MOBILITAT

PROXIMITAT

SOCIETAT

ACTIVITAT

NATURA

OCI

CULTURA

CONNEXIÓ

DAFO

Esquema debilitats Esquema amenaces Esquema fortaleses Esquema oportunitats

USOS I ACTIVITATSVIALITATENTORN. SUPORT FÍSICEDIFICACIÓ DIAGNÒSTIC

Veure que en el territori, trobem que l’activitat se

l’emporta Mataró. Tan sols uns centres tenen l’activi-­

tat ben repartida.

Que la NII i l’Autopista ens creen una barrera molt

forta.

Les estacions no tenen l’importància que haurien de

tenir.

I després la barrera que es veu entre els pobles de

dalt. I la poca activitat que s’hi produeix.

OBJECTIUS

Potenciar les estacions, com a centres de mobilitat del ter-­

riotori.

Fer de la NII una via més permeable, gràcies a la reducció

de la secció. Reduir la barrera de l’autovia amb l’acondi-­

cionament dels pasos d’aquesta.

Establir una connexió més directa mar-­muntanya amb la

incorporació un sistema de transport públic més ordenat.

Buscar i mantenir la identitat dels pobles, per a potenciar

la seva activitat.

REFERÈNCIESESTRUCTURAESCALA 3 _CIUTAT

ESTRUCTURAESCALA 2 _ÀMBIT

ESCALA 2

ESCALA 4

ESCALA 4

ESCALA 1

ESCALA 2

ESCALA 3

INTENCIONS

> Parc deportiu urbà avinguda Bastardes, Hospitalet de Llobregat

PROPOSTA INICIAL

Es generaven uns eixos recolzats sobre la nacional i que pasaven per les estacions. Permeabilitzant el terri-­tori cap al mar i cap a la muntanya.

A l’estructura de ciutat podem veure uns eixos transversals al territori que conec-­ten inferior i superior. I que travesen els longitudinals de forma que permeten una millor conectivitat de tot el territori. La menor secció que es proposa a la NII fa que haguem de plantejar uns eixos per dins ciutat longitudinals (a la vegada conecten els verticals).

A l’estructura d’àmbit veiem la importància que tenen els eixos lon-­gitudinals. La nacional i el ferrocarril per a conectar per consta. I l’autopista amb inclusió de carril VAO de 60km/h que permetrà una major permeabilitat i una reducció de les sortides d’aquesta.

> Projecte d’entrada urbana, per ArquiQ _Gestió de sostenibilitat

> Re-­Think Athens Winning Proposal / OKRA

Gràcies a la incorporació de mobiliari urbà, com el cas, il•luminació, escales i plataformes, s’ha millorat l’activitat d’un espai residual. Aquesta millora no nomes afecta a l’espai en si, i als usuaris d’aquest parc, si no a l’aspecte urbà que ha generat. Ja que la presencia i el pas de gent ha augmentat degut al canvi de caràcter del petit parc.

Mitjançant nous materials, mobiliari i visuals, es projecta àrees de descans o espais oberts aprofitables per els ciutadans. Son espais molt permeables que acompanyen el recorregut peatonal, en bici o rodat al poble. Amb aquest projecte es millora la imatge, la funcionali-­tat i l’aprofitament d’un espai residual.

Projecte que te l’objectiu de contribuir al canvi d’Atenes i millorar el medi ambient de la ciutat a mes de la activació de la zona. Es vol transformar l’espai per donar el pas a una ciutat caminable i reduir el tràfic d’automòbils, fent àrees adjacents al projecte.

ABANS ACTUACIÓ

DESPRÉS ACTUACIÓ

BORRADORS I CORRECCIONS PRÈVIES

A 3 BANDES

A cadascuna de les bandes estructurals s’hi recolzen uns punts d’atracció de més o menys importància que permeten la conexió o que amplien la seva actu-­ació fins a l’interior.

Generació d’uns eixos verticals potents, on predomini la mobilitat i l’activitat, recolzat per uns eixamplaments d’usos diversos i una via ho-­ritzontal per connectar-­los entre si.

Es vol realitzar un petit canvi del transport públic per donar un ordre, de tal manera que predomini una línia vertical directe i, en segona posició, unes circumval•lacions. Aquestes línies arranquen d’unes petites estacions intermodals on es troben el transport públic, tren i bus, i el privat, cotxe i taxi.

Amb aquest zoom de l’esquema, es pot veure com l’eix, a mida que va pujant, abraça i arriba a totes les escales.

