enmoviments_núm 10_gener 2015
DESCRIPTION
informatiu del centre d'interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella-J.BarberoTRANSCRIPT
Gener 2015
Núm. 10 EnMoviments
informatiu del centre d'interès en moviments social s
de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero
Continguts
amb menys de 150 paraules > pàg.2
novetats > pàg.3
la ressenya > pàgs.4 i 5
activitats : GLA > pàg.6
el còmic > pàg. 7
la vinyeta > pàg. 7
la peli > pàg. 8
quatre rat-lles de... > pàg.8
l’article > pàg.9
el web > pàg.9
l’entrevista > pàg.10
la playlist > pàg.10
un món nou fet de lli-bres > pàg.11
Contingut destacat
La imatge
quatre ratlles de… > pàg.8
resse-nya > pàgs.4 i 5
activi-tats : GLA > pàg. 6
el còmic > pàg.7
la pe-li… > pàg.8
l’ar-ticle > pàg.9
el web > pàg.10
entre-vista
> pàg.10
un món nou fet de lli-bres > pàg.11
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, inte-grades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relaciona-des amb els moviments socials.
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en movi-ments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels movi-ments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolu-pament d’iniciatives ciutada-nes.
El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
Página 2 E N M O V I M E N T S
Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero
Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68.
� [email protected]. www.bcn.cat/bibtrinitatvella.
www.facebook.com/bibtrinitatvella. h"p://issuu.com/trinitatvella
La cacera a la dissidència s’ha destapat. Ja no s’a maga. Cal gene-rar sensació de por per a poder vendre seguretat. Cal que sentim amenaçat el bocí de misèria que ens repartim. Hem d e témer aquella gent que viu contra corrent, que crea alternatives, que pensa d’una altra manera, o que simplement... pensa! (ja n’hi h a prou per a sospitar), que qüestiona i no viu segons les normes de bona conduc-ta... Cal que, de forma submisa, ens empassem que a ixí aconseguirem la nostra ridícula recompensa. Sense preguntar-nos com s’hi pot te-nir seguretat en un sistema que reprimeix les manif estacions i pro-testes a través de sancions administratives, que ju dicialitza i persegueix l’acció dels moviments socials, que endu reix la legisla-ció, que interpreta que la possessió d’un llibre qu e qüestiona la democràcia parlamentària és una amenaça terrorista?
Amb menys de 150 paraules
el cent r e d' i n-
t er ès en movi -
ment s soci al s de
l a bi bl i ot eca
Tr i ni t at Vel l a-
J. Bar ber o
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen ne-cessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el D istricte de Sant Andreu, Biblio-teques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella- J. Barbero.
Secció recursos
CRAC, ACUDEX Cuadernos prácticos para asociaciones Conté 6 vols.: 1. Las reuniones ; 2. Los proyectos ; 3. Los equipos ; 4. Redes asociativas ; 5. Comunicación asociativa ; 6. Liderazgo Asociativo Cádiz : CRAC ; Zafra : ACUDEX, 2010. Signat. 339 Cu a
Los Espigadores y la espigadora
documental d’ Agnès Varda
Madrid : El País, 2007
Secció testimoni
Secció audiovisuals
El Atlas de las utopías València : F.Mondiplo; UNED, 2014
ALTARRIBA, Laia Vint i Ramon Barnils Barcelona : Dau, 2013. + 1 DVD
BAUMAN, Zygmunt La Riquesa d'uns quants beneficia a tothom? Barcelona : Arcàdia, 2014
DELGADO, Manuel El Espacio público como ideologia Madrid : Libros de la Catarata, 2011
GONZÁLEZ PARADA, José Ramón (Coord.) Emergencia alimentaria : Grecia, Por-tugal, España Barcelona : Icaria, 2014
GOTZSCHE, Peter C. Medicamentos que matan y crimen orga-nizado : cómo las grandes farmacéuti-cas han corrompido el sistema de salud Barcelona : Libros del Lince, 2014
Novetats del mes de gener
Página 3 G E N E R 2 0 1 5
ILLA, Oriol Idees perilloses : progrés, laïcitat i democràcia Barcelona : Els Llums, 2014
MARTÍNEZ VIRTO, Lucía
Sobreviviendo a la crisis : estrategi-as de los hogares en dificultad
Barcelona : Bellaterra, 2014
MORELL I ROSELL, Ramon
Del casino a casa : el cost social de la crisi financera
Juneda : Fonoll, 2013
PÉREZ COLLADO, Antonio
Votar o decidir : guía rápida para electores remisos
Tavernes Blanques : L'Eixam, 2014
SUÁREZ BRIONES, Beatriz (Ed.)
