entre i'ahir i'avui de la literatura infantil · martí x. march cerda i maria pons....

13
I ntervenció Entre I'ahir i I'avui de la literatura infantil ~ Cronica dels estudis de literatura infantil catalana a Mallorca (197718-2002) 1 ! A quest artic elements han tingut :le vol ser una cronica dels diferents d'intervenció socioeducativa que els estudis sobre la literatura infan- til i juvenil catalana al llarg d'un quart de segle a Mallorca. Ho fem ara que encara es troba algun exemplar de la gran quantitat de material (fullets, articles, revistes, Ilibres, cartells, diaris, exposi- cions ... ) que s'ha generat en aquests vint-i-cinc anys i del qual podem deixar constancia escrita. D'aquí a uns anys la tasca podria ser més difícil. Esper que també serveixi per deixar testirnoni d'uns fets i d'unes publicacions que puguin ajudar a ana- litzar la historia dels estudis sobre la literatura in- fantil catalana. Al final hi ha una bibliografia dels principals estudis sobre la literatura infantil catala- na a les Illes Balears. O. Els antecedents Els estudis universitaris sobre la literatura infantil i juvenil han gaudit a Mallorca d'un destacat interes des de finals dels anys setanta, m'atreviria a donar dues dates: la primera I'any 1977, en que Jaume Bover, amb el pseudonim de Jaume Garriga, publica a la revista Lluc (núm. 673) un article titulat «Una aproximació a la literatura infantil a les Illes>>; i I'al- tra, I'any 1979, en que ja amb el seu nom publica «Per una bibliografia de la literatura infantil a les Illes Balears)) a la revista Maina de I'Escola de For- mació del Professorat de les Illes Balears, i sobre- tot, i de manera destacada, el primer Seminari sobre Literatura Infantil organitzat pel Departament de Pedagogia. Ara bé, he remarcat I'adjectiu universitaris perque podem dir que els estudis sobre literatura infantil i juvenil comencen a Mallorca amb I'aparició de la - Seminarf de Literatura I~if antil Inaugriraci6: Dia 7 de Desemilre Conferencia d'AURORA DIAZ-PLAJA La fantasia, avui Uoc. SALA D'ACTES DE LA CAIXA DE PENSIONS . Avda. Alerandre Rorrell6. d0 Colendorl d'ocfrv~rofs Desembre 1978, Gener I Febrer 1979 Organika el Departament de Pedagogia de le Facultat de Filosofie i Llelres CAIYA DE IENSIONS O M A m.wRAk "la Caixa" DE LACAIXADEPÍWNC Ell ALAMUESAI DESTALWS P Uinluny i &kan primera Escola d'Estiu de Mallorca, I'any 1968, en que Eulalia Valeri féu una conferencia titulada .La biblioteca escolar al servei del nin. i en que a les classes sobre Ilenguatge, impartides per Marta Mata i Anna Roig, es va fer esment a la importancia d'ani- mar la lectura i la biblioteca escolar. Després, a I'Escola d'Estiu de 1970, el periodista i futur director de la revista Cuadernos de Pedagogía, Fabrizio Caivano, va impartir un curset monografic sobre literatura infantil, en el qual parla de la incul- cació ideolbgica a través dels Ilibres per a infants.

Upload: others

Post on 11-May-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

I ntervenció

Entre I 'ahir i I 'avui de la l i teratura in fant i l ~

Cronica dels estudis de literatura infant i l catalana a Mallorca (197718-2002) 1

!

A quest artic elements han t ingut

:le vol ser una cronica dels diferents d' intervenció socioeducativa que els estudis sobre la literatura infan-

t i l i juvenil catalana al llarg d 'un quart de segle a Mallorca. Ho fem ara que encara es troba algun exemplar de la gran quantitat de material (ful lets, articles, revistes, Il ibres, cartells, diaris, exposi- cions ... ) que s'ha generat en aquests vint- i-cinc anys i del qual podem deixar constancia escrita. D'aquí a uns anys la tasca podria ser més difíci l . Esper que també serveixi per deixar testirnoni d 'uns fets i d 'unes publicacions que puguin ajudar a ana- litzar la historia dels estudis sobre la literatura in- fanti l catalana. Al f inal hi ha una bibliografia dels principals estudis sobre la literatura infanti l catala- na a les Illes Balears.

O. Els antecedents

Els estudis universitaris sobre la literatura infanti l i juvenil han gaudit a Mallorca d 'un destacat interes des de f inals dels anys setanta, m'atreviria a donar dues dates: la primera I'any 1 9 7 7 , en que Jaume Bover, amb el pseudonim de Jaume Garriga, publica a la revista Lluc (núm. 6 7 3 ) un article t i tu lat «Una aproximació a la literatura infanti l a les Illes>>; i I 'al- tra, I 'any 1 9 7 9 , en que ja amb el seu nom publica «Per una bibliografia de la literatura infanti l a les Illes Balears)) a la revista Maina de I'Escola de For- mació del Professorat de les Illes Balears, i sobre- tot , i de manera destacada, el primer Seminari sobre Literatura Infanti l organitzat pel Departament de Pedagogia.

Ara bé, he remarcat I 'adjectiu universitaris perque podem dir que els estudis sobre literatura infanti l i juvenil comencen a Mallorca amb I'aparició de la

-

Seminarf de Literatura I~if antil

Inaugriraci6: Dia 7 de Desemilre

Conferencia d'AURORA DIAZ-PLAJA

La fantasia, avui Uoc. SALA D'ACTES DE LA CAIXA DE PENSIONS . Avda. Alerandre Rorrell6. d0

Colendorl d'ocfrv~rofs Desembre 1978, Gener I Febrer 1979

Organ ika e l Departament d e Pedagogia de l e Facultat de Filosofie i Llelres

CAIYA DE IENSIONS

O M A m . w R A k "la Caixa" DE L A C A I X A D E P Í W N C E l l ALAMUESAI DESTALWS P Uinluny i &kan

primera Escola d'Estiu de Mallorca, I'any 1968, en que Eulalia Valeri féu una conferencia t i tulada .La biblioteca escolar al servei del nin. i en que a les classes sobre Ilenguatge, impart ides per Marta Mata i Anna Roig, es va fer esment a la importancia d 'ani- mar la lectura i la bibl ioteca escolar.

Després, a I'Escola d 'Est iu de 1 9 7 0 , el periodista i fu tur director de la revista Cuadernos de Pedagogía, Fabrizio Caivano, va impart ir un curset monografic sobre literatura infanti l , en el qual parla de la incul- cació ideolbgica a través dels Ilibres per a infants.

Page 2: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

@@@'e*o (3 d @

Centre de Professors @ e ~ 0 C / G ~ ~ ~ . ~ . Y.rOnon S n

Tal volta, com a mostra d'aquest Il igam, el desem- bre de 1 9 7 7 la revista Cuadernos de Pedagogía va publicar un suplement monografic dedicat a la lite- ratura infanti l en que precisament hi havia un arti- cle de Fabrizio Caivano t i tu lat ((Aprendizaje de la lectura e inculcación ideológica)). També hi col.la- boraven les principals estudioses i animadores de la lectura del moment: Aurora Díaz Plaja, Assumpció Lissón, Montserrat Fonoll, Eulalia Valeri, Montserrat Camps, Teresa Rovira, Núria Ventura i Marta Farrés. També Gianni Rodari, J. M. Carandell i Fernando Savater hi aportaren les seves reflexions ((acerca de la literatura llamada infanti l)).

A Catalunya, dins dels primers estudis -gairebé re- pertoris bibliografics- podríem situar la publicació de les escoles Talitha i Costa i Llobera t i tulada ¿Qué libros han de leer los niños? (Barcelona: Nova TerraICasals, 1 9 6 7 ) , que inclo'i'a un apendix (((Apén- dice 1969.), editat el desembre de 1 9 6 8 . L'any 1 9 6 9 publicaven el l l ibre Libros para 15 años. Tots dos foren els precedents de Quins llibres han de Ile- g i r els nens?, del Seminari de Bibliografia Infanti l de Rosa Sensat, editat I 'any 1 9 7 7 i que s'actualitza dos cops a I'any encara ara.

