Què ha passat?Reformes històriquesPàg. 02

2 socis + 1 junta?L’ascens a EBAPàg. 14

Entrevista:La figura de TriadúPàg. 18

Els pilars delsLluïsos:

salt a l’escena

Pàg. 12

La revista dels

Des del NordMaig 2013

59núm

1933: OBRES A LA SALA CAPELLA

QU

È H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Al llargdels mésde 150anys d’història,l’entitat ha fet diferentsreformes.

1955: LA BARRA DEL BAR

1961: OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE LA PISTA 2007: OBRES PER INSTAL·LAR EL SISTEMA DE TRAMOIES

2010: OBRES A L’ESCENARI

ABANS DE 1936: LA FAÇANA AMB LA PORTA I LA FINESTRA DE LA CASA DELS CONSERGES

2010: OBRES AL MAGATZEM DE TEATRE

EL TEATRE VA TENIR LLOTGES ENTRE ELS ANYS 1989 I 1960

Al mal temps, bona cara!

A ra resulta que la Generalitat de Cata-lunya ens ha denegat la subvencióque teníem per fer el Des del Nord.

I ara, què farem? Deixarem de fer-lo? No senyor! És la revista dels socis i sòcies de la casa,de totes i cadascuna de les seccions; no podempermetre que desaparegui així com així.

A la vista dels canvis que aquesta “retallada” suposaria, el Consell deRedacció de la revista, format per 8 socis i sòcies de l’entitat, es va reunir i va prendre una sèrie de decisions: es faran dues revistes a l’anyen lloc de tres, s’ha reduït el nombre de pàgines a un total de 20 (enlloc de les 32 que es feien fins ara) i, tret de la portada que segueix senten color, el contingut serà imprès en blanc i negre.

Em semblen 3 decisions encertadíssimes perquè, malgrat que hi hamodificacions, aquestes no alteren l’essència de la revista. De fet, crecque ens poden ajudar a fer un Des del Nord més proper.

Com? Molt fàcil, adaptant-nos-hi. Que es fan dues edicions? Doncs hau-rem de procurar que aquestes continguin el màxim d’informació. Queté menys pàgines? Farem articles més curts, que no menys interessants,que ens posaran al dia del que fan i el que tenen previst fer les seccionsde la casa. Que el contingut s’imprimeix en blanc i negre? Potser és elmoment que els més petits de casa donin el toc de color que la revistamereix o personalitzin les fotografies per donar-li un toc d’humor. (Quino ha pintat mai uns bigotis tipus Dalí a una fotografia d’una persona?)

Potser sí que són temps difícils, però no hem de deixar que aquests ensvencin. I és que ja ho diuen: al mal temps bona cara.

Roger SalvadóVocal de la Junta Directiva

3

02 Què ha passat?Reformes històriques

03 Editorial

04 La Junta-Nous projectesTots som Lluïsos, tots construïm Lluïsos

05 Seccions de la casa

09 Què ha passat?Lluïsos i acidH, unitspel bàsquet

10

12 Els pilars dels LluïsosSalt a l’escena

14 2 socis + 1 juntaCom has viscut l’ascens a EBA?

15 Bústia del soci:Sense ser-hi, encara hi sóc

16 Reflexions des de...Bogotà

17 TribunaAda CatellsPere Martí

18 Entrevista: La figura de TriadúSusanna Àlvarez iJoan Josep Isern

20 El centre del món

3

EDITORIALSUMARI

Edita:

Col·laboren:

Coordinació: Laia Curcoll

Consell de redacció: Susanna Àlvarez, EmiliBoix, Marta Buch, Marc Camprodon,Montse Giralt, Oriol Hosta, Mar Solà.

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú.

Assessorament lingüístic: CNL de Barcelona.

Han col·laborat en aquest número:Ada Castells, Adrià González, Agrupament,

Bàsquet, Cantiga, Catequesi, Cor Gregal, El Virolet, Emili Boix-Fuster,Escola de Tennis Taula, German Lóbez,GMM, Grup NES, La Fuga, Lluís Ferrer,

Mar Solà, Montse Giralt, Pere Martí,Rafa Roman, Roger Morris, Roger

Salvadó, Sinera, Tennis Taula, Vent delNord, Víctor Pla, Xavier Corbera.

Fotografia: Agrupament, Arxiu delsLluïsos de Gràcia, Cor Gregal, El Virolet,

Gerard Grau, GFT Sotacabina, GMM,Grup NES, La Fuga, Laia Curcoll,

Montse Giralt, Roger Morris, Sinera.

Publicitat: Lluïsos de Gràcia (publicitat@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN.

Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58.desdelnord@lluisosdegracia.cat

www.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat.

“Els articles publicats al Des del Nordexpressen solament l’opinió dels seus

autors, que no té perquè ser comparti-da per la revista”.

EL TEU DDN

A ccessibilitat, funcionalitat, segure-tat, ampliació, millora, sostenibili-tat, autosuficiència, oportunitat,

implicació, aprofitament, normativa, sónparaules que ja formen part del nostrevocabulari gràcies a aquest projecte.

Adequar el nostre edifici, per tal quepuguem fer perdurar els valors que s’hi con-reen des de fa més de 157 anys, no és uncaprici, és una necessitat. És per això que jafa mesos l’entitat, encapçalada per la JuntaDirectiva, va anar fent passos per fer possi-ble la reforma de l’entitat.

El febrer de l’any passat es posava en mar-xa de nou la Comissió d’Obres formada persocis i sòcies arquitectes per tal de treballard’acord amb el projecte de reforma Lluïsos2015, i adequar-lo i reformular-lo per tal depresentar-lo a una convocatòria de subven-cions de l’Institut de Cultura de Barcelona(ICUB). El camí ha estat llarg i els tràmitshan estat molts, però finalment hem acon-seguit la llicència d’obres i la subvenció pertal de tirar endavant la reforma.

Un any més tard, el febrer de 2013, els socisi sòcies dels Lluïsos hem decidit fer la refor-ma en una assemblea extraordinària i per

Tots som Lluïsos, Tots construïm Lluïsos

Per Redacció

Lluïsos afronta el2013 amb un repte i una fita importan-tíssima. Un projecteque representarà unpunt d’inflexió en lahistòria de l’entitat: lareforma de la nostraseu, el que hem ano-menat Projecte Lluïsos.

una molt àmplia majoria (el 95% dels vots afavor i el 5 % en blanc). Així que, mans a lafeina!

Comptem amb la teva implicacióProperament començaran les obres i encaraens queda una bona feina per fer abans: pre-parar la mudança, trobar finançament, bus-car un lloc on traslladar tota l'activitat de l'en-titat durant les obres... Caldrà mans i màni-gues! La implicació de tots i totes serà fona-mental. Per això, qualsevol idea o propostaper col·laborar serà benvinguda.

Aconseguir una empresa patrocinadora oalmenys facilitar un contacte del responsabled’una empresa, cedir o trobar un local onemmagatzemar coses durant la reforma, dura terme algun taller o curs als Lluïsos i desti-nar-ne els beneficis a les obres en són algunsexemples.

Quan sigui el moment farem dissabte als Lluïsos! Estareu convidats a participar-hi! Qualsevol proposta que tingueu, qualsevolidea, qualsevol oferiment; feu-lo arribar asecretaria a través del correu electrònic lluisos@lluisosdegracia.cat

Tots som Lluïsos, tots construïm Lluïsos!

