Entre certs aristòcrates barcelonins, jo-ves i d'empenta, sembla que 'hi ha parti-daris decidits de la sentència llatina primumvivere. Hi ha persones convençudes que ha-

D'un quant temps ençà, sovintegen les vent fet de regido, no poden anar pel car-polèmiques en les f ublicacions catalanes. ter amb espardcm'es, si convé, o for unPotser això ha f assat sem{5re, però raons treball inferior a la posició social que haninsuperables ens priven d'agafar la qüestió tingut. Avançar sempre, recular mal. Con-de gaire Iluny; només poden i volena re- I tra aquesta manera de pensar, un chubnanferir-nos a esdeveniments pròxims. molt conegut a Barcelona, En Josep de

No hi tindríem res a dir si les polèmi- I Vigo i de Fabra, l'altre dia va deixar anarques comflissin almenys dues condicions: en una reunió de l'Eqüestre, davant d'ununa de referent al tema; una altra, al des- que deia que si s'arruinés es mataria:enrotllament. I Jo — deia En de Vigo i de Fabra,

Quant al tema, som la gent que ha do- I nebot d'un títol que ocupé l'alcaldia de lanat l'espectacle — que fóra simplement gro- ciutat — si em veiés arruïnat i no cm pC-tesc si no ens toqués de prop ni de lluny — gués guanear la vida d'altra manera, seriad'in /lar des roh morcionadaent eis temes más I capaç de fer de pallasso a la .pista de l'Olym-incapaços de car rendiment. pia. Primer és guanvar-se la vida, snentre

()uant al desenrotllament, les coses han nu sigui a costa de la dignitat, i crec que'anat fritjor. fer de pallasso a I'Olvmpia, .per exemple,

Hem discutit temes enlairats, corn l'art és perfectament compatible amb I'hanora-i la moral, el llibre i el caràcter, i, després bilitat. No tindria cap inconvenient a fer-ho.d'una polseguera considerable alçada fels I ara diuen per iBarcelona que esté dispo-combatents, hauríem quedat com abans si sat a provar-ho amb fets.no haguéssim quedat pitjor Perquè la ba-talla ha estat pròdiga en exhibició de mes

-quineses, en escavnpalls de vergonyes, enridículs. 1 l'art, la moral, el Ilibre i el ca-rácter, han seguit igualment tronals, senseni am mal pedaç.

Això si, hem tret del vocabulari els motsniés sonors, més grandilogiients, més en-lluernadors; hem invocat ails interessos,hem afellat a les coses más elevades; hemfet .sortir tots el Sants-Cristos-grossos.

Hem donat batalles del smoking, i f erun problema que no ho és enlloc del món,hem vessat tinta, citat Robespierre i vindi-cat el dret d'anar al teatre gairebé amb((guardapolvo).

Tenim afició, pel que es veu, a enredarles questions més senzilles. Una cosa deno-res, una ((ga f feu — tots els que escrivimn'hem contés, en cometem i en cometrem(i j er molts anvs) — provoca cartes obertes,rèpliques i eontrarèpiiques. De seguida somque no ens en adonem a les escomeses dedret i de biax, a la liquidació de rancunie-tes, a l'exteriorització de les misèries queuna pudícia no posada a prova dissimulavatan malament corn podia.

En tot estat de civilitat només mitjana,una «gaffe», per exemple, si és prou signi

-ficativa, dóna ocasió a una moteta per l'es-til de les que publiquem a les columnessituades a má dreta d'áquesta, i s'ha aca-.bat.

En un estat de susceptibilitat vidriosa,corn el que patim, horn es lliura a tots elsexcessos de la grafomania. Per acabar-hod'adobar, sorgeixen aprofitadors, pescadorsen aigiies tèrboles, que troben corn descar-regar Ilur hipersecreció de bilis.

I així arriba a ocórrer sovint el cas queles qüestions se sap corn comencen, i nin

-d no és capaç de fireveure con> acabaran.Tals fretites picabaralles sobre una comamal posada aneu a saber per culpa de qui,poden conduir a concloure en un dictamenrotund de corrupció moral total del noran-ta cinc per rent d'autors, o en una defensade la ignorància i deis seus proverbialsatreviments, defensa de bona fe i sense capintenció de fey jocs d'enginy a base deparadoxes.

Fet i fet, ens barallem per coses que novalen la pena, i quan surt alguna cosaper la qual val la pena de sostenir discus-sions i polèmiques, desviemaquestes de talmanera que la giiestió primitiva ja ningúno sap on para mentre les seves conse-güències encara remenen la cua creant odismortals i rancunies perennes que tornarana sortir a la primera ocasió agafada pelscabells que es presentí.

Si no sabem mantenir polèmiques de bonafe, pleguem.

Ja és trist no trabar el bunt d'equilibrientre un entreteniment tan baix de sastrecoin el de discutir of rofitant mesquinesesi l'altre, pairalíssim i idiota, de repartir in-cens a tort i a dret.

POLÈMIQUES

«La bona fe és l'ànima dela polèmica.»

LÉON DAUDET

Una sentència

Inconvenients del reportatge

En sortie del Ritz, després de la sevaentrevista amb el Comte de Romanones,el nostre company Josep Maria Planes esva adonar que s'havia descuidat la pipa enl'habitació del famós politic.

Era qüestió, sí o no, d'anar-la a recollir?— Torna-hi, home, torna-hi — Ii va acon-

sellar un amic —. Inv enta qualsevol p re-text... Digues, per exemple, que vols fun-dar un partit liberal a iBarcelona...

— No s'ho creuria — va contestar EnPlanes—. Altrament, hi ha el perill queem facin fundar el partit liberal i es des-cuidin de tornar-me la pipa,..

Cultura transatlàntica

En Jaume Borràs no se sap treure deldamunt el regust dialectal que va portarde la seva excursió a Sud-América. Seimblaque l'altre dio, en una fundó de Tenorios,el públic va fur una mica de proma

— No cal len-ne cas — va dir En Jaumetamb un gest de perdonavides —. Aquestamuchachada esté carregada de macones..,

Els autors conscients

Fa uns dies que l'Enric Borràs ve repre-sentant al 'Teatre Nou el drama Los semi-dioses, de Federico Oliver, obra que el ma-teix Borràs va estrenar, ja fa alguns anys,a Madrid.

Per cent que aquest drama, en el primi-tiu original, tenia un acabament tot due-rent del que té ara. El dio de l'estrena,don Enric va trobar que la cosa no anavaa l'hora, de manera que al darner acte vaacordar prescindir del que Ii cantava l'a-puntador i, pel •seu comptepropi, hi vaafegir una snort de delirium tremens queva fcr udolar de jeia la multitud.

D'aquell dia ençà, l'obra s'ha vingut re-presentant amb aquesta variant. El senvorFederico Oliver, sempre tan sentimental,va trobar que En Borras tenia tota la raó...

"Els de Sabadell estan que bufen!"

Aquesta és la frase que En Domènec deBellmunt va cridar triomfalment entrant elpassat dilluns a la nostra Redacció. Es re-feria al seu article publicat el diumenge aI.a Publicitat disculpant la incultura en ge-neral.

La cosa no tindria importéncia si nó fnsque a la Redacció de MrannoR es trobava

en aquells precisos instants l'Armand Obiols,un dels más directament alludits per EnBellmunt i que aquest no coneixia.

La gran sort que En Brunet, preveientel drama, va cuitar a fur les presentacions.Si no, a MIRADOR hi ha un daltabaix.

i

^I ^y

`t7J>

El meu patrocinat...

Any I. Núm.42.-Parcelcna, dijous 14denovembre 129

11 anys després

El discurs de Briand haestat un nou armistici.

treu: 2v cènts. - Pelai, 62, Telèf. 15300. - Subscripció: 2'50 ptes. trimestre

32 minuts Els ðîjotis blanes MIRADOR INDISCRET

amb el Comte de RomanonesPer a molts la primera idea sobre l'exis-

tència del Comte de Romanones data d'ai..'quells temps, ja una mica reculats, en quèllurs visites a cal barber oferien l'oca-sió de fullejar el Mundo Gráfico. De tanten tant trobaven una llegenda que deia; ElConde de Romanoncs saliendo de palacio,después de consu'tar con el Rey. En aques-tes ocasions solemnes, el Comte de Roma-nones hula una redingota i un barret decopa posat una mica de g' irell, que li do-naven un aire de padrí de boda de sainetde l'Arniches. Portava, també, un bigoticomplicat i lamentable, que,más que un bigoti, semblavala contrasenya d'una societatsecreta.

Per totes aquestes raons dela barberia i el Mundo Grá-fico, a molts la visio del Com-te de Romanones encara avuise'ls presenta singulanmentbarrejada amb una olor dexannpú i el rac-rac de les na-valles. La representació plàs-tica de la seva figura, va lli-gada en la sevaimaginació,amb aquells anuncis de colò-nies i de 'pomades .per alscabells en els quals hi ha unasenvora que pregunta delica-dament al marit : ¿Lo usarás,esposo mío? Prescindint delsavantatges que pogués oferiruna barberia corn a lloc ideald'observació de la política es-panyola d'aquell temps, ensdecantem a creure que una vi-sió del Comte de Romanonesa través del paper touché delMundo Gráfico no és pas unamala visió, que diguéssim.

Fa bonic d'anar al Ritz, d'a-costár-se al taulell del conser-ge ,i de di-r amb un to displicent :

--- Venia a veure el Comte de Romano-nes...

Si, en dir això, poseu un tremolar d'e-moció a les paraules, el conserge s'adonade seguida que snu un anembre de l'ex-partit liberal i, és ciar, us ti-acta amb unacorta desconsideració. Es qüestió de donarentenent que ja e torn.0 una mica de totplegat, que sou molt capaç de tenir a laporta un cotxe que us espera, i solamenten aquest cas l'home de la gorra galonadaes convencerá que sou tan poc liberal cornel mateix Comte de Romanones, i, natural-ment, no tindrà cap inconvenient a faci

-litar-vos l'entrevista.Un cop de telèfon, un groom, un ascen-

sor... i ja som davant de la porta de leshabitacions del senyor Comte. Un secretan,un altre secretan, i vet aquí En Romano-nes. Està assegut en una butaca coquetona,cam el decorat de tota l'habitació, estil d'unLluís que no és del cas. Realment, l'at-mosfera d'aquell salonet no convida alsgrans temes de conversa, ni tan sois a laconspiració, que és un deis divertimentsmés desacreditats d'aquests últims temps.Per altra banda, la sordària del senvor Com-te representa un considerable obstacle peraquesta pacífica activitat, la qual demanaun xiuxiueig maliciós i sorneguer.

Trobem el senvor Romanones més reve-llit del que ens pensàvem. Aquell bigoti ne-gre i complicat de la bona època del Mundo

Gráfico ha estat reemplaçat per un bigotiblanc i sense pretensions. Un nas enonnle,flaccid, gairebé gelatinós, posa una gran ta-ca de color morat sobre el panorama pied'arrugues de la cara ; uns ullets grisos, demurri de set soles, són P única cosa quetrobeu en la figura del Comte que us ex-pliqui que aquest ' ome ha arribat a pre-sident del Conseil de ministres.

En Rcmanones parla un castellà afectat,es repenja molt sobre el final deis mats;hi ha paraules que li omplen materialmentla boca i ha de fer una mueca violenta perpoder-les abocar. La soya conv ersa va acem-panyada d'un tic constant es loca i retocael nas, i és amb certa alarma que consta-teu que aquest branda d'una manera exces-siva. Aquest home — penseu — és molt ca-pwç de dir una frase important i, bona nittingui !, el nas Ii caurà a terra...

De bell començament quedem en que noparlarem de política. No és un tema deconversa convenable. El senvor Romanonesdisserta sobre l'Exposició. Sembla que estúpositivament engrescat i en parla amb unto de gasetilla encomiàstica, carregat depompa i d'adjectius.

— Constituye, realmente, un esfuerzo gi-gantesco y admirable que hace honor a lalaboriosa ciudad de Barcelona y a Españaentera. Yo creo que es un deber ineludiblede todo españ 1 que se tenga como a talvisitar esta Exposición, ya sea viniendo entren, a foie o pidiendo limosna. La magni-tud del esfuerzo realizado.., etc., etc,

l s difícil de descobrir entre tota aquestaallau de literatura elogiosa una remarca

subtil i afinada. Li -reguntem quina ha es-tat la cosa que l'ha interessat més de totel que 'ha vist aquests dies. Diu que és elPalau Nacional. 1 ja tornem a ésser en elcapitol deis grans adjectius : La grandiosi-dad, la magnificencia, el gusto exquisito...

— Pensar — diu finalment — que en estePalacio caben veinte y dos mil personas sen-tadas, y que en la plaza de toros de Madridsólo caben dieciséis mil... Barcelona ha he-cho lo que tan gráficamente describe unafrase muy española. Eso es : echar la casapor la ventana.

Girem una mica la conversa i li pregun-'tem si ha llegit el darner llibre d'En Cambó.Una altra gasetilla encomiástica

— El señor Cambó, cuyo talento y dotespersonales admiro y he admirado siempre,tuvo la deferencia, que le agradezco, de en-viarme un ejemplar de Las Dictaduras...

Li sembla que s'equivoquen els que haninterpretat aquest llibre corn una defensade la dictadura. En Romanones creu quees tracta, precisarment, de tot el contrari. Elllibre — diu — sembla que en començar vaper un camí, pecó després n'agafa un altrede totalment oposat. Estò d'acord amb unabona part deis arguments que En Cambósosté.

Després parlem de literatura catalana.— Ha sido con extraordinaria sorpresa

— diu — que me he enterado de la enormedifusión que ha alcancado la lengua cata-lana. /lace pocos años que sólo se publica-ba un diario escrito en catalán, y no lo lelanadie. Tengo entendido que ahora se pu-blican cuatro diarios...

La seva sorpresa és encara más gran pelque fa referència als llibres. Diu que abanses publicaven poqufssims llibres catalans ique tampoc els llegia ningú. En canvi, araen surten molts i, això és el que l'estranyamés, la seva venda està muntada corn unnegoci editorial, amb tots els ets i uts.• — Parece que incluso hay quien gana di-

nero escribriendo en catalán...El senyor Comte calla uns moments, una

mica abstret. Després es decanta sobre lanostra orella, i ens diu amb un aire confi-dencial

— Durante mi vida ministerial, a ml, co-mo a tantos otros, nos preocupaba muchoesto del idioma catalán... Ahora he cambia-do de opinión. ¡Que la gente hable y escri-ba en catalán tanto como Ie dé la gana!Me he convencido que is mejor manera derestringir is expansión de un idioma es dán-dole toda clase de libertad, sin preocuparselo más mínimo.

Sembla que el Comte de Romanones estroba molt atropellat. Parla amb una graninsistencia del seu cansament, de la sevafatiga.

— Em veig obligat a reposar — diu —,que és la cosa que més em molesta...

Ls en aquests moments d'agra sinceritatquan les seves paraules estan despulladesde tota la fullaraca literaturesca de les opi-nions oficials, que el tracte amb aquest ho-me us fa una certa impressió. Parla deisseus anus, de les seves xacres, de l'enveja

que Ii fa la joventut que veu pel seu vol-tant... Però això dura poc. El Comte deRomanones es remou en la seva butaca,enganxa el somriure tradicional sota deisbigotis, i reprén la seva posició d'intervivat.

— Diga usted en su periódico que yo hevenido a Barcelona para cumplir este deberineludible de ciudadano español, de que an-

tes le he hablado. El éxito de la Exposición,que es el éxito de Barcelona, ha de consti

-tuir un orgullo /ara España 'entera.,, etc.,etcètera.

Una calba en perill

Un especialista en específics per curar lacalvície ha escrit una carta a En JosepMaria de Sagarra invitant -lo a provar unprocediment per fer créixer els cabells. Porser usted persona muy conocida en estaciudad..., diu la carta de roferincia, el trae-tament seria aplicat gratuitament.

En Sagarra ha passat uns moments dedubte.

— Hi tine d'anar o no hi tine d'anar?-- consultava a les seves amistats.

Sembla que la majoria s'ha decidit enun sentit negatiu. Horn no es resigna aperdre la calba d'En Sagarra.

La trista eficàciade les polèmiques

Després de la gran campanva feta perEn Caries Soldevila pro-smòking-estrena-teatral, horn esperava la première de Escolade .senyores amb una certa curiositat. Quantssmòkings hi haurien?

I)esildusió. Els únics smòhings a admirareren els deis senvors Pellicena i Camachoi Forran i Mayoral. Le Veu es desenteniade les opinions del seu pairallssim redactorPrudence Bertrana.

Ara que, dit sigui entre nosaltres.., quinssmòkin,+s, Mare de Déu! El d'En Pellicenaés de l'època de la pèrdua de les Filipines,i el d'En Farran i Mayoral, de la bonaépoca de l'Aurea de Sarrà.

Una mena d'exhibició del smòking re-trospcctiu, vaja.

Coses de "La Ven"En Sebastià Gash ha rebut una carta de

La Veu en la qual Ii notifiquen que .s verenobGftats a prescindir de la seva collaboració.Aquesta decisió no ha estat pas presa permotius d'ordre econòmic, ens sernbla.

Explicació de l'enigma. En Gasch escri-via a la secció d'art de La Ven, ,ecciú .4ue •

dirigeix En Rafael Benet. Aprofitant I'ab-sénda del seu company, En Gasch vn es_crinre un article que deixava molt malpa-rat a En Bonet i la seva pintura. En 'BenetVa tornar de Tossa dalló más excitat. Esva encarar amb En Pellicena i Ii va dir:

— Però corn és que vàreu deixar passaraquell article?

El director de La Veu se'l va mirar perdamunt les ulleres i va respondre, amb unsomriure beatific

— Oh bé, veureu, vosaltres, els artistes...Francament, em pensava que féieu broma...

Improvisació ràpida

En l'àpat de La Noche, En Ribera Ro-vira, malgrat la insistència del públic, es-tava entestat a parlar des de la taula enqué havia sopat i es resistia a pujar a l'es-cenari del Saló de Festes tal corn havienfet cis altres oradors.

El motiu d'aquesta resisténcia, segonsvirem esbrinar després, era que l'home estenia preparat un brindis a base de les clós-siques paraules : «Jo alço la copa...» I cornque no era qüestió de pujar a l'escenariamb la copa n les mans, heus aquí per quédemostrava interès a quedar-se a_ baix.

Pert per fi, de gnat o per força, va ha-ver de parlar des de dolt i en arribar elmoment decis¡u, el President de l'Associa-ció de la Premsa Diària va exclamar:

— Jo, senyors, jo aixeco... la meya veu...