Dins el camp de la creació literaria infanti l catalana, a Mallorca els inicis havien estat mol t anteriors -ja dins la decada dels cinquanta-, tot i que desta- quen dos moments que signifiquen I'aparició d 'un nou tractament dels Ilibres narratius per a infants, no tan SOIS basats en temes rondallístics o dels con-

tes classics, sinó més d'acord amb les característi- ques dels Ilibres moderns i de quali tat tal com es feien a Europa. Aquests dos moments són: un, I'any 1 9 6 5 , amb I'aparició del ll ibre Na Verda, verdeta, de Menchu Echeto, amb traducció al catala de Jaume Vidal Alcover i publicat per I'editorial Deda- lus; i I 'altre, I'any 1 9 7 6 , amb la publicació del l l ibre de Gabriel Janer Manila El rei Gaspar, Premi Folch i Torres 1 9 7 5 , que encetara un genere que podríem anomenar de realisme poetic.

1. El I Seminari de Literatura Infantil: 1978

Els inicis dels estudis universitaris sobre la literatu- ra infanti l i juvenil a Mallorca podem afirmar que se situen a I'hivern de 1 9 7 8 en el si del Departament de Pedagogia de la Universitat, en crear-se el primer seminari sobre estudis del l l ibre infanti l . La bibl io- tecaria i estudiosa Aurora Díaz Plaja en realitza, el dia 7 de desembre de 1 9 7 8 , la conferencia inaugu- ral amb el t í tol de La fantasia, avui. El seminari t in- gué deu sessions que es realitzaren cada di l luns, entre el dia 11 de desembre de 1 9 7 8 i el dia 2 6 de febrer de 1 9 7 9 . El coordinador del seminari va ser Gabriel Janer Manila i el secretar¡, Martí March. La inscripció era gratu'ita.

En el ful let informatiu que se'n va editar, Gabriel Janer Manila va escriure: ((El Seminari sobre la Pro- blematica del Llibre Infanti l de Creació es proposa indagar en el coneixement de I'anomenada LITERA- TURA INFANTIL, en els seus valors i en les seves manipulacions; també, en I'estudi de la imaginació i en les arrels profundes de I'escriptura, en les rela- cions entre el n in i el l l ibre, com també en les ideo- logies que, de vegades, es transmeten especialment als nins a través de les obres literaries.)) (JANER MANILA 1 9 7 9 , 9 -10 ) .

Aquest primer seminari també tenia una intenciona- l i tat intervencionista d'agencia educativa cap als ensenyants, ja que volia facilitar repertoris bi- bliografics i fomentar la lectura a partir de la crea- ció de biblioteques escolars, i així, es deia explícita- ment: ((Essent un seminari dedicat essencialment als ensenyants d'ara o als qui ho seran en el futur, també el seminari haura de donar relació de reper- toris bibliografics de Ilibres infantils -especialment de la nostra cultura- i haura d'aprofundir en el ma- neig i funcionament de les biblioteques escolars i de barri; sobretot, es descriuran els aspectes d'al lo que haurien d'esser aquests espais de cultura i d 'a- prenentatge.))

Els temes prevists foren molt diversos: la literatura infantil com a problema; els fonaments científics de la imaginació; la funció educativa dels contes popu- lars; literatura infantil i ideologia; els I l i bres d'aven-

Page 3: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

tures: Jules Verne, Stevenson, Emil i Salgari, etc.; I'e- volució historica dels Ili bres infantils; Lewis Carroll i Carlo Collodi; I 'actualitat del ll ibre infanti l catala; el teatre per a nins; la literatura de ciencia-ficció: Her- bert Georges Wells; la premsa infanti l ; els comics; la biblioteca per a nins (Ful l informatiu, p. 3) . Nou d'a- questes temes varen ser escrits per Gabriel Janer Manila en un ll ibre t i tu lat : La literatura infantil. (Apunts per a una pedagogia descolonitzada de la lectura), que fou editat a Palma per I ' lnst i tut de Ciencies de IIEducació i Edicions Embat I'any 1 9 7 9 .

2. La tasca de la CENC-Obra Cultural Balear. Les exposicions de llibres i I'aparició de L'aventura de llegir (1983)

L'Obra Cultural Balear realitza dins la seva tasca per la normalització del catala dues exposicions de I l i - bres infantils, que tingueren lloc al local de la Caixa d'Estalvis de Catalunya i Balears, als locals de les Avingudes. La primera mostra es va fer I'any 1 9 8 0 i t ingué diverses intervencions i una publicació escri- ta pel mestre de I'Escola Unitaria de Deia, Jaume Albertí, sota el t í tol La biblioteca a I'escola.

L'any següent es torna a realitzar una segona exposi- ció de l l ibre infanti l en llengua catalana i la I Mostra d' l l . lustradors, amb dibuixos de Francesc de B. Moll i el seu germa per a I 'Aplec de rondaies mallorqui- nes. Es publica un altre opuscle amb un article es- cri t pel mestre Jaume Albertí: «El l l ibre i I'infant., en que deia al comencament: «Els primers Ilibres infanti ls són els pares. El n in, assegut damunt els genolls dels majors, es complau a escoltar les ron- dalles que el transporten al món de la fantasia. Des- prés, aquests mateixos infants, amb els seus pri- mers Ilibres d'esplai a la ma, demanaran al pare o a la mare que els expliquin les imatges o que facin la lectura de I'escrit que ells encara no saben interpre- tar. En els primers anys del nin, el l l ibre és una ane- Ila entre ells, els majors i la narració oral.)) (Cataleg 2 a Exposició de Llibre Infanti l , 1 9 8 1 , p. 4 ) .

El mes d'abri l de 1 9 8 3 apareix el primer fu l let de L'aventura de llegir, que constava de vuit planes en format de diari, editat per la CENC (Comissió per IIEnsenyament i Normalització del Catala) de I'Obra Cultural Balear, coordinat per Ramon Basca, amb les col~laboracions fixes de Gabriel Janer Manila, Martí X. March Cerda i Maria Pons.

Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infanti l en llengua catalana als escolars de Mallorca. També donava informació als mestres de les novetats. Acostumava a tenir diverses seccions, d'acord amb la classificació adoptada per les biblioteques de Catalunya: 11. Dels Ilibres d ' i - matges a les primeres lectures; 12. Contes i narra-

- -- --

UMVERSITAT DE PALMA DE MALLORCA

cions (7 -10 anys); 13-JN. Llibres i novel.les a partir de 12 -13 anys. A part tenia una secció d' informació bibliografica i algun article sobre experiencies d'ani- mació a la lectura realitzades per alguna escola.

Destacaria, pel valor documental d ' un material fun- gible quasi impossible de trobar en I 'actual i tat, els editorials de la primera pagina, en que es publica- ren articles que reflectien el pensament pedagogic il lenc sobre la literatura infanti l . Comentaré per I 'art icle ((Diguec com Ilegeixes i et diré qui ets)) (abril de 1 9 8 4 ) de Gabriel Janer Manila, en que I'autor escrivia:

((M'atreviria a considerar aquel1 que no ha adquir i t el gust per la lectura com un alienat. El qui no Ile- geix és un alienat. Perque, desgraciadament, saber llegir bé encara és un privilegi. Un privilegi de mol t poca gent.

.ES atractiu cercar Il ibres -posar-los dins les mans dels nins- que parlin de misteri , d'aventura, d 'en- cantaments i de prodigis. En aquests t ipus d'histo- ries els nins hi han cercat sempre I'emoció de viure a través de la irnaginació en uns Ilocs diferents dels de cada dia. Aquests t ipus d'histories els han ajudat a mirar endavant, els han fet observar la realitat i re- córrer el camí que va del que ens és quotidia al des- conegut.

.Aquestes histories han com unicat sempre als lec- t o r ~ I'esperanca de restaurar la vida i la i l ~ l us ió de creure en el futur.))