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IAJU

NTA

-NO

US

PRO

JECT

ES

JP

4

J a era hora! Després de mig curs...finalment hem anat de campamentsde Setmana Santa!

L’esplai GMM, com cada any, hem passatcinc dies magnífics a la muntanya. Cadasecció marxa per separat, des dels méspetits, els Anxenetes, fins als més grans, elsKonquis. Els monitors ens hem afanyat aposar-nos les piles amb tota la preparació;han estat moltes hores de feina, però bengratificants! Hem preparat un munt d’activi-tats, excursions, normes de convivència, imoltes altres coses!

Els que també s’han hagut d’activar ràpida-ment i mantenir-se molt atents són elsintendents, que han cuinat durant els cam-paments! Com cada any, hem comptatamb uns cuiners excel·lents, els Super Kon-quis. És el primer any que no han estatjoves de l’esplai, per això esperem queaquests campaments els hagin animat a ferde monitors amb vista a l’any que ve!

Dels campaments se n’aprèn molt i se’ntreuen moltes experiències positives. Gau-dim de la natura, d’unes bones convivèn-cies, de riure i de viure!

N osaltres, la gent del grup NES,que, tal com diuen les sigles, novolem estar sols, aquesta tempo-

rada ens hem proposat una sèrie d’activitatsnoves. Volem conèixer paratges nous, fercoses noves i també fer nous amics.

Cada cap de setmana anem a llocs interes-sants i diversos, al bosc o bé a la ciutat, comla caminada per la llera del riu Congost, unavisita turística al barri de la Ribera o una visi-ta guiada al castell d’Eramprunyà. Tambéhem aprofitat els ponts per fer sortides mésllargues: hem anat a Ripoll i a Sau.

Hem visitat diferents museus i hem anat alteatre, al cinema i a fires, tot aprofitant lesiniciatives de les persones del grup. I, comque volem conèixer gent nova, hem organit-zat sortides amb altres colles com El CargolGraciós, Veu Pròpia o Barna Tres, amb quihem fet diverses caminades.

A més de totes aquestes activitats, encaratenim temps, humor i ganes, per a trobar-nos cada divendres a les 9 del vespre als Lluï-sos, on sopem, fem petar la xerrada i planifi-quem les sortides. Ens ho passem la mar debé, tot celebrant aniversaris i festes, i tot allòque es presenti i ens vingui de gust!

Si vols formar part d’una colla d’amics per acompartir els bons moments lliures, el grupNES és el que et convé!

GRUP NES

No estiguissol, vine ambnosaltres!

G ràcies a l’empenta del XavierFolch, fa vora de cinc anys vanéixer l’Escola de Tennis Taula

dels Lluïsos. Es van crear dues subseccions;d’una banda, l’escola de nens, promeses degrans jugadors, i d’una altra, el que vamanomenar Gup de pares, on ens trobàvemels pares per jugar i passar l'estona. Avui usfarem cinc cèntims del que fem al Grup depares.

Tots hi havíem jugat de petits, i tots feia uns20 anys que no havíem tornat a agafar unapala. Des de llavors, ens trobem un parellde tardes cada setmana. El grup ha anatcreixent; al principi no arribàvem a 10 ins-crits, avui en som 25.

L’esperit del grup sempre ha estat estaroberts a tothom que vulgui passar unabona estona. Ara som un grup heterogeni,amb principiants i jugadors experimentats,edats que van dels vint i escaig als 50, i dediferents llocs d'origen (Alemanya, França,Xile, Perú, Argentina, Tenerife), però totsamb ganes de jugar, suar, competir, isobretot divertir-nos, desconnectant del diaa dia, donant-li cops a una piloteta.

ESCOLA DE TENNIS TAULA GMM

Els esperatscampaments

Per quèenganxatant?

5

S

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

V olem destacar que ja fa 13 anysque som a la categoria de primeradivisió de veterans, i això ens

omple d’alegria i satisfacció, ja que cal moltesforç, voluntat i entrega per poder estar enaquesta situació.

En aquest sentit, val la pena remarcar queen el Campionat de Catalunya de Veterans,celebrat a Calella els dies 23 i 24 de febrer,vam aconseguir el 5è lloc en la modalitatde dobles gràcies a la parella formada perManuel Carmona (Calella) i Òscar Casabo-na (Lluïsos).

D’aquí a l’estiu tenim previstes algunescites importants.

De l’1 al 5 de maig participarem en el Cam-pionat d’Espanya de Veterans per equips,dobles i individuals, que se celebrarà aAlmeria.

La setmana del 26 de maig al 2 de juny, eljugador Òscar Casabona participarà en elCampionat d’Europa de Veterans a Bre-men, Alemanya.

El proper 8 de juny, a les quatre de la tarda,organitzarem un cop més el Torneig Socialde Tennis Taula per als federades de la sec-ció, dins de les festes de Sant Lluís.

6

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA L ’inici del 2013 ens va regalar a La

Fuga un concert celebrat conjunta-ment –i amb possible bitllet de

retorn– amb el Coro Alameda, una forma-ció coral vinguda expressament des deValència gràcies a l’Élaine, una antiga“fugaire” traslladada a terres valencianesper motius laborals que, pel que es veu, ala seva nova coral –on, curiosament, ja nohi canta– els devia parlar força bé de nosal-tres...

Després de sondejar dates, vam celebrar elconcert el vespre del dissabte, 2 de febrer,dia de la Candelera, a l’auditori de la Viole-ta de Gràcia, que havia reobert les portesl’octubre. Primer vam cantar nosaltres can-çons d’un “repertori ja segur”, després ells,i finalment, tots dos cors conjuntament,una cançó africana.

L’entusiasme, tant del director “valencià”–l’anglès Tim Davis–, com dels seus cantai-res, i el de tots nosaltres, va quedar benpalès després, a les moltes converses infor-mals que vam mantenir a la sala GMM delsLluïsos, durant el magnífic piscolabis acàrrec de l’Albert i el seu equip.

Va ser la millor manera de carregar les pilesa La Fuga, i motivar-nos perquè, com aorganitzadors del concert de Sant Lluís, esti-guem a l’altura.

TENNIS TAULA

13 anys aprimeradivisió

LA FUGA

E ls dies 9 i 10 de març hem marxattot Sinera a fer un petit stage auna casa de colònies de Rubí. Hem

pogut desconnectar, però alhora hem fetmolta feina. Val a dir que ha estat unaexperiència d’allò més positiva: ens hempogut conèixer encara més els uns als altresi hem après nou repertori. Amb el bontemps que feia, vam aprofitar dissabte perfer una sessió fotogràfica d’allò més profes-sional, de la qual podeu veure els resultatsen aquesta foto.

Cal destacar la vetllada de la nit, en quèvam donar la benvinguda als nous cantairesde la collita d’enguany, fent-los passar unamica de vergonya amb les tan nostradesnovatades. Per amenitzar la nit, vam acabarentonant amb les guitarres...

Pel que fa al nou repertori, ens ha agradatespecialment “El musclo”de l’Oltra amb lasorneguera lletra d’en Pere Quart. Ah! Itambé hem pogut repassar alguns clàssicsde Sinera com “Lata d’agua”, “Mussunge-di” o “Amor que tens ma vida”.

En fi, ha estat un parell de dies d’allò mésdivertits.

SINERA

Cap de setmana ensinerat!

