deld

nord

octubre 2006es

40La revista dels Lluïsos de Gràcia

> Entrevista a Víctor Nublo

> ReportatgeAssociacions sociocul-turals i immigració

> L’entitatPIRCA

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaDirecció Generald’Actuacions Comunitàries i Cíviques

Edita: Col·laboren:

Lluïsos és membre del col·lectiu:

Preu: 2 €

Encara no el tens?

VINE A GAUDIR DELSCICLES INFANTILSALS LLUÏSOS DE GRÀCIA

El darrer diumenge de mes, a les 12 h.

als Lluïsos de GràciaCada segon diumenge de mesProjecció d’una pel.lícula infantil (en català) i debat, a les 11,30h

Al Teatre dels Lluïsos

Edita: Lluïsos de Gràcia

Coordinació:Míriam Rodríguez

Col·laboracions:Jordi CasassasÍngrid MarínRafael GiménezMarc VilaltaAgrupament EscoltaDavid MontfortAlbert GiraltIsaac RubioGuillem RomaMercè MarínRakel DíazAlbert MusonsJoan Ramon GordoArmando ÁlvarezMercè AmorJoan LizandraJoaquim FàbregasJordi AlbertíJoan LafargaPius AlibekSusanna ÁlvarezJordi Casso

Fotografia portada:Ariadna Borràs

Fotografies:Ariadna BorràsArxiu LluïsosL’IndependentEduard MarrónFederació de Festa Majorde GràciaAssociació Ibn BatutaClaudi Carreras

Disseny i maquetació:Sílvia Vallverdú

Assessorament lingüístic: Gina Tomàs

Imprimeix: CONSDECOR

Dipòsit legal:B.42.670.89

Redacció i publicitat:Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCNTel. 93 218 33 72Fax 93 218 20 58desdelnord@lluisosdegracia.catwww.lluisosdegracia.cat

aprofitem l’ocasió, per com-memorar la fundació de l’enti-tat.

Aquest curs que iniciemestarà ple de convocatòrieselectorals. Iniciarem el perío-de de votacions amb les elec-cions al Parlament de Cata-lunya, que seran l’1 de novem-bre. A la primavera, concreta-ment el mes de maig, tindreml’oportunitat d’escollir els re-presentants als ajuntaments.Però les convocatòries electo-rals per als socis i sòcies delsLluïsos no acaben aquí. Justa-ment d’aquí un any, a la tardordel 2007, l’actual Junta directi-va acaba el seu mandat i, pertant, es convocaran eleccionsa la presidència dels Lluïsos.

En una associació, els pro-cessos democràtics són bàsicsi potenciar-los és un deure dela Junta i de tots els membresde l’entitat. Si parlem de deu-res, també hem de fer ressal-tar els nostres drets: la possi-bilitat d’escollir els nostresrepresentants, aquelles per-sones que hauran de marcarles línies dels propers quatreanys i executar-les pensant enel que és millor per als Lluï-sos.

I per poder exercir aquestdret, i per a un sa i correcterelleu directiu cal que hi hagipersones que es planteginque poden aportar molt a l’en-titat i s’hi comprometin assu-mint algun dels càrrecs direc-tius.

Animo tots els socis i sòciesque es plantegin la possibili-tat de formar part de la Juntadirectiva dels Lluïsos. És undret irrenunciable per a totsnosaltres. Portem-lo a terme.La democràcia és un valorque no hem de perdre; ha cos-tat molt d’aconseguir i depènen gran mesura de tots nosal-tres, que perduri en el temps.

la carta del president // 3

>>> un any d’eleccionsJordi Casassas

03 >>> LA CARTA DEL PRESIDENT

04 >>> GESTIONS DE LA JUNTA >>> Juliol - setembre 2006

06 >>> SECCIONSVent del Nord “Impressions de Bruges”GMM “Un altre curs i uns altres campaments”Agrupament escolta “Campament. Estiu 2006”

10 >>> ESPECIAL ANIVERSARIColla de diables La Vella de Gràcia, “Els ritmes de la bèstia”

12 >>> LA CRÒNICACasal d’EstiuL’Herba d’Hamelí en concertDe Foc en Foc i cremo perquè em tocaX Edició del Torneig Vila de Gràcia11 de setembre: Ofrena floral al monument de Rafael de CasanovaQUE’S 2005-2006Els Lluïsos a l’XI Mostra d’Associacions de la MercèLa visita de la NBA als Lluïsos de Gràcia

14 >>> EL BARRI >>> Ha estat notícia a la vila

16 >>> ENTREVISTA >>> Víctor Nubla

18 >>> REPORTATGE >>> Associacions socioculturals i immigració

20 >>> ENTITAT >>> PIRCA, projecte d’integració i recuperació de la cultura andina

22 >>> LA VEU DEL SOCI >>> Ja només em quedes tu

>>> EFEMÈRIDES >>> Últimes temporades de la secció teatral

23 >>> NOUS PROJECTES >>> Cultures del món: l’argentina>>> La bústia verda dels lluïsos

24 >>> AMB VEU ALTA >>> Pere quart... joan oliver

>>> DES DEL CAMPANAR >>> Festa Major 2006. Impressions postfestives

25 >>> RUTA GASTRONÒMICA X GRACIA >>> Restaurant Mesopotàmia

>>> RECOMANEM >>> Caperucita en Manhattan

25 >>> CRÒNICA DES DE LA PEIXERA

>>> REFLEXIONS >>> De debò existeix la mort? (II)

27 >>> SERVEIS ALS SOCIS

staffsumari

Foto

por

tada

: Vis

ita

de la

NBA

als

Llu

ïsos

. Fot

o d’

Ari

adna

Bor

ràs

Benvolguts socis i sòcies,

Espero i desitjo que l’estiu ushagi anat d’allò més bé; quehagueu recuperat les ener-gies i les ganes suficients perencarar un nou curs amb ple-na forma i disposats, tots ple-gats, a participar un any mésdels Lluïsos de Gràcia.

L’inici del curs el marca lacelebració de l’11 de setem-bre, diada que les entitats deGràcia celebrem conjunta-ment amb una ofrena floral almonument de Rafael de Casa-nova i amb un aperitiu alsLluïsos per desitjar-nos unbon inici de curs i també,

RECONEIXEMENT DELA GENERALITAT DE CATALUNYA

Des del Departament de la Presidència s’ha rebut unobsequi com a reconeixement per ser una de les entitatscentenàries de Catalunya.

CONVENI LA SALLESe signa un conveni amb l’escola la Salle pel qual l’es-

cola cedirà als Lluïsos la pista de futbol sala els dilluns de19.00 a 21.30 perquè la utilitzi la secció de futbol sala del’entitat. El conveni és per al període comprès entre l’1 desetembre de 2006 i el 30 de juny de 2007.

CONVENI BENITOESPORTSSe signa un conveni fins al juny de l’any 2010 amb l’em-

presa BenitoEsports, dedicada a la venda de material d’es-ports, pel qual l’esmentada empresa subministrarà a l’e-quip de bàsquet el material necessari. Així també realit-zarà descompte a tots els socis de l’entitat a canvi depublicitat a la pista de bàsquet i les bosses d’esport.

REUNIÓ EXTRAOR-DINÀRIA JULIOL2006

El passat dia 30 de juliol, laJunta Directiva dels Lluïsos deGràcia es va reunir a Taradellper tal de fer valoració delfuncionament i dels objectiusfixats per al curs 2005-2006

REUNIÓ EXTRAOR-DINÀRIA SETEMBRE2006

El passat dia 13 de setembre,i com a continuació de la Jun-ta celebrada a Taradell, esfixen objectius i projectes decara al curs 2006-07, entre elsquals destaquen:

> Millora en la Formació del’entitat, amb l’actualitza-ció del pla estratègic.

la junta // 54 // la junta

>>> gestions de la Juntajuliol-setembre 2006

MILLORESDE MANTENIMENT

Durant el mes d’agost s’hanfet les següents millores a l’en-titat:

> S’ha pintat la planta baixa,la sala del GMM i el bar.

> S’han retolat novamenttotes les sales de l’entitat is’han renovat els plafonsd’informació.

> S’ha remodelat la pista debàsquet, s’ha suprimit labarana i s’han col·locat no-ves cistelles.

GFT SOTACABINALa Junta Directiva nomena

com a nous dirigents de la sec-ció GFT Sotacabina, els se-güents socis:

> Pau Plana, responsable desecció.

> Marc Camprodon, secretari.

> Alba Puig, tresorera.

SOTACABINATEATRE

La Junta Directiva nomenanous dirigents de la secció:

> Íngrid Marin, responsablede secció

> Xavier Agudo, tresorer

> Sergi Fernàndez, secretari

Íngrid Marín

Nou

asp

ecte

de

la p

lant

a ba

ixa

dels

Llu

ïsos

CONVENICONSORCINORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA

Es renova el conveni per alscursos de català per al curs2006-2007.

CONVENI AMB“LA CAIXA”

S’ha signat un conveni ambl’entitat bancària pel qual esdóna un ajut de 50.000,00 € perles activitats generals de l’en-titat durant l’any 2006.

Inau

gura

ció

de la

pis

ta d

e bà

sque

t

va desaparèixer i vam sortir airosos de la situació. A la tarda hiva haver la recepció a l’ajuntament de Bruges, a la magníficasala gòtica, on el conseller de cultura ens va rebre amb un dis-curs de benvinguda; la Lourdes (la presi) va oferir un detall d’a-graïment de part de Vent del Nord; l’Enric (l’ambaixador) va ferun parlament en flamenc, i ens van dir que havien entès cadaparaula: bona feina! La recepció va concloure amb cervesa bel-ga i suc de taronja per als nens. Just després de la visita, elXavier i la família van arribar i tothom va sentir-se alleugerit:l’equip estava al complet.

La setmana va estar plena de visites: Zeebrugge i el port, lareserva natural de T Zwin, les passejades temàtiques (xocolata,boixets, J. Vives), la visita de Gant i el viatge al llarg del riu; através de totes elles es pot dir que Vagantes Morborum van feruna feina meticulosa per impressionar i entretenir-nos a tots.

La logística per dinars i sopars va ser superba: des de produc-ció de picnics al més increïble bufet amb participació de moltsmembres de Vagantes Morborum i orquestrat per la Irma; des dela improvisada ocupació d’una església protestant a un agrada-ble dinar sobre del riu; des de compartir la taula amb els nostresamfitrions a casa en petit comitè, a la més divertida barbacoaamb prop de 150 persones, que va incloure cançons, balls i moltsbrindis amb cava català primer i cervesa belga després.

