123

Els noms de lloc i la immigració a Viladecans

Josep Lluís Gallardo i Sedano i Manuel Luengo CarrascoOfi cina de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans

A manera d’introduccióParlarem dels noms de lloc que tenen a veure amb el poblament de la ciutat, amb les persones que hi han viscut o hi viuen. La immigració és i ha estat una constant, al llarg de la història.

Durant els segles IX-XIII, les aprisions de terres per part de pagesos arriben al sud del Llobregat i comencen una nova vida com a aloers, és a dir propietaris. Aquests aloers, en passar els anys, pas-sen a ser adscrits a la terra en emfi teusi. Són tinents que treballen per sobreviure i paguen molts impostos al senyor; en el nostre cas, el feudalisme es va allargar fi ns a fi nals del segle XVII-XVIII.

A mitjan segle XIV, comença un període de crisi al camp, arran de les pestes que van causar una gran mortaldat, fet que va implicar crisis de subsistències i l’abandonament progressiu de moltes masies, el que després es va denominar com a masos rònecs. La població hi comença a disminuir.

Hem d’esperar als segles XVI i XVII, en què hi ha una allau d’occitans que arriba a les nostres terres en recerca de pau, treball i oportunitats. A mitjan segle XV, la població de Viladecans no supera les 140 ànimes. Al llarg dels segles següents, la població no augmenta gaire i haurem d’esperar al se-gle XVIII per veure com la població creix i es consolida i així, en acabar la centúria, Viladecans estarà als voltants dels 650 habitants, molts d’ells arribats d’altres comarques de Catalunya que venien a la costa per tal d’aprofi tar-se dels salaris alts que provocaven les noves roturacions de terra.

Al llarg del segle XIX, la població de Viladecans augmentarà a un ritme lent, s’ha trencat el cicle de-mogràfi c antic, però Viladecans encara era un poble basat en l’economia agrària i de subsistència. No serà fi ns al segle XX, que amb les onades d’immigrants, el poble es transformarà de manera absoluta.

A inicis del segle XX i, sobretot, entre els anys vint i trenta del segle passat, hi ha una immigració provinent del sud i nord del País València i de la Franja de Ponent, de llengua i cultura catalanes. L’any 1930, Viladecans arriba als 3.000 habitants, aproximadament.

Després de l’ensulsiada de 1939, serà a partir de mitjan de la dècada de 1950 i fi ns l’any 1981 que Viladecans no deixa de créixer, assolint els 43.000 habitants, en aquest cas, bàsicament, amb l’arribada de persones del sud peninsular.

Finalment, els darrers anys del segle XX i els primers del segle XXI, hem tingut una altra immigració, aquesta vegada de persones de fora de la península: del Magrib, de l’Àfrica subsahariana, de l’est d’Europa i, sobretot, de centre i sud-amèrica.

Els noms de lloc i la immigració a ViladecansBarri de Sales (1923)L’any 1923, va iniciar-se la construcció d’aquest barri situat a la marina de Viladecans. En poc temps, va omplir-se de treballadors immigrants provinents de províncies com Alacant, Terol o la Franja de Ponent. Inicialment, va ser conegut com el barri Xinès, precisament a causa de l’allau immigratòria dels seus ocupants. Aquest va ser el nom fi ns a la dècada de 1960, en què es va canviar per l’actual Barri de Sales. El nom de Sales és d’origen germànic i signifi ca casa senyorívola. El tenim docu-mentat des del segle X. El barri pren el nom de la Mare de Déu de Sales, en honor de la qual s’erigí l’ermita homònima, a tocar de la qual es va construir el cementiri municipal (1868).

124

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

La Granja Díaz (1925)Al llarg dels anys, ha estat una terra de conreu allunyada del centre de la població, amb diversos propietaris forans, com els Esparducer i els Oriol, nissaga de soguers de Barcelona. Durant el segle XX, els Díaz, immigrants també, són els qui van ini-ciar el negoci del vacum, a la granja que després es coneixeria com a Granja Díaz.