Amb ulls aValència

D esprés d’un intens cinquantè ani-versari, els de Cantiga seguimcantant. Ara hem tingut el privi-

legi de poder cantar a cappella cançons detots els temps en un temple mil·lenari devolta de canó. On la història hi ha passatintensa i ben a prop. Ens hem adonat queen aquest indret antic hi encaixen les can-çons fetes en d’altres segles, molts anysdesprés, de molt diversos estils, del renaixe-ment, del barroc, romàntiques, contempo-rànies i fins i tot d’estrena. Obres pensades idelimitades al potencial de la veu d’homes idones i a l’acústica d’unes pedres situadesmestralment per donar cabuda a un recolli-ment col·lectiu. Aquestes mateixes pedreshan servit per donar vida a altes gravacionssonores admirades arreu del món. I nosal-tres, tots 60, el cor, el director i un piano hihem cantat, ens hi hem sentit integrats. Hohem fet tan bé com hem pogut. La respostaha estat magnífica i hem rebut l’escalf d’unpúblic deslliurat. Ens hem fos en un espai ien un temps, partícips de coses que no hande ser caduques, amb estètica de veuhumana i pedra dura. Enduts per l’embriaccant col·lectiu sota un bon mestratge i unesforç mesurat de tots nosaltres que can-tem al temple de la nostra història.

(Versió íntegra a: http://cantiga.lluisosdegracia.cat/)

Joan Romanyà

F a poques setmanes vaig tenir elplaer d’asseure’m un altre cop enuna banqueta de bàsquet, fent d’a-

judant d’entrenador. A més, els nens juga-ven al camp del “líder”. Un partit especta-cular, perdut de molts pocs punts. En aca-bar el partit, un dels nostres nens plorava.Eren les llàgrimes amargues de la derrota.

Però realment va ser un derrota? Si miremel marcador és obvi que sí, però el tempsm’ha ensenyat que un marcador no deixade ser això: un conjunt de dígits numèrics.L’èxit està molt per sobre del marcador. Laveritable victòria està a gaudir i sentir pas-sió fent allò que realment t’agrada.

Ara bé: és això aplicable quan els quejuguen ja són d’edats júniors o sèniors?Aquests jugadors/es juguen per guanyar operdre una categoria, però, de què serviràguanyar si no han gaudit de la victòria?

De la mateixa manera que hi ha amors queduren tota una vida, el jugador/a de bàs-quet ha de viure constantment enamorat/ad’aquest esport. Sols d’aquesta maneraaconseguirem la victòria!

Ruben Brotons

BÀSQUET

Què és la victòria?

7

E ns enorgulleix la renúncia deBenet XVI, per coherent, responsa-ble i valenta, ja que la seva salut

no l’acompanya i pel fet que representa uncanvi dins la dinàmica tancada de la CúriaRomana: tinguem present que no està benvist que un Papa renunciï al seu càrrec si noés per causa de la seva mort. Confiem quel'elecció del nou Papa, Francesc I, signifiquiuna renovació per l'Església.

El grup de Catequesi d’Adults estem treba-llant un llibret de Ramon Maria Nogués,Déu, religions i esglésies, especialment vàlidper la seva actualitat i del qual volem com-partir amb vosaltres un petit fragment:

“Les religions com a distracció: Actualmentles religions es veuen confrontades a ungran desafiament: deixar progressivamentel folklore propi i, com a bons pedagogs,anar encaminant els seus adeptes cap alMisteri, units a tots els humans (que sónmolts), que intueixen que el simple fet d’e-xistir és ja un misteri en el qual pot serentrellucat el Gran Misteri del Tot, del Buit,de la Plenitud, és a dir, de Déu.”

CATEQUESI CANTIGA

Un concertqualsevol a Cardona

Un cristiàhonest i coherent

E fectivament, com us anunciàvemal darrer Des del Nord, vam culmi-nar el nostre primer aniversari

amb un intercanvi amb una coral de Portu-gal, el Chorus Auris, que l’any anterior haví-em acollit a Barcelona. Vam visitar la ciutatd’Ourém (prop de Lisboa) i hem de dir queels nostres amfitrions no van escatimaresforços i ens van oferir un programa moltcomplet de visites culturals, concerts i activi-tats de tot tipus. El caliu humà i les aten-cions van ser una constant i, malgrat l’en-torn i la situació econòmica d'ambdós paï-sos, vam constatar que no calen gairesdiners per tenir una experiència plena enl’àmbit grupal. El Cor Gregal també va sortirenfortit dels dies de germanor i de fer pin-ya, i això va quedar palès en una sessió debrainstorming que vam fer a la tornada.

Enguany estem treballant molt dur per pre-parar el Glòria de Vivaldi, com a gruix delprograma per a final de curs (segona part adeterminar). La idea és fer-ne una presenta-ció a l’estiu acompanyats amb piano (dataprevista 28 o 29 de juny, a confirmar viaweb de Lluïsos). Però també compartiremescenari amb la coral de Sant Joan de Déu ide la Facultat de Psicologia, amb qui repre-sentarem el mateix programa amb orques-tra i solistes a final d’any (novembre i des-embre). Ja us en donarem detalls al properDes del Nord.

La fotografia que acompanya aquesta notaés de la visita a Portugal.

E l grup de Mitjans i Grans d’El Viro-let vam participar el matí del diu-menge 10 de febrer en l’acte

Ametller florit. El segon diumenge de febrerl’Associació Joan Maragall i la Biblioteca deCatalunya reten homenatge al poeta JoanMaragall al cementiri de Sant Gervasi. Alcostat de la seva tomba, l’any 1924 s’hi vaplantar un ametller i des d’aleshores s’hi fauna lectura de poemes.

Sota un sol encara tímid i arrecerats per l’ametller ja florit, molts admiradors en vanrecitar versos i alguns dels nostres cantairestambé i ho van fer la mar de bé. Després, al’escala principal del cementiri, vam cantarcançons amb text de Joan Maragall, duesde les quals del nostre pianista Josep Ollé.Vam acabar tots plegats –perquè havíemdemanat ajuda als familiars que s’hi vol-guessin afegir– cantant el Cant de la Senye-ra, que va dirigir Josep Prats. Mireu quincantaire espontani il·lustre! Va ser un actemolt bonic i ens va agradar molt de partici-par-hi.

Els Mitjans estem molt emocionats perquèamb d’altres corals hem enregistrat la can-tata L’hora perduda, d’en Jordi Domènechsobre poemes de Joana Raspall, de qui secelebra el centenari. La cantarem Petits iMitjans a l’Auditori el 25 de maig.

8

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA É s cert, cantem a la dutxa. Ho hem

de confessar. Però, sobretot, can-tem a la coral Vent del Nord. Per-

què a nosaltres el que ens agrada no éscantar, sinó que és cantar acompanyats debons amics!

La Coral Vent del Nord som un grup de can-taires “sèniors”, que ens agrada cantar,créixer en coneixements musicals, celebrarles festes tradicionals i els aniversaris, ferviatges i intercanvis internacionals i, en defi-nitiva, fer amics.

La nostra coral té com a eixos principals elcant partint de la realitat de cada cantaire,els concerts, les celebracions de totes lesfestes del calendari i sants i aniversaris delscantaires, i la vesant social que fomenta l’a-mistat i la companyonia entre tots.

