Jornada d’ Acreditació en Salut MentalDivendres 12 de juny de 2015

Taula rodona. Models d’atenció en Salut Mental.

Aliances estratègiquesDr. Emilio Rojo Rodes

Benito Menni Complex Assistencial en Salut MentalUniversitat Internacional de Catalunya

• Conceptes previs• Condicionants actuals• Exemples: ruta depressió, projecte Activa’t, altres 

Aliances estratègiques

Què és una aliança estratègica?

Un acord formal entre dues o més entitats per assolir un conjunt d'interessos privats i comuns a força de compartir recursos en un context d'incertesa sobre els resultats

Tipus d’aliances

Segons fase de la cadena de valor:Horitzontal: acord entre competidors per a desenvolupar l'activitat conjuntament, compartint recursos i habilitats en la mateixa fase de la cadena de valor Vertical: acord entre entitats amb presència en fases successives en la cadena de valor per generar avantatge competitiu.

Segons recursos aportats:De massa crítica: per iniciar serveis o aplicar economia d'escales.Complementària: per completar serveis o productes.

Segons objectiu de l'aliança:Explotació: millorar resultats.Exploració: aprendre o cercar noves àrees d’intervenció.

Objectius possibles:

1. Reduir costos i obtenir economies d'escala2. Guanyar accés a noves oportunitats3. Guanyar accés a noves tecnologies4. Bloquejar a la competència5. Desenvolupar noves capacitats6. Reduir riscos7. Complir amb requisits legals o governamentals

Amb qui es pot fer una aliança? Proveïdors, competidors, treballadors, clients, societat civil, institucions guvernamentals

Procés per al desenvolupament d'una aliança estratègica1. Selecció de l'aliats: Aquests han de tenir objectius comuns, escurçar corbes d'aprenentatge, beneficiar els uns als altres, cooperació mútua, etc.2. Aliar-se: En formar l'aliança s'uneixen les fortaleses i les debilitats de les dues parts. Cal saber manejar i suportar les debilitats perquè l'aliança sigui un èxit.3. Formalització de l'aliança: Els registres i acords per escrit consoliden l'aliança.4. Congruència d'objectius privats: els objectius privats dels aliats han de ser congruents perquè no interfereixin amb els de l'aliança.5. Definició de regles, procediments i responsables: Rols, polítiques, procediments que es tindran en compte en la formació i disolució de l'aliança i responsables.

¿Com es realitza?

Acords informals sobre temes concrets

Acords formals sobre temes concrets

Avaluació global

Acord general

De tot tipus: financers i operatius

Cultures incompatiblesResultats insatisfactorisCronogrames que no es compleixen.

Propietat intel·lectual i informació confidencial compartidaCanvis probables en les estructures i els processos per adaptar-se a les metes i els objectius de l'aliança.

Agendes ocultes

Riscos potencials

Avaluació de la aliança

Mesures subjectives:Satisfacció i compliment objectius estratègicsMesures objectives:Estabilitat contractes, propietat, durada de l'aliançaMesures financeres:Costos, beneficis, creixement

Cumpliment objectius Satisfacció amb l’aliança

Molt bé 11% Molt satisfet 12%

Bé 22% Satisfet 36%

Normal 43% Relativament satisfet 33%

Mal 13% Insatisfet 16%

Molt mal 11 % Molt insatisfet 3%

A Ariño, IESE 1995

Aliança d'estratègiesEstratègia d'aliances

Objectius comuns i privats explícits i transparents

Agendes ocultes

Basada en necessitats dels aliats

Basada en desitjos dels aliats

Treballem béSòc el millor

• Conceptes previs

• Condicionants actuals• Exemples: ruta depressió, projecte Activa’t, altres 

Aliances estratègiques

Pressupostos reduïtsIgnorancia en la població

Nou sistema de pagament: resultats en salut, complexitat, serveis integrals i de base

territorial Tractats de lliure comerç (TTIP…)