Page 4: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

@ UNlVERSlTAT DE LES 11115 BALEARS DEPARTAMENT DE CIENCIES DE L'EDUCACIÓ

SEGONES JORNADES DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL EN LLENGUA CATALANA

MALLORCA, NOVEMBRE DE 1986

A ((Cap a una literatura infanti l informatitzada i en- Ilaunada?)) (abril de 19851, Martí X. March i Cerda escrivia:

((Sempre havia pensat que no era possible imaginar la nostra infancia, la infancia de qualsevol n in, la infancia de tots els nins del món sense fades, brui- xes, princeses, aventures, reis . . . , sense els perso- natges de sempre -Pinotxo, la Caputxeta Vermella, la Momo, la Ventafocs, nlAlícia, Tom Sawyer ...-, i sense els estimats autors com Collodi, Carroll, Twain, Rodari, Ende, Verne, els germans Grimm, etc. Pero un comenca a tenir la sensació que la infancia dels nins de la nostra societat postindus- tr ial, postmoderna, informatitzada, de la guerra de les galaxies esta canviant de forma significativa i important.))

I matisava: ((No es tracta de fer un plantejament apocalíptic sobre la transcendencia negativa que les noves tecnologies t indran sobre els habits lectors, pero si d'esser conscients dels reptes que aquest fet implicara en aquesta perspectiva. Uns reptes que han de suposar una nova pedagogia del ll ibre i cap al l l ibre infanti l en particular dins les nostres esco- les. Una nova pedagogia que, acceptant I'existencia de nous Ilenguatges, de noves tecnologies, estimuli I'aventura de llegir, I'aventura de construir el seu propi personatge, el seu propi paisatge, la seva pro- ~ i a fantasia..

A I 'art icle ((L'aventura de llegir Il ibres d'aventures)) (abril de 19861, Miquel Rayó deia:

((Vet aquí que, sense moure'm de casa he estat per tots els racons del món i en tots els Ilocs he viscut aventures prodigioses en les quals I'enginy, I'esperit de col,laboració entre els companys, el voler comba- tre contra les pors i les injustícies, el desig de socór- rer el feble i de donar-li eines per a la seva l luita pel recobrament de la dignitat . . . han estat els motors que impulsaven el meu quefer.

.Poc més o manco així són els Ilibres d'aventures. Llibres d'evasió, diuen. ES cert. Pero, quin és el seu secret? Quina és la seva forca perque arnb la seva lectura el lector pugui evadir-se? No en sé la resposta.

))Sé, només, que f ins i tot la coneguda autora Astrid Lindgren afirmava que ella recordava arnb més in- tensitat la neu que havia llegit a qualque ll ibre, que no la neu real que mol t freqüentment queia sobre la seva terra . . . Qui ho pot entendre, aixo?.

A ((Lectura i I l ibertatn (abril de 19871, I'autor, Ramon Basca. escrivia:

«La pregunta o reflexió que voldria compartir arnb els lectors de L'aventura de llegir és: ajuda el l l ibre infanti l a la construcció de I'autonomia personal dels al.lots? Quin sentit t é avui en dia publicar Il i- bres per als infants? Que cal que Ilegeixin? Com?

.Com podeu veure és una reflexió ampla que ens duu a plantejar-nos en darrer extrem quina relació hi ha d'haver entre el l l ibre i I'infant..

I concloia: ((ES a dir, a pesar d'aquesta intencionali- tat instructivoescolar, els Ilibres per a infants i joves fan un salt quali tat i tu i s'escapen d'aquest adoctri- nament ideologic: la imaginació creadora guanya la instrucció l imitadora. Encara avui infants, joves i adults llegeixen i l legim els classics de la literatura arnb plaer, arnb emoció i ens duen a viatjar per mons nous dels sentiments i de la irnaginació.

»Per tant crec que encara té sentit publicar Il ibres per a infants. El temps i els lectors diran quines són les obres que agraden i que quedaran en el record. Els altres Ilibres, aquests mal escrits, sense unes qualitats que s'acostin a I ' in fant i a I'esser huma, acabaran arraconats per sempre. I arnb aixo crec manifestar quins t ipus de Ilibres han de llegir els in- fants: els de qualitat, sigui quina sigui la seva histo- ria i tematica sabran arribar alla on han d'arribar: a la persona com a total i tat, com a ésser que sent i que imagina.)>

A partir de I'any VI es publica a la primera pagina el missatge anual arnb mot iu del Dia Internacional del LIibre Infanti l , que es dóna a coneixer el mes d'abri l en homenatge a H . C. Andersen.

Page 5: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

A finals dels anys noranta, per raons pressupostaries -i també, possiblement, per una manca de sensibi- l i tat cap a la tasca de promoció de la literatura in- fanti l i la lectura o per suposar que era un camp del qual s'havien d'ocupar les insti tucions públiques- es deixa de publicar.

3. Les Jornades del Llibre lnfantil i Juvenil en Llengua Catalana (1984-2002 ... 1

Una més de les formes d' intervenció socioeducativa que mostren la relació entre literatura infanti l cata- lana i renovació pedagogica són les Jornades del Ll i- bre lnfanti l i Juvenil en Llengua Catalana, iniciades fa quasi un quart de segle. Per tant, no és casual que totes les jornades hagin estat organitzades pel Departament de Ciencies de I 'Educació i posterior- ment Der I'ICE de la Universitat de les Illes Balears.

Heus aquí una breu descripció dels objectius i les activitats real itzades:

Els dies 1 4 i 1 5 de desembre de 1 9 8 4 tingueren lloc a Palma les I Jornades del Llibre lnfanti l i Juve- ni l en Llengua Catalana, organitzades pel Departa- ment de Pedagogia de la Universitat de les Illes Ba- lears i patrocinades pel Consell Insular de Mallorca.

Foren, com d iu Martí March ( 1 9 8 5 , 1 ) a la presenta- ció d 'un ll ibret de Francesc Cubells: «Unes jornades que, en definitiva, volien esser una crida a totes les persones que estaven interessades per aquest t i pus de literatura, a mestres, a ensenyants, a biblioteca- ris, a pares, a polítics, als mit jans de comunicació social, etc.; una crida per a la defensa del ll ibre in- fanti l i juvenil en totes les seves dimensions, nivells i perspectives.)) (Dins: F. CUBELLS 1 9 8 5 , 1).

Els objectius d'aquelles primeres jornades eren:

a) La difusió del l l ibre infant i l i juvenil en llengua catalana.

b) L'estudi i I ' intercanvi de propostes didactiques a partir del l l ibre infant i l de creació.

C) L'estudi i I ' intercanvi d'estrategies per a la mot i - vació per a la lectura i per a la dinamització del I l i - bre en el marc de I'escola, de la família, del poble o del barri.

d) L'activitat entorn de la biblioteca familiar, esco- lar, popular i pública, etc.

e) L'analisi de la política insti tucional en relació amb el I l i bre. Propostes d'actuació.

f ) La mostra de llibres infantils i juvenils i la presenta- ció de repertoris bibliografics d'ut i l i tat tant per als en- senyants, com per als pares, per als responsables de les biblioteques. (Programa de les 1 Jornades, p. 2 ) .

Jornades del Llibre Infantil i Juvenil en Llengua Catalana Palma de l\lallorca, 13 i 14 de novembre de 1992

Els actes que se celebraren varen ser:

La inauguració ( le les primeres jornades a carrec de Martí March; la presentació del número monografic de la revista Lluc dedicat al l l ibre infanti l i juvenil en llengua cata ana. Després Francesc Cubells, d i - rector de I ' ICE. impartí una conferencia t i tulada .Les tendencies actuals de la literatura infanti l ca- talana., que al cap d 'un mes va ser editada en una breu publicació amb el mateix tí tol (Les tendencies actuals de la iiteratura infantil catalana. Palma: Universitat de de les Illes Balears, 1 9 8 5 ) . El mateix divendres hi hagué una taula rodona sobre ((El l l ibre infanti l a I1escola», moderada per Ramon Basca.

L'endema hi hagué dues taules rodones, una a les 9 h sobre ((El ll ibre infant i l en llengua catalana i les institucions)), coordinada per Damia Pons; i I 'al tre a les 12 h sobre .La dinamització del Il ibre)), modera- da pel ll ibreter Pep Duran. Entremig hi hagué una conferencia de Gabriel Janer Manila t i tulada .Els poders de la imaginació».

Les Segones Jornades del Llibre lnfanti l i Juvenil en Llengua Catalana se celebraren a Palma els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1 9 8 6 , i foren organitzades pel Departament de Ciencies de I'Educació de la Universitat de les Illes Balears, a la Sala dlActes de «la Caixan.