A més dels concerts i les celebracions, detant en tant fem un viatge per enfortir lanostra amistat, conèixer altres indrets i pre-sentar en un concert tot el nostre treball delcurs. Aquest any anem a Haselbourg(Lorraine) del 28 de juliol al 4 d’agost.

Assagem els dimecres de 8 a 2/4 de 10 delvespre.

Veniu a provar-ho! Sopranos, contralts, tenors i baixos... VENIU A CONÈIXER LA CORAL VENT DEL NORD!

VENT DEL NORD

Cantar ambbons amics

EL VIROLET

Homenatgea JoanMaragall

COR GREGAL

Aquest 2013 Vivaldi

L a relació entre l’Associació Catalana d’Integració i Des-envolupament Humà (acidH) i Lluïsos de Gràcia és cadavegada més estreta.

El passat mes d’octubre es va signar un acord de col·laboracióentre les dues entitats amb l’objectiu de donar a conèixer lapràctica del bàsquet per part de les persones amb intel·ligèncialímit i establir llaços d’unió entre els jugadors dels Lluïsos: del’acidH.

El fet més remarcable és la creació de l’equip Lluïsos-acidH, unequip de bàsquet format per persones amb intel·ligència límitque entrena cada setmana a la pista dels Lluïsos i que porta elmateix equip que tots els altres jugadors de l’entitat.

Per a Lluïsos és un orgull tenir aquest equip a casa nostra i,encara més, el fet que cada dia se senten més de la nostra enti-tat, i vénen sempre que poden a animar els partits dels altresequips dels Lluïsos.

Com a colofó de satisfacció, l’equip de Lluïsos-acidH ha aconse-guit proclamar-se Campió de Copa Catalunya Categoria d'Ho-nor en el 22è Campionat de Catalunya de Bàsquet SpecialOlympics-ACELL que s’ha disputat el 16 i 17 de març a Blanes.

Com no podia ser d’una altra manera, els integrants de Lluïsos-acidH han ofert la copa a l’afició lluïsenca. Ha estat el dissabte23 de març a la tarda, entre el partit del Sots 21 i el del Sènior BMasculí. A més, han jugat un partit d’exhibició, tal com ja hohan fet altres vegades, una experiència que sempre ha estatmolt ben valorada tant per l’equip com per l’afició.

Ara, a treballar per guanyar la lliga i aconseguir el doblet!Ànims companys!

T otes les unitats estan fent projectes molt interessants! En aquest Des del Nord ens en fan un resum:

Castors i Llúdries: Cada dissabte ens ho passem molt bé: juguem,aprenem, compartim, respectem... Les excursions i els campamentssón molt divertits perquè dormim tots junts i fora de casa! A vega-des enyorem els pares, però els caps fan que ens ho passem bé i ensn’oblidem! El projecte d’aquest any és una pel·lícula de cavallers, rei-nes, prínceps, bruixes... A veure si sortim a la televisió o al cinema!

Llops i Danies: Estem fent moltes activitats! Vam participar a la cur-sa d’orientació dels Lluïsos i ens ho vam passar molt bé. Hem fetquatre excursions i en cada lloc hem estat personatges diferents:mafiosos, cantants, ballarins i exploradors. La que més ens ha agra-dat ha estat l’excursió a Igualada: vam estar gravant escenes del vide-oclip que estem preparant! Encara no us podem dir quina és la cançó!

Ràngers i Noies Guia: Vam anar a Palafolls i vam visitar una gosseraque han creat de forma voluntària quatre dones del poble per ajudar els gossos abandonats. Ens van impressionar les barbaritats imaltractaments que han sofert, i hem après que tenir un gos ésuna responsabilitat molt gran i que cal pensar-s’ho bé. Cadascú vapassejar un gos per la muntanya. Va ser el més divertit i vam poderajudar-los: normalment no hi ha gent que els porti a passejar.

Truks: Aquest any estem fent dos grans projectes. El primer, arreglarun terreny malmès per un incendi per fer-lo acampable. Al novembreel vam visitar i al març vam tornar-hi per arreglar-lo. Durant els cam-paments de Setmana Santa, els Llops i Daines hi han pogut anardurant quatre dies! El segon, consisteix a treballar al màxim duranttot l’any per poder gaudir dels millors campaments possibles a l’es-tiu. Pengem cartells i repartim fullets dels espectacles dels Lluïsos,ajudem a organitzar petits concerts i celebracions, i fins i tot estemfent un mapa del Raval per a una petita empresa que el necessita!

9

AGRUPAMENT

Un any engrescador!

QU

E H

A PA

SSAT

?

Per Redacció

QLluïsos i acidH, units pel bàsquet

10

L’ACUDIT

Un senyor va a visitar un amic a

casa seva i li pregunta:

- Com estàs de la memòria? Com va

anar amb el metge?

- Estic molt millor, és un metge molt i molt bo!

- Ah, doncs digues-me el nom perquè li recoma-

naré al meu germà.

- Si, i tant, li anirà molt bé! Es diu doctor...,

doctor... Espera, com es deia aquella muntanya

de Catalunya que té aquella forma tant

especial i una moreneta?

- Montserrat.

- Ah, això!

Llavors l'amic es gira cap al menjador i crida:

- Montserrat... com es diu el doctor de la

memòria? Lluís Ferrer

del cambrer

T I R A

CóM ICA

EL TEU DDN

POSA-HICOLORS!

Montse Giralt

Sabies que Lluïsos ha celebrat els 50 anys de la pista debàsquet i els 40 anys del bàsquet femení? L’any 1962,gràcies a un grup de socis que va deixar diners a l’enti-tat, es va construir la pista de bàsquet i totes les salesque hi ha a sota: les del cau, les del GMM, el gimnàs…La inauguració oficial s’havia de fer coincidint amb les festes de la Mercè, però hi va haver uns fortsaiguats a la comarca del Vallès que van destrossar-hotot i provocar la mort de moltes persones. Molts lluïsencs d’aquell moment van decidir anar-hi com a voluntaris per ajudar a treure fang, així que la inauguració es va haver d’ajornar.

Deu anys més tard, es va crear el primer equip de bàsquet de noies de la història dels Lluïsos!

SABIES QUE.. .

11

Aina, quines activitats fas aquí als Lluïsos?

Faig teatre al Grup de Formació Teatral Sotacabina.

Quants anys fa que estas aquí als Lluïsos?

Estic des de l'any passat, però ja havia vingut ante-

riorment.

Així que ja havies sentit a parlar dels Lluïsos?

Sí, del barri.

I què feu al Grup de Formació Teatral Sotacabina?

Ara mateix preparem una obra que representarem al

final del curs, però també fem exercicis teatrals i

altres coses.

Per què vas decidir fer teatre?

Perquè era molt tímida i així m'ajudava a superar

els meus límits, però també perquè sempre m'ha

agradat molt mirar pelis.

Nom: Aina de Lapparent

Edat 15 anys

Secció: GFT Sotacabina

Lloc preferit: El teatre

Mercè, què hi véns a fer aquí als Lluïsos?Jugo a bàsquet, a l'equip de Cadet B femení.I des de quan hi jugues?Aquest és el primer any.

És la primera vegada que estàs per aquí la casa?Jugant a bàsquet sí, però ja havia estat abans alsLluïsos, al casal d'estiu.

