esborrany informe 722 4 - upc...2 per tal de poder estructurar tot aquest discurs i, al mateix...
TRANSCRIPT
1
PRESENTACIÓ
L’informe d’autoavaluació que presentem a continuació pretén ser representatiu del
caràcter i la idiosincràcia, de l’estructura i dels processos, dels punts forts i febles que
creiem que defineix el departament d’Infraestructura del Transport i del Territori. Cal
dir que, no s’ha seguit al peu de la lletra el model que proposa la Guia d’Autoavaluació
per al protocol d’avaluació dels departaments de la UPC, ja que, en força ocasions, ha
estat difícil implementar els continguts tal i com es contemplen en la Guia i, en canvi,
aquesta, oblida un tractament més generalista que permeti entendre la relació doble que
manté el departament amb el conjunt de coneixements que li són propis i respecte els
entorns universitari i social.
En coherència amb aquest plantejament, ha semblat interessant potenciar més del que
demana la Guia el capítol 0 d’introducció el qual, a més de ser el millor lloc per
introduir els processos característics del departament, ha servit per incorporar el conjunt
d’opinions i reflexions expressats pels membres que porten el pes d’un departament
estructurat per Seccions i Subseccions. La intenció ha estat donar unes pautes de
reflexió crítica sobre la posició d’una unitat que és servidora d’alguns dels
coneixements essencials per a la formació de l’Enginyer de Camins, Canals i Ports, una
professió i per extensió un professional que en aquests moments està reformulant la
seva relació amb la resta de la societat.
2
Per tal de poder estructurar tot aquest discurs i, al mateix temps, obtenir la informació
necessària sobre els processos que acompleix el departament, s’ha optat per un
procediment de treball consistent en comentar i preguntar amb tots i cadascun dels caps
de Secció i Subsecció quines eren les seves opinions sobre els diversos aspectes que
tractava la Guia i, especialment, quina era la seva percepció de la disciplina de
l’enginyeria civil i l’obra pública. Els resultats obtinguts s’han intentat reflectir en
l’informe de la manera més objectiva i equilibrada possible, atès que no ha estat
possible, pel propi caràcter del departament, abordar un veritable treball en equip.
Cal, però, dir, que l’informe, en els seus moment finals, ha estat consensuat pel Comitè
Intern d’Avaluació i de manera molt activa amb el director del departament. El Comitè
en qüestió va estar format pels següents membres: Modest Batlle, director del
departament, Francisco Gómez, secretari del departament, Josep Amorós, representant
del PAS, Susanna Rodríguez, representant dels becaris i per la professora ponent i
redactora de l’informe, Teresa Navas.
Finalment, només assenyalar que en el capítol 9 de Resultats es fa un esforç de síntesi
de tot l’exposat al llarg de l’informe i, on es recullen els continguts exposats en el
capítol 0 d’Introducció tant per la seva importància ja comentada, com pel fet que és
l’única part del document que no gaudeix d’un quadre de punts febles i de punts forts.
3
0. INTRODUCCIÓ
0.1.- El Departament.
0.1.1.- Definició i història
El Departament d’Infraestructura del Transport i del Territori (ITT) de la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va ser creat el 1987 com a conseqüència de
la Llei de Reforma Universitària (LRU). L’objectiu va ser reunir els grups que
imparteixen docència i fan recerca en el camp de l’enginyeria civil, en concret, dins les
àrees d’ordenació del territori, l’urbanisme i les infraestructures, els transports en les
seves diverses tecnologies i la seva gestió, les ciències socials de l’enginyeria civil i els
projectes i disseny de les obres públiques.
El departament va sorgir, doncs, més com una necessitat de la Universitat de
vincular-se amb la societat i no tant per una evolució interna d’aquella, i això ho
demostra la petició que l’any 1987 l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya va adreçar al rector de la UPC, on explicitava
l’interès de crear els departaments d’enginyeria hidràulica i marítima i
d’infraestructures, transports i ordenació territorial, per tal que formessin els quadres
professionals en obres públiques i edificació necessaris per dur a terme la tasca de
vertebració territorial de Catalunya.
La reunió dels camps d’estudi assenyalats va quedar estructurada en dues àrees de
coneixement, tal com queda reflectit en el Reglament del departament aprovat l’abril de
1988:
1.- Transports, ferrocarrils i camins
2.- Urbanisme, ciències socials, projectes i disseny
D’aquestes dues àrees sorgiren les tres seccions actuals del departament amb les seves
corresponents subseccions, segons criteris d’especialització científica, les quals
relacionem en el següent quadre:
4
Seccions Subseccions
Projectes Projectes i Economia
Disseny d’Enginyeria
Transports Camins
Ferrocarrils
Transports
Urbanisme Sociologia i Història
Urbanisme
Cal matisar aquí que la Secció de Projectes no té reconeguda una àrea de coneixement
pròpia del departament d’ITT. Es tracta en realitat d’una assginació del catedràtic
responsable de projectes, des de fa 12 anys, a ITT davant el reconeixement de
l’especificitat de la docència que han de tenir els projectes d’enginyeria de les obres
públiques enfront els projectes d’enginyeria industrial. Aquesta qüestió es plantejarà
més ampliament en els capítols 3 i 7 d’aquest informe.
0.1.2.- Docència
El departament d’ITT dóna servei docent a un únic centre de la UPC, l’Escola
Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), i
imparteix assignatures en les tres titulacions d’aquest centre:
Enginyeria de Camins, Canals i Ports
Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques
Graduat Superior en Enginyeria Geològica (titulació impartida en col.laboració amb la
Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona)
És, però en les dues primeres titulacions on el departament té una presència molt més
forta ja des del seu primer cicle i que s’intensifica clarament a partir del 2n. cicle.
Aquesta qüestió així com les conseqüències que ha suposat l’increment de
l’especialització docent del departament a partir de l’entrada dels nous plans d’estudis
es tractarà en diferents parts d’aquest informe.
5
Com a novetat, i a partir del curs 1998-1999 s’imparteix una assignatura a la Facultat de
Nàutica de Barcelona (sis crèdits)
0.1.3.- Tercer cicle
La Subsecció de Projectes d’Enginyeria Civil del departament d’ITT és
responsable del programa de doctorat “Enginyeria Municipal, Infraestructures i
Serveis”, així com del Curs d’especialització “Enginyeria Municipal”. Aquest curs va
adreçat a l’alumnat interessat en obtenir un grau d’especialització sense haver de seguir,
però, un programa de doctorat, i també a professionals que exerceixen dins aquest
camp.
La Subsecció de Sociologia i Història és responsable del Màster “Restauració de
Monuments i Arquitectura” (MRM) i del programa de postgrau “Formes d’Anàlisi i
Intervenció en el patrimoni Construït” (FAIPAC).
La Subsecció d’Urbanisme col.labora en el Màster “Projectació Urbanística”, del qual
és bàsicament responsable el departament d’Urbanisme.
La Secció de Transports organitza el postgrau “Planificació i gestió de la mobilitat”, i la
Subsecció del mateix nom col.labora en un dels mòduls del Màster en Shipping
Business que s’organitza des de la Facultat de Nàutica de Barcelona.
ITT és un dels departaments que col.labora en l’organització dins l’ETSECCPB dels
programes de doctorat i de postgrau “Enginyeria Civil”, que tenen un caràcter
interdepartamental. En aquest sentit, l’oferta de cursos i seminaris que ha aportat ITT
per al curs 1999-2000 es relaciona al capítol 5, punt 1.2
0.1.4.- Recerca
6
El departament manté una intensa activitat investigadora tal com
testimonien els indicadors sobre la recerca del departament respecte el total de la UPC,
especialment en els punts d’activitat de recerca (PAR). Aquesta activitat, que està
especialitzada en les diferents seccions que componen el nostre departament,
l’analitzarem de forma més aprofundida en el capítol 5 de l’informe i relacionarem els
equips i les línies de recerca, així com els laboratoris i centres de recerca del
departament. Ara bé, com a dada interessant cal esmentar que els punts PAR 1998 en
relació al nombre de EDP’s són 46,7, fet que situa al departament d’ITT en el
segon lloc entre les unitats estructurals de la UPC, on la mitjana és de 19,59. En
canvi, no es pot dir el mateix dels punts PAR notable que són inexistents i, per tant, sota
la mitjana universitària. L’explicació d’aquesta diferència es tractarà en el punt, 7
d’aquest informe.
Una altra dada positiva respecte la recerca és l’índex que comptabilitza les tesis llegides
durant els tres darrers cursos respecte el nombre de catedràtics i titulars universitaris del
departament: 0,67 davant el 0,49 de la UPC.
0.1.5.- Transferència Tecnològica
Hi ha igualment una intensa activitat en transferència tecnològica com a
resultat, en bona mesura, de la important activitat en recerca aplicada. Això comporta
una vinculació forta al món professional que ve reforçada al seu torn per la
inserció a la vida professional del seu quadre docent. Aquest fet es trasllueix en els
importants ingressos que aporta el departament d’ITT a través del Centre de
Transferència de Tecnologia de la UPC (CTT), els quals provenen de manera destacada
de contractes i serveis amb empreses privades (85,5%), en un segon terme per cursos
impartits en formació continuada (10,2%) i, en menor mesura, de projectes europeus i
de finançament públic (CICYT/DGICYT). Com en el cas de la recerca, la informació es
desenvoluparà en el capítol 5, però no podem deixar de citar que en la distribució dels
punts PATT/EDP per unitats estructurals a la UPC el departament d’ITT, amb un
total de 10.182.585 l’any 1998, està situat en tercera posició en el conjunt
universitari.
7
0.2.- El Departament dins la Universitat
Tal com s’ha indicat en el apartat anterior, ITT és un departament fonamental en
les titulacions d’Enginyeria de Camins i d’Enginyeria d’Obres Públiques i, més
concretament, en les seves especialitzacions corresponents. Tot i que la divisió en
Seccions pot arribar a crear un funcionament fragmentari i, en alguns casos, poc
coherent respecte la unitat departamental, el cert és que les tres Seccions, Transports,
Urbanisme i Projectes generen una potent coherència docent atesa la seva vinculació en
l’àmbit de l’Enginyeria Civil i l’Obra Pública.
0.2.1.- Grandària
ITT és un dels departaments de mesura petita dins el context de la UPC, tal com
es desprèn de la comparació dels indicadors de recursos humans del departament
respecte la mitjana per departaments de la resta de la universitat.
8
Personal ITT respecte al total UPC
98.26%
1.74%
ITTUPC
Aquest fet es comprova tant a nivell de professorat a temps complet, de professorat
funcionari, com a nivell de PAS, amb unes mitjanes per sota de la UPC. L’única
excepció és la relació del PAS amb el professorat equivalent a temps complet però cal
relativitzar aquesta dada en el sentit que, en haver pocs professors a temps complet la
proporció respecte el PAS sembla més favorable, cosa que fa que sigui més ajustada i
real la relació del PAS amb tot el contingent de professorat del departament. A més, cal
aclarir que es tracta d’un PAS que en un 50% no fa tasques de suport administratiu sinó
que està especialitzat dins el Laboratori de Camins del que més endavant parlarem.
Aquestes dades es comproven en el quadre següent:
Indicadors de recursos humans:
nombre (curs 98-99)
Dept. ITT
Total Depts. UPC
Professors TC/ Total professorat 24.39% 68.79%
Relació PAS/ professors (%) 9.78% 11,65%
Relació PAS/ professors equiv. TC (%) 14,81% 12,94%
Proporció professorat funcionari 26.83% 60.13%
Tot el personal del departament concentra en l’edifici del Mòdul B-1 del Campus Nord,
cosa que permet un contacte fàcil i permanent entre els seus membres.
0.2.2.-Estructura del professorat
9
El formen actualment (curs 1999/2000) un total de 40 professors agrupats en les
següents categories:
Categoria professorat Nombre
Catedràtic d’Universitat (CU) 3
Titular d’Universitat (TU) 6
Titular d’Escola Universitària (TEU) 2
Associats a temps complet (ATC) 3
Associats a temps parcial (ATP) 26
A nivell de PAS els recursos humans es componen de:
Relació del PAS en el Departament d´ITT
Núm. Categoria Nivel
l
Personal Administratiu del Departament 2 Auxiliars administratives (D) * 14
Personal del Laboratori de Camins 1
1
Tècnic especialista (G III)
Oficial 1a. (G IV)
P
R
(*) una de les auxiliars administratives està cofinançada per la Secció de Camins del
Departament en un 25%.
A nivell de becaris el departament es composa de:
Becaris FI/FPI 5
Com s’acaba d’indicar, la seva estructura es basa en una baixa proporció de
professorat funcionari respecte la mitjana de departaments de la UPC. Aquesta
realitat es corrobora en els quadres que adjuntem a continuació on es pot llegir el pes
del professorat a temps parcial -un total de 31 professors ja que als ATP s’han
d’afegir alguns professors titulars- , molt per sobre de la mitjana de la UPC, que, a
10
més, s’ha mantingut pràcticament estable al llarg dels darrers cursos. Per contra, el
percentatge de titulars, TU i TEU, és més baix que la mitjana universitària tot i que
s’equilibra lleument pel que fa al nombre de catedràtics. Amb aquesta situació, doncs, el
nombre d’EDP’s, també estable al llarg dels darrers anys, és inferior a la mtijana de la
UPC.
Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
Professorat 37 35 35 36 41
Professorat TC 9 8 8 9 10
Professorat TP 28 27 27 27 27
EDP 9 8 8 9 10
Prof. equiv. TC 24 22 22 24 27
Pas 2 3 4 4 4
Pers. Inv. 0 0 0 0 0
Bec.FI/FPI 0 0 1 1 1
De tota manera, aquest equilibri en el nombre total de catedràtics del departament no se
segueix quan s’analitza per Seccions, tal com es demostra en el quadre següent:
Seccions Nombre de catedràtics
Projectes 1
Professors segons categories (% per Dept. i UPC)
7 %1 5%
0 %5%
7 3%
0 % 0 %8%
27 %
4%
2 0%
4 0%
0 % 0 %0%
10%20%30%40%50%60%70%80%
CU-Curs
98/99
TU-Curs
98/99
CEU-Curs
98/99
TEU-Curs
98/99
ASS-Curs
98/99
VIS-Curs
98/99
AJ-Curs
98/99
ITT UPC
11
Transports 2
Urbanisme 0
Hi ha que matisar igualment, que el Catedràtic de la Secció de Projectes està adscrit a
ITT però pertany a l’àrea de coneixement del Departament de Projectes d’Enginyeria.
Per titulacions del professorat, hom detecta el baix nombre de doctors, conseqüència
clara d’una composició basada en associats a temps parcial, però en canvi, la
presència forta de titulacions superiors, llicenciats, enginyers i arquitectes en aquest
professorat contractat. Tot i això, en aquest moment hi ha un nombre aproximat de set
professors que han iniciat el procés de doctorat o bé, que tenen la seva tesi en marxa.
L’edat del professorat oscil.la entre 36 i 50 anys, en un percentatge del 53%. Respecte a
la UPC la mitjana d’edat és una mica superior en situar-se en 46 anys, davant els 42 de
la universitat.
De les disfuncions que aquesta estructura de professorat provoca en el departament
s’anirà analitzant al llarg de l’informe.
0.3.3.- Càrrega Docent
L’encàrrec docent de primer i segon cicle realitzat pels diferents centres en els
Professorat per tiltulacions (% per Dept. i UPC)
24%
68%
7%
48%40%
12%
0%10%20%30%40%50%60%70%80%
Professorat ambtit . De doctor -Curs 98/99 (%)
Prof. amb tit . dellicenciat, eng. oarquitecte - Curs
98/99 (%)
Prof. amb tit . dediplom., eng. o
arquit. tèc. - Curs98/99 (%)
722 Total Dept. UPC
12
que el departament té assignada docència, un cop analitzada la capacitat lectiva de la
unitat pel que fa al professorat, és de 621 crèdits de primera prioritat (pertanyents a les
assignatures obligatòries de les titulacions). Aquests crèdits es reparteixen de la següent
manera:
Centre Crèdits assignats
ETSECCPB 615
FNB (Facultat de Nàutica de BCN) 6
Total crèdits 1a. prioritat 621
En el capítol 9 corresponent a Resultats d’aquest informe es valorarà la proporció
existent entre l’encàrrec docent i l’activitat docent i paral.lelament, el nivell
d’acompliment de l’encàrrec acadèmic per part del departament.
0.2.4.- Producció científica
Com s’ha comentat abans, la important activitat en investigació es trasllueix en
la distribució de punts PAR per EDP’s amb una ràtio clarament superior a la mitjana
departamental de la UPC: per al curs 97/98 ha estat de 29,8, davant els 13,1 del
global universitari.
Per altra banda, la producció científica més destacable del departament durant el curs
97/98 van ser la intervenció a congressos i la publicació de llibres. A continuació,
relacionem el nombre d’activitats que van obtenir punts de la UPC durant el curs
esmentat:
Activitats Nombre Punts
Intervencions a congressos 46 49,0
Llibres 3 48,0
13
Tesis dirigides per personal de la unitat 5 37,0
Tesis pròpies de la unitat 4 32,0
Textos complets publicats en actes amb ISBN 8 30,0
Reports de recerca i treball 22 27,0
Articles de revistes científiques 7 18,0
Patents vigents 2 16,0
Llibres editats 1 6,0
Abstracts i publicacions sense ISBN 3 3,0
Capítols de llibres 1 2,0
Totals 102 268,0
Cal remarcar que en l’aportació de punts per professors destaquen els catedràtics i els
titulars universitaris que concentren el 75% dels punts PAR. La resta de punts pertany al
professorat associat i a l’apartat de tesis dirigides pel personal de la unitat estructural.