Feminismos lesbianos y queer : repre-sentación, visibilidad y políticas
Madrid : Plaza y Valdés, 2014
Confesiones de un banquero : master of the universe
documental de Marc Bauder
Barcelona : Paral·lel 40, 2013
Secció revistes, fanzines, còmic
Anuari Mèdia.cat : els silencis medià-tics de ... 2012; 2013
Barcelona : Mèdia.cat, 2013; 2014
LUCIO, Andrea
Iaioflautas : somos la generación que luchó y consiguió una vida mejor para sus hijas e hijos
Barcelona : Debarris, 2013.
Alerta Solidària
El Malson d’Orwell : control social i noves tecnolo gies
Tigre de Paper, 2013
Darrera la tranquil·litat amb la que ens comuniquem mitjançant les noves tecnologies hi ha tot un món amagat. Aquest món, al que fa referència el títol d’aquest llibre, té molt a veure amb aquella societat sota con-trol imaginada per George Orwell a la seva novel·la 1984 . I és que les noves tecnologies porten associades funcions de control que desconeixem. A més, en els úl-tims temps s’han anat destapant alarmants casos de connivència entre empreses que ofe-reixen serveis de comunicació elec-trònica i els ser-veis d’in-tel·ligència.
Fa temps que ens van posar davant la disjuntiva: més control a canvi de més seguretat. Però aquesta segu-retat a la que es refereixen és en gran mesura la se-guretat d’un redu-ït grup de perso-nes i interessos: inversions i plans de negoci. Per una banda, qualsevol resistència o lluita popular que destorbi i qüestioni el ‘bon funcio-nament’ de l’economia capitalista (és a dir, tot allò que lluiti en contra de que la població sigui cada cop més apolítica, indiferent i re-accionària) és una amenaça pel sis-tema, per aquesta raó cal prevenir-ho i evitar-ho, i això passa per conèixer qui i com s’organitzen aquestes resistències.
Per altra banda, la ‘indústria de la seguretat’ ha emergit com un negoci rentable. Així, les necessitats dels estats i el negoci de les grans cor-poracions es difuminen en un procés en que cada part necessita a l’al-tra, fins a fondre’s en un interès mutu, al marge de la legalitat i les legislacions a les que se suposa que serveixen. I la jugada va més enllà,
amb les noves tecnolo-gies és la societat qui es controla a sí matei-xa. El món capitalista no ofereix cap servei de forma gratuïta. Si no paguem el servei que utilitzem amb diners, vol dir que segurament, aquest servei l’estem pagant amb la cessió d’aspectes de la nostra intimitat: cerques i interessos a la xarxa, documents i fotografies enviades, contactes, relacions i altres as-pectes de la nostra vi-da privada...
“... recollida d’imat-ges gravades per la pròpia policia o per tot tipus de càmeres de seguretat en carrers,
comerços o locals públics; aprovisi-onament de mostres d’ADN, càmeres de control biomètric, lectors d’iris, rastreig amb dispositius GPS o pel sistema SITEL per posicionar titu-lars de telèfons mòbils, controls de trucades telefòniques, control de les comunicacions per Internet, em-magatzematge dels missatges electrò-nics, recopilació de converses, se-guiment i registre de relacions i contactes íntims, sons timbres i mo-
La ressenya
Página 4 E N M O V I M E N T S
dulació de veu en edificis ofici-als, processament de dades refe-rents a accidents de trànsit, per-fils sobre gustos afinitats i oci; seguiment de tot allò publicat en premsa entorn de les actuacions policials, registres de participa-ció en processos electorals, crea-ció d’arxius de ‘sospitosos’ ...”