Comença amb la relació amb l’estació del tren. Es redueix la secció de la nacional i es completa o modifica l’es-­tació actual amb un accés mes amable, pàrquing per bus i per vehicle privat.Si es continua pujant, es proposa una via en l’altre sentit que possibiliti la relació entre municipis i el pas de l’activi-­tat a una altre escala.

La intersecció amb l’autopista es fa mitjançant un passos superior o inferiors.A mida que fem la lectura cap amunt, l’eix es troba amb espais lliures, buits, sense caràcter. Es vol fer petites actu-­acions a aquests espais que millorin l’activitat i la relació social, com petits parcs o zones d’esbarjo i que li donin més força a l’eix.

Segons el municipi, un cop arriba al parc, l’eix finalitza amb un eixamplament que possibiliti l’accés amb transport públic i peatonal al parc natural.

CORRECCIÓ CONJUNTA

Aquests son els plànols que ens van fer els companys després de veure els plànols anteriors. La principal ac-­tuació que ens proposaven era la inclusió d’activitat als nostres eixos (nosaltres els plantejavem només com a eixos de transport, públic i provat)

Exposició a classe sobre les directius del canvi, creant un nou suport urbà. Ens van

sobtar uns esquemes de relacions entre els centres de diferents districtes i escales. I com

la bona organització afavoreix les connexions i el sistema públic.

Es va penjar un vídeo a Atenea que van realitzar alumnes del Màster en Projectació

Urbanística. Es una proposta de reorganització del transport i dels espais molt interesant,

que ens ha ajudat a seguir un procediment molt ordenat d’estudi i anàlisi del transport

públic en la nostra proposta. Es tracta d’un sistema final molt ben trabat.i intuitiu.

> Presentació les directius del canvi

> Vídeo Ciutat Idea

REFERÈNCIES

Autopista

NI I

Vies connexió municipis

Xarxa v iària secundària

TRÀFIC DIÀRI

Analitzant el tràfic diàri actual, la xarxa bàsica de comunicacions de transport privat, es

veuen uns eixos horitzontals importants i uns altres verticals d’un nivell inferior però molt

importants. Després trobem en el següent nivell els camins secundaris urbans.

Tren

Busos Interurbans

Busos urbans

TRANSPORT PÚBLIC

Mirant amb més detall com funciona el trasnport urbà de la zona. Es seleccionen les línies i es classifiquen

en Interurbanes, urbanes i el tren.

Cadascuna d’elles te un paper molt importànt però no hi h aun esquema clar de la connexió que existeix

entre elles.

Tren

Busos Interurbans

Busos urbans

Estacions intermodals

INTERMODALITAT?

Quan revisem el territori observem com hi ha una gran extensió de transport públic però no

existeix un esquema clar de com funciona. A part d’això veiem com el vehícle privat s’ha

apoderat de la ciutat i que hi han espais inconexos.

Autopista

Busos principals

Busos circundants

ESCALA DE VIES

Després de veure les diferents vies amb la seva intensitat d’ús, podem determinar diferents escales d’im-­

portància de cadascuna de les vies. Això ens portarà a reduir el numero de línies, hi haurà unes vies amb

molt més pes que les altres i on hi recolzarem més activitats. A més, per travar encara més el sistema es

propon una via longitudinal.

Podem veure com el nou sistema de xarxa viaria es més eficient, clar i intuitiu. Connec-­

ta de forma directe els nuclis i ‘accès al mar i a la platja. A més, permet unes linies se-­

cundàries de gran funcionalitat.

L1Alella|Masnou

L2 Teià|Manou

L3 Premià de Dalt|Premià de Mar

L4 Vilassar de Dalt|Premià de Mar

L5 Cabrils|Vilassar de Mar

L7 Alella

L8 Manou

L9 Teià

L10 Premià de Dalt|Vilassar de Dalt

L12 Premià de Mar|Cabrils|Cabrera

L12 Vilassar MarL11 Premià de Mar

L6 Cabrera|Vilassar de Mar

El mes interessant d’aquest procediment es veure la superposició dels

diferents conceptes i capes seguint aquest ordre. Es pot observar com

es corresponen entre ells i com depenen uns dels altres. Per exemple,

els nuclis amb les vies de transport públic o les vies inter modals amb les

modals.

Baixa densitat

Alta densitat

Zones d’oci

Intensitat

Nuclis

Connexions

Trobem diferents nuclis en el territori del Maresme, i uns amb més densitat que altres, això afecta tant a l’activitat com a la possibilitat de mobilitat.

CONECTIVITATLinies de connexió entre els diferents nodes

Per a poder dur a terme el projecte ens hem fixat en com podem classificar les arees d’intervenció i danar-­los un caràcter diferent a cadascuna d’elles.