Per acabar, cal puntualitzar que els punts PAR del curs 97-98 es van repartir entre 13
professors del departament.
En canvi, com s’ha esmentat anteriorment, respecte el PAR notable la producció del
departament està clarament per sota de la mitjana UPC, ja que va ser inexistent fins que
es va arribar al curs 95-96, únic moment que es va superar aquesta mitjana; en el curs
97-98 ha estat de nou inexistent. La causa d’això és analitzada pels membres del
departament en el capítol 7 d’aquest informe.
14
0.3.- El Departament i els nous plans d’estudis
0.3.1.- Anàlisi del nous plans
L’entrada dels nous plans d’estudi s’efectuà quasi de manera coetània en les tres
titulacions ja que va ser l’any 95 per a la titulació d’Enginyeria de Camins, Canals i
Ports i el Graduat Superior en Enginyeria Geològica, i l’any 96 per a l’Enginyeria
Tècnica d’Obres Públiques.
En efecte, el nous plans suposaren un ajustament departamental de les matèries docents
impartides per adaptar-se a la nova situació. Això suposà l’eliminació de docència en
assignatures obligatòries bàsicament de primer cicle, i la introducció d’assignatures
noves de perfil especialitzat o bé, assignatures de caràcter generalista però integrades
dins blocs d’especialització, sempre destinades al segon cicle de les titulacions i de
caràcter quadrimestral. De l’anàlisi comparativa dels nous plans d’estudis amb els
anteriorment vigents es desprenen una sèrie de canvis que s’exposen desglosats per les
diverses titulacions on s’imparteix docència. Com a reflexió general i, tal com es
demostra seguidament, la conseqüència més evident ha estat la tendència ja citada vers
l’especialització que ha afectat de manera homogènia a totes les Seccions del
departament.
Enginyeria de Camins, Canals i Ports - Pla 95
L’orientació de la carrera a donar titulats experts en la projectació, execució i
manteniment de tot tipus d’obres públiques, i també en la planificació urbanística i dels
sistemes de transport, així com en l’ordenació del territori, combinat amb una vessant
de formació de caràcter generalista que engloba disciplines diverses, va suposar
forçosament l’adequació de les assignatures impartides des del departament d’ITT.
En aquest sentit, cal destacar la reconversió de les assignatures d’especialitat de cinquè i
sisè curs del Pla 78 en assignatures obligatòries i troncals de 1r. i 2n. cicle i, també, en
15
matèries d’intensificació, concretament en els blocs d’”Intensificació en Transports” i
d’”Intensificació en Urbanisme”. Aquestes matèries d’intensificació acompleixen dins
la carrera un paper de correctores de l’esperit generalista del nou pla i permeten
introduir l’alumnat en les àrees de coneixement típiques de l’enginyeria civil. Això ha
suposat des d’ITT poder oferir assignatures noves de perfil especialitzat i en funció dels
nous currículums docents, tant pel que fa a Urbanisme com a Transports.
En paral.lel, el caràcter generalitsta abans al.ludit del nou pla fa que el departament
tingui una gens menyspreable presència en assignatures de tipus optatiu tant del primer
com de segon cicle, dins les disciplines de ciències socials, que ja existien en el Pla 78.
De fet, ITT és l’únic departament de l’ETSECCPB que imparteix aquest tipus
d’assignatures de l’àmbit de les humanitats.
Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques - Pla 96
Es tracta d’uns estudis de cicle curt (tres anys) molt orientats a la pràctica professional,
per la qual cosa s’han introduït ja des del primer any assignatures amb contingut
tecnològic. Ara bé, això no treu que la carrera tingui també un esperit generalista per tal
que l’enginyer tècnic en la seva actuació pugui adaptar-se als diversos entorns de
treball. En la línia de la titulació d’Enginyeria de Camins, s’ha integrat un grau
d’especialització relativa que permet a l’estudiant aprofundir en branques tecnològiques
de l’enginyeria civil.
El departament d’ITT té una presència en les tres especialitats de la titulació des del
primer curs, però que es fa manifestament més forta en l’especialitat de “Transports i
Serveis Urbans”, en concret a partir del tercer curs i en les optatives específiques. És de
destacar, doncs, que la posada en marxa del pla nou va servir per introduir un nombre
important d’assignatures noves impartides per les Seccions de Transport i Urbanisme
del departament d’ITT.
Igualment, com succeïa en Camins, el departament aporta dues del total de les cinc
assignatures optatives comunes de la titulació, les quals ja existien també com optatives
16
en l’anterior Pla 87.
Respecte el caràcter docent de les assignatures, el nou pla no ha suposat una major
presència de pràctiques sinó que, en realitat, ja hi havia una tendència en aquest sentit
abans de la introducció dels nous plans d’estudis. L’exemple d’això és el paper que juga
el Laboratori de Camins en les assignatures que li són afins a nivell de contingut, el qual
està progressivament més imbricat en la docència, sempre, però, amb la direcció
constant del professorat.
Enginyeria Geològica – Pla 94
Fins a la introducció d’aquest nou pla d’estudis el departament d’ITT no havia impartit
assignatures en aquesta titulació de l’ETSECCPB. Ara s’ha incorporat l’assignatura
d’Economia, obligatòria de 3r. Curs i també l’assignatura de Projectes (tot i que atès el
reduït nombre d’alumnes s’ajunten les classes amb els alumnes de la titulació de
Camins).
0.3.2.- Procés de reflexió del departament davant els nous plans
La posada en marxa dels nous plans d’estudi ha servit per endegar un procés de
reflexió en el si de cadascun de les diferents Seccions i Subseccions del departament.
Evidentment, la reconversió en més o menys mesura a que han obligat les titulacions es
percep amb matisos diferents dins les diverses arees i subàrees de coneixement i, per
aquesta raó, les observacions fetes les exposarem de manera independent en cadascuna
d’elles. Però el més interessant és, sens dubte, la reflexió sobre la formació en
Enginyeria Civil, sobre el seu futur i la seva relació amb la societat, la qual ha generat
una postura crítica enfront les noves titulacions, i on els punts de coincidència de la
valoració feta pels membres de departament és altament significativa de la manera com
el departament entén la seva aportació dins el context universitari.
Aquesta reflexió parteix de la perspectiva que les assignatures impartides dins el
departament d’ITT són, dins l’enginyeria civil, les que major repercusió social
17
revesteixen i, per tant, són les que més interessen al món extrauniversitari.
Disciplines com les relacionades amb el món dels transports i la seva gestió,
l’urbanisme i l’ordenació del territori, els impactes socials i les anàlisis històriques de
l’enginyeria, l’economia, s’interrelacionen cada cop més fortament entre elles i són les
que permeten elaborar una visió més global dels problemes que afecten al món
contemporani. Actualment, la formació de l’enginyer ja no ha d’estar només basada en
un estricte coneixement tècnic centrat en el càlcul sinó que ha de posar més èmfasi o,
com a mínim, equilibrar aquest formació de caràcter tradicional i, en la qual, cal dir-ho,
l’Escola de Camins gaudeix d’un fort prestigi, amb les àrees d’especialització del
departament d’ITT que permeten tenir una vessant molt més global dels problemes.
De fet, aquest és el camí que ha pres l’ensenyament de l’enginyeria civil en altres països
on entenen a l’enginyer més com un gestor que interacciona molt estretament amb altres
professionals que també intervenen en la planificació i ordenació territorial a tots
nivells, i no tant com un tècnic especialitzat però aïllat del nucli de presa de decisions.
A més, la sensibilitat en les qüestions mediambientals obliguen a redifinir la figura de
l’enginyer en el futur més proper ja que en les seves mans està en bona part l’elecció de
les polítiques a seguir en aquest àmbit.
El departament d’ITT, doncs, hauria d’emfasitzar el seu paper de contrapunt
magnífic a la formació encara massa tècnica de l’enginyer dins l’ETSECCPB, però
l’enfoc de les noves titulacions no ho acaben d’afavorir. ITT podria jugar un paper clau
respecte l’Escola en el potenciament de la modernització del seu rol formatiu. Si això es
concreta en els nous plans d’estudi, hauria d’haver més pes dins el primer cicle, és a dir,
en el tronc comú de les titulacions d’Enginyeria de Camins i d’Obres Públiques, de les
assignatures impartides pel departament d’ITT. Hi ha una presència massa concentrada
en el segon cicle d’especialització i això crea, al seu torn, disfuncions en l’estructura de
la docència d’ITT que més endavant anirem exposant.
Seguidament, introduïm les observacions que sobre l’entrada dels nous plans d’estudi
fan les diverses Seccions i Subseccions del departament.
Secció d’Urbanisme.-
L’aposta per l’especialització concentrada en el segon cicle de les titulacions obligà a
18
fer una oferta molt diversificada, que ha portat com a conseqüència que el professorat
hagi vist incrementades les seves hores de docència, sense que hi hagués paral.lelament
un procés de creixement rellevant a nivell del professorat que integra la Secció. A més,
ha provocat una dinàmica per la qual hi ha pocs alumnes en cada assignatura de segon
cicle, que contrasta amb la saturació d’alumnat en assignatures de primer cicle que
imparteix el departament.
Aquesta situació clara de descompensació entre el primer i el segon cicle és valorada de
forma negativa pel professorat de la Secció d’Urbanisme. Si bé en línies generals el
treball a classe amb pocs alumnes és sempre desitjable, quan s’analitzen les causes
d’aquest fet hom s’adona que hi ha una opció per part de l’alumnat de prioritzar les
assignatures de pocs crèdits enfront les que tenen molts crèdits. Atès que el departament
d’ITT assumeix des dels nous plans d’estudi part de la docència més important de les
titulacions d’Enginyeria de Camins i Obres Públiques de segon cicle, les seves
assignatures quadrimestrals d’intensificacio són de crèdits nombrosos i són impartides
pels professors titulars més especialitzats. En certa manera, són assignatures
“castigades” per la pròpia dinàmica que generen els plans d’estudis, al que s’afegeix el
fet de la temporalitat curta, és a dir, quadrimestrals de molts crèdits donades en un
termini curt de temps i, per tant, amb una càrrega lectiva molt concentrada.
Subsecció de Sociologia i Història.-
L’anterior Pla de la titulació d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, de l’any 78, (i en
menys mesura, el de la titulació d’Obres Públiques, de l’any 87), havia establert un
tronc d’assignatures estructurades en els primers quatre anys de carrera que atorgava
una clara dimensió humanística a un tipus de formació que era bàsicament matemàtica i
analítica. Aquestes assignatures desenvolupaven una visió de conjunt de les obres
públiques en tractar temes de vessant qualitativa que compensaven el perfil
quantificador de la resta de la formació.
El nou pla d’estudi no ha respectat aquesta estructura establerta i ha convertit quasi les
assignatures de caràcter humanístic en optatives o, en alguns casos, en ALE. S’ha
demostrat, per tant, molt poca sensibilitat respecte les ciències socials per part de
l’Escola de Camins quan, teòricament, sempre es defèn una formació de caràcter més
19
globalitzador. En aquesta línia, es troben a faltar assignatures de caràcter més
introductori dins el primer cicle abans d’arribar a les intensificacions del segon cicle.
Per altra banda, hi ha un factor que es vol destacar i és el següent: l’antic pla d’estudis
donava com a resultat enginyers força polivalents per assumir tasques de direcció i de
gestió; vist el nou pla d’estudis, aquesta capacitat és més que discutible.
Secció de Transports.-
No ha transcorregut el temps suficient per poder avaluar l’entrada dels nous plans ja
que, en haver de compartir la docència amb els plans antics encara no s’ha pogut
reorganitzar la Secció d’acord amb la nova situació. De tota manera, s’enceta una crítica
per la qual es creu que ha faltat objectivitat alhora de confeccionar els nous plans,
sovint massa adaptats a les realitats docents ja existents.
Com veurem més endavant, hi ha coincidència amb la Subsecció de Camins quan es
defèn que hagués sigut preferible de crear assignatures separades per a les diferents
tecnologies del transport, i que ara s’imparteixen conjuntament per diversos professors.
Es creu interessant que un cop es reorganitzi la Secció en funció de les noves titulacions
hi hagi una veritable posada en comú dels continguts impartits per cadascuna de les
diferents Subseccion que la componen. Els nous plans, doncs, haurien de ser una
oportunitat per poder portar a terme aquesta unificació d’objectius. Aquest tema torna a
aparèixer de manera més detallada en el punt 1 d’aquest informe.
Subsecció de Camins.-
Comparteix amb Urbanisme la visió d’un primer cicle descompensat respecte un segon
cicle massa saturat d’assignatures d’especialització, cosa que encara és més patent en la
titulació d’Obres Públiques.
Des de l’especialització concreta de Camins, la Subsecció valora de manera crítica
l’ajustament dels nous plans d’estudi a causa de la indefinició i reducció que ha efectuat
de les assignatures dedicades a les diferents tecnologies del transport. Aquest
reduccionisme s’il.lustra en haver englobat dins un sol concepte, el d’infraestructures,
les tècniques específiques de Camins amb les altres tècniques del món del transport i, la
conseqüència d’això és l’existència d’assignatures on es treballa les diferents
tecnologies del transport, assignatures sense personalitat, de recorreguts temàtics molt
20
llargs on es mesclen les distintes especialitats i on forçosament, intervenen un nombre
important de professors procedents d’aquestes especialitzacions diferents.
Subsecció de Transports.-
En línies generals, la introducció dels nous plans es valora de forma positiva atès que
s’ha atorgat més docència al departament i, en el cas d’aquesta Subsecció, s’han
incorporat dues assignatures troncals de transports per les quals passen tots els alumnes
de la titulació. Actualment, però, encara s’està impartint la docència derivada dels nous
plans amb la dels antics i això crea tensions a nivell de professorat ja que no hi ha
suficient personal per donar les classes. Hom espera que a l’inici del nou curs aquesta
situació quedarà superada i, per tant, es podrà assumir millor la formació de titulats que,
en arribar al nivell de doctorat, puguin i vulguin quedar-se al departament amb
l’objectiu de consolidar-lo plenament en el context de l’Escola de Camins.
En aquests moments la mancança de personal no permet proposar assignatures noves,
més especialitzades en el món de la logística del transport, economia del transport i en
l’anàlisi de sistemes i, en conseqüència, hi ha una clara impossibilitat de creixement i de
diversificació en aquesta línia.
Secció de Projectes.-
La valoració que es fa de la incorporació del nou pla és globalment positiva per diverses
raons. En primer lloc, ha permès que la Secció de Projectes recollís els programes
d‘Economia de la titulació i els vinculés als temes de projectes, així com el d’economia
d’empresa i ha convertit en obligatòria l’assignatura que tracta sobre el tema.
També es valora en clau positiva que el projectes fi de carrera hagin passat a dependre
de l’ETSECCPB i no de la Càtedra de projectes, tal com havia estat fins ara, tot i que la
Càtedra segueix tenint una participació important.
Hi ha, però, alguna situació crítica tal com exemplifica l’assignatura de “Disseny
formal”. Caldria definir el seu lloc com a optativa degut que no està reconeguda com a
tal en el pla nou malgrat la seva acceptació per part dels alumnes. Hom fa la proposta
que s’incorpori al pla com “Anàlisis de Formes II”.
21
0.3.3..- Nous plans, recerca i extensió universitària.
Si bé el departament ha seguit articulant la seva recerca en les àrees científiques que
defineixen les seves diferents Seccions tal i com foren definides des de la seva creació,
està clar que el procés d’especialització a que ha obligat el canvi de plans d’estudi ha
comportat, al seu torn, una major concreció en alguns dels aspectes de l’estructura de la
recerca. Això es pot veure clarament en la posada en marxa d’alguns equips de recerca i
laboratoris que s’han adaptat de forma coherent a l’orientació atorgada pels nous plans
d’estudi tot i que, en termes generals, i atès el caràcter generalista de les línies de
recerca, aquestes no han sofert cap modificació substancial arran dels nous plans
d’estudi.
L’extensió universitària del departament d’ITT es concreta en cursos d’especialització
que diverses Seccions porten a terme ja fa uns anys adreçats a professionals en actiu,
com són tècnics de les administracions públiques i també d’empreses privades. Aquesta
activitat es desenvolupa més àmpliament en el capítol 8 de l’informe.
0.4.- Percepció del departament sobre la seva posició en el context més pròxim de
referència
La valoració que el departament fa de si mateix reconeix la manca d’una línia
comú que permeti traçar una política de creixement i d’objectius com a unitat. No hi ha
en aquests moments una massa crítica suficient que actuï d’aglutinadora i això es percep
negativament en el context universitari, és a dir, que l’estructura atípica del
departament, definida per una multiplicitat de coneixements no barrejables però
necessàriament complementaris i que cal coordinar-los molt directament no és, amb
seguretat, l’estructura més adequada dins el funcionament universitari. En tot cas, el
més desitjable com a solució seria trobar un equilibri entre la idiosincràcia pròpia del
departament, amb la seva realitat integrada per Seccions prou potents i
diferenciades entre elles, i l’estructura universitària de referència.
22
El reconeixement d’aquesta realitat, però, va més enllà de l’articulació del
funcionament del nostre departament amb el medi universitari i té a veure amb el paper
que haurien de jugar les àrees de coneixement d’ITT dins les titulacions d’Enginyeria
de Camins i de les Obres Públiques. Caldria trobar una correspondència entre la
importància creixent dins la societat que tenen el món dels transports i
l’urbanisme i l’ordenació del territori i el lloc que ocupen dins l’àmbit universitari,
concretament, dins l’ETSECCPB.
0.5.- Quin grau hi ha d’independència/autonomia del departament en relació amb
els òrgans estatutaris de la universitat?