El llibre serveix per a fer un estat de la qüestió. Per a conèixer els dispo-sitius de control que les noves tecno-logies han anat in-corporant, eines que utilitzen els cossos de seguretat amb o sense permís... la tecnologia al servei del Gran Germà...
En la primera part del es fa un repàs als sistemes de con-trol social : la in-dústria mediàtica, aparells de segui-ment i vigilància aplicats al control social: dispositius biomètrics; tecnolo-gies de control, se-guiment i observació de persones, el telèfon mòbil; control a través d’Internet, ja sigui pel seguiment del correu electrònic, les xarxes socials...; sistemes integrals de controls de les comunicacions, en bases de da-des i programes de processament de dades... També planteja els pro-blemes tècnics i dificultats que poden tenir els cossos policials en aquestes intervencions: ja si-gui per la dependència de la tec-nologia i de sistemes privats, problemes en la telefonia fixa i la analògica, ... a més, ens pre-senta exemples de casos on s’han aplicat les noves tecnologies com
a eines de repressió i control.
En la segona part, el llibre mos-tra els marcs legals (o no) actu-als del control social. A nivell espanyol i europeu: Tractat de Ma-astricht, l’Europol, l’Eurojust i l’Euro Ordre, el concepte de ter-rorisme a nivell europeu, la lega-
lització de fit-xers SIS de ma-nifestants i ac-tivistes...
I acaba en un comentari final, reconeixent que és un llibre in-acabat, i des del moment de la publicació in-complet, ja que les noves tecno-logies avancen constantment i les seves apli-cacions en tas-ques de control social es van millorant. Tot i així, conèixer aquesta situació ha de fer-nos més conscients a l’hora d’utilit-zar-les, i no per això deixar
d’organitzar-nos en col·lectius, assemblees, xarxes de suport popu-lar que qüestionin el poder, l’e-conomia i l’organització social.
Per a rematar trobem una completa bibliografia que s’ha utilitzat en el llibre i un annex amb el comen-tari de la Llei 25/2007, de 18 d’octubre, de la conservació de dades relatives a comunicacions electròniques i a xarxes públiques de comunicacions.
[+info]: www.tigredepaper.cat/wordpress/el-malson-dorwell
Página 5 G E N E R 2 0 1 5
... imatges de càmeres de
seguretat; mostres d’ADN,
control biomètric, lectors
d’iris, modulació de veu;
rastreig amb dispositius GPS
o sistema SITEL; control de
trucades de telèfon,
comunicacions a Internet,
emmagatzematge de missatges
electrònics, recopilació de
converses, seguiment i
registre de relacions i
contactes íntims, gustos
afinitats i oci ...
Calendari de sessions GLA
2014/15
En aquesta nova sessió del GLA co-mentarem el llibre:
Jordi Garcia Jané. Adéu capitalis-me : 15M-2031 . Icaria, 2012
Les propostes de Jordi Garcia Jané per a superar el capitalisme i ge-nerar una ecodemocràcia cooperati-va neixen d'una síntesi personal de reflexions i experiències col·lectives. Da-vant la urgència de la necessitat d'un canvi, vol plantejar una al-ternativa facti-ble a mig termi-ni, assolible en 20 o 30 anys, ba-sada en l'experi-ència de les per-sones que, acos-tumades a una educació confor-mista, poc a poc es tornin més conscients, com-promeses, al-truistes i parti-cipatives; pro-postes per a ser-vir de guia, però desenvolupades des d'uns proces-sos construïts cooperativament.