Què és el que t'ha fet decidir venir a l'equip debàsquet dels Lluïsos?Ja havia jugat a bàsquet al meu institut, però hovaig haver de deixar perquè em vaig lesionar... Ara ja feia un temps que volia tornar a jugar-hi.Entreneu gaire?Sí. Els dilluns fem físic, que és tot el que està relacio-nat amb fer esforç, córrer, etc.; els dimecres fem mésaviat exercicis en equip i els divendres normalmentsón tirs. El dissabte o el diumenge juguem un partit.

Nom: Mercè CasteleiroEdat: 15 anysSecció: BàsquetLloc preferit: La pista de bàsquet

DIGUES LA TEVA!

El racó de pensar

“Si no saps cap a on vas,

cap vent no et serà favorable”. SènecaFilòsof romà

12

ELS

PILA

RS D

ELS

LLU

ÏSO

S

Lluïsos,salt a l’escena

I per què des de dins? Doncs perquè els gai-rebé 20 membres que en formen part nonomés s’han d’estudiar un text per interpre-tar-lo, sinó que hi ha dies en què es conver-teixen en directors, d’altres en què es con-verteixen en dramaturgs, en escenògrafs,en sastres i modistes o, fins i tot, en tècnicsde llum i so.

Tots aquests coneixements s’adquireixen alllarg del curs, sempre treballant en equip ides d’un punt de vista lúdic i adaptat a lesdiferents edats dels nois i noies. Així, GFTacostuma a dividir-se en 2 o 3 grups, depe-nent de l’any. Cadascun d’ells prepara dosprojectes. El primer consisteix en una obraque escriuen i dirigeixen ells mateixos i querepresenten pels voltants de Nadal. Elsegon projecte, i al qual s’hi dedica méstemps, és l’obra que es representa a final

M olta merda, molta merda...Aquesta frase és la que repetei-xen els actors i actrius que s’es-

tan formant als Lluïsos abans de sortir a l’es-cenari. Imagineu-vos-els: col·locats en rotlla-na, agafant-se les mans cada vegada mésfort i repetint el “molta merda” a una velo-citat que s’accelera per segons. El momenten què comença l’obra és, per a ells, elmoment en què comença tot. Per als direc-tors d’aquests actors i actrius és, en canvi, elmoment en què està a punt de culminar unprocés que ha durat tot un curs escolar.

Què és GFT?Actualment els Lluïsos de Gràcia comptemamb el Grup de Formació Teatral Sotacabi-na, una secció que va néixer el 1979 ambl’objectiu de formar nens i joves, tot intro-duint-los en el món del teatre des de dins.

Els Lluïsos de Gràciatenim una llarga trajectòria teatral.Actualment comptemamb el Grup deFormació TeatralSotacabina, queforma actors i actriusdels 8 als 17 anys; elgrup d’adultsSotacabina i el tallerde teatre.

Per Mar SOLÀ

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

PL

13

de curs i que s’assaja amb una dedicació d’entre 3 i 6 hores de mitjanasetmanal, segons l’edat. S’intenta que els diferents papers estiguin repar-tits de manera equitativa entre tots els membres i que aquests canviïn deregistre al llarg dels anys que formen part del grup. L’obra es representadurant 2 o 3 dies amb vestuari, escenografia, llums, so i, com no podiaser d’altra manera, públic.

I què passa amb aquests joves quan compleixen els 18 anys? En els seusinicis, a GFT només s’hi podia accedir fins als 17 anys d’edat, però a partirde 1992 es va oferir l’entrada a adults. Des de llavors, el grup dels mésgrans es va passar a dir Sotacabina Teatre.

Actuant amb valorsLes setmanes van passant i enmig dels assajos hi ha dues dates fixa-des: Una anada a un teatre professional, sovint amb la possibilitat depoder fer preguntes a algun dels seus protagonistes, i una excursió decap de setmana que serveix tant per assajar l’obra com per unir ungrup que ja no són companys d’escenari, sinó amics amb qui compar-teixen una afició.

Sense gairebé adonar-se del pas del temps, els actors i actrius es tro-ben a una setmana de l’obra, la “Setmana Fantàstica”. Són 7 dies deplena dedicació al teatre. Si bé els més petits no vénen cada dia, elsjoves sí que hi dediquen més hores. Si cal fer els deures a l’hora de patiper tenir la tarda lliure i poder anar a fer el muntatge, es fa. Si cal que-dar-se un dia a assajar fins tard i l’endemà fer un esforç a classe perestar concentrat, es fa. Si cal sortir corrent de Lluïsos per anar a com-prar un pot de pintura a l’adrogueria abans que tanquin, es fa. I es fades de les ganes que arribi el dia de l’estrena, el dia en què ensenyarantot el que han treballat al llarg del curs, el dia en què els nervis potserels trairan, el dia en què agafaran amb força les mans dels companysper desitjar-los molta merda.

Passa el cap de setmana. Les ganes de tornar a sortir a l’escenari segueixenvives, però toca fer el desmuntatge i “les galetes”. Un moment per reflexio-nar, perquè els protagonistes de l’obra diguin com s’han sentit, tant durantels assajos com durant els dies de representació, perquè facin crítiques ipropostes amb vista a propers anys, un moment perquè també els directorshi diguin la seva. Tot això, fent rodar un parell de caixes de galetes perrecuperar força.

Una il·lusióLa formació teatral als Lluïsos ve d’anys enrere. Directors i actors com elJosep Lluís Bozzo, la Rosa Novell, el Jordi Andújar, el Marc Pujol o el TonoSaló i dramaturgs com el Marc Rosich, han sortit d’aquesta casa. Aquestaés la recompensa més gran que es pot tenir. A més, Lluïsos ofereix for-mació teatral a joves i adults, encara que no siguin socis de l'entitat, através d'una oferta de tallers de teatre, que ja fa més de 10 anys que esduu a terme. En aquests tallers, a més d'interpretetar una obra, els parti-

“Es treballa en equip i des d’un puntde vista lúdic i adaptat a les diferentsedats dels nois i noies”

“GFT va néixer el 1979 amb l’objectiu de formar nens i joves, tot introduint-los en el món del teatre des de dins”

cipants treballen diferents tècniques teatrals i, així, les por-tes dels Lluïsos estan obertes a tothom qui vulgui aprendre igaudir del teatre com una disciplina per a créixer a nivellpersonal.

Tal com va escriure Josep Maria Benet i Jornet a l’obra E.R.,“el teatre és un ofici duríssim. I bonic també”. Uns actorsque assagen durant mesos, uns directors que hi dediquenhores, esforç i il·lusió de manera voluntària. Hi ha dies enquè uns i altres pensen que l’obra no sortirà. Però acabasortint. I uns i altres s’adonen que l’esforç ha valgut la pena.

Per German LÓBEZDonant de la campanya “Veure Lluïsos a EBA no té preu!”

E n recordar l’ascens de l’any passatem ve al cap aquella sensació queun té quan sap, percep, que alguna

cosa passarà d’una determinada manera:Que, a Andorra, portaràs a la pròrroga unpartit en què perdies per 4 punts a falta de 2segons. Que la guanyaràs i et catapultarà capa la lluita pels playoffs. Que, amb una defen-sa asfixiant i esgotadora com poques has vis-cut, li remuntaràs 10 punts al Salt i l’elimina-ràs –també a la pròrroga– a quarts. Que ani-ràs a la guerra a Mataró per defensar-hi amort els teus 5 (meravellosos) punts d’avan-tatge, i que te’ls empataran; però que trau-ràs forces i recursos d’on no n’hi havia perconsumar l’ascens.