Els pue baden

— Ah, el sopar de La Noche era cele-brant el seu cinquè any de vida?

— Sí, dones per què et pensaves que era?— Em creür cue no fas per celebrar I'a-

parició de La Vanguardia. ilustrada.

Piquiponiana

En el sopar de La Noche, el senvor Pie iPon va obsequiar els presents amb una deles peres oratòries más brillants de la sevavida. Entre altres coses va dir:

— ...Porque, ¡ah, señores!, hay algo +nácque la escuela y la dispense...

Volia dir la escuela y is despensa.Despensi, senior Pic, però no s'hi val a

que vostè ignori aquestes coses. La des ten-se vol dir el rebost„ i vostè ha demostratque sap perfectament qué és el rebost...

Les traduccions de la Via I aietana

En el número passat donàveQn compte dela forma especialítsima en qué ha estattraduída al catnlá L'enuemie sota el patro-natge Jordi- Cambó. Però no vàrem dirque l'incògnit traductor havia acomplert laseva tasca demostrant un coneixement nogaire profund de l'idioma de Racine.

Corn a exemple podem citar una ocasióen qué es tradueix 'étrangen per estranger.1, en efecte, un deis actors, en lloc de dir:Deu ésser un estrany qualsevol. F.; diu

Dupontn, diu : nDeu ésser un estranger. Esdiu Dupont.»A aquest traductor algun dia Ii faran

creure que existeix un xinès que s'anomenaPuig o un esquimal que es diu Soler.Hi ha algú que, coneixent el hoc on va

ésser pastada la traducció, ho atribueix aEn Nicol. Nosaltres no diem ni sí ni no.

Con dal

En la pàgina g d'aquest número es fa re-ferència a una uplanxa de La Vanguardia.En retreure-la, no creiem ferir la sensibili-tat del senyor Vidal i Guardiola al qual e--pressem el nostre más sincer condal.

Coses del temps: el "DO-X"expressà, sense més ni més, incredulitat i I projectar el «DO-X», individu de la matei-desconfiança, i si hi va haver algú que Í xa sèrie però uns quants tons més amuntdubtava ho expressava amb prudència i ti- del que semblava que havia de seguir almidesa. Fa pena veure que malgrat d'una «Super-Wal». L'experiència adquirida en elsllarga experiència alliçonadora, costi tant aparells construits fins llavors li va penme-de fer acceptar corn possible més enllà de tre encarar-se directament amb el «DO-X»l'any 1925 una innovació no pas gaire re- prescindint dels valors d'entremig. I cornvolucionària. Opel avui fa córrer, mala- que la fórmula ja era coneguda i se sabiament, és cert, però fa córrer i fa volar amb que era bona, es va limitar a reproduir-lacoets cotxes i avions, i encara ens sembla però a una escala, aquesta vegada, moltestrany i fern escarafalls corn si fóssim els més gran. I, és ciar, ha tingut tot l'èxitnostres besavis. previst.

Unade les darreres sorpreses que això El e DO-X» esté format per un case odel maquinisme ens ha servit ha 'estat el barca que té 40 metres de llargada i enla((DO-X». Havíem trobat natural, gairebé secció màxima amida 6,40 metres d'alçada,

que corresponen a tres pisos: superior de

Ncomanament i navegació ; central per pas-

1 satgers amb menjadors, cabines, etc. ; in-ferior per a magatzem i carburant amb unacabuda de i6.000 litres. En aquesta secciómàxima l'amplada és de prop cinc metres.

> "' L'extrem més afuat de la cua encara téuna alçada suficient perquè un home alt hipuqui passardret. Hi ha T. S. F., cuinaeléctrica, lavabos, etc., tot installat amb

r gran confort i sense estalviar-hi res.Damunt del casc hi va fixada l'ala, que

.e %e' .. ' és un senzill rectangle de 48 metres d'en-vergadura per 9,5 de profunditat i té ungruix màxim de 1,35. Tres tornapuntes a

^.. banda i banda del case mantenen l'ala per-^ s ,. fectament rígida i en posició. El gruix de

l'ala permet de circular per l'interior i aten-^^^ dre, mentre dura el vol, elsrnotors que van

^t fixats damunt d'ella per .parches i en tàn-v q dem. Els motors són Siemens-Júpiter,de

• ,- 525 cavalls cada un, i com que són sis pa-relles forneixen una potència total de 6.300_cavalls.

Aqeest avió gegant aimb combustible i elsdotze homes de tripulació per a 35 tones,sobre una báse de mil quilòmetres i ambuna reserva per a fer-ne mil més pot por-

lització deis propòsits o inspiracions més senzill; el miracle de ]'aviació ; actualment tar una càrrega de 15 tones — més de centfantàstics i desesperats. IBen bé que s'hi ni en fern cas — ningú que es consideri no passagers amb els equipltges — a una ve-aferraren Wells i Verne entre tants d'altres. tindrà la feblesa de descriure les sensacions locitat de zoo quilòmetres per hora.

I no s'hi posaren pas per poca cosa. De del primer vol: s'està d'acord en que no i El ((DO-X)) ha fet els seus assaigs da-seguida' sollicitaven la navegació pels aires existeïxen — però la cosa sorprenent de munt del llac'de Constança a les voreres delI admetien les comunicacions planetàries. debò és la construcció d'un avió per cent qual ha estat construït i en 'totes les provesRomanticisme i matemàtiques s'aplegaren passatgers. Per a la gent la meravella no és s'ha confirmat digne deis seus antecessors.en una imixtura impulsiva i generadora que l'haver inventat l'automòbil, l'avió; és el La demostració més convincent és l'efectua-els havia d'empènyer molt enllà, en e] camí I fer que aquell rutlli' a prop de ,quatre cents da el dia zr del mes passat, a la qual ha-de les prediccions. ^ quilometres per hora i que aquest trans- vien estat convidades a volar 160 persones

Però en el segle actual ja ens ho vàrem porti un centenar de viatgers. a més deis deu tripulants. El «DO-X)) s'ai-trobar fet això de la gran saviesa en arts Al «DO-X» s'hi ha .arribat, naturalment, xecà després de córrer 50 segons damuntmecàniques i qualsevol admiració desmesu- després d'un seguit d'esforços i d'aclarir de l'aigua i llavors horn s'adonà que arada hauria estat extemporània. Ja ho ad- dificultats abundants però també sense ga- bord viatjaven nau persones més del comp-metem que la técnica moderna ha anat nes de fer cap invenc ó. Claudi Dornier és te i que el nombre exacte de viatgers eracomplint amb fidelitat tots aquells punts un enginyer alemany que s'ha let una ce- , de 169. L'avió donà tota la volta al lineque la fantasia desfermada dels primers en-grescats va idealitzar. El progrés i els des-cobriments materials s'han mogut fins aradintre deis limits predeterminats. Però anosaltres tot això ens sorprèn corn si no losde raó i corn si l'experiència no ens haguéscurat d'espants i no tinguéssim a l'abast Ide la mà i d'una manera familiar una mul-titud de coses i de fetsincreïbles per áqualsevol que no fos corn nosaltres que jaho tastem.

Avui -,davant de ]'aparició d'un invent ( (;` 'd'importància o d'un descobriment dels d

sensació agafem un posat entredesmenjat j jt__3 :(i escèptic, °sospesem la innovació per tots ^ •°°-- ^;

scantons ia darrera hora l'acceptem ambtyi,►no sé quantes reserves, com si no poguéssim

exigir de les ciències actuals noves supera- ~^ }`rei' " am,„;.!dons i noves performances. Això d'estar

Vet act que la gent descobria en el seglepassat que els savis sabien un niu de cosesi que encara en sabrien més, que amb ungrapat de ferros i amb la mecànica racio-nal eren capaços de fer les coses més estrè-nues i bocabadadores i que les ciències exac-tes menarien les coses molt Lluny per a méseficaç trasbalsamen deis costums esta-blerts i deis previstos. Es ciar, s'entu-siasmaren d'allò anés, i amb aquell afanygeneral d'establir averanys, ningú va es-tar-se de pronosticar que el natural ajaça-ment final de tota marxa o corba ascendent,en la del progrés de les enginveries era tanIluny, tan lluny, que abans permetria la rea-

de Constança en cosa de 40 minuts i a unaalçada de 400 metres i amb un promedi de170 quilòmetres per hora.

El )(DO-X)) és un aparell completamentmetàllic a base de duralumini que ha costatdos anys de treballar i dos milions de mares,Està destinat a la comunicació d'Europaamb l'Amèrica del Sud i és probable queaixí que estigui a punt emprengui 'el viatgede demostració següent : Rorschach-llac deConstança-Dakar-Natal-Antilles-Miami-NovaYork.

El «DO-X» 05 en aquests moments la fitamés avançada de ]'actual civilització i ensmereix tots els rniraments, però ens estévedat embadalir-nos i tenir el dubte quepuguem anar molt més enllà.

M. FOYE

L'humorista Bonlesionat

Un din de la setmana passada, En Boni el seu secretani van pondre mal. El taxique se'ls enduia de l'Exposició va toparamb un tramvia. Vidres trencats, tails ala cara, pronòstic reservat.

En Bon, però, no perd l'humor. Un copcosit i embenat, el primer que se li acudífou de for-se retratar al Photomaton, ambe1 cap tan embolicat que 1i tapava un ull.

Després anà a penjar un retolet al carroavisant que estaria uns dies sense treba-llar. Mentre era a dintre )(l'establiroentn,arribà un senyor que volia una caricaturade deu pessetes, i En Bon la hi féu.

A d'hora de .pagar, En Bon digué alclient

— Doni-me'n un duro, perquè l'hi hefeta només amb un ull.

ß? Ui

Un crític documentat

L'èxit havent superat tot càlcul en la primera excursió en autocar per Espanya,

VIAJES MARSANS, S. A.es complau a comunicar als seus afavoridors que amb data r6 del corrent

sortirà d'aquesta la segona excursió, visitant

Saragossa, Monestir de Piedra, Alhama d'Aragó, Madrid, CórdobaSevilla, Granada, Múrcia

Alacant, Alcoi, València, Castelló, Tarragona

Quinze dies de viatge amb allotjament i pensió en hotels de tot primer ordrei installació confortable i

AUTOCAR PULLMANN(proveït de calefacció per aire calent)

per 775 pessetes per persona.

Details complets en l'Agència VIAJES MARSANS, S. A.Rambla de Canaletes, z i 4- Barcelona

Conquistador, 44 - Palma de Mallorca Sant Francesc, i8 - GironaPintor Sorolla, i6 - València I Major, io - Olot

Madrid, Sevilla, Vigo, Santa Creu de Tenerife, Granada, Saragossa, Bilbao,

La Corunya, Pontevedra, Alacant, etc.

met de creure'ns en el non plus ultra delprogrés. lebritat construint avions i que ara l'ha

Per això; en hoc de considerar ho normal reformada al produir el «DO-X». Dorniero encara corn inferior al que una proporció ha pogut realitzar amb èxit aquesta nauascendent ens permetria esperar, ens fern gegant perquè ha seguit una tàctica bencreus i ho comentem corn a cosa inespera- diferent de la majoria deis nitres construe-da, que la civilització contemporània ens tors. Aquests llencen almercat tipus d'a-ofereixi uns discos d'audició perfecta,uns

Ivions que pretenen posar-se a la moda deldia iaparells radiofònics d'ús vulgar, unes pcllí- que corn és natural cada vegada es

cules sonores que arribaran a ésser técnica- van diferenciant més de la resta de la sè-ment suficients. Ens admirem no solament rie, perquè amb l'aviació les modes can-de la meravella espectacular, sinó de la rea- vien molt de pressa. El resultat és que lalització mecànica dels jocs de hums i d'ai- major - part de constructors produeixen elsgües de l'Exposició. Constatem entusias- avions petits amb diferències essencials res-mats que el «Graf Zeppelin)) és el desiderà- pecte deis mitjans i aquests deis grossos i Iturn en el qual creien els aeronautes de fa que ben poca de l'experiència adquirida da- Imés de cent anys. munt d'un tipus pot ser aplicada a un altre.

Però no ens saben avenir que tot això Dornier, especialista en hidroavions, hano hagi portat l'ordre natural de les coses produït molt pocs models i encara 'tots ellsi que entri en el compte deis nostres temps. tallats damunt del mateix patró. A l'anyEn aquest aspecte passem d'incrèduls, fins (921 va fer aparèixer un petit hidro capaçI tot som tímids. No fa molt més d'un any per a tres persones i amb un motor de no-

a Alemanya l'enginyer von Opel — la se- més cinquanta cavalls que volava amb una

rietat del qual corn a constructor gran perfecció i amb un excellent rendiment.maia perbils, hauria d'haver estat una garantia per

L'en ginver a en va tenir rou amb a -n 1 p q uesta perfecció i es va dedicar a reproduir-lotothom — feia assaigs d'impulsió amb coot

damunt de cotxe: amb prou feines ningú a una escala molt més gran. Geométrica -

no es quedà a I'espectativa sinó que tothom ment semblant i amb les adaptacions delcas el nou hidro portava dos motors de Soocavalls cada un en hoc d'aquell de So i con-firmava les bones qualitats observades enel petit i primermodel. Fou amb un aviód'aquest tipus que Franco l'any 1926 vaanar a América del Sud. S'haviapassat

1

deis tres passatgers als catorze i l'avió enhoc de )cLibelule» que era el nom del 'pri-me

Dornier va

aaagafarel «Wal» i el reproduíencara a una escala més grossa i obtinguéel ))Super-Wat) amb quatre motors de 500cavalls i hoc per a vint-i-dos passatgers.D'aquest tipus són els hidros que fan set-manalment el viatge Génova-Barcelona ique poden veure's al nostre port.

En possessió de la gama completa d'unmateix avió a diversos dimensions li va és-ser relativament fàcil a Claudi Dornier el

L'APERITIUSobre les olors. — Barcelona es una

ciutat d'olors complexes, vull dir que hi hatota mena d'olors, bones i dolentes, i olordolenta es pot entendre en el sentit de pu-deer, però aquesta paraula em sembla pocespiritual i a mes a més innecessària.

Dones sí, 'Barcelona rés un paradís per unnas expert i educat a la percepció. Aixó ésuna conseqüència dei clima, 2íe les barregesarqueológiques, i d'aquest temperamentd'esquirol, barra, tastaolletes, anàrquic, sen-timental i espectacular de la gent del nos-tre país.

Hi ha ciutats disciplinades que fan unaOlor única, hi ha fins ciutats absolutamentinodores.

Tatham esté convençut que les ciutatsde la costa de Noruega, fan olor d'oli defetge de bacallà. Que les ciutats d'Holandafan una olor mixta entre la pintura holan-desa i les indústries derivados de la llet devaca. Que certes ciutats mediterrànies fanolor de prostíbul i de cacauets. Que altresciutats mediterrànies només fan olor decordes de guitarra i de crema per enllustrarles sabates, amb la sentida lleugera i es-poradica, d'un clavell estantts o d'una lié-grima de gelosia.

Tothom sap que 'hi ha ciutats alemanyesque no fan olor de rés, que París fa olorde benzina i de camises de senyora, que lap ila de Vendrell fa olor de vi i de garrofes,que alguna vila aragonesa fa olor d'in-cens i de crema d'escarabats, n que l'olordominant de Madrid és una barreja espe-cial de manse i de café amb llet.

Jo cree en ]'importància crítica del sentitde l'olfacte. Per judicar moltes coses no hi'ha nitre control que el nas. Per donar unavisió exacta i justa del valor moral i mate-al d'un element qualsevol nosnés definint

1'olo.r n'hi ha bé prou. Això no ho ha tin-gut present algú que n'estava ben obligat,per exemple. Els illustres autora de les fa-moses guies Baedecker.

Jo no sé si passa a molta gent, però tansi es tracto d'un paisatge, corn d'una ca-tedral, corn d'una béstia curiosa, d'una se-nvora impressionant, o d'un poeta carregatde fama, puc dir que la sensació que emresta més clavada a la memòria és la sen-sació de l'olor percebuda. La memòria vi-sual no és tan forta per mi corn la memò-ria olfactiva. Si una vegada se m'acut re-cordar un carrer o una casa determinada,d'una ciutat vista ja fa anys, no em dirka mi mateix : era tin carrer de tals dimen-sions i de tals colors, sinó que em diré:era un carrer oue feia olor de tal cosa; ialeshores l'olor m'ex,plica perfectament elsrétols de les botigues, les portes de lesoases, el color del cei, la gràcia 'de les fines-tres, ï ba moral, ,l'economia i l'história deishabitants. Aquesta concepció una mica bau-deleriana del men, té naturalment les sevesfalles, però em penso que dona resultatsmés exactes que una simple concepció anit-mética.

Barcelona respecte a les olors' físiques téuna 'força sensacional. Jo confeso que el

meu barcelonisme és desesperat, que el meuentusiasme per la vila on he nascut no té.limits, però aquest entusiasme, el sento tran-,quilament i sense escarafalls, l'acostumo a.provar en silenci, caminant tot sol, pelsbarns heterogenis, amb els ulls mig aclucatsï amb el nas despert.

Hi ha recons del famós barni de Ribera,cases de pedra a la vora del• Port, carre-rons antics que encara no ha esbotzat •capreforma, que em proporcionen l'olor de laglòria del meo país ; una olor ultramarina,colonial, bandarra, agressiva, escanyolida iretinguda. Olor de gomes, de fustes, de ca-fés, d'alcohol, olor d'escriptori tronat ,i detinter ple de mosques, de mànegues lluen

-tes i de corbates fetes, olor de .monumentd'en Güell i de palmera desmaiada. Hi hareconets de Barcelona que fan olor de cria-

tura de bolquers, de soletat i de missa devuit. Altres que fan olor de jardí i de ca-sad a de trenta anvs, aquests indrets opri-meixen el con amb un cèrcol de seda. N'hiha molts i molts que fan olor de pólvorai de misèria simple. Altres que fan olor defruita del país o de fruita dels tròpics. Ini ha cinquanta mil que fan cïnquanta milolors inconfessables.

I per damunt de la percepció de les olors

físiques, hi 'ha «l'olor moral), de les coses.Tothom ha sentit parlar de la 'famosa olorde santetat que fan els cossos deis sants des-prés de morts. Això jo no cree que sin capforma retórica, sinó una cosa real.

Des del hoc on escric aquestes ratlles,que és l'Ateneu Barcelonès, sento l'olor fí-sien de la casa i l'olor dels socis. No creepecar d'excessiva pedanteria en afirmar que

també sento «d'olor moraba deis sons, finsl'olor moral que es desprèn de la meya plo-ma i la meya corbata.