El possibilisme per aconseguir un procés d'empoderament popular que superi el capitalisme necessita, segons l'autor, un bloc social he-terogeni, que aglutini a una majo-ria de població. Aquest ampli con-junt de població conscient prio-ritzarà la transformació de la so-
cietat en comptes de la presa del poder estatal; i buscarà l'orga-nització de les persones en movi-ments en xarxa, horitzontals, des-centralitzats i basats en la demo-cràcia directa i participativa, com alternativa a la democràcia representativa, jeràrquica, tanca-da i uniforme dels partits polí-tics.
El darrer capítol, Topies , ens presen-ta una quarantena d'experiències re-als, amb una petita explicació de cada una, i que podrien inspirar les insti-tucions futures. Aquestes topies, juntament amb la bibliografia que va apareixent durant tot el text, repre-senta una bona font d'informació addi-cional sobre cadas-cun dels temes plantejats.
Jordi Garcia Jané és cooperativista i participa acti-va-ment en diversos moviments socials a Catalunya, entre
ells, la Xarxa d´Economia Solidà-ria (XES). A més, és escriptor i conferenciant habitual sobre temes de cooperativisme, e-conomia soci-al i solidària, gestió participa-tiva i al-ter-natives socials en general.
[+ info]: http://issuu.com/trinitatvella/docs/gla_guia_jordi_garcia_jan__
Jordi Garcia Jané
Alternatives al capitalisme Dimarts 27 de gener, 2015. 19h
Lloc: Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero
activitats
Página 6 G E N E R 2 0 1 5
No trobareu grans herois ni ges-tes espectaculars, enfurismades masses i personatges intrèpids que les duen cap a la revolució, ni grans actes de deso-bediència. Si de cas un grapat d’herois quoti-dians amb prou consci-ència i ganes d’esgar-rapar hores al seu temps personal i fami-liar, per a, deixant de banda una existència còmode, intentar millo-rar les condicions de vida, pròpies i de les persones del voltant.
A La Mala Gente , Davo-deau descriu de forma biogràfica el procés d’implicació en la mi-litància política i so-cial dels seus pares a Les Msuges, una regió rural francesa, catòlica i conservadora.
El còmic descriu el procés de mo-dernització de l’entorn rural de
la França de postguerra dels anys 50, el despertar de la conscièn-cia social i els inicis de les lluites obreres dels seixanta i
la vehiculació cap a l’esfera política, fins a principis dels vuitanta, amb l’as-cens al poder del partit socialista.
Resseguint la vida dels pares, l’autor intercala moments del present amb els seus records mostrant la presa de consciència d’una joventut adoc-trinada per l’esglé-sia i sotmesa a la tradició catòlica, el descobriment de les penoses condicions de
treball a les fàbriques, i com alguns joves, guiats per un desig d’emancipació col·lectiva aconse-gueixen petites victòries, insu-ficients sens dubte, però plenes de solidaritat.
el còmic
E N M O V I M E N T S Página 7
Étienne DAVODEAU La Mala Gente : una historia de militantes Rasquera : Ponet Mon, 2006
la vinyeta de... Manel Fontdevila
“... El diner és un gos que no de-mana carícies. Li llences la pilota més i més lluny i ell sempre te la torna sense parar ...” El president de Phe-nix, un dels majors bancs europeus, emma-lalteix de càncer. En els seu lloc situen a Marc Torneuil, un jo-ve assessor, talen-tós, format a Goldman Sachs. En un principi ha de ser un substitut pro-visional, un home de palla, per a calmar els mercats. Ben avi-at, però, començarà a prendre les seves pròpies decisions contra el criteri dels taurons de les finances que el rodegen. La seva vida familiar i la seva per-sonalitat s’anirà degradant a me-sura que va adquirint major poder.
