elg

esto

r

32

Com definiria Òmnium Cultural?

Tal com el nostre nom indica, som una entitat cultural. Hi ha perso-nes que ens defineixen com una “ONG de la cultura” i és una visió certa. A vegades també ens definim com una entitat “cívica i patri-òtica”. Treballem des de la societat civil per impulsar una millora de les nostres condicions pel que fa a la llengua i la cultura.

Òmnium té un triple lema: llengua, cultura i país. Com defensa cadascun d’aquests termes?

El Col·legi de Gestors Administratius és soci d’Òmnium Cultural des de 1989

ENTREVISTA

Muriel CasalsPresidenta d’Òmnium Cultural

Avui si volem viure plenament com a catalans el més raonable és ser independentista. Amb Espanya hem de ser bons veïns”

Actuem com un aglutinador de la voluntat popular i volem fer pressió sobre els responsables polítics. No som un contrapoder

“

ENTR

EVIS

TA

Fent de professora a la Universitat he après que la relació amb persones joves és molt estimulant

Si volem tenir un estat és perquè sabem que disposar dels instruments polítics fa possible posar en marxa mecanismes de redistribució de la renda que assegurin la justícia i la cohesió social

Pel que fa a la llengua és ben clar: quan Òmnium va ser creat el 1961 es va dedicar a fer classes de català. Amb èmfasi especial en el reciclatge de mestres que volguessin estar a punt per quan arri-bés la democràcia i fos possible ensenyar en català. Avui dediquem una atenció especial a facilitar la incorporació de l’ús del català entre la població immigrada.

Per la cultura som presents en activitats culturals entre les quals cal assenyalar el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, que cada any dóna un guardó a una persona que és un referent per la seva producció i la seva trajectòria cívica; o la “Nit de Santa Llúcia” on s’atorguen importants premis literaris. En el funcionament quo-tidià hi ha activitats culturals a les 28 seus territorials: concursos literaris, presentació de llibres, debats, etc.

Sota l’epígraf país hi trobem moltes coses i ben diverses. Vam ser actius en el procés de consultes sobre la independència iniciat a Arenys de Munt l’abril del 2009 i culminat l’abril del 2010 a Barce-lona. Voluntaris d’Òmnium van treballar al costat dels d’altres enti-tats. Ara mateix ens hem posat al servei del procés de construcció de l’estat propi.

Dels tres, considera que algun està ‘amenaçat’, en perill?

En realitat quan s’actua no es veuen tant els perills com la força i la voluntat dels qui treballem per un futur millor. El perill seria que els adversaris aconseguissin cansar-nos, però allò positiu del treball col·lectiu és que no ens cansem mai alhora.

De què fan més, de contrapoder polític o de grup de pressió?

Actuem com un aglutinador de la voluntat popular i volem fer pres-sió sobre els responsables polítics. No som un contrapoder.

Vostè ha afirmat en alguna ocasió que quan era jove ser in-dependentista era la utopia, i avui la utopia és l’encaix amb Espanya. Quina és la posició d’Òmnium?

És cert! Avui si volem viure plenament com a catalans el més rao-nable és ser independentista. Amb Espanya hem de ser bons veïns.

Creu que veurà la independència?

Sí. Ho crec i ho espero amb molta il·lusió, prudència i voluntat de treball.

La crisi accelera el procés?

La crisi ha posat en evidència que la injusta relació fiscal que te-

La crisi ha posat en evidència que la injusta relació fiscal que tenim amb Espanya posa en perill l’Estat del Benestar. Per això una majoria de ciutadans de Catalunya volen que la Generalitat sigui un govern que tingui la mateixa sobirania que la que tenen els altres estats europeus

5

elg

esto

r

ENTR

EVIS

TA

4

La feina del gestor administratiu és molt important. Esteu a prop dels ciutadans, vosaltres feu la connexió entre el marc institucional i la vida quotidiana. Coneixeu les lleis, sabeu com actuen les restriccions econòmiques i podeu explicar el que és possible i el que no es pot aconseguir; o que demana un període de temps més llarg que el que desitja el client

nim amb Espanya posa en perill l’Estat del Benestar. Per això una majoria de ciutadans de Catalunya volen que la Generalitat sigui un govern que tingui la mateixa sobirania que la que tenen els altres estats europeus.

Com és el país que vol i per al qual treballa Òmnium?

Si volem tenir un estat és perquè sabem que disposar dels instru-ments polítics fa possible posar en marxa mecanismes de redistri-bució de la renda que assegurin la justícia i la cohesió social. També volem ser un dels estats amb més qualitat democràtica d’Europa; un país molt obert no només al comerç, sinó també a la cultura internacional. Amb un gran respecte per la llengua i la cultura caste-llanes que són un patrimoni que aporten molts catalans.

De quines de les activitats impulsades per l’entitat se sent més orgullosa?

D’aquelles que tenen el seu origen en diferents llocs del nostre país i que s’han convertit en activitats nacionals: les marxes de torxes del 10 de setembre, les paradetes del dia de Sant Jordi. Activitats culturals com va ser el cicle per commemorar el centenari de Joan Sales fet a Girona o també el programa “A viva veu” on vells i nous catalans intercanvies lectures de poemes, iniciat a Badalona...

Què els queda pendent per fer a curt termini?

Aconseguir la participació dels nostres socis; si som molts que ens mobilitzem podem fer arribar la nostra veu i podem escoltar molta gent que encara no sap que tenim l’oportunitat de bastir el nostre futur.

I a llarg termini?

Posar el nostre granet de sorra per aconseguir que Catalunya sigui un país exemplar: culte, civilitzat, just, generós, obert al món. On valgui la pena viure i on ningú se senti menystingut.

Què destacaria del paper d’Òmnium al llarg dels més de 50 anys de trajectòria?

La capacitat de generar confiança. La feina pacient i constant. És emocionant sentir el reconeixement de persones molt diverses que agraeixen el que Òmnium ha fet durant aquests 51 anys.

Considera que hi ha una manera femenina de manar?

Hi ha una manera poc autoritària de manar; per sort la practiquen homes i dones. Per a mi ha estat molt agradable haver aconseguit una bona relació amb els companys i les companyes. Treballem en un clima molt amical.

Què li ha aportat la docència i la seva tasca a la Universitat Autònoma de Barcelona?

La docència educa el professor. He après que no és pot tenir sem-pre raó i que sovint els altres en saben més que jo. Sobretot, he après que la relació amb persones joves és molt estimulant.

Vostè és economista. Com valora la professió de gestor admi-nistratiu?

És una feina molt important. Esteu a prop dels ciutadans, vosaltres feu la connexió entre el marc institucional i la vida quotidiana. Conei-xeu les lleis, sabeu com actuen les restriccions econòmiques i po-deu explicar el que és possible i el que no es pot aconseguir; o que demana un període de temps més llarg que el que desitja el client.