Page 6: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

IV Jornades del Llíbre iníantíi í Juveníl en LlenQua Catalana

Palma de Mallorca, 16, 17 118 de norenibre de 1995

Els seus objectius eren identics als de les primeres jornades:

a) La difusió del ll ibre infanti l i juvenil en llengua catalana.

b) L'estudi i I ' intercanvi de propostes didactiques a partir del l l ibre infanti l de creació.

C) L'estudi i I ' intercanvi d'estrategies per a la mot i - vació per a la lectura i per a la dinamització del Il i- bre en el marc de I'escola, de la famíl ia, del poble o del barri.

d) L'activitat entorn de la biblioteca familiar, esco- lar, popular i pública, etc.

e) L'analisi de la política institucional en relació amb llibre. Propostes d'actuació.

f) La mostra de Ilibres infantils i juvenils i la presenta- ció de repertoris bibliografics d'ut i l i tat tant per als en- senyants, com per als pares, per als responsables de les bi bl ioteques. (Programa de les 11 Jornades, p. 2)

Les act iv i tats, que ja duraren tres dies, consist i - ren en:

- El di jous dia 6 de novembre a I'horabaixa:

. Presentació i inauguració de les segones jornades.

. Conferencia inaugural a carrec de Francesc Boada, president de I'ACAI, amb el t í tol ((Trencacolls d 'una creixenqa (Problematica general del ll ibre infanti l catala))).

Inauguració de la mostra d'originals i de Ilibres il.lustrats de Carme Solé Vendrell (Premi Catalonia).

Taula rodona sobre ((El teatre infanti l a Mallorca)), amb la participació de representants de grups de te- atre i estudiosos del tema. Modera la taula Gabriel Janer Manila.

- El divendres dia 7 de novembre hi hagué la pre- sentació i el debat de les comunicacions i experien- cies sobre la dinamització del ll ibre infanti l i juvenil en els diversos espais educatius. Modera les activi- tats Martí March. Després, a les 20 h, hi hagué una conferencia plenaria a carrec de Ramon Besora t i tu- lada ((El plaer de Ilegir: la construcció del lector)).

- El dissabte dia 8 de novembre, a les 9 . 3 0 h, hi hagué una conferencia plenaria a carrec de Ramon Bassa amb el títol «Els viatges a mons reals i imagi- naris en la literatura infantil i juvenil)). A les 11 h hi hagué una taula rodona sobre .Els autors de les Illes parlen de la seva obra)), h participaren: Elisabet Abeya, Miquel Ferra, Miquel López Crespí, Gabriel Janer Manila, Pere Morey, Miquel Rayó i M. Victoria Secall. Ramon Bassa la coordina i la modera.

L'horabaixa es va dedicar a anar a Pollenqa als actes de proclamació i entrega del VI Premi de Narrativa Infanti l i Juvenil Guil lem Cifre de Colonya, premi creat per Martí March en el si de la Caixa dlEstalvis de Colonya, I'any 1 9 7 9 .

Les II I Jornades del Llibre Infanti l i Juvenil en Llengua Catalana, tardaren sic anys a celebrar-se i ho feren els dies 1 3 i 1 4 de novembre de 1 9 9 2 a Palma, organitzades pel Departament de Ciencies de I'Educació de la UIB, al Centre de Cultura de "Sa Nostra". Varen ser unes jornades dedicades es- pecialment a I'organització i I 'animació del ll ibre als diversos espais educatius i a explicar com util itzar les fonts de documentació.

Comenqaren el divendres 1 3 de novembre, a les 17 h, amb la presentació de les jornades a carrec de Martí X. March i de Francesca Barceló (cap de la Comissió d'Educació de la Fundació Barceló). Des- prés, Janine Despinette, presidenta del Centre In- ternational dlÉtudes en Literature du Jeunesse de París i representant de I ' IBBY a la UNESCO, realitza una conferencia t i tulada ((L'estudi de la literatura infanti l i juvenil: els centres de documentació)). Mercé Escardó, bibliotecaria i animadora de la bi- blioteca infanti l Can Butjosa de Parets del Valles, a les 1 9 . 1 5 h impartí una conferencia sobre .Les bi - blioteques infantils)).

Page 7: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

El dissabte, 1 4 de novembre, a les 1 0 h , hi hagué una altra conferencia sobre el centre de documenta- ció ((Que és? Missions especifiques. Fonts docu- mentals. Difusió de la informació)), i la realitza Ra- que1 López Royo, coordinadora del Centre de Documentació i Investigació del Centro Internacio- nal del Libro lnfanti l y Juvenil de Salamanca. Des- prés, Margalida Munar, del Departament de Dinami- ca Educativa de I 'Ajuntament de Palma, presenta el Projecte de dinamització del l l ibre que feien al seu departament. Teresa Duran parla a continuació de ((Les publicacions especialitzades del l l ibre infanti l i juvenil)). I a les 1 3 . 3 0 h Gabriel Janer Manila clau- sura les jornades.

Les IV Jornades del Ll ibre lnfant i l i Juvenil en Llengua Catalana es realitzaren a Palma, els dies 16 , 1 7 i 18 de novembre de 1 9 9 5 , organitzades pel Departament de Ciencies de I'Educació i I ' lnst i tut de Ciencies de I 'Educació de la UIB, conjuntament amb la Fundació Barceló.

Les jornades duien el t í tol de .La literatura infanti l i la construcció d'Europa)), i a la presentació Gabriel Janer Manila escrivia:

.Europa és una idea que cal definir contínuament, un projecte en la construcció del qual la literatura infanti l -els Il ibres que llegeixen els nins i les nines i que integren el seu espai de joc- ha de par- ticipar. [ . . . ]

.No és la primera vegada que hom reflexiona sobre aquests temes i els relaciona amb la literatura In- fanti l . En I'origen de la creació de I ' IBBY (Interna- tional Board of Books for Young People), I 'any 1 9 5 3 , gracies als esforcos de la periodista aleman- ya de nacionalitat americana Jella Lepman, cal si- tuar I'encontre d'especialistes organitzat dos anys abans per la Sra. Lepman sobre el tema: .Els Ilibres per a infants i la comprensió internacional. [ . . . l

»ES evident que un dels objectius d'aquestes IV Jor- nades del Llibre lnfant i l i Juvenil en Llengua Catala- na és participar en I'elaboració d ' un discurs que consolidi la imatge de la nostra literatura infanti l en I 'ambi t cultural europeu. Una literatura plena de vi- tal i tat, que neces i t a , en el tombant del segle, la in- terconnexió amb altres experiencies i altres pa'i'sos. Una interconnexió en perfecta harmonia.)) (Butl letí informatiu, 7 . Novembre de 1 9 9 5 , p. 2) .

Els objectius eren:

a) La imprescindible promoció de la lectura entre la població infanti l i juvenil del nostre entorn social.

b) La necessaria difusió de textos de quali tat.

C ) La creació d 'una area de discussió i relació perso- nal entre els professionals de I'educació, la creació literaria, la crítica especialitzada i els estudiosos.

d) La promoció dels coneixements de la literatura infanti l com a e s ~ a i de creativitat i tolerancia.

Les activitats realitzades durant els tres dies varen ser resumidament:

Després de la presentació de les jornades, Gabriel Janer Manila realitza la conferencia inaugural sota el t í tol ((La Literatura lnfanti l i la construcció dlEu- ropa: la fantasia i la raó, un binomi possible)). Des- prés es presenta el número monografic de la revista Lluc dedicat al centenari de la publicació del primer volum de les Rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, Homenatge a Mn. Antoni M. Alcover.

El divendres dia 1 7 de novembre hi hagué la presen- tació d 'un altre número monografic de la revista Es- tudis Balearics (núm. 52) : ((La literatura infanti l i la construcció d ' E u r o p a ~ , que contenia a més d'altres articles les conferencies de les quartes jornades.

Les V Jornades del Llibre lnfanti l i Juvenil en Llengua Catalana tardaren quasi quatre anys més a fer-se i tingueren un format i una durada diferent. Es feren tots els divendres i dissabtes compresos entre el 2 6 de febrer i el 2 7 de mar$ de 1 9 9 9 a la sala d'actes de I 'edif ici Sa Riera de la UIB.