La pel·lícula de Costa-Gavras fa un retrat despietat del món de les
finances i els seus se-crets, de la manipulació i utilització de les per-sones, de l’ambició i la hipocresia de les classes dirigents i del luxe obs-cè en el que hi viuen ro-dejats, dels fons voltor i l’especulació salvatge, de les agències de quali-ficació, de les desloca-litzacions, dels acomia-daments que fan pujar les accions de les empreses i les bonificacions que re-ben els directius per aquests, dels robots que realitzen sense cap mena de control els fluxos fi-nancers i que permet re-duir personal, del blan-
queig de diner, de les estafes i fraus i delictes que comet la mà-fia financera cada dia amb el beneplàcit de la classe política.
la peli
Página 8 G E N E R 2 0 1 5
“... La votació és un tipus de joc d’atzar, com les dame s o el backgammon, amb un suau matís moral: es juga amb el que és just i el que és injust, amb qüestions morals i, natural ment s’acom-panya amb l’aposta. No està en joc el caràcter dels votants. Jo emeto el meu vot, potser perquè penso que és el cor recte, però no estic del tot convençut que sigui això el que ha uria de pre-valdre. Ho vull deixar a mans de la majoria. Per ta nt, la seva obligació no sobrepassa mai a la de la conveniència . Fins i tot si es vota pel que és ‘correcte’ no s’està ‘fent’ r es per acon-seguir-ho. És només un acte d’expressar dèbilment a ls homes el teu desig de que s’imposi. Un home savi no deixarà el bé a la sort de l’atzar, ni desitjarà que s’imposi a través del poder de la majoria ...”
fragment del llibre de Henry David Thoreau ,
La desobediència civil (Proteus, 2012)
El capital una pel·lícula de Konstantinos COSTA-GAVRAS Barcelona: Savor, 2013
quatre ratlles de...
L’article mostra la responsabili-tat de les anomenades classes creatives , en els pro-cessos de gentrificació que es donen els barris de moltes ciutats arreu del món. Planteja que l’economia neoliberal, un cop ha degradat els barris en la seva acció especulativa, necessita de la complicitat d’una legió d’artistes per a revalorar i recuperar l’aspecte dels barris i fer-los atractius a les inversions i els plans de negoci adreçats a nous grups de persones, de major poder adquisi-tiu, que en faran ús.
La gentrificació s’ali-menta del concepte financer ano-menat “trickle down” , que es ba-sa en proporcionar rebaixes fis-cals i altres beneficis econòmics a empreses i classes adinerades,
sota el concepte que aquestes mi-lloren el funcionament global de
l’economia i això acaba beneficiant a la població més po-bre.
L’article proporciona, per una banda, ele-ments per a qüestionar-nos el paper que juga l’art en els nostres barris, si com a mitjà d’expressió de les classes populars o com a eina al dictat de l’economia neoliberal; per l’altre ens dóna pistes per a anar es-tirant el fil amb en-llaços a altres arti-cles i projectes que treballen el tema.
http://www.eldiario.es/cultura/
fenomenos/gentrificacion-producto-economia-hipster_0_306569551.html
l’article
E N M O V I M E N T S Página 9
Lucía LIJTMAER La gentrificación, ¿el producto de una economía hip ster? A: ElDiario.es, el 24/9/214
el web
El Museo de los Desplazados és una plataforma col·laborativa creada pel col·lectiu Left Hand Rotati-on , que sorgí a partir del taller Gentrificación no es un nombre de señora que analitzà el paper de la cultura en el processos de gentrificació. Es proposa trebal lar des de lo local, des de l’especificitat, per a iden ti-ficar les eines que cada comunitat genera per abord ar els conflictes creat per la gentrificació, que ente nen com l’aspiració de les administracions públiques lo cals a una política de desenvolupament urbà global amb l a finalitat d’implantar les ‘ciutats marca’. Al web t roba-reu una pila d’experiències a tot el món, i enllaç a do-cumentació relacionada: col·lectius, llibres, artic les, casos concrets, pelis i documentals, còmics, ...
www.lefthandrotation.com/museodesplazados
En el darrer número de la revista Agro-cultura destaca l'entrevista a Josep Pàmies , pagès de Balaguer (Lleida) que defensa la revolu-ció de les plantes me-dicinals i la desobe-diència contra les lleis injustes i l’a-varícia mitjançant l’associació Dolça Re-volució.