Per descomptat hi va haver música. Ja he esmentat el curt con-cert a la església OLV; seguidament l’esdeveniment principal eldimecres a la sala Reyelandt on vam oferir un repertori ambmúsica catalana a la primera part i música d’arreu del món detotes les èpoques, a la segona. El concert de cloenda va ser a

IMPRESSIONS DE BRUGESDesprés de molt temps d’espera i preparacions la Coral Vent

del Nord es va dirigir cap a Bruges el 29 de juliol; mig grup enautocar i l’altre mig en avió.

L’arrencada no va ser sense sorpreses: vam saber hores abansde la marxa que el fill més petit del nostre director estava ingres-sat a l’hospital amb una possible apendicitis. afortunadament lahistòria va tenir un final feliç i el Xavier i la seva família van afe-gir-se al grup dilluns a la tarda.

La recepció a Bruges va ser impressionant, al Centre Nàutic(punt de trobada dels escoltes de Bruges). Vam tenir l’oportunitatde retrobar els vells amics, xerrar en petits grups, presentar iconèixer nous membres de les dues corals i famílies i amics…càlids discursos de benvinguda de Geert (president de VagantesMorborum) i Mia (l’encantadora contralt que va fer l’esforç dedirigir-nos unes paraules en castellà).

Ens vam distribuir amb les nostres famílies d’acollida, albergde joventut, bed & breakfast i hotel. Sense bromes, érem 90 per-sones i els nostres amics de Vagantes van fer l’impossible perallotjar-nos a tots. Chapeau!!!.

Dilluns va començar amb una visita de la bonica ciutat de Bru-ges amb quatre guies fantàstics que van tenir cura del nostregrup immens dividit en quatre blocs. Abans de dinar vam fer unpetit concert a l’església OLV i hem d’admetre que vam passaruna estona difícil donat que el Xavier encara no estava ambnosaltres, però tan aviat com vam començar a cantar, la tensió

seccions // 7

>>> vent del nordRafael Giménez

l’esplèndida església de Lis-sewege; vam tenir el privilegide sentir Vagantes Morborumdirigits per Bart en una altramostra del seu ampli reperto-ri, acabant amb la cançó mésadient: cantant sota la pluja!Després de la participació deVent del Nord al concert, vaminterpretar plegats: Tourdion,Amor que tens ma vida i Liedvan mijn Land.

Vam acabar com havíemcomençat, al Centre Nàutic.Tothom estava prou feliç percompartir cançons, ballar enparelles, fer brindis i riuremolt. És ben difícil d’explicaren poques paraules com sesentia tothom, però deixeu-meintentar-ho amb una frase queem va dir la meva filla enalgun moment emotiu de lafesta: “heu de mantenir aques-ta relació en el futur, això nopot ser el final després decompartir dues setmanes in-tenses a Barcelona i Bruges”.Realment esperem que ellatingui raó! Sí, podem afirmarque hi ha alguna cosa espe-cial que s’ha desenvolupatentre les dues corals, i amb-dues ens sentim cofoies queaixí sigui. M’alegro d’haver-nos vist un altre cop.

Així doncs, aquesta no ésuna carta de comiat, sinó ungran GRÀCIES! I fins benaviat!.

Molts records des de Vent delNord!

UN ALTRE CURSI UNS ALTRES CAMPAMENTS

Després d'un llarg curs ple d'excursions, activitats i somriu-res, el GMM es preparava per marxar un altre estiu de cam-paments. Una setmana abans de marxar, tots els monitors vande bòlit, volen que cada punt i cada coma dels campamentssurti a la perfecció, o si més no intentar-ho. Reservar l'autocar,el terreny, fer la llista del menjar, del material, preparar lesactivitats,...i ara sembla que sí que marxem. Molts nens hanestat esperant aquest dia amb moltes ganes, per a ells són elsseus grans dies a l'estiu, sense els pares i amb els amics. Apoc a poc, totes les seccions del GMM es van acomiadant depares i mares i van marxant cap a la seva nova aventura: comserà el terreny?, ens podrem banyar al riu?, farà calor?... totesles preguntes troben les seves respostes quan arriben al lloc.

Els Anxanetes, els més petits, son els primers en arribar, i hofan a la Vall d'Òra. Per a molts d'ells, seran els seus primerscampaments, i segur que s'emporten un gran record de l'ex-periència. Els Grumets marxen després, cap a Vallfogona delRipollès. Un cop arribat, s'ha d'instal·lar la cuina, les tendes,les latrines, i preparar els grups de serveis; els campamentsja han començat. Els Ardits, que ja comencen a ser més gran-dets, arriben a Beget, en un camp molt tranquil, però moltcalorós, de manera que decideixen refrescar-se una mica iesperar que els intendents arribin de comprar i facin el dinar.Els Brivalls, com que ja són grans, han decidit fer una ruta perla costa de l'Alt Empordà, amb les tendes i tots els estris a l'es-quena comencen a caminar sota el sol. Són uns campamentsdiferents, és una ruta cansada, però la il·lusió i les ganes depassar-ho bé fan que el caminar sigui més distret. Per últimmarxen els Konquis, els més grans de tots, que han decidit feruna ruta per la costa Guipuscoana del País Basc. El fet queper a molts d’ells siguin els últims campaments encara els fanmés especials. Després de caminar, platja, festes, jocs i diver-sió arriba l'hora de tornar. Tots volen explicar com s'ho han pas-sat de bé, veure els pares i mares i seguir gaudint de l'estiu.

Un curs més ha passat al GMM, i tots recordem aquestsúltims campaments, perquè al cap i a la fi, queden en això: ungran record. Uns Anxanetes han arribat, i uns altres Konquishan marxat, però molts de nosaltres ja estem pensant en pre-parar els pròxims campaments....

6 // seccions

Marc Vilalta

>>> gmm

dava pel nostre campament! No la vam caçar però ens vamdivertir molt. També vam fer l’activitat més especial dels cam-paments: el raid. Per molts era la primera vegada i ens ho vampassar molt bé. Una nit també vam fer la vetlla de l’espelma,durant tota la nit per parelles vam escriure una historia a trossosvigilant que la flama no s’apagués. Ens ho vam passar molt bé ija tenim ganes de tornar-hi!

Ràngers i Noies GuiesEls Ràngers i les Noies Guies hem anat aquest estiu 13 dies a

Alós d'Isil, a l’Alt Àneu, al cor dels Pirineus.

Al mig del bosc, de camí, ens vam trobar una tele. Ni tan solsen aquest punt salvatge i recòndit, ens vam poder alliberar delseu domini, així que ens vam acabar convertint en personatgesd'un "culebron". Una història plena d'amors, enganys, traïció,intrigues i misteris... dues famílies enfrontades per l'herènciad'unes terres... una trama que ens va empènyer fins a batallescampals.

Sotmesos a la tele, subjectes a l'audiència i a les modes, ensvam adonar que vivim esclavitzats, i vam sentir la necessitat derevelar-nos i destruir-la. Fugint de la tele, vam anar a fer unafantàstica ruta, descobrint nous racons inimaginables des delsofà de casa, compartint el menjar, buscant fites, grimpant ambles motxilles, havent de potabilitzar l'aigua... tan coixos comràpids i lents, tots junts vam aconseguir arribar al refugi d'Airo-to. Allà els mes intrèpids ens vam banyar a les aigües fredes delLlac Negre.

No va faltar sang ni suor Uns campaments plens d'anècdotes,visites inesperades i, sobretot, sempre amb el CAU AL COR.

Pioners i Caravel·lesEls Pioners i Caravel·les vam fer una ruta pel Pirineu Aragonès

i Navarrès, des del Valle de Echo fins a Roncesvalles. Els primersdies vam anar per l'últim gran massís dels Pirineus, el que uneixAragó amb Navarra. Gràcies al nostre esforç i al d'algun pastorque corria, literalment, per la muntanya, vam aconseguir arribaral nostre destí, Zuriza, on ens vam prendre un descans merescut.Després de pujar al pic de l'Ezkaurre, una gran mole de pedraamb unes vistes espectaculars, vam arribar al primer poble deNavarra, Isaba. Allà ja es respirava el típic ambient d’Euskadi i,

per no faltar a la tradició, vamdormir a la plaça major-frontódel poble.

Els següents dies ja vantranscórrer pels Pirineus menysagrestes fins arribar a Otsaga-vía. Allà, malgrat el cansa-ment vam jugar a la pilota bas-ca fins que ja no vam podermés. Dos dies més tard vacomençar el raid de supervi-vència i, dividits en petitsgrups, vam quedar dos diesmés tard a Roncesvalles, últi-ma etapa dels campaments. Ja

8 // seccions

CAMPAMENTS ESTIU 2006Castors i Llúdrigues

Temps era temps hi havia a Llombregueres de Baix un baró de mala jeia que un dia ens va desterrar. Vàrem anar a viure als boscos sense cap comoditat però que bé que ens ho passàvem quan vivíem amagats.Per aquelles rodalieshi voltava un mussolque al corrent ens manteniadels moviments del baró...

Amb aquesta cançó va començar l'aventura dels Castors i Llú-drigues de l'Agrupament. Una aventura que va durar 6 dies enuns boscos prop de Sant Pere de Torelló (Llombregueres de Baix).

Amb tots aquests dies vàrem dormir sota les estrelles, vamconstruir nius d'ocells i cabanes, vàrem fer unes olimpíades ifins i tot vàrem desafiar el mal temps caminant sota la pluja. Totplegat ens va servir per conèixer-nos més entre nosaltres i des-cobrir les coses bones que ens aporta la natura.

Per als que esteu intranquils sapigueu que finalment el baróque ens havia desterrat ens va deixar tornar al seu castell. Perònosaltres contents de viure al bosc li vàrem proposar que s’afe-gís al nostre nou estil de vida, en mig de la natura.

Els campaments ens ha deixat un bon record i ganes de repe-tir-los l'any que ve.

Llops i DainesAquest estiu la unitat de llops i daines hem anat de campa-

ments a Cerbi, una petita localitat al terme municipal de laGuingueta d’Aneu. Durant 11 dies vam conviure 20 nens i nenes.

Durant aquests 11 dies vam fer de tot: activitats, excursions,tallers, jocs... A l’excursió més divertida els caps ens van portara l’ermita de Sant Beado on vam passar una nit i des d’allà enca-ra vam fer una altra expedició muntanya amunt. La vista des delcim era molt maca. Un dia vam construir una barqueta per anarpel riu. També vam preparar un parany per a la guineu que ron-

Vella. Com que duem el cau alcor no van faltar ni les can-çons sota cels estrellats ni elsjocs de cartes.

