emma bosch. sense mots: universitat de barcelona. l ... · de fet, amb l’excusa de mostrar la...

3
3 Articles Articles Emma Bosch. Departament de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. Sense mots: una etiqueta per a molts tipus de llibres Els llibres sense paraules no són exclusius per a aquells que no saben llegir, ja sigui perquè encara no n’han après –bebès o preescolars– o perquè no dominen l’idioma –aprenents de llengües–. L’etiqueta «sense mots» s’aplica a molts tipus de llibres diferents, i molts s’adrecen a infants grans, joves i adults. Cada vegada s’editen més llibres sense mots que entusiasmen els amants de les imatges (del cinema, els jocs, els còmics i àlbums...) i, quan es coneixen, també apassionen els anomenats «molt bons lectors» –apel·latiu que reben els qui devoren novel·les de moltes pàgines. Aquest article té una doble finalitat: per una banda, demostrar que l’etiqueta «sense mots» s’aplica a una gran diversitat de llibres, i per l’altra, desmuntar la creença que aquestes obres són només per a no lectors. De fet, per llegir els exemples que hem seleccionat i que il·lustren la tipologia que ara presentem calen «molt bons lectors… d’imatges». Si atenem a la narrativitat del seu contingut, podem dividir els llibres sense paraules en dues grans categories: llibres no narratius i llibres narratius. 1. Llibres no narratius sense paraules Els llibres no narratius sense paraules no expliquen històries. En aquest grup hi podem trobar els imatgiaris i els llibres joc. 1.1. Imatgiari Els llibres d’imatges o imatgiaris 1 no són només aquells llibrets de fulls de cartró i puntes arrodonides amb fotografies o dibuixos d’animals, o altres objectes, que han de servir perquè els infants coneguin el món que ens envolta: 2 ni el tipus de paper, ni el relligat, ni el públic a qui s’adreça fan que un llibre sigui un imatgiari. Senzillament són un conjunt d’imatges relligades que sovint han estat seleccionades entorn d’un tema. Podem dividir-los en dos grans grups segons com se’ns presenten les imatges. Són imatgiaris descontextualitzats si l’objecte està retallat sobre un fons blanc o de color. Yo leo (I read), de Pu o, s una colÆlecci d ilÆlustracions que mostra lectors de tota mena, de diferents races, edats i esp cies. I són imatgiaris contextualitzats quan els objectes es presenten en el seu entorn, o sigui, en forma d’escenes on es poden apreciar les relacions entre els diferents elements. La ciudad, de Frans TAMARKIN, Annette (2010). Tout blanc GWILY, Ruth (2008). Cycle

Upload: others

Post on 02-Sep-2019

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

3

A r t i c l e s

A r t i c l e s

Emma Bosch.Departament de Didàctica del’Educació Visual i Plàstica de laUniversitat de Barcelona.Sense mots:

una etiquetaper a moltstipus de llibres

Els llibres sense paraules no són exclusius per a aquells que no sabenllegir, ja sigui perquè encara no n’han après –bebès o preescolars– operquè no dominen l’idioma –aprenents de llengües–. L’etiqueta «sensemots» s’aplica a molts tipus de llibres diferents, i molts s’adrecen ainfants grans, joves i adults. Cada vegada s’editen més llibres sensemots que entusiasmen els amants de les imatges (del cinema, els jocs,els còmics i àlbums...) i, quan es coneixen, també apassionen elsanomenats «molt bons lectors» –apel·latiu que reben els qui devorennovel·les de moltes pàgines.Aquest article té una doble finalitat: per una banda, demostrar quel’etiqueta «sense mots» s’aplica a una gran diversitat de llibres, i perl’altra, desmuntar la creença que aquestes obres són només per ano lectors. De fet, per llegir els exemples que hem seleccionat i queil·lustren la tipologia que ara presentem calen «molt bons lectors…d’imatges».

Si atenem a la narrativitat del seu contingut, podem dividir els llibressense paraules en dues grans categories: llibres no narratius i llibresnarratius.

1. Llibres no narratius sense paraules

Els llibres no narratius sense paraules no expliquen històries. En aquestgrup hi podem trobar els imatgiaris i els llibres joc.