Lògicament, el seu grau d’independència ve marcat pels estatuts de la UPC així
com pels del seu Reglament. El departament reconeix la seva independència econòmica
i de selecció del professorat associat que li és necessari, però apunta que seria
interessant igualment fer la selecció del seu PAS.
0.6.- Context de la recerca i la transferència tecnològica
Vistos els bons resultats en recerca i transferència tecnològica del departament
d’ITT, és fàcil albirar una molt forta vinculació d’aquest amb l’empresa privada i el
sector industrial, conseqüència de la investigació aplicada que es deriva de les àrees de
coneixement que el defineixen. Exemples concrets d’aquesta transferència tecnològica
són els procediments de control a nivell de nous assajos de materials que han adoptat
empreses de construcció a partir de la investigació portada a terme al departament; el
lideratge en l’àmbit de la planificació a nivell estatal i català del ferrocarril d’alta
velocitat; els estudis, publicacions que han esdevingut de referència i aplicacions
diverses realitzades en els àmbits del transport públic, de la gestió de carreteres i de les
operacions aeroportuàries; estudis i projectes d’ordenació territorial en l’àrea
metropolitana de Barcelona.
23
24
1. POLÍTICA I ESTRATÈGIA
1.1.- Propostes d’elaboració dels objectius estratègics del departament
El departament d’ITT no té elaborat i aprovat el seu pla estratègic, però si existeixen
una sèrie de documents elaborats a nivell d’esborrany que pretenen servir d’elements de
discusió per a la confecció d’un pla que estableixi una política comuna a nivell
departamental i, al mateix temps, que les diferents Seccions i Subseccions es vegin
reconegudes en la seva especificitat. Aquests documents són:
- Bases per al Pla Estratègic del Departament d’Infraestructura del Transport i del
Territori, redactat l’any 1998
- Esbòs dels sis objectius principals que ha de contenir l’estratègia del Departament
d’ITT, redactat el gener del 2000.
El primer document exposa la situació actual de la nostra unitat, amb una anàlisi dels
processos més exemplars, docència, recerca i transferència de tecnologia, i també dels
recursos humans i del context universitari i social més proper. A tall d’esbòs, fa una
anàlisi i diagnòstic a partir dels punts forts i dels punts febles que se li reconeixen al
departament. Aquesta anàlisi, que de manera més detallada i actualitzada s’ha reflectit
en els diferents punts d’aquest informe, es centra en destacar com a elements positius la
forta connexió que hi ha amb l’àmbit social extrauniversitari, tant per la vinculació
d’alguns professors a organismes de l’administració pública i a l’empresa privada, com
pel fort potencial de recerca aplicada que es trasllueix en el volum de transferència
tecnològica que es genera en el departament. Això és amb tota seguretat el tret
distintiu d’ITT que fa realitat la tan desitjada relació de la universitat amb la resta
de la societat i, a més, té un ressò altament positiu en la docència d’enginyeria civil
que el departament assumeix.
Ara bé, aquesta vinculació indiscutible amb el món extrauniversitari provoca
25
mancances en el si del departament ja que l’experiència demostra que es difícil trobar
candidats a seguir la carrera acadèmica. L’estructura actual del professorat basada en
una majoria de professors associats reflexa aquest fet, però també cal dir que el propi
funcionament atípic de la nostra unitat, recolzada en especialitats fortes i,
conseqüentment, en lideratges potents, genera una manca d’unitat interna que ha minvat
considerablement la comunicació amb els estaments universitaris. La constatació d’això
s’ha fet evident a l’hora de “reivindicar” millores departamentals i també, en la poca
integració de la unitat dins el funcionament de l’ETSECCPB, tot i ser un dels
departaments que engloba les àrees de coneixement i la recerca més important dins les
titulacions d’Enginyeria de Camins i Obres Públiques.
El document finalitza amb els objectius que haurien de ser principals i el marc
d’estratègies a seguir que, de forma resumida, tenen la pretensió de consolidar
l’estructura del professorat i, per tant, del propi departament a través de la
dotació de places de professors titulars i, a continuació, establir mecanismes
unitaris per a una millor coordinació de la recerca i de la transferència en
tecnologia, així com aprofundir en la internacionalització del departament a través
de la consecució d’una major unitat i interacció entre les tres Seccions que el
componen. Les actuacions propostes, doncs, amb una periodització de quatre fases en
el temps, volen materialitzar les accions destinades a tal fi. En aquest sentit, cal
assenyalar la necessitat de modificar el Reglament del departament per poder adaptar-lo
al futur Pla estratègic.
Aquest document descrit fins ara pretén ser, com el seu nom indica, unes bases per
poder iniciar el procés intern d’elaboració del pla estratègic la informació del qual va
apareixent al llarg d’aquest informe de manera molt més precisa i detallada. No ens ha
semblat pertinent, doncs, incorporar-lo com a informació annexa.
El segon document citat, l’anomenat “Esbòs dels sis objectius principals que ha de
contenir l’estratègia del Departament d’ITT” tampoc l’incorporem com a annex ja que
encara està pendent de rebre el consens per part dels membres del departament. En
aquí, els sis objectius s’adeqüen a les finalitats exposades en el Contracte Programa de
la UPC (contracte que estableix, d’acord amb la planificació estratègica de la UPC, els
26
objectius de la Universitat per a aquests anys en els seus àmbits d’activitat, així com el
sistema d’avaluació i finançament), i això vol dir que en base a una altra estructura de
continguts es continua fent insistència en els punts tractats en el primer document. Per
facilitar la introducció a aquest segon document, exposem seguidament de forma
sintetitzada aquests sis objectius que es volen assolir:
- Millora de la qualitat i la coordinació docent, a través de la creació d’una Comissió
Docent del departament i d’una major interrelació amb l’Escola de Camins i amb
altres departaments.
- Potenciació del tercer cicle, tant del programa de doctorat com de la formació
continuada en marxa, i ampliació de l’oferta de cursos d’especialització. Consecució
de la lectura d’una mtijana de dues tesis anuals.
- Potenciació de la recerca, a través dels laboratoris i dels grups de recerca existents,
així com la creació d’un Centre Específic de Recerca.
- Potenciació de l’àmbit del Transport, a través de la consolidació del seu professorat
i l’incentiu de professors d’alt nivell abans vinculats al departament en qualitat de
professors visitants. Increment de la docència a la Subsecció de Transports.
- Potenciació de la projecció nacional i internacional i la transferència de tecnologia,
amb la consolidació de les relacions existents i amb la constitució d’una unitat
d’actuació i gestió que faci partíceps a totes les Seccions del departament dels
beneficis econòmics generats.
- Adequació de l’estructura del departament als seus objectius i necessitats, a través
de la millora del personal acadèmic, del PAS i de l’organització administrativa.
27
1.2..- Altres propostes sectorials
A més d’aquests dos documents citats hi ha algunes propostes més o menys
articulades des d’algunes de les Seccions del departament i, també, des del col.lectiu
laboral més ampli, el dels professors associats. Es tracta, però, d’un conjunt
d’intencions que encara no han rebut el consens necessari per part dels membres
directament implicats ja que no s’han establert els mecanismes adients a tal fi. De tota
manera, creiem interessant d’incorporar-les en aquest informe ja que, a part d’il.lustrar
les inquietuds actuals del departament, podrien formar part clarament del seu pla
estratègic.
Des de la Secció de Transports hi ha la proposta d’instrumentalitzar el nou pla d’estudis
de les titulacions d’Enginyeria de Camins i d’Obres Públiques per poder abordar un
reposicionament en comú entre les diferents Subseccions que la componen i, al mateix
temps, amb les altres Seccions del departament. Es detecta una manca d’articulació
conjunta que cal superar per tal d’incrementar la qualitat en la docència, i que
comportaria una potenciació de les diferents àrees de coneixement entre elles, element
positiu tant des de la vessant interna universitària com pel ressò social que reportaria.
La conseqüència més immediata seria la creació d’un nucli potent de tercer cicle a
nivell de doctorat i postgrau com a continuïtat lògica dels primers cicles de les
titulacions. Això redundaria en l’elaboració d’uns textos docents que haurien de ser
revisats en un termini màxim de deu anys.
Aquesta identificació d’esforços dipositada en el tercer cicle es veu com una de les vies
que a nivell universitari servirien per consolidar el potencial indiscutible del
departament i el reconeixement social d’alguns dels seus membres.
El col.lectiu de professors associats del departament ha fet arribar una proposta a la
Direcció de la seva unitat on es defineix la figura de l’associat a temps parcial com un
professional que desenvolupa la seva activitat laboral dins les àrees de coneixement del
departament i amb una activitat a temps parcial en la docència. Atès la naturalesa
28
eminentment pràctica d’aquestes àrees dins d’ITT, hom fa una reivindicació de la
importància de l’associat a temps parcial per assegurar la qualitat de la docència i, per
tant, cal trobar mecanismes incentivadors d’aquesta categoria de professorat i fomentar-
ne la seva estabilitat.
A més, l’especialització actual de les titulacions d’Enginyeria de Camins i d’Obres
Públiques és també un factor que prioritza la qualificació en camps concrets i, per tant,
dificulta les grans dedicacions horàries. Per tot plegat, la proposta elevada a la Direcció
contempla la possibilitat de convocatòria periòdica de concursos entre les professors
associats a termps parcial amb l’objectiu de possibilitar la seva promoció, a partir de
l’accés al tipus 2 i 3 d’associat, amb els següents requisits mínims:
- Tipus 2: 5 anys de docència amb bona classificació en les enquestes i pels
responsables de la Subsecció, i 10 anys d’activitat professional relacionada amb les
matèries impartides del departament.
- Tipus 3: 10 anys de docència amb bona classificació en les enquestes i pels
responsables de la Subsecció, dels quals un mínim de 3 anys en el tipus 2, i 15 anys
d’activitat professional destacada relacionada amb les matèries impartides pel
departament.
Serà prioritària la promoció dels professors associats responsables d’assignatures.
L’objectiu final és que en un termini màxim de 5 anys hi hagi almenys un 50% dels
professors a temps parcial dins el tipus 2 i 3.
Per finalitzar, hom apunta que seria molt positiu que, atès el perfil de professors
associats que necessita el departament d’ITT amb forta responsabilitat empresarial, es
pogués arribar a contractar dins la categoria de l’associat per a càrregues setmanals molt
reduïdes (1-2 hores).
29
Punt febles Punt forts
Mancança d’un pla estratègic Documents d’esborrany de pla estratègic
que defineixen la situació actual
Manca d’unitat interna departamental Documents d’esborrany adequats al
Contracte Programa de la UPC
Funcionament atípic que ha minvat la
comunicació amb els estaments
universitaris
Departament amb especialitats fortes i
lideratges potents
Propostes sectorials per incorporar en el
futur pla estratègic (proposta professors
associats)
30
2. LIDERATGE
El departament d’ITT es troba actualment endegant un procés de revisió de les
seves estructures de govern i d’organització. En primer lloc, cal esmentar que hi ha
nomenades dues Comissions que s’encarreguen respectivament de l’elaboració del Pla
Estratègic, per una banda, i de l’actualització del Reglament, per una altra.
Respecte la primera Comissió i la seva tasca ja ha quedat exposat en l’anterior capítol
d’aquest informe. Només remarcar que en els documents previs a la definició del Pla
Estratègic hi ha la idea de la constitució d’una Comissió Docent la funció de la qual
serà aglutinar els membres de les diferents Seccions per tal de fixar objectius de
millora de la docència, a més d’aprofundir en la relació amb d’altres departaments
i amb la mateixa ETSECCPB. Aquesta Comissió permetrà evitar la poca relació
existent ara entre les diverses Seccions que componen ITT.
Quant a la segona Comissió, centra una revisió fonamental que el departament cal que
faci abans d’aprovar el seu Pla Estratègic, i és l’actualització del seu Reglament. De fet,
es tracta de dos processos amb clara interacció però el cert és que avui el Reglament del
departament, aprovat l’any 1988 i sense cap esmena feta posteriorment, ha esdevingut
clarament obsolet respecte la realitat actual de la unitat. Per bé que és el document que
se segueix i regula l’estructura del departament quant als seus òrgans de presa de
decisions, hi ha un desfasament entre l’estructura departamental que afecta el nombre
de Seccions que es apareixen en aquell, i les que actualment funcionen.
Això es deu a què les dues Seccions citades en el Reglament es corresponen a les dues
àrees de coneixement reconegudes per ITT i, per tant, la Secció de Projectes no té la
seva àrea de reconeixement reconeguda dins el departament. La reivindicació d’aquesta
Secció de poder-se integrar clarament a ITT és ja antiga i és un dels temes que la
Comissió de revisió del Reglament, juntament amb el Consell del departament, ha de
resoldre.
Quant als òrgans de govern, el Reglament estableix, a més de les Seccions,
31
l’Assemblea, el Consell, la Junta i el Director, els seus components i les seves funcions.
Els òrgans del departament segons el Reglament
Seccions i Subseccions Corresponent a les especialitzacions científiques
Assemblea Formada per tots els membres del departament. Es reuneix
un cop l’any com a mínim.
Consell Formada per tots els professors titulars, caps de Secció,
representants del PAS, becaris, estudiant del Claustre de
Camins i el màxim nombre del personal acadèmic del
departament (els professors ordinaris han de representar
un mínim de 2/3 parts del Consell)
Junta Formada pel Director, dos representants de cada Secció
(un dels quals en serà el cap de la Secció, excepte si aquest
és ja director del departament) i el Secretari.
Director Màxima autoritat del departament
En aquests moment, l’òrgan que assumeix la representació del departament és el
Consell, on es debaten el temes d’ordre administratiu, es posen en comú les
informacions generals, es pacta l’increment de contractació de professorat i, tal com
s’acaba de dir, es proposen les modificacions sobre el Reglament. El consens existent a
nivell del Consell fa que molt poques vegades una decisió a prendre hagi motivat una
votació entre els seus membres.
Composició del Consell del Departament d’ITT:
Director del Departament Modest Batlle
Secretari del Departament Francisco Gómez
Cap de la Secció d’Urbanisme Manuel Herce
Cap de la Secció de Transports Andrés López Pita
Subsecció de Sociologia i Història Rosa Junyent
Salvador Tarragó
32
Subsecció de Transports Francesc Robusté
Subsecció de Camins Félix Pérez Jiménez
Altres professors titulars Pablo Nobell
Rodrigo Miró
Benedicto Lizcano
Representants professors associats Ramon Arandes
Robert Vergés
Josep Mensión
Joan Miró
Representant del PAS Josep Amorós
En canvi, la Junta es reuneix molt poc ja que els problemes que poden sorgir es resolen
entre els Caps de Secció els quals també acompleixen una tasca d’informar a la resta
dels membres integrants de les seves Seccions. L’Assemblea no s’ha tornat a reunir en
els darrers anys.
El paper que juguen les Seccions en la presa de decisions és molt rellevant. Tal com va
apareixent en aquest informe, el departament d’ITT es caracteritza per potents lideratges
protagonitzats per un professorat molt introduït en els seus àmbits professionals, que
gaudeixen d’un fort reconeixement fora de la universitat. Això provoca un excés
d’actuacions individuals que donen com a conseqüència, un funcionament molt
atomitzat del departament i unes Seccions molt autònomes entre elles i respecte el
òrgans de govern. En realitat, no solen donar-se interferències entre aquests darrers i les
Seccions, que tenen un poder de decisió molt ampli. L’única excepció és l’increment de
contractació de professorat, que es responsabilitat del Consell.
33
Punts febles Punts forts
Reglament actual clarament obsolet Procés de revisió de les seves estructures
de govern
Poca participació del conjunt del
professorat en els òrgans de govern
Modificació del Reglament per poder
adaptar-lo al futur pla estratègic
Inoperativitat de l’Assemblea Consell com a òrgan rector del
departament
Funcionament atomitzat del departament Autonomia de decisió de les Seccions
34
3. GESTIÓ DEL PERSONAL
3.1.- Grau d’adequació de la plantilla -quantitativament i estructuralment- als
objectius de la unitat i a l’activitat que té encomanada
Una de les conseqüències més immediates de la inexistència d’un pla estratègic
propi del departament és la inexistència d’uns objectius comuns com a unitat. De fet,
aquest punt de l’informe planteja l’anàlisi d’un nivell de planificació departamental
respecte el seu personal que manca a ITT ja que el funcionament fins ara, mai s’ha basat
en uns paràmetres organitzatius, de control i participació en el grau que s’estableix aquí.
En tot cas, l’esbòs d’aquests objectius com a departament s’han de començar a
determinar en el procés de discusió que porti a la consecució d’un pla estratègic, per al
qual serà essencial el reconeixement de la situació d’ITT, de les seves mancances i
febleses però també dels seus punts forts i potencialitats, que es posin en evidència a
partir d’aquest document d’autoavaluació.
Ara bé, la no existència d’uns objectius comuns no significa que des del departament no
es pugui fer una consideració de la situació del professorat i del grau d’adequació a
l’encàrrec docent que té encomanat. En coherència amb l’exposat en el punt 0
d’introducció d’aquest informe, la forta presència de professorat dins la categoria
d’associat a temps parcial –26 professors sobre un total de 40, que dóna un
percentatge del 65%- suposa, a part d’una clara precarietat laboral ja que no existeixen
mecanismes de reconeixement de la tasca docent d’aquests professors, que no es pugui
estructurar d’una manera més esglaonada i lògica entre el personal les tasques derivades
del funcionament departamental.
