Un dels objectius centrals en l’estratègia de consolidació de l’IGOP com a Institut Universitari havia de ser el permís per oferir estudis de postgrau, i en particular un estudi de doctorat que ha de reforçar la connexió entre les activitats i les línies de recerca desenvolupades per l’Institut i la formació integral i la formació d’investigadors/es i acadèmics/ques.

En aquest sentit, des de l’any acadèmic 2005-2006 l’IGOP ha estat oferint cursos de postgrau (veure següent apartat). Aquest conjunt de cursos de formació generen un espai de formació interdisciplinària, de conformitat amb el capital humà i intel·lectual de IGOP (politòlegs, sociòlegs, ambientalistes, psicòlegs socials, geògrafs ...) i amb les línies de recerca del propi Institut. La proposta d’un Doctorat en Polítiques Públiques i Transformació Social va néixer de la voluntat de completar l’arquitectura dels cursos i activitats de l’Institut, que ofereix un tipus d’especialització que poden contribuir a cobrir una necessitat de coneixements professionals que s’està fent més i més evident en les nostres institucions i entorn social, a l’administració pública, així com a les institucions privades.

L’objectiu d’aquest programa de doctorat és formar professionals d’alt nivell en l’àmbit de la recerca en ciències socials, especialitzats en l’àrea temàtica de les polítiques públiques. Per aquesta raó, es posa un èmfasi especial en la metodologia i les tècniques d’investigació. El programa també pretén consolidar la diversitat i enfocaments, i l’equilibri entre la investigació bàsica i aplicada, de manera que és possible generar una atmosfera intel·lectual rica, que és una condició necessària per la qualitat de la recerca doctoral.

Com a professionals de la investigació, els/les estudiants de doctorat han de ser capaços d’aplicar els seus coneixements i habilitats en l’anàlisi rigorós i contrastat dels problemes socials, polítics i econòmics de les societats complexes que caracteritzen l’entorn globalitzat en què vivim. Aquesta ha de ser

6la base d’una bona investigació, entesa com una eina útil no només per millorar el coneixement sobre la realitat, sinó també per articular, dissenyar i formular les intervencions sobre aquesta realitat.

Les línies de recerca dels Estudis de Doctorat són les següents:

1. Anàlisi i gestió de polítiques públiques, des de la teoria així com les perspectives sectorials: serveis socials, educatius, de salut, les polítiques de medi ambient ....

2. Administració i gestió pública.

3. Governança democràtica i la innovació.

4. Les polítiques públiques, la innovació i la transformació social.

5. La dinàmica urbana i territorial i polítiques públiques.

- José Adelantado- Miquel Àngel Alegre- Mikel Aramburu- Ismael Blanco- Quim Brugué- Raquel Gallego- Pedro Ibarra

- Salvador Martí- Arcadi Oliveras- Eva Ostergaard-Nielsen- Marc Parés- Imma Quintana- Joan Subirats- Raimundo Viejo

Professorat supervisant estudiants de Doctorat IGOP 2011

Estudiants de Doctorat

97

0

2008

22201816141210

86420

2009

Noves inscripcions

Acumulat

Tesis llegides

2010

15

21

410

10nom

bre

14 15

Héloïse Hez (08/11/2010). “Les savoirs citoyens dans l’urbanisme participatif”. (dir. Joan Font; Yves Sintomer & Marie-Hélène Bacque)

Lourdes Casajús (07/10/2009). “Nuevos paradigmas en la gestión del agua en España”. (dir. Joan Subirats & Pedro Arrojo)

Isaac González (2/11/2010). “Els tres esperits de la segona modernitat”.(dir. Salvador Cardús)

Clelia Colombo (08/06/2010). “(e) participació ciutadana i govern local a Catalunya”.(dir. Joan Subirats)

Marc Martí (21/12/2010). “Economia del coneixement i noves polítiques urbanes”.(dir. Ricard Gomà & Abel Albert)

Ricard Vilaregut (18/03/2011). “Memòria i emergència en l’independentisme català”. (dir. Salvador Martí & Pedro Ibarra)

CURSOS DE POSTGRAU OFERTS PER L’IGOP

Mestratge en Polítiques Socials i Mediació Comunitària (Des de 2005, Interuniversitari amb la Universitat de Barcelona des de 2008)

El Màster en Polítiques Socials i Mediació Comunitària és un programa que té l’objectiu d’oferir elements metodològics i d’anàlisi per repensar i adaptar les respostes de les administracions públiques, associacions i moviments socials als problemes socials nous, des d’un enfocament local, territorial i integrant de les polítiques socials i la comunitat. Les perspectives d’anàlisi utilitzades són les típiques de l’àrea de les Ciències Socials en les que l’IGOP mostra les seves activitats. El programa té un fort component aplicat, tot i que permet la realització de treballs finals de la investigació, si és el cas.

Postgrau en Economia Cooperativa (Des de 2007)

Aquest curs de postgrau vol recuperar la tradició del nostre país en l’economia social i cooperativa, la renovació del seu missatge i el seu enfortiment des d’una perspectiva acadèmica, perquè pugui ser una alternativa consistent i fiable en les àrees del desenvolupament econòmic local i territorial. Es vol produir experts/es en els diferents aspectes de la política i la gestió de l’economia cooperativa i del seu entorn polític, econòmic i social. El programa compta amb notables continguts aplicats, i incorpora una petita investigació final supervisada.

Mestratge Oficial en Administració Pública (UAB-UPF-UB)

La intenció d’aquest màster és desenvolupar els coneixements i habilitats necessàries amb una perspectiva multidisciplinària, que permetrà als/les estudiants treballar com a professionals o que s’especialitzin en la recerca en l’àmbit de l’administració pública. El Màster inclou les següents àrees de coneixement: Economia del Sector Públic, Administració i Anàlisi de Polítiques Públiques, Instruments de Gestió i Administració Pública, Organització, Recursos Humans i Gestió i finalment, depenent de l’itinerari escollit, Pràcticum o Iniciació a la recerca amb Tesi de Mestratge.

7