ELS ÀCID NUCLEICS

Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica.

Són macromolècules formades per la unió d’unes unitats més senzilles anomenades nucleòtids.

ELS NUCLEÒTIDSCada nucleòtids està compost per tres subunitats:

Un grup fosfat. Compost per fòsfor i oxigen.

Un glúcid de cinc àtoms de carboni (pentosa).Pot ser la ribosa o la desoxiribosa.

Una base nitrogenada. Poden ser l’ adenina (A), la guanina (G), la citosina (C), la timina (T) o l’ uracil (U).

Els nucleòtids estan units els uns altres formant llargues cadenes o polinucleòtids.En cada polinucleòtid el grup fosfat i la pentosa són sempre iguals, però varia la seqüència de bases nitrogenades.

TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS

Hi ha dos tipus d’àcids nucleics: l’àcid desoxiribonucleic, o ADN, i l’àcid ribonucleic, o ARN. Tots els organismes contenen els dos tipus d’àcids nucleics a les cèl·lules.

L’ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC (ADN)L’ADN té les característiques següents:Cada molècula està formada per dues llargues cadenes de polinucleòtids, enrotllades en espiral al voltant d’un eix imaginari, formant un doble hèlix. Les dues cadenes són antiparal·leles , és a dir, es disposen de manera paral·lela i segueixen sentits oposats.Les cadenes es mantenen unides mitjançant enllaços d’hidrogen que s’estableixen entre les bases nitrogenades de totes dues. A més, són complementàries, l’adenina sempre queda aparellada amb la timina, i la guanina, amb la citosina.

EN LES CÈL·LULES EUCARIOTES L’ARN ES LOCALITZA AL NUCLI I AL CITOPLASMA. ESTRUCTURALMENT ESTÀ FORMAT PER UNA SOLA CADENA DE NUCLEÒTIDS.HI HA DIVERSES TIPUS D’ARN, QUE DUEN A TERME DIFERENTS FUNCIONS DE MANERA COORDINADA.

ARN missatger (ARNm)

ARN ribosòmic (ARNr)

ARN transferidor (ARNt)

L’ÀCID RIBONUCLEIC (ARN)

PRINCIPALS TIPUS D’ARN

Copia la informació de l’ ADN nuclear i la transporta fins als ribosomes.

S’associa amb proteïnes i forma els ribosomes, on se sintetitzen les proteïnes.

S’uneix amb aminoàcids i els transporta fins al ribosoma per formar les proteïnes.

LA REPLICACIÓ DE L’ADN

•L ’ADN té la capacitat de replicar -se , és a dir, pot fer còpies idèntiques de si mateix.

PROCÉS DE REPLICACIÓ DE L’ADN

La replicació de l’ADN és de tipus semiconservatiu, ja que cada nova hèlix conversa la cadena original que va servir de motlle i una cadena nova.

En la cèl.lula hi ha uns enzims de reparació que detecten els nucleòtids aparellats d manera incorrecta, els retiren i els reemplacen pels correctes.

L’ADN, PORTADOR DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA

• Frederick Griffith i Oswald Avery van apostar la prova definitiva que la molècula portadora de la informació genètica era l’ADN, i no les proteïnes.

NO

L’EXPERIMENT DE GRIFFITH

El 1928, Griffith va fer un seguit d’experiment amb el bacteri Streptococcus pneumoniae. Va observar que el bacteri presentava dues variants o soques diferents: una provocava la malaltia i la mort del ratolí , i va anomenar-la S, mentre que l’altra soca, que va anomenar R, no era virulenta.

Els estudis amb Streptococcus pneumoniae van ser determinats per deduir el paper de l’ADN com a molècula portadora de la informació genètica.

Streptococcus pneumoniae

CONCLUSIONS:

Com a resultats dels seus experiments amb ratolins, Griffith va deduir que en els bacteris de la soca S mort hi havia alguna cosa, que va anomenar factor transformant, que es transmetia als bacteris vius de la soca R i els transformava en bacteris S vius.

El 1944, Avery va descobrir que la molècula d'herència era l’ADN.

FIN!!!

KHAIR-UN-NISA

RAIQA