ENTRENAMENT ENTRENAMENT ESPORTIU IESPORTIU I

INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMATRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA

Oscar Wilde

““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”

Esther Vilalta

" Un principi de l'art Un principi de l'art de l'educació, en el de l'educació, en el

que haurien de fixar-que haurien de fixar-se els encarregats de se els encarregats de

dirigir-la, és el que no dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens s'ha d'educar als nens conforme el present, conforme el present, sinó conforme a un sinó conforme a un estat superior, més estat superior, més

perfecte, possible en perfecte, possible en el provenir de el provenir de

l'espècie humana".l'espècie humana". Kant

FORMACIÓ

COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM A PERSONA

RENDIMENT

MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA

"Todos los entrenadores hablan sobre movimiento, sobre correr mucho.

Yo digo que no es necesario correr tanto. El fútbol es un juego que se juega con el cerebro. Debes estar en el lugar adecuado, en el momento adecuado, ni demasiado pronto ni demasiado tarde"

L’entrenament és un concepte col·lectiu per a totes les mesures d’increment i manteniment

del rendiment esportiu. Grosser (1986)

QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT?

Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els resultats esportius més elevats possibles.

Godik & Popov (1993)

L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a un procés estructurat, temporal i orientat a

incrementar les prestacions de l’esportista .

Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995)

o

L’ESTRUCTURA DEL RENDIMENT ÉS COMPLEXA I MULTIFACTORIAL

FACTORS TÈCNICS- TÀCTICS

FACTORS PSICO-SOCIALS

FACTORS CONDICIONALS

DIMENSIÓ COGNITIVA

DIMENSIÓ EMOCIONAL

DIMENSIÓ SOCIAL

DIMENSIÓ PROCEDIMENTAL

EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR

EDUCACIÓ FÍSICA ESPECIAL

ESPORT PER A TOTHOM

ESPORT ESCOLAR

ESPORT FEDERAT CAT. INF

ESPORT FEDERAT JUV

ESPORT SENIOR

ELITE

CONTINGUTS

Tot allò que he d’entrenar per tal de millorar el meu rendiment. Aquests apareixen després de l’anàlisi dels requeriments del nostre esport.

ADAPTACIÓADAPTACIÓ

La qualitat dels organismes vivents que a través del desenvolupament corporal, formes funcionals, rendiment, comportament i exigències diverses pot estabilitzar les seves condicions d’existència. (Manno, 1991)

AGUDES CRÒNIQUES

ADAPTACIONS AGUDES

CANVIS QUE PATEIX L’ORGANISME DURANT L’ESFORÇ

1- Increment del volum i la freqüència respiratòria (captació oxigen)

2- Increment de la freqüència i el cabal cardíac (transportador oxigen)

3- Increment de la temperatura corporal (regulador)

....

ADAPTACIONS CRÒNIQUES

QUAN LES MODIFICACIONS AGUDES ES REPETEIXEN EN EL TEMPS EL COS S’ADAPTA I ES TORNEN ESTABLES

VO2max, llindar anaeròbic, increment de la massa muscular...

SÍNDROME GENERAL SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ D’ADAPTACIÓ

TEORÍA DE L’ESTRÉSTEORÍA DE L’ESTRÉS

“Conjunt de respostes funcionals adaptatives inespecífiques davant de qualsevol estímul agressor o estrès i que alteren el seu equilibri homeostàtic”

ESTIMULNIVELL NIVELL INICIAL INICIAL DE DE FORMAFORMA

SHOCK CONTRA

SHOCK

RESISTÈNCIA FATIGA

La càrrega és la totalitat del treball a realitzar durant una sessió, exercici o cicle, així com la despesa energètica

provocada i les modificacions causades en l’organisme.

QUANTITATIU QUALITATIU

VOLUM I INTENSITAT

EL VOLUM ES POT MESURAR A PARTIR DE:

MAGNITUD (ex: kg aixecats)DURADA (temps)

FREQÜÈNCIA (nº repeticions)

LA INTENSITAT VE DETERMINADA PER:

Intensitat de la càrregaI= treball actual/ treball màxim

Densitat de l’estímul

Dificultat de la càrrega

PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA INTENSITAT DEL TREBALL

INTENSITAT BAIXA INTENSITAT ALTA

ESPAI

TEMPS

JUGADORS

REGLES JOC

COMPETICIÓ

DINÀMICA JOC

REDUIT

DENSITAT

MOLTES

ALTA

DESFAVORABLE

REDUIT

DENSITAT

INCREMENTAT

POQUES

GRAN

FAVORABLE

BAIXA

GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)

GENERAL IIApareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.

DIRIGIDA

Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...)

ESPECÍFICAPersegueix que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc

COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials

SEGONS ORIENTACIÓ

CÀRREGA FÍSICA EXTERNA

1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA

APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)...

2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA

Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren

diferències entre la primera i la segona part d’un partit.

