La necessària reinvenciódels RH:

De gestionar Recursos a gestionar Identitats

i Converses

29 març 2011Laura Rosillo

Víctor Gil

“LES CRISIS”

COMPLEXE COMPLICAT Pràctiques Emergents Bones Pràctiques Mon BETA

CAÒTIC SIMPLE Noves Pràctiques Millors Pràctiques

Harold Jarche – 2009 - El futur dels Departaments de Formació

TIPUS D’ENTORN

Coneixement TàcitCONVERSA

Coneixement ExplícitDOCUMENTACIÓ

Pràctiques EmergentsCOL·LABORACIÓ

Millors pràctiquesFORMACIÓ

COMPLEXITAT

APLICACIÓ

Gestionar el que importa: LA COL·LABORACIÓ

Harold Jarche – 2009 –El futur dels Departaments de Formació

No venguis, deixa’t vendre: en xarxes socials el marketing directe no funciona. Fes servir el marketing indirecte compartint informacions d’interés i ajudant a solucionar dubtes i problemes d’altres usuaris.

No comuniquis, conversa: les xarxes socials no serveixen únicament per a distribuir les teves notes de premsa. Tingues en compte que la comunicació ha d’anar en ambdues direccions. Enfòca’t en aportar valor afegit en el 80% dels teus missatges i ser autèntic per què el 20% de missatges de comunicació corporativa tinguin bona recepció.

No justifiquis, explica: una empresa que es mou en xarxes socials ha d’asumir que la criticaran. Si alguna cosa ha anat malament, ho has d’admetre i explica com donaràs solucions als afectats.

ser autèntic

Carlos Bravo

PARLES

Què vol el “jo” contemporani? La càmera ha creat una cultura de la celebritat, els ordenadors, de connectivitat. Quan la web ha permès la convergència entre ambdues i les xarxes socials han estès la connectivitat, les dues cultures s’han unit: la celebritat i la connectivitat són formes de ser coneguts. I això és el que vol l’ésser contemporani: SER VISIBLE

Organización 1.0 Organización 2.0Jerárquica Plana

Fricción entre Departamentos Flujo Organizacional

Burocracia Agilidad

Rigidez Flexibilidad

Tecnología sin Control Usuario Tecnología manejada por usuario

Diseños Top-Down Diseños Botton-Up

Localización centralizada Localización distribuida

Equipos centrales Equipos globales

Fronteras cerradas Fronteras abiertas

Secretismo Transparencia

S Información estructurados S Información emergentes

Políticas Complejas Políticas simples

Actividades calendarizadas Actividades bajo demanda

Ciclos largos Ciclos cortos

Manuel Gross 2009

44% Investigar cómo hacer cosas 43% Estar al día de eventos, noticias, …43% Entretenimiento42% Estar en contacto con amigos y familiares40% Búsqueda de trabajo40% Formación36% Investigación sobre productos para comprar34% Por hacer algo en los momentos de ocio33% Buscar películas y programas de televisón32% Buscar música32% Buscar ideas inspiradoras30% Hacer networking para buscar trabajo27% Tener a mis amigos al tanto de lo que hago en mi vida22% Compartir contenido20% Exponer mi opinión20% Expresarme17% Jugar16% Promover algún producto14% Conocer gente nueva13% Organizarse la vida11% Cambiar el comportamiento de otras personas5% Adoptar una personalidad diferente a la real

¿Porqué utilizan los españoles las redes sociales?14/01/2011 por Joaquín López según GlobalWebIndex

APRENENTATGE

GESTIÓNDE LA

INFORMA-CIÓ

COMUNI-CACIÓ

DIFUSIÓ

COCREACIÓ

COCREACIÓ COMUNICACIÓ INFORMACIÓ DIFUSIÓ

US MÉS ADEQUAT DE CADAEINA

El treball ha canviat

Artesans - Xerarquíes - Xarxes

Fuente: H Jarche - 2011

Aprenentatge Organitzacional

Aprenents - Formació – Col·laboració

@odilas

Incrementar el rendiment econòmic de l’organització a través de les persones,incrementant la satisfacció i, per què no, l’orgull de les persones de pertànyer a l’organització.

FORMACIÓ EN GESTIÓ DE LES

EMOCIONS

XARXES SOCIALSINTERNES

GESTIONADES PERRH

Compartim el CONEIXEMENT TÀCIT a través de la CONVERSA

Gracias a @aureamemotech

Ser una persona és tenir una història que contar

Està la teva organització preparada per rebre la 'generació C'?

DE L’ INTIMITAT A L’EXTIMITAT

LORENA FERNÁNDEZ

No existeix un mon real i un altre virtual: ambdós són reals però ocupen diferents espais

Tu mateix en un altre escenari

Les noves tecnologies han modificat la nostra intimitat, els límits entre el públic i el privat i les relacions interpersonals. 

Les noves tecnologies han facilitat, dins de l’immens flux d’intercanvi de dades, una interdependència entre les esferes del privat i públic, entre interior i exterior, portant-nos a una cada cop més natural divulgació de les nostres experiències, pensaments i sentiments, ampliant el cercle de la intimitat fins el punt de compartir la nostra vida interior amb l’audiència invisible i abstracta dels usuaris d’Internet. El que és personal es converteix en col·lectiu, el que és aliè es fa propi i la intimitat ja no és quelcom que es preserva, que es manté en els cercles més interns, si no que es projecta en un moviment excèntric en totes direccions. La intimitat passa a ser així extimitat, fent servir el terme creat per Jacques Lacan per definir la existència, dins l’àmbit més íntim del jo, d’un "cos estrany", allò que és extern a l’individu i amb el que s’identifica. Necessitem compartir la nostra intimitat perquè el que som es defineix tant des de la nostra subjectivitat com des de el que ens envolta.