1.1. ImatgiariEls llibres d’imatges o imatgiaris1 no són només aquells llibrets de fullsde cartró i puntes arrodonides amb fotografies o dibuixos d’animals, oaltres objectes, que han de servir perquè els infants coneguin el mónque ens envolta:2 ni el tipus de paper, ni el relligat, ni el públic a quis’adreça fan que un llibre sigui un imatgiari. Senzillament són un conjuntd’imatges relligades que sovint han estat seleccionades entorn d’untema.Podem dividir-los en dos grans grups segons com se’ns presenten lesimatges. Són imatgiaris descontextualitzats si l’objecte està retallat sobreun fons blanc o de color. Yo leo (I read), de Pu o, s una colÆleccid ilÆlustracions que mostra lectors de tota mena, de diferents races,edats i esp cies. I són imatgiaris contextualitzats quan els objectes espresenten en el seu entorn, o sigui, en forma d’escenes on es podenapreciar les relacions entre els diferents elements. La ciudad, de Frans

TAMARKIN, Annette (2010).Tout blanc

GWILY, Ruth (2008). Cycle

Masereel, publicada origin riament el 1925, s un imatgiari.Tot i que hi ha qui la considera una novelÆla en imatges(picture novel), es tracta d una compilaci de cent xilografiesque evidencien les riqueses i les mis ries d una gran ciutat.

1.2. Llibre jocEls llibres joc o llibres d’activitats necessiten una intervencióactiva del «lector». Si classifiquem els que no tenen paraulessegons el tipus d’acció que demanen del lector, obtenim cincgrups:Buscar objectes o subjectes. A Anno s Animals, de MitsumasaAnno, s han de trobar els animals i les persones amagatsen un bosc.Deduir, a partir d’un fragment, de quina imatge es tracta. Oh!,de Josse Goffin, sorpr n el lector en descobrir-nos imatgesque mai no encertar em.Percebre colors, formes, textures… Tout blanc, d Anne Ta-markin, s un llibre pop-up per apreciar la combinacidel blanc amb altres colors en les formes tridimensionalsconstru des gr cies a l enginyeria de paper.Combinar imatges. El tipus d’enquadernació o els talls en lespàgines del llibre permeten la composició de diferents fragmentsque fan aparèixer noves imatges. Els personatges que prenenel te a les p gines de Tifortou & Touforti, d Anne Bozellec,es reuneixen en una taula en diferents agrupacions.Altres accions, com pintar, escriure, dibuixar… AlessandroSanna proporciona a Muestra de pintura els marcs i suportsde les obres d una galeria d art. Es tracta de crear les pecesque s hi exposen i dibuixar els visitants que les contemplen.

4 A r t i c l e s

2. Llibres narratius sense paraules

Els llibres narratius sense paraules expliquen històries amb elselements del llenguatge visual. Les imatges es presenten enuna seqüència lògica, i gràcies als codis de la gramàtica visuals’hi poden llegir els fets que causen o experimenten els actorsi que transcorren en un temps determinat.Parlem d’àlbum quan la unitat de fragmentació del relat és lapàgina simple o la doble pàgina. És un còmic si la unitat defragmentació és la vinyeta, com en el cas de Mister O, deLewis Trondheim, un c mic d humor negre que explica elsintents desesperats del protagonista per travessar unpenya-segat. Cadascun dels trenta intents es desenvolupaen una p gina dividida en seixanta minivinyetes.Segons la versemblança de la història, podem distribuir elsàlbums en llibres documentals i de ficció.

2.1. DocumentalsLa vida rural i urbana, els costums i tradicions, els cicles de lanatura… són els temes més freqüents dels llibres documentals.Les històries són quotidianes, genèriques, universals; interessenels fets i els contextos. En forma de representaci teatralque recorda la pantomima pel tractament de l espai i delspersonatges, Cycle, de Ruth Gwily, explica metaf ricament,en seixanta-dues escenes, la vida d una dona des que neixfins a la seva mort.