ALIANCES ESTRATÈGIQUES

Salut: estat complet de benestar físic, psíquic i social

OMS, 1947

1. Cobertura sanitària universal2. Drets humans3. Pràctica basada en evidències4. Enfocament en la totalitat del cicle vital5. Enfocament multisectorial: la resposta integral i coordinada pel

que fa a la salut mental requereix aliances amb múltiples sectors públics, com ara els de la salut, educació, ocupació, justícia, habitatge, social i d'altres, així com amb el sector privat

6. Emancipació de les persones amb trastorns mentals i discapacitats psicosocials: les persones amb trastorns mentals i discapacitats psicosocials han de emancipar-se i participar en la promoció, les polítiques, la planificació, la legislació, la prestació de serveis, el seguiment, la investigació i l'avaluació en matèria de salut mental.

PLA D’ACCIÓ INTEGRAL PER A LA SALUT - OMS

2013-2020

1. Lluita contra l’estigma2. Millora de l’atenció a la població infantil i juvenil3. Millora de l’atenció i promoció dels drets de les persones en

entorns assistencials4. Promoció de la participació i l’associacionisme5. Suport a les famílies i a les persones amb problemàtiques de

salut mental6. Inclusió social i desplegament d’un nou model de prestació de

serveis d’habitatge7. Desenvolupament del model d’inserció sociolaboral8. Suport en l’àmbit judicial i penal

Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions.Departament de Presidència, 2014-

Sostenibilitat

Atendre necessitats

Rendibilitat econòmicaOferir serveis

PERILL

Entitat Missió principal Valors Visió‐Necessitats SMC ICS HSJD HHSC

SMC Millora qualitat de vida, no discriminació i igualtatd’oportunitats de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies

IgualtatJustícia  AutonomiaTransparènciaParticipació Eficiència

Normalització i igualtat d’oportunitats de les persones amb problemes de salut mental. Model d’atenció de base comunitària.

Tipus aliançaH:Horitzontal V:VerticalM:Massa cr C:ComplemEP:exploració  ET:explotació

V/C/EP ER

V/C/EP ER

V/C/EP ER

ICS Millora de la salut i de la qualitat de vida amb serveis sanitaris que comprenen tant la promoció de la salut com la prevenció i l’avaluació i tractament de les malalties

InnovacióExcel∙lènciaEficiènciaSostenibilitatCompromísIntegritatCanviimplicació

Integració territorial de l’ICS amb la resta de proveïdors de la xarxa sanitària d’utilització pública: model assistencial col∙laboratiu basat en els sistemes d’informació i les eines de gestió clínica

Tipus d’aliança

V/C/EP ER

V/C/EP ER

V/C/EP ER

PSSJD (HSJD)

Promoure la salut i l’autonomia de les persones 

QualitatRespecteResponsabilitatEspiritualitat Hospitalitat

Model d’atenció integral basat en la persona i de base territorial. Desenvolupar les aliances i el lideratge en el sectorPotenciar la recerca, la innovació i el coneixement. Desenvolupar TIC

Tipus d’aliança

V/C/EP ER

V/C/EP ER

H V/M C/EP ER

BMCASM (HHSCJ)

Prevenció, cura i rehabilitació de les necessitats de les  persones que pateixen, amb la seva integritat i dignitat inviolable

HospitalitatRespecteDignitatExcel∙lènciaCompromìsEspiritualitatEficiència

Atenció integral, integrada i  personalitzada. Missió compartida i treball en xarxa amb una visió global de les ocupacions hospitalàries

Tipus d’aliança

V/C/EP ER

V/C/EP ER

H V/M C/EP ER

• Conceptes previs• Condicionants actuals

• Exemples: ruta depressió, projecte Activa’t, altres

Aliances estratègiques

RUTA ASSISTENCIAL DEPRESSIÓBAIX LLOBREGAT, CENTRE FONTSANTA I

L´HOSPITALET DE LLOBREGAT

Promoció de la salut“Com puc enfortir la meva salut mental?”

Prevenció del trastorn“Què haig de fer per evitar els trastorns depressius als que soc procliu?

Detecció del trastorn“Què em passa?”