ELS NADIUSDIGITALS

NO DISTINGEIXEN ENTRE IDENTITAT DIGITALO ANALÒGICA

GESTIONAR LA IDENTITAT DIGITAL

Jon Husband

De la Jerarquia a la xarxarquia

Harold Jarche

CoopetènciaConvivència entre “competència” i “cooperació”, ja sigui d’empreses, organitzacions i institucions.

Aquesta col·laboració ha de basar-se en estratègies de comunicació: intercanvis d’informació, aprenentatge conjunt, cooperació amb institucions públiques, interacció amb corporacions acadèmiques, defensa d’interesos comuns, foment de la innovació, millora del clima competitiu, propiciar economies d’escala, realització de projectes conjunts per a introduir-se en nous mercats, perfeccionar productes i serveis, etc. 

Isaac Mao

Sharisme, la cultura dels bens compartits

Una enquesta en l’Usa Today diu que el 61% dels joves de 13 a 25 anys es senten personalment responsables de canviar el mon.

És hora de posar en marxa la intel·ligència col·lectiva per veure com fer per què els productes i serveis compartits siguin més atractius que la propietat.

Cada cop més tu, cada cop més jo, cada cop més Nosaltres

L’accés és millor que la propietat: no volem les coses sinó les experiències que les coses ens poden proporcionar.

La generació “me” s’està substituint per la generació “we”, amb valors molt més enllà del material.

Dolors Reig – El Caparazón

IsaacMao

Isaac Mao autor del "sharisme", un concepte que es funda en la neurociència i és una nova filosofia d’Internet que pretén convertir el mon en un cervell social emergent: les persones com neurones en xarxa conectades entre sí per la sinàpsi del software. Una actitud sòcio-psicològica que busca transformar un mon ampli i aïllat en un Cervell Social intel·ligent.Els que comparteixen estan acumulant capital social i una superabundància de respecte per part de la comunitat.

El sharisme proposa una reorientació dels valors personals. Ho veiem en el Contingut Generat per l’Usuari. És la promesa de Creative Commons. Està en els plans de les iniciatives culturals orientades al futur.El sharisme és també una pràctica mental que tothom pot provar, una actitud sòcio-psicològica que busca transformar un mon ampli i aïllat en un Cervell Social super-intel·ligent. 

Gracias a @aureamemotech

LORENA FERNÁNDEZ

“No és “el teu” perfil en Facebook. És el perfil de Facebook sobre tu” Leif

Harmsen

Del contingut al contacte

IDENTITAT DIGITAL:

Kit de supervivència en internet :Aprendre a buscar: La “sintaxi” de Google.Administrar una correcta dieta d’informació: RSSQuè i on guardar la informacióMonitoritzar la xarxa: Què diuen de mi, de la meva marca, de la meva competència? Posicionament i reputació.

Networking i desenvolupament professional.

Branding Personal: Creació i gestión de la identitat digital.

Crowdsourcing: La força de les multituds.

Extensió de marca a les persones

Desenvolupar una marca personal no és només obtenir visibilitat i mostrar solidesa professional , implica conèixer-se millor a si mateix, plantejar fites i objectius, comprometre’s amb la millora continua, desenvolupar la pròpia identitat i mostrar des d’aquesta posició una aventatje competitiva.

El professional que està disposat a desenvolupar la seva marca personal comença por fer-se les preguntaes crucials: Qui soc? Què sé fer?Què és el que faig millor?Què tinc per oferir?Quins son els meus valors personals? Com ho comunico?

PERSONAL BRANDINGAdriana Francia

Jo soc jo: la diferenciació com estratègia professionalEl futur on tot –productes, serveis, empreses, persones- serà marca està ja aquí. Un entorn laboral cada cop més inestable requereix que les persones actuem com marques, defininint els nostres valors i comunicant-los, amb l’objectiu de diferenciar-nos davant el nostre “públic objectiu” (el nostre entorn laboral). Ja no és suficient amb “ser conegut”: importa també el “ser conegut com” (com “un editor meticulós”, “un redactor molt creatiu”,...). La marca permet singularitzar-nos als ulls dels altres, expressant els nostres valor personals.

De la marca a la reputacióLa nostra marca personal no és igual a la nostra reputació. En què es diferencien? En la font. La meva marca personal es basa en els valors que JO percebo en mi i en la forma como crec que ho he de transmetre. La meva reputació depén del que ELS ALTRES pensen de mi. La meva marca està en les meves mans. La meva reputació, no, encara que puc influenciar-la fins a cert punt comunicant la meva marca.

APRENEntatge 2.0

Vía: Trina Milán

Edumorfosis

FOROSVÍDEOS

BLOGS

20/06/2010 63

INFORMAR

CONVERSAR

ELS EXPERTS

OPINEN

BIBLIOTECA

Pablo GaraízarFORMADORS: DE MESTRES A DJ

Estudi de Competències de Recursos Humans, HRCS per David Ulrich de la Universitat de Michigan

- Credibilitat Personal. 

- Gestió del Talent i Disseny Organitzatiu.

- Cultura i Canvi.

- Soci del Negoci.

- Arquitecte de l’Estratègia.

- Execució Operativa.

6 COMPETENCIES HR

RRHH

Laura Rosillo 2011

TALENT

COMUNITAT

APRENENTATGE

lrosilloc@gmail.com@lrosilloc

lrosilloc@gmail.com

http://lrosilloc.blogspot.com

¡GRACIES!