Són, possibleme.nt, vist en perspectiva, unes de les jornades més arnbicioses i completes de les realit- zades, ja que hi hagué deu sessions, amb dues con- ferencies cada sessió, o sigui, hi hagué vint con- ferencies fetes pels principals especialistes de la literatura infanti l i juvenil, amb una durada de tren- ta hores. El lema de les jornades era: «El poder de Ilegir. Ll ibre infanti l i dinamització de la lectura)).

Els objectius eren ja els de sempre:

a) La imprescindible promoció de la lectura entre la població infanti l i juvenil del nostre entorn social.

b) La necessaria difusió de textos de quali tat.

C) La creació d 'una area de discussió i relació perso- nal entre els professionals de I'educació, la creació literaria, la crítica especialitzada i els estudiosos.

d) La promoció dels coneixements de la literatura infanti l com a ecpai de creativitat i tolerancia.

e) L'estimulació i I 'orientació de la recerca en el camp dels estudis crít ics sobre literatura infanti l i juvenil.

Per tenir una idea del contingut i dels temes desen- volupats els enumeraré, tot i que el programa com- plet d'actes es troba al Butlletí informatiu, núm. 1 5

Page 8: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

(febrer-mar$ de 1 9 9 9 ) del Seminari de Literatura lnfanti l i Juvenil. També, a la revista L'Arc, núm. 8 (mar$ de 1999 ) , es troben reprodu'i'des onze de les conferencies que s' impart iren en aquelles jornades.

Conferencies:

«Els textos fundacionals de la literatura infanti l i ju- venil. Els grans classics~>, per Teresa Duran.

((L'animació a la lectura (1) i (1 I)., per Anna Gasol.

((El concepte de classic en la i l~ lustració per a in- fants., per Teresa Duran.

((Les ales roges)), per Miquel Rayó.

((Orelles per escoltar, ul ls per Ilegir. De la narració oral i la lectura., per Caterina Valriu.

((Les publicacions especialitzades. L'experiencia de CLIJ)), per Victoria Fernández.

.Que fem quan diem que Ilegim?)), per Fabricio Cai- vano.

((Quan el monstre es diu Barba-blava., per Maria de la Pau Janer.

((L'entrada al món de la f icció. Com comencen les histories)), per Teresa Colomer.

((La literatura infanti l i juvenil catalana al darrer quart de segle XX (aportacions i tendencies))), per Josep M. Aloy.

«Novel.la historica, per que?)), per Pere Morey.

((Cap a un canon de la literatura infanti l i juvenil a I'Estat espanyol>>, per Felicidad Orquín.

((Teatre, joc dramatic i creació)), per Isabel Tejerina.

«Els recursos per escollir els Ilibres de lectura. Cri- teris i selecció)>, per Rosa Mut .

«La petita literatura oral: els jocs lingüístics i la seva aplicació didactica)), per Ramon Bassa.

((Explicar histories, conjugar la vida en present., per Gabriel Janer Manila.

((La literatura en colors. La i l~ lustració dels Ilibres per a infants a I'Europa de finals de segle XX., per Janine Despinette.

((Literatura infanti l i selecció de lectures)), per Pedro Cerrillo.

((L'educació lectora del nin amb deficiencies audit i- ves., per Christianne Abbadie-Clerc.

I esperam dins I 'any 2002 poder realitzar les VI Jornades del Ll ibre lnfant i l i Juvenil en Llengua Catalana.

4. El Butlletí informatiu del Seminari de Literatura lnfantil i Juvenil del Departament de Ciencies de I'Educació i I'ICE de la UIB: 1993-2002 ... El Butlletí informatiu del Seminari de Literatura In- fanti l i Juvenil del Departament de Ciencies de I 'E- ducació i de I ' lnst i tut de Ciencies de I'Educació de la Universitat de les Illes Balears nasqué del desig de crear un vincle d'unió entre totes les persones - mestres, educadors, estudiosos, bibliotecaries, es- tudiants, pares- interessades pel ll ibre infanti l i per la lectura, molts dels quals havien manifestat a les jornades la necessitat d 'un seminari permanent.

Gabriel Janer Manila explicava en el primer número, publicat I 'abri l de 1 9 9 3 , els seus principals objec- t ius: ((Finalment, aquest seminari s' inicia, durant el segon trimestre de 1 9 9 3 , gracies al suport de la Fundació Barceló, amb la voluntat de respondre a algunes de les expectatives que poguérem copsar durant aquells dies. La difusió del ll ibre infanti l i ju- venil en llengua catalana, la creació d'estrategies al servei de la dinamització del ll ibre constitueixen els nostres objectius. Volem promoure la lectura -/ 'a- mor als Ilibres i a les histories que expliquen- mi t - jancant una literatura que, escrita des de la imagi- nació, es dirigeix a estimular-la en la intel4igencia dels lectors.))

A continuació, present un índex dels principals temes tractats a cada número i dels autors, per tal que en faci l i t i la consulta:

1. (Abril de 1993 ) . Conté tres articles: ((Expliques contes o treballes?», d1Elisabet Abeya; ((L'heroi dels contes mera vellos os^^, de Maria de la Pau Janer, i ((La roda dels cantes)), de Miquel Rayó. També conté una ressenya de les I I I Jornades de Literatura lnfanti l i Juvenil en llengua catalana, escrita per Ca- terina Valriu. 4 pag.

2. (Novembre de 1993 ) . Monografic dedicat a I'ex- posició de les i l~ lustracions de Carme Solé Vendrell. 4 pag. amb il.lustracions.

3 . (Maig de 1994 ) . Conté tres articles: ((Encara avui hi ha gent que no cap Ilegir», de Gabriel Janer Mani- la; ((El peti t Príncep)), de Janine Despinette, i ((Un any de literatura infanti l i juvenil a les Illes (abril 93-abri l 9 4 ) » , de Caterina Valriu. 4 pagines amb il.lustracions.

4 . (Desembre de 1 9 9 4 ) . Conté una breu ressenya de I'exposició de les teresetes de Harry V. Tozer a la Fundació Barceló. També hi ha tres articles en que tres autors parlaven de les seves publicacions sobre literatura infanti l i juvenil: «Els ll ibres i jo o el per- que de literatura infanti l catalana i educació ( 1 9 3 9 - 1985 )» , per Ramon Bassa; ((Historia de la literatura infanti l i juvenil catalana», de Caterina Valriu, i ((Les rondalles del cicle de I'espos transformat: Perviven-

Page 9: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

cia de la literatura catalana de tradició oral)), per Maria de la Pau Janer. Finalment h i ha u n article de Gabriel Janer Manila t i tu lat «La f icc ió transita per la veu. De la narració oral al conte escrit)). 4 pagines.

5 . (Gener de 1 9 9 5 ) . Monografic dedicat a les tere- setes de Harry V. Tozer a la Fundació Barceló. 4 pa- gines arnb i l~ lustracions.

6 . (Abril de 1 9 9 5 ) . Dedicat al tercer centenari de la mort de Jean de La Fontaine. Conté dues faules de La Fontaine, traduides en vers al catala per Xavier Berenguel; i dos articles de Caterina Valriu sobre ((Crbnica abril 1994 -95 ) ) i sobre «El l l ibre de les besties de Ramon Llu l l , un doll de possibilitats didactiques)), a més d 'un art icle de Celia Riba t i tu - lat ((De cigales, Ileteres i guilles)). 4 pagines arnb i l~ lustracions.

7 . (Novembre de 1 9 9 5 ) . Conté el programa de les IV Jornades del Ll ibre Infant i l i Juvenil en Llengua Catalana. 4 pagines.

8. (Novembre-desembre de 1995 ) . ES una Guia d'- herois de la literatura infantil i juvenil europea, co- ordinada per Ramon Bassa. Conté 5 0 personatges arnb les seves corresponents i l~ lustracions. 2 0 pagi- nes arnb i l~ lustracions.

9 . (Abri l de 1 9 9 6 ) . Es publica el Manifest de les IV Jornades del Ll ibre Infant i l i Juvenil en Llengua Ca- talana i 1 2 comunicacions presentades a les jorna- des. 3 2 pagines arnb i l~ lustracions.