I que, a més, veuràs com el cub de Rubik aca-ba d’encaixar del tot quan et trobis a la finalel teu botxí de l’any anterior. És quan sapsque aquella final (menció especial a l’am-bient que s’hi respirava i a la increïble gradablava) també la guanyaràs.

És una sensació estranya, plena d’incertesa ide convicció alhora. Una mena de força queaugura que acabaràs recorrent aquell camí.Tot i el silenciós paper del destí, penso que enel fons no és altra cosa que el fruit d’allò queprèviament has anat cultivant. I si ho cultivesamb molt esforç, amb altes dosis d’il·lusió iun gran sentit de companyerisme, qui sap onpodràs arribar com a equip?

E ls nostres fills van començar ajugar a bàsquet als Lluïsos de Grà-cia quan només tenien 7 anys. Els

seus referents mai han estat els jugadors del’NBA, sinó els jugadors del Sènior. Semprehem seguit la trajectòria d’aquest equip; defet, els hem vist créixer com a jugadors icom a persones. La proesa de la temporada2011-2012 va ser una experiència única iirrepetible. Mai oblidarem aquelles gradesplenes de gent de la casa, entusiasmada,fent pinya... Gent de totes les edats: avis,pares, fills, jugadors de totes les categoriesdel club; tots vestits amb la nostra samarre-ta i encoratjant els nostres com si es tractésde gladiadors. De fet, vam jugar la finalíssi-ma de Copa Catalunya a l’històric “coli-seum” del Sant Pep de Badalona. Estàvemexultants, sabíem que ho podíem aconse-guir, no teníem res a perdre, perquè, enca-ra que ho haguéssim fet, ens sentíem guan-yadors només per haver arribat fins allà,amb els nostres, els de sempre.

Moltes felicitats a tots i gràcies pels granspartits amb què ens heu obsequiat i ensseguireu obsequiant.

14

SJ

2 SO

CIS

+ 1

JU

NTA

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

Preguntem:

Com has viscutl’ascens a EBA delSènior A Masculí?

Per Víctor PLAJugador del Sènior A Masculí

15

S óc d’allò que podríemdescriure com un soci a lareserva. D’aquells que no

viuen a Gràcia, que no fan gaire-bé bé res per la casa, però quesegueixen pagant la quota delsLluïsos. Vaja un caramel de soci,oi?

Això és degut a tres aspectes quevull compartir. El primer és el fetd’haver viscut una de les etapesmés maques de la meva vida

entre les parets dels Lluïsos, l’enyorança de les activitats que feia, Ifinalment perquè encara hi ha persones molt properes que li donenla vida i l’esperit que he viscut amb els Lluïsos.

Amb la distància del temps i dels quilòmetres que em separen delsLluïsos, em permeto el luxe de posar en valor una cosa que crec queés excepcional i que avui pren més valor que mai. És la distribució deresponsabilitats entre persones de tan diverses edats.

Quan hi ets, segurament no tens temps de parar i valorar l’oportuni-tat que representa optar a participar en una secció, i tenir la respon-sabilitat que tiri endavant. El lideratge de les seccions és tan compar-tit que tots aprenem i tots ens enriquim d’aquesta experiència.

Quan amb 18 anys acabats de fer vaig anar d’excursió amb el GMM,juntament amb altres tres joves de 18 anys, vaig pensar que els paress’havien tornat bojos deixant-nos aquesta responsabilitat. Perònomés així he après què representa i com s’exerceix, el treball enequip i la creativitat a l’hora de resoldre els problemes. Això us benasseguro que és un patrimoni personal que serveix moltíssim.

Potser el món a vegades ens dóna senyals que això no acaba de rutllar, però el món que jo conec, el que m’és proper, em diu unaaltra cosa. Cal aprofitar aquesta oportunitat, viure-la intensament i treure’n tot el suc possible. Així, sense adonar-nos-en, anem cons-truint el nostre present i futur, individualment i col·lectivament.

Aquesta ensabonada als Lluïsos no és per aconseguir una rebaixa dela quota, senzillament perquè, sense ser-hi, encara hi sóc.

BÚST

IA D

EL S

OCI

Per Xavier CORBERA

S

ENVIA ELS TEUS TEXTOS A:

comunicacio@lluisosdegracia.cat

i sortiran publicats a l’apartat de la Bústia del Soci del proper Des del Nord (màxim 1.500 caràcters).

Sense ser-hi, encara hi sóc

L ’experiència ha estat fantàstica des de totes lesvessants: esportiva, mediàtica i social.

Esportivament ha estat una experiència inoblidable. Si bé els resultats no estan acompanyant, hem de ser cons-cients del que som i estar molt orgullosos del que s’estàfent. A més, jugadors joves han tingut alguns minuts itots els que de ben segur tindran en el que resta de tem-porada, sens dubte ens ajudarà molt amb vista a tenirper molts anys millors jugadors i equips molt competitius.

Mediàticament, l’ascens a EBA d’un equip 100% ama-teur, on els jugadors no tan sols no cobren sinó quepaguen una quota de soci per jugar, ens ha servit per fer explicar què és Lluïsos i fer entendre que som moltmés que un simple equip de bàsquet.

Socialment, i aquesta és la més important, ha estat unorgull, un plaer i una sort haver-ho pogut viure com apresident de la secció de Bàsquet. Tot això no hauriaestat possible sense tot Lluïsos, en especial els membres(actuals i anteriors) de la secció de bàsquet, així com del suport de la Junta de Lluïsos.

En concret, em quedo amb dos fets sensacionals quedemostren la nostra força: aconseguir més de 15.000 €en menys de dues setmanes gràcies a la implicació detothom en la campanya “Veure Lluïsos a EBA no tépreu!” –idea d’en Ruben Brotons–; i veure les grades de la fase final del Campionat de Catalunya tenyides deblau gràcies a una afició completament entregada.

Però tot això encara no ha acabat. Hem de seguiromplint Mundet els diumenges a la tarda, igual que hem de fer-ho a Lluïsos per animar els 20 equips de lasecció de bàsquet!

Per Rafa ROMÁN President de la secció de Bàsquet

Ge MorrisDes de dins...

aconseguir un fet històric amb un grupd’amics ho fa encaramés gratificant!!!

@oriolhostaamb il·lusió i

incertesa, ja que la #lligaEBA costa moltsdiners. La implicació detothom ho va fer possi-ble.

Q uan em pregunten com es viu aBogotà, em costa explicar-ho; sónsensacions molt contradictòries.

Com a gracienc i barceloní, és difícil adaptar-se al ritme d’una ciutat de vuit milions d’habi-tants, una ciutat que no para quieta, estres-sant, nerviosa i fins i tot caòtica. A cada can-tonada hi ha moviment, les passejades esde-venen una ziga-zaga contínua, esquivant per-sones, forats i venedors ambulants, carrersplens de busos i taxis que circulen i paren allàon volen i que deixen anar fumarades espec-taculars. Fins i tot en molts moments tocacórrer si no vols que t’atropellin.

Quan cau el sol tot això desapareix; Bogotàs’adorm i es converteix en una ciutat fosca isilenciosa; el moviment es trasllada als inte-riors dels locals, apartaments o centrescomercials, i al carrer només hi queden taxis.De nit és realment complicat desplaçar-se perla ciutat a peu amb seguretat. Per a mi ésuna mena de formiguer gegant de dia i unaciutat tenebrosa i perillosa quan cau el sol.

