1. Temps 2. LA MQUINA DEL TEMPS La Joana, aquest any, ho t ben clar. Ja sap qu demanar per Reis. Sho ha rumiat b. Perqu a casa seva les normes a lhora descriure la carta als reis han estat sempre clares. Noms un regal per persona. No es pot abusar de ses majestats, diuen els pares, perqu el mn s ple de nens i de moltes necessitats, i quan hi ha loportunitat de demanar quelcom ha de ser ben pensat i mesurat. B, aix diu lvia, que s la persona ms svia que la Joana coneix. Va ser pensant precisament en lvia que li va venir al cap la idea: aquest any demanaria un rellotge. Com que tot just ha fet set anys, el vol demanar ben bonic, daquells que hi ha a laparador de la joieria de la cantonada de casa, aquell que no s ni molt gran ni massa petit, de color rosa i amb les busques que sn la figura dun nen i una nena esprimatxats per molt divertits. Com que s un regal molt important, ja sha preparat molt b. Abans dacabar el trimestre va parlar amb lAnna, la seva tutora des del curs passat, i li va demanar si li ensenyaria a llegir el rellotge, perqu ella ja sabia llegir els rellotges digitals -com el que els pares tenen damunt la tauleta de nit-, per els analgics o els de busques li semblaven una mica ms enrevessats. Quan ho va proposar, lAnna no hi va posar cap inconvenient; al contrari, li va semblar una gran idea. En van parlar amb tota la classe i van avanar el tema de les hores, que en el llibre de matemtiques sortia al segon trimestre, i en dues o tres sessions van entendre com shavia de llegir un rellotge de busques. 3. Per tant, ara ho t molt clar: pot demanar el rellotge de polsera rosa perqu sabr com llegir-lo i aix, a ms a ms, podr controlar el temps. Perqu el temps s una cosa molt seriosa. No tinc temps o Vinga que no arribem a temps sn frases molt repetides a casa. A classe, la senyoreta diu sovint que no es pot perdre el temps. El professor de gimnstica porta un aparell molt precs que es diu cronmetre i que mesura el temps que es triga a donar una volta sencera al pati. Tamb lvia li diu moltes frases fetes sobre el temps: El temps fa com la mula, no recula, En un tres i no res, s tard i vol ploure, Ms tard o ms d'hora, a tothom arriba l'hora, Qui dia passa, any empeny, Tal dia far un any, Cada cosa pel seu temps, com les figues a lagost, El millor mestre, el temps; la millor cincia, la pacincia, El temps de la picor, El temps de la mariacastanya. Quan la Joana parla del temps amb lvia, li fa molta grcia perqu la seva iaia s ms svia que ning quan diu: - Mira, Joana, el temps sallarga com una mitja. Hi ha qui t sempre temps per a tot i sospira- els cansats fan la feina. Per nhi ha daltres que sn autntics especialistes a perdre el temps, com la teva cosina de quinze anys, que com que no t feina, el gat pentina. La Joana prou sadona que el temps s important, perqu t relaci amb la quantitat de feina que es pot fer, per a ella tamb li agrada perdre el temps, perqu aix li permet pensar, que s una mania que t des de petita. Per de totes les dites de lvia, nhi ha una que li agrada especialment perqu lvia diu que ja la deia el seu avi, i de ben segur que s molt antiga perqu sempre la diuen en llat: Tempus fugit. A la Joana li agrada molt com sona. Per tot plegat, aquest any escriur: Estimats Reis Mags, Com que sc bona minyona i crec que mhe portat molt b al llarg de lany, us voldria demanar, si no s molta molstia, un rellotge de polsera... 4. Parlem-ne tots plegats!!! Com portem les agendes i els horaris? Tenim prioritats? Ens costa organitzar-nos? Sabem donar-nos temps? A casa hi ha diverses relacions en relaci amb el temps? Ens agrada perdre el temps o som dels que en volem guanyar? 5. Dinmica En grups de 4 durant uns minuts, parlarem i escriurem: 1) El que em molesta de perdre el temps s 2) El que magrada de perdre el temps s 3) El que em molesta quan alg perd el temps s 4) El que magrada quan alg perd el temps s Anotem ara a la pissarra quins sentiments apareixen en la gesti del temps. 6. Tanquem els ulls i pensem alguna situaci en qu haguem passat una estona sense fer res, badant, abstrets o embadalits, guaitant, meditant, rumiant sense pressa, a poc a poc. Quin record o sensaci ens ha vingut al cap? 7. El temps sense horaris El procs educatiu requereix pauses. Els nostres fills necessiten tamb estones per reflexionar, per avaluar pros i contres dun repte, duna recerca o dun problema. Per tamb necessiten estones en les quals saturi lactivitat a fi de poder meditar, contemplar. s necessari, que hi hagi un temps que no tingui cap mena de limitaci i en qual el pensament pugui divagar, entretenir- se, arribar a ser inactiu. 8. Temps per a crixer jugant, badant, pensant 9. El concepte no fer res s important. Cal que tinguem loportunitat de parar-nos a reflexionar i de ser nosaltres mateixos. Sn els moments que ajuden a prendre decisions, a orientar camins, aprenentatges, a desencallar una situaci complexa... Els infants, quan juguen, estan embadalits pel joc i la seva ment flueix lliurement. En aquell moment, el temps no passa. En un instant determinat, saturen i esguarden atentament la construcci que acaben de fer. Semblen distrets, per passa ben b el contrari: contemplen la seva obra, i la contemplaci s el contrari de la distracci. Extret del llibre: Elogi de leducaci lenta, de Joan Domnech Francesc LEducaci necessita temps sense temps 10. https://www.youtube.com/watch?v=3ke76DPoD34&feature=yo Papa, testic mirant! 11. Recordem les bones idees de la trobada! 12. MOLTES GRCIES PEL VOSTRE TEMPS!!! Propera trobada: dimecres, 6 de maig.