En aquest sentit, el grup de catedràtics i titulars, la majoria caps de Seccions i
Subseccions, es troben en la impossibilitat pràctica d’organitzar la plantilla sota la seva
responsabilitat més enllà d’acomplir l’encàrrec docent assignat. I així, les altres tasques
com són la recerca, la millor articulació de la transferència tecnològica i, igualment,
l’elaboració d’elements que redundin en la qualitat de la docència com són els textos
docents, no poden ser assumits per un professorat que a tots nivells només pot dedicar-
35
se de manera exclusiva a la docència.
3.2.- Gestió de les persones. Sobre la carrera professional del professorat
Ja ens hem referit a l’inici d’aquest capítol de la manca d’una planificació global
del departament respecte el personal docent que porta a la inexistència de mecanismes
de formació, de seguiment i avaluació dels membres responsables de la docència i de la
recerca. En tot cas, cada Secció i Subsecció porta a terme aquests mecanismes i,
conseqüentment, utilitza l’encàrrec acadèmic per planificar la seva activitat.
Ara bé, hi ha una consideració a fer respecte la carrera professional del professorat que
torna a incidir en la problemàtica estructural d’ITT en relació als seus components. Es
detecta un clar desequilibri entre la vida professional fora de la universitat i la carrera
docent dels membres responsables de la docència, en el sentit que, per tal de garantir la
qualitat de l’ensenyament impartit des del departament, cal que els professors tinguin
un alt nivell d’experiència i, adhuc, de reconeixement professional. De fet, aquest és
el mecanisme que fa servir el departament per seleccionar els seus candidats atès que la
qualitat de la formació de l’alumnat està en relació directa a l’aportació de
coneixements que el professorat fa gràcies a la seva dedicació professional
extrauniversitària. I aquesta condició, que es compleix en la majoria de membres d’ITT
com a factor positiu, engendra contradiccions internes respecte els processos que
exigeix el món universitari.
Això es comprova en la dificultat de seguir la carrera professional del professorat
dins la universitat per bona part dels components del departament d’ITT ja que
representaria, en força casos, a una renúncia de l’exercici professional extrauniversitari.
A més, l’estructura universitària obliga a començar des de baix dins els nivells que
defineixen la carrera docent, cosa que és difícil d’acceptar més quan l’activitat a
fora és de suficient envergadura.
36
L’exemple el facilita la negativa d’alguns professors associats del departament els
quals, tot i seguir interessats en l’ensenyament i la formació, han decidit no quedar
vinculats a la universitat de manera estable per no perdre les seves dedicacions
professionals dins la societat.
3.3.- Hi ha equilibri entre les dedicacions docent, investigadora i de gestió del
professorat? Hi ha situacions d’especialització?
L’exposat fins ara serveix per entendre millor el tipus de departament que és ITT
en relació al triple equilibri entre l’activitat docent, la investigadora i la transferència de
tecnologia, i la de gestió. Si es diu que dins la universitat hi ha tres models de
departament que es defineixen pel major pes en cada cas d’aquestes tres activitats, ITT
és, doncs, clarament una unitat on la presència de la gestió es converteix en el seu tret
més característic –sense menystenir la docència i sobretot, la recerca i la transferència
de tecnologia que és molt notable- pel seu alt nivell de relacions exteriors.
Hi ha una situació d’especialització que és la que correspon al professor que té el
càrrec de Secretari de l’Escola de Camins.
3.4.- Procediments del Dept. per a la selecció, formació, desenvolupament
professional i avaluació del PAS.
No hi ha procediments establerts d’avaluació del PAS del departament però és
important de destacar que els dos membres adscrits al laboratori de Camins, en règim de
PAS laboral, s’han especialitzat en les tasques desenvolupades en aquest laboratori i,
per tant, tenen una formació diferenciada a la resta del PAS del departament i, per
extensió, del PAS en el conjunt de la UPC.
Per tal de valorar la forrmació del personal no docent d’ITT s’ha cregut interessant
d’incloure un quadre que il.lustra aquesta formació des de l’any 1998.
37
Dates Curs Hores
12/05/98 Introducció a l´Àrea Econòmica 6
18/05/98 Equips de protecció individual 4
20/05/98 Extrapolació a Excel des de Lotus 14
26/05/98 Introducció a l´Àrea de Gestió Acadèmica 9
16/06/98 Curs d´Internet 12
18/11/98 Introducció a l´Àrea Econòmica 20
30/01/99 I Jornada Tècnica de Conservació de carreteres 8
17/03/99 Català nivell C1 45
23/04/99 Fènix 3
8/09/99 Mescles bituminoses: estudi i disseny 20
26/11/99 Jornades sobre la qualitat en el projecte i
construcció de carreteres
18
01/00 Tècniques de manteniment i gestió de la
conservació de paviments
20
25/01/00 Acció formativa d´acollida 9
29/03/00 Català nivell D
3.5.- Relacions del departament amb el seu centre
La relació amb l’ETSECCPB es concreta en els següents punts:
. el director del departament d’ITT és el president dels tribunals de projecte i de fi de
carrera que es presenten a l’Escola (curs 1999-2000)
. el director d’ITT és també el president de l’Institut Català de l’Enginyeria Civil,
vinculat a l’Escola i que actualment vol reconveritr-se en centre de formació permanent
independent.
El Secretari acadèmic de l’Escola és el cap de la Subsecció de Transports del
38
departament la qual cosa suposa una reducció de les obligacions docents, tot i que en
realitat, la docència s’ha mantingut per part del professor que ha assumit el càrrec.
Dins els membres de la Comissió Docent de la titulació d’Enginyeria de Camins s’ha
incorporat a partir d’aquest any 2000 el cap de la Secció d’Urbanisme del departament.
Hi ha alguna opinió dins el departament que valora la relació amb el centre de fràgil,
atès que ja des del moment de formació dels departaments, ITT no va fer una opció
decidida de professionalització en la universitat i, a conseqüència d’això, manca
integració en l’estructura de l’Escola de Camins. De tota manera, hom creu preveu que
aquest és un fet superable en un futur a través d’una major participació de la nostra
unitat en la dinàmica del centre.
39
Punts febles Punts forts
Inexistència d’objectius comuns com a
unitat
Cada Secció i Subsecció estableix els seus
mecanismes de seguiment i avaluació de la
docència
Forta presència de professorat dins la
categoria d’associat a temps parcial (65%)
Alt nivell de reconeixement professional
extrauniversitari del professorat, com a
mecanisme de selecció.
Impossibilitat dels caps de Secció
d’organitzar la plantilla més enllà de
l’acompliment de l’encàrrec docent
Unitat on l’activitat en gestió és el seu tret
més característic
Dificultat de seguir la carrera professional
del professorat
Relació fràgil del departament amb
l’ETSECCPB
40
4. GESTIÓ DE RECURSOS
4.1.- Valoració de la idoneïtat de recursos del dept. (econòmics, d’informació,
d’instal.lacions, equipaments i/o tecnologia)
Tal com es comprova en el quadre adjunt corresponent al pressupost de 1999, els
recursos econòmics del departament es reparteixen per les seves Subseccions tot i que,
en algun cas, l’import assignat es desglosa per especialitats dins una mateixa Subsecció.
Aquest pressupost de l’any darrer és va pactar en un Consell de Departament a partir de
la proposta de repartiment del pressupost segons els criteris que ha establert la UPC per
a les partides pressupostàries descentralitzades destinades a les seves unitats
estructurals. En aquest cas, doncs, ITT va aplicar els mateixos criteris de la UPC alhora
de fer les assginacions departamentals corresponents.
PRESSUPOST 1999
CAPITOL
2n.
Ingressos Despeses
Subseccions Romanent 1998 Assignació Pressupost Despesses Saldo
Camins -93.986 pts 444.172 pts 350.186 pts 489.343 pts -139.156 pts
Transports -132.296 pts 499.109 pts 366.813 pts 489.029 pts -122.216 pts
Ferrocarrils 56.192 pts 355.468 pts 411.660 pts 440.293 pts -28.633 pts
Projectes 117.260 pts 438.328 pts 555.588 pts 606.449 pts -50.861 pts
Dibuix -13.692 pts 146.109 pts 132.417 pts 105.843 pts 26.574 pts
Urbanisme -20.521 pts 454.562 pts 434.041 pts 525.446 pts -91405 pts
Sociologia 6.153 pts 259.750 pts 265.903 pts 246.386 pts 19.517 pts
Història -52.653 pts 259.750 pts 207.097 pts 192.640 pts 14.457 pts
Desp.Grals. 113.023 pts 389.625 pts 502.648 pts 234.792 pts 267.856 pts
Total -20.520 pts 3.246.873 pts 3.226.353 pts 3.330.220 pts -103.867 pts
Tal proposta de repartiment estableix un mínim uniforme en concepte d’administració i
41
serveis i una part proporcional en funció de la dedicació del professorat i la càrrega
docent del departament. Igualment proporcional és l’assignació per recerca la qual
depèn del percentatge dels punts PAR (punts d’activitat de recerca) i dels punts PATT
obtinguts (punts d’activitat de transferència tecnològica), així com de l’activitat
derivada del doctorat (proporció del nombre de crèdits matriculats i de tesis llegides en
els darrers tres cursos). Hi ha unes assignacions complementàries on també intervenen
els percentatges de punts PAR i PATT i, finalment, per a manteniment d’equips. En
l’annex 1 hi ha incorporada la “Proposta de repartiment del pressupost de la UPC” per
al departament d’ITT que ens servirà de base per als comentaris a fer sobre la idoneïtat
dels recursos de la unitat.
De l’anàlisi del repartiment es detecten unes diferències clares d’assignació
pressupostària entre les diferents Subseccions atribuïbles bàsicament a la manca de
punts PAR. De fet, tot i que el departament es troba ben situat proporcionalment en el
conjunt de la universitat respecte el punts de recerca, en termes absoluts hi ha pocs
punts PAR que es tradueix en una baixa dotació econòmica. Les dificultats que això
crea són més visibles en aquelles Subsecions del departament on resulta més difícil de
fer recerca donat que per les seves característiques són més docents que de recerca i,
sobretot, fer-la dins els paràmetres que són susceptibles de rebre punts PAR, com és el
cas de de la Subsecció de Dibuix.
Per altra banda, la manca d’un inventari actualitzat del Laboratori de Camins, on hi ha
una important inversió en equipament científic, fa que l’assignació en aquest concepte
es reparteixi de manera igualitària entre totes les Subseccions.
4.2.- Valoració dels espais d’ús específic professorat i PAS
El departament d’ITT ocupa uns espais que sumen un total de 957 m2, tots ells
concentrats en el Campus Nord i en un sol edifici, el mòdul B-1 del citat Campus. En
termes generals, la superfície de la qual disposa el departament és insuficient ja que es
troba a faltar espai per a professors associats, per a becaris, etc. En aquest sentit, hom
vol fer una petició molt concreta i és la utilització del vestíbul de la planta baixa del
42
mòdul B-1 per tal de rendibilitzar el seu espai per a la nostra unitat i, més concretament,
l’Aula 003, la qual ja queda curta atès el seu ús freqüent.
Punts febles Punts forts
Baixa dotació econòmica a causa dels
punts PAR
Repartiment del pressupost segons els
criteris establerts per la UPC
Manca d’un inventari actualitzat del
Laboratori de Camins
Concentració dels espais utilitzats en un
únic edifici del Campus Nord
Manca d’espai per a professors associats i
becaris
43
5. PROCESSOS
5.1.- Anàlisi dels processos claus.
5.1.1.- Desenvolupament de la docència de 1r. i 2n. cicle
Alguns dels elements claus per entendre la docència de 1r. i 2n. cicle del
departament d’ITT han estat ja tractats en el capítol 0 d’introducció d’aquest informe,
concretament, en el punt 0.3 sobre el departament i els nous plans d’estudi, on es fa una
valoració global de les titulacions on ITT imparteix docència en relació als nous plans
d’estudi. Com ja s’ha dit, el departament contempla una major càrrega docent en la fase
no selectiva i s’ha especialitzat en alguns dels blocs d’intensificació del segon cicle. Per
a més informació, adjuntem seguidament un quadre de les assignatures impartides pel
departament tot detallant el tipus i els cursos on estan incloses. Igualment, incloem en
l’Annex n. 2 d’aquest informe la matrícula de primer i segon cicle dels plans reformats i
no reformats del curs 97-98.
ENGINYERIA DE CAMINS, CANALS I PORTS
Asignatura Crèdits Tipus
Tècniques de Representació 9A 1r. Curs
Economia 6A 1r. Curs
Transports i Territori 6Q 2n. Curs
Geometría Descriptiva 9A 2n. Curs
Camins 6Q 4t. Curs
Transports II 3Q 4t. Curs
Urbanística 7,5Q 4t. Curs
Infraestructura Ferroviària 3Q 4t. Curs
Projectes d´Enginyeria 6A 5è. Curs
44
Gestió d´Empreses 6Q 5è. Curs
Sociologia Aplicada a l´Enginyeria Civil 4,5Q Optativa de 1r. Cicle
Història de l´Enginyeria Civil 4,5Q Optativa de 1r. Cicle
Planificació i disseny de xarxes viàries 4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Transports
Projecte i conservació de carreteres 4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Transports
Explanació de línies de ferrocarril 4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Transports
Transport urbà 4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Transports
Logística i terminals de transport 4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Transports
Anàlisi regional i planificació territorial 4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Urbanisme
Instruments de planejament i projecció 6 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Urbanisme
Infrastructures i serveis urbans 7,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Urbanisme
Impactes socials i urbanístics de les
Infrastructures
4,5 Optativa de 2n. cicle. Matèria
d´intensificació en Urbanisme
Art 4,5Q Optativa de 2n. cicle. L´Enginyeria Civil i
el seu entorn
45
ENGINYERIA TÈCNICA D´OBRES PÚBLIQUES
Asignatura Crèdits Tipus
Dibuix Tècnic 4,5Q 1r. curs
Geometria Descriptiva i Mètrica 6Q 1r. curs
Economia i Legislació 4,5Q 2n. curs
Infrastructura del Transport 6Q 2n. curs
Sistemes Territorials 3Q 2n. curs
Serveis Urbans 4,5Q 2n. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Ordenació del Transport 3Q 2n. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Projecte 4,5Q 3r. curs
Camins i Ferrocarrils 4,5Q 3r. curs, especialitat en Construcció Civil
Infraestructura del Transport II 4,5Q 3r. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Trànsit i Transports Urbans 4,5Q 3r. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Explotació del Transport 4,5Q 3r. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Administració Municipal 3Q 3r. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Planejament Urbà 3Q 3r. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Treball fi de Carrerra 1,5Q 3r. curs, especialitat en Transports i Serveis
Urbans
Construcció i Conservació de Carreteres 4,5Q Optativa Titulació: Transports i Serveis
Urbans
Logistica Urbana i Territorial del
Transport
4,5Q Optativa Titulació: Transports i Serveis
Urbans
Elements d´Urbanització 4,5Q Optativa Titulació: Transports i Serveis
Urbans
46
Gestió i Projectes Urbanístics 4,5Q Optativa Titulació: Transports i Serveis
Urbans
Impacte Social de les Obres Públiques 4,5Q Asigantura Optativa Comuna per a totes les
Titulacions
Història de les Obres Públiques 4,5Q Asigantura Optativa Comuna per a totes les
Titulacions
A nivell del global departamental no existeixen uns mecanismes específics de
seguiment de la docència ni una estratègia metodològica unitària de la docència del
professorat que incorpori, a més, una revisió activa dels resultats de les enquestes de
l’alumnat. En realitat, i davant la inexistència d’un responsable definit en el seguiment i
control dels processos de la docència de primer i segon cicle, el compliment dels
objectius pactats amb el centre on imparteix assignatures ITT es concentra a nivell de
l’encàrrec docent.
Cada Secció i Subsecció corresponent és responsable del seu encàrrec docent i,
conseqüentment, porta a terme una tasca de definició i estructuració dels continguts a
impartir en les diferents assignatures que es reparteixen entre els seus professors i que,
en alguns casos, suposa la intervenció de diferents professors en una mateixa
assignatura, bé de la mateixa Secció, bé de Seccions diferents del departament. Aquest
és pràcticament l’únic nivell d’interacció establert pel professorat alhora de compartir
els continguts docents a impartir.
Els professors responsables de les assignatures del departament són els que decideixen
la metodologia a emprar més adequada en relació als continguts impartits la qual
metodologia, en algunes ocasions, pot anar associada a un material didàctic generat per
a tal fi. Per tant, i en coherència amb l’anteriorment dit, cada professor aplica
personalment les mesures correctores que creu convenient en funció dels resultats de les
enquestes.
De tota manera, cal remarcar la forta vinculació existent entre la docència i la
investigació portada a terme al departament, fruit del contacte estret que es manté amb
47
l’exterior a nivell de tecnologia aplicada. Creiem que aquest és un dels trets més
distintius del departament d’ITT, és a dir, l’interessant “feed back” que s’estableix
entre l’àmbit universitari a nivell de docència i la recerca aplicada. Això és
perfectament comprovable en l’indicador de compliment de l’encàrrec acadèmic
d’acord amb l’indicador de les Unitats d’activitat acadèmica, on el departament es situa
en els primers llocs de la UPC gràcies a la seva aportació en transferència tecnològica,
tal com hem fet constar en el capítol introductori d’aquest informe.
5.1.2.- Disseny i desenvolupament del doctorat
La participació del departament en els estudis reglats de doctorat de la UPC té
una doble vessant ja que, per una banda, com a unitat estructural ofereix el programa de
doctorat “Enginyeria municipal, infraestructura i serveis”, del qual és responsable la
Secció de Projectes i, per una altra, col.labora en el programa de doctorat “Enginyeria
civil” que porta a terme l’ETSECCPB. Tractarem ambdós programes separadament
però, ja que el primer programa citat és el pròpiament específic del departament
aportarem una informació molt més aprofundida.
