Entrevista a l'Oliver

“El que més m'agrada de mi són els llavis”

’Oliver és professor de l’IES Miquel

Crusafont. Té 30 anys i és solter.

Enguany és el quart que treballa en

aquest institut.

Per començar, li vam fer una sèrie de preguntes

sobre la seva vida professional i la qüestió que li

vam fer va ser que quants anys portava dedicat a

la seva professió i la seva resposta va ser clara i

contundent, ens va dir que portava cinc anys,

“quatre a un institut i un a una acadèmia”. La

segona pregunta que li vam fer va ser que per què

va decidir dedicar-se a aquesta professió i ens va

respondre que ell va estudiar química i llavors hi

havia l’últim any de carrera que havia de decidir

una mica, si anava a una empresa a treballar a un

laboratori o es dedicava a la docència i ell va fer

el curs de certificat d'actitud pedagògica, va fer les

practiques a un institut i a una empresa, i li va

agradar molt més l'ambient d'institut i també com

hi havia fet repassos i sempre l'havia agradat

ensenyar, aleshores va notar que li va agradava

més treballar a un institut que no pas a un

laboratori. Després de saber el per què es dedicava

a l'ensenyament, li va tocar als seus alumnes: “els

veig uns xavals de catorze a setze anys i poc

motivats pels estudis, sobretot això perquè no

tenen ganes d'estudiar, i que costa molt motivar-

los, ja que un dia estan bé, estan interessats... però

mantenir aquest interès o que treballin a casa...és

molt complicat”. A continuació d'això ens vam

interessar per la seva relació amb els seus

companys de treball perquè de vegades no sol

haver-hi molt bona relació, però ell ens va dir que

“en el meu cas si que tinc molt bona relació amb

els companys de treball”. Tot seguit li vam dir que

ens expliqués alguna anècdota que l'hagués passat

i ens va dir que “en aquest treball sempre tens

petites anècdotes”, però ens en va explicar una de

l'any passat. Es veu que a les jornades de portes

obertes, li va dir a dos o tres alumnes si podien

ajudar a cuinar i havien de fer uns creps, van

començar a venir molts alumnes i es va omplir la

cantina de gent i es va descontrolar tot, llavors

quan van venir els pares, van veure la cantina

plena de xavals , amb una alumna ballant a sobre

d'una taula amb la música que hi havia... Era un

descontrol. A continuació d'aquestes rialles li vam

preguntar que a quina classe ho havia passat pitjor

i ens va respondre que “quan més malament ho he

passat va ser quan estava de substitut al

començament de tot”, perquè deia que com els

xaval sabien que només estaria quinze dies, doncs

L

L’Oliver al començament de l’entrevista.

no li feien cas, li faltaven al respecte... i es sentia

malament perquè en lloc d'ensenyar el que feia era

anar a fer guàrdies. I per això es sentia així. Per

finalitzar la roda de preguntes professionals li vam

preguntar que quines coses canviaria ell perquè tot

anés millor a l’ institut i ens va respondre que “no

en sé cap, si en sàpigues alguna la diria”.

Després d'haver fet les preguntes sobre la seva

vida professional, li vam fer preguntes sobre la

seva vida personal.

Per començar aquesta roda de preguntes li vam

preguntar que quants anys tenia i ens va respondre

que “hi fa poc que he fet trenta anys”. A

continuació li vam preguntar quin era el seu estat

civil i ens va dir que estava solter. També li vam

preguntar si tenia fills però ens va dir que no, cosa

que ja era de suposar perquè està solter, i li vam

preguntar si li agradaria tenir fills i ens va dir que

“en un futur si que m'agradaria tenir-ne”. Tot

seguit li vam preguntar que quants anys tenia

quan va fer el seu primer petó amb una noia o un

noi i on va ser, i ens va respondre que va ser una

noia a vuitè d’EGB i va ser en un banc. I després

d'això li vam preguntar que quants anys tenia

quan va tenir la seva primera xicota o xicot i ens

va respondre que “va ser als 15 anys”. Després

d'aquestes preguntes li vam preguntar que com va

ser la seva joventut, si l'agradava anar de festa,

amb els amics o preferia estar a casa... i si li

agradava aquesta joventut, ens va respondre que

“m’agradava sortir amb els amics i també els

dissabtes perquè tots duien moto i com que era un

poble...” I li agradava sortir de festa els

dissabtes... A continuació li vam preguntar que

com es definiria i ens va dir que es definiria “com

una persona tranquil·la que s’entén amb la gent” i

que no és nerviós. També en una altra pregunta

ens va dir que “m'agradaria assemblar-me a una

persona que per una part tingui valor per

enfrontar-se amb molta gent com els polítics o

assemblar-se a un tipus de Che Guevara. Una

persona que creu que pot canviar les coses i ho

fa”.

Per acabar la part personal li vam preguntar que

què s’emportaria a una illa deserta i ens va

respondre que “una illa deserta seria molt avorrit”

i que s’emportaria un ordinador però connectat a

Internet per poder-hi estat connectat, un banyador

i res més.

L’Oliver explicant-nos una anècdota.

L’Oliver pensant en la resposta.

A l’acabar les preguntes personals vam començar a fer la bateria de preguntes que consistia en que només

contestés amb una sola paraula el qüestionari.

- Un lloc? “la platja”

- Un desig? “desitjo poder tenir una casa i una

família”.

- Quina es la part del teu cos que t’agrada més?

“no sé... la veritat es que mai m’he parat a

pensar això, però suposo que els llavis. Per dir

alguna cosa”.

- Un país? “Catalunya”.

- Equip de futbol? “el F.C.Barcelona”.

- Una fòbia? “les altures”.

- Una mania? “ no tinc cap”.

- Un color? “el blau”.

- Una beguda? “la Coca-Cola”.

- Un menjar? “ la paella”.

- Un “hobby”? “sopar amb els amics”.

- Un número? “el set”.

- Un defecte? “sóc molt despistat”.

- Una virtut? “sóc molt pacient”.

- Fumes? “no fumo”.

- Prens productes il·legals? ”no prenc productes

il·legals”.

-Beus alcohol? “prenc alcohol alguna vegada, al

cap de setmana o entre setmana puntualment.

- Algun cop t’has sentit tret per una persona del

teu mateix sexe? “mai m’he sentit tret per una

persona del mateix sexe que jo”.

- Quin és el teu “sexapil”? “la meva

espontaneïtat.

Així va concloure l'entrevista, li vam donar les

gràcies per haver-nos contestat totes les preguntes

i ens vam acomiadar.

Judith Ruiz / Jorge Ramírez / Natalia Vílchez 3 R-1

L’Oliver acabant de contestar les nostres preguntes.