1 0 . (Novembre de 1996 ) . Conté tres articles: «Cent anys de I'Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d'Es Racó (1896 -1996 ) ) ) , de Gabriel Janer Manila; «El conte, més enlla dels mots)), de Janine Despi- nette, i ((Camina, caminaras . . . Propostes de passeig pels escenaris del nostre rondallari)), de Caterina Valriu. 4 pagines.

1 1 . (Abri l de 1 9 9 7 ) . Conté I 'art icle «La provocació Iúdica del l l ibre infanti l)), de Gabriel Janer Manila; I 'escrit del poeta d'Eslovenia Boris A . Novak per al Dia lnternacional del L l ibre Infant i l : «La infantesa de la l l um i de I 'ombra)), i un poema de Salvador Espriu, un altre de Josep M . Llompart i un escrit sobre ({Sant Jordi)), de Lloren$ Riber. 4 pagines arnb i l~ lus t rac ions .

12 . (Novembre de 1 9 9 7 ) . Monografic dedicat a commemorar els ({Tres-cents anys de la publicació de Contes del temps passat (1687-1997). , i també a donar notícia del actes que se celebraran: una ex- posició sobre Ilibres de contes de Perrault i una conferencia de Teresa Colomer sobre ((La Caputxeta Vermella)). 4 pagines arnb i l~ lustracions.

1 3 . (Desembre de 1 9 9 7 ) . Monografic també dedicat a Charles Perrault i als tres-cents anys de la publica-

ció de Contes del temps passat (1687 -1997 ) . Conté un traducció d 'un article de Bruno Bettelheim sobre «Els valors educatius dels contes de Perrault)); un conte de Perrcult; un breu repertori bibliografic sobre el contes de Perrault; un article de Miquel Rayó t i tu lat ((Deixau-me que vos parli del Ilop ...)), i un plano1 del contingut de les tres sales dedicades a Perrault, arnb dues sales monografiques: una sobre el conte de Na Caputxeta Vermella, i I'altra sobre El petit polzet. 8 pagines arnb i l~ lustracions.

14 . (Abril de 15398). Monografic dedicat a comme- morar el centenari de la mort de Lewis Carroll ( 1 8 9 8 - 1 9 9 8 ) . Conté una traducció del frances d 'un art icle de Pierre Pirou t i tu lat ((Enfocament biografic. A través del diari i de les cartes de Charles Lutwidge Dogson, Lewis C:arroll . . . )). I tres articles més: un de Ramon Bassa t i tu lat ((Lewis Carroll. Una gula de cultura en el centenari de la seva mort.; ((Alícia en terra de meravelles. Un personatge mít ic i els seus il.lustradors)), de Janine Despinette, i un article de Gabriel Janer Manila arnb el t í tol ((Alícia)). 8 pagines arnb il.lustracions.

15 . (Febrer-mar$ de 1 9 9 9 ) . Conté el programa de les V Jornades del Ll ibre Infanti l i Juvenil en Llen- gua Catalana. 4 pagines.

1 6 . (Mar$ de 1999 ) . ES la Guia de personatges dels contes i les ror~dalles. Conté 5 0 personatges del món de la rondall íst ica. 2 0 pagines arnb i l . lustra- cions.

1 7 . (Abri l de 1 9 9 9 ) . Conté informació sobre el Fes- t ival lnternacional de Teatre de Teresetes, que s'ha- via de realitzar a Mallorca del 3 al 1 6 de maig. 4 pagines arnb i l~ lustracions.

18. (Mar$ de 2 0 0 0 ) . Monografic sobre Els Ilibres de /'Arca de No&, Conté un art icle de Miquel Rayó sobre «Els animals en els Ilibres per a infants i jovesn, seguit d 'un repertori bibl iografic de ((Llibres recomanats)). 4 pagines.

19. (Maig de 2 0 0 0 ) . Conté informació sobre el Segon Festival lnternacional de Teatre de Teresetes de Mallorca.

2 0 . (Maig de 2 0 0 1 ) . Conté informació sobre el Ter- cer Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca.

2 1 . (Abri l de 2 0 0 2 ) . Guia de paisatges i escenaris fantastics de la iteratura infant i l i juvenil.

Per cloure aquest apartat, present una Ilista dels principals col~laboradors del Bulletí lnformatiu del seminari, prova de la capacitat de feina dels seus membres: Elisabet Abeya, Ramon Bassa, Ramon Díaz i Villalonga, Janine Despinette, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Miquel Rayó, Celia Riba i Caterina Valriu.

Page 10: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

5. Tesis doctorals d'autors illencs i una xarxa de recerca sobre literatura infantil i juvenil catalana

Donaré una breu notícia de les tesis que han publ i - cat autors i l lencs sobre literatura infant i l o el món de les rondalles. També esmentaré algunes de les principals tesis elaborades en altres contrades dels Pa'i'sos Catalans des del camp de la pedagogia i la literatura catalana.

La primera tesi publicada per un autor i l lenc sobre literatura infant i l i juvenil catalana fou la de Ramon Bassa (Ilegida I 'any 1 9 8 9 a la Universitat de les I l les Balears) i publicada en dues parts:

Literatura infanti l catalana i educació (1939- 1985). Palma: Ed. Mol l , Conselleria de Cultura, Educació i Esports (Govern balear), 1 9 9 4 .

Literatura infanti l , missatge educatiu i intervenció socio-educativa. Palma: Universitat de les Illes Ba- l e a r ~ , Fundació Barceló, 1 9 9 5 .

Caterina Valriu Ilegí I'any 1 9 9 2 la seva tesi: ln- fluencia de les rondalles en la literatura infanti l i juvenil catalana actual. Palma: Ed. Mol l , 1 9 9 8 .

També ten im dues tesis doctorals més sobre el món de la rondallística. Una, des del camp de I'antropo- logia de I'educació, realitzada per Vicenq Jasso, Ile-

gida I'any 1 9 8 1 a la Universitat de Barcelona, i de la qual han sortit dues publicacions:

JASSO GARAU, Vicenq; TORRENS VALLORI, Cata- l ina. L'entorn natural i el medi cultural a les ronda- lles mallorquines. Palma: Moll, 1 9 9 8 .

JASSO GARAU, Vicenc; TORRENS VALLORI, Cata- l ina: Fantasia. Realitat. I l~ lus ió . El sorprenent encís educatiu de les rondalles mallorquines. Palma: Moll, 1 9 9 9

L'altra, des del camp de la literatura, realitzada per Maria de la Pau Janer I'any 1 9 9 2 i que duu el t í tol de: Les rondalles del cicle de I'espos transformat: pervivencia en la literatura catalana de tradició oral. Frankfurt am Main: Domus Editoria Europea, 1 9 9 3 .

Finalment, pel seu interes, encara que no siguin d'autores il lenques, no vull deixar d'esmentar les tesis de:

COLO M ER , Teresa. La formació del lector literari. Barcelona: Barcanova, 1 9 9 8 .

LLUC, Gemma. El lector model en la narrativa per a infants. Bellaterra 1 Castelló de la Plana 1 Valencia: Universitat Autbnoma de Barcelona 1 Publicacions de la Universitat Jaume I 1 Universitat de Valencia. Servei de Publicacions, 1 9 9 8 .

ROS i VILANOVA, Roser. ((Les rondalles d'animals: el cas del c ic le de la guineu i el Ilop.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 9 9 6 . [Inedita.]

DURAN, Teresa. ~ E l s suports narratius d ins la l i te- ratura infanti l)). Barcelona: Universitat de Barcelo- na. Departament de Teoria i Historia de I 'Educació, 2 0 0 1 . [Inedita.]