Al llarg dels quinze dies ensvàrem endinsar en el si d'unafamília aristòcrata catalana,encarnant cadascú un rol.L'objectiu era aconseguir-nel'herència.

Tot plegat va servir per pas-sar-ho molt bé. Aquest nouany 7 de nosaltres passarem afer de caps a l'agrupament!

Truk

en bus, vam anar fins a Iruña. La ciutat, en ple San Fermín, brin-dava una magnífica opció per passar l’última nit dels campa-ments. Després del concert d´Ojos de Brujo i de donar una volta perveure l'ambient, vam tenir temps de dormir una miqueta (alguns) iagafar el bus que ens va portar fins a Barcelona una altra vegada.

TrukAquest estiu els Truk hem anat de ruta per Andorra. En un prin-

cipi aquesta no era la nostra idea ja que preteníem fer un campde treball que consistia en un projecte a Bòsnia però aquest nova acabar de tirar endavant.

Per això vam decidir fer una ruta pels Pirineus andorrans. Vaminiciar la travessia a Soldeu i després de banyar-nos en llacs,dormir en refugis i gaudir de la natura vam acabar a Andorra la

Cas

tors

>>> agrupament escolta

Llop

sR

ànge

rs

mer que passava per allà li enfundàvem un tabal i apa!, a tocari a tocar fins a martiritzar tota ànima viva del correfoc.

Eren temps on el Mauri tocava el tambor (reprimit ell de nopoder cremar amb nosaltres) i de l’incombustible Pere, mésconegut que el timbaler del Bruc. Després, hi va haver l’etapa del’Albert i de l’Isaac (mira per on, ara, dos diables més) que vanser els iniciadors de la secció, fins que el boom de la percussióva arribar a la colla i gent com el Dani i el Guillem van decidirdonar un tomb a la situació i potenciar la secció amb l’ajut delpetit grup restant.

Ara en som una trentena i no parem de tocar ...las vueltas queda la vida, sorpresas te da la vida... TALLAPETS, HEY!!!

ELS RITMES DE LA BÈSTIA

TATATA TATA TA TATATATATATA TATA TATATA...TALLAPETS!!!

Si fa no fa, aquest és l’últim crit de guerra dels tabalers. Peròcom han arribat fins al dia d’avui? Aquesta pregunta i d’altresus les intentarem respondre en aquest article.

Els tabalers són diables. Sí, ja se que tothom pensa que els des-cervellats d’allà davant, que escupen foc de les seves maces sónels únics deixebles de Satanàs. Doncs no, els tabalers també hosón. Ho pensen ells mateixos, la resta dels diables i tot aquellque en un bon matí ha estat despertat pel repic constant delsseus tabals. Bé, hi ha una llista molt llarga començant pel fannúmero 1 de la colla, veí de la plaça del Nord, de qui el seu nomno sabem ni volem saber-ho, qual Quijote de la Mancha, i aca-bant per l’anònim passatger del metro que ens va acompanyaren la tornada de la nostra actuació al Fòrum (una altra para-fernàlia engendrada per dimonis), meravellat per la nostra suc-cessió de ritmes.

Els tabalers porten un tabal, timbal, tambor o com li vulgueudir i són els encarregats d’engendrar música infernal a la cortmalèfica. De ritmes en toquen uns quants, bé o malament.Aquesta no és la qüestió. Ni pretenen ser la Filharmònica de Vie-na ni la Coral el Virolet (d’aquí una abraçada infernal pel seu40è aniversari). L’objectiu és tocar i tocar fins a rebentar, fins quea les mans surtin les butllofes necessàries per demostrar al mónsencer que ser tabaler de la Vella és una qüestió de fe.

Els tabalers porten una maça o baquetes. En trenquen un munt,en comprem un munt i d’aquí que el personal del Tokobongo(crec que s’escriu així la botiga on comprem la percussió) s’esti-guin forrant a costa nostra, per no dir res dels parxes, trinxes,...En fi, que els tabalers són una colla de vampirs per a les arquesde la colla.

Els tabalers porten samarreta o dessuadora vermella. El ver-mell ens identifica, és el color roig de la sang i del vi. No se per-què he tret aquesta comparació, serà per alguna cosa.

Els tabalers beuen cervesa... bé, això millor deixar-ho per unaltra dia.

I per acabar, un tribut a aquells que un bon dia van crear lasecció de tabalers. Qui no recorda aquells temps en què al pri-

10 // especial aniversaris

David Montfort

>>> colla de diables la vella de gràcia

12 // la crònica la crònica // 13

11 de setembre:Ofrena floral al monument deRafael de Casanova

Com cada 11 de setembre,les entitats de Gràcia cele-bren la Diada de Catalunyaamb una ofrena floral almonument de Rafael deCasanova. Cap a les 10 delmatí es van anar reunintdavant del monument repre-sentants de les entitats gra-cienques i socis de totes lesedats, així com represen-tants institucionals. Entreles entitats assistents esta-ven les que integren G-6 ialtres de cultura popular,com els Bastoners i els Cas-tellers de la Vila de Gràcia,vestits amb la indumentàriatradicional. Un cop depositatel coixí floral, els Castellers iels Bastoners van fer unabreu actuació realitzant unpilar i un ball de bastons.Després, els assistents esvan dirigir als Lluïsos on vanpoder gaudir d’un aperitiu.

Redacció

QUE’S 2005/2006Cada any, cap a mitjans de

setembre, Sotacabina realit-za una entrega de premis quevaloren el rendiment i lesaptituds demostrades durantl'any. Teòricament, aquestaés la finalitat, però aquestacelebració s'ha convertit enuna excusa perquè tot elgrup (tant formació com elgrup d’adults) pugui passaruna bona estona bevent delque més ens agrada: el tea-tre.

Aquest any els encarre-gats d'organitzar i realit-zar l'espectacle ha estatGFT Sotacabina grans.Hem escrit, dirigit i realit-zat tant les obres com totsels aspectes tècnics del’espectacle (il·luminació,escenografia, vestuari, ban-da sonora...). Per desenvo-lupar la gala hem escollit eltema del terror i el misteri,i així hem ambientat l’esce-

nari, amb motius terrorífics.Però, quan els actors vàrempujar a l'escenari, desprésde passar entre el públic entètrica processó, vam de-sempallegar-nos de les túni-ques negres per ballar al rit-me de les Minimoni. Aquestva ser l'inici i la benvingudaper deixar ben clar que ensdesencarrilàvem del temaproposat per passar del"QUESUSTO" al "QUESES-TO?!"

Fent elogi al reconegut per-centatge de freak que conte-nim, vàrem moure’ns i cantaramb músiques diverses queanaven des de Waterloo aGrease. La coreografia imagi-nativa i innovadora, i direccióde tot aquest popurri vacórrer a càrrec de CoralEscobar i Mar Solà. Aixídoncs, després de demostrarels nostres qüestionablesdots en art i dansa, vam con-tinuar la nit amb dues minio-bres dirigides i escrites perRakel Diaz i Carla López.

La primera tractava d'unacomèdia en què els personat-ges començaven a desenvo-lupar el seu instint assassídesprés d'un crim que enrealitat havia estat un acci-dent domèstic. La segona erauna parodia de les clàssiquestelenovel·les que cada migdiaenvaeixen la nostra progra-mació.

Va ser una divertida i de-senfadada nit que vàrempoder gaudir junts, un altreany demostrant l'esperit unitde la companyia!

Rakel Díaz

Els Lluïsos a l’XIMostra d’Associa-cions de la Mercè

Els Lluïsos van estar pre-sents en l’XI Mostra d’Asso-ciacions de la Mercè amb unestand a la Plaça Catalunyadurant els dies 23, 24 i 25 desetembre.

Al llarg d’aquests tres dies,centenars de persones, adultsi nens, es van acostar a l’es-tand dels Lluïsos per infor-mar-se sobre les activitatsque organitza l’entitat. Ambel lema: “Si ets nen, jove oadult vine als Lluïsos deGràcia” es volia transmetrela idea que l’entitat programaactivitats per a tot tipus depúblic. El personal que vaatendre el públic va informarsobre les seccions dels Lluï-sos, els tallers per a totes lesedats i els cicles infantils ques’organitzen. Així mateix, esva donar la possibilitat d’ins-criure’s per rebre de maneragratuïta el butlletí electrònicamb la programació quinze-nal de l’entitat.

Redacció

La visita de laNBA als Lluïsosde Gràcia

Fer un clínic amb la NBApot ser el somni de moltsjugadors de bàsquet. Per alsjugadors dels Lluïsos això esva fer realitat el passat dia 4d’octubre, quan els Phila-delphia 76ers de la NBA vanvisitar l’entitat per inaugu-rar la remodelada pista debàsquet i realitzar un clínicamb els jugadors.

Gràcies a unes gestionsrealitzades des de la Juntade Bàsquet, la NBA, dins delprograma NBA CARES, hafinançat una part de la remo-delació de la pista de bàs-quet de l’entitat. Ara, elsjugadors dels Lluïsos gaudei-xen d’una pista de cautxú flo-tant i cistelles mecàniques,que van poder estrenar de lamà de dos jugadors del Phila-delphia 76ers: Samuel Da-lembert i Rodney Carney, i dela llegenda de la NBA, DarrylDawkins.

Després d’un acte públic depresentació a la Plaça delNord, els tres jugadors esvan dirigir a la pista de bàs-quet, on els esperaven uncentenar de nens i joves dis-posats a gaudir d’un entrena-ment irrepetible. Va ser unamitja hora d’espectacle ambllançaments a cistella i altresexercicis al costat de mes-tres del bàsquet.

En acabar, els jugadors dela NBA van rebre un regalmolt dolç per part dels Lluï-sos: una rèplica en xocolatade la pista de Bàsquet queacabaven d’inaugurar.

Redacció

Casal d’EstiuQuan al març se’ns va propo-

sar des de Lluïsos portar elCasal d’estiu no ens podíemimaginar la feina que ens com-portaria. Però tampoc no enspodíem imaginar que donés tanbon resultat.

L’èxit del Casal també per-tany a la feina feta per tota lagent que hi ha treballat durantels anys anteriors i que ha fetque la fama que ha agafat elCasal d’estiu dels Lluïsos enshagi portat a superar ambescreix el nombre de nens d’al-tres anys.

Durant el Casal la feina haestat de tots els monitors imonitores que l’han fet demanera fantàstica realitzantactivitats, sortides, tallers, pisci-nes, esports, músiques, reu-nions, neteges... L’equip de moni-tors estava format, bàsicament,per joves que fan activitats alsLluïsos des de les diferents sec-cions, trobant Aixa gent delGMM, de l’agrupament, del bàs-quet, de Sotacabina, dels tallersde música, de la Colla Vella...