Enginyeria Municipal, Infraestructures i Serveis
a) Estructura del programa de doctorat
Iniciat el curs 1987-1988, els objectius del programa de doctorat “Enginyeria
municipal, infraestructura i serveis” és aprofundir en l’estudi de la problemàtica
municipal pel que fa a les infraestructures i els serveis des d’una vessant
pluridisciplinar. Això dóna com a resultat experts municipals des d’una perspectiva
generalista en la qual, la interconnexió de coneixements de diverses titulacions genera
una interrelació de problemes i temàtiques que genera temes de recerca. En analitzar-se
la gestió tècnica municipal des d’una vessant més pràctica que teòrica, es produeix una
recerca de R+D.
48
Els continguts d’aquest programa s’emmarquen en la línia d’investigació del
departament “Enginyeria Municipal” (33290801), que més endavant es descriurà.
L’estructura del programa es compon de set cursos del tipus de continguts
d’especialització, de caràcter obligatori i de 3 crèdits cadascun. Aquests cusos són els
següents:
36 Enginyeria Municipal, Infraestructures i serveis
Coordinador programa: Modest Batlle Girona
36001 Règim urbanístic i gestió industrial
36002 Serveis viaris, trànsit i transport urbà
36003 Neteja viària, residus sòlids i medi ambient
36004 Disseny i manteniment de l’espai urbà
36005 Administració. Criteris d’inversió
36006 Serveis municipals
36007 Infraestructures urbanes, gestió i control
Els professors responsables d’aquests cursos així com la resta de professorat del
programa de doctorat pertanyen, bàsicament, al departament d’ITT en les seves
Seccions diferents.
En el programa hi col.laboren institucions i grups foranis a la UPC, tal com es detalla al
punt 8 d’aquest informe.
b) Criteris de selecció dels estudiants
La selecció dels estudiants la porta a terme l’Equip responsable del Doctorat que
s’encarrega d’analitzar les sol.licituds d’admissió rebudes, en base al currículum dels
sol.licitants i de la seva formació bàsica respecte els temes que defineixen el contingut
del programa de doctorat. En coherència amb aquesta anàlisi, hom decideix els tutors
dels alumnes.
Les titulacions prioritàries per accedir al programa són les d’Enginyeria Industrial i de
Camins, Arquitectes i Enginyers civils o titulacions similars d’universitats estrangeres.
49
c) Relació estudiants matriculats i tesis llegides
El doctorat es va crear el curs 1987-88 amb un total de 44 alumnes inscrits des del
curs 93-94 fins al curs 98-99. El nombre d’estudiants matriculats ha seguit una línia
ascendent -a excepció del curs 95-96 on s’enregistrà una espectacular baixada que pot
explicar-se per l’absència durant uns cursos anteriors del coordinador del programa, en
haver estat nomenat per un càrrec polític aliè a la UPC. Aquesta línia en ascens ha
arribat en el darrer curs 98-99 després d’una important augment respecte el curs
anterior, a 16 alumnes.
A l’Annex n. 2 s’inclou el quadre de la matrícula del doctorat del curs 97-98.
El promig de crèdits per estudiant va ser durant el curs 97-98 més alt que la mitjana de
la universitat: 10,5 davant els 8 dela UPC. Això es deu a que bona part dels alumnes
solen matricular-se al programa complet i, per tant, s’excedeix el nombre de crèdits
mínims demanats. Cal dir, però, que des de l’Equip responsable de Doctorat així es
recomana.
La procedència de l’alumnat és bàsicament de la UPC i de la titulació d’Enginyeria de
Camins. La gran majoria, doncs, són d’origen català i la poca presència estrangera -
inexistent fins al curs 96-97, però que ha sofert un clar increment en el curs 98-99 en
arribar a 5 alumnes- és d’Amèrica Llatina. Per contra, la presència de dones s’ha
mantingut estable al llarg dels darrers cursos, essent d’una sola alumna cada any (vegi’s
Evolució de la matricula de doctorat
9
3
810
16
1 1 1 1 12
5
02468
1012141618
Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
Tot a l Done s Est ra nge rs
50
quadre anterior).
Els principals motius d’emprendre els estudis de doctorat per part de l’alumnat són
força diversos però destaquen entre ells, més enllà de la intenció de completar els
estudis universitaris, la vocació universitària i, respecte els alumnes llatinoamericans, el
prestigi que gaudeix entre ells el títol de doctor. La intenció de realitzar la tesi és força
alta però el nombre de tesis llegides ha estat oscil.lant al llarg dels darrers anys tot i que
s’ha mantingut dins uns paràmetres ben ajustats: entre 1 a 4 tesis per curs, amb un total
de 11 tesis llegides entre els cursos 93-94 i 98-99. En el quadre següent es constata
l’evolució de les tesis llegides al departament des del curs 94-95.
Cal assenyalar que en els dos darrers cursos del programa de doctorat el temps promig
per obtenir el títol de doctor per part dels alumnes ha estat substancialment més baix
que el de la mitjana de la UPC. En aquests resultats es pot valorar de manera positiva el
fet que es plantegi la realització de la tesi des de l’inici de la inscripció de l’alumnat al
programa de doctorat.
Evolució del nombre de tesis l legides
3
2
1
4
1
00.5
11.5
22.5
33.5
44.5
Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
S e rie 1
51
Dept. ITT UPC
Curs 97-98 3,61 5,28
Curs 98-99 1,79 5,73
En canvi, ha succeït al contrari amb el temps promig per obtenir la suficiència
investigadora durant el darrer curs, 5,33 davant el 3,19 de la mitjana UPC.
d) Relació amb les línies de recerca del departament i interrelació amb el postgrau
No existeix una relació massa estreta entre les línies de recerca del departament i el
programa de doctorat; en tot cas, quan aquesta relació existeix, és més manifesta amb la
línia de la Secció de Projectes -de la qual en depèn el doctorat- i, en menor mesura, amb
la Secció d’Urbanisme.
El programa de doctorat fins ara analitzat manté una vinculació directa amb el curs
d’especialització “Engnyeria Muncipal”, del qual també és responsable la Secció de
Projectes. Igualment, quedaran vinculats els altres dos cursos d’especialització que
s’estan posant en marxa, el de “Gestió d’empreses d’Obres Públiques” i el de “Disseny
per ordinador”.
e) Sistemes de control de qualitat de les tesis i gestió del procés
Els sistemes de control quant a la qualitat de les tesis són els normatius en aquests
casos, és a dir, a través de l’avaluació que efectua el tribunal de tesi en el moment de la
lectura.
L’equip responsable de Doctorat s’encarrega de fer un seguiment del funcionament i la
qualitat del programa de doctorat. Té com a tasques principals organitzar l’oferta i el
desenvolupament dels cursos i aprovar les admissions dels estudiants. Ara bé,
52
l’admissió dels projectes de tesis doctorals, la concessió de la suficiència investigadora i
l’acceptació de les tesis a tràmit de lectura són qüestions que es decideixen en el
Consell del Departament.
Paral.lelament a l’enquesta als estudiants de doctorat que fa la UPC, es demana a
l’alumnat una valoració final del curs mitjançant unes enquestes sobre els professors
que intervenen en el doctorat dels quals, al voltant d’un 50% no pertanyen a la UPC.
Aquest mecanisme d’avaluació interna de la qualitat permet seguir de ben a prop
l’actuació del professorat i produeix una mobilitat desitjable per anar perfeccionant
successivament la docència del programa.
Programa de Doctorat en Enginyeria Civil de l’ETSECCPB
L’ETSECCPB organitza el programa de doctorat “Enginyeria Civil” i el
postgrau del mateix nom. Ambdós tenen caràcter multidisciplinar i interdepartamental, i
són coordinats pel sots-director d’investigació del propi Centre. El departament d’ITT
va ser una de les unitats estructurals que el març de 1993 van signar el Conveni amb
l’ETSECCPB pel qual s’adheria a l’organització conjunta del programa de doctorat
al.ludit. L’objectiu va ser proporcionar una formació especialitzada d’alt nivell en
alguna de les àrees pròpies de l’Enginyeria Civil.
El departament d’ITT hi col.labora amb assignatures i seminaris dins les àrees de
coneixement definides per les seves Seccions de Transports, Urbanisme i Projectes.
53
Aquesta col.laboració es concreta de la manera següent:
Asignatures del programa de doctorat
Consideracions sobre el Traçat de Carreteres
Disseny i Manteniment de Paviments
Gestió i Conservació del Ferm
Impactes Socials i Ambientals de l´Enginyeria Civil
Logística i Centres Logístics
Plans i Projectes Urbans
Seminari de Transports
Asignatures del programa de postgrau
Ampliació de Camins i Aeroports
Control i Regulació del Trànsit
Disseny Formal en l´Obra Pública
Economia del Transport
Ferrocarrils II
Gestió i Conservació de Ferms
Impactes Socials i Ambientals de l´Enginyeria Civil
Planejament Urbanístic i d´Infraestructures
Planificació del Transport
Planificació Territorial
Seminari de Transport
Urbanisme II
Bona part del professorat del departament que imparteix classes en aquests programes
de doctorat i postgrau així com altres professors d’ITT s’han ofert com a directors/tutors
de tesi per als estudiants de doctorat del programa. Al llarg dels anys de funcionament
d’aquest programa s’han anat llegint tesis dirigides per professors d’ITT les quals, tal
com marca el Conveni signat l’any 1993, comptabilitzen com a tesis desenvolupades al
departament. Des de l’any 1995 s’han llegit un total de 5 tesis.
54
És interessant constatar que tant les assignatures relacionades com, en concret, el
Seminari de Transports, estan en relació directa amb les línies de recerca i els
laboratoris que té el departament. Hom pot establir aquest paral.lelisme per la
informació donada en l’apartat 5.4.
Finalment, cal dir que la valoració que el departament fa de la seva participació en
aquest programa de doctorat és força positiva.
5.1.3.- Disseny i desenvolupament de la docència de formació continuada i postgrau
Dins els estudis de formació continuada de la UPC, el departament d’ITT ofereix
el Màster de Restauració de Monuments d’Arquitectura (MRM), iniciat el curs 1990-
1991 i el programa de postgrau Formes d’Anàlisi i Intervenció en el Patrimoni Construït
(FAIPAC), des del curs 1985-1986.
El departament també col.labora, com hem citat en el postgrau Enginyeria Civil de
l’ETSECCPB i en el “Màster de Projectació Urbanística”. Igualment, un professor
associat de la Secció de Transports dirigeix i organitza el postgrau “Planificació i gestió
de la mobilitat”, adreçat a professionals que treballen en algun dels aspectes de la
mobilitat.
Ambdós citats en primer lloc, el màster i el postgrau formen part d’una mateix
programa dirigit per un dels professors titulars de la Subsecció de Sociologia i Història,
més concretament, el professor d’Història de l’Enginyeria Civil. El nombre total
d’estudiants del Màster i del Postgrau del dels seus inicis ha estat de 216 estudiants.
Aquests estudis van adreçats a oferir uns coneixements i una metodologia pròpia d’arrel
transdisciplinar i especialitzada en la restauració de monuments i de conjunts
patrimonials de valor històrico-arquitectònic. Es tracta, per tant, d’un àmbit
d’especialització professional molt concret que pot arribar a abastar el camp de
l’enginyeria civil però que, fins ara, és poc rellevant i amb poca tradició dins el nostre
país. Es fa difícil de trobar una adequació d’aquesta oferta de formació continuada amb
55
la resta d’àmbits d’especialització del departament, tot i que s’insereix plenament en un
dels sectors que es relacionen amb els estudis i actuacions urbanístics i d’ordenació del
territori.
Per aquesta raó, i malgrat que la titulació exigida com a criteri de selecció de l’alumnat
inclou les titulacions d’Enginyer de Camins, Arquitecte i Llicenciat en Història, és
d’aquestes dues darreres que es forneix bàsicament el màster i el programa de doctorat.
Seria desitjable que en un futur s’incorporessin titulats en enginyeria civil com a
resposta a una demanda de coneixements que valori les obres d’enginyeria com a
patrimoni i l’ordenació del territori en la seva dimensió històrica.
La procedència dels estudiants del màster i del postgrau és majoritàriament
llatinoamericana.
D’acord amb l’orientació dels continugts i amb l’objectiu d’oferir un equilibri entre una
formació teòrica i una pràctica, el professorat procedeix de diferents disciplines que
abracen tant les titulacions humanístiques com les científiques i tècniques. Al llarg dels
seus anys de funcionament, el màster ha anat desenvolupant una metodologia pròpia
que serveix per analitzar les diferents escales de problemàtiques de la restauració,
metodologia consistent en un primer any d’elaboració de la documentació gràfica i
textual de l’objecte a estudiar -es tracta sempre de conjunts patrimonials existents-, i
d’un segon any de proposta del projecte d’actuació. El resultat del treball es publica
dins una col.lecció de monografies que edita el mateix màster.
No s’na implantat encara mecanismes de seguiment i control dels resultats així com un
sistema de revisió i incorporació de millores.
56
5.1.4.- Recerca i transferència tecnològica
D’acord amb les especialitzacions científico-tècniques que tenen les diferents
Seccions del departament, el Departament d’ITT fa recerca sobre temes relacionats amb
la planificació territorial i metropolitana, l’enginyeria municipal, els impactes socials
del’enginyeria civil, història de l’enginyeria a Catalunya, els ferms i els sistemes de
gestió de paviments i la planificació del transport així com la gestió de les
infraestructures ferroviàries. Es tracta, per tant, d’un espectre prou ampli d’àmbits de
recerca perquè els membres del departament puguin inserir la seva pròpia investigació
en alguns dels grups i línies de recerca que estan en marxa.
Ara bé, les línies de recerca del departament no s’han acollit als programes en R+D que
posen en marxa les diferents administracions públiques.
a) Organització de la recerca
A l’actualitat els grups de recerca del Departament s’articulen en 5 línies
d’investigació, amb una sèrie de sublínies en cadascuna d’elles, tal com relacionem a
continuació:
57
Codi línia Codi
sublínia
Títol de les línies i sublínies de recerca
33051301 00
01
02
1.- Planificació, construcció i explotació de carreteres
Models d’avaluació per a la planificació viària. El cas de Catalunya.
Projecte i construcció de ferms.
33052701 00 2.- Planificació i gestió d’infraestructures ferroviàries
33270301 00
01
02
3.- Modelització i anàlisi de sistemes de transport
Sistemes logístics.
Anàlisi i gestió de la mobilitat.
33290502 00
01
02
4.- Planificació metropolitana i regional
Impactes socials de l’eninyeria civil.
Història del patrimoni construït.
33290801 00 5.- Enginyeria municipal i disseny
A continuació, expliquem breument el contingut de cadascuna d’aquestes línies de
recerca:
1.- Planificació, construcció i explotació de carreteres
Estudi i caracterització de materials per a ferms, mecànica de ferms, tècniques de
conservació, control de qualitat i sistemes de gestió
2.- Planificació i gestió d’infraestructures ferroviàries
Determinació dels criteris que permeten optimitzar la projecció i la construcció de línies
d’alta velocitat, atès l’elevada inversió econòmica requerida per aquest tipus
d’infraestructura.
3.- Modelització i anàlisi de sistemes de transport
Planificació, optimització i gestió dels sistemes de transport i sistemes logístics, és a dir,
sistemes dissenyats per al moviment temporal d’objectes, subjectes i informació.
4.- Planificació metropolitana i regional
Estudi de la correspondència entre construcció d’infraestructures i organització de la
ciutat. Instruments d’intervenció sobre la ciutat, ordenació del territori i impactes
socials i urbans.
58
5.- Enginyeria municipal i disseny
Noves tecnologies a la gestió de les infraestructures i serveis municipals. Disseny urbà.
Impactes socioeconòmics de les infraestructures.
Les 5 línies principals del departament van crear-se a finals de la dècada dels 80 a
excepció feta de la tercera línia que data de 1996. La més antiga de totes elles és la
segona, de 1987. En termes generals, els seus components s’han mantingut estables des
de la seva creació, essent molt variable el nombre de persones per a cada línia de
recerca. Com s’anirà comentant després, hi ha una clara coincidència entre els
integrants de les línies de recerca i els integrants de les Seccions i Subseccions del
departament que són, per tant, els professors del departament.
b) Nombre de grups i equips de recerca consolidats
De l’anàlisi del qualdre resulta evident que la Secció de Transports del departament
lidera la recerca organitzada en línies en haver generat les tres primeres línies indicades
les quals, a més, no comparteix amb cap altre departament de la UPC; les altres
Seccions, Urbanisme i Projectes només tenen una línia que són respectivament la quarta
i la cinquena del quadre.
Cal també assenyalar que la línia “Planificació metropolitana i regional” és compartida
amb altres departaments tot i que la majoria del seus integrants són d’ITT, concretament
de la Secció d’Urbanisme i, amb menys mesura, de la Secció de Projectes. Aquest fet és
perfectament raonable ja que aquesta línia d’investigació té un àmbit d’actuació força
ampli que forçosament engloba disciplines diverses, al contrari de les altres línies del
departament amb una major especialització en els seus objectius de recerca.
En realitat, bona part d’aquest conjunt de línies de recerca defineixen un camp
d’investigació més global que assoleix concreció en les sublínies de recerca. És en
aquest nivell on es llegeixen de forma més matisada com s’estructuren les diferents
especialitzacions dels membres del departament.
59
Paral.lelament i com a conseqüència de les línies i sublínies indicades, existeixen al
Departament diferents laboratoris, instituts i altres entitats especialitzades en els
diversos àmbits de recerca.