Tipus A. Accés des de mar a muntanya. Tenim l’estació intermodal i les lines V.Tipus B. Accés des de mar fins al poble de dalt. Tenim estació intermodal i linies V.Tipus C. Accés mar muntanya.

AREESCLASSIFICACIÓ

Tipus B

Tipus A

Donat que hi ha algunes naus situades en llocs estratègics del nostre pla sectorial longitudinal; proposem re-­pensar algunes d’aquestes zones en desús, o espais amb una imatge deficient. Es millora la qualitat de vida del habitats i la imatge del lloc. Amb la possibilitat de portat més turisme a la zona sud del Maresme

REFERÈNCIA > RECONVERSIÓSouto De Moura + Graça Correia | Reconversion of the Robinson Factory and Space

ÀMBIT 1 MASNOU _ ALELLA

TIPUS B

Aquest eix, va acompanyat de la riera d’Alella en tot el recorregut, quedat soterrada en alguns moments. Es destacaran alguns punts interessants del Masnou i les bodegues d’Alella. I es conectaran amb la nova linia de bus Vertical.L’eix H en aquesta part només sofrirà una millora de secció.

FOTO

PLÀ

situ

ac

ióP

un

ts-­L

inie

s-­P

lan

ssi

tua

ció

ac

tua

lP

un

ts-­L

inie

s-­P

lan

ssi

tua

ció

pro

po

sta

PLA

SE

CTO

RIA

L E

IX

LON

GIT

UD

INA

L si

tua

ció

ac

tua

l

PLA

SE

CTO

RIA

L E

IX

LON

GIT

UD

INA

L p

rop

ost

a d

’ac

tua

ció

CO

NC

LUSI

Ó

ÀMBIT 2 MASNOU _ TEIÀ

TIPUS A

Aquest àmbit de tipologia B es caracteritza per connectar Mar-­Muntanya directament, gràcies a la incorporació d’un centre de rebuda a les portes del parc (conecta directament amb Cabrils). Hi existeix una nova linia V que connectarà amb la nova estació intermo-­dal (bus, cotxe, tren).A la Linia H, destaquem els canvis d’usos d’algunes naus al final del recorre-­gut.

ÀMBIT 3 PREMIÀ _ PREMIÀ

TIPUS B

Aquest àmbit és el més potencial de tots ja que s’hi connectarà el nou eix H , té una gran diversitat d’espais lliures. Una densistat de residència alta. A part d’això es troba centralitzat en l’àmbit i té un port amb possibilitats de millora. El seu eix vertical es caracteritza per millorar alguns espais. A l’horitzontal veuiem grans espais verds recolzats en ell.

ÀMBIT 4 PREMIÀ _ VILASSAR

TIPUS C

Vilassar de Dalt es troba més connectat a Premià per facilitat d’accessos.té un pol d’atracció turístic important pels seus edificis històrics. La linia de bus també passa pel parc d’atraccions.A l’eix H destaquem l’obertura del carrer fins a Vilassar de Mar

ÀMBIT 5 VILASSAR _ CABRILS

TIPUS A

Aquest és el segon àmbit A. Que connecta Dalt-­Baix. També d’habilitarà un espai de presentació al parc.A Vilassar es farà una reconversió de l’antic centre agrari.També s’haurà habilitat amb les pertinets millores le linia vertical.

ÀMBIT 6 VILASSAR_CABRERA

TIPUS B

La línia Vertical, té menys importància donat que al nord tot son cases unifami-­liars. Però a Cabrerà s’hi prepararà una ruta històrica per a recorrer els espais més emblemàtics. A l’eix H s’hi habilitatrà l’arribada més directa al centre comercial de la riera d’Argentona.

Teixit de baixa densitatTeixit mitja densitat

Teixit mitja densitat

Antic cinema Zona indústrial aïllada Deixalleria Camps de conrreu

Mercat de les Flors

Zona escolarEscola

Antic centre agrari

Parc lineal

canvi secciócanvi secció i aprofitament PB

Comerç ben distribuït

Reconversió *Reconversió *

Centre comercial

Camps de conrreu

Obrir carrer connexió

Zona escolarEscola

Reconversió *

Parc lineal

MASNOU | TEIÀ

ÀMBIT TIPUS A

PROPOSTA INTERVENCIÓ II_________________________

INTERVENCIONS

> Millora seccions tipus

> Zona de rebuda al parc

> Reducció nacional + acondicionament estació intermodal

> Direccions carrers > Espais de reforç de l’eix

Secció 1

Secció 3

Secció 2

Secció 4

Secció 1

Secció 3

Secció 2

Secció 4

La proposta aposta principalment per el transport públic. Fixa una línia general directa de connexió entre mar i muntanya, recull a la

gent en una estació d’inici associada a l’estació del tren, fins al parc natural. Això permet la connexió entre els municipis superant el

límit de l’autopista i permet la possibilitat als veïns o als turistes d’accedir al parc amb una única línia. D’aquesta línia surten dues se-­

cundaries per donar accés a les vores dels municipis.