Diagnòstic i tractament del trastorn“Pot ajudar-me?”

SeguimentPreventiu: Com puc evitar que em torni a passar?Rehabilitació:”Com puc recuperar el nivell de funcionament previ?” Complicacions: “Pot fer una mica més per mi?”Pal·liatiu: “Em poden cuidar?

Alta“Ja no tinc aquest problema!“

Ruta assistencial i guia associadade la depressió en el Baix Llobregat,

Centre Fontsanta i l´Hospitalet de Llobregat

RUTA ASSISTENCIAL DEPRESSIÓ (Rad)BAIX LLOBREGAT, CENTRE FONTSANTA I

L´HOSPITALET DE LLOBREGAT

La Ruta Assistencial (RAd) és el pla operatiu èxplicit i pactat, que organitza les accions dels diferents professionals i

proveïdors del Baix Llobregat per aplicar la millor praxi clínica en la resposta diària a

la depressió

Facilitar l’avaluació dels serveis i circuits inclosos

Assegurar criteris de seguretat, qualitat i efectivitat

Garantir la fluïdesa i l’efectivitat dels circuits i el continu assistencial

Evitar duplicitats i aconseguir que no s’ometin accions importants

Gestionar els diferents escenaris en que el pacient amb depressió es pot trobar

OBJECTIUS

Millorar els seus resultats en salut i qualitat de vida.

Població de referència: persones majors de 14 anys (783.051 habitants, Regió Sanitària de Barcelona, RCA 2012)

En el Baix Llobregat tenim una prevalença de depressió de 8,6%: (67.342 habitants, DBS-SISAP, maig de 2013)

La població diana assumeix el diagnòstic de depressió amb criteris de cronicitat: depressió major recurrent i distímia, amb una prevalença esperada de depressió

crònica de 6,5% (SEMERGEN, 2006), es a dir 46.983 habitants

POBLACIÓ DIANA

Els pacients que s’inclouen dins la ruta són:

Adults amb criteris diagnòstics de depressió i criteris de cronicitat (trastorn depressiu major recurrent i distímia) seguits per l’atenció primària en el Baix Llobregat.Residint actualment i de forma habitual al territori.Incloent les persones que estan vinculades al programa ATDOM, ingressades en centres d’aguts o sociosanitaris, ingressats en unitats de llarga estada o residències del nostre territori.

No s’inclouen:

Pacients que habitualment són atesos per dispositius d’altres indrets o que no resideixen en el territori.

TERCER PAS: QUAN? QUI?ON?

DETECCIÓ DIAGNOSTIC, TRACTAMENT i SEGUIMENT ALTA rutaQUAN?

RUTA ASSISTENCIAL DEPRESSIÓ

MF / INF /TS (metges/sas família / infermers/es, treball social)

MF, INF, TREBALLADORS/RES SOCIALS APPSIQUIATRES/PSICOLEGSINFERMERS/ES, TREBALLADORS/RES SOCIALS SMALTRES PROFESSIONALS

QUI?Metge/ssa Família

ATENCIÓ PRIMÀRIA

ATENCIÓ PRIMÀRIA/SALUT MENTAL/ALTRESON? ATENCIÓ PRIMÀRIA

Nou diagnòstic

Depressió major recurrent lleu i Distímia

QUÈ QUI ON QUAN OBSERVACIONS

Programar cita amb equip d’AP GIS AP/pacient

Centre de salut/

onlineImmediat Dades de filiació

1ª consulta (detecció) Medicina AP

Centre de salut

Immediat Visita espontània (preferiblement amb el seu metge/ssa d’AP). Valoració estat de salut

1ª Cita Prèvia (Consulta diagnòstic) Medicina AP < 15 dies Orientació diagnòstica (diagnòstic depressió),

gravetat i pla terapèutic

Gestió cita prèvia o cita interconsulta i/o Proves

complementàriesGIS AP Immediat Sol·licitar proves i metge/ssa d’AP pot

comentar cas en consultoria

Interconsulta (opcional, en adolescents sempre)

Medicina AP/

Equip SMConfirmació cas, pla terapèutic i de

seguiment

2ª Cita Prèvia (Visita seguiment) Medicina AP <15 dies Explicació proves, diagnòstic, pla terapèutic i

de seguiment

3ª Cita Prèvia i successives Medicina AP/DUI APEn 15-21 dies (3

mesos), després cada 1-2 mesos.