SEGONS ORIENTACIÓ

Ex: FUTBOL

3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP

CENTRALS 7759m ds 521

LATERALS 8245m ds 816

MITJOS 9805m ds 710

DAVANTERS 8397m ds 710

(Reilly i Thomas 1976)

ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS

4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS

735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)

32% CAMINANT- 42% TROTANT

11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES

5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT

CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10

SALTS : 8,5+/-4

CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8

SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):

-Central 12

-Pivot defensiu 15

-Interior 30

-Davanter 20-30

“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O

ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff

CÀRREGA FÍSICA INTERNA

INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:00:00 0:20:00 0:40:00 1:00:00 1:20:00 1:40:00

RC / ppm

Tiempo

V elocidad [km/h]Cadencia [rpm]P otencia [V atios]

P ersonaE jercicioDeporte

Nota

FechaHoraDuración

S elección

E quipoCadenciaP otencia

V elocidad

Distancia

Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3

F.C.P A LA FRUGELL03/08/2005 08:46 p.mFUTB OL

08:46:05 p.m03/08/2005

1:50:20.0

0:00:00 - 1:50:20 (1:50:20.0)

E quipo P olar

149 / 194 80 - 160

80 - 160 80 - 160

1 25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Tiempo: 0:00:00 R C : 0 ppm V elocidad: 0.0 km/h

D is tancia: 0.0 km C adencia: 0 rpm P otencia: 0 V atios

SEGONS EL GRAU D’AFECTACIÓSOBRE L’ORGANISME

DESCANS ACTIU

Afavoreixen la recuperació de càrregues anteriors

MITJANES

S’arriba al grau de sobrecompensació en 24 hores. No comporten una gran situació d’estrès.

ALTES

Triguen aproximadament 48h. en assolir l’estat de sobrecompensació.

LÍMIT

Gran situació d’estrès, un gran desgast del SNC, i una gran afectació del sistema hormonal.

PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENTPRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT

1. PRINCIPI DE LA RELACIÓ ÓPTIMA ENTRE LA CÀRREGA I LA RECUPERACIÓ

La càrrega d’entrenament ha de ser adient en volum (temps, distància...) i intensitat ( ràpid, lent, fort, fluix...) per tal de provocar una situació d’alerta,

de desgast, al nostre cos. Alhora cal tenir molt en compte que el nostre cos requereix un període de recuperació de la càrrega aplicada, doncs si no es deixa prou temps per tal que l’organisme surti de

l’estat de shock el podem estar abocant al sobreentrenament.

NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU

2.PRINCIPI DE L’INCREMENT PROGRESSIU DE LA CÀRREGA

Quan apliquem càrregues d’entrenament de forma progressiva l’individu va aconseguint noves línies

d’equilibri, va incrementant el seu equilibri de base. Per tant, cal anar augmentant les càrregues

d’entrenament de forma progressiva, però sempre tenint en compte el principi anterior de relació entre

càrrega i recuperació.

3.PRINCIPI DE L’INCREMENT DISCONTINU DE LA CÀRREGA

Per tal d’assolir l’adaptació cal anar incrementant les càrregues d’entrenament. La càrrega s’ha de variar per tal que el cos tingui temps d’adaptar-se. No podem incrementar la càrrega contínua i progressivament de forma il·limitada, cal deixar períodes de recuperació durant els programes d’entrenament per tal que el cos sigui capaç d’assimilar les càrregues aplicades.

4.PRINCIPI DE LA VERSATILITAT DE LA CÀRREGA

Els estímuls aplicats en els programes d’acondicionament ha de ser variats per tal d’evitar la monotonia i la adaptació estándar, permetent així la

millora en els resultats. Si les càrregues són uniformes el cos s’adapta i no millora. Les variacions

en les càrregues es poden produir a través de la variació entre el volum i la intensitat, amb les variacions dels sistemes d’entrenament o fent

variacions en l’ambient (ex: entrenament en alçada).

PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓPRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ

5. PRINCIPI DE LA REPETICIÓ I LA CONTINUITAT

Per tal que l’entrenament sigui efectiu i l’individu s’adapti cal que es repeteixi en el temps, amb una

certa continuïtat. Si no hi ha aquesta continuïtat no es millora, es perden els efectes de la sobrecompensació

6.PRINCIPI DE PERIODITZACIÓ DE LA CÀRREGA DE L’ENTRENAMENT

Per poder coincidir el millor nivell de forma amb la competició més important cal programar les fases

d’entrenament segons el calendari competitiu i realitzar estratègies d’entrenament que tinguin en consideració

les fases de càrrega i descàrrega (ex: cicle anual d’entrenament... periodització clàssica de Matveev).

PRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓPRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓ

7. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ A L’EDAT I A L’INDIVIDUALITZACIÓ DE L’ESPORTISTA

Els objectius, tipus i intensitat de les càrregues d’entrenament varien en funció de:-Edat i sexe: les dones solen treballar amb un 20% menys de volum respecte els homes.-Capacitat d’adaptació de l’esportista: depèn dels tipus de fibres predominants de la musculatura de l’esportista.

8. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA

Dins l’entrenament s’han d’interrelacionar les capacitat fisiològiques i les coordinatives. La tècnica arriba fins

on arriba la condició física.

9. PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA

Cal conèixer les característiques de l’esport per poder coordinar de forma sistemàtica el desenvolupament de

la tècnica amb el de la condició física

10. PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA

Per crear un esportista d’alt nivell es requereixen com a mínim 8 anys. A partir d’aquí cal mantenir aquest nivell el màxim de temps possible. Per assolir-ho cal aplicar

mecanisme de regeneració físics i psicològics.

PRINCIPIS PEDAGÒGICSPRINCIPIS PEDAGÒGICS

11. PRINCIPI DE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA

L’esportista ha de pensar i discutir sobre les tasques que està realitzant. Ha d’existir un aprenentatge significatiu treballant sobre el perquè de les accions motrius per arribar al com realitzar-les.

12. PRINCIPI DE LA TRANSFERÈNCIA

Aplicant a situacions noves solucions anteriorment descobertes .

13. PRINCIPI DE L’ACCESSIBILITAT

A l’esportista se li han de plantejar exigències de càrregues que puguin afrontar positivament. S’han

d’evitar tant les exigències baixes com les sobreexigències.