Volíem fer una menció espe-cial a la beca que els Lluïsosvan concedir a tres nens saha-rauis, el Mahmoud, el Mohamedi la Fata, que estaven a Cata-lunya amb dues famílies d’aco-llida durant els mesos de juliol iagost. Gràcies a la beca vanpoder venir durant dues setma-nes al Casal.

El Casal va acabar, un any més,amb una festa de cloenda a laPlaça del Nord amb tots elsnens, nenes i monitors que vanpoder venir i que van fer fi defesta per a tots.

Esperem que tothom s’hagitrobat tan a gust com nosaltres.

Albert Giralt i Isaac Rubio

L’Herba d’Hamelí en concert

El passat 29 de juliol es va dura terme el que probablement vaser l’ultima activitat lluïsencadel curs 2005-2006.

Aquesta activitat va consistiren un concert de folk-rock perpart del grup l’Herba d’Hamelí iun relat de contes a càrrec deLapidario en el teatre dels Lluï-sos de Gràcia. La particularitatd’aquest fou que el públic assis-tent va fruir de l’acte entaulat iprenent uns refrigeris tal comels organitzadors Guillem Romai Pau Solsona havien previst.

L’espectacle va començar ambel concert de folk progressiuofert pel grup barceloní l’Herbad’Hamelí. La banda va presentarel material del seu últim disc“L’Aplec dels bojos” conjunta-ment amb temes més anticsprocedents dels discs “La dan-sa de les rates” i “Cançons decasa i sons de carrer”.

Seguidament, va aparèixer al’escenari un “cuentacuentos”anomenat Lapidario per narrarals assistents una sèrie de con-tes reals-fícticis acompanyatpel flautista Charly.

Acte seguit l’Herba d’Hamelíva tancar la jornada amb unasegona part del concert.

En finalitzar el concert, enGuillem Roma va adreçar-se alsassistents de l’acte per comen-tar que aquest havia estat unaprova pilot de cara al curs2006-2007, amb l’objectiu demuntar un petit cicle de con-certs al teatre dels Lluïsos deGràcia.

Guillem Roma

DE FOC EN FOC I CRE-MO PERQUÈ EM TOCA

Durant l’estiu els diables apro-fitem per deixar anar la nostrarauxa adormida durant el llarghivern. Sortides n’hem fet mol-tes però per la seva magnituden volem destacar dues:

> Revetlla de Sant Joan a Es-caldes-Engordany (Andorra):Petards, hores de cotxe,duanes, rotondes, piscina,carrers il·luminats, sopar acorre-cuita, pluja desenfre-nada, on dimonis és el càm-ping?, les bruixetes, el repicdels tabals, Hotel Cocham-bre, la maleïda pujada peranar a veure l’hotel, la baixa-da inacabable després deveure l’hotel, visites als bars,cervesa a dojo, festa, mésfesta, molta festa!!!

> Trobada de la Coordinadorade diables de Barcelona aGràcia, organitzada per laVella en motiu del seu 2Vèaniversari: petards, moltspetards, tabalades, carrerstallats, gent emprenyada,servei d’ordre, cremada finala la plaça Joanic, atents a labengala vermella, sopar, fes-ta, algun veí emprenyat?,segur que sí, DJ Tort &Rubio, més d’una vintena decolles de diables, imprevis-tos, més imprevistos, quèpassa amb el tirador de lacervesa?, obsequis, celebra-cions, reunions, hores de fei-na, satisfacció.

Així són les sortides de laVella... qui pot resistir-se al seuencant?

David Montfort

X Edició del TorneigVila de Gràcia

Els dies 9 i 10 de setembrevàrem celebrar la X Edició delTorneig Vila de Gràcia. Enguanyes va celebrar a les pistes delC.E. Europa (pistes de la Creue-ta del Coll), ja que com sabeuestàvem fem obres a la nostrapista de joc. Des d’aquí volemdonar les gràcies a tota la direc-tiva del bàsquet del C.E. Europaper la seva col·laboració.

El nivell del joc va ser força boi amb ganes de portar una bonatemporada per endavant.

Per la part masculina hi vanparticipar: Safa Claror, C.E.Europa, U.E. Claret i Lluïsos deGràcia. Per la part femenina:S.E.S.E, Safa Claror i Lluïsos deGràcia.

Els partits van anant succeint-se entre el dissabte a la tarda idiumenge matí i tarda. Enaquesta edició la competició vaser de forma “triangular” perpart femenina i per la masculinaa “semifinals”.

Ja entrada la nit hi va haverrepartiment de premis, que vacomptar amb la presència d’enFrancesc Xavier Ripoll (vicepre-sident de Lluïsos de Gràcia),Josep Morris (president de laSecció de Bàsquet de Lluïsos deGràcia), el Sr. Josep Mª. Viñals(conseller d'esports del distric-te de Gràcia) i del president dela secció de bàsquet del C.E.Europa, el Sr. Jordi Deyago.

Classificació final:Masculina:1r: Safa Claror2n: Lluïsos de Gràcia3r: C.E. Europa

Femenina: 1r: S.E.S.E.2n: Safa Claror 3rr: Lluïsos de Gràcia

Ara només ens queda co-mençar la temporada i,... moltsèxits per a tots.

Mercè Marín

L’últim trimestre que hem deixat enrere és el del període d’estiu i, dir estiu a Gràcia és dir sobre-tot Festa Major; una festa que enguany ha recuperat, en molt bona part, l’esperit de convivènciacívica i popular que mai no hauria d’haver perdut. Si en acabar l’edició de l’any passat la sensaciógeneralitzada era que la Festa havia tocat fons, en finalitzar la convocatòria d’aquest 2006, ha que-dat palès que, si tots hi posem una mica o molt de part nostra, podem tenir la festa en pau. El Dis-tricte, l’Ajuntament de Barcelona, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra –amb la seva nom-brosa, eficient i cauta presència–, la Federació Festa Major, gran part dels col·lectius no federatsque organitzen festa, han treballat des de la seva responsabilitat per demostrar que la nostra cele-bració festivocultural per excel·lència té futur, aspecte aquest que un any enrere ningú no tenia tanclar. Caldrà seguir amatents. El que ha succeït l’agost del 2006 no pot ser ni un miratge, ni un som-ni de nits d’estiu. Encara hi ha problemes i n’hi haurà; encara hi ha gent que, des de la incons-ciència o la falsa consciència de rebel·lies que no respecten la rebel·lia –potser més senzilla– delsaltres, poden aigualir la Festa. Per tant, cal cridar una vegada més Visca la Festa Major de Gràcia!,però cal fer-ho des de l’alerta permanent, sense abaixar la guàrdia.

Una Festa Major, la d’aquest agost, que ha vist com s’elevava el seu nivell cultural, ha vist que,novament, s’omplien de gom a gom espais tradicionals de música com el de l’Oratori de Sant FelipNeri o, altres de nous, com el de la música clàssica a la Parròquia de Santa Maria. Una Festa Majoramb noves apostes de qualitat arriscades, com les de la plaça Rovira o amb un nivell general deguarniments més elevat a molts dels carrers. Verdi del Mig s’emportà el màxim guardó i el va rebreen el decurs d’un acte a la plaça de la Vila, en el qual, com sempre, el rol que es donà a la classepolítica sense cap vinculació territorial directa esdevingué exagerat i poc entenedor.

No cal dir que la Cultura Popular del districte demostrà, una vegada més, ser de les més potentsde la ciutat, en nombre i en qualitat. Desgraciadament la Cercavila de Cultura Popular de la tar-da del 15 d’agost es veié interrompuda per una veritable tromba d’aigua desfermada sobre Gràcia.Però al matí, les Matinades –i valgui la redundància–, el brillant seguici d’autoritats cap a l’OficiMajor, i la sortida de les colles tornant a plaça per veure el Ballet de Déu, a cura de l’Esbart de l’Or-

14 // el barri

>>> ha estat notícia a la vilaAlbert Musons

Preg

ó de

la F

esta

Maj

or

Fest

a M

ajor

feó Gracienc, deixaren unaexcel·lent empremta d’aquellprimer dia solemne. Vingue-ren després la diada conjuntade les colles, el dia 17, ambrepresentació inclosa de frag-ments d’història de la Gràciaindependent, el Pilar Cami-nat, les vigílies i la DiadaCastellera.

Deia, abans que la potènciade les nostres colles de Cultu-ra Popular és avui inqüestio-nable i cal destacar, en aquestsentit, la bona tasca que esdesenvolupa des de la juntade la Coordinadora de Colleson totes hi són representades:Geganters, Drac de Gràcia,Gaudiamus, Malèfica delColl, Bastoners de Gràcia i deBarcelona, Colla Vella de Dia-bles, la Diabòlica, Castellersde la Vila de Gràcia i, elsdarrers en arribar, els Trabu-caires de Gràcia.

I la Festa Major d’enguany,en el decurs de la qual hi vahaver diversos moments d’e-motiu homenatge i agraïmenta l’Albert Torres, que deixa lapresidència de la Federaciódesprés d’una llarga i fructífe-ra trajectòria d’amor a la Fes-ta, va portar també sorpreses.Segurament, la més inespera-da, va ser el segrest temporaldel penó de Barcelona que hihavia sobre el domàs del bal-có de la Casa de la Vila, perpart d’un anomenat escamotFrancesc Derch. Mentre lesautoritats del Districte eren ala Missa del dia 15, es va pro-duir el segrest, reivindicat peraquest escamot que porta elnom del darrer alcalde de laGràcia independent i líder dela Revolta de les Quintes.Després de cometre l’acciódeixaren una nota per al Regi-dor del Districte en la qualanunciaven que retornarien elpenó sa i estalvi en acabar laFesta: l’objectiu era que endates tan assenyalades, albalcó només s’hi veiés la ban-dera de Gràcia. I l’endemàmateix d’acabar la FestaMajor, dos encaputxats del’escamot lliuraren el penósota la protecció de l’Església,a mans del Prepòsit (Superior)de la Comunitat de Sant FelipNeri, el pare Ferran Colàs. Ell

el barri // 15

Sopa

r de

l’In

depe

nden

tC

erca

vila

de

la F

esta

Maj

or

fou qui, acompanyat del pareVíctor, el retornà el mateix diaa responsables del Districte.