L’Alba-rosa (1948)La primera documentació d’aquest nom és de l’any 1948, any d’inici de la urbanització d’aquest gran es-pai del nord i ponent de la ciutat. Es va fer en els te-rrenys de dos grans masos Can Cot i Can Pere Trius, d’origen medieval, destinats a l’agricultura de secà. En pocs anys, l’Alba-rosa es va poblar de persones arribades d’arreu: sud peninsular, Extremadura i, també, de Barcelona per ser un barri residencial. A diferència d’altres barris, com el de Sales, les cases

construïdes a tocar la llera del torrent del Palmer van ser edifi cades pels immigrants mateixos. La resta d’habitatges són més senyorívols i residencials, propietat de treballadors qualifi cats amb poder adquisitiu de Barcelona, en la seva majoria. El nom correspon a la fi lla del promotor de la urbanització, Joaquim Nebot: Rosa, amb l’afegitó d’Alba, en sentit d’inici o naixença.

Cases del MOPU (1970)Aquest topònim va ser aprovat l’any 2004, al Nomenclàtor Ofi cial de la Toponímia de Viladecans. Té el seu origen l’any 1970, en uns habitatges construïts a marina, entre les Filipines i Can Sabadell per hostatjar els treballadors del ministeri d’Obres Públiques. Es tracta de poques cases unifamiliars, encara dempeus, mostra de la necessitat de radicació d’uns treballadors de tradició nòmada perquè vivien allà on treballaven i, com a constructors, deambulaven pel territori.

Grup Sant Jordi (1973)A partir d’un projecte presentat l’any 1966, va ser fi nalment l’any 1973 quan es va urbanitzar aquest barri construït per la Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona, més avall del camí Ral de Barce-lona, a marina, en el conegut indret de la Parellada. El nom del patró de Catalunya i de la Diputació de Barcelona va servir per donar nom a uns edifi cis emblemàtics, nascuts de les noves tendències arquitectòniques. El fet que fos la Caixa d’Estalvis la promotora de les fi nques va fer possible que els seus propietaris fossin persones de classe treballadora.

La Montserratina (1960)La zona nord de Viladecans era terra de conreus de secà i de camins que anaven cap a Sant Cli-ment o Gavà, entre d’altres. L’any 1960, es va procedir a la seva urbanització mitjançant carrers estrets i pisos humils. Aquest barri va acollir molts dels obrers immigrants que van venir a Ca-

talunya provinents de la resta de l’Estat, empesos per la industrialització. El nom Montserratina, pro-bablement, s’origina a causa de la devoció de la marededéu de Montserrat, tan estesa a la població. Un altre apel·latiu interessant de la zona, de la part alta, és el de la Ponderosa: carrers com Pere Sala o Joaquim Mir van denominar-se així pels veïns, en origen, a causa de la sèrie homònima que es feia a la televisió espanyola en la dècada de 1960, pel fet de ser un lloc allunyat del centre.

El Poblat Roca (1958)Es va construir com a habitatges per als treballa-dors de la Compañia Roca Radiadores, l’any 1958. La majoria dels treballadors de la Roca i pobladors van ser immigrants que venien del sud peninsular. Es va formar un veritable barri obrer, amb blocs per als treballadors i per als encarregats. L’any 1953, es

Grup de companyes treballadores de la fàbrica Galler Ibèrica, al barri

de Sales. Autoria fotogràfi ca desconeguda. AMVA, Col·lecció Planas

Debés

Panoràmica de Viladecans, des de l’Alba-rosa, l’any 1957. En primer

terme, el mas de can Pere Trius. Fotografi a d’Adolf Zerkowitz. AMVA,

Col·lecció Solivella Cosp

125

va inaugurar l’hospital de Sant Llorenç, actual hos-pital de Viladecans, fet per la família Roca, propieta-ris de la fàbrica. El Poblat Roca ocupava els camps de conreu d’antigues masies, com ara Can Pastera i de granges animals, com la Conillera o de Sant An-toni. Durant la transició política cap a la democràcia, hi van haver les vagues de la Compañia Roca, com a testimoni de lluita obrera i la solidaritat de les famí-lies treballadores.

Mas Ratés (1622)A la serra de Miramar. Francesc Ratés, gavatx, va donar nom al mas per casament amb la pubilla Joa-na Bartres i Saví, propietària del mas. La data és del testament de Francesc Ratés. Devien casar-se, òbviament, uns anys abans. Des de la dècada dels anys 1980, el topònim atorga un nom a un parc re-creatiu i forestal del municipi.

Cal Barratet (1799)A l’Eixample Centre. Gabriel Barat, provinent de Tolosa de Llenguadoc, va donar nom al mas –de Barat, Barratet– en casar-se amb Rosa Mas, propietària del mas. També, hi ha altres topònims com El Samontà del Barratet (1904). Situat on acaba la muntanya de Viladecans i comença el Samontà. A inicis del segle XX, els hereus de Francesc Malloles són els propietaris del samontà del Barratet, a prop de la masia de Cal Barratet. A mitjan segle XIX, hi van haver altres samontans: el de la Rajole-ria, el del Contrabandista i el d’Oriol.