OLLÉ, M . Angels ((Un estudi sobre I'obra de M . An- gels 011é)). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 9 9 6 . [ Inedi ta l

5.1 La creació d'una xarxa universitaria d'estudiosos de la literatura infantil i juvenil

També vull esmentar la creació fa quatre anys d'una xarxa de recerca sobre Teorla, historia i ús educatiu de la literatura infantil i juvenil catalana coordinada per Teresa Colomer, de la Universitat Autbnoma de Barcelona, que conjuntament amb estudiosos de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat Ro- vira i Virgili, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic han realitzat una tasca de docu- mentació, recerca i historia de la literatura infantil i juvenil, que culmina en una cicle de conferencies impartit els mesos de novembre i desembre de 2 0 0 0 , i en el qual participaren de la Universitat de les Illes Balears: Ramon Bassa, Gabriel Janer i Cate- rina Valriu, i que culminara amb una publicació de

Page 11: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

proxima aparició, el 2 0 0 2 , editada per I'ICE de la Universitat Autbnoma de Barcelona.

6. Un altre exemple d'intervenció socioeducativa: el Prerni Guillem Cifre de Colonya

Com a exemple d 'un altre camp per on es mogué i encara es mou la intervenció socioeducativa del món pedagogic sobre la literatura infant i l catalana (per a més detal ls sobre les formes d' intervenció vegeu els estudis de BASSA 1 9 9 4 , BASSA 19951, cal esmentar el Premi Gui l lem Cifre de Colonya.

Es va crear I'any 1 9 8 1 a iniciativa i preocupació del pedagog Martí X. March i Cerda, el patrocina i pro- mou Colonya Caixa d'Estalvis de Pollenqa (Mallorca) -que va demostrar al seu moment una confianca que altres institucions de caire públic no tingueren la imaginació de posar: dotar un premi de literatura infanti l en llengua catalana a Mallorca. ES el primer premi d'aquest t ipus creat a les Illes Balears.

L'editorial La Galera, de Barcelona edita les obres guanyadores. Els premis han estat:

1 9 8 1 Desert

1 9 8 2 Miquel Rayó i Ferrer: El raiin del Sol i de la Lluna

1 9 8 3 Merce Canela i Garayoa: Els set enigmes de 1 ' iris

1 9 8 4 Desert

1 9 8 5 Joaquim Carbó: En Miquel sobre I'asfalt

1 9 8 6 Eusebia Rayó i Ferrer: L'alquímia del cor

1 9 8 7 Desert

1 9 8 8 M. ~ n g e l s Bagunya: Cau i foguera 1 Pere Ros- selló: Les aventures d'en tres i mig

1 9 8 9 Miquel Ferra i Martorell: La Madona del mar i els pirates

1 9 9 0 Albert Dasí i Aloi: El Gran Invisible

1 9 9 1 Rosa M. Colom: El mandarí i jo

1 9 9 2 Desert

1 9 9 3 Pere Morey i Servera. Allo que conta el vent del desert

1 9 9 4 Josep-Francesc Delgado: L'empaitagrills i la noia de la lluna

1 9 9 5 Ponq Pons: Entre el cel i la terra

1 9 9 6 Marta Barceló: Lúnia

1 9 9 7 Antoni Garcia Llorca: Tiny de l lum de lluna

1 9 9 8 Jordi Folck: La guerra dels xiclets

1 9 9 9 Tomeu Vidal Piza: Aixo era una era

També s 'ha creat un altre premi, el Josep Miquel Guardia i Bagur, convocat per I 'Ajuntament d'Alaior (Menorca) amb la col.laboració de la Universitat de les Illes Balears i I ' l ns t i tu t Menorquí dlEstudis. S'alterna, bianualment, amb una obra d' investiga- c ió pedagogica. L'any 1 9 9 9 el guanya Maria Dolors Jimeno Montesa amb I 'obra Un edif ici en forma de vaixell. La convocatoria de I 'any 2 0 0 1 va ser decla- rada deserta.

A tal1 final

Encara queda una tasca futura d'analisi sociolbgica del cont ingut de tot el material generat aquests vint- i-cinc anys. Esperam poder-ho fer en un pro- x im estudi. Ara, cal ia posar les bases i ordenar les publicacions i act ivi tats realitzades entorn del I l i - bre infant i l i juvenil abans que la falta d'abast, o la perdua de publicacions, impedís aquest ordena- ment.

Sant Agustí (Palma, Mallorca), gener de 2 0 0 2

7. BlBLlOGRAFlA BASICA SOBRE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA ESCRITA PER AUTORS ILLENCS

7.1 Llibres

BASSA i M A R T ~ N , Ramon . ( 1 9 9 4 ) . Li teratura infantil catalana i educació (1939-1985). Palma: Ed. Mol l , Conselleria de Cultura, Educació i Esports (Govern balear).

BASSA i M A R T ~ N , R a m o n . ( 1 9 9 5 ) . Li teratura in fant i l , missatge educat iu i intervenció socio- educativa. Palma: Universitat de les Illes Balears, Fundació Barcel6.

GUlA de la literatura infantil i juvenil. llles Balears, 2001. P a l m a . G o v e r n d e l e s I l l e s B a l e a r s , Conselleria d 'Ecucació i Cultura, Direcció General de Cultura, 2 0 0 2 .

JANER M A N I L A , Gabr ie l . ( 1 9 7 4 ) . La l i teratura infantil. Apunts per a una pedagogia descolonitzada de la lectura. Palma: ICE, Llibreria Embat.

J A N E R M A N I L A , G a b r i e l . ( 1 9 9 5 ) . L i te ra tu ra infantil i experiencia cognitiva. Barcelona: Pirene.

J A N E R M A N I L . A , G a b r i e l . ( 2 0 0 2 ) . I n f anc i as soñadas y o t ros ensayos. M a d r i d : F u n d a c i ó n Germán Sánchez Ruipérez.

LA GALERA ( 1 9 8 8 ) : 25e aniversari 1963-1 988. Barcelona: La Galera.

R A Y Ó i FERRE:R, M i q u e l . ( 1 9 9 8 ) . Educac ió ambiental i l l ibres per a infants i joves. Palma: Societat Balear d lEducac ió Amb ien ta l , Societat Catalana d'Educació Ambiental.

Page 12: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

INFANTIL I JUVENIL "*

VALRIU, Caterina. ( 1 9 9 4 ) . Historia de la literatura infanti l i juvenil catalana. Barcelona: Pirene. (2a ed. : Barcelona: La Galera)

V A L R I U , C a t e r i n a . ( 1 9 9 8 ) . I n f l uenc i a de les rondalles en la literatura infantil i juvenil catalana actual. Palma: Ed. Moll .

7.2 Principals articles que fan referencia a la literatura infant i l i juvenil en llengua catalana a les l l les Balears

BASSA, Ramon. ( 1 9 8 4 ) . ((El l l ibre infant i l com a element d' intervenció socio-educativa)). Lluc, 7 1 8 (novembre-desembre de 19841, p. 6 -11 .

BASSA, R a m o n ( 1 9 8 7 ) : ( (Lec tura i I l iber tat . . L'Aventura de Ilegir, any V. Palma, Obra Cultural Balear (abril 19871, pag. 1 .

BASSA, Ramon. ( 1 9 9 3 ) . ((La l i teratura in fan t i l i j u ven i l ca ta lana d u r a n t e l f r a n q u i s m e ( 1 9 3 9 - 1 9 6 1 ) : de la resistencia a la continu'i'tat.. Escola Catalana, 3 0 4 (novembre de 19931, pag. 8 - 1 4 .

BASSA, Ramon. ( 1 9 9 5 ) . ~ E l s personatges de la l i t e r a t u r a i n f a n t i l i j u v e n i l eu ropea . E tapes i arquetips)). Estudis Balearics, 5 2 . Monografic: ((La literatura infanti l i la construcció d'Europa». Palma, I n s t i t u t d ' E s t u d i s Ba lear ics ( j uny -se tembre de 1 9 9 5 ) , pag. 7 -22 .

BASSA, Ramon. (1999) . «El missatge educatiu de la literatura infantil i juvenil)). Vela Major, 8 , Barcelona, Barcanova (novembre de 19991, pag. 7 -29.

BOVER, Jaume. (1979 ) . «Per a una bibliografia de la literatura infanti l a les Illes Balears.. Maina, O (desembre de 19791, pag. 56 -59 .

DURAN, Teresa. ( 1 9 9 1 ) . El paralel.lepípede blau. Estudi de I'obra narrativa per a infants i joves de Gabr ie l Janer Man i la . P a l m a . Govern Ba lea r , Conselleria dlEducació, Cultura i Esports.