Ens trobem amb un eix molt important del que no nomes surten altres línies de busos si no que li pengen uns carrers que intenten obrir

aquest eix tan vertical en l’altre direcció i que d’alguna manera es connectin també en sentit longitudinal.

Per últim, per dotar de mes caràcter a l’eix, aquest s’obre a petits espais residuals que troba i es transformen en espais oberts d’opor-­

tunitat i relació per als veïns. De diferent caràcter, des de parcs esportius per a joves o parcs per fer exercici per a gent gran.

Espai 1

Espai 2

Zona de rebuda al parc

Espai 1

Espai 2

En les seccions podem observar el canvi substancial que provoca la reducció de la nacional, carrers més amplis per ambdós costats i, el més important,

l’accés a l’estació de tren es fa per cota de carrer per un espai molt més amable. Es vol també incidir en la millora del passeig marítim.

> Millora de l’espai d’apar-­

cament.

> Ampliació del mobiliari

urbà

> Enllumenat públic

> Zones d’ombre

> Pavimentació

> Enllumenat al parc

> Permeabilitat de l’accés al

parc

Recorregut principal bus

Vies secundaries transversals

Recorregut circundant bus

> El carrer transversal es prolonga fins arribar a la

zona comercial, millorant la relació d’aquesta

zona amb el centre del municipi

> S’enriqueix la zona comercial amb un passeig.

> Es proposa l’ampliació de la zona comercial al

solar colindant.

Aproximació proposta

e: 1/7500 carrer SANT FELIP

carrer M

ESTRES VILA

carrer JAUME I

carrer FONTANILS

passatge JOAN M

IRÓ

INTERVENCIONS

> Millora seccions tipus

> Reducció nacional + acondicionament estació intermodal

P.de Mar|P. de DaltÀMBIT TIPUS B

PROPOSTA INTERVENCIÓ II

_____________________________

Proposta Premià de Mar-­ Premià de Dalte: 1/7500

En aquest àmbit de treball, clasifiquem el tipus B com a proposta en la que es relaciona

una estació de tren amb tot l’eix vertical. I en el que no contemplem d’accés al parc

programat.

Per tant tenim al projecte del tipus B la linia de bus Vertical. Les línies de circumvalació i la

incorporació de l’eix Horitzontal.

La millora més significativa d’aquest àmbit és la d’adeqüació de l’estació de tLa millora més significativa d’aquest àmbit és la d’adeqüació de l’estació de tren amb

incorporació dels busos i aparcament de cotxes. Amb una zona d’aturada ràpida per a

deixar a la gent.

Recorregut principal bus

Vies secundaries transversals

Recorregut circundant bus

Secció 3

Secció 2

Secció 4

Secció 1

Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 4

OCI

CULTURA

Millor accés platges

Milora de la desembocadura

del riu

Passeig continuu

Permeabilitzar barreres

infraestructures

Redistribució activitat

Del mar a la muntanya en 15 min!

Potenciar ús del

transport públic

Modificació

Nacional

Noves

estacions

Conectivitat

dalt-­baix

Passeig

Marítim

REPERCUSIONS

> Relació de les diferents escales

> Estructura d’eixos

> Nova xarxa transport públic sobre l’actual

> Nous espais oberts per reforçar el sistema peatonal

> A cadascun del àmbits estudiats hi hem fet una proposta d’aturades de

bus. Pensant en el radi de 500m d’abast per als busos i 1km per als trens.

Això ens diu el mínim d’aturades que hem de posar en el recorregut.

i R

ep

erc

ussió

Radi Bus

Radi Tren

Radi Bus

Radi Tren

MASNOU | TEIÀ

ÀMBIT TIPUS A

P.deDALT|P.deMar

ÀMBIT TIPUS B

Buscant passos

CÒMODES a la platja

Una platja plena

de talls del riu

No puc anar del

MASNOU a Mataró!

Paso la NII i l’Autovia?

No hi ha organització de l’activitat

Baixar?,Pujar?

Barrera entre els pobles!