Centres de Recerca i Laboratoris Descripció de l’activitat
Laboratori de Camins
Subsecció de Camins
Es tracta d’un laboratori perfectament equipat per
portar a terme assajos dinàmics, de fatiga, etc. sobre
materials específics de paviments de carreteres.
LAMOT
Laboratori d’Anàlisi i Modelització del
Transport
Subsecció de Transports
Planificació i disseny funcional de sistemes de
transport, la simulació de la demanda de transport.
Participa en projectes europeus, llatinoamericans així
com amb universitats i organismes estrangers.
LESEC
Laboratori d’Estudis Socials de
l’Enginyeria Civil
Subsecció de Sociologia i Història
Impactes socials de les infraestructures, estudis
socioambientals i urbanístics, etc. Col.labora amb
entitats estrangeres i en diversos projectes europeus.
LFT
Laboratori de Fotogrametria Terrestre
Subsecció de Sociologia i Història
Desenvolupa una tasca docent relacionada amb
diversos estudis de la UPC, i s’encarrega de realitzar
les pràctiques corresponents a les assignatures de
fotogrametria.També du a terme projectes externs.
CIEPAC
Centre Internacional d’Estudis del
Patrimoni Construït
Subsecció de Sociologia i Història
Anàlisi i reflexió sobre els processos de conservació i
restauració del patrimoni construït. Està en relació
directa amb el Màster MRM i el postgrau FAIPAC.
D’entre tots aquests centres de recerca i laboratoris relacionats, en destaca el Laboratori
de Camins, situat al soterrani del mòdul B-1, el qual assumeix una part de la tasca
docent que són les pràctiques de les assignatures de l’especialitat de carreteres. Bona
part de la seva investigació procedeix de projectes finançats públicament, i manté una
important relació amb el món professional a través de contractes amb empreses. De
l’activitat investigadora s’ha derivat la concessió de tres patents sobre nous
60
procediments d’assajos.
Respecte els seus recursos humans, cal destacar que compta amb dos membres del PAS
del departament especialitzats en les tasques derivades del laboratori (tal com s’ha
indicat als capítols 0 i 3 d’aquest informe), que s’encarreguen d’un espai amb una alta
dotació de maquinària específica per dur a terme assajos de materials.
Aquesta característica respecte el personal així com a la seva dotació en material
inventarible el distingeix clarament dels altres laboratoris del departament els quals no
tenen personal contractat fix sinó que és en funció dels encàrrecs que es financia el
personal de treball específic per a cada cas.
c) Relació de l’estructura de la recerca amb la transferència de tecnologia
Ja hem remarcat en diversos capítols d’aquest informe la important activitat en
transferència tecnològica que porta a terme el departament, fruit del caràcter
aplicat que té la recerca dins les diferents Seccions i Subseccions. De la lectura de
les línies de recerca així com dels laboratoris que estan constituïts es fa evident l’estreta
relació existent entre la investigació portada a terme a ITT i la demanda que existeix per
part de la societat, concretada tant a nivell d’institucions públiques com d’empresa
privada.
Per exemplificar això només cal analitzar breument els convenis i projectes que han
materialitzat la transferència tecnològica de la unitat al llarg de la dècada de 1990 i que
es concreten, a tall d’exemple, en:
- estudis i desenvolupament de nous materials per a carreteres
- seguiment i anàlisi del comportament del reciclat en paviments de carretera
- anàlisis de rendibilitat i impacte social d’obres ferroviàries
- assessorament a l’ens Gestor d’Infraestructures Ferroviàries
- criteris d’optimització de l’explotació de les línies d’alta velocitat
- consideracions sobre el traçat de la via orbital de Barcelona
61
- estudi sobre polítiques de transport i polítiques de planejament territorial
- efectes econòmics de l’aeroport de Barcelona
- sistema tarifari de transport col.lectiu a Barcelona
- metodologia per a la metodologia de concessions d’autopistes amb peatge a l’ombra
(shadow tolls)
- Estudi de la mobilitat com a funció de les característiques urbanístiques a la Regió
Metropolitana de Barcelona
- Diferents plans estratègics de ports catalans
- Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Estudis sectorials i complementaris
- III Congrès d’enginyeria del Transport. El transport en el segle XXI
- restauració i rehabilitació d’edificis i obres públiques
5.2.- Anàlisi dels processos de suport
Més que parlar d’objectius del departament cal parlar dels diferents processos
que es porten a terme a la unitat i quins són els elements de suport a aquests processos.
Si comencem per la gestió de convenis i projectes, un dels temes fonamentals a ITT,
hom pot dir que en aquests moments es restringeix a la gestió del Centre de
Transferència de Tecnologia (CTT) de la UPC i que, per tant, caldria que des del
departament s’impulsés la creació d’una unitat d’actuació i de gestió amb l’objectiu de
potenciar i coordinar la transferència tecnològica. Això permetria establir una
participació de beneficis per a totes les Seccions del departament. Aquesta proposta està
inclosa en l’esbòs de pla estratègic d’ITT
Respecte la promoció de la recerca es troba a faltar igualment una coordinació més
general que podria concretar-se en l’anomenat Centre Específic de Recerca també
citat en l’esbòs de pla estratègic. Hi ha un altre factor a tenir en compte i és la
dificultat de poder contractar a professors d’altres àrees de coneixement que fa inviable
el nivell pluridisciplinar dels equips docents i de recerca.
Tal com ja s’ha esbossat en el capítol d’introducció de l’informe, hi ha una clara
mancança de PAS de suport administratiu que s’agreuja pel fet de les categories
62
professionals baixes que tenen actualment les dues persones que estan dedicades a
aquesta tasca dins la unitat. Aquest aspecte de la poca qualificació professional és
extensible i es fa encara més evident en el PAS del Laboratori, compost també per dues
persones, al qual caldria reconèixer la seva especialització dins el context on treballa.
Finalment, hi ha una clara mancança de suport informàtic que podria resoldre’s amb la
contractació d’un membre PAS que fos responsable a nivell departamental de la gestió
informàtica.
63
Punts febles Punts forts
Inexistència de mecanismes comuns en el
seguiment de la docència de 1r i 2n. cicle
Seccions i Subseccions responsables del
seu encàrrec docent
Poca relació entre les línies de recerca del
departament i el seu programa de doctorat
Els professors responsables de les
assignatures decideixen la metodologia
docent
Poca resposta dels titulats en Camins dins
el Màster que organitza el departament
Forta vinculació docència i investigació
No relació de les línies de recerca amb els
programes oficials de R+D
Important participació en els estudis
reglats de doctorat
Manca de suport administratiu en els
processos de transferència tecnològica
Oferta diversificada en màster i postgraus
Manca d’un ens responsable de la
coordinació de la recerca
Espectre ampli dels àmbits d’investigació
del departament, concretat en les seves
línies de recerca
Mancança de suport en el PAS
administratiu per les categories baixes que
ostenta
Existència de laboratoris on es concreten
les sublínies de recerca
Manca de suport informàtic Importància del Laboratori de Camins,
vinculat a la docència i a la transferència
tecnològica
Important activitat en transferència
tecnològica, fruit del caràcter aplicat de la
recerca
64
6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT
6.1.- Identificació dels clients i dels mecanismes d’obtenció de la informació
Els processos claus del departament d’ITT són la docència, la recerca i la
transferència tecnològica per la qual cosa, els “clients” són l’alumnat, la docència
reglada i no reglada, així com l’àmbit extrauniversitari compost pel món empresarial,
l’administració pública i la comunitat científica que envolta el departament.
Per conèixer el grau de satisfacció de l’alumnat de primer i segon cicle s’han analitzat
els resultats de les enquestes que la UPC porta a terme tant de l’actuació del professorat,
de les assignatures, com de les condicions d’impartició de les assignatures.
La satisfacció dels clients de tercer cicle reglat s’analitza a partir de l’enquesta als
estudiants de doctorat que la UPC ha fet en la seva primera edició en el curs 1996-1997.
Per altra banda, l’opinió de l’alumnat de tercer cicle no reglat s’analitza també a partir
de les enquestes fetes per la UPC, en aquest cas, durant els cursos 1996-1997 a 1998-
1999.
El grau de satisfacció de l’àmbit extrauniversitari en relació al departament d’ITT no
s’ha pogut mesurar en no existir mecanismes establerts per a tal fi. De tota manera, cal
esmentar aquí que en força ocasions les empreses i administracions públiques que han
realitzat transferència tecnològica amb el departament han tornat a plantejar nous acords
de col.laboració, signe indubtable de la seva satisfacció respecte els projectes portats a
terme.
Finalment, el departament no té establerts estàndars de satisfacció per a cadascun dels
processos claus del departament que afecten a les categories de “clients” esmentades.
Cal esperar que el pla estratègic departamental incorpori els mecanisme adequats per a
la reflexió i control sobre els resultats que se’n deriven.
65
6.2.- Valoració dels resultats de l’opinió dels alumnes
6.2.1.- Alumnes de 1r. i 2n cicle
Si analitzem el conjunt de valoracions que registra el dossier de dades
estadístiques del nostre departament pel que fa a la valoració global del professorat, a la
valoració de l’assignatura i sobre les condicions d’impartició de les assignatures durant
el període comprès entre el curs 94-95 al curs 98-99, ens adonem d’una tendència
negativa dins una evolució de resultats molt oscil.lant al llarg dels cursos
analitzats.
Això és posa de manifest especialment en la valoració del professorat, on l’avaluació
positiva (>=4) ha estat variable però quasi sempre per sota de la mitjana de la UPC, i
que arriba a la seva cota més baixa durant el curs 98-99; en canvi l’avaluació negativa
(<=2), de ser inexistent els primers anys ha augmentat en els tres darrers cursos. Aquest
augment, però, tot i que és més fort aquest darrer curs i es revela espectacular en les
gràfiques comparatives respecte el total de la UPC, cal relativitzar-lo ja que en ser un
departament de mida petita només han estat un total de quatre professors avaluats
negativament.
Una valoració més positiva es desprèn de les assignatures entre les quals hi ha quatre
que obtenen una avaluació negativa, i un nombre de set les d’avaluació positiva,
equiparant-se per primer cop en el curs 98-99 a la mitjana del total dels departaments de
Valoració global prof. Positiva
25.00%
9.10%
17.10%
11.30%
5.40%
25.00%
17.80%15.90% 16.30% 15.50%
0.00%
5.00%
10.00%
15.00%
20.00%
25.00%
30.00%
Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
% Ava lua t s posit iva me nt (>=4) De pa rt a me nt
% Ava lua t s posit iva me nt (>=4) Tot a l De pt s. UP C
Valoració global prof. Negativa
0.00% 0.00%
5.70% 5.60%
10.80%
1.80% 1.80% 1.90% 1.70% 2.00%
0.00%
2.00%
4.00%
6.00%
8.00%
10.00%
12.00%
Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
% Ava lua t s ne ga t iva me nt (<=2) De pa rt a me nt
% Ava lua t s ne ga t iva me nt (<=2) Tot a l De pt s. UP C
66
la UPC.
Respecte les condicions d’impartició de les assignatures, es pot afirmar que l’avaluació
positiva s’ha mantingut sempre per sota de la mitjana de la UPC durant els darrers
quatre cursos i, en canvi, l’avaluació negativa ha estat sempre per sobre, per bé que
aquest darrer curs s’acosta molt a la mitjana universitària: un 1,9% del departament
enfront un 1,7% de la UPC.
Hom creu que aquesta tendència de valoració més aviat negativa del primer i segon
cicle es deu a diverses raons. Una d’elles podria estar en el fet que, en alguns casos,
professors que estan liderant Seccions per la seva indiscutible vàlua professional han
d’impartir assignatures del primer cicle que no permeten el nivell d’exigència i
d’especialització que aquests docents poden demanar al seu alumnat. Una altra raó seria
la contraposició que pot existir en certes ocasions, entre el bon professional fora de
l’àmbit de l’ensenyament i la seva capacitat docent. Aquesta contraposició es fa més
manifesta en un departament com ITT on, com ja hem dit més endavant, la importància
donada al currículum professional és molt rellevant alhora de seleccionar el seu
personal, però el poc interès d’aquest en fer carrera universitària i, cal dir-ho, la
desmotivació que crea la situació mantinguda del règim de professor associat, porta com
a efecte l’obtenció de resultats negatius en l’avaluació de la docència per part de
l’alumnat.
Valoració global assig. Positiva
7.90%
10.50%
6.70%
13.50%
16.30% 16.50%
13.80% 14.20%
0.00%
2.00%
4.00%
6.00%
8.00%
10.00%
12.00%
14.00%
16.00%
18.00%
Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
% Ava lua t s posit iva me nt (>=4) De pa rt a me nt
% Ava lua t s posit iva me nt (>=4) Tot a l De pt s. UP C
Valoració global assig. Negativa
0.00% 0.00% 0.00%
7.70%
0.70% 0.70% 0.50% 0.60%0.00%
1.00%
2.00%
3.00%
4.00%
5.00%
6.00%
7.00%
8.00%
9.00%
Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99
% Ava lua t s ne ga t iva me nt (<=2) De pa rt a me nt
% Ava lua t s ne ga t iva me nt (<=2) Tot a l De pt s. UP C
67
6.2.2.- Alumnes de tercer cicle
Els resultats de l’enquesta als estudiants de doctorat del curs 1996-1997 donen
una valoració global positiva per sobre de la UPC, un 3,75 davant el 3,46 de la
mitjana universitària. Ara bé, les diferents parts en que es compon l’enquesta permet
fer una anàlisi detallada de l’opinió estudiantil sobre les característiques del programa
de doctorat, de tal manera que es pot extreure des d’aquesta perspectiva una visió clara
dels punts forts i febles del programa en qüestió.
En primer lloc, cal destacar que de l’orientació acadèmica del programa es posa de
relleu l’alta dedicació del treball personal exigit però, al mateix temps, una bona
valoració de la metodologia docent així com del seguiment i avaluació del progrés de
l’alumne. En canvi, es valoren clarament per sota la mitjana de la UPC els cursos de
matèries bàsiques i de matèries d’especialització.
En la mateixa línia, l’alumnat troba a faltar bàsicament certs elements de suport com
són els treballs pràctics i conferències i estades, entre altres.
La valoració del professorat és el punt més feble de tota l’enquesta, clarament per sota
de la mitjana de la UPC, excepte en el punt de suport i orientació per a la confecció del
currículum. Al contrari succeeix en la valoració dels aspectes sobre la tesi, on destaca
molt positivament la utilitat del projecte de tesi portat a terme, així com el suport i
l’accessibilitat al director de la tesi.
Quant a mitjans de què disposa l’alumnat de doctorat, la valoració dels recursos
disponibles torna a estar per sobre de la mitjana de la UPC, tot i que s’assenyala la
manca de mitjans facilitats pel departament per al treball personal.
68
6.2.3.- Alumnes de formació continuada i de postgrau
A continuació adjuntem els quadres de la valoració per part de l’alumnat dels
programes de màster i postgrau Màster en Restauració de Monuments (MRM) i Formes
d’Anàlisi i Intervenció en el Patrimoni Construït (FAIPAC), dels quals ressalta els bons
resultats obtinguts al llarg dels darrers tres cursos; mentre que en el primer es dibuixa
una línia ascendent en la valoració positiva tant del programa com del professorat
que l’imparteix, en el segon s’ha mantingut l’alt nivell que ha arribat al màxim durant
l’últim curs 98-99.
Programa de Màster
Restauració de Monuments d´Arquitectura (MRM)
Valoració Programa Valoració P16* Valoració
Professorat
Curs 1996/97 3,33 2,64 3,47
Curs 1997/98 3,62 3,08 3,69
Curs 1998/99 4,30 4,50 4,20
Programa de Postgrau
Formes d´Anàlisi i d´Intervenció en el Patrimoni Construït (FAIPAC)
Valoració Programa Valoració P16* Valoració
Professorat
Curs 1996/97 4,00 4,00 4,00
Curs 1997/98 4,00 4,00 4,00
Curs 1998/99 4,40 4,40 4,40
*P16.- Recomanaria aquest Programa a companys meus.
69
Punts febles Punts forts
Inexistència d’estàndars de satisfacció dels
alumnes i clients
Avaluació positiva de la majoria de les
assignatures impartides
Tendències negatives en augment durant
els darrers cursos en la valoració del
professorat de 1r i 2n. cicles
Valoració global positiva del programa de
doctorat per part de l’alumnat
Possible contraposició existent entre la
capacitat docent i el bon professional fora
de l’ensenyament.
Valoració positiva en ascens del programa
i del professorat del curs del màster i
postgrau del departament
Desmotivació creada per la situació
mantinguda del règim de professor associat
70
7. SATISFACCIÓ DEL PERSONAL
El departament d’ITT no té marcats uns estàndards de satisfacció del seu
personal ja que això suposaria haver-se dotat d’una estratègia molt completa i integrada
de tots i cadascun dels processos i variables que el conformen. Atès que no hi ha hagut
temps material de confegir un qüestionari apropiat per a l’obtenció i posterior
elaboració de les opinions de tots els membres que componen la unitat, hem cregut
adient donar una visió de conjunt de la satisfacció del personal d’ITT a través de la
informació proporcionada pels caps de les Seccions i Subseccions. Des del punt de vista
quantitatiu, hom és conscient que la valoració que se’n derivi no serà representativa del
total de membres de la unitat però, atès el funcionament tan autònom de les Seccions,
del seu nombre -en són tres amb dues o tres Subseccions cadascuna- i del grau de
relació directa dels seus responsables amb la resta dels professors, hi ha el
convenciment que les opinions reflexades són almenys representatives del ventall
general de problemes i inquietuds que en més o menys mesura comparteix el conjunt
del professorat d’ITT.