La Dolça Revolució té l’objectiu de recupe-rar els coneixements populars de curació amb mètodes naturals, que es perden poc a poc; respondre a la manca d’ètica de les multinacionals farma-cèutiques centrades en el benefici econòmic més que en eradicar certes malalties; i contribuir a evitar el col·lapse financer del sistema sanitari introduint terà-
pies alternatives i complementàri-es que permetin racionalitzar l'ús
dels medicaments per als casos necessaris. A l’entrevista En Jo-sep Pàmies, defensa l’organització de les persones per a la desobediència de les lleis injustes, i car-rega contra els in-teressos econòmics que amaguen moltes lleis o l’OMS per ser una mà-fia organitzada finan-çada per institucions com la Fundació Bill Gates o multinacionals com Coca-Cola o Dano-ne, i el seu desig se-ria poder ser capaç de transmetre el virus de l'autosuficiència per a que la gent cregués en tot el seu potenci-
al i les seves possibilitats.
www.dolcarevolucio.cat
l’entrevista
E N M O V I M E N T S Página 10
Alba GROS. Josep Pàmies : ‘Hem de creure en nosaltres mateixos per-què som molt potents’ . A: Agro-cultura . Núm. 58. Hivern 2015. Pàgs. 8-11
la playlist
Cançons que tenen coses a dir . A la playlist trobareu
(1) Pedro Guerra __ Contra el poder
(2) Pedro Guerra __ Chiapas
(3) Aterciopelados __ El Precio de Silencio
(4) Labordeta __ Los maestros
(5) Frank Delgado __ Inmigrante a media jornada
(6) Víctor Gioconda __ Terrorismo de Estado
(7) Quintín Cabrera __ Seré Curioso
(8) Daniel Viglietti __ Yo vivo un tiempo de guerra
(9) Daniel Viglietti __ Un hombre se levanta
(10) DJ Vadim & Sarah Jones __ Your Revolution
EnMoviments
Playlist_gen’15
Página 11 GENER 2015
un món nou fet de llibres
La Xarxa de Biblioteques Socials , és un conjunt de vint-i-una bibli-oteques, arxius i centres de docu-mentació de Catalunya i el País Valencià vinculades a diferents moviments socials i de funciona-ment autogestionat.
Amb la inten-ció de superar el model tra-dicional de biblioteca pú-blica, i de generar noves formes de re-lació als es-pais de lectu-ra entre les persones que les gestionen i les lecto-res, amb ho-ritzontalitat i aprenentatge mutu, la XBS com-parteix un fons divers de llibres, revistes i fanzines, i documents audiovisuals, que volen ser útils per a la transformació social.
La XBS disposa d’un catàleg col·lectiu accessible a Internet, a través del qual es poden consul-tar la descripció, localització i disponibilitat d’uns 15.000 títols de temàtiques variades, entre les que destaquen la política, la his-tòria, el control social, l’auto-gestió...
A més, quan accedim al registre d’un document en el catàleg, se’ns proposen altres lectures, propor-cionant-nos informació d’altres documents relacionats amb la ma-teixa temàtica.
El catàleg de la XBS també trobem dossi-ers temàtics que ens fan un buidatge de documents disponibles a la xarxa so-bre aquell tema concret: Utopies , Ac-ció directa , Maquis , Peda-gogia i anar-quisme ,...
També en el catàleg trobareu els enllaços a les biblioteques que en formen part. En moltes ocasions els diferents espais organitzen activitats al voltant del món del llibre: presentacions de llibres, xerrades amb autors i col·lectius, passis de documentals,...
Us animem a que utilitzeu les bi-blioteques de la XBS, que hi par-ticipeu i poseu en valor els seus fons.
http://cataleg.xarxabibliosocials.org
“... Els llibres ens ofereixen reflexió i crítica lliure del temps i
l'espai, lluny de les lògiques del poder, i ens apropen a la comprensió
de la societat. Els llibres poden ser un mitjà per la construcció de noves pràctiques revolucionàries, però mai un fi. Les biblioteques són part de
l'antic projecte d'assaltar els cels, com ho són tantes altres realitats
insurrectes ...”