La societat és molt classista, agrupada pergremis i per estrats socials. Els diferents

16

RC

REF

LEXI

ON

S D

ES D

E...

estrats socials no es relacionen. Bogotà,però, t’ofereix tot el que és necessari perviure amb una certa comoditat; és la capitalde Colòmbia i això fa que la majoria d’activi-tats culturals, econòmiques, polítiques iesportives es generin aquí. Sempre hi hacoses interessants a fer.

Com a professional, Colòmbia ofereix opor-tunitat; és un país en expansió, que s’hamultiplicat en els últims anys i que ara estàen el moment clau per avançar, per millorari sobretot per fer un salt qualitatiu i apropar-se al model urbà europeu i americà. A dife-rència de Barcelona, això em permet exerciri gaudir la meva professió.

Pensant-ho bé, Lluïsos, com Bogotà, ja hacrescut prou; ara toca millorar el que hemfet gran entre tots, fer aquest salt qualita-tiu, a vegades tan difícil, però totalmentnecessari.

Personalment m’omple de satisfacció poderdir en uns anys que jo vaig ser un petit res-ponsable de dues reformes tan diferents,però a la vegada tan importants per a casameva i per a la meva vida.

Roger Morris, gracienc i soci delsLluïsos des que tenia8 anys, és arquitecte itreballa a Bogotà.

Per Roger MORRIS

“Bogotà és caos i

oportunitat! La ciutat

genera sensacions molt

contradictòries.”

Reflexions des de...Bogotà

17

H i ha qui li agrada pensar queaquesta crisi que passem éspassatgera. D’aquí a uns anyets

–cada cop els estiren més– tornarem a lanormalitat: consumirem foteses a dojo;gastarem la gasolina que calgui per anar ala caseta de fora; farem teatres i museus,encara que no tinguem ni idea de comomplir-los; construirem grans urbanitza-cions de platja i tindrem una flamant flotade cotxes oficials. Sortosament, no seràaixí.

Els entesos ja fa temps que diuen que aquesta crisi no és unatrompada de les que protagonitza cíclicament el sistema capita-lista. No: és un trencament estructural perquè així no es potcontinuar i ara toca reinventar-nos, no només individualment,sinó, sobretot, col·lectivament. Encara que estigui sent molttraumàtic, si les coses s’enfoquen com cal, la crisi és una moltbona oportunitat per adonar-nos de les absurditats que ensenvolten. Per què importem les flors de l’Àfrica si Vilassar és a lacantonada? Per què anem per casa amb màniga curta a l’hi-vern? Per què hi ha tants cotxes amb una sola persona circulantper la ciutat? O, tal com es crida a les manifestacions de la Pla-taforma d’Afectats per la Hipoteca, per què “hi ha gent sensecasa i cases sense gent?” No s’entén.

Els motius van més enllà de la nostra minúscula condició catala-na. El problema és que no podem sostenir un sistema basat enel creixement absurd en un planeta que no és infinit. Se’ns aca-ba el petroli, el gas cada cop costa més d’obtenir i les renova-bles no poden assumir tanta despesa energètica.

Ho explica molt bé Antonio Turiel, físic, matemàtic i investiga-dor de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, al programa Sin-gulars. Us recomano que el mireu a http://www.tv3.cat/vide-os/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixer. Ens adver-teix que la crisi no és cosa d’uns anyets i que res no canviarà sino canviem el nostre model financer i productiu.

Benvolguts, ens ha tocat un gran repte: que sigui una bona ouna mala notícia depèn, no de cadascú per separat, sinó d’unimmens nosaltres.

Per Ada CASTELLS

TTRIB

UN

A

El gran repte de sobreviure

P ujant pel carrer Gran palpes la magnitud de la tragè-dia. Persiana baixada, es lloga local. I si obre de nou ésuna franquícia. Els Bennetton són iguals a totes les ciu-

tats del món. I els McDonalds també. La crisi ha fet estralls. Pre-fereixo no passar pel carrer Gran, i aviat tampoc es podrà pas-sar per Astúries, la porta d’entrada dels pijoprogres que vénen ala vila a fer una birra, a exhibir-se i a nodrir-se amb un falàfelcomprat a peu dret en qualsevol fastfood exòtic del carrer Ver-di. Un de tants, cada dia més.

Prefereixo trencar per Montseny, buscar la tranquil·litat quedonen els carrers estrets d’una vila que un dia va ser menestral irepublicana i avui neda en la indefinició d’uns temps convulsos,en un món on es salven bancs i es deixen morir persones. Alcrack del 29 del segle passat se suïcidaven els banquers, ara essuïciden els obrers. Obrers? Si ja no en queden! Volia dir assala-riats, classes subalternes que deia Raimon, o classe mitjana,amb el Media Market com a únic punt de trobada i Ikea coml’única república possible, deglutint un pastis marró que etdiuen que és de xocolata i en realitat són excrements de cavall,com els que queden a l’asfalt després de Sant Medir, barrejatsamb els caramels aixafats i enganxifosos, que s’arrapen a lessoles de les sabates com a últim reducte d’un món en vies d’ex-tinció.

Feu, feu, no seré jo qui negui l’entrada a ningú però tampoc uspenso descobrir cap secret. Busqueu a la Trotamundos o a qual-sevol guia per a guiris despistats, com aquells que visiten abor -regadament el Park Güell i que finalment hauran de pagar. Ésclar que sí. Fotre mà a la sargantana gaudiniana ha de tenir unpreu, com les putes de la Rambla. Avui tot es compra i tot esven. Els parcs també. Em refugio en un bar amb nom de verge,en un carrer estret, on demanes una cervesa i encara potscaminar amb Lou Reed pel cantó fosc de la vida, mentre la bolade billar va rebotant eternament, amb un punt de fatiga, sobreel tapís verd i rosegat, com si el temps s’hagués aturat i tots elscretins del món encara no haguessin nascut.

Per Pere MARTÍ

Ave Maria

La figurade TriadúET

18

ENTR

EVIS

TA

Triadú ens ha deixat un gran llegat enprojectes culturals del segle XX com larevista Serra d’Or, Ariel, l’Avui oÒmnium Cultural. SA: Ell va allà on li demanen, i més si és perescriure en català. Va començar a formarmestres, gràcies a una sèrie de mecenes queli donaven diners. La seva idea era formaruna xarxa de mestres de català per tal que,quan acabés la dictadura, no s’hagués decomençar de zero.

I qui eren aquests mestres?SA: En un moment determinat, gent de totCatalunya que està formant-se ve a Barcelo-na per fer els exàmens. És allò que es coneixcom els famosos dinars al Roxy, un restau-rant prop de la plaça de Lesseps on es troba-ven dissabte al migdia després de les proves.En aquell temps, més de 20 persones no espodien reunir a un lloc, s’havia de demanarun permís. Per tant, cada vegada que secelebraven exàmens deien que hi havia uncasament. Es veu que el senyor Triadú i laseva dona es casaven tot sovint.

Quin Triadú se’ns mostra a l’exposició? JJI: Hem volgut fer aflorar el Triadú més personal, més íntim, aquest del qual ningúparlava. Ell admetia que tenia problemes de comunicació amb gent a la qual estima-va. I amb una certa coqueteria també treia de tant en tant una frase que li va dirun periodista de La Vanguardia cap als anys50: Triadú con su cara de cabreo permanente.