De fet, l’escamot FrancescDerch s’havia donat a conèi-xer amb una acció anterior demenys impacte. La nit del 5 al6 de juliol penjaren una pan-carta al Campanar de la Vilarecordant la data de l’aniver-sari de la independència deGràcia el 6 de juliol de 1850. Iprecisament el Grup 1850organitzà, al vespre del dia 6en un restaurant de la Vila, el“1r. Sopar de la Independèn-cia”, per tal de no oblidaraquesta històrica data.

I si la Festa Major de Gràcias’emporta gairebé tot el prota-gonisme d’aquesta crònicadel trimestre, no es podenoblidar tampoc les festesmajors dels barris del nordque tingueren lloc a comença-ments del mes de setembre: aLa Salut, a Vallcarca, al Coll,es varen viure moments d’in-tensa activitat festiva i cultu-ral molt participativa.

Han passat més coses en eltrimestre que hem deixatenrere. I per citar-ne nomésdues, en el terreny culturaluna nova edició de les mati-nals de diumenge i jazz a laplaça de la Vila, amb elMemorial Tete Montoliu. I pelque fa a l’àmbit de l’urbanis-me, “l’enèssima” reforma dela plaça del Diamant, queaviat obrirà el subsòl delrecuperat refugi antiaeri de laGuerra civil.

Tot plegat ha succeït mentreun efímer President del Dis-tricte, Jordi Hereu –que substi-tuí Ferran Mascarell–, ha as-cendit a l’alcaldia de Barcelo-na, mentre Joan Clos ascendiacap al Ministeri d’Indústria aMadrid.

Car

rer

guar

nit d

e Fe

sta

Maj

or

Ha estat realment una agradable sorpresa poderconèixer Víctor Nubla. Confesso que desconeixiadel tot el món de la música experimental, i podercompartir la seva història m’ha permès poderapropar-me, si més no una mica, a tot un món d’i-niciatives populars, obertes i fetes amb molta pro-fessionalitat.

Gràcia Territori Sonor entitat de la qual és mem-bre, celebra enguany el 10è aniversari del FestivalLEM, i Lluïsos de Gràcia per segon any consecutiuha esdevingut la seva seu central, un motiu quedes dels Lluïsos valorem molt positivament.

De tot plegat hem parlat endinsant-nos en eltemps i en la història.

Com és que et dediques a organitzar concerts de músicaexperimental?D’entrada perquè sóc músic principalment autodidacta. Toco elclarinet des de molt jove. També, però, vaig entrar al món de l’e-lectrònica i alterno el clarinet amb instruments electrònics comels sampler i processadors, treballant molt el processament delso acústic a través de l’electrònica amb una atenció especial acom portar aquest tipus de treball al directe.

Històricament, vaig començar l’any 1976 a Gràcia en un projecteque es deia “Macromassa”, que va durar fins a l’any 1996. Pen-sa que els anys setanta aquí no hi havia res més enllà de certsatreviments de la cançó catalana, com per exemple els de PauRiba, Sisa i després el moviment Laietà (fenomen musical quesorgí al voltant de la Sala Zeleste).

S’inicia tot un nou mo-ment...Si. L’any 1976 és l’any que hiha una gran revolució musicalpel que fa a la música populara nivell mundial, entenent-seaquesta com la música ques’estava fent pels carres, alslocals d’oci... la majoritària enaquell moment; revolució comva ser el punk, per exemple.

I en aquest context l’electrò-nica es democratitza i arriba aser adquisitivament possibleper a les classes populars ideixa de ser un objecte delaboratori únicament de pa-trimoni dels compositors demúsica culta.

Quin era el context socio-cultural del moment?Durant tot aquell temps pas-sen moltes coses i entre ellesiniciatives que neixen per partde grups de joves com nosal-tres que intenten fer cosesmés enllà. Cal tenir en compteque comencen a entrar discosi informació d’arreu.

Nosaltres formem part de lageneració que per primeravegada viatja fora de l’estatno per motius polítics sinó permotivacions estètiques, i queté, per tant, accés a una pro-ducció creativa que es fa aaltres països i que fins alesho-res no es coneixia. Va ser ungran xoc escoltar tota la mú-

sica que s’estava fent a Can-terbury amb grups com SoftMachine, Henry Cow,... o bé aFrança amb grups com Magmai Gong.

Qui éreu “vosaltres”?Nosaltres som els primers enautoproduir-nos discos i pertant a col·laborar a crearaquest mercat que poc a pocs’ha anat consolidant, que ésel mercat independent de lesdiscogràfiques. Publiquem“fanzines” no sols amb con-tin-guts estrictament políticssinó també amb inquietudsestètiques. Era el moment enquè començàrem a conèixerles filosofies antisistemanord-americanes a partir delshippys i tot l’“underground”europeu i la contracultura.

Quan tot això ens arriba aquí,jo tinc 20 anys i a Gràcia hi haun gran nucli d’activitat queés L’Orquídea on hi ha forçaconcerts, i on comencen a sor-gir grups de músics joves.

Com es desenvolupa aques-ta dinàmica?Poc a poc comencem a con-nectar a través de les xarxesde “mail art” amb totsaquests moviments artísticsque ja he anomenat i als qualspodríem afegir grups com elsamericans “The Residents” oel rock alemany. A través d’a-

A l’edició del 2006 hem vol-gut donar una especial aten-ció als joves creadors locals ihem creat el programa “Ma-triu”, que s’ocupa de reflexio-nar sobre el paper de les do-nes en l’experimentació sono-ra, i s’ha arribat a una partici-pació femenina del 50%.

Creiem que els festivals sónuna molt bona ocasió perpoder explicar moltes coses,molt més que la músicaestrictament parlant.

Suposo que aquesta conso-lidació i creixement hacomportant una certa ins-titucionalització?L’esperit inicial no s’ha perdut.Pensa que la proposta del Fes-tival LEM va ser feta inicial-ment el 5 d’octubre de 1996 aCopenhaguen que aleshoresera Capital Europea de la Cul-tura dins del “1r Simposi Euro-peu de la Música Experimen-tal” en el qual es van debatreaspectes com quines caracte-rístiques han de tenir lesmúsiques, i quin ha de ser elcomponent de llibertat i hu-manitat perquè puguin trans-cendir les fronteres. Nosaltresens presentem allí amb undisc produït per nosaltresmateixos que es diu “Expe-rimental Music from Gràcia”,on 12 o 15 grups que assagen,graven i viuen al barri i estanfent músiques de risc amb ungran impacte, presenten el seutreball.

Prèviament, però, havíem pre-sentat el projecte a la Comu-nitat Econòmica Europea laqual el va declarar programapilot, la qual cosa vol dir queva ser subvencionat en lesseves dues primeres edicions.

En aquest context, experièn-cia i resultats, les institu-cions barcelonines (bàsica-ment Ajuntament, perquè enaquests primers anys la Gene-ralitat ens va negar qualsevoltipus de col·laboració) vanrespondre immediatament demanera molt positiva.

entrevista // 17

Joan-Ramon Gordo

>>> víctor nubla

16 // entrevista

questes xarxes comencen acircular músiques i textoscom una autèntica formaartística de comunicació mun-dial. Paral·lelament a aques-tes xarxes apareix un elementtècnic molt important que ésel cassette com a eina barataon pots enregistrar la tevamúsica a casa enviar-la a l’al-tra banda del planeta i a l’inre-vés. Jo formo part d’aquestageneració.

Quin ressò teníeu?Històricament ens trobem enun país molt endarrerit enaquests temes. El públic noestava preparat per aquesttipus de músiques i es dóna laparadoxa que “Macromassa”es converteix en un grup deculte a llocs com al Japó i alsEstats Units.

Fruit d’aquest coneixementvàrem pensar organitzar con-certs aquí i així és com co-mençàrem a organitzar esde-veniments. Primer petits, moltpoc oficials, però amb moltaqualitat (des de músics impro-visadors de jazz anglesos finsa organitzar el primer concertde Xalaparta, que es va fer aBarcelona, tot començant adonar plaer a la curiositat).Amb els anys, poc a poc,aquestes iniciatives es vananar consolidant, fins arribara l’any 1996 que ja estem encondicions que fundar l’enti-tat Gràcia Territori Sonor queté com a principal objectiuorganitzar el Festival LEM.

Bé, què és LEM?Es tracta d’una proposta defestival per poder mostrardins el territori urbà (fora delsauditoris de l’alta cultura) lesmúsiques innovadores, de risc,de tot el món i que aquestesestiguin a l’abast de tothom.Enguany fem el 10è aniversari.

Va néixer a Gràcia però s’hahagut d’expandir per tota laciutat (el MACBA, CCBB, LaPedrera, Caixa Fòrum...). Tan-mateix és a Gràcia on conti-nua estan el centre de la pro-posta i Lluïsos és la seu cen-tral del Festival.

Això us ha obligat a replan-tejar-vos com fer-ho?La realitat dels projectes queestem tirant endavant reque-reixen alliberats per poder-losgestionar. Això ens ha obligata constituir-nos com a entitatno lucrativa professionalit-zada.

Pensa que el LEM va comen-çar a sis bars de Gràcia orga-nitzant esdeveniments per acinquanta persones i actual-ment està competint amb fes-tivals generalistes de Cata-lunya. Al LEM d’enguany s’or-ganitzen durant un mes, 45concerts, amb una previsió demobilitzar més de setze milpersones.

Malgrat que la nostra principalactivitat com a Gràcia Territo-ri Sonor és organitzar LEM, hede dir que durant la resta del’any també portem a termediversos esdeveniments en lalínia musical.

Pel que em dius, la vostraaposta fuig de l’esquemahabitual dels circuïts co-mercials.Nosaltres el que fem és el quees coneix com a “mentoring”.És a dir, ajudem els creadors iels facilitem les eines perquèpuguin desenvolupar la sevafeina i puguin obtenir contrac-tacions, enregistrar discos...

Pensa que la nostra activitatens ha permès generar unagran xarxa internacional ambfestivals de tot el món, ambels quals intercanviem artis-tes, experiències, informaciópermanent. Som una gran pla-taforma perquè els artistes lo-cals, puguin projectar-se capa l’exterior. Nosaltres, però, novolem treure un benefici aaquesta activitat. El que in-tentem és que els grups s’au-to-rendibilitzin, afavorint queentrin en el món de l’autoges-tió i no pas en el dels màna-gers, que per altra banda ésmolt fàcil de trobar.

Què ha representat Lluïsosper a tu?Jo tenia 14 anys i anava a ju-gar a frontó als Lluïsos, estu-diava a La Salle i vivia alcarrer de la Granja. Aquestera el “meu univers”. He pas-sat la meva infància a la plaçadel Nord.