Entre els homes que veig a vora meu n'hiha un que és boig. No té res de particular;en un centre corn aquest, en el qual la gentes tanca per llegir i escriure en un relatiusilenci, la bogeria hi té un tant per cent con-siderable. Vist des de lluny un Ateneu, oun club literari qualsevol, fa l'efecte d'unagàbia dintre de la qual es produeix una ac-tivitat anormal i grotesca.

Aquest senyor, dones, de 'la meya vora ésbola. Porta un barret fart ensorrat damuntd'un nas de cera mastegada, i copia ambunes grans lletres gòtiques el diari de ses-

sions del Congrés de l'anv 1907. Aquestesdades no són prou precises per afirmar elseu estat mental, però del barret fort es des-prén ]'olor característica de la bogeria. Esuna olor intensa i agra, que fa plorar els

ulls i amb prou feines em deixa escriure.L'espectacle de la bogeria és una de les co-ses més impressionants i més dures que espuguin veure. Però és un espectacle desgui-

tarrat, truculent, que té grans diferències,enormes diferències amb l'espectacle deisque ens pensem ser relativament normalsl'espectacle de la bogeria podem dir quedeixa tranquil el nostre egoisme. Ara el per-fum de la bogeria té unes conseqüènciesmés agres. Es una olor que no té gransdiferències, amb l'olor de la normalitat.S'assembla, i això és precisament el que fal'impressió, s'assembla bastant aanb l'olorde la pròpia ànima.

JosEF MARA DF SAGARRA

L'escultor Clarà ha estat objecte d'unsopar d'homenatge per haber guanyat elpremi d'honor de l'Exposició.

En la votació d'aquest premi, el senyorRodríguez Codolà, que votava corn a Co-dolà i no corn a Rodríguez — la votació eraper ordre alfabètic, i per això podem dir elque diem —, donà el seu sufragi a EnBenlliure.

1'ot fóra qüestió d'opinions sinó que enel certamen no hi ha cap obra d'aquestescultor.

Problema de la crítica?

Proupolèmiques sobre el problema de lacrítica, que si ha existit, ja és resolt. Aga-feu l'últim número de Catalunya Social ibusqueu el primer dels Comentaris a ¡'en-torn d'una novella, «Josafatn, que fa J. Mi-quel i Macava, i us convencereu que jatenim Sainte-Beuve.

Llegiu, si no us ho creieu :uTant Ndufrags (...), corn el cas de la

tieta .Claudina, i el cas frapant, el mésbrut que horn advera de tota l'obra ber-traniana, corn és la Merceditas, del Jo, ila novella Josafat, que és cúmul d'oripellI de desviament de la moral corn tindremocasió de ` veure en aquest Josafat, sagris-tà, al qual acuden les bagasses a la cam-bra que té a l'església, adveren de cornBertrana té una preocupació grandiosa peraquells problemes que dins d'ells es moula sensualitat.

Que es compri una gramàtica abans deposar-se a escriure.

Un de «CatalunyaSocial» que no bada

Del mateix Miquel i Macaya en el mateixarticle : «.,. no deixava d'ésser una mere-triu, la qual d'una hora lluny horn co-neixa

El felicitem pel se'u bon ull.

Els extrems i el centre

La nit de l'estrena de l'obra d'En So1-devila, En Pellicena va remarcar que, en-tre bastidors, hi havia nombrosos collabo-radors de la F. B. M. que havien anat asaludar ]'autor.

— Noi — va dir e1 Director de La Veu— -.Aquí hi ha toia ,la Fundació. Des de l'Es-te1 rich fins a En Nicol.

Aquest va trobar que no estava bé aixòque el colloquessin al cap d'avall i va pro-testar. •

=No m''agraden els extrems. Ni que si-gui l'extrema esquerra. A mi doneu-iure elcentre. Però, corn us ho diré ara jo ?, uncentre... democràtic.

— Un centre democràtic? — va preguntarEn Capdevila, present al diàleg —. I bé,fou-vos de l'Aliança del Poble Nou.

El quadro sonar

Creiem que molts deis nostres lectorsl'hauran vist, a hores d'ara. Es aquell queel pintor Xavier Güell exhibeix a can Dal-mau, i que representa una carretera asfal-tada i un automòbil al cap d'aval] ,i que,detant . en tant,deixa sentir el roncar delmotor.

Ens atrevim a- proposar al faceciós avant-guardista que, en la seva pròxima exposi-ció, completi la seva pensada amb alguntrue encara més modern. Per exemple:el motor podria funcionar cada vegada quealgun visitant hi tirés deu cèntims, cornaquelles pianoles de cafè de barriada, enles quals, en realitzar l'esmentada operació,podeu veure parar un tren i engegar-se unacascada.

El prestigi de l'amo

L'altre dia un conegut nostre va entraral pavelló de la Chade a ]'Exposició (aque-lla mena d'urna funeral que hi ha a la voradel Palau Nacional) i, tot font broma, vadir a l'únic empleat que hi havia

— Escolti, jove. Corn és que no hi hanposat un retrat del senyor Cambó?

— I qui és el senyor Cambó? — va res-pondre l'empleat alludit.

Sort que el ñostreconegut és persona re-servada, que si no, aquell pobre 'home s'hau-ria ben jugat el pa de la familia.

Farmàcies i vitalitat

El diari Pàtria, de Manresa, ha publicatUn article cantant ]'época de prosperitat queestà travessant la ciutat del Cardoner. Mi-llor que millor.

El bonic del cas, però, és que l'articulis-ta presenta corn un argument de la vitalitatde Manresa el fet que hi hagi tantes i tanesplèndides farmàcies.

Una de dues : o bé l'articulista rés un far-macéutic o bé és un bromista. La qualitatde la seva prosa, però, ens decanta mésaviat a creure el primer...

IE=IJ!G^ LJ ate!

AGUSTÍ ALTABAMOBLES PER OFICINES

29, TALLERS, 29 Telèfon 17445

GRAVATS TIPOGRAFICS ' BADAL. I CAMATS Park, 201. Telèf®n 74071

Hamburg - Stelltingen. — La coya del.c lleons.

naturalment, de caràcter econòmic. Un jar- tdí de la qualitat susdita, podria .mantenir- ése? Crec que tindria la vida assegurada ate- tnent dues condicions essencials. La prime-ra, que estigués emplaçat en una zona bur-gesa, la qual permetés .aplegar el major snombre d'abonaments, i la segona, que exis-tís una relativa barator i abundància demitjans de comunicació, particularment elsdies festius. Els abonaments familiars po-drien costar, terme mitjà, vint-i-cinc pes-setes l'any i el nombre minim arribara efàcilment a sis mil. Les entradas, a pesse-ta, anualment passarien del milió. Es adir, d'ingrés anual d'aquest Jardí, podria éevaluar-se, pal cap baix, en un milió depessetes, quantitat més que suficient per a simplantar i mantenir el Zoològic que tan-tes vegades hem desitjat per a la nostraciutat. 1

L'emplaçament d'un Jardí en terreny ac-cidentat té el gran avantatge de permetre sinstallacions que facin ressaltar més elsanimals. Un animal vist costa amunt, ésmés bonic que vist en terreny pla. Altra-snent en terreny muntanyós les installacions

poden ésser més rústegues i fins passar

desapercebudes, cosa que impediria la plana.

Si la muntanya o puig té dos vessants, mig- i

dia i nord, afavoreix grandiosament l'acli-matació.

Les installacions en la majoria dels Jar-dins Zoològics són obres costoses. Als ele-fants se'ls fa viure en un temple egipci oen una pagoda India ; els dromedaris s'a-Ilotgen en una mesquita ; els cérvols enuna casa nórdica ; els ocells en cases d'es-til japonès. El Jardí Zoològic de Berlín ésuna mostra aguda d'aquesta ,mena de cons-truccions. Aquest Jardí sembla més aviatuna exposició de tipus arquitectònics qued'animals.

El nostre Jardí s'hauria de caracteritzarper una absència d'arquitectura, en el sen-

tit que l'habitació de l'animal, si fos possi-ble, passés desapercebuda del públic, i quan

no pogués ésser així, que l'habitació pren -

gués la forma de cabana improvisada. 0sigui : l'animal assent el principal motiu delJardí, tota cosa que pogués d streure l'a-

tenoió del visitant i que impedís que l'ani-mal prengués el relleu necessari, s'hauriad'eliminar. No sé per què s'ha d'obligarque la ment del visitant s'hagi d'associaramb l'arquitectura grega i els rèptils, cornsucceeix a Anvers, o les pinturas orientalsamb els estruços, corn en diversos Jardinsalemanys. I

El primer que reaccionà contra aquestamanera d'installacions fou Carl Hagen-beck. Fou ell qui primer idea que l'animalhavia de viure no en una casa de l'estil

del país d'origen, sinó en un medi semblantal que naturalment el voltava . Es així cornper primera vegada es veié desaparèixer del

Jardí la casa i les reixes i corn el públicfruí la sensació de veure a poca distanciaanimals en llibertat. El paisatge contrad'arquitectura s'imposa. Tot Jardí que escrea de nou es construeix deixant a part

l'arquitectura. E1 de Roma, fundat podabans de la guerra, el dirigí Enric Hagen-beck, un deis fills de Carl ; és ell .mateixqui en dirigeix actualment dos que s'ins-tallen als Estats Units. En els Jardins veils,les reformes que s'hi fan es realitzen enel mateix sentit, A Londres n'és testimoni .la muntanva on s'allotgen a baix els antí-lops i a dalt els óssos polars ; a Edimburg,les installacions per a llenos t panteres ; aBasilea, la deis petits mamífers; a Halle, ^Ila deis grans rumiants.

ranger. Una mostra de la fauna nacionals necessària. Després tots els animals exò-ics que s'hi puguin encabir.En resum, voldríem per a Barcelona un

magnífic Jardí Zoològic, en el qual el vi-itant pogués veure trossos de realitatarrencats de llunyans països, evitant depassada l'angúnia que causa cotemplar ani-mals grossos en gàbies de canari, forta

-ment reixades. I aquest Jardí, sense lesmistificacions de sales de concerts, corn suc-eeix en tots els Jardins del Nord d'Euro-pa, i també sense atraccions corm en elBellevue, de Manchester, on l'abundàncias tal, que potser iguala les que existeixena l'Exposició de Montjuic. Els animals peri sols tenen prou interés per a entretenir

eIs visitants.En veritat, si la majoria de Jardins Zoo-

bgics han hagut de recórrer a la músicao als circs i a les atraccions, és perquèhan vist obligats a intensificar els ingres-os a causa del clima. Molts Jardins hande far en els dos mesos d'estiu els dinersper tot l'any. Això és la regla per als delspaisos nòrdics.

A Barcelona és el contrari. Tan sois hiha dos mesos negatius : el fort de la calor

els quinze dies dolents de l'hivern. Aixòpenmet una marxa regular de l'explotació.A més el clima s'adiu amb la possibilitatde convertir el Jardí de (Barcelona en uncentre important de vendes. Si els animalsdels tròpics poguessin, abans d'anar alsJardins alemanys, passar un any a IBarce-1ona, les baixes que allí sofreixen serienmolt més reduides. El comerç d'animalspodria constituir un ingrés considerable iper altra part el Jardí estaria sempre mésben proveït.

M. ROSSELL I VILA

Aquest número ha estatpassat per la censura

goVernatiVa

Jaume 1, ii -- Telèfon t 1655

RAMON BES & CiMaquinárïa, Tipus, Filetatgede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

Agullers,1, i Via laietana, 4, BARCELONA

Telèfon 15524 • Apartat 896Direcció telegràfica: DANIBES

IIHImIhb..-' d 01 E R -- 1111111, .A DEL CEML!L1E BAr ... I111111111111111111111111 1 II II111111111111111111111111111111 IR. .A III

CDR 3

la ÐeUaraiÓ deis frets Internationals de l'haffieEl Banc Internacional j JJn j ardí zoològicde Pa aments

Evidentment, la «Declaració deis DretsInternacionals de l'home aprovada en lasessió que recentment ha celebrat a NovaYork l'Institut de Dret Internacional, haestat la realització més important d'aquestaassemblea de juristes. El projecte aprovatper l'Institut és el resultat d'una laboriosagestació i representa un aspecte del anagneproblema minoritari. El text, malgrat laseva excessiva general •tzació, marca un sen-sible •progrés en el dret internacional de lapost-guerra.

JAMES BROWN SCOTTPresident de la darrera sessió de l'Institut

de I)ret Internacional

En primer Iloc s'afirma corn un deuré in-ternacional de l'Estat el de reconèixer a totindividu el dret igual a la vida, a la Iliber-tat i a la propietat i d'acordar-li en el ter-ritori de l'Estat una plena i entera protec-ció d'aquest dret, sense distinció de nacio-nalitat, raça, sexe, llengua o religió ; com

-près en- el dret a la vida s'inclou, segons esdesprèn del procés verbal, el dret de l'indi-vidu al treball. S'estableix també com undeure internacional de l'Estat el de reco

-nèixer a tot individu el dret a usar la sayallengua pròpia i el d'ensenyar-la. L'Estatno podrà refusar, per altra banda, als seussúbdits els drets privats i ,públics, per mo-tius directes o indirectas deduïts de la di-ferència de raça, llengua, sexe o religió. Nomenys interessants són els rnotius exposatsen el text :

eConsiderant que la consciència jurídicadel món civilitzat exigeix que a tot individu1i siguin reconeguts els seus drets empa-rant-los contra tot atac per part de l'Estati que és necessari estendre el reconeixementdeis drets de l'home a tot el món...»

El projecte, doncs, salvant els defectes d'o-rigen que hem assenyalat abans, és dir,els de la saya excessiva generalització queel situa fora de la regulació general del rè-gim minoritari, marca un progrés extraor-dinari en Dret Internacional. Jo crec queel seu abast, més que en el text materialdels seus articles, cal trobar-lo en el gestde l'afirmació declarant internacionals elsdrets de l'home, que, corn precisa eloqüer.t-ment l'ilaustre collega alemany professorSchuking, representa la restricció de la so-birania de l'Estat a favor de l'individu, do-nant a aquesta restricció la qualitat d'undeure internacional de l'Estat i un dret del'individu.

Se'ns dirà que havien estat fetes afirma-dons analogues en els textos dels tractatsde pau signats de 1919 a 1923• Es veritat.Però es tracta d'afirmacions fragmentàriesque no constitueixen un cos de doctrina ique no estan enunciats d'una manera or-gànica. En això cal remarcar igualment laimportància del projecte de •l'Institut, cara causa dels defectes de tècnica que veiemen els tractats de pau, ha estat possible

aters ardona. ergara,

t Si voleu vestir bé ft i

Fonbernaf

Sasfre

us servirà millor que ningú

CiuCurulla, Q, lee

que en la pràctica es vulneressin frequent-ment els preceptes, ofegats per la interpre-tació de • protocols, d'actes i declaracionsdiplomàtiques.

Això ha ocorregut, precisament, amb latràgica qüestió deis armenis. Precisamenten el curs del viatge de tornada, a bord del'Amèrica, ens fou demanat a uns quantsanembres de l'Institut, alhora professors iadvocats, un dictamen sobre la situació ju-rídica deis armenis. El cas is deis que po-sen els cabells de punta i val la pena dereferir-lo, encara que sigui a grans trets.

Ell sol explica i justifica la necessitat dedeclarar internacionalment els drets de l'hame. Es ben coneguda _'la conducta brutalde Ttirquia vers els pobres armenis que hanviscut en territori turc: els assassinats, lesespoliacions, les arbitrarietats de toda menade què han estat víctimes. Un moment an-gaixós i terriblement expressiu fou quan du-rant la guera i amb e1 pretext que la po-plaoió armènia que vivia als límits de Rús-sia constituía un perill militar per a les tro

-pes deis imperis centrals, fou ordenada perl'exércit turc, d'acord o amb coneixement del'Estat Major alemany, una brutal deporta-ció de més d'un milió d'armenis que vivienen aquellas contrades. La deportació pràc-ticament es convertí en un pogrom revol-tant i inhumà on res no fou respectat i onmoriren assassinades nou cantes 'mil per-sones, entre elles i en gran majoria dones,infants i ancians. -

Els armenis, però, foren encara objected'altres persecucions. Als pocs que varenescapar amb vida d'aquestes escomeses tur-ques, als que esfeïts pogueren sortir du-rant l'ocupació aliada amb passaports lliu-rats per les autoritats d'ocupació i a d'al-tres que ja anteriorment havien aconseguitfugir a l'estranger, a tots, el govern de Tur-quia els negà la nacionalitat impedint-losla tornada al territori turc després d'haver

-los confiscat cis béns.Malgrat les repetides vegades que la qües-

tió- de la situació creada als anmenis s'haportat davant la Societat de Nacions, a Gi-nebra no han volgut enfocar mai l'assump-te d'una manera definitiva. Encara que elstextos del tractat de Lausanne i les deci-sions del Tribunal Permanent de JustíciaInternacional són prou clars per a fomen-tar totalment les reclamacions turques, l'ac-titud inexplicable de la Societat de Nacionshavia decebut el Comitè dels armenis re-fugiats, els quals es resiánarep a seguirabandonats a llur trista situació.

Indubtablement la decisió de l'Institut elshaurà donat alé per rependre llurs tasques iinsistir en les seves demandes. Ara al-menvs saben que la saya veu trobarà ressòprop d'un organisme que encara creu que enla vida deis pobles la justícia representa Ia.pau i la força representa la tirania.

JOSEP MARIA TRIAS DE BESMembre de ('Institut de Dret Internacional

La Vanguardiamata En Vidal i Guardiola

ILa setmana passada La Vanguardia va

publicar un solt informant els seus lectorsque els rotaris havien fet una excursió aSitges i que havien dinat a Terramar.

Fins aquí, res 4a presumir el drama. Celblau, cases blanques, taula parada a Terra-mar.

IILa Vanguardia segueix la descripció de la

festa rotària amb una profusió d'adjetiusoptimistes que, realment, dissimulen totpresagi mortuori. Mes, ai!, així corn lamart, de vegades s'amaga entre les roses,la mort d'En Vidal i Guardiola bategavaentre l'amable exuberància deis cualificatius.Vegin, si no, els nostres lectors

El señor Vidal y Guardiola, distinguidonotario presidente del Consejo de Admi-nistración de la Sociedad Playas y Hotelesdel Mediterráneo, , gozoso de recibir a tanilustres huésQedes en su hotel de Terramar,dispuso unas cajas de champagne, obsequioparticular, para agasajarles como era su in-tención ; yero no frudo asistir for haber fa-lie cido.