Tractament i accions segons GPC, valorargravetat i risc suïcida

Indicador general 2 Formació en guia i ruta de depressió al territori.

Marcconceptual

La formació s’implementarà en base a sessions formatives i de discussió impartides als professionals assistencials pels professionals de salut mental i els referents de salut mental de cada equip assistencial, assegurant el coneixement.

Població diana Professionals assistencials del territori

Procediment Planificació anual d’una sessió clínica o de consultoria sobre la guia i rutade la depressió.

Eines

Presentació PPT “ruta assistencial depressió” i les guies de depressió de referència AIAQS:http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/adaptacio_gpc_depressio_aiaqs_2010ca.pdf

GPC depresión mayor en la infancia y adolescencia: http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_456_depresion_inf_adol_avaliat_compl.pdf

IndicadorNumerador: Equips assistencials d’Atenció Primària amb sessió realitzada) x 100

Denominador numero total Equips assistencials d’Atenció Primària del territoriCriteri inicial: >85%

Element clau 1 Assegurar la qualitat diagnòstica

Marcconceptual

L’ acord semàntic entre els equips d’atenció primària i salut mental ésfonamental per atendre de forma eficaç i eficient els casos amb diagnòsticde depressió. Per això es mesura la congruència diagnòstica dels casosamb HC activa al CSMA i el registre diagnòstic d’aquests pacients aprimària.

Població diana Pacients amb diagnòstic en HCCC F33.

Procediments Registre diagnòstics F33 en HCCC

Eines Entrevista clínica, registre en HCCC

Indicador

Numerador: Usuaris amb HC activa en CSMA/CSMIJ amb diagnòstic F33 enHC salut mental i en HCAP x 100

Denominador: Usuaris amb HC activa en CSMA/CSMIJ amb diagnòstic F33

Criteri inicial: > 30%

www.activatperlasalutmental.com

#ActivatPerLaSalutMental

02

Presentació promotors del projecte

33

34

Socis i promotors

C

(Conveni amb la Generalitat de Catalunya)

C

02

El projecte: Organigrama institucional

Proveïdors webProveïdors Avaluació

Generalitat de Catalunya:· Pla de Salut Mental i Addiccions

· Departament de Salut

Comitè Institucional

Federació SMC:· Equip Directiu

· E. Tècnic· E. Administratiu

Equip directiu

Direcció del projecte

Comitè Assessor d’Experts

Comitè col·laboradors privats

35

Comitè Lideratge Assistencial

Espai ParticipacióEntitats

02

Justificació : finalitat de la proposta

Informació, orientació i assessorament per entendre la naturalesa del problema

Coneixement sobre el pronòstic i l’evolució

Estratègies de gestió quotidiana de la malaltia i entendre l'ús de

la medicació

Trencar l’aïllament social en el qual es troben

Desenvolupament d’eines que els converteixin en agents actius

en el procés de recuperació

Necessitats

• Que les persones amb problemes de salut mental i les famílies disposin d’informació i eines per poder ser agents realment actiusen els procés de recuperació.

• La millora de l'apoderament de les persones amb problemesde salut mental i les seves famílies..

• Afavorir la creació de xarxes de suport mutu.

• Generar eficiències en l’ús dels recursos afavorint el benestar dels individus.

Què es pretén aconseguir?

36

Detectades a l’estudi “Itineraris en salut mental: lesnecessitats dels usuaris i les seves famílies en elprocés terapèutic” (Gener 2010)

NECESIDADES HUMANAS. Pirámide de Maslow

Auto-realización (creatividad, moralidad,..)

Fisiológicas (respirar, comer, descanso,...)

Seguridad (física, de recursos, de entorno, familia,..)