Lluïsos era un dels llocs mésfreqüentats. Sempre ha estatmolt entranyable. Des de fadues edicions Lluïsos és la seucentral del LEM. Ha estat re-alment fantàstic poder esta-blir aquesta col·laboració!

Per altra banda com ja t’hecomentat, estem molt vincu-lats a la creació musical delbarri i volem aconseguir que lamúsica no sigui un impedi-ment per la convivència, ansel contrari. Tant és així queara fa poc s’ha aprovat el plaestratègic de la música a Grà-cia, el director del qual heestat jo.

Podríem continuar parlant demoltes coses. Tanmateix eltemps s’acaba i ho faig amb elprofund convenciment d’haverconegut una mica més unaspecte viu de la societat civilgracienca.

par-hi activament no és sempre fàcil. Hi ha altres elements atenir en compte, com per exemple, la tradició associativa delspaïsos de procedència dels immigrants. Si en el context de lavida social és una pràctica habitual, ho tindran més fàcil però si,pel contrari, hi ha poca o nul·la tradició l’acostament serà mésdifícil.

Per exemple en països com el Marroc hi ha tradició associativaperò de caire diferent al nostre. Salvant algunes minories occi-dentalitzades de les grans ciutats i alguns clubs esportius, l’as-sociacionisme és sobretot de caire religiós i benèfic. Per contra,pel que fa a l’organització del lleure de nens i joves és pràctica-ment inexistent. La raó és que les pautes de la vida familiar sóndiferents de les nostres. Al Marroc es fa una vida familiar inten-sa i el lleure s’organitza sobretot, al voltant de la família, en elsentit més ampli del terme, del carrer i del barri.

En una societat cada vegada més diversa querep constantment gent d’altres països, facilitarla convivència i la integració dels nouvingutsesdevé una necessitat de primer ordre. Enaquest plànol, juguen un paper molt importantles associacions socioculturals del nostre país,com a centres on familiaritzar-se amb la cultu-ra, la llengua i la gent. En aquest text, elaboratper l’associació sociocultural Ibn Batuta, es par-la d’aquesta tasca integradora de l’associacio-nisme a Catalunya.

18 // reportatge

>>> associacions socioculturals i immigració

Fotografies de l’associació sociocultural IBN BATUTA

reportatge // 19

Tots sabem que en els darrers anys s’estan produint canvisimportants en la nostra societat i en especial pel que fa referèn-cia a la composició ètnica i cultural. Efectivament, la immigracióde gent vinguda de països extra-comunitaris ha crescut conside-rablement en els darrers anys. Trobem, entre altres, el col·lectiude marroquins, paquistanesos, malians, senega-lesos romane-sos, xinesos i una gran quantitat de gent vinguda d’Amèrica cen-tral i d’Amèrica del sud. La nostra societat esdevé cada cop mésheterogènia i diversa. Tots sabem que la gestió d’aquesta diver-sitat és un dels grans reptes que tenim sobre la taula. Podríemomplir pàgines sobre diversitat i reptes però avui volem fer unapunt sobre un aspecte concret: ens preguntem si la pràctica del’associacionisme que tenim a Catalunya, ja sigui associaciócultural, veïnal, de lleure, etc. pot ajudar a la integració delsnouvinguts. La resposta és complexa ja que una sola resposta nopot servir per a totes les comunitats amb particularitats diverses.Abans de tot és necessari aclarir què entenem per integració.

Està clar que és un terme enganyós i que no té el mateix signi-ficat per a tothom. Per a nosaltres integració es podria definircom un camí que es fa poc a poc i pas a pas, que permet conèi-xer i estimar el país d'acollida sense renunciar a tot el que éspropi, allò que defineix la identitat. El primer pas per a la inte-gració, i el més important, és l’aprenentatge de la llengua quepermetrà trencar l’aïllament. No hi ha res pitjor que arribar a unpaís del tot desconegut, no entendre res i sentir-te incapaç de fer-te entendre. Un cop s’ha adquirit aquesta capacitat tot pot resul-tar més fàcil. La persona nouvinguda se sentirà confiada icomençarà a interessar-se per entendre el país on viu i treballa,la societat que l’acull. I és aquí, podríem dir en aquesta segonafase, on és possible la participació a la vida associativa. No obs-tant això, també es cert que arribar fins a l’associació i partici-

A casa nostra pot facilitar l'apropament al món associatiu aaquest col·lectiu i a altres de semblants, si hi ha nens i jovesescolaritzats. En principi, des de l'escola tenen més fàcil aquestprocés i la integració i socialització serà més ràpida. A travésd'aquests fills els pares entraran en contacte amb les associa-cions i en aquest punt serà molt important la nostra actitudenvers ells. Si se senten ben acollits, càlidament acollits, si ambpaciència i no amb exigència els anem explicant en què consis-teix la vida associativa a Catalunya i què esperem d'ells guan-yarem per ambdues parts. Ells hauran fet un pas més en el camíde la integració, en el camí de conèixer i estimar més Catalun-ya, i nosaltres, probablement haurem guanyat nous companys iamics d'altres països, d'altres cultures tan preocupats per la for-mació i educació dels seus fills com nosaltres i tan interessatscom nosaltres per integrar-se i sentir-se com a casa.

Mercè Amor SaguésTècnica intercultural i dinamitzadoraAssociació Sociocultural IBN BATUTA

nostres productes. La dignifi-cació de l’home andí a travésdel que produeixen les sevesmans des de fa segles, avui ésacceptat i es reconeixen nosolament virtuts alimentàriesde gust i qualitat, sinó el mónque envolta aquests alimentsancestrals que només unadècada enrere eren ignorats.

PIRCA va tenir a partir de1994 un fort recolzament ide-ològic i publicitari amb la ins-tal·lació de FM PIRCA, ràdiocomunitària que en tot mo-ment va mantenir una fermadefensa del que globalmentanomenem Cultura Andina ique posa especial èmfasi enl’home, el seu entorn i el seupresent i futur en un món glo-balitzat que s’ha percebut comuna amenaça. Podem dir queels nostres objectius van teniruna gran dosi de sort i solidari-tat no únicament per part delsnadius i ciutadans del nostrepaís sinó també de l’exterior.Quan estàvem al límit de lesnostres forces per mantenir elProjecte de Comunicació amb

Campanay de solidaritatLa campanya de solidaritat d’enguany dels Lluïsos de Gràcia ha

estat destinada al Projecte d’Integració i Recuperació de la Cultu-ra Andina (PIRCA), una associació que treballa a Tilcara, un pobleal nord-oest d’Argentina, per la recuperació, el manteniment i ladifusió de la cultura indígena de tota la zona andina –que comprènArgentina, Xile i Bolívia–. Concretament, l’ajuda econòmica delsLluïsos de Gràcia s’ha destinat a la renovació dels equips tècnicsde l’emissora de ràdio PIRCA FM, a través de la qual l’associaciógestiona tota la seva activitat. L’emissora ha aconseguit arribar aindrets gairebé inaccessibles amb la voluntat de crear una xarxaassociativa que involucri els habitants de tota la zona andina enactivitats, plataformes i grups de reflexió al voltant de la culturamil·lenària que els uneix.

Armando Alvárez, coordinador de PIRCA a la regió de Tilcara,ens descobreix quines són les tasques diàries i els objectius d’a-questa associació.

El projecte d’Integració i Recuperació de la Cultura Andina –PIR-CA– ha mantingut des dels seus inicis, el setembre de 1984, elsseus objectius: conreus andins, sembra en àrees rurals, projeccióa comunitats indígenes del país, apropament a centres d’investi-gació com universitats del país i de l’estranger (Bolívia, Perú,Mèxic) i avenços en la industrialització a petita escala per a lafabricació de farines i pans amb energia solar. L’altre tema desen-volupat també amb certa amplitud és justament l’aprofitament del’energia solar. Ens trobem geogràficament en una de les cinczones del Planeta amb major radiació solar i hem estat pioners iseguim treballant en la fabricació de forns, de del petits Ulog finsals gegants Schefflers, de vuit metres quadrats, que irradien una

temperatura de 900º i quepermeten instal·lar una petitafàbrica de pa al desert. Conei-xem i elaborem artefactes pera l’escalfament d’aigua per ahabitatges particulars, escolesi petits hostals. Un dels gransreptes ha estat perfeccionarla cuina solar parabòlica ambdisseny propi per a l’ús depoblacions amb seriosos pro-blemes d’abastiment energètica causa de la llunyania de lesfonts de gas o altres materialsd’origen fòssil, cada cop mésescassos i més cars.

PIRCA també va ser la pione-ra al nord-est argentí en larecuperació de l’ús de la terraper a la construcció d’habitat-ges. Avui en dia a la regió noes pot concebre una construc-ció si no és amb adobs deterra, pedres de la zona, can-yes… En només un any, a Tilca-ra s’han construït 20 hostals itots amb aquests materials,que no fa molt eren rebutjats.Veiem amb immensa satisfac-ció que restaurants i establi-ments per menjar utilitzen els

el sosteniment de la ràdio, vaarribar l’ajuda salvadora delsLluïsos de Gràcia, que ens varenovar els equips, millorantsubstancialment la tecnologiaemprada fins aleshores illançant-nos a un futur mésampli, més audaç i de millorqualitat.

A l’octubre de l’any passatPIRCA es va constituir en unaCooperativa de Treball. Ensesperen nous reptes, com araampliar encara més la nostraàrea d’influència. En suma:continuar. Sabem que en moltllocs del món hi ha gent, poblesi organitzacions solidàries ambels homes, el medi ambient i elPlaneta. Estem obligats a feralguna cosa. Per petites quesiguin, és important concretaraccions. La millor tasca és larealitzada.

Armando ÁlvarezCoordinador del projecte PIR-

CA a la regió de Tilcara

>>> pirca, projecte d’integració i recuperació de la cultura andina

20 // l’entitat

Fotografies de Claudi Carreras

l’entitat // 21

nous projectes // 2322 // la veu del soci

>>> ja només emquedes tu

Joan Lizandra

Mentre feia cua a la peixateria del senyor Joan el dissabte, emva cridar l’atenció una nombrosa partida de crancs de riu ameri-cans –d’un vermell molt intens–, ben amuntegats i la gran majo-ria encara vius. Encuriosit, em vaig acostar al taulell per obser-var-los millor. El senyor Joan, molt amable i solidari amb lameva intenció de quedar-me’n un i cuidar-lo, me’n va regalartres: quin gest!!!