Pedagog, crític literari, activista cultu-ral... Per què serà més recordat?Joan Josep Isern: Se’l recordarà justamentper ser un home polifacètic. Ha tingut laimmensa sort que durant els últims 25 anysde la seva vida se li ha estat fent el reconei-xement que es mereixia.

Nascut a Ribes de Freser, es considera-va gracienc i molt poc barceloní. Susanna Àlvarez: Quan ve de Ribes, vaestar-se un temps amb la seva família albarri de Sant Martí. Després va viure al pas-satge de les Carolines, al rovell de l’ou deGràcia. Era l’època en què encara es tenia elrecord de la vila i es baixava a Barcelonapuntualment. Estava sempre obert acol·laborar amb les publicacions de diferentsentitats del barri, entre altres el Des del Nord. Però el que més li agradavaera fer de mestre. En un dietari escriu:“quan sóc feliç és quan sóc a classe” i, defet, a l’exposició tenim un llibre on la gentexpressa les seves opinions i hi ha moltsanònims d’antics alumnes que recorden ifan homenatge al seu mestre.

El 1942 se li va declarar una tuberculosilatent. Durant el període de convales-cència no va perdre el temps. JJI: Va marxar a Cantonigròs, pel seu climafavorable. Allà, llegia una mitjana de 2 o 3llibres cada dia i va ser allà on va posar enmarxa el concurs literari de Cantonigròs, delqual es van fer 25 edicions. Hi van passarRiba, Foix, Sarsanedas, Capmany...

Dos lluïsencs aprofundeixen en lavida de Joan Triadú(1921-2010), un gracienc nascut aRibes de Freser queserà recordat perhaver lluitat per l’educació i el català.

Susanna Àlvarez iJoan Josep Isern sónels comissaris de l’exposició Llegir comviure, que després d’inaugurar-se alPalau Robert itinera-rà per Catalunya finsa quedar-se perma-nentment a Ribes deFreser.

Per Montse GIRALT i Mar SOLÀ

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

en relació amb el món. De bon comença-ment ens ensenya que la referència no ésMadrid, la referència és més enllà.

És difícil condensar la vida de Triadúen una exposició amb un espai limi-tat. Hi ha alguna cosa que heu deixatd’explicar?SA: Tota la feina a la clandestinitat ésimpossible posar-la en una vitrina. Hemd’apel·lar a la memòria històrica.JJI: Els seus fills recorden que al menjadorde casa hi tenien un banc rodejant tot elperímetre. Ell s’asseia allà amb la gent alsquals feia classe. En el retrat d’infantesadels seus fills, hi ha el record de gententrant i sortint de casa constantment. Peròno hi ha ni una sola fotografia d’això.

19

L’homenatge que heu fet a Triadú s’anomena Llegir com viure. Com vauescollir el títol?SA: És el nom d’un llibre seu editat l’any1963. Ens va semblar que el títol explicala seva vida: La seva vida és la lectura,però també la vida, la resistència, l’espe-rança, l’anar fent feina per construiraquest país independent per al qual tre-balla cada dia.

És inevitable comparar la resistènciacultural catalana que Triadú va exerciren el seu moment i la situació politico-social catalana actual. JJI: A finals dels anys 40 Triadú comença afer crítica literària a la revista Ariel i situa laliteratura que es fa a Catalunya en català

Quina relació vau tenir, respectiva-ment, amb Triadú?JJI: Vaig començar a fer crítica literària a l’Avui a finals del 1989, i en Triadú ja hiera. Vaig conèixer el seu fill i vam establiruna mena de triangle. Sempre l’he tingutd’amic, de referència... Ens estimàvem. El 1991, quan ell va complir 70 anys, esva fer una comissió per posar en valorpúblic la figura d’en Triadú, i en vaig formar part. SA: Jo hi entro quan s’organitza unhomenatge pels seus 70 anys. Llavorsfaig la seva bibliografia. Després ensencarreguen al Joan i a mi l’elaboraciód’un llibre de les Festes Fabra. El 2002em truca perquè vol posar en ordre laseva correspondència.

Quin paper ha tingut la família de Tria-dú en l’exposició?SA: Després de la seva mort, la FundacióFlos i Calcat i la família ens van demanar defer, conjuntament, aquest homenatge aTriadú. De fet, sense la complicitat de lafamília hauria estat impossible dur-la a ter-me. Ens ha obert armaris, ens ha deixatveure àlbums fotogràfics...

I què és el que hi vau trobar?JJI: A l’exposició es fa un esment a tota latrajectòria cívica i vital de Triadú, però tam-bé s’ensenya la seva màquina d’escriure,les seves ulleres o el jersei que li va portar laseva dona quan va estar a la presó.

“Volia formar una xarxa demestres de català perquè,després de la dictadura, nocalgués començar de zero”

“Estava sempre obert acol·laborar amb publicacionsd’entitats del barri, entrealtres el Des del Nord”

“La seva vida és la lectura, peròtambé, la resistència, l’esperança,l’anar fent feina cada dia perconstruir aquest país independent”

E uropa està descentrada i, per tant,Des del Nord ha patit també reta-llades, però aquesta humil secció

continua interrogant els lectors sobre elsseus coneixements del món, del món vistdes de la Plaça del Nord.

1. Quin va ser el sou (en euros) de JuanCarlos I per la seva feina (sic) el 2012?(a) 176.897; (b) 272.752; i (c) 234.500.

2. Quin és el percentatge de poblacióestrangera a Barcelona? (a) 17.4%; (b) 14.6%; i (c) 12.7%

3. A quina edat, de mitjana, tenen lesdones el primer fill a Catalunya? (a) 29 anys; (b) 31 anys; i (c) 25 anys.

4. Quan cobra l’Hospital de l’Esperança perl’ús d’una butaca d’acompanyant delsmalalts per 20 hores? (a) 5 euros; (b) 10 euros; i (c) 15 euros.

5. Qui va dir la frase: “Els bancs voten cadadia, però nosaltres només votem cadaquatre anys”? (a) Oriol Junqueras (ERC);(b)David Fernàndez (CUP); o (c) JoanHerrera (ICV-EUiA)

6. De tot el que produeix Catalunya, quan s’exporta fora d’Espanya? (a) 52%; (b) 45%; i (c) 36%

7. Qui va dir la tirallonga següent: “Nuncafue la nuestra, lengua de imposición,sino de encuentro; a nadie se le obligónunca a hablar en castellano; fueron lospueblos más diversos quienes hicieronsuyo, por voluntad libérrima, el idiomade Cervantes”? (a) José Maria Aznar; (b)Juan Carlos I; i (c) Esperanza Aguirre

8. A Espanya, quin percentatge de fills neixen de parelles no casades? (a) 24%; (b) 35%; i (c) 20%

9. Quan gasta un aparell elèctric connectati apagat en relació al que gastaria si estigués en ple funcionament? (a) un 10%; (b) un 25%; i (c) un 15%.

10.Quin és el límit de sou anual que poden rebre els directius del banc dolent (SAREB) i dels bancs amb ajut públic a Espanya? (a) 400.120; (b) 500.080; i (c)368.000?

SOLUCIONARI

1. (b); 2. (a); 3. (b) ; 4. (b); 5. (b); 6.(a); 7. (b); 8. (b); 9. (b); i 10. (b)

El centre del món

Per Emili BOIX-FUSTER