' III

No era el senyor Guardiola el que haviadeixat d'existir, sinó el seu pare. Però LaVanguardia, habituada amb els marts finsel punt de confondre'ls amb els vius, no do-na gaire importància a aquestes qüestionsde simple tràmit mortuori. De manera queno ens sobta que el final de la saya infor-mació digués: Los excursionistas regresa-ron de Sitges muy satisfechos de su excur-sión, així, sense respecte ni agraïment pclsenyor Vidal i Guardiola, el qual, malgrahaver mart, els obsequiava amb caixes dxampany, pie de póstuma cortesia.

Un deis aspectes més interessants del pla Barcelona és una ciutat a propòsit perYoung Os el que fa referència a la creació a tenir un magnífic Jardí Zoològic. Té eld'una Banca Internacional. Al primer cop necessari milió d'habitants i els forastersd'ull, la creació d'una Banca Internacional I que una població industrial i mercantívolasembla la cosa més simple. Però si es con- comporta ; posseeix un clima dolç, ambsillera el comès que aquesta Banca ha de Pocs dies de pluja, i, finalment, les mun-dur a terme es veurà de seguida que, tanyes que 1 encerclen s'ajusten a les ne-abans no sigui constituida i abans no en- cessitats tècniques per a la construcció d'untri en funcions, haurà passat molt temps i establiment d'aquesta mena. Per totess'haurà discutit de debò en més d'una i de aquestes condicions Barcelona podria lluirdues conferències internacionals. I és que un deis jardins més importants d'Europa.la Banca Internacional que ha d'ésser cons- La primera qüestió que es planteja és,tituida, d'acord amb el pla Young, no éspas una banca corn qualsevol altra. Nomésde consignar que el seu abjecte ha d'ésserordenar i regular els pagaments de les anua-litats en concepte de reparacions i repartirles quotes corresponents, ja deixa veureque tant la naixençaa corn l'organitzacióI el funcionament del nou organisme saransubjectes a un conscienciós estudi per partde cada una de les nacions que han d'in-tegrar-lo. Pel simple fet de cobrar uns pa-gaments d'Aleman ya i repartir-los entre lesaltres nacions que la venceren, no caldriapas tant d'enrenou,, es diran o s'han ditmolts esperits senzills. Aquest nou organis-me, afegiran, será una cosa .tan poc eficaçcorn la mateixa Societat de les Nacions.

Precisament perquè aquest nou organis-me tingui la màxima eficàcia, s'han reunita Baden-Baden els catorze membres nome-nats per les sis banques principals d'emissió.

Aquesta Banca tindrà un paper impor-tantíssim pal desenvolupament futur d'Eu-ropa. En apariéncia el seu comès é's d'allòmés modest i la seva finalitat ni mica am-biciosa, per bé que molte considerable, pertal com s'aplicarà als dos objectes se-güents: representar el conjunt dels governscreditors i cobrar i repartir les anualitatsvingudes d'Alemanya en concepte de repa-racions i constituir una mena d'asseguran-ça mútua entre les diversas banques d'emis-sió per tal d'ajudar i mantenir l'estabilitatde les monedes, posant, si cal, a la disposi-ció de les banques centrals que ho necessi-tin lesdivises necessàries a fi de mantenirla fermesa deis canvis.

Es en el segon aspecte de les seves acti-vitats que aquesta Banca Internacional dePagaments es presenta corn un nou orga-nisme que deixa un interrogant dubtós so-bre les conseqüències exactes que puguinesdevenir del seu funcionament. Per això laCambra francesa, en ratificar els acords deLondres i Wàshington, va demanar rece-losa si els seus poders no serien massaamples. Es ciar que si la (Banca restés pu-rament i simplement dïntre la marxa na

-tural deis fenòmens economics i monetaris,no existiria cap perill, ans representaria ungran progrés; però hem de tenir en compteque el nou organisme serà integrat palselements i les aportacions deis països aqui intèressa la reglamentació de les repa-racions, i això sol vol dir que pot ésserobjecte, si no es lliguen molt bé les cosesde bon principi, de determinadas maniobrespolítiques a profit de certes naoions o em-presas industrials. A més, aquesta Bancapot arribar a tenir l'aspecte i la realitatd'una mena d'Estat internacional Finan

-cier que si arriba a intervenir en les in-teriorttats de qualsevol Estat pot fer tra-bucar la marxa deis esdeveniments en per-judici de l'Estat suposat.

Cal no oblidar tampoc que el bon desigde poder recaptar normalment les anualitatsd'Alemanva, i aquesta Banca haurà d'as

-segurar aquesta cobrança, pot prestar-se ahaver de sotmetre's a les eventuals solai-cituds d'aquesta nació a profit de les sevesempreses més poderoses dificultades d'apor-tar el contingent contributiu aplicat a re-paracions.

Per tal d'evitar aquests perills semblaque l'opinió general es decanta favorable dedebò als següents extreme : privar a laBanca de tots el •rrets de poder llançarobligacions, interdir-la de far cap mena depréstec ni operació directa amo cap Govern,ni amb cap industrial.

Així, doncs, les relacions d'aquest nouorganisme serien lligades solament amb lesbanques d'emissió a les quals caldria aju-dar en llurs operacions i a més a més fa-

cilitar els canvis d'or entre els diferentspaisos.

Amb tot el que s'ha dit es veu claramentque una de les finalitats més cobejades ésque la Banca disposi a tothora de la mésgran disponibilitat líquida per tal de po-der atendre amb rapidesa i eficàcia qual-sevol eventualitat o sollicitud de les ban-ques centrals d'emissió. Amb aquesta me-sura es tindria la base segura, en semblants

avinenteses, de poder descomptar llur pa-per, i així anar de mica en mica a una es-tabilització deis tipus de descompte i a unanivellació de • les diferències que avui exis-teixen entre unes i altres banques.

E1 secret de l'èxit del nou organisme es

fonamenta indiscutiblement en les orienta-dons presas, perquè no hi ha pas cap dub-te que de no limitar de debò els crèditsi l'emplaçament dels fons es correrla el pit-jor risc.

t Però tot això no tindria ni mica d'eficà-e cia si no s'estableix una rigorosa unitat

de direcció i d'orientació així corn si no sesostreu el novell organisme a tota mena depressions polítiques i d'influències tenden-cioses de qualsevol país. L'esperit d'aquest

La bonesa climatològica de Barcelona,i les muntanyes que l'envolten, permetinconstruir un Jardí accentuant encara mésles noves directives assenvalades, donant unbon espai als animals, tot acomodant-los almedi ambient més apropat al que els ésnatural.

Un Jardí Zoològic no ha pas d'allotjaranimals domèstics. Aquests són de la n-cumbència de les Escoles dé Zootècnia od'Agricultura. L'animal adequat al JardíZoolbgic és el salvatge, del . país i de I'es-

organisme bancari ha d ésser Internacionalen absolut i ha de posar l'interès collectiuper damunt de totes les sollicituds particu-lars. Cal que sigui en el món econòmic a11òque sovint hauria d'ésser Ginebra en el món

politic. Per això també creiem encertat quela Banca internacional no tingui dret de re-

visió sobre les banques d'emissió dels dife-rents països accionistes del futur establi-ment, i que respectant el punt de vista deFrança, hagi estat decidit que la (Banca tin-dria la saya central en una ciutat suïssa,a Basilea.

Am que tant es parla deis Estats Unitsd'Europa, amb la creació d'aquesta BancaInternacional se'ns ofereix una ewce11entaviientesa d'aprofitar l'experiència i veure

quines conseqüències pot tenir, pal demàeconòmic d'Europa, el futur desenvolupa -

ment d'aquest organisme.Endegar les reparacions i liquidar-les

ja secó una gran cosa, però ens caldria és-ser més ambiciosos i seguir l'experiènciafins al màxim resultat. Europa prou ho ne-cessita.

ALFRED GALLARD

_ BRONQUITIS;__7... ' : CATARROS, ASMA, etc.

La verdadera medicación balsámica°R a encontrará con el uso de las

i . 1 1 ! e

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS'TORTS, 481 t Telèfon 33421

amb el sistema deis Soviets, l'únic instru- aquest film alentit, quart d'hora per quartment n tament creat per a una comprensió d'hora, dels reflexos d'un malalt davant el

moderna del món i que comporta per cense- més imbècilment buit dels medis mundans.güent ]'eliminació del sistema burgès indi- I sen aubte, aquesta literatura comper-vidualista i llibertari, ta un talent prodigiós. Fins és cart que maiUna civilització que no fa més sinó de- no s'ha trobat tant de talent escampat en

fensar-se és una civilització virtualment tantes d'obres diverses. Però aquest talent

monta. 'esperiti que la defensa ja no crea. és el tolent d'imitació d'una generació d'in

Pledeja. tetligència creadora gairebé nulla.

Discuteix, es justifica, s'explica, es re- Es una llei curiosa, però que sembla cer-peteix, no té ja res a dir, gasta temes es- ta, que una civilització ateny el seu apogeugotats. de finesa i de civilitat en el moment ma-

Els literats apedacen les valles histories teix que va a caure. La intel.ligència 'is em-d'adulteris que ja han servit fins als fas- pesa fins a l'extrema punta de la compren-

tigueig. De_patxen drama burgès amb re- sió, a la cruïlla en què no és possible d'es-baixa • Es el Felip Derblay canviat de títol. collir entre dues tesis, en què ja no 'is pos-E1 fulletó i la literatura popular han posat sible d'obrar. E1 sentit de matís, la indul-

a 1'abar t de totes les bosses aquells conflic- gència i 1'e cepticisme guanyen en aqueststes clàssics del sentiment. L'epidèmia de esperits que ja no poden passar-se'n i no

crirna passionals ha passat del "gran món" aspiren a una simplificació més vera peròal poble abans més senzill i més sa, i no hi mes sana.ha setmana que el jurat del Sena no ab- La selecció gastada, incapaç de compen-

solgui el carnisser que ha mart la hetera dre els puixants remolins de ]'esperit pú-

per desesperació amorosa, blic, estranya a les noves còleres i ale de--_rucst esgotament definitiu té una con- siga populars, es replega sobre ella mateixa

seqüència directa. Els literats han perdut i escriu per a ella mateixa. Els escriptors

el sentit de les generalitats, el gust de l'u- es llegeixen entre ells, saben que són gransniversúl i, per dir-ho tot, de l'humà. Ele homes entre ells en llurs diaria especialit-

i delgrans ternes opulars eón esgotats. Les vas- zats, aquesta glòria no surt cercle

tes síntesis han estat fetes i refetes. No tancat dele dos o tres mil vagarosas que horesta més que analitzar el particular i l'ex- llegeixen tot per tal de moblar llur vida.cepctonal. On és la glòria popular d'un Hugo i les

Es un fet característic que des de mit- entregues deis Miserables venudes a cinc

jans del segle XIX la forma d'expressió cèntims pal carrer?Desempallegats de la necessitat d'ésserque ha dominat totes les nitres fins elimi-

nar-les 'is la novella. L'assaig, aquest es- compresos de tots, definitivament allunyatstudi comprensiu, ha estat en desgràcia. La d'aquell sentit de l'humà i de l'universal

poesri ha cessat d' i per faltaésser mpresa esque és am tot, una de l lleis eternas de

de lectors. L'un i l'altre han esgotat llurs l'art, e, ls escriptors es lliuravenenterament

temas, essencialment generals. La novella a llur gust de la intelligència per la intel-

només permet l'estudi del particular. Cam ligència. La literatura és un joc de bolitx.

que : t psicologia individualista ha gastat Els escriptors davallen ràpidament cap al'abstracció, l'obscuritat i ]'estil clos. Diuen

totes les formes d'estudi de la personalitatque tenen llur sintaxi mentre que hi ha lamitj:.nL, normal, s'ha posat a estudiar-la a

través de les seves malalties i les seves de-sintaxi i que tot el que no s hi conforma,

formacions. La literatura s'ha convertit en Per harmoniós que sigui, no ‚is francès.Finesa, intelligència, obscuritat.

una br ca ce la medicina. Perà absència d empenta, de vigor, d'es-hide ha renovat, per la inversió física, pent general i, per dir-ho tot, de salut.

intellectual i moral, la visió del món. L'o-St, el Pensament burgès és

bra mestra de la postguerra, a França, 'is iAcabará.^ )

LA ROSSA DE MAL PÈL?

SOBRE UNA CRISIDE L'ESPERIT ELS LLIBRESAssaig inèdit de PHILIPPE LAMOUR

I PUIG I FERRETER, El cercle màgic (Biblioteca «A tot vent»)

Per les nostres latituds s'ha preguntattot sovint; on va la joventut? Diverses cir-cumstàncies han privat l'aportació deis les

-tinaoniatges que calien, han privat, fer tant,de treure conclusions de l'eiaquesta.

En països que han sofert un trasbals mésgran en intensitat i en extensió, la matei-xa pregunta ha estat formulada, i conies-lada.

L'assaig, gran part del qual ¢ubliquemen aquest número, és una de tan/es respos-tes. El seu autor, Philippe Lamour, és eldirector d'arna coUecció literària, Les Com

-pagnons de la Grand'Ruute, que exfiressales aspiracions del grup de joves francesosque de fa l5oc sha donat a conèixer sotaaquest nonz.

Per bé que Ilur situació sigui diferent dela nostra, creiem que l'assaig que expres-sament ens Iza tramés Lamour, no resultadesglaçat en català.

I.—Una crisi de l'esperit.

El que és anomenat l'esperit participanecessàriament del seu temps. La seva at-mosfzra l'impregna profundament, li im-posa lis seven preocupacions i certes ma-neres de pensament i d'expressió i tot.Certs homes tenen una personalitat prouvigorosa perquè aquesta influència siguimínima pel que fa a llur geni . No és, ambtot, mai totalment estranya a llur obra, ini Shakespeare, ni Rabelais, ni Dante, niCervantes, ni Goethe no se n'han escapat.La mateixa serenitat del filòsof, per mésque s'esforci de confinar-se al pensamentFur, por més indiferent que aparegui almón exterior, sofreix la inconscient òsmosid la eeva época. La filosofia kantiana 'isuna filosofia germànica i individualista.Expressa en regles ètiques el neguit d'una^tvilitzac.o àvida de definir-se i de donar-se unes institucions. No són pas Rousseaui els enciclopedistes els qui han determinatla Revolució. Han comprès i expressat l'es-tat ('esperit instintiu, el desig popular delqual nasqué la Revolució; l'han ajudada atrobar-se unes formes i uns principis.

Si el geni mateix, lluny d'escapar a lainfluència de'_ se temps, n'és sovint la tra-ducció superior, l'activitat intellectual cor-rent en participa més estretament encara.Les èpoques autocràtiques han donat mésd'una prova que un gran moviment artístici cultural correspon a una gran època po-lítica o a un gran regnat. No es diu en-cara el segle de Pericles, el segle d'August,el segle de Lluís XIV?

Una magnífica renaixença literària cvr-respon d'ençà d'algunes desenes d'anys aaquesta civilització escandinava essencial-ment pacífica, apassionada de salut, de con-fort i d'equilibri que ha permès als païsosdel Nord d'escapar a la tempestat de laguerra i de prosseguir un esforç harmoniósenvers la racionalització d'un benestar so-cial superior. L'Holanda veu la seva pros-peritat económica coincidir amb una acti-vitat intellectual que la posa a l'avantguar-da d'Europa i en fa una cruïlla de la in-telligència on tot el que és nou i vivent téla certesa de trobar audiència. E1 desvet-llament d'una nacionalitat determina unredreçament cultural, corn Catalunya n'ésavui el magnífic exemple.

L'aprgeu d'una civilització coincideix ambl'apogeu de l'esperit i de la intel.ligènciad'aquesta civilització. Així mateix la crisid'una civilització determina la crisi cor

-respanent del pensament i de l'esperit relli-gat a aquesta civilització.

Actualment hi ha una crisi de l'esperitperquè una civilització s'ensorra i aquestacrisi és agreujada pel fet que la nova ci-vilització que la reemplaçarà es busca i esdefir-eix sense haver encara donat una ex-

"LA PERGOLA"EL RESTAURANT DE MODA

A L'E \POSICIÓha quedat convertit en

un estoig de cristal!Hi ha calejrzcció

ORQUFSTRINA VERDURA

Telèfon 33924

pressió sòlida i plena que constitueix unmoviment intellectual ben determinat.

La civilització individualista i jurídicaeixida del dret romà mor, matada per larevolució in' ustrial, la qual imposa la ne

-cessirat d'una civilització de caràcter essen-cialment social i collectiu• La darrera for-ma d'aquesta civilització individualista haestat la forma burgesa i capitalista nascu-da eel famós "Enriquiu-vos" de Guizot, laqual ha creat els instruments liminars delmón modern, però els ha creat per enfortirels privilegis duna classe sense compendreque portaven en si la força revolucionàriaimmanent que necessitaria un nou ordredel món.

Aquesta civilització mor. Mor sense beu-tat i sense grandesa. Els seus aprofitadorss'arrapen a la post. No tenen l'elegànciade sotmetre's o de dimitir. Són incapaçosu una nit del 4 d'agost. Frueixen àvida-ment de llurs darrers dies sense compendreo sense voler compendre. Al costat d'ells, larevolució industrial ha trasbalsat profun-dament les idees i els costums. L'aspecte deles ciutats i dels camps s'ha transformat.La ; ;icologia i les habituds han canviat.Ha crescut tota una generació que no haconegut els temps antics i que veu el mónamb un; ulls nous. I, amb tot, les institucions s'obstinen a ignorar els fets que hau-rien d'enquadrar i regir: 'is el drama per-manent.