Un cop a casa, els vaig posar en una palangana amb aigua.Des de llavors, alimentant-los guiat per la meva bona intuïció,semblava que havien de viure indefinidament. Però al cap dedos dies, segurament a causa de disputes pel territori i el men-jar, dos d’ells havien “traspassat”, i només en quedava un ambvida: curiosament el més petitó, que segurament havia mantin-gut una postura neutral en tot moment…

Amb l’esperança que sense veïns hostils viuria més que elsaltres dos, tot mirant-me’l li vaig dir amb els ulls: “ja només emquedes tu… i vull que visquis, entesos?”. Li vaig posar el momde Pincetes de Corall al meu amiguet, al qual, la solitud li vaprovar d’allò més bé. Passaven els dies i els mesos volant, i elPincetes aguantava el tipus amb una salut de ferro; modèstia apart, també gràcies al meu bon paper, perquè el portava a cos derei: li canviava l’aigua cada dia i hi posava gotes d’un líquidvitamínic; a més, el treia “a passejar” al pati de la cuina, i fins itot havia posat pedretes del Parc Güell a la seva palangana,“convertida” des del dia de Reis en peixera de vidre…

Però res no dura eternament: un dia el vaig anar a veure unmomentet, i estava inclinant-se cap a un costat, arronsant lespinces, les potes i la cua. Desesperat, el vaig agafar amb lesdues mans, i vaig provar de revifar-lo, fent-lo menjar per força iremullant-lo sota l’aixeta, però sense èxit. El vaig posar dins unacapsa de cartró, i el vaig dur al Parc de la Ciutadella. Situat a unracó de l’estany, el vaig mirar per últim cop i després el vaig abo-car a l’aigua. Confesso, i amb la cara ben alta, que van passartres o quatre dies abans que no “tornés a ser jo”.

A partir de llavors vaig entendre de debò el sentiment de lespersones envers els seus animals domèstics, i vaig comprendreque l’amor pels animals és una expressió més de la necessitathumana d’estimar: una facultat meravellosa que ens fa projectarel millor de nosaltres envers la família, els amics –i la parella, ésclar–; un sentiment que ens fa sentir vius i ens mou a viure peròque també, de retruc, ens fa plorar quan perdem un ésser proper,o bé quan la nostra estimació no és corresposta.

És clar que jo ja sabia que el Pincetes de Corall tenia “data decaducitat”, com també sé que, si mai em caso, entre la mevadona i jo hi haurà un dels dos que serà cridat per Déu abans quel’altre, però no per això seré covard i em tancaré les portes de l’a-mor. Perquè si, amb tot, valoro els meus dies amb el Pincetes,suposo que conviure amb algú que fins i tot et pugui dir ambparaules “t’estimo” ha de ser meravellós… i no m’ho vull per-dre…

>>> cultures del món: l’argentina

efemèrides nous projectes

Joaquim Fàbregas

>>> últimes tempo-rades de lasecció teatral

Continuant amb el repàs deles activitats de la teatral delsLluïsos, ens trobem que a par-tir de 1959, els butlletins Nues-tra Acción canvien de format icontinguts i que la informacióteatral és escassa, dispersa ideixen de constar-hi els repar-timents. En alguns casos, l’al-ternativa són els programesde mà.

De les obres representadesel 1959 citarem “El Diario deAna Frank”, per la perfeccióde la direcció, interpretació imuntatge.

D’aquest període destaquen,per diferents, les sessions deTeatre Forum i Teatre Llegit.Mencionem “Los Justos” d’Al-bert Camus amb conferènciade Joan Triadú, “La Casilla delas Macetas” de Graham Gre-ene presentada per AntoniGiralt, “L’Anunciació” a Mariaamb col·loqui del traductorJoan Oliver, “En la ardienteoscuridad” de Buero Vallejoamb col·loqui amb MossènPellisa, “El abogado del dia-blo”, “Casa de Muñecas”, “Unsombrero lleno de lluvia”, etc.

Recordem que durant l’últimsemestre de 1961 es varen rea-litzar les obres d’ampliaciódel vell teatre.

També trobem obres escritesper membres de la casa. El 23de maig de 1965 “El hilo roto”de Josep Oriol Renter i el 17 demaig de 1974, Por de Jordi Ber-goñó. Incloem el programad’aquesta última estrena.

Durant els anys 60 varenaparèixer la televisió i el«600», que transformaren elscostums de la gent. La televi-sió desmotivava els actors peranar a assajar i el «600» des-motivava el públic per anar ales representacions ja quepreferia sortir el diumengeamb el cotxe.

Al llarg dels anys 60 i 70 pas-saren diversos directors peraquesta secció, però sensesaber com, la vella “Teatral”un dia va morir. Afortunada-ment, al llarg del temps, vananar sortint nous grups ambforça nova.

>>> la bústia verda dels lluïsos

Aquest pretén ser un nou apartat de la revista dels Lluïsos deGràcia amb l'objectiu de potenciar la sostenibilitat a través demesures concretes dins i fora de la nostra entitat i a través de ladivulgació dels valors que això implica.

Des de les diferents seccions del Lluïsos, i també a través de lesactivitats obertes de la casa, ja es treballen objectius que van enla línia d'aquest projecte. Una acció conjunta i coordinada opti-mitzaria els resultats de les accions i enfortiria el compromíssocial.

Us animem, doncs, a compartir aquelles accions que realitzeu,ja sigui a casa vostra, als Lluïsos o al lloc de treball, que fomen-ten una actitud sostenible vers el medi que ens envolta.

Les propostes es poden fer arribar via mail a:

bustiaverda@lluisosdegracia.cat i les donarem a conèixer através de la revista i la web dels Lluïsos.

Al llarg de tres setmanes,del 13 de novembre al 3 dedesembre, els Lluïsos organit-zen Cultures del Món, un pro-jecte de divulgació de cultu-res d’altres països que enaquesta ocasió proposa undestí molt suggerent: l’Argen-tina. El motiu per escolliraquest país com a eix del pro-jecte Cultures del Món és queels Lluïsos han destinat lacampanya de solidaritat d’en-guany a col·laborar amb PIR-CA, una associació ubicada aTilcara, un poble del Nord-Oest de l’Argentina que vetllapel manteniment i la difusióde la cultura andina.

A través de múltiples activi-tats adreçades a tot tipus depúblic, algunes de les qualses faran juntament amb elCasal Argentino, Cultures delMón vol acostar als partici-pants la cultura i tradicionsde l’Argentina, centrant-sesobretot en la regió del Nord-Oest del país. Es programaràun concert de música andina,sessions de cinema argentí,una jornada de debat i unafesta infantil amb tallers i jocstradicionals. En el programa,tindrà un especial protagonis-me la gastronomia argentinaamb un dinar d’olla típic deTilcara, un aperitiu i tallersinfantils d’elaboració de platstradicionals.

«I els preus de la plaçaSempre més amunt!...Alguns, amb veus tristes,Diuen: És fatal!Els capitalistesDe qui ens ve aquest mal,Són els majoristesDel Mercat Central!

Però hi ha gallinairesI cansaladersQue gasten uns airesDe prínceps fulers;Ja no en queden gairesD’honrats mercaders!»

Amb un to més festiu, bo ienllaçant l’alegria de SantJordi amb la seva estimadaNúria, cantava:

«Passeig de Gràcia amunt,La Núria.Cavalca un núvol d’or,Sant Jordi.»

El recordo –potser més d’unlector el recordarà– dalt del’escenari del Price la prima-vera de 1970 fent de la poesiauna bandera de llibertat. Fal-taven pocs anys per la mortdel dictador i l’ambició popu-lar era conquerir dia a dianous espais de llibertat.

Després vaig mantenir unabreu correspondència amb ellper tal que fes arribar la sevaveu als alumnes de cinquè debàsica d’una escola de NouBarris on jo feia classes decatalà. Ell es va presentarcom un «vell que repapiejaper mal nom dit Pere Quart» ianimava els nens i nenes vin-guts de fora a enarborar ambforça la senyera com a senyalde llibertat de la nova Pàtriaque els rebia amb els braçosoberts.

Joan Oliver, PereQuart, havia nas-cut a Sabadell pe-rò vivia a la plaçade Gal·la Plací-dia. La seva veu,doncs, era gra-cienca.

R o n d i -naire comera, esq u e i x a v adels preusdel mercat que te-nia al costat:

La Festa Major 2006 ha aca-bat. I ha acabat bé. Ens n’hemde felicitar tots perquè, enca-ra que no ho volguéssim ad-metre, teníem molta por. Des-prés de dos anys desastrososhauria estat difícil suportar-ne un altre. Avui, fins on jo sé,es pot afirmar que aquestaFesta Major ha anat bé. Tot-hom s’ha responsabilitzat enla seva coparticipació. Els car-rers s’han engalanat i s’hanprogramat amb més qualitatque mai, els llocs comuns comels espais de música clàssicaa Santa Maria o els concerts asant Felip Neri han tingut unèxit sense precedents.

Les mesures pactades entrela Federació Festa Major i elDistricte encaminades a era-dicar l’alcohol també ha ob-tingut bons resultats (fora cu-balitres, control de les barresde bar, persecució dels llau-ners). Sens dubte la pressiópolítica i social exercida so-bre els alternatius també hadonat com a fruit un respectemés gran per part d’aquestssobre el veïnat.

No sabrem mai si ho han fetde bon grat o pressionats perles circumstàncies. En tot casha estat així. Un altre elementclau ha estat el desplegamentpolicial modèlic. Hi havia po-licia, com no pot ser de capaltra manera en una concen-tració humana de les propor-cions de la Festa Major deGràcia i, encara que hi va ha-ver qui en el seu programa defestes hi va afegir una mani-festació contra la policia, laprovocació no va prosperar.Són els que, si després ha-guessin passat coses com a la

Patum de Berga de l’any pas-sat, serien els primers a cri-dar; on eren els Mossos? Nocal fer-los cas.

Les coses com són i hem defelicitar el regidor de Gràcia iel seu equip per la dedicacióque hi han posat. Exemplar.Cal felicitar el president delDistricte, avui alcalde, per ferpossible una presència poli-cial impecable tal com deiaabans. Un dubte: al governmunicipal de Gràcia no higovernaven tres?

No seríem responsables, pe-rò, si no advertíssim d’algu-nes coses. La primera: això noacaba aquí. Hem donat untomb a una inèrcia que ensabocava a la desaparició dela Festa Major a curt terminiperò caldrà seguir treballant iincidint cada cop més en l’es-tigmatització de la festa coma paradigma del descontrol il’alcoholització massiva. Lasegona: hi ha hagut punts ne-gres. Molt negres. La Muerteal carrer del Congost, Kan Kam-panilla al carrer de Bruniqueri la casa ocupada del carrerRos de Olano/Torrent de l’Ollahan pertorbat, i molt, el correc-te funcionament de la festa iposen una ombra de dubte enel futur. No ho oblidem.