Ca n’Escuder (1626) Antic mas, avui enderrocat, localitzat a tocar dels jardins de Magdalena Modolell. L’iniciador fou en Joan Escuder, gascó.

Can Malet (1637)A la marina, ben a prop del camí Ral de Barcelona. Jaume Malet, el 1637, va venir del poble de Donás, bisbat d’Agen, França, per instal·lar-se a Viladecans. Ha donat nom a les feixes de la zona, les Maletes.

Torre de la Francesa (1930)La casa era al darrere de l’actual Col·legi Modolell. La seva propietària era la senyora Marcel·la Grandseigne, francesa establerta a Viladecans, qui havia exercit de professora de francès. Va ser enderrocada cap a l’any 1998.

Les Gavatxones (1845) Eren terres situades a prop del camí Ral de Barcelo-na, a marina, de Ramon de Viala, el propietari de la Torre del Baró, aleshores. Suposem que devien ser terres treballades o comprades a gavatxos.

Marina del Portuguès (1528)A Marina, a prop de la corredora dels Oms i de les Maletes. Eren terres d’un portuguès del qual desco-neixem el nom.

Cal Francès (1890)Construïda a Marina. Propietat de Pere Bisté i Col-man, d’origen francès. Ha donat altres noms com ara: Quadra del Francès (1904) i, actualment, platja de Cal Francès (2004) i Pineda de Cal Francès (2004).

Bassa de l’Alemany (1920)Al nord del Braç de la Vidala. Desconeixem el nom de la persona que va donar nom a aquesta bassa, però, òbviament deduïm que era d’origen alemany.

Els pisos del grup Sant Jordi, a inicis de la dècada dels anys 1980.

Fotografi a d’Agustín Fábrega Barrero. AMVA, Col·lecció Agustín Fá-

brega Barrero

Maqueta dels pisos del Poblat Roca, 1958. AMVA, Fons Ajuntament de

Viladecans

J. L. Gallardo, M. Luengo. Els noms de lloc i la immigració a Viladecans

126

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

Bibliografi a i fonts documentalsFons documentals

Arxiu Municipal de Viladecans – Ajuntament de ViladecansFons Ajuntament de Viladecans

- Cadastre de Viladecans, 1762

- Fitació de Terres de Viladecans, 1845 i Amillaraments de Viladecans, de 1852 i 1904

-Nomenclàtor de la toponímia de Viladecans. Acord de Junta de Govern, Viladecans 05 de juliol 2004

-Plànol de la Marina de Viladecans, 1920

-Plànol de l’Institut Geogràfi c i Cadastral de Viladecans, 1933

Fons de la Baronia de l’Eramprunyà

-Document núm. 352.

Bibliografi aCampmany, Josep. Castelldefels i la mar, 1988, pàg. 69-70.

Carreras i Candi, Francesc. Geografi a General de Catalunya, pàg. 48.

Codina, Jaume.

El delta del Llobregat i Barcelona, Esplugues de Llobregat, 1971.

La gent del Fang, Monografi es Locals, Sèrie B, 1,El Prat de Llobregat, 1966.

Eixarch, Josep. «Toponímia de Viladecans», dins les III Jornades d’Història Local, 3,4 i 5 de setembre

de 1984, Ajuntament de Viladecans, 1985.

Fernández i Trabal, Joan i Josep. Inventari dels pergamins del Fons Mercader-Bell-lloc, de l’Arxiu His-

tòric Municipal de Cornellà de Llobregat (S.XI-XVIII), Fundació Noguera, col·lecció Textos i Documents, Barcelona, 1989.

Galí, David i Micaló, Anna. Estudi Històric de la Casa de la Vila, pàg. 28.

Lligadas Vendrell, Josep. Viladecans, els llocs i les històries, Grup Tres Torres, Viladecans, 2012, 1982 pàg.

Sanahuja, Dolors.

El territori d’Eramprunyà entre els segles X-XVI, Rubricatum, revista del Museu de Gavà, núm. 3, Gavà, 2002

Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Viladecans, 2002, pàg. 42-43

Informació oral de Manel Sunyer i Mas (Viladecans, 1932) i Secundí Roca Roca (Viladecans, 1927-2012), 2000.