Hi ha una crisi de l'esperit perquè hi hauna crisi de la civilització a què es relli-guen els amos oficials de ]'esperit. Expressen Ñensaments yells en l'estil envellit d'unaèpoca revellida. No comprenen res de l'at-mosfera dins la qual prolonguen, en virtutde la velocitat adquirida, la illusió artifi-cial d'un món que ja és mort. Són els xan-tires i els intèrprets d'una civilització ques'enruna, entremig d'una joventut a la qualaquella és estranya, una joventut que noestima aquells mestres perquè ja no els en-tén, puix que són estrangers al nou esperit,a la nova grandesa, a les embranzides, ales recerques, a les esperances de tot unpoble. 1, perquò ja no troben auditors, per-què llur tiratge s'abaixa, acusen la intel-ligència púeltca i parlen de crisi general del'esperit. Hi ha crisi de llur esporit, deca-dència de llur civilització, indeferència al'esguard de llur literatura decrèpita. Elque ells prenen per una deficiència de laintel.ligència, és la pròpia incomprensió dellar intelligèrcia a l'esguard del món. Per-qué moren, condemnen el món a mort. In-genu 'i commovedor egoisme de l'home quero c^ncep nitre món possible sinó el de laseva joventut i el del seu vigor. Egoismeempès itns al còmic per l'increïble orgulld'emorutapaper, restat intacte en una èpo-ca de constructors de ponts:

Dwrant aquests tempo la joventut ésmen s ocupada a escriure que no pas aconstruir. La jove generació ha trobat alseu hressol tins ristruments nous i uns apa-rells engiriyosos els plaers deis quals enca-ra no ha exhaurit. La jove generació noexpressa el món — té massa feina a pen-dre'n coneixença. Fa l'inventari de les se-ves riqueses• Juga amb les noves màquines

les noves psicologies. Fa velocitat. Refà1'am r. Es neguitosa d'idees generals, depensaments universals, d'un evangeli o d'unmot maitre. Però "n'és neguitosa sobre elterreny pràctic de l'arquitectura, de forgoni z2ció, de L prodL:cció, de les institucionspolítiques. Encara no ha abordat el terrenyne la intel•ligència pura i de l'esperit des-interesoi . Les scv:s manifestacions sóndisperses. Són crits instintius, crides, re-voltes i esperances. No hi ha encara unaobra compacta. Hi ha en gestació una civi-lit;ació que serà una gran època per a l'es-perit, però ara corn ara som en el períodede transició. El veil esperit s'ensorra, elnou esperit no s'expressa. Fer intellectua-lisme quan els motors roden de pressa i lacarretera és recta!

Sembla haver-hi, dones, una greu criside l'esperit. Però no pot inquietar els quel'experimenten personalment perquè pertanyen irremeiablement a la civilització de-cadent. Aquests no comprenen, no podencompendre el nou món que neix. No podensinó desesperar del món, ja que confonenaquest món amb ells i no poden sinó deses

-pera~ d'ells nateixos.Nosaltres sabem que la crisi de l'esperit

és la crisi sabatífera que eliminarà els ele-mer.ts marts en profit d'una nova joventut

el panoament.La crisi d l'esperit burgès 'is un crisi

de salut.

II.—"Mort del pensament burgès"

En un llibrz que tingué una justa resso-nància, Emmanuel Berl ha mostrat la "martdel pensament burgès ". En aquest pamfletuna mica ràpid, Beni sembla considerar elque en diu el "conformisme" deis escriptorscontemporanis corn la causa única d'aques-ta decadència.

Aquesta notació és sumària. Certament,és el conformisme estret deis escriptorsd'una civilització deficient a11ò que com

-porta llur pròpia deficiència. Però aquestconformisme comporta unes conseqüènciesben fletes, lligades al destí mateix de] rè-gim i que val la pena que siguin a,talitaades.

E1 món és trasbalsat. La guerra ha pre-cipitat "evolució de ]'edat industrial i ]'hatransformada en revolució. Els pobles enlluita han sentit profundament aquestatransformació.

Han comprès que el caràcter collectiu de laguerra no era sinó un aspecte del caràcterde ]hvors endavant coUectiu de la vida so-cial. Han esperat, han volgut que aquestacans*ormació, la primera manifestació evi-dent de la qual fou de convertir la guerraen total i de fer-ne una catàstrofe senseprecedent, trobi en la pau expressions di-ferents i que li s.guin avantatjoses. Aquestespe: t nou, ni els dirigents polítics, ni alapensadors oficials no han arribat tan sola-ment a sospitar-lo. Les institucions no hanestat modificades. Els tractats han estat es-tablerts sobre els antics principis de lesguerres de rapisseria fetes per exèrcitsprofessionals. No ha estat entès que la gue-rra era esdevinguda un flagell general iel vencedor riscava més de patir-ne que nopas el mateix vençut. La liquidació de laguerra encara està per fer.

Les fàbriques surten de les terres verges.L'electricitat baixa de les muntanyes• Elspaquebots competeixen de velocitat sobre]'oceà. L'avió s'ha tornat comercial. Els jo-ves viuen d'aire lliure, d'instints primitiusi d'c:perts violents. L'amistat es manifestaa cops de puny. Hi ha tota una nova jo-ventut del món. Qui l'expressa? Qui pensaa expressar-la?

Aquesta nova civilització no sois 'is es-trangera a "I'esperit burgès ", no solamentel n guiteja, sinó que és la seva enemiga,l'instrument mateix de la saya destrucció.Els pensadors burgesos ho senten profun-dament i éa per això que no es limiten aignorar-lo, sinó que combaten l'esperit nou.

La primera conseqüència d'aquesta lluitade civilitzacions és, dones, de posar els pen-sadors en un estat d'esperit defensiu en-front de l'esperit nou.

Esperit defensiu destinat únicament aprotegir els darrers privilegis, les darreresruïnes del món a què pertanyen, a què eónlligats per gust, per habitud i per interès.Defensen pam a pàm els darrers panys demuralla, no cedint sinó a contracor i sotaels cops de la necessitat.

Es en aquestes èpoques quan apareix I'in-tellectualisme reaccionan. Adversari de lanova civilització, que no accepta, creu —des del seu punt de vista, amb raó—que eleseus progresses depenen de les concessionsque li consent l'adversari. Predica el retorna la doctrina rígida de l'antiga civilitzaciói a la seva defensa implacable. El caràcternecessàriament teòric d'aquesta posició,quan el fat és acomplert en gran part, dónatota possibilitat d'un desenrotllament tantmés lògic que és fora del real. Es un campmeravellós per a l'eclosió d'un talent alli-berat de les contingències pràctiques queignora deliberadament.

Per això pot semblar que ]'esperit s'harefugiat en la reacció, i això és el queaquesta no negligeix de subratllar amb in-sistència. El cas de l'Acció Francesa 'is ca-racterístic. Es veritat que ha agrupat ta-lents dialèctics, crítics i literaris en unequip l'homogeneïtat i cultura del qual haatret el favor del públic intellectual.

Es una posició còmoda i prestigiosa, però1'erperit definitiu és un esperit sense gran-des . Es tant més fàcil de magnificar eltemps passat perquè està definitivamentabout i perquè horn té la certesa que no potstenir el mal gust de venir a oferir-se a unacomparació perillosa. Es menys còmode dellançar-se al temps present porque cap re-cul no permet d'idealitzar segons les ne-cessitats de la demostració i de provar de

construir-hi un ordre de la ciutat i un or-

dre del pensament.Així tota una literatura s'ha complagut

a redefinir les velles valors tot refusant

sistemàticament de confrontar-les amb lesnecessitats del temps present. La civilitza-cio morent creia poder impedir la saya marttapant-se els ulls, tancant l'enteniment iafirmant la seva vida.

Bourget i Bordeaux han redefinit i exal-tat les virtuts burgeses i darrera d'ells

s'ha creat tota una literatura per afirmarla profunda valor d'una burgesia la façanaesqu °dada de la qual ja no pot enganyarningú. Fariseisme inútil. A la civilitzacióburgesa caldria molt més que ]'afirmacióde la soya grandesa perquè resistís el car-rent que se l'emporta: caldria que corres

-pongués a les necessitats creades per laRevolució collective, i n'és radicalment in-capaç.

Fins s'ha trobat un excellent escriptor icrític, René Johannet, per escriure, heroi-cament, un Elogi del Burgès f raezcès, queés una mena d'oració fúnebre sobre unaclasse que tingué la seva grandesa i la sevautilitat, i el to mateix d'aquell Elogi com-parta més de' planys que d'esperances. Peruna ironia superior, aquest Elogi 'is dedi-cat a Mussolini, el feixisme del qual 'is,

"Les paraules "somnàmbul, allucinat" noforen enteses de tothom, però causarenmolt de respecte i de satisfacció, tot espes-sint el misteni en hoc d'aclarir-lo..."Tal vegada aquests mots, que copio d'El

Cercle Màgic (pàgs. 684-5), expressen l'es-tat de les coses pel que fa a la gent delpoble d'A.; però quant ale lectors de ladarrera novella de Puig i Ferreter, les pa-mules "somnàmbul, allucinat", aplicades alprotagonista, no solament causen respectei satisfacció, a despit d'ésser ditas per unhome tan savi corn l'apotecari Rebull, sinóque contribueixen considerablement a l'a-clariment del misten.

I encara és una llàstima que aquesta de-claració de somnambulisme (per bé que a

la pàg. 233 ja s'insinua) no hagi estat fetade bon començament i estesa ale altres per-sonatgés, puix que un núvol de somnambu-lisme aclofat damunt el poble d'A, explicala vaguetat, la incoherència, la violència dela conducta deis seus habitants molt millorque no ho fan les excuses psicològiques in-ventades pel seu creador, una de les qualsés a base d'una confusió inadmissible entre"canallada" i "bretolada ".

Un reconeixement més franc i total delque podríem anomenar "fet allucinatori",hauria estalviat tal vegada més d'un movi-ment d'impaciència als lectors d'una novel-la que admetria molt bé una compressió.I d'altra banda fóra el reconeixement d'unfat que és normal en l'obra de Puig i Fer-reter i que s'avé perfectament amb la ma-nera especialment "inspirada" com aquestautor produeix.No cree que cap escriptor de coses inte-

ressants pugui lliurar-se de combatre (pertal de servir-se'n) amb la musa. S'esdevé,però, que els escriptors als quals horn atri-bueix més aviat talent que no geni, solentenir llurs combats a ploma alçada (o atecla quieta) i és molt difícil de descobriren llur obra el rastre de la lluita. Una cer-ta igualtat de nivell en el reeiximent sem-bla ésser el resultat de llur conducta, men-tre que en l'obra dels escriptors inspiratsels alts i baixos són una cosa tan normalque si no fos pele desnivells, la inspiradono els fóra molts cops reconeguda.

En una obra de Puig i Ferreter no hemde tenir mai por d'allucinacions ni de som-nambulismes, els quals no allarguen pas eleintervals freds i planers que semblen ne-cessaris perquè la inspiració que sota lafredor sentiu xarbotar alguna vegada, pu-gui esclatar en unes quantes pàgines d'unalucidesa admirable (233, 624, 675). E1 quecal témer (per tal corn allarga considera-blement aquells intervals) és que Puig iFerreter s'embranqui en comentaris sobrecoses i persones que e11 s'ha cregut exami-nar a la llum de la freda raó, la qual nosembla aclarir-li sinó ]'aspecte sensual deiscaràcters i les coses. Així, contra tant ambuna escena molt justa (pàgs• 450-57) i unesquantes belles i suggestives descripcions denatures mortes, hi ha en aquesta obra unaquantitat excessiva de generalitats que nces fan remarcar per llur lucidesa ni perl'elegància de ]'estil que les porta.

Resumint, faig a l'autor d'Ell Tres Al-lucinats el retret d'haver volgut traçar ElCercle Màgic d'una manera massa cons-dent, de no haver-se refiat prou del seu ins-tint que l'ha menat més d'una vegada acontrades misteriosas plenas de meravelles.Llegint Puig i Ferreter he tingut sovint lasensació que nedava pal fans d'una marplena de prodigis obscurs; en sortia a la fidesalenat, amb ele ulls fatigats, però mis-teriosament aclarits. Mentre llegia El Cer-cle Màgic em semblava només nedar entredues aigües.

Seria gairebé ridícul d'entretenir -se acercar petits defectes en una obra cornaquesta. No sabria acabar, tanmateix, sen-se protestar d'un dels que he vist sensecercar-los; em refereixo a la mutilació decertes paraules que algú considera arrisca-des. Per què "ai f•..!"? Jo cree que l'escrip-tor que vol que horn llegeixi "ni fot! ", tél'obligació de posar-ho amb totes les lletres;si no gasa, que fadi corn jo, que no he es-tat mal capaç ni d'insinuar aquestes co-sotes.

C. A. JORDANA

Novetat LiteràriaHa sortit el llibre

Pere Mialet presenta...d l qual no haven de deixarde lie !gir entre altres contesnarracions:

El fill dels all:¢s. llos euam rats i un d'sc defctògr-i. El suilida. Histo, 13 ir,sia duna 1^Id:ra.

212 planes de texten paper pluma, preu 4 Pte.Es ven a totes les llibre,iesiquio^cos.

Dipbsit Central:Llibreria VerdaguerRambla dal Mig, 5. - Barcelon®

Vda. de Josep RibasMOBLES !DECORACIÓ

CASA FUND,4D.1 L'AVY 1850

anod

Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA

e Er LALE S POPUL AR • S ortirà d u vo e m a 1I HISTORIES DE LA CARN I DE LA SANG • 80 cts.LES ALES ESTESES • sortirà ei volem XsPer A. ESCLASANS •

LES ESTRENESTEATRE NOVETATS

Escola de senyores, tres actes, de Caries Soldevila

Escola de senvors hauria pogut tambétitular-se la ccanédia de Caries Soldevila,

I d'una altra dona. En produir-se aquest inicide la mateixa manera que les dues famose

d'allunyament, Isabel gaeda aplanada.Així acaba el segon acte d'Escola de se-Escoles de Molière haurien pout recipro- I nyores, El desenllaç, en canvi, falla a aquestcar-se el títol, sense que l'exactitud en pa- lògic plantejament de la qüestió. Una cx-tís. I és que la relació conjugal, més que plicació entre ells dos sembla imminent: ca-la simple relació sexual, crea vincles d'una dascú confessaria cis seus torts i convindriental solidaritat que el pes de cada experièn- una solució niés equilibrada. Però en lacia recua amb la mateixa gravidesa damunt comèdia de Solde ila el nus es resol benambdues parts. No ens enaanvem, però, altrament: sense cap explicació, Isabel res-amb el títol pedagògic de la comèdia estre-

nada divendres a Novetats: Soldevila l'hafixat irònicament, prou bon psicòleg per ano illusionar-se gens sobre el fruit d'aques-ta mena d'ensenvaments. o

La dualitat d'interessos fisiold; ics i ma-terials en el matrimoni, que serví a AndréP. Antoine per a la seva recent diatribacontra la dona, ha estat presentada Sol-perdevila sota un nou aspecte i amb un lloableafanv d'equanimitat. Una de les conclusionsde ('obra, és que les complicacions senti-mentals del marit solen provenir del desva-gament: el pitjor enemic, el tedi, podríemformular amb una contundència de clàssic Oespanyol.

Però, tot i que aquesta sembla la sug-gestió que més ha arribat al públic, èreiemque la comédia de Soldevila té més abast.No és aquesta moralitat la sola que es des-prèn de l'obra. Escola de senyores posa ales taules, amb un avert innegable, una rea-litat burgesa ben actual i ben del país, que B?N.potser podríem concretar en aquests termes

— En tot matrimoni organitzat la mullerintelligent porta sempre el timó, ostensible- GARLES SOLDE VILAment o subrepticiament.

— Escudant-se en el seu doble paper deco-ratiu i administratiu, la seneora empeny el ta irarh l'antic règim i collarà de bell noumarit a un rendiment éconòmic cada dia el marit a la sínia. Per la sola coerció de lamajor. Aparenta servir una necessitat so- seva clleitat amorosa, Jaume, que tinguécial del marit, quan el que de let la instiga prou fermesa per espolsar-se el jou, s'avin-és la seva pròpia vanitat, la seva pròpia drà sense una queixa a repcndre'I. Desprésambició social. d'haver gustat la pau, es conformará a per-

Soldevila presenta doncs aquesta situació dre-la sense discutir.de l'home que les necessitats de la llar, sem- En Escola de senyores la falla cal atri -pre 1n crescendo per la frivolitat de la mu- buir-la potser a un lloable ninn y d'originali-h er, obliguen a una tasca excessiva. Seguint tat. Soldevila veié indubtablement quinaen un pla material, desala tota giiestió de era la solució correcta i de més ban repóssentiment, el desenrotllament lògic sera perquè l'espectador se n'anés a casa satis-aquest: si el marit e rebella contra una tal let. I es llançà a una experiència difícilexplotació, la burgesa intel•l gent no voldrè després de dos actes d'un realismo cenvit,confessar que del canvi en sufrirla ella. Corn volgué epilogar la comèdia amb un acte deque la submissió i I'abnegacid són tota la farsa. 1 s de doldre que no reeixís porquéseva força, simulara obeir de bon grat i es- l'experiment era curiós.tablira el règim que el anarit reclama, però Altrament„ Escola de senyores és una co-portant-lo ad absurdum per tal que el marit média que cal veure. Soldevila ha escrit unreconegui el seu error. Is una realització primer acte de mestre: la psicologia deisdel so fi sma, amb el qual la dona sol daten- personatges i el problema central de la co-sar-se sempre. média hi troben una magnífica exposició.

En In comèdia de Soldevila, Isabel reac- No hi sobra ni hi falta una ratlla, iaixòciona així : Per un escreix de crueltat, es sol és un elogi que es fa molt singularment.materialitzarà més del que Jaume demana- Quant al ditile„ bastaré de dir que és es-

va. La seva traça consistirá a for aparéi- crit amb aquella gràcia tradicional en Sol-xer corn una situació mísera un tren de vida devila. Però el que més us sorprèn de l'obra

modest ; una adona de sa casan en un es- és el guany de técnica : el primer i el segonactes, particularment, són construïts ambcarrás no susceptible d'amor,

Però Isabel ha especulat únicament amb una seguretat i un coneixement de ]'ofiu

les conseqüències materials de la seva ac- que ens omplen d'optimisme.Escola de senyores trobà en els actors de

titud; ha oblidat que en l'amor de l'home Novetats tins intèrprets molt voluntariosos.l'atracció física juga un paper preponde- Dominaven l'obra, iaixò no es pot dirrant. No ha previst que el sea joc comporta gaire sovint deis nostres comediants.el risc més temible per a la muller. Ventl'escarràs repellira el marit cap als braços jonv MINGUEZ

M1RgLtDR s

!_L_3E_ A T R E *t^DORIS_NILES LA MUSICA

Teatre Català ROMEACompanyia VILA•DAVI

I Bernatendevina qui t'ha tocat

Entre els habituals deis escenaris va pro-duir una certa sorpresa el let que I'em-presa del Romea posés al cartell l'obrad'En Bernat i Duran Quan el co y fiarla pera les funcions del dissabte a la nit i diu

-menge a la tarda de la passada setmana.Com se sap, aquests dies són els que, defet, asseguren la recaptació de la setmanai, per tant, és qüestió de donar un progra-ma que tingui una certa suggestió. I)cs-graciadáment, la comèdia d'En Bernat i Du-ran ofereix, pam ençè pam enllh, cls ma-teixos encisos que les seves critiques delCiero, de no ésser que l'hagi refeta de capI de nou... i així .i tot encara no ens enre fi aríem.