En resum, cal reconèixer quel’esforç dóna resultats, queaquest any ha anat millor, queaixò només ha començat i quequeda encara molt camp percórrer per tenir una FestaMajor com la desitja la im-mensa majoria dels graciencs.Però avui, tots plegats, podemestar-ne contents, i això és lamillor notícia.

Jordi Albertí

24 // amb veu alta ruta gastronòmica per gràcia // 25

Rakel Díaz

recomanem // 25

Recepta gentilesa de Pius Alibek

>>> caperucita en manhattan

No fa gaire, en un d'aquells dies de neteja íntegra de l'habitacióvaig trobar un llibre dels que creies haver perdut, prestat o eli-minat involuntàriament, i vaig decidir tornar-lo a llegir: Caperu-cita en Manhatan de Carmen Martín Gaite. El vaig llegir per pri-mer cop a cinquè de primària, i la intel·ligent escriptura de l'au-tora em va semblar nefasta, avorrida i complicada. Ara, amb 17anys, la meva opinió es totalment oposada, m'ha semblat unanovel·la subtil, intel·ligent, poètica i amb el toc de màgia quenomés una nena amb capa vermella passejant pel Bronx li potdonar.

La novel·la se centra en diverses vides molt diferents entreelles, ja que tant parlem d’un multimilionari pastisser deprimitperquè el seu pastís de maduixa no agafa la textura idònia; comd’una jubilada excantant de cabarets que cada dissabte a la nit

continua posant-se el vestit de sedaverd amb el que conquistava molt mésque escenaris, entre altres. Vides moltparal·leles amb dos nexes de connexióentre elles, un de físic i un altre d’espi-ritual. El físic és l’anomenada caputxe-

ta vermella, una curiosa i desperta nena de 12anys. L’enllaç espiritual són els sentiments que desperta la

paraula llibertat en els personatges. I, és que la llibertat juga unpaper molt important en aquesta novel·la; fins i tot se’ns presen-ta viva i en forma de una vella sensesostre l’estàtua de la lliber-tat, aquella dona francesa que va servir d’inspiració al seu fill icreador de l’obra. La novel·la però, està ambientada en l’èpocaactual en el districte de Manhattan, una zona que l’autora enspresenta com un escenari gairebé mític.

En la novel·la els símbols juguen un paper trivial, cada des-cripció es torna poesia, els valors fonamentals es veuen remar-cats, la màgia i la fantasia ens dóna a respirar l’essència d’a-quells contes que ens explicaven de petits. Una màgia i una fan-tasia traslladada a un món d’adults que encara tenen por decreuar-se amb el ferotge llop tan camaleònic i immadur.

>>> pere quart...joan oliver

Preparació1. Tallar la ceba en juliana

2. Tallar els dàtils en tires

3. En una paella, fregir la ceba fins quequedi transparent i afegir-hi els dàtils.

4. Deixar-ho coure durant 2 minuts i apa-gar el foc.

5. Afegir-hi la cúrcuma o el colorant ideixar-ho refredar.

6. Un cop fred, barrejar-ho en un bol ambles nous i el iogurt.

7. Afegir-hi la sal i el pebre al gust i ser-vir-ho.

des del campanarr

Joan Lafarga

>>> festa major‘06.impressionspostfestives

Ingredients

6 cebes50 gr. de dàtils50 gr. de nous picades100 gr. de iogurtCúrcuma o colorant alimentariSalPebre

Restaurant Mesopotàmia

Adreça C/ Verdi, 65. Tel 93 237 15 63

Cuina Iraquiana

Ambient Amb la seva ambientació aquest restaurant

respira l’aire de l’Antiga Mesopotàmia,

bressol de la civilització.

Recepta Tamr wa laban

Dàtils i ceba amb iogurt i nous

>>> (l) restaurant mesopotàmia

Us presetem les novetats de què gaudireu a partird’ara amb el carnet de soci dels Lluïsos.

serveis als socis // 27

Us heu aturat mai a pensar quin és el paper quel’atzar juga a les vostres vides? Com a “no-peix”immers en la lectura d’un llibre de Paul Auster(escriptor obsessionat pel destí i l'atzar), permeteu-me que –abusant totalment de la vostra confiança–,us expliqui un parell de les meves darreres expe-riències amb l’atzar i la lectura (aquesta tempora-da, la meva obsessió).

Lectura “alternativa” a Auster. Habitualment llegeixo més d’un lli-bre alhora (hi ha molta gent que ho fa, no cal ser “no-peix”), peròaixò vol dir que em trobo molt sovint amb el dilema d’escollir lesnoves lectures per duplicat, com a mínim. En moltes ocasions, m’a-juda el fet d’alternar la lectura de gèneres diferents a la “clàssica”novel·la, però quan he de triar el nou títol, el dilema persisteix...

Immersa en Auster, vaig decidir optar pel teatre... però, què?Descartada la compra de noves adquisicions, vaig decidir donar

una ullada a les prestatgeries de la meva biblioteca ocupades pelstextos teatrals. A primer cop d’ull en vaig triar tres. El criteri deselecció que vaig fer servir és ben simple (com a “no-peix”, és el mésaconsellable”): autor i volum de pàgines (tot i que en el cas dels tex-tos dramàtics no és un criteri del tot determinant). Quin triaria? Pot-ser podia començar-los tots tres, però em va agafar una mandra“ferotge” només de pensar en fer-me un esquema de personatges,espais, situacions i accions de les obres que tenia a les mans.

Així que vaig obrir el primer llibre. La meva sorpresa va ser majús-cula en descobrir-hi que aquell dia, tot just feia set anys, aquellaobra s’havia estrenat en un teatre de Barcelona. Aquell mateix dia,just set anys abans. El vaig agafar de seguida i a la nit vaig co-mençar a llegir-lo...

Immersió intermitent en Auster. Vaig superar la pàgina 100 del lli-bre d’Auster i es van anar acumulant al meu cap tantes històriesdins la mateixa novel·la que el meu cervell es va començar a escal-far en excés. Anava avançant la lectura d’esma i, amb un cert esgo-tament, vaig deixar el llibre “aparcat” uns dies. Vaig quasi acabarel de teatre, vaig començar un d’assaig –d’una dona que admiro,molt, la Montserrat Roig– mentre esperava que “em tornessin lesganes” d’immergir-me en Auster...

Llavors vaig rebre notícies de la meva cosina (“la culpable” queaquest “no-peix” anés fins a la Xina i veiés durant 3 segons el perfilesquerre de Mao), que ara treballa i viu a Haití. Entre d’altres coses,ens escrivia: “Haití és un país sorprenent. Té llocs molt macos (unesplatges increïbles) i els haitians són uns grans amants de la pinturai de les arts plàstiques. I de la música també...”.

Al matí següent de rebre aquests notícies haitianes vaig decidir“tornar” a Auster, i vaig reprendre la lectura on l’havia deixada –ala pàgina 121– on em vaig trobar que el protagonista acabava deconèixer una noia espectacular, la Martine (“potser la dona mésbonica que havia vist mai”) que, com no podia ser d’altra manera...era d’Haití!!!

Les coses realment impor-tants són invisibles als nos-tres ulls.

Quan parlem de la vida i dela mort, sobretot si ens referima éssers estimats, val la penaaprofundir una mica en el seusignificat. D’entrada fixem-nos en un fet important, nosempre la impressió, bona odolenta, que ens causa algú aprimera vista, es confirmadesprés de tractar-la i és quealeshores entra en un joc unelement importantíssim queno és gaire visible als nostresulls. Entra en joc la seva per-sonalitat. Aquí tenim els doselements que conformen cadaindividu: un primer elementque és el seu cos material i unsegon element que consti-tueix el seu propi JO, la sevaPERSONALITAT, i aquest bino-mi indestriable per a nosal-tres és realment aquella per-sona. Però quin dels dos ele-ments és el més important?

El cos perfectament visible iavaluable estèticament té,evidentment, la seva impor-tància; és el primer elementde contacte, de descoberta iens resulta imprescindible enla nostra vida física. Aquí calremarcar, en la relació amoro-sa de parella, que el cos de lapersona estimada va enve-llint i es va deteriorant, ja noés ni de bon tros el que era, aprimera vista està perdentl’aspecte físic que la feiaatractiva.

En canvi el segon element,aquest element invisible queconforma la seva personali-tat, si la nostra convivència éspositiva i gratificant, vamadurant, va creixent, es vaenriquint d’experiències, devivències, cada cop té unvalor més gran. Si la relacióde parella es fa ben feta, cadauna de les dues persones ensurten beneficiades: cada unad’elles progressa i creix, éstota una altra persona, real-ment molt més valuosa com aésser humà del que no eraanys enrere.

Ja som on volíem anar aparar: quan el cos de la perso-na estimada acaba el seutemps vital es perd un ele-ment imprescindible, es perdel suport material de la perso-na, es perd l’element de con-tacte, però això no pot afectarla vida del que realment ésimportant, la PERSONA.Aquesta persona segueixexistint amb tota la vàlua queha anat adquirint al llarg dela seva existència amb unadiferència crucial, que en nodisposar del seu cos físic, ésfora del temps, fora del dolor,fora de tota la càrrega inhe-rent al cos material i, en defi-nitiva, fora de la mort.

Si acceptem aquesta novasituació resulta que, per alscreient, això seria la vida eter-na que ens ha estat promesa ien la qual creiem, o no hicreiem?

26 // crònica des de la peixera 26 // reflexions

>>> la peixeraNo-peix. sar@mesvilaweb.cat Jordi Casso

>>> de debò existeix la mort? (ll)

>>> serveis als socisnous avantatges i beneficisper als socis

Els t3es tombs(Travessera de Gràcia, 96 (Via Augusta - Riera Sant Miquel)Tel. 93 218 92 86 08006 Barcelona )

Cases de nines, peluix, jocs, joguines artesa-nals, miniatures, trencaclosques, manualitats,llibres...

Un espai màgic per triar i regalar, ara amb un10% de descompte amb el carnet de soci delsLluïsosFUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS -

MUSEU EGIPCI DE BARCELONA

(c/ València, 284

Tel. 93 488 01 88

08007 Barcelona )

Vols descobir els tresors de l'Antic Egipte? Vine

un divendres d'octubre a desembre i tindràs un

20% en el preu de l'entrada.

Bailén 238-240Tels. 93 213 44 69 / 93 284 76 98 / 93 284 91 11

www.floresgriera.com

10% DE DESCOMPTEAMB EL CARNET DELS LLUÏSOS