Per tal d’avaluar correctament el grau de satisfacció del departament, analitzarem de
forma separada els següents àmbits o processos: la docència, la recerca i les relacions
amb la resta de la universitat, més concretament, amb l’ETSECCPB. En darrer terme,
s’exposarà la valoració del PAS.
a) Valoració de la docència
Quant al primer procés, ja s’ha analitzat en el capítol 0 d’introducció de l’informe la
tendència a l’especialització dels nous plans d’estudi en les titulacions que ITT
imparteix docència, i com això ha afectat a les diferents Seccions. El departament,
doncs, s’autodefineix com una unitat “volcada” al segon cicle i, malgrat la pèrdua de
presència en el primer cicle es valora de manera negativa el canvi qualitatiu que hi ha
entre ambdós cicles en els que es divideixen actualment les titulacions: uns primers
cursos molt massificats, amb gran nombre d’alumnes per assignatura i sense possibilitat
de subdividir-los, i un segon cicle de pocs alumnes, atès l’ampli ventall d’assignatures
que s’ofereixen.
71
Aquesta realitat comporta que un dels graus de satisfacció del professorat que dóna
classes en els darrers cursos de titulacions consisteixi en el nombre d’alumnes
matriculats, davant el fort nivell de “competència” existent entre assignatures. Però això
no hauria de ser en cap cas una mesura valorativa sobre el nivell d’interès de les
matèries i del seu professorat, es tracta, més aviat, d’una unitat de mesura
distorsionadora de la relació amb l’alumnat, provocada pel funcionament dels nous
plans d’estudi.
Per altra banda, l’estructura del professorat del departament, àmpliament comentada al
llarg d’aquest informe, amb molts professors associats, fa que els professors titulars que
haurien d’estar liderant la investigació i la renovació dels instruments de la docència
(publicació de textos docents, etc.), hagin d’assumir una càrrega lectiva molt alta, i
impartir les assignatures obligatòries de primer cicle. Per dir-ho de manera planera,
la càrrega docent es “menja” qualsevol altre possibilitat de consolidar dinàmiques
que redundarien en benefici de la pròpia docència.
I paral.lelament a aquesta constatació dels titulars, els professors associats manifesten la
insatisfacció que motiva la constant precarietat laboral a causa, bé de la manca de
convocatòria de places de titular al departament, bé de la manca d’incentius en aquesta
categoria de personal docent. En aquest sentit, hi ha casos de professors amb força anys
de docència que mantenen la mateixa categoria des de l’inici.
Per acabar amb el procés de la docència, hi ha el cas específic de Projectes com a
Secció i àrea de coneixement no reconeguda com a tal en el Reglament del departament.
Durant 12 anys Projectes ha estat impartint assignatures dins d’ITT amb una clara
precarietat administrativa i, des de l’any 1991 que està demanant el reconeixement de
l’especificitat dels projectes d’obres públiques davant els projectes d’enginyeria
industrial i, conseqüentment, la seva incorporació plena al departament d’ITT. Aquesta
és una de les reivindicacions que s’exposen en els documents previs a la redacció del
pla estratègic que ha elaborat la Direcció departamental.
A més, la incorporació de l’àrea de coneixement “Projectes d’Enginyeria” a ITT
72
permetria a la vegada, la possibilitat de resoldre de manera indirecta el problema
administratiu dels professors de dibuix que podrien incorporar-se a aquesta àrea de
coneixement esmentada.
b) Valoració de la recerca
Aquest segon procés va molt relacionat amb el de la docència ja que la important
càrrega docent que recau sobre els professors titulars impossibilita una major dedicació
a la recerca. Com s’ha anat dient repetidament al llarg d’aquest informe, ITT es
caracteritza per la investigació aplicada i, en conseqüència pels convenis que estableix
de tecnologia aplicada. Tal especificitat no es contempla suficientment en els barems
universitaris a l’hora d’avaluar la investigació portada a terme per la seva comunitat en
prioritzar la investigació pura molt per sobre de l’aplicació.
La il.lustració d’aquesta realitat es reflecteix en la dotació de punts PAR per part de la
UPC i, més concretament, de punts PAR notable: moltes de les publicacions de
referència per a les diferents Seccions del departament no surten en els “llistats” de
revistes indexades i congressos que es consideren “notables” per generar aquest tipus de
punts de recerca que obtenen més puntuació. Això és vàlid per a totes les Seccions del
departament, sigui dins l’àmbit de Transports com dins l’àmbit de l’Urbanisme en
general. les quals troben a faltar les millors revistes i també congressos de les seves
disciplines. I com a regla general, no compten totes aquelles publicacions en sèrie on els
temes són tractats des d’una vessant més generalista i humanista, en prioritzar el
coneixement científic entès en un sentit restrictiu. Els membres del departament d’ITT
valoren aquesta qüestió com a desmoralitzant.
Hi ha un altre factor a tenir en compte i que té relació amb la dotació de recursos
departamentals i és l’adquisició de bibliiografia especialitzada amb destí a les
biblioteques UPC. Es constata sobretot des de la Secció de Sociologia i Història, la
manca de recursos per poder anar configurant un fons en publicacions respecte a temes
d’història de l’enginyeria, enginyeria i societat, impactes socials i sobre temes
d’ordenació territorial en general.
73
c) Relació amb l’Escola de Camins
Com s’ha apuntat en el capítol 0 (punt 0.4) i 3 (3. 5) d’aquest informe, el departament
reconeix la seva estructura atípica dins el context universitari que ha comportat un
relació “fràgil” amb l’Escola de Camins. Hom creu que aquest fet es podrà anar
superant amb el temps amb la incorporació de professorat ordinari a la unitat però, per
part del centre, ITT demana una major comprensió de la seva especificitat basada en la
forta vinculació que manté amb el món extrauniversitari. Al mateix temps, i arran de la
repercusió social que han adquirit les àrees de coneixement pròpies de la unitat dins el
món de l’enginyeria, caldria un major reconeixement de l’Escola dins la formació de
l’enginyer de les assignatures de Transport, Urbanisme i Dissseny.
d) Valoració del PAS
El PAS vol deixar constància de la situació mantinguda de categories professionals
baixes que va en contra, per una banda, del suport administratiu que demana el
departament i, per una altra, del poc reconeixement del personal adscrit a un centre
especialitzat com és el Laboratori de Camins. En realitat, les responsabilitats i gestions
que desenvolupen les persones en aquest règim són de major grau que les que exigeix la
plaça, per la qual cosa es sol.licita una reclassificació de les places ocupades dins el
departament, per tal de dotar-lo d’uns recursos humans adequats a les necessitats de la
unitat.
Al mateix temps, el PAS vol reivindicar la seva participació en els òrgans de govern del
departament i, per aquesta raó, demanen que en el nou Reglament es reculli la
representació del PAS laborat i funcionari per separat dins el Consell, així com un
representant d’aquests dins la Junta.
74
Punts febles Punts
forts
Inexistència d’estàndars de mesura de la satisfacció del seu personal
Departament “volcat” al segon cicle de les titulacions i pèrdua de presència
en el primer cicle
La càrrega docent es “menja” la possibilitat de diversificar els esforços
Excessiva “competència” entre les assignatures del segon cicle de les
titulacions
Precarietat laboral sostinguda per part dels professors associats
Impossibilitat d’obtenció de punts PAR notable a causa del poc
reconeixement de les especialitats en recerca aplicada de la unitat
Poca inserció del departament dins l’Escola de Camins atesa la seva
estructura atípica
75
8. IMPACTE SOCIAL
8.1.- Relacions del departament amb organitzacions empresarials i professionals
del seu entorn.
Una de les conseqüències més notables de l’alt nivell en transferència tecnològica
basada en una investigació de tipus aplicat és la vinculació forta que manté el
departament amb el món empresarial i de les institucions públiques. Les àrees de
coneixement en enginyeria civil que defineixen les diferents especialitzacions dels
membres d’ITT fa que s’interactuï de manera molt freqüent en els projectes
d’infraestructures públiques que es porten a terme dins la societat. Aquesta interacció ha
portat fins i tot i, en repetits casos, que membres del departament d’ITT ocupessin
càrrecs de rellevància pública, o bé gaudissin d’encàrrecs de primer ordre en la
modernització de sistemes de transport i en l’anàlisi i proposta d’ordenacions
territorials. Per poder avaluar la importància del nivell d’implicació d’ITT amb la
societat només cal esmentar alguns dels càrrecs i encàrrecs més notables que han tingut
i encara tenen alguns dels seus professors:
- Conseller del Departament de Medi Ambient i actual Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (P. Macias).
- Director General de Ports i Costes; Regidor de l’Ajuntament de Barcelona; Degà del
Col.legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports; Membre de la Reial Acadèmia de
Ciències i Arts (M. Batlle).
- Cap dels Serveis del Banc Europeu d’Inversions a Luxembourg (M. Turró).
- Responsable de la coordinació de les Obres Olímpiques (R. Arandes)
- Responsable de les Obres Públiques de la ciutat de Mataró i Terrassa (J. Miró).
- Realització del Pla Territorial Metropolità de Barcelona per encàrrec de la
76
Generalitat de Catalunya (A. Serratosa).
- Disseny del tren d’alta velocitat espanyol AVE, mitjançant un conveni amb els
ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i un conveni amb el Ministerio de
Fomento espanyol. En aquesta línia, convenis amb RENFE i amb GIF (Gestor de
Infraestructuras Ferroviarias) (A. López Pita).
- Membre de la Comissió del Pla Delta (M. Herce)
- Delegat del Ministeri de Foment a Catalunya (J. Prat)
- Membre del Consell Editorial de la revista Transportation Research des de 1992 (la
millor revista internacional del món dels transports) (F. Robusté).
Tot aquest nivell alt de relacions descrit va propiciar que ja el 1987 es signés el primer
conveni de col.laboració entre l’ETSECCPB i el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat, quan el director del departament d’ITT era aleshores
cap del Gabinet Tecnic de la institució pública citada. Aquest conveni s’ha tornat a
renovar per darrera vegada estant com a Conseller un dels professors del departament,
actualment en Comissió de serveis especial per ocupar càrrec públic.
La vinculació al.ludida al conjunt de la societat confirma la vàlua professional dels
membres del departament i el seu potencial en gestió, especialment en l’àmbit exterior a
la universitat. Però també és evident que aquest reconeixement ha anat algunes vegades
en detriment de la dinàmica interna del departament, ja que sovint la separació de certs
professors del medi universitari ha estat clarament un pèrdua i una regressió per a
aquest darrer. A més, les fluctuacions i les reestructuracions a que han obligat aquesta
mobilitat del personal no han beneficiat objectivament a consolidar el propi
departament.
77
8.2.- Acords de cooperació amb altres universitats, i amb institucions públiques o
privades de caràcter no lucratiu.
Els acords de cooperació que ha establert del departament amb altres universitats
i amb ens públics i privats són molt nombrosos i són fruit, com s’ha anat repetint al llarg
de l’informe, de la relació estreta entre departament i món professional. L’alt nivell
d’especialització a que han arribat algunes de les Seccions i Subseccions ha afavorit
igualment aquesta demanda per part de la societat i també del propi àmbit universitari,
de difusió dels coneixements i del bagatge científic que caracteritza ITT.
En aquesta línia, doncs, cal destacar que en el programa de doctorat “Enginyeria
municipal, infraestructura i serveis” hi col.laboren insitucions públiques i grups externs
a l’àmbit universitari entre els quals es compten:
- Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes
- Fundació Narcís Monturiol
- Direcció General de Ports i Transports. Departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya
- Secció de Medi Ambient del Departament d’Enginyeria Hidràulica Marítima i
Ambiental (EHMA) de la UPC
- Autoritat Metropolitana del Transport
- Universitat Politècnica de Pernambuco
En la línia de cooperació interuniversitària, cal citar la relació establerta dins el
programa de doctorat amb diferents universitats llatinoamericanes amb l’objectiu de
portar a terme un intercanvi de coneixements. Aquesta relació es concreta en
l’anomenada xarxa RUITEM (Red universitaria iberoamericana de técnicas
municipales) on hi ha implicades les universitats de Perú, la Habana, Rio grande do Sul,
Salvador i Pernambuco a Brasil, i Lisboa. La proposta és que en un futur gens llunyà
s’estableixi un doctorat de caràcter pluriuniversitari sobre enginyeria municipal.
En el cas de la Universitat Politècnica de Pernambuco (Brasil), es porten realitzant uns
cursos d’enginyeria municipal i, a més, gràcies a la interrelació entre cursos sobre
78
Camins i Ferms d’ambdues universitats, s’estan fent convenis de recerca entre la
Secció de materials del Departament de Construcció i la Universitat de Pernambuco.
En relació al doctorat del departament i, tal com s’ha citat al capítol introductori de
l’informe pel que fa a l’extensió universitària, s’estan iniciant dos cursos nous
d’especialització adreçats bàsicament a professionals i que són els següents:
. Disseny per ordinador (inici: 2n. quadrimestre 2000-2001)
. Gestió d’empreses d’Obres Públiques (inici: setembre 2000)
En aquesta línia la Subsecció de Camins del departament organitza periodicament
cursos d’especialització adreçats a professionals amb experiència en el camp de la
construcció, gestió i manteniment de carreteres. Aquests cursos d’una durada entre 20 i
50 hores volen fer arribar a professionals tècnics de l’administració pública i de
l’empresa privada uns coneixements clarament especialitzats en paviments de
carreteres, coneixements els quals distingeixen a la Subsecció de Camins del
departament. Aquests cursos són els següents:
. Curso sobre técnicas de mantenimiento y gestión de la conservación de pavimentos
. Curso sobre mezclas bituminosas. Estudio y diseño
. Redacció de l’estudi de ferms d’un projecte (curs fet en en marc de col.laboració
signat entre l’ETSECCPB i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat)
. Curs d’aglomerats asfàltics ( adreçat a oficials especials de laboratori de la Diputació
de Barcelona)
I en un futur proper es posarà en marxa un curs sobre l’aplicació de la nova normativa
de traçats de carreteres.
La Subsecció de Camins també ha organitzat cursos que es desenvolupen a l’estiu
adreçats a estudiants de grau del Tecnológico de Monterrey (Mèxic) i de la Universitat
de Pernambuco. En concret, han estat dos cursos:
. Mezclas bituminosas y pavimentos asfálticos
. Curso sobre conservación y gestión de pavimentos
Com ja havíem avançat en el capítol 5, la Subsecció de Transports porta a terme el
79
postgrau Planificació i gestió de la mobilitat adreçat a professionals en actiu, organitzat
conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra, on també hi col.labora l’Àrea de Medi
Ambient de la Diputació de Barcelona i es compta amb el patrocini de la Fundació
RACC.
En relació al Màster de Restauració de Monuments d’Arquitectura (MRM) i al seu
postgrau FAIPAC, hi ha establert un conveni amb l’empresa privada de restauració
CPA per tal que un nombre restringit dels alumnes puguin portar a terme pràctiques de
restauració durant un mes en monuments restaurats per l’empresa. Aquest conveni, que
ja funciona des de fa uns sis anys, és valorat de forma molt positiva per ambdues parts
per la qual cosa, en un futur no llunyà, es parla de la constitució d’una empresa que faci
extensiva les pràctiques a tots els estudiants del màster i per a períodes de temps més
dilatats.
El màster MRM també posarà en marxa aviat cursos d’especialització sobre diversos
temes dins el món de la restauració i oberts a un públic ampli, en concret, a tècnics en
exercici professional dins aquest camp. El primer d’aquests cursos, previst per al
desembre del 2000 versarà sobre la relació entre el patrimoni cultural i els medis de
comunicació.
Dins la Subsecció de Sociologia i Història s’acaba d’iniciar un conveni amb la
Diputació de Barcelona per investigar el desenvolupament històric de la xarxa viària de
la província de Barcelona. Aquest conveni permet per primera vegada estudiar la
formació del sistema de comunicacions terrestre a l’àmbit de Barcelona, dins un camp
en el que no existeix pràcticament cap tradició d’investigació històrica.
80
8.3.- Participació en els programes d’intercanvi europeus i dobles titulacions
Una de les col.laboracions més destacables del departament en programes
d’intercanvi europeus es concreta en el marc del CLUSTER (Consortium Linking
Universities of Science and Technology for Education and Research), una organització
que reuneix universitats tècniques europees per potenciar la formació tecnològica dels
diferents cicles, la recerca i el desenvolupament tecnològic. L’aportació de la UPC al
CLUSTER ha estat la posada en marxa del Departament d’Enginyeria Civil i
Arquitectura, on hi ha implicats els centres de l’ETSAB, l’ETSAV i l’ETSECCPB i els
departament afins, com és en aquest cas ITT. Dins aquest marc, s’ha endegat per
primera vegada durant el Primer quatrimestre d´aquest curs l’assignatura ALE “Projecte
conjunt: Arquitectura i Enginyeria”, amb una carrega docent de 4 crèdits (2 teòrics i 2
pràctics). Aquesta assignatura està orientada als estudiants dels darrers cursos
d´enginyeria i arquitectura.
Punts febles Punts forts
Dinàmica interna del departament afectada
per la separació de certs professors de
l’àmbit universitari
Forta vinculació del departament amb el
món extrauniversitari
Aquesta mobilitat de professors no ha
afavorit la consolidació del departament
d’ITT
Ocupació de càrrecs públics i
responsabilitats de primer ordre en
projectes d’enginyeria
S’ha propiciat convenis de col.laboració
Escola de Camins i Departament de
Política Territorial i Obres Públiques.