A darrera hora, però, ens hem assaben-tat dels motius que aconsellaren a I'empre-sa del Romea de posar l'obra del críticcaçador. Sembla que cls drets de Quan elcur /orla no cls cobra el seu autor, sinól'empresa del Teatro.

Per on resulta que al scnvor iBernat iDuran les obres Ii resulten tan malament al'hora d'escriure-les corn a l'hora de cobrar-les.

TEATRE NOUCompanyia d r amàtica dirigida per

E,NRIL IfuRR aSPrimera actriu: EVRIQUFT TORR' S

Dijous, tarda:

LOS SEMIDIOSESNit:

EL ABUELODivendres, nit: Los Semidioses.Dissabte, tarda: Los Semidioses. Nit:

El Bandido de la Sierra.Diumenge, tarda: La Tosca i El Ban•

dilo de la Sierra. Nit: El Bandido de laSierra.

Demà, a ('Olympia

un aristòcrata barceloní

debuta de Dallasso

1Demà, a la nit, debut sensacional a

Olympia. Hem dit debut? Cal afegir debuti comiat. L'afer social és divertit i amablealhora. Un jove aristócrata barceloní, em-parentat amb el bo i millor de Barcelona,vol realitzar un propbsit aventurat. Ho faré?

Home de cfrcol, d'espo-t, de sleeping-cari gran hotel, té un sentit perfectament an-licomencional de la vida: excentricitat ibon humor. Si la vida és agradab;e, perquè no viure-la? Si es presenta una aven-tura més o snenys fora de la banalitat,per què recular?

I un dia a ]'esmentat aristócrata li diuen:— Tu no cts capaç d'anar d Madrid a

Madrid a Londres amb paiama i barret decopa...

— Sí...— No...— Fet... L'aposta X...— Acceptat.I el nostre aristócrata, amb paiama i bar-

ret <le copa pren el tren a l'estació del Nordde Madrid, arriba a París, pren un taxi,travessa la capital francesa, passa a la Barede Saint-Lazare, mut ta en un tren que cldeixa a Calais, arriba a Londres i telegra-fia a Madrid, a la seva arribada, dient queha guanyat l'aposta.

Aquest és el nostre home. Per una apos-ta semblant ara debuta a ('Olympia demà,fent de clown...

— Series capaç de sortir a la pista de]'Olympia a fer de pallasso?

—Per qué no?— Fs molt fort I— Cs deshonorable? No hi ha pallassos

que es guanyen el pa deis seus ails font depallasso? No tinc cap inconvenient a sor-tir...

— Això és bo per dir...— I per fer...— Em jugo tant que no surts...— I jo tant que surto...— Fet?— Fet...1 en un saló de la Societat de Curses de

Cavalls quedé signada l'aposta.II

A l'endema un jove prim, d'estatura rnésaviat mitjana, amb un nos llarg i prim,els llavis fins corn un ganivet i una micatorçats còm un somriure tie Iluna quan ladibuixen els noes, es presentó als homesde 1'Olvmpia, Peix i Gisbert.

— Déu lo guard... Jo sóc... Tine unaaposta... Voldria sortir a la pista n fer depallasso... Parto malta voluntat... Els agrai-ria que em deixessin guan yar l'aposta...

— Bé. El presentarem a's clowns Barra-ceta i ells que diguin.

Unes hores després els famosos pallassosBarriceta, que han treballat dinou mesos aRóssia i diuen que els artistes són tractatspels comunistes amb més mirament que elsdiplomàtics europeus i que tenen ganes detornar-hi perquè varen guanvnr molts <Ii-ners, davant de l'empenta humorística del'aristbcrata esmentat, accepten alliçonar -loi sortir amb ell a la pista a fer el seu habi-tual nú,nero.

L'aristòcrata es tren l'americana, comen-ça afer salts, a donar bufetades, a rebre'n,

a córrer, afer el pacer més difícil del circ t

de tonto, f el principiant se'n surt i el fabé. Molt bé... Els Barraceta estan admi-rats. L'home té molta voluntat...

— Jo sé tocar el serrutxo — diu l'aristò-crata...

— Ouè din ara?— Si...— Farem, dones, un número 'musical i

tot...— Molt bé...Deixen les bufetades, les corredisses, els

insults de la pista i passen a assniar lescançons sempre idéntiques de tots els con-certistes circenes. El jove aristócrata se'nsurt i diu

— Potser m'agradarà tant que m'hi que-daré afer vida de circ...

En Gisbert davant la taula de l'adminis-tració fa un programa i escriu : uDebut vdespedida de un nuevo clown pertenecientea la aristocracia barcelonesa...»

Naturalment, la noticia s'ha escampat iI'espectació desvetllada és viva.

IIf

Qui és aquest jove aristòcrata, valent isim•átic que ha posat en la blana actuali-tat barcelonina de la vida <le societat aques-ta nota excèntrica, a la qual no estcm aces-tumats, corn no sigui de llegir-In en la see-ció estrangera del diaris? Diuen que estéemparentat amb un acreditat i nobilfssimindustrial, el nom del qual recordi una deles finques vinícoles més importants de Ca-talunva...

CARLES MADRIGAL

.J::IZiii _.Z:

OLYMPIACIRQUE D HIVER

Avui, tarda, a les quatre i mu ja:

MATINEE INFANTIL

Present de des rugiets ang'esos entre

els concurrents. Nit: MODA.

Divendres, nit, DEBUT SENSA:IDNAL:

EU IIMPAHCESS DE DANNY

Es despatxa a Comptaduria

Doris Niles és la primera bailarina deisEstats Units. La figura n és gran de la co-reografia nordamericana. 7'é vint -i-dus an\s.I corn es pot veure per la fotogratia adjun-ta, és una meravella de beutat . Milionària,sacrifica el gunny al valor artistic de l'es-pectacle que presenta i la gent arriba a pa-gar divuit dòlars per a aplaudir -la. Les sevesactuacions a Nova York són curtes. Ad-mira els neovorkins i fuig sis mesos detournée pels Estats. Després torna i estudiaquatre o cinc mesos un nou espectacle enel qual aboca, mantes vegades, el guany de

DORIS NILES

la tournée. Es una dona que viu per l'art.Fula d'una gran pianista i d'un home ric,ha tingut des de la seva naixença tot elque ha vo lgut...

— jo vaig néixer a San Bernardino, aCalifòrnia, un país una mica diferent del'Amèrica dcl Nord que tothom coneix. Elpaisatge i el tarannà de la gent s't tssem-b'.en més als llatins. De nena, a la Uni-versitat o les platges, ja sentia la neccssi-tat de bailar. La dansa és cl que anés m'hainteressat <le petita i de gran. Davant d'a-questa lenta passió, els meus pares, mal-gnat la seva posició social, em donarenprofessors corn el rus Michel Folrin, elfrancès Leo Statto, el japonés iAfichio Itow,l'índia Roshanara i l'espanyol Josep Otero.El mcu debut amb la nieva germana Cor

-nélia al Rivoli Theatre fou un èxit, queno féu Inés que afermar-me en la conviccióque hacia nascut per a la dansa.— No tari fa gaire gracia dir-ho, perqué

ara no em plauen els casos de precocitat,però n'he estat un. Em fa riure pensar queamb el que s'ha d'estudiar i treballar pera ésser quelcom en aquest món, als cator-ye anys em proclamessin reina de la dan-sa...

— Catorze anys?— Sí, catorze. Però no em dominis la

vanitat i vaig posar-me e estudiar den idotze hones diàries, sense deixar d'actuaren públic. Vaig actuar al Capitol Theatrede Nova York set anus seguits, i desprésvaig organitzar un ballet amb vuit girls,quaranta músics russos i vuit guitarristesespanvols per afer una tournée per tots elsEstats americans. Fou un èxit. Jo presentoles coces amb tota riquesa. Cree que el pó-idic quan va al teatre parta una illusiód'infant, i si aquesta illusió no Ii és com -b'ada se'n va trist. A mi em plan la mú-sien russa i l'espanvola. Trobo que tenongrans semblanees íntimes. He portat lamúsica espanyola i la seva interpretaciócoreogr2i 1ica per tot América. Fafln, Albé-niz, Valverde junt amb Bach, Debussy,Strauss, Gricg, Rubinstein, GlozunoIf...També he ballat sardanes, sardanes estilit-zades, desnrés d'haver-les vist bailar a Bar-celona i d'haver-me-les fet ensenyar a NovaYork per catalans.

— Li agrada el país?— Molt. L'anv passat vaig passar el dies

de Setmana Santa a Sevilla. Però aquestany he observat iBarcelona. De moment cmféu l'efecte d'una ciutat com les nostres,activa per al treball, pers) sense inquietudartística de cap mena... Ara, en tornar, nivolia deturar-me a Barcelona. Dones bé,fa quinze dies que hi sóc i em sap greuanar-me'n. Acabo d'adonar-me del qué valBarcelona... La ciutat que posseeix el barn igòtic, els jardins de Montluïc, les aforesverdes i tot el que he vist, és digne d'ésserconeguda a ions. A més a més he sentit <leprop moltes sardanes i m'hc fet càrrec delque són. He comprat unes quantes tenores,per a len tocar als mous músics... Me'n vaiga París, on penso viure un any, i cada dasper tres seré a Barcelona.

— Va a treballar?— No, no he treballat mal a Europa. A

part algunes festes aristocràtiques a quém'han convidat els ambaixadors. A Madrid,per exemple, l'ambaixador Hammond emva demanar que ballés davant deis reis deBélgica i vaig fer-ho aanb gust. El mnleixa Londres i a París. Però no he treballaten cap teatre perquè el men espectacle ésmolt car de transportar... Pcrb m'agradariabailar per a uns quants amics abans demarxar, i no pel goig que m'aplaudeixin.

. . .

Sortim a passejar. Doris Niles és la pri-mera ventada que viatja sola. Sempre haviaanat amb la seva' mare o amb la seva ger-mana. Ara I'acompam • a tam sois una ser

-venta India que es din Yesika i que restaastorada davant del joc de Ilums de les fonts

d'En Bohigas.En Bon, el seu miller amic de Barcelona,

l'acompanya. Ha tancat el carro i en aquelllletreret on cada (Ha augmenta el preu deles caricatures, n'hi ha posat un que din«.Avui és Festn Major: Hi ha la I)oris Nilesa Barcelona. Faig campana. Ni per den mil

duros treballo. Apa, siau.nDoris Niles és una criatura angelical.

FRANCESC MADRID

LA PRINÇESA MARGARIDALa cançó de La /resó de Lleida, amb la

seva lletra i la seva m ísica, es pot dir queha errat tot el drama de La princesa Mar-garufa. En aquesta secció no ens toca ferI'anl tisi de la lletra , ens li,ntitarem a estu-diar la manera corn el mestre Jaume Pa-hissa ha sabut explotar la força dram ticaque hi havia dins de la tonada popular.

En general els compositors que s'inspi-ren en les cançons del poblé, pequen perexcés de timidesa; potser fruint d'un estudisuperficia' de la tonada ; només hi sabenveure una línia melòdica amb un dibuixgraciós que fa un cent pessigolleig íntim i«mostrat — corn diuen — a l'anima. Peròno entren més endins; no saben que unamelodia és com una porta que si saben tro-bar-li la elan us dur\ dintre el rnón inaca-bable de ]'expressió musical vivent.

Per això, quan ells prenen una cançó po-pular per a encastar-la dintre de la sevaópera, esdevé generalment que és la cançóque els fa presonc s a ells — per dir-ho ambuna metáfora — ; hi queden corn engabiatsi no saben moure's de les quatre notes, ;mi-mades amb diverses harmonitzacions más omem • s atrevides.

No ha estat pas el procediment del mestrePahissa: el primer que ha let cll ós obrir-nos la cançó de La Presó de Lleida de bata bat, amb les claus de la princesa Mar-garida. La cançó guia la successió de l'o-bra, però l'obra raja directament del com -positor que copa la cançó ; no la cançóque ompresona el seu músic•

Corn a procediments, l.a princesa Marga-rida és una obra de construcció aparentmentmolt simple ; però si us acosteu, veureu ambquin art més consumat estan lets fins elsniés petits detalls; quina riquesa d'harmo-nitzac i ó ; quin empastat perfecto d'orques-tra, una orquestra crrica i plena)) i no d'a-questes primes i virolades amb qualitat decretona o d'eentreteniments variats ), sam-faina russo-catal ana.

Sobretot admiro a la Princesa el tallat deles frases melòdiques. Sembla mentida enels temps que corren que cada deixeble desegon curs d'harmonia us pot donar i re-galar les agregacions més rares, però queèdhuc grans mestres són incapaços de cons-truir una línia sonora que s'aguanti sola;sembla mentida, dones, que el mestre Pa-hissa hagi sabut crear continuamcnt I'inte-rés dramàtic mitjançant les línies de la me-lodia, que indubtablement segueix essent lare;na del teatre line.

En resum ; jo dina de La princesa Mar-garida que és una obra que, tot i ser bennostra, per anar pertot arreu i amb el capben alt. -

RossEND LLATES

Gran Teatre del L I C E U

Dijous, a les 845 oit, darrera repre-seutació de

E1 capvespre del Déusw Di sabte, a les 9, presentació de lacè ebre Companyia Russa amb l'òpera:

La ciutat invisible de [titegeDiumenge, tarda, a les 5:

Madama Butterflyper la Teiko Kiva i Minghetti.

Dimarts: La ciutat invisible de Nitrge.Dime• res: L'elisir d'amor¢, pet gi an

tenor Schipa.Dijous, !'òpera catalana d'En Pahissa

La Prince3a Margarida

TEATRE ESPANYOLCompanyia de Vodevil i eransespeclacles

de JOiEP SANTPCRts

Demà, divendres, nit, estrena de

L'Escolade les Cocottestraducció catalana de J. A. Peipoch.

TEATRE TALIACompanyiad vodevil i teatre modern de

ASSU%IPCIÓ CASALS

Avui dijous, tarda, no hi ha fundó

per tal de donar hoc a l'assaig general

de LA PRESONERA.

Nit, a les deu, estrena de:

La PresoneraObra sensacional.

Teatre Català NovetatsCoMPANVta CATALANA

Direcció: C. Capdevila

Avui, tarda, a les cinc. [spectaclesper a (man's:

L'Auca d'En Patufetde J. M. Folch i Torres. Els infantsseran obsequiats amb una «Auca d'EnPatufet», del notable dibuixant Cornet.

Nit, a les deu. Tertúlia Catalanista:

Escola de Senyoresde Ca p les Soldevila.

Diumenge, tarda i nit:

Escola de Senyores

TOTS ELS DIES

Grandiós èxit de la divertida comèdia:

La Quimeta macade Salvador Vilaregut.

Artística presentació amb cincdecoracions noves del, escenògrafs

Asensi i Morales.

Dijous i diumenge, tarda

TEATRE D'INFANTS

l'espectacle de Jordi Canigó:

La Princesa dormida

Ifars', uua pefli[ula ame^i^a^a tipus°Quan els americans es posen a fer pelll-

cules, no semblen patir parts difièils. Undeis majors encants de la seva peculiar ma-nera de far resideix en la desimboltura delseu estil.

Quan els europeus es posen a fer pellícu-les senten comunament l'enujosa pruija deltranscendentalisme, i això és d'allò mésavorrit.

En el que és trivial resideix moltes vega-des ]'etern, i no ens arribem a creure queels terrissers de Tanagra sospitessin latranscendència de llurs fràgils estatuetes.

Icars, una pellícula de George Hill, pro-

ditació artística ens faltava fins ara, i l'heantrobada en Icars.

La història deis homes esforçats va unidaa la sort de ]'aparell heroic, i la documen-tació és tan perfecta que ens trobem davantel let que la peHícula, feta amb bastantd'anterioritat, retrata amb pasmosa fideli-tat l'aventura del comandant Franco i elsseus companys perduts en l'Atlàntic.

El fenomen és ben senzill. Aquesta pel-lícula, d'aviació, i concebuda i executada

per aviadors, tenia el desenrotllament lògicque la técnica de l'aire fa versemblant. Sotacircumstàncies iguals, és gairebé segur que

t :> -

-^.: --_ a.

', :A^ v

tu ^,.,

-

Un magnífic element fotogènic: l'aviació

duïda per Metro Goldwyn Mayer, ens ha la realitat es condueixi tal corn l'ha conce-fet pensar en la diferència que hi ha entre buda l'exacte coneixement d'aquestes qües-la producció americana i l'europea. tions.

No creiem que Hill, en fer Icars, preten- Hem arribat voluntàriament a aquestgués més que reeixir una pel1ícula popular punt. Gs que no hem volgut demostrar al-i d'èxit segur. I, amb tot, sense proposar- tra cosa sinó que els directors americans,s'ho, fía reeixit un film ;pie d'espontaneitat, encara que no ho sembli, es documentend'agilitat i d'optimisme, perd de tan posi- d'una manera perfecta en quasi totes llurstives valors corn les que puguin segellar la produccions.producció de qualsevulla deis nostres tortu- * * *rats productors. Si Icars no fos una bellíssima pellícula

El tema, essencialment suggestiu, ena- de vulgarització aviatòria, encara servariamoraria de seguida un home modern i in- altres valors inapreciables : desenrotllamentte•ligent. El «leitmotiv» de la pellícula és de la seva trama, en la qual alternen de1'aviaeió, però vista d'una manera activa i manera mestrívola la part sentimental i lareal. divertida, i l'estudi psicològic deis perso-

Entre nosaltres, de l'aviació en faríem la natges, que és exposat i es manté amb unatragòdia, corn hem 'fet amb els toros; però realitat absoluta, donant a la .personalitatés que som essencialment romàntics. Un de cada iin dels sis camarades un relleu di-anglo-saxó d'Amèrica, desproveït de la fle- ficilíssim d'obtenir si es té en esment llurma insular anglesa i .amb la propensió de pluralitat.la moderna Amèrica a l'agilitat, pot fer una En art cinematogràfic s'acostuma a gua-comèdia amable i saturada d'humorisme. nyar l'interès per al protagonista a forçaEn general, els americans tenen un aire de de donar-li la major atenció, les millors si-no donar importància a les coses, que con- tuacions i els més bells termes.trasta singularment amb la nostra mania Quasi ignoràvem que la categoria d'heroitrúgica, i que els permet de treballar els d'una pelifcula pogués ésser obtinguda d'u-matisos amb un traç més segur i capti- na altra manera. Però en Icars, Ramonvant. Novarro, gràcies solament a un treball d'u-

L'aviació en Icars té l'encant de no ha- na sobrietat sorprenent i a la comprensióver servit per fer un drama, sinó per corn- absoluta del seu paper, guanya aquest hocpondre un quadro inèdit per a nosaltres. brillantment.