Social (afecto, pertenencia a un grupo)

Auto-percepción (auto-reconocimiento, confianza,..

02

Transformació: la família i la persona amb problemes de salut mental com agents de salut en el seu propi procés de recuperació.

Metodologia: circuit estructurat amb accés a informació, formació i foment de l’apoderament, continuat en el temps, coordinant les accions de les diferents xarxes que

intervenen en la seva atenció.

Intervenció puntual i individualitzada

Espai Situa’tPrograma formatiu

PROENFA-ALTRES

Programa formatiu

PROSPECT

Desenvolupament de Grups d’Ajuda

Mútua

1 2 3 4

Intervenció grupal: desplegament d’eines dirigides a la connexió en xarxa dels diferents grups desplegats al territori tant

presencial com per internet (fòrums, documents compartits, biblioteca virtual, formació virtual, etc.)

El projecte

38

02

El projecte: mapa de les fases del circuit

39

02

El projecte: Proposta de pilotatge 2015

40

Tarragonès:• Tarragona

Montsià:• Sant Carles de la

Ràpita

Regió Sanitària Tarragona

Regió Sanitària Barcelona

Regió Sanitària Catalunya

Central

Regió Sanitària

Lleida

Barcelonès:• Nou Barris• Santa Coloma de

Gramenet

Vallès Oriental:• Granollers

El Garraf:• Vilanova i la

Geltrú

Baix Llobregat: • Sant Boi

Vallès Occidental:• Sabadell

Bages:• Manresa

Anoia:• Igualada

Segrià:• Lleida

Gironès:• Girona

Regió Sanitària Girona

02

3000 persones afectades per un trastorn mental greu i els seus familiars i cuidadors, de la xarxa sociosanitària de Catalunya.

El projecte: beneficiaris

650persones

amb problemesde salut mental

650familiars

Previsió familiars atesosals Espais Situa’t

1.700

41

L’ avaluació: els outcomes

• Funciona: si o no? (avaluació d’impacte)

– El pas pel contínuum assistencial ofert pel programa Activa’t per la salut mental incrementa la capacitat individual de gestionar un trastorn mental sever?

– El programa Activa’t per la teva salut mental és capaç de reduir la càrrega de cura que implica vetllar per una persona amb un trastorn mental sever? El cuidador que participa a Activa’t és capaç d’incrementar les seves xarxes de suport a la cura?

– L’itinerari assistencial d’Activat és capaç de reduir l’ús de serveis sanitaris/socials i/o reduir la despesa farmacèutica destinada a les famílies (persona amb trastorn mental i cuidador) que han de tenir cura d’una persona amb un trastorn mental sever?

Recuperació(STORI)

Càrrega de Cura(ECFOS II iDUKE)

Us de serveis intensius i/o consum de fàrmacs

Impactes (Instruments de

mesura)

Desde sus orígenes, laCongregación se ha destacadopor su trabajo en favor de lahumanización de la asistenciapsiquiátrica, adaptándose alos diversos ámbitosgeográficos y culturales ydando prioridad a laspersonas menos favorecidas ylas más marginadas.Actualmente está presente en24 naciones de Europa,América, África y Asia, seguintel valor de la hospitalitat.

Les Germanes Hospitalàries en el món

Porque tuve hambre y me disteis de comer; tuve sed y me disteis de beber; era forastero y me acogisteis; estaba desnudo, y me vestisteis; enfermo, y me visitasteis; en la cárcel y vinisteis a verme.Y el rey les dirá: en verdad os digo que cuanto hicisteis a uno de estos hermanos míos más pequeños, a mi me lo hicisteis, dijo Jesús.

Mateo 25, 31-46

Y entrando en el templo, comenzó a echar fuera a los que vendían, diciéndoles: Escrito está: “y mi casa será casa de oración”, pero vosotros la habéis hecho cueva de ladrones. Y enseñaba diariamente en el templo, pero los principales sacerdotes, los escribas y los más prominentes del pueblo procuraban matarle.

Lucas 19:45-47