Acords de cooperació nombrosos amb
universitats estrangeres, ens públics i
empreses privades, tant de formació com
de pràctica professional
81
9. RESULTATS
En aquest punt final es farà una valoració sintètica dels diferents processos
analitzats dels quals, com ja s’ha anat veient al llarg de l’informe, s’han anat exposant
les diverses opinions i inquietuds compartides per les Seccions i Subseccions que
integren el departament. Però abans d’efectuar aquesta valoració, hom vol analitzar dos
indicadors encara no tractats i que donen pautes per a la comprensió del funcionament
del departament i dels resultats obtinguts a tenor dels barems sobre la docència que té
marcats la Universitat Politècnica de Catalunya.
9.1.- Càrrega docent i acompliment de l’encàrrec acadèmic
Hi ha una dada objectivament positiva en relació a l’acompliment tant de la
càrrega docent que la universitat assigna al departament com respecte el novedós
“model de quantificació de l’encàrrec acadèmic” on, a més de la docència, es
comptabilitzen els altres processos universitaris.
Començarem pel primer factor esmentat, és a dir, l’acompliment de la càrrega docent
respecte la capacitat lectiva efectiva (CLE) que té el departament en la seva globalitat,
que és el paràmetre que indica la contractació de docència del conjunt de professors
però descomptant les incidències d’altes, baixes, absències i altres canvis que s’hagin
produït al llarg del curs acadèmic. Si dividem aquest paràmetre de CLE amb el
paràmetre d’activitat docent (AD), que és el resultat de l’anàlisi de la docència
impartida durant el 1r. i 2n cicle i el doctorat (on s’inclou tant la docència com tribunals
i direccions de tesis com projectes fi de carrera), obtenim l’anomenat Rati Docent (RD=
AD/CLE) que, en el cas del nostre departament, és clarament favorable ja que només
observa una petita desviació totalment menyspreable, tal com mostra el següent quadre:
82
Anàlisi de l’Activitat Docent (AAD), Curs 1998-1999
Núm. professors CLE AD RD
41 645 599 0,93
En conseqüència, doncs, el departament d’ITT acompleix la càrrega docent
imposada pel seu centre de referència, l’Escola de Camins.
Ara bé la UPC ha posat darrerament en marxa un indicador d’”acompliment de
l’encàrrec acadèmic” que es basa en un model de quantificació el qual, com hem
apuntat, no només contempla docència sinó que incorpora les quatre tipologies
d’activitat del personal acadèmic: docència, recerca, transferència tecnològica i de
coneixement i activitats de gestió i implicació institucional. Aquest model té una
aplicació diferenciada respecte la categoria de professorat i pretén, per tant, poder
mesurar d’una manera més àmplia i diversificada els departaments de la universitat en
relació a la consecució dels diferents processos que els caracteritzen.
En el cas d’ITT, un cop aplicats els barems de referència, l’indicador assoleix un nivell
d’acompliment de l’encàrrec acadèmic de 110,1%, que situa al departament en el
quart lloc de la UPC. Una vegada més, és la transferència de tecnologia la que destaca
per sobre dels altres processos.
9.2.- Paràmetre de rendiment acadèmic
Un altre aspecte que cal contemplar respecte la docència és el rendiment
acadèmic, és a dir, el percentatge dels crèdits aprovats respecte els crèdits matriculats,
que dóna com a resultat l’anomenat paràmetre de rendiment (PR), que es divideix en
fase selectiva (els dos primers quadrimestres de les titulacions) i en fase no selectiva (la
resta de la titulació). Tal com es pot comprovar en el quadre de referència que s’inserta
a continuació, el departament obté un PR de fase selectiva força assimilable al del
centre on imparteix docència, l’ETSECCPB, i per extensió a la mitjana de la UPC, tot i
que si analitzem el desglòs de la universitat per departaments ens adonem que ITT es
83
situa en un vint-i-setè lloc dins un total de trenta-set departaments. Ara bé, la proporció
varia en la fase no selectiva que és, recordem-ho, on ITT concentra la docència
(bàsicament, segon cicle), en allunyar-se tant del seu Centre com de la UPC, situant-se
en el penúltim lloc del total de departaments de la nostra universitat. Cal aclarir que en
el càlcul del percentatge per obtenir el PR també s’inclouen els alumnes no presentats,
per tant, un paràmete baix no és indicatiu exclusivament de crèdits suspesos, però queda
clar que en termes generals les assignatures impartides pel departament d’ITT no
són fàcils d’aprovar per part de l’alumnat.
Dades de rendiment acadèmic dels estudiants als Plans Reformats. Curs 97/98
PR* d’ITT PR global del Centre PR global de la UPC
Fase Selectiva 0,53 0,52 0,54
Fase no Selectiva 0,60 0,72 0,74
PR*: paràmetre de rendiment
Per a més informació, en l’annex n.3 s’inclou el quadre de Rendiment acadèmic per
assignatures de plans reformats del curs 97-98. Cal indicar que falten aquí bona part de
les assignatures del segon cicle dels plans nous, encara no cursades.
9.3. Valoració sintètica dels resultats
9.3.1.- Relació d’ITT amb les titulacions on imparteix docència
Punts
febles
Punts forts
ITT sorgeix com una departament resultat de la necessitat de la universitat
de vincular-se amb la societat
Les assignatures impartides són, dins l’enginyeria civil, les que tenen
major repercusió social, i permeten elaborar una visió global dels
problemes que afecten la societat contemporània
84
9.3.2.- Relació d’ITT amb l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
Punts febles Punts forts
Caldria emfasitzar el pes d’ITT en el
primer cicle de les titulacions d’enginyeria,
davant la presència massa concentrada en
el segon cicle d’especialització
ITT hauria d’emfasitzar el seu paper de
contrapunt magnífic a la formació massa
tècnica de l’enginyer dins l’Escola
Manca d’equilibri entre l’estructura
universitària i la idiosincràcia pròpia d’ITT
Caldria trobar la correspondència entre la
importància creixent dins la societat que
tenen el món dels transports i l’ordenació
del territori, i el lloc que ocupen dins
l’àmbit universitari
Manca de consideració i comprensió del
potencial de coneixement que contenen les
assignatures de vessant social i
humanística dins la titulació de l’enginyer
de Camins
9.3.3.- Estructura del departamen d’ITT
Punts febles Punts forts
Funcionament fragmentari per Seccions Potent coherència docent de les diferents
Seccions atesa la seva vinculació en
l’àmbit de l’Enginyeria Civil i l’Obra
Pública
Caldria una veritable posada en comú dels
continguts impartits per cadascuna de les
Seccions que componen ITT
En el futur, consolidació de l’estructura de
professorat a través de la dotació de places
de titulars
Actualment, a ITT li manca una línia comú
que permeti traçar una política de
creixement i objectius com a unitat
En el futur, creació d’una Comissió Docent
que aglutini els membres de les diferents
Seccions
85
Les mitjanes de professorat funcionari i a
temps complet estan clarament per sota del
conjunt de la UPC
La concentració de l’espai utilitzat en el
mòdul B-1 facilita el contacte entre els
membres d’ITT
El 65% del professorat és associat a temps
parcial
Alt nivell d’experiència professional i
reconeixement professional
extrauniversitari dels membres d’ITT
Baix nombre de doctors atesa l’estructura
docent basada en associats
Ocupació de càrrecs públics de primer
ordre
Dificultat de seguir la carrera docent
davant d’activitats extrauniversitàries
d’envergadura portades a terme pels
membres d’ITT
9.3.4.- Processos de la docència i resultats
Punts febles Punts forts
Resultats negatius en les enquestes de
l’alumnat pel que fa al primer i segon cicle
Interessant feed-back que s’estableix entre
la investigació aplicada i la docència
Manca de diversificació en l’oferta del 3r.
cicle de doctorat que no es correspon a les
diverses àrees de coneixement que
componen ITT
Important participació del departament en
els estudis reglats i no reglats de tercer
cicle
Inèrcies negatives que creen tant la poca
estabilitat laboral del professorat associat
com la vinculació massa forta d’alguns
membres a l’exterior
En el futur, creació d’un nucli potent de
tercer cicle a nivell de doctorat
86
9.3.5.- Processos de la recerca i transferència de tecnologia
Punts febles Punts forts
Els catedràtics i els titulars concentren el
75% dels punts PAR
La intensa activitat investigadora situa a
ITT en el segon lloc de les unitats
estructurals de la UPC (any 1998)
Els punts PAR del departament durant el
curs 97-98 es van repartir entre 13 d’un
total de 40 professors
La intensa activitat en transferència
tecnològica situa a ITT en tercera posició
en el total de la UPC (any 1998)
Inexistència de punts PAR notable, per
manca de revistes indexades dins les àrees
científiques específiques d’ITT
La ràtio en investigació a ITT distribuïda
en punts PAR per EDP’s és clarament
superior a la mitjana de la UPC
Poca dotació dels laboratoris existents
associats a les sublínies de recerca d’ITT
(a excepció del Laboratori de Camins)
Diversitat de línies de recerca que permet
un espectre prou ampli d’àmbits
d’investigació als membres del
departament
En el futur, establir mecanismes unitaris
per a la coordinació de recerca i
tranferència en tecnologia, i aprofundir en
la internacionalització del departament
87
ANNEX N. 1 PROPOSTA DE REPARTIMENT DEL PRESSUPOST DE LA UPC
ASSIGNACIÓ GENERAL 1.778.000 PTA ASSIGNACIONS COMPLEMENTÀRIES 1.199.690 PTA MANT. EQUIPS 269.183 PTA ASSIGNACIÓ ADM. I SERVEIS GRALS. 25% PER RECERCA 55% PER DOCTORAT 20% MÍNIM UNIFORME
DEDICACIÓ CRÈDITS P EDP P PAR P PATT CRÈD. DOCT.
TESIS 3 CURS
P ALS PAR P ALS PAR P ALS PATT
% 10% 60% 30% 40% 60% 33% 34% 33% PTA 234,000
PTA 110,000
PTA 110,000
PTA 37,000
PTA 532,000
PTA 481,000
PTA 118,000
PTA 263,000
PTA 395,898
PTA 407,895
PTA 395,898 PTA 269,183 PTA
3,243,873 PTA DADES DEPT. 8
382.0 511.5 9 287
100,361,527 192 7 287 287
100,361,527 8
-15% 198,900 PTA
93,500 PTA
93,500 PTA
31,450 PTA
452,200 PTA
408,850 PTA
100,300 PTA
223,550 PTA
336,513 PTA
346,710 PTA 336,513 PTA 228,806 PTA
2,850,792 PTA
DESP. GRALS PTA 35,100
PTA 16,500
PTA 16,500
PTA 5,550
PTA 79,800
PTA 72,150 PTA 17,700
PTA 39,450
PTA 59,385
PTA 61,184
PTA 59,385 PTA 40,377 PTA
503,081 PTA URBANISME DADES 1 62 94.5 1 45
11,726,434 45 45
11,726,434 1
PTA 24,863 PTA
15,175 PTA
17,274 PTA
3,494 PTA
70,902 PTA 47,771 PTA - PTA
- PTA
52,763 PTA
54,362 PTA 39,319 PTA 28,601 PTA
354,525 PTA
SOCIOLOGIA DADES 1
26 33 1
4711,726,434
-
47 4711,726,434 1 PTA
PTA 24,863 PTA
6,364 PTA 6,032 PTA
3,494 PTA
74,054 PTA 47,771 PTA - PTA
- PTA
55,108 PTA
56,778 PTA 39,319 PTA 28,601 PTA
342,384 PTA
HISTÒRIA DADES 1
24 35 1
3811,726,434
-
38 3811,726,434 1 PTA
PTA 24,863 PTA
5,874 PTA 6,306 PTA
3,494 PTA
59,873 PTA 47,771 PTA - PTA
- PTA
44,556 PTA
45,906 PTA 39,319 PTA 28,601 PTA
306,563 PTA
PROJECTES DADES 1
90 102.0 1
53,900,000 192
-
5 53,900,000 1 PTA
PTA 24,863 PTA
22,029 PTA
18,645 PTA
3,494 PTA
7,878 PTA 15,888 PTA
100,300 PTA
- PTA 5,863 PTA 6,040 PTA 13,077 PTA 28,601 PTA
246,677 PTA
DIBUIX DADES 1
72 87 1
0 0 -
0 0 01 PTA
PTA 24,863 PTA
17,623 PTA
15,903 PTA
3,494 PTA - PTA - PTA
- PTA - PTA - PTA - PTA 28,601 PTA
90,484 PTA
CAMINS DADES 1
54 79.5 2
6725,711,440
-
67 6725,711,440 1 PTA
PTA 24,863 PTA
13,217 PTA
14,532 PTA
6,989 PTA
105,566 PTA
104,743 PTA - PTA
- PTA
78,559 PTA
80,939 PTA 86,211 PTA 28,601 PTA
544,219 PTA
FERROCARRILS DADES 1
24 28.5 1
2712,166,776
-
27 2712,166,776 1 PTA
PTA 24,863 PTA
5,874 PTA 5,210 PTA
3,494 PTA
42,541 PTA 49,565 PTA - PTA
- PTA
31,658 PTA
32,617 PTA 40,795 PTA 28,601 PTA
265,218 PTA
TRANSPORTS DADES 1
30 52.5 1
5823,404,009
-
58 5823,404,009 1 PTA
PTA 24,863 PTA
7,343 PTA 9,597 PTA
3,494 PTA
91,385 PTA 95,343 PTA - PTA
- PTA
68,006 PTA
70,067 PTA 78,474 PTA 28,601 PTA
477,172 PTA
SUMATORI
198,900 PTA
93,500 PTA
93,500 PTA
31,450 PTA
452,200 PTA
408,850 PTA
100,300 PTA
223,550 PTA
336,513 PTA
346,710 PTA 336,513 PTA 228,806 PTA
88
ANNEX N. 2 Matricula de primer i segon cicle. Plans reformats i no reformats. Curs 1997-98.
DPT Centre Curs Nombre d´assignatures
Suma de crèdits de les assignatures
Est matr 1v
Est matr 2v
Est matr 3v Est matr 4v Estudiants matriculats total
Crèdits matriculats
722 250 98-99 42 228,5 2892 537 85 142 3656 21556
Matricula de doctorat per programes. Curs 1997-98.
Codi Unitat Curs Codi Prog. Títol del programa Crèdits Tipus 1
Crèdits Tipus 2
Crèdits Tipus 3
Total crèdits matriculats
(inclou conv.)
Crèdits convalidats
Estudiants matriculats programes
Estudiants matriculats
nous
722 98-99 36 SERVEIS 150 12 0 162 0 12 6
89
ANNEX N. 3 Rendiment acadèmic d´assignatures de plans reformats. Curs 1997-98. DEPT. Centre Quad Codi Assignatura Tipus Fase Estudiants Crèdits
matriculatsCrèdits
presentats Crèdits
presentats (% vs Matric.)
Crèdits aprovats (Nº)
Crèdits aprovats (%
vs presentats)
Crèdits pendents (Nº)
Crèdits pendents (% vs
presentats)
722 250 1 18002 Tecniques de Representació T S 260 2340 2223 95,00% 990 44,53% 1233 55,47%
722 250 1 18006 Economia T S 190 1140 1080 94,74% 906 83,89% 174 16,11%
722 250 1 18007 Transports i Territoris T N 151 906 864 95,36% 588 68,06% 276 31,94%
722 250 1 18009 Geometria Descriptiva T N 147 1323 747 56,46% 522 69,88% 225 30,12%
722 250 1 18052 Sociologia Aplicada a la Enginyeria Civil
P N 60 270 270 100,00% 261 96,67% 9 3,33%
722 250 1 18053 Història de l´Enginyeria Civil P N 30 135 135 100,00% 130,5 96,67% 4,5 3.33%
722 250 1 18303 Dibuix tècnic O S 239 1075,5 963 89,54% 589,5 61,21% 373,5 38,79%
722 250 1 18308 Geometria mètrica i descriptiva O S 326 1956 1380 70,55% 912 66,09% 468 33,91%
722 250 1 18507 Geologia General O S 62 372 342 91,94% 246 71,93% 96 28,07%
722 250 1 18526 Economia O N 19 85,5 76,5 89,47% 67,5 88,24% 9 11,76%
722 250 2 18259 Enginyeria i Societat L N 41 184,5 166,5 90,24% 166,5 100,00% 0 0,00%
Tipus: T (troncal) – O (obligatòria) – P (optativa) – L (lliure elecció)
Fase: S (selectiva) – N (no selectiva)
90
Mobilitat professorat i Formació PAS Mobilitat (només he consultat als de Camins)
DATA D´INICI
PERSONA LLOC MOTIU TEMPS
22/02/99 Pérez, Félix INVIAS i Escola Colombiana d´Enginyeria
Impartició curs de doctorat
5 dies
*12/07/93 Miró, Rodrigo Escola Politècnica de la Universitat de Pernambuco (Brasil)
Impartició d´un curs 16 dies
12/07/93 Pérez, Félix Escola Politècnica de la Universitat de Pernambuco (Brasil)
Impartició d´un curs 16 dies
27/02/96 Miró, Rodrigo ITESM de Monterrey (Mèxic) Impartició d´un Seminari
4 dies
27/02/96 Pérez, Félix ITESM de Monterrey (Mèxic) Impartició d´un Seminari
4 dies
01/97 Miró, Rodrigo Dept. d´Enginyeria Civil de la Universitat de Liverpool
Estada 10 dies
01/97 Pérez, Félix Dept. d´Enginyeria Civil de la Universitat de Liverpool
Estada 10 dies
* El Rodrigo diu que van anar més professors del Modest.
91
% ITT/UPC
1.60%
0%
0.82%0.22%0.36%
4.73%
1.32%
0.61%
0.00%0.50%1.00%1.50%2.00%2.50%3.00%3.50%4.00%4.50%5.00%
CU CEU TU TEU Ass TC Ass TP CLP EDP