Mai no havíem descobert corn en aquest Pel que fa a Ralph Graves, s'acreditafilm la bellesa plàstica de l'aviació. En al- corn un actor de talent extraordinari.tres pellícules semblants, havíem vist volar. Un altre deis grans encerts de Hill és laEn Icars, hem volat nosaltres. L'aviació selecció del • »cast, el ,qual difícilment po-vista des de dalt té una altra serenitat i dria concebre's amb altres actors que elsuns panorames molt diferents. que interpreten Icars.

L'heroi desapareix per deixar pas a l'ho- Però el més admirable d'aquesta pel1ícu-117e i a la maqu ina que completa l'home. La la és, al nostre juf, la ponderapió amb quiliteratura es preocupa massa de l'home i ha estat executada, la simplicitat deis mit-oblida bastant les coses, però avui les co- jans esmerçats, i sobretot el ritme, aquestases són també coses vives, sensibles, dinà- qualitat inapreciable de fa producció ameri-miques i tan complexes corn l'home mateix. cana, i que també sap guardar en Icars la

Quan Lindbergh parlava del seu aeroplà, justa proporció entre el còmic, el tràgic ideia «nosaltres», assignant-li una valor per- el senzillament trivial.sonat en les seves proeses. Aquesta coman- A. M. FERRY

Sessions MIRADOR. — Per bé que tinguem la intenció d'oferir als nostres amicsuna sessió de cinema cada mes i que fins hàgim avançat la data del zo del correntper celebrar la segona de la present temporada, ens veiem obligats a ajornar-la alguns

dies, encara que sigui havent-ne de donar dues el pròxim mes de desembre.La confecció d'un programa que respongui a les exigències que ens hem imposat

i que els habituals de les nostres sessions tenen dret a esperar, es el motiu del retard.Podem anunciar que, a més a més de la de Solitud, de Paul Fejos, preparem la

projecció d'Entr'acte, de René Clair, films la importancia deis quals no ha passatper alt als que segueixen de prop les realitzacions i les temptatives més dignes delcinema actual.

La tumultuosa agitado de les grans urbs,la frenètica circulació incessant de vehicleslliscant per damunt l'asfalt, heus adí untema de possibilitats cinegrúfiques indefi-nides. El film d'Erie Pommer Asfalt, ambel seu títol lacònic, prometia una explota-ció d'aquest motiu, explotació que augurú-vem, tractant-se de l'autor de La volta ala llar, intelligent. Malauradament oblidà

-veun que Asfalt és un film comercial, i pertant aquesta presentació de cdets diversos»no pot ésser adí sinó un «hors-d'oeuvre»,

JOE MAY i GUSTAV FROHLICHen «Asfalti

6 ^

^J

1W

I) 1

-1

CINEMA 1 DISCOS _., R

"ASFALT"!PANORAMA

puix que l'autor no pot, corn en un film ditd'avantguarda, a la manera del que hacompost W. Ruttmann sobre aquests mo-tius, alliberar-se de l'estreta i imperiosanecessitat d'explicar-nos una historieta méso menys reeixida i cal, dones, seguramenta contracor, deixar tot seguit encetat elmagnífic motiu incial que li serveix peroferir-nos un esplèndid fragment de cine-ma per figurar, reprenent la justa frase deJ. Moragues, en una antologia del cinema.Creiem que •s una Ilústima que utilitzantel que Abel Gance anomena l'element mu-sical del cinema, .consistent en el retorna intervals regulars deis mateixos motiusvisuals, no hagi reprès en el curs delfilm, ántercalant-lo prudentment, el grantema inicial que hauria justificat el títoldel film ensems que situava millor 1'as-sumpte en el marc de la gran urbs. Pen-seu si no en I el món marxa, on de tanten tant el director us recorda la multitud.Es d'un efecte contrapuntístic excellent.

El talent de Joe May en el seu film an-terior, La volta a la llar, s'havia encaratamb un assumpte bo de debò, i aquella obraus procurava un plaer complet. L'assump-te d'Asfalt, malauradament, .és sobre ma•nera ingrat, .cal deixar-lo tot seguit de recéperquè la seva presència no vingui a enter-bolir el plaer que trobeu en la tasca derealització.

La part de realització és no sois original—el que ja seria per si sol una recomana-ci ó , acusant el treball d'un home que novol seguir còmodament els camins fressats,sinó llençar-se a l'aventura de les recer

-ques —, sinó ensems intelligentfssim, bri-llant, de plàstica de llums — disposades ambrara subtilesa —, de moviment i d'empla-1.laments de la màquina fructuosos.

El cinema alemany s'afina amb qualitatsautòctones i busca per mitjans que Ii sónben propis l'expressió psicológica cada copmés matisada.

EI nostre púb lic, avesat o millor dit vi-ciat, per un estil cinematogràfic determinat,fet d'agitació poca-solta i de fàcil entrete-niment sensual, queda, en front d'una pro-ducció semblant, un xic desconcertat i nocopsa de bon tros totes les qualitats queenclou. Paré això és una qüestió d'educacióque tarda o d'hora es realitzarà, lentament,amassa lentament sens dubte, però caldràque els que avui ja plaudeixen Variété re-coneguin en Joe May un artista del mateixtremp del que creà aquella gran obra.

Esperem molt de l'autor d'Asfalt, mésencara de l'autor de La volta a la llar; queaquest home trobi ,motius dignes d'ell i tin-drem cosa bona és indubtable.

J. PALAU

El film policíaci ((Sota el frac»

Es la por d'ésser víctima de la injustíciaque explica l'existència de les lleis i de lapo'icia, creades per assegurar a la gent unmi ximum de tranquillitat, perquè és in-negable que la gent, és a dir la gran massadeis humans, no són pas partidaris d'aque-lla màxima que Gide posa en boca d'unpersonatge seu : .Abans que una existènciatranquilla, una existència patètica.. Ara quesi al món només hi hagués que tranquiiii-tat, la indústria cinematográf ca aniria perterra tot seguit. El cinema viu de sobresalts,de violències i de conflictes en general, ientre la gent ms apta per produir en menvsespai de temps més catástrofes de les es-mentades, cal comptar en primera fila ambels bandits, els quals no sois per un afanyde lucre, sinó també per una irritació en-front de la monótona ordenació es classifi-quen «fora de lieu).

El cinema ha trobat en aquests assump-tes policíacs un camp d'allò més fructífer.Per res del món voldríem •ésser mesclats enuna història bruta d'aquest gènere. Peròtrobem un plaer inenarrable en l'espectaclede les facècies del bandits, arribem a aplau-dir la seva astúcia i en el forts admirem elcoratge que esmercen, sempre naturalmentque la nostra seguretat personal no perilli.¿Qui no ha simpatitzat amb G. Bancroften veure'l, al final de La llei de l'ham^a,batre's furiosament contra la policia? Aixòsí, cal que no acabi el film sense que vegemels pirates ficats, ben segurs, a la garjola.Cal satisfer la massa del públic i... la cen-sura.

De tots els films :produits fins ara d'am-bient policíac, un deis més reeixits és sensdubte: Sota el frac, d'I. Cummings ambLois Moran i E. Love. Gosaríem dir queaquesta obra i la de Sternberg: La llei del'hamQa esgoten un gènere, liquiden cornaquell qui diu un motiu cinegrafic i fantomerória tota temptativa futura sobre elmateix — almenys en l'estat actual de latècnica cinegràfica —, i és que ambduesproduccions assoleixen un grau de perfec-ció difícilment superable.

Sota el frac és realitzada amb un mes-tratge absolut de la matèria cinegràfica.Ritme explosiu imprimit a la successió deles escenes, totes elles saturados de violèn-cia, tensió i brutalitat. A senyalar la sèriede tipus que hi apareixen, tots ells d unaexpressivitat i composició segura. L'escenade l'enterrament, von Stroheim no l'hauriaimaginat més sarcàstica. El film complet ésadmirable i MIRADOR l'oferirà ben aviat alsseus lectors.

Les estrenes d'aquesta setmana

L'obra d'A. Gauce : Nafroleó, s'havia decompondre de dues parts. La primera, quej a coneixem, dedicada a la marxa ascendentdel gran estadista i militar, i l'altra a la de-clinació del seu poder. Aquesta; A. Gauce

JANET GAYNOR

no la realitzà ; la casa que tenia entre mansl'assumpte, en confié la realització al fa-mós director alemany Lupu Wick, i és elfilm que ara s'ha estrenat aquí amb eltítol: El desterrat de Santa Elena.

També s'ha estrenat un nou film de Wi-lliam K. Howard : Cristina amb la deliciosaJanet Gavnor. William K. Howard és l'au-tor d'un film : El tusó d'or, que ara ha pas-sat corn a represa a París amb un granèxit. Es també l'autor de Pirata de riu, no-table en tants conceptes.

Alguns cinemes del districte cinquè rees-trenen avui dijous el magistral film de

Frank Borzage: Torrents humans. Avis alsque no l'han vist encara. De hums així nose'n veuen cada mes.

J. P.

Ja ho sabeu...— que Lilian Gish treballaré al costat de

Rod La Roque en el seupròxim film i queaquest será parlant? El primer ja és unadesgràcia, que tingui un partenari sem-blant, ; quant al segon, és més que unadesgràcia, és una catàstrofe total. LilianGish estava contra els «talkies». Qui, doncs,l'ha enredada?

— que Giória Swanson ha produit percompte seu un film ; La intrusa?

— que Lewis Melestari, cineasta rus, haestat encarregat d'adaptar Res de nou al'oest?

— que Paul Stein, austríac, és el directorde Lilian Gish en el seu primer atalkien?

— que La roda de la vida, de la Para-mount, ens condueix als grans temples bu-distes del Thibet?

DISCOSTota l'obra de Schumann senyala la seva

vocació per al piano. Resulta pianista finsamb la música simfònica i instrumental.Examinant només el catàleg de la músicade cambra, anotem: la fantasia per a clari-net i piano, les dues sonates de piano y vio-Ii, de piano i violoncel, també tres quartetsi tres trios, op. núms 73, 8o i iio. Ambtot, aquesta producció apareix migrada sies té en compte l'abundor d'obres per apiano que va produir, i és que aquest ins-trument és el que més s'avé amb la sevafantasia poètica.

Els quartets i trios, corn les simfoniescontingudes dintre deis metllos clàssics, onno pot situar-se el seu temperament, patei-xeq moltes vegades de carta desproporció,perquè les seves idees tenen un desenrotlla-ment indecís i el descabdellamcnt generalde l'obra no l'obté sempre amb prou conti

-nuitat.Això es nota més en .aquest trio en re

Or). 73, ara publicat en disc, i més en elprimer temps d'extensa durada i on un en-registrament que no .permet destacar la in-dividualitat deis instruments, ens fa adonarmassa del conjunt amb qué apareix la re-petició de mitjans d'expressió, no tan mar-cada quan es pot apreciar bé el trànsitd'una melodia d'un instrument a l'altre.

L'andante, en canvi, més mesurat, éscontingut per una melodia de to elegiac queds sostingut gairebé sempre pel violí, ins-trument que domina en tota l'obra, ambbreus comentaris deis altres instruments, iés el més reeixit, puix el contingut de lamelodia és tal que no ens fa adonar de larepetició de les mateixes modulacions i ca-dències suspensivas.

L'enregistrament, llevat del que diem delprimer temps, resulta 'bo, i insistim méstractant-se d'uns artistes, Cortot - Thibaudi Casals, que per ]'expressió que treuen deis

.seus instruments és més difícil far-la reei-xir al disc per la saya intensitat, i de pas-sada no ens cansarem mai de far remarcarel gran servei que presta el disc a la mú-sica de cambra, situant-la en el seu propillac amb tan bones garanties d'execuciócorn s'interpreta en el concert públic. Detots el gèneres musicals , que el gramòfoncultiva, cap corn aquest esdevindrà tan afa-vorit.

El quartet Rafael ve prosseguint la pu-blicaoió de les obres del compositor J. C.Arriaga i enregistra aquest mes el segont amps del quartet en re, i pel que ara sen-tim ens adonem que aquest autor, més queseguir la nova escola espanyola s'avé mésamb els romantics alemanys.

Els discos que omple Mischa Levitzki, sitenien per fi presentar un artista d'execu-ció extraordinària, han assolit llur objecte,ara que de passada, per efecte de la fortapulsació amb què aquest .artista interpretal'Estudi de Rubinstein i de la fidelitat dereproducció d'aquest disc, ens assenyalenel progrés indubtable assolit actualment. LaCamQanella de Liszt, encara. Potser ja s'hasentit massa. L'abundor de notes agudasque formen els trinos de què és plena l'o.bra no sonen amb massa fidelitat en el disc.

Completa la ratxa d'exhibicionisme a quéels editors s'han abandonat, Jehudi Men-fruin, violista, nen prodigi, amb La Ca¢ric-ciosa de Ries, melodia, de caràcter vienès,i un Allegro de Fiocco, esorit en forma detema amb variacions que serveixen per aIluiment d'aquest jove artista.

***J.G.

Trio en re menor (Schumann). Allegroaasionato. Allegro, ma non tropo. An-dante exQressivo. Con fuoco. Corto t-Tribaud-Casals. Cía.. del Gramòfon. DR izoq, DR1210, DR 1211, DB rzia.

Cuarteto en re. Adagio con expressione(J. C. de Arriaga). Quartet Rafael. Id, íd.AA i58.

La Campanella (Paganini-Liszt). MischaLevitzki. Id. id. AB 463.

Estudio de sta cato (Rubinstein). Id, íd.Id. id.

La Caf riceiosa (Ries). Jehudy Men [ruin.Id. Id. DA 1003.

Allegro (Fiocco). Id. íd. Id, íd.

— Molt bé el ruquet, papà ; però ara íesla llebre.

(Life.)

Decididament...NORMA..`SHEARER es

.___ La chicade la suerte

vagi als Cinemes

Capitol i Lido Cinei sabrà per què.

Producció METRO GOLD WYN MRYER

Que és l'anèmia?La sang está formada per un liquid

que porta en suspensió uns corpusclesanomenats 'hematies o glòbuls rojos.Una sang és tant més bona com mésglòbuls rojos té, i la disminució d'a-quests dóna hoc a una debilitat querep el nom d'anèmia.

Els «metges han estudiat que aques-ta malaltia, per l'acció de l'enèrgicreconstituent Fosfo-tilico-Kola Do-mènec, es cura fàcilment en poctemps, i la pallidesa, debilitat y roda-ments de cap, que són símptomes dela malaltia, desapareixen generalmentabans d'acabar el primer flascó.

Pròximament

KINODEION

Exposició d'Art modern nacional L'expressionisme d'André Lhote está re-i estranger J presentat per tres remarcables obres. El

(Galeries Dalmau) concepte pictòric de Lhote no fonma partde l'ortodòxia cubista. Amb tot i que les

Un centenar d'obres ha recollit l'inquiet seves activitats daten del igo8 (an y que as-marclaand senyor Dalmau per a inaugurar senyala la primera teta cubista de Georgesla temporada de la seva prestigiosa galeria. Braque exposada en el Saló .dels Indepen-Com l'any pasat, en aquesta exposició hi ha dents), Lhote és el cubista més allunyat deluna variada exhibició la major part de la cenacle. El cubisme pur considera el qua-qual és reservada a l'art anomenat d'avant- dro corn un abjecte on la geometria.huma-guarda. Aquest any, però, a més amés nitzada determinarà l'expressivitat que l'ar-de la secció local, hi ha una extensa apor- tista ha de plasmar. En canvi Lhote — tantació estrangera que fa créixer l'interès i amant de teoritzar — ha dit : «Un art úni-permet una cera comparança amb ]'avant- cament intel'ectual seria absurd, revoltantguardisme indígena. , i, d'altra banda, és una cosa impossible;

Del sobrerealista Hans Arp hi ha un re- però un art únicament sensible que tantslieu pictòric que segueix el "procediamnt i efeminats practiquen o preconitzen, no pot

BOSCH-ROGER, — El port i les palmeres

L'ACCIDEN]'

— Vaja, no s'espanti, que no ha estatres!... Ara l'acompanyarem. Quina adre-ça té?

— Llista de Correus.

KAI iJ1ELSEiv. — Porcellana danesa de la manufactura nacional Bing & Gr6ndahl

4

h w L. Wr4 . 'wY.

EXPOSIÇIONS

La cerámica a Montjuïc

plàstic d'Archipenho, el qual és una con-tinuació de l'original pintor-escultor cubis-ta Henri Laurens de la primera època (caravui dia, corn tots el alises cubistes, Lau-rens s'ha tornat niés representatiu), i anantfurgant, encara trobaríeu que aquest pro-cediment pictòric en el qual les imatgesassoleixen una c^mnterialitah», s'•inicia ambLa coja d'absenta, del nostre Picasso, pro-genitor, a la fi, de gairebé tots el intellec-tuals malabarismes de l'art modern. A mésdel procediment hi ha, en l'obra d'Arp,l'expressivitat característica de l'escola so-brerealista, la qual — en aquest cas parti-cular — no m'ha produït cap emoció re-marcable.

Les aportacions del cenacle uStijn sónde l'arquitecte "1 heo Van Doesburg, el pin-tor Piet Mondriau i el critic pintor JeanHelion. En les composicions del primer i elsegon sols hem vist uns agradables pro-jecles que tant podrien servir per a un en-rajolat corn per a una luxosa capsa de ca-ramels. Les composicions geomètriques deHelion ja presenten una altra expressió méssensible de certes afinitats amb el cubismepur i coloristic d'Herbin de l'època 1918-1921.

Louise Blaire exposa dos paisatges,, deisquals preferim el de Tarragona pe] seu in-fantilisme situp tic.

Gustave Cachet no es fa pas remarcar,aquesta vegada.

Del pintor rus Charchoune és interessantel Tronc verd pels afinats rap^orts de lacolor.

Els geometrismes de Vantongerloo ensinteressen menus que cis de Doesburg.

i)'Otto Van Rces hi ha dues figures no-tables d'emotivitat i estructurades amb se-guretat, per bé que en el Violinista la cons-trucció del model sigui massa trucada.

J,`>, v

'

-•_^---- --,

c:' ¶4)

- Guàrdia : que puc estacionar aquí mésde deu minuts?

