VICENT

ANDRÉS

ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés,naix a Burjassot en 1924de família de forners.

Estudia periodisme a Madrid i en tornar a València,

treballa al diari "Las Provincias"

Allí coneix a Joan Fuster,Sanchis Guarner i la seua dona

Isabel Llorente

La primera filla va morir als quatre mesos.En eixe fet s'inspiren varios llibres seus.

Poeta apassionat que retrataadmirablement la vida quotidiana.

Els seus temes preferits són:l'amor, la vida, la mort, la por,la ciutat, el camp, la dona

i el sentiment per la seua terra.

Poeta senzill i molt estimat, mora València el 27 de març de 1993.

AQUEST POEMA FOU PUBLICAT AL DIARI "LAS PROVINCIAS" ALS ANYS 70 AMB EL TÍTOL DE

CAMINS

“Abans, el camí del meu poble--el meu poble es Burjassot—era, des de València, una delicia.Hi havia l`horta, l`horta en laseua manifestació mes vivaç iprocaç. Hi havia a un costati l`altre, alqueries i sequies, i de vegades, fins i tot, barraquesi parres. Hi havia una toponi-nimia d`una familiaritat “confian-çuda” i divertida: pense, aracom ara, en “Casa la Conilla.

Pero pense, també, en el Molíde l`Esperança i pense en la Parreta (…),hi havia, o hi hagué, frag-mentes importants de contes ide sainets -Escalante i BlascoIbañez. Ara no queda res. Es adir: ara, l`horta ha desaparegut,tot està edificat . La ciutat creixi s´ho menja tot. És un fet –però és, malgrat totes les compren-sions- , un fet trist, melancolic. res".

Horacianesres no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament, me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.

"Assumiràs la veu d'un poble,

i seràs la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble..."

Bolero de l'Alcúdia(Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)

Queia tota la lluna

sobre les sendes

mentre canten i ballen

dotze parelles.

Dotze parelles, mare,

dotze parelles

que per la nit tenien

les mans enceses.

T'estime, rosa fina,

clavell de sucre,

ulls d'una aigua profunda,

canten els muscles.

Les meus mans et prenen

igual que un cànter

coloma meua, rosa,

"M'he estimat molt la vida,

no com a plenitud, cosa total,

sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,

ara un pessic d'aquesta salsa,

oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,

què dieu d'aquest lluç,

és sorprenent el fet d'una cirera.

m'agrada així la vida,

aquest got d'aigua,

una jove que passa pel carrer

aquest verd

aquest pètal

allò

una parella que s'agafa les mans i es mira

als ulls..."

Pilar Arnal i Bergaabril 2010