D U R A N , Teresa, ( 1 9 9 2 ) . ( (L leg i r les I l l e s d e Barcelona estant)). Lluc, 7 7 0 (setembre-octubre de 19921, pag. 3 1 - 3 3 .

GARRIGA, Jaume. ( 1 9 7 7 ) . ((Una aproximació a la literatura infanti l a les Illes)). Lluc, 6 7 3 (setembre de 19771, pag. 1 6 .

JANER MANILA, Gabriel. ( 1981 ) . ((El l l ibre catala per a infants des de la perspectiva illenca)). Lluc, 6 9 8 (juliol-agost de 1981 ) , pag. 12 -13 .

JANER M A N I L A , Gabr ie l . ( 1 9 8 3 ) . ~ P r o l e g ) ) . A: R A Y Ó , M i q u e l . El rai'm del sol i de la I l una . Barcelona: La Galera, pag. 5 -6 .

JANER MAN I LA, Gabr ie l . ( 1 9 8 4 ) . ~ D i g u e s com Ilegeixes i et diré qui ets». L'Aventura de Ilegir, any I I , Palma (abril de 1984 ) , pag. 1.

JANER M A N I L A , Gabr ie l . ( 1 9 9 3 ) . ( (L i t e ra tu ra infant i l i experiencia cognitiva)). Escola Catalana, 3 0 4 (novembre de 19931, pag. 6 -7 .

JANER MANILA, Gabriel. ( 1999 ) . ((L'esperit de la Mediterrania a la literatura infanti l i juvenil)). L'Arc, 8 (mar$ de 1 9 9 9 ) , pag. 17 -23 .

MARCH CERDA, Martí. ( 1983 ) . «Els infants a les I l l es a la recerca d ' u n a l i teratura.. L luc , 7 1 2 (novembre-desembre de 1 9 8 3 ) , pag. 39 -40 .

M A R C H C E R D A , M a r t í . ( 1 9 8 5 ) . ( (Cap a u n a l i teratura in fan t i l in format i tzada i enl launada?)). L'Aventura de Ilegir, any II I , Palma (abril de 19851, pag. 1.

MARCH CERDA, Martí. ( 1 9 8 8 ) . ((Elements per a I 'anal is i de la s i tuació de la l i teratura in fan t i l i juvenil a les I lles Balears.. Faristol, 7 (desembre de 19881, pag. 25 -32 .

MARCH CERDA, Martí. ( 1 9 9 0 ) . ((Un atreviment i u n a n e c e s s i t a t : la c r í t i c a d e la c r í t i c a d e la l i teratura infant i l i juvenil)). Faristol, 9 (mar$ de 19901, pag. 12 -14 .

RAYÓ i FERRER, Miquel . ( 1 9 8 6 ) . eraventura de llegir Il ibres d'aventures)). L'Aventura de Ilegir, any IV, Palma (abril de 19861, pag. 1.

Page 13: Entre I'ahir I'avui de la literatura infantil · Martí X. March Cerda i Maria Pons. Aquesta publicació anual volia donar a coneixer i fo- mentar la literatura infantil en llengua

RAYÓ i FERRER, Mique l . ( 1 9 9 1 ) . .Gabriel Janer Manila o la paraula que (ens) fascina)). Faristol, 1 0 - 11 (mar5 de 1 9 9 1 ) , pag. 4 0 - 4 4 .

RAYÓ i FERRER, Miquel. ( 1 9 9 2 ) . «La ciutat en la l i te ra tura juven i l ( ? ) ma l lo rqu ina) ) . Faristol, 1 2 (mar5 de 1992 ) , pag. 2 6 - 2 9 .

RAYÓ i FERRER, Miquel. ( 1 9 9 3 ) . ((Notes sobre els Ilibres per a infants i joves a les Balears)). Escola Catalana, 3 0 4 (novembre de 1 9 9 3 ) , pag. 20 -22 .

R A Y Ó i F E R R E R , M i q u e l . ( 1 9 9 5 a ) . <<De la l legibi l i tat de les obres dels autors mallorquins de Ilibres per a infants i joves.. Faristol, 2 1 (juny de 19951, pag. 1 9 - 2 2 .

RAYÓ i FERRER, Miquel . ( 1995b ) . .Per un assaig de classificació (no científ ica) dels tí tols ut i l i tzats pels autors i autores balears de Ilibres per a infants i joves)). Estudis Balearics, 5 2 . Monograf ic : «La literatura infant i l i la construcció dfEuropa», Palma, I n s t i t u t d ' E s t u d i s Ba lea r i cs ( j uny -se tembre de 19951, pag. 8 5 - 1 0 0 .

R A Y Ó i F E R R E R , M i q u e l . ( 1 9 9 9 ) . « U n t e m a inadequat: anotacions sobre la presencia de I'amor i el sexe en la literatura infant i l i juvenil en llengua

catalana a Mallorca)). L'Arc, 8 (mar5 de 19991 , pag. 2 9 - 3 4 .

VALRIU, Cateriria. ( 1992 ) . «La literatura infanti l i juvenil a les Illes Balears des de 1975) ) . Lluc, 7 7 0 (setembre-octubre de 1 9 9 2 ) , pag. 1 1 - 2 0 .

VALRIU, Cateritia. ( 1 9 9 5 ) . ((Tendencies actuals en la l i t e ra tu ra i n f a n t i l i j uven i l ca ta lana ( 1 9 8 5 - 1995 ) ) ) . Estudis Balearics, 5 2 . Monograf ic : <(La literatura infanti l i la construcció d'Europa., Palma, I n s t i t u t d lEs tud i s Ba lea r i cs ( j uny -se tembre d e 1 9 9 5 ) , pag. 3 1 - 4 4 .

VALRIU, Cateritia. ( 1 9 9 8 ) . <(La literatura infanti l i juveni l a les I l les Balears ( 1 9 9 3 - 1 9 9 8 ) ) ) . Serra d'Or, 4 6 8 (desembre de 1 9 9 8 ) , pag. 8 7 8 - 8 8 1 .

7.3 Revistes i monografics generats a Mallorca

L'Arc, 8 (mar5 de 1 9 9 9 ) . «El poder de Ilegir. Llibre i dinamització de la lectura.. Palma: ICE de la UIB.

L'aventura de liegir. Palma: Obra Cultural Balear, 1 9 8 4 - 2 0 0 0 .

Butl letí informatiu. Palma: ICE de la UIB, Seminari de Literatura In fant i l , 1 9 9 3 - 2 0 0 2 . [ 2 3 números publicatsl

Estudis Baleariss, 5 2 . Monografic: ((La l i teratura infant i l i la construcció d'Europa)) ( juny-setembre de 1 9 9 5 ) . Palma: Insti tut d'Estudis Balearics.

F a r i s t o l . ( D i v e r s e s c o l ~ l a b o r a c i o n s . Vegeu bibliografia del punt 5 .2 ) .

Lluc, 7 1 2 (novembre-desembre de 1 9 8 3 ) . Palma: Obra Cultural Balear.

Lluc, 7 1 8 (novembre-desembre de 1 9 8 4 ) . «Aixo era i no era . . . La l i t e ra tu ra i n f a n t i l i j uven i l ) ) . Palma: Obra Cultural Balear.

Lluc, 7 7 0 (seterlbre-octubre de 1 9 9 2 ) .

Lluc (novembre 1 9 9 5 ) . Monografic dedicat a les <(Ronda l les m a l l o r q u i n e s d ' e n Jord i des Racó: Homenatge a Mn. Antoni M . Alcover)). Mallorca.

Altres revistes en que han col. laborat estudiosos il lencs de la literatura infant i l

Escola Catalana, 3 0 4 (novembre 1 9 9 3 ) . <<Literatura in fan t i l i j uven l ) ) . Barcelona: 0 m n i u m Cul tu ra l . ( A m b co l . laborac ions d e Gabr ie l Janer M a n i l a , Ramon Basca i Miquel Rayó)

Perspect iva Escolar. Barce lona : Assoc iac ió de Mestres Rosa Sensat.

Guix. Barcelona: Ed. Graó.

Cuadernos d e L i t e r a t u r a I n f a n t i l y J u v e n i l . Barcelona. +