2.2. FiccióEls llibres de ficció expliquen històries inventades pels autors. Poden

ser històries realistes, però, a diferència dels documentals,interessa conèixer l’evolució dels personatges i veure com

els afecten els fets en què estan involucrats. Segons l’origende la narració hi trobem adaptacions, recreacions i

obres originals.Adaptació. Versions gràfiques d’històries co-

negudes (contes tradicionals, mites, faules,novel·les…). La s ntesi, el suggeriment i laconnotaci s n les eines que, segons Leo-nardo Padura, t un narrador gr fic peradaptar un text conegut. Aix ho explicaen el comentari de la fant stica adaptacifeta per Ajubel Robinson Crusoe: una novelaen im genes inspirada en la obra de DanielDefoe.Recreació. L’autor es basa en una obra existentper crear-ne una de nova, on el grau detransformació i manipulació és molt gran. Alicein Wonderland de Suzy Lee est inspiradaen el llibre de Lewis Carroll.Original. A falta d’una etiqueta millor, els llibres

DEFOE, Daniel; AJUBEL. Robinson Crusoe: una novela enimágenes inspirada en la obra de Daniel Defoe

BOZELLEC, Anne (2007). Tifortou & Touforti

5A r t i c l e s

1. Teresa Duran (1995) proposa el neologisme imatgiari, que emparentaaquest tipus de lllibre amb altres llibres d’imatges: abecedaris, sil·labaris,bestiaris… DURAN, Teresa; ROS, Roser (1995). Primeres literatures. Llegirabans de saber llegir. Barcelona: Pirene.2. Per saber-ne més sobre els imatgiaris per a prelectors recomaneml’article de Glòria Gorchs (2008) «Reflexions al voltant dels bebès i lalectura. Els imatgiaris». Faristol 62, p. 13-18.

«originals» serien aquells en què els autors han creat una històriainèdita. OVNI, de Trondheim i Parme, explica les desventuresd un extraterrestre a la Terra.Aquest llibre ens servirà molt bé per exemplificar la dificultatd’encasellar les obres en calaixos tipològics o per edats. OVNIés ficció, un relat d’aventures i ciència-ficció amb un munt dereferències al món literari i cinematogràfic… Però també és unimatgiari, on hi podem reconèixer animals, edificis coneguts,països, personatges famosos… És un apassionant llibre jocquan se’ns proposa trobar tres animalets entre les pàginesfarcides de gom a gom. I és una obra documental que narraen clau d’humor la història de la humanitat des del juràssic finsals nostres dies. Els infants petits s’interessen per les caigudesi accidents del protagonista, i els escolars, els estudiants d’ESOi Batxillerat i els adults desxifren els referents segons el seubagatge cultural. Però el més important és que tots gaudirand’un llibre inclassificable, ja que la raó de ser de les tipologiesno és encasellar llibres sinó conèixer-los millor.De fet, amb l’excusa de mostrar la diversitat de tipus i lectorsdels llibres sense mots, el nostre principal objectiu ha estatdonar a conèixer bons llibres.

Llibres sense paraules referenciats:• ANNO, Mitsumasa (1979) [1977]. Anno’s Animals. London: The BodleyHead.• BOZELLEC, Anne (2007). Tifortou & Touforti. Paris: Être Éditions (Vis-à-vis).• DEFOE, Daniel; AJUBEL (2008). Robinson Crusoe: una novela enimágenes inspirada en la obra de Daniel Defoe. València: Media Vaca.• GOFFIN, Josse (2007) [1991]. ¡Oh! Sevilla: Kalandraka.• GWILY, Ruth (2008). Cycle. Barcelona: Garabattage.• LEE, Suzy (2005) [2002]. Alice in Wonderland. Mantova: EdizioniCorraini.

• MASEREEL, Frans (2009) [1925]. La ciudad. Donostia: Iralka.• PUÑO (2005). Yo leo (I read). Madrid: Blur Ediciones (Ilustrados).• SANNA, Alessandro (2007). Muestra de pintura. Mantova: EdizioniCorraini.• TAMARKIN, Annette (2010). Tout blanc. Paris: Éditions des GrandesPersonnes.• TRONDHEIM, Lewis (2005) [2005]. Mister O. Barcelona: Glénat.• TRONDHEIM, Lewis; PARME, Fabrice (2006) [2006]. OVNI. Barcelona:Glénat.

TRONDHEIM, Lewis; PARME, Fabrice.Ovni

MASEREEL, Frans. La ciudad