(Life.)

M4/ ÑdEl noi (al pages enfurismat). — Només

busco cucs per pescar. Ja us donaré la mei-tat del peix que agafi.

El pagès. — I si no agafes cap peix?El noi. — Us tornaré els cucs.

(Passing Show.)

E. ciutadà deis Estats Units que vol ofe-gar les seves penes amb cervesa.

(Life.)

Montserrat Casanova sap pintar i té bongust. En la figura que exposa, a part d'al-gunes tonalitats arbitràries de la cara, hiha bona concepció de la forma i prometedo-res possibilitats a no tardar.

Valen Corberó ens presenta un retratd'una gran finesa de matisos.

En les dues teles d'Antoni Costa hi hauna remarcable força d'expressió. Preferi-ríem, però, que controlés alguns deformis

-mes d'afinitats picassianes (Nu) i airegésla saya paleta.

La tela més apreciable de Josep Claretés Crup, malgrat el seu pronunciat carte-llisme.

Pere Daura conserva les mateixes inte-ressants característiques de la seva darreraexposició particular,

De Lluís Garay preferim el Bodegó pelsajustats reflexos i Ilisquent modulació.

El jovenfssim pintor Emili Grau Sala pottirar al dret amb probabilitats d'èxit.

Joan Junver demostra una personalitatforça interessant. Ens triga de veure unaexpossició particular d'aquest artista.

Angel Planell plagia d'una manera es-tulta una de les modalitats de SalvadorDalí.

Ramon Reig mostra unes Pomes amb no-table digitació preciosista i exquisides har-monies, però no arriba a plasmar — par-ticularment en les dues pomes — la subs-tancialitat de la matèria.

Les teles que Joan Sandalinas exhibeixsón d'un lirisme feon, però massa influen-ciadés pel cartellisme decoratiu. De les trespreferim Suburbi.

Torres Garcia i Miquel Villà ens presen-ten una producció normal dintre cada unade les seves prestigioses produccions.

Bosch - Roger

(Galeries Laietanes)

MAxius GIFREDA

ky A

— Ja fa dues setmanes que us veig aquí,i epcara no heu començat cap quad"ro. Quèespereu?

— Que plogui ; soc especialista a pintararcs de Sant Martí.

(Life.)

— Sssst! Es que els volem dar una sor-presa.

(Lije.)

Una de les escasses reeixides de l'artmodern a Montjuïc és la ceràmica i el vi-dre que hi han portat França, Dinamarca,Suècia, Noruega i algun altre país. Es queaquestes arts del foe cristallitzador són con-reades en aquests pobles amb una sensibili-tat i traça insuperables; d'altra banda elvidre i la ceràmica han arribat a ésseravui dia, des del més exigent punt de vistaartístic, grans arts peculiars, els quals notenen gairebé res de comú amb l'art apli-cat ni amb l'art decoratiu i en canvi gai-rebé participen de la condició suprema del'art pur.

Parlem, ben entès, de la ceràmica de vi-.trina, el gran art ceràmic modern, devin-

gut objecte de luxe i d'elevada sensualitat.En efecte, aquestes porcellanes i gresosde Dinamarca, aquests esmalts de Norue-ga, aquests greses i vidres francesos, aques-tes pises vieneses, aquests vidres i cris

-talls tallats, emmotllats i gravats que fa-briquen Txecoeslovàquia i Suècia, totesaquestes belles coses ni són necessàrïes nitan sois útils, corn és útil tot art aplicat;ni elles mateixes serveixen expressamentper a decorar, ni tan sois requereixen ladecoració. Corn una laca o un jade, cornles mateixes porcellanes i gresos de les èpo-

Vidre suec de la casa Orrefors

ques clàssiques de la Xina i del Japó, aques='tes ceràmiques i vidres moderns són d'unvalor de pura contemplació, corn una bonaescultura o corn un quadro de cavallet. So-vint són peces-recipients, útils per a conte-nir qualsevulla cosa; però tan poc neces-sària es aquesta utilitat que àdhuc una pe-ça de vaixella, una salsera, una sopera, unsetrill de porcellana, àdhuc de pisa, si ésben reeixit, podrà fàcilment abandonar lavida escarrassada del rebost o del bufet pera encimbellar-se a l'alta jerarquia de lavitrina del colleccionista o del museu, senseque mai més de la' vida ningú pensi ferdescendir d'aquella elevada situació aristo-cràcia i ociosa l'obra ceràmica tan ben nas

-cuda.També, corn en les gran etapes de la ce-

ràmica de la Xina i del Japó, aquesta ce-ràmica meravellosa del nostre temps no re-quereix galindaines de cap mena. Podeudecorar-la si voleu, però també hi podreuprescindir totalment de la decoració d'es-malts o d'escultura; podeu àdhuc prescin-dir de tota forma recercadament artística.Passa amb aquesta ceràmica, que és totaella calitat; co que no confondrem amb qua-litat; el mateix que passa amb el jade,aquesta pedra dura de calitdts indicible-ment sensuals que els xinesos saben treba-llar tan adequadament: qualsevulla paletde jade amb la forma que la naturalesali ha volgut donar ja és prou bell de matè-ria, és prou estranyament atractiu de co-lor, prou sorprenent de transparències, depseudo-blanícies i de reals dureses, proudelectador del tacte, prou sensual de totaixò dosificat així o aixà de les més varia-des i seductores maneres perquè en eixir

informe del jaciment pugui pujar directa-ment a la vitrina. Aquestes coses que sontan riques de calitats (per tal de dir-hoamb el mot castellà que en català semblaque no té traducció), poden, dones, no és-ser intencionadament artístiques perquè hiha malta quantitat de la condició altamentsensual que informa les arts pures de laplasticitat. Una laca encara exigeix unaquantitat determinada d'art i cal projec-tar-la, dibuixar-la i lentament elaborar-laa base de la traducció directa del tal pro-

jecte; així i tot encara és la calitat ço queen fa la vàlua preponderant. La ceràmica,

corn el jade, no requereix ni això. Per

aquesta raó la porcellana i el gres deisglorioses períodes ceràmics de la Xina hatendit a imitar els jades, les àgates, lescornalines, etc., les diverses qualitats i co-lors de les pedres dures. I és per això ma-teix que quan les fàbriques daneses han vol-gut produir ceràmica informe, a manera,per exemple, d'un roc simplement cobertd'esmalt, han aconseguit obres tan atracti-ves corn les més artísticament elaboradesde la pròpia manufactura. Es la sàvia con-juminació de la pasta amb l'esmalt o ambel vernís monocroms d'altes temperatures,l'esmalt i el vernís de les porcellanes i deisgresos, o la no menys experta conjugaciódel vernís o de l'esmalt de la pisa, co que

dóna tota la rara indicible bellesa de laceràmica. Viena triomfà anys ha en lareestilitzaeió de la pisa més rural; espe-culà sobre la gràcia barroera, sobre l'infan-tilisme d'un cert gènere comarcal, n'elevàper ciència i paciència deis laboratoris deceràmica austríacs cada una de les condi-cions que el reestilitzador volia rellevar enla recreació d'aquell tipus ceràmic, i aixídonà, quintaessenciada, una versió de lessensacions i emocions que l'originària pisapopular li produí; co que valgué corn la re-

1 creació ceràmica del jade que els xinesosde l'Edat Mitjana ens proporcionaren.

A11ò que els francesos primer que ningúferen, a l'escola de la Xina, amb el gres;co que, a la mateixa escola, feren els darnesos amb el gres i la porcellana, és unvertader miracle, un art de meravellamenti d'embadaliment que no té nom—que en-cara no té nom, perquè és un art nou, unart que fruità d'una nova sensibilitat plàs-tica, ço que en podríem dir la pura sensua-litat, un art que és tan fet per a ésser mi-rat corn per a ésser palpat. Els xinesos,que formen un deis pobles més endarreritsdel planeta, experimentaren aquesta novasensualitat ja de molt temps enrera, de famés de mil anys. I és per això que, de pe-tit tamany, es complaïen i encara es com-plauen a posseir sempre a la butxaca, al'abast immediat del tacte, algun d'aquestsprodigiosos abjectes de jade, de laca, devon, de gres, de porcellana.

Abans, sensualitat era sinònim de cràpu-la. Ara, gràcies a aquesta nova art de lapura sensualitat, tot deixant a la cràpulala part de sensualitat que honestament re-quereix, haurem de reconèixer que en la

pura sensualitat hi ha tanta elevació de l'à-nima a Déu corn en la més àsèptica ideali-tat. A un cert punt d'elevació de l'espiri-tualitat i de la sensualitat, ambdues acti-

tuds de ]'ànima es deuen confondre, talmentcorn en examinar el cantell d'un test degres o de porcellana no sabríeu dir on co-

inèri la cristal•iització de la pasta i onacaba la de l'esmalt o vernís que la reco-breix.

En la gènesi del vidre i del cristall hi deuhaver un mateix procés d'imitació o d'in-terpretació sensualista; la imitació o inter-

pretació del cristall de roca i deis seus deri-vats: el topazi, la maragda, l'ametista, etc.I també els moderns hi han exeellit. En elcristall d'Orrefors hi ha una embriagado-ra interpretació de les ja embriagadores

calitats del cristall de roca. Però mai nos'havia donat una tan rica varietat d'in-terpretacions de la química soterrània i mi-

lenària dels naturals cristalls de tot co-lor i calitat corn en el cristall gruixut i pe-sant que inventà Maurici Marmot i quetan esplèndidament han imitat Argys-

Rousseau, el veil Décorchemont, Dumouhn,i sobretot Henri Navarre.

Es una de les glòries més sanes i sòli-des de l'art modern que a l'hora del desva-

rieg i de l'estil premeditat i modista ixinaquestes arts del vidre i de la ceràmicaprou pures i d'una prou ingènua, d'una tandivina irradiació de sensualitat perquè arri-

bi a redimir-nos de totes les altres torpe-ses iidioteses tan escarrassadament decora-

tives i tan esdernegadament modernes.JOAN SACS

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapísser. Objectes d'art i de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ex-posícions de Belles Arts.

Passeig de Gràcia, 36. Telèfon 16185

BARCELONA

En la Sala Merli d'aquestes galeries;Bosch-Roger exposa una trentena de pin-tures.

La confiança que 1iavíem dipositat enl'art de Bosch - Roger s'ha comblat ambescreix. Abans d'aquesta exposició poquespintures Ii sabfem, però en els seus dibui-xos acolorits pressentíem un temperament

aconduir sinó a nicieses. L'art és la utilit- de vertader pintor, i potser per això no ens

zació arbitrària de la natura al servei deis ha sorprès el resultat aconseguit de la seva

capricis de la sensibilitat.» actual exposició .En aquest últim paràgraf hi ha, també, Una de les característiques rcnés essen-

una bona part de fauvisme. dais de la tendència pictòrica que practicaDeixant les teories — cosa sempre conve- Bosch-Roger és la condensació, en una pin-

nient — per encarar-nos amb les teles que zellada, de les variades tonalitats d'un ele-exposa Lhote, anotarem tot seguit, que te- ment material. Per assolir aquesta simpli-

nen una qualitat pictòrica consistent: Ville ficació d'una manera viva cal una percep-d'Avrav=, amb tot i el seu estructuralisme ció afinada de les accidentacions existentsformulat, presenta un cromatisme exquisit. en el món fenomènic, i saber plasmar-lesEn La cage hi ha, vertaderament, ala uti- amb una sensibilitat controlada, més aviatlizació arbitrària de la natura el servei deis per l'instint que per un raonament precon-capricis de la sensibilitat». Però en l'ex- cebut. El punt dolç d'aquest fauvisme estàpressionisme de la Figure couchée trobem en saber copear les accidentacions essen-un deformisme massa còmode. dials del paisatge o figura per a produir

+ * » una accentuació deis elements més fona-La secció local d'aquesta exposició és mentals. Hi ha molts centenars de pintors

nombrosa i bigarrada. AI costat d'obres que pinten a la manera fauvista, però pocsexcellents n'hi ha de deplorables. En con- que sàpiguen estructurar sense els paràsitsjunt, el nostre avantguardisme en surt d'angulacions arbitràries ni reflexos empes-molt mal parat, car moltes de les obres cats. I Bosch - Roger forma part d'aquestaque sobresurten no s'hi poden classificar. minoria intelligent.I de les que hi pertamen, poques n'hi ha Quan acusa amb força un element ésque aguantin el to modern. motivat per l'expressió del rnotiu represen-

De Joaquim Biosca hem vist un paisatge tat i si alguna vegada és estrident sap

((oli) d'evident vulgaritat, un altre paisatge aguantar el to de l'estridència en un nivellpastell) d'una carrincloneria que iguala insospitat d'harmonia colorística.

qualsevol coixí brodat en un «colegio para A més l'art de Bosch-Roger és racial.señoritas), i dos retrats insignificants. Cosa que, ben entesa, no és incompatibleLa lliçó de dansa de Pere Créixams és amb l'art universal que preconitzen algunsun arabesc ben compost i agradablement teoritzadors d'última hora.acolorit ; amb tot i el seu estil llisquentEntre les obres més reeixides d'a »estahi ha una certa gravidesa d'expressió. q

Artur Carbonell exposa um retrat molt exposició, anotem : La Plaça d'Antoni Lo-ajustat en les qualitats de la matèria, però tez, El port al mall, Natura marta, El portuna mica apagat en la vitalitat del figura, en dia gris, El port a la tarda, L'EglisePreferim, però, aquest retrat a les visions Marly-le-Roi, Le pont vieux - Paris, La sín-Orfeu i Euridice i Nit de Nadal, en la dria, Fruits oberts i Dia de pluja - Rijoll.qual hem anotat alguns fragments interes-sants.

Exposició Internacionalde Barcelona

OBERTA DES DE LES NOU DEL MATÍ

FINS A LES DEU DE LA NIT

Els Palaus i Pavellons estaran oberts al públic des de les deu del mati fins

a les vuit del vespre.

Palau NationalObert cada dia, des de les deu del mati a les quatre de la tarda.

Entrada al Palau Nacional . . . . . . 1 pesseta

AIGUADE ROCALLAURA

La deu més rica del món

Si vosté pateix d'Albuminúr la, Litlàsisórfica (mal dt pedra), Bronquitis paren.quimatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig litreI en garrafons de vuit litres

Dlstrtbutdors generals

FORTUNY, S. A.CARPER Hos p ITAL, 32, Y SALMERON, 133

Anlincien a MIRADOR

I

I

^s

r;

.

AFISA

Laietana, 18, pral., B

Director

Caries ®ssorio

Autoritzacions per

a noves indústries

Noves instal'lacions

canvis i trasllats

Certificats de.

productor nacional

Expedients de protecció

de l'Estat

Representant especial

a MADRID

Contribució industrial

territorial, utilitats

BABY -LAX

El millor LaBant=Purgant

Subscriviu -vos a M I R A D O 1k

SETMANARI CATALA

Pulas, b2. - BARCELONA

que viú a .....

carrer_--._......... ._..........._ ..............._. n. e e•e—. se subscriu a MIRADOR

pel gweu fixat de 2'50 ptes. trimestre.

de......._. _._..._..........._......_ de 19AAAAAAA

Signatura

Av. del Marquès de Comillas (davant el Poble Espanyol)

Telèfon 34482

Caricatures pròpies: 10 ptes. Caricatures Exposició; 35 ptes.

En- ---..—._...._......._-- -........

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

$ MIRA[LR

Pastilles AS PAI M E ^AS ASPSS^f ya on apgq 9j _Curen radicalment la TOS44'rvESVinnroeia +a t`

On BUrEryparque combaten les seves causes ^nsc sAS .7E ^A r0EY LA CUAAN

• Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronquILI,, tuberculosixw^ramErvrE ^` _^pulmnnar, asma, i tetes les alcceion', In general, de la gola, bron• - .- -qula.l puhnnni. — I.es }as ti lles A AJI5 h eón les recepta• Ides prh mr ges. — Les }'a t lies ASIA L' Son iCs prelcriues 1pel.paeicn ..—Les i-astilles Ab P.e IME es cenen a UPApesseta la capsa en les principals farmàcies t eregucries. _

I Esprrialilat Formacrulira de! laboratori SO/tÅ TAJO'Carrrr ,/cl 7cr, to • 7Nl/on 6ú791 BARCELONA

\1T isiteu

•

a l'Exposició el carro de

•

•

o

&^

Os woAL:

Pob1e EspanyolObert cada ilia des de les nou del matí fins a les deu de la nit.

Entrada ordint ria : t pesseta

El públic podrà visitar els diorames i «Quijote» conjuntament per una pesseta

Els impostos a càrrec del públic.

En tots els espectacles que se celebrin a l'Estadi, Pistes de Tennis, Teatre

Grec i Piscina, hi haurà un servei de coixinets al preu de Ptes. o'So.

Societal EsDanyola de Carburs MeIäI'IicsCorreus: Apartat 190 IVlallorea, 234 Telèfon 73013

Teleg,. "CARBUROS" BARCELONA

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN e % DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriquesa Barcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI iFERRO-SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i pessesseda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIALde laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BUFADORS.

MANOyMETRES, materials d'aportació per laSOLDADURA AUTOGENA

Pressupostos, estadis, consultes i assaigs, gretis

El dia ha estat dur i us prepareu a una nit de repòs que tanta

falta us fa. Però temeu allò de cada nit: dues hores estossegant,

sofocant-vos, sense agafar el sòn. Us heu passat el dia fumant,

I • la vostra gola irritada, amb l'escalfor del hit, és escomesa de

forts accessos de Tos.

Puix coneixeu el perill, preveniu-vos. Tingueu avinent una cap-

seta de PASTILLES del Dr. ANDREU, eficacíssimes contra tota

mena de Tos. Cada nit, en colgar-vos, preneu una Pastilla i deixeu

-la fondre a la boca. En resultarà un gran calmant per la vostra

gola i els vostres bronquis, i podreu descansar tranquil.

Fumeu sí us plau. Pero preveniu-vos amb

Pastilles

del Dr. Andreu

SUBSCRIVIU -VOS A LA

GASETA DE LES ARTSDIRECTORS Màrius Gifreda

ART ANTIC: 'Joaquim Folch i Torres

ART MODERN: Rafael Benet

ABONAMENT

Un any: Barcelona, 17 ptes. — Península, 18 ptes.,

Un trimestre: Barcelona? 6 Ates. — Península, ,6'56 ptes,

Reaacc18 i Administració: VIA LAYETANA, 31 • BARCELONA

IMP. LA EOTIPIAflaüCATM YA, ló'aWCLLONA