t 5 acids nucleics 1112

7/24/2019 T 5 Acids Nucleics 1112

1/19

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1

1. Components dels cids nucleics.1.1 Composici qumica1.2 Nuclesids1.3 Nucletids1.4 Cadenes dcids nucleics

2. Lcid desoxirribonucleic (ADN)

2.1 Estructura primria delADN2.2 Estructura secundria delADN2.3 Estructura terciria delADN2.4 Nivells dempaquetament2.5 Tipus destructura segonslADN

3. Lcid ribonucleic (ARN)3.1 ARN missatger3.2 ARN de transferncia3.3 ARN ribosmic3.4 ARN nucleolar3.5 ARN petit nucleolar3.6 ARN dinterferncia

4. Funcions dels cids nucleics

5ELS CIDS NUCLEICS


2/19

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau2

1 COMPONENTS DELS CIDS NUCLEICS

1.1 COMPOSICI QUMICAEls cids nucleics sn polmers formats per la uni de nucletids. Els nucletids sn les unitats mssenzilles que es van repetint al llarg de la cadena.

Cada una daquestes unitats est formada per:

- cid fosfric (H3PO4). Es troba en els nucletids en forma di fosfat.- Pentosa. Pot ser de dos tipus:

La ribosa, que s la que es troba en els nucletids de lcid ribonuclic (ARN). El seuno procedeix del laboratori Rockefeller Institute of Biochemistry on es va identificarper primera vegada

2-Desoxirribosa, que forma part de lcid desoxirribonucleic (ADN). El seu son fareferncia a que falta un grup hidroxil (-OH) en el segon carboni- Base nitrogenda. Segons la seva estructura trobam:

Priques: Deriven de la purina i sn: ladenina(A) i la guanina(G)Pirimdiques: Deriven de la pirimidina i sn: la citosina (C), la timina (T), que esexclisva de lADN, i luracil(U) que s exclusiu de lARN


3/19


1.2 NUCLESIDS

Els nuclesids es formen per mitj de la uni d'una ribosa o d'una desoxiribosa amb una basenitrogenada, mitjanant un enlla N-glicosdicentre el carboni 1' de la pentosa i el nitrogen 1' de la basenitrogenada. si aquesta s pirimidnica, o el nitrogen 9 si s una base prica.

Els nuclesids s'anomenen afegint la terminaci -osina al nom de la base prica, o la terminaci -idina peral cas de les bases pirimidniques. Per aix, els noms dels nuclesids amb ribosa sn adenosina,guanosina, citidina i uridina.

Si la pentosa s la desoxiribosa s'anteposa el prefix desoxi-. Aix doncs, els noms d'aquests nuclesidssn els segents: desoxiadenosina, desoxiguanosina, desoxicitidina-idesoxitimidina.

1.3 NUCLETIDS

Els nucletids es formen per mitj de la uni d'una molcula d'cid fosfric un nuclesid, a travs del gruphidroxil del cinqu carboni (carboni 5

') de la pentosa. Aix doncs, es tracta d'un ester fosfric del

nuclesid.Per tant, els nucletids tenen un carcter cid grcies al grup fosfat, que s'ionitza.

Els nucletids s'anomenen afegint al nom nuclesid el terme 5'-monofosfat.Per tant, els nucletids de ARN sn: L'adenosina-5'-monofosfat (AMP), el guanosina-5'-monofosfat(GMP), el citidina-5'-monofosfat (CMP) i l'uridina-5'-monofosfat (UMP),

Els nucletids d'ADN sn el desoxiadenosina-5'-monofosfat (dAMP), el desoxiguanosina-5'-monofosfat(dGMP), el desoxicitidina 5`-monofosfat (dCMP) i el desoxitimidina-5' monofosfat(dTMP).

A la prctica es tendeix a utilitzar simplement la inicial de cada base nitrogenada (A, G, C, T i U) perreferir-se a cada tipus de nucletid.

1.4 CADENES DCIDS NUCLEICS

Els cids nucleics sn polinucletids. Els nucletids s'uneixen entre si per mitj del radical fosfat situat alcarboni 5' d'un nucletid, i del radical hidroxil (-OH) del carboni 3 de laltre nucletid. Per tant la uni s famitjanant enllaos fosfodiester.

Segons el tipus de pentosa que tenen, es distingeixen dos tipus dcids nucleics: Lcid desoxirribonucleic ilcid ribonucleic.


4/19



5/19


2 LCID DESOXIRIBONUCLEIC (ADN)

L'cid desoxiribonucleic o ADNest format per una cadena de nucletids d'adenina, guanina,citosina i timina, units entre si per mitj d'enllaos fosfodiester formats en sentit 5'> 3', s a dir,formats entre el carboni 3

'del darrer nucletid de la cadena i el carboni 5

'del nou nucletid que s'hi

afegeix.

El pes molecular d' aquests polmers s molt elevat: en el cas de l'home s de 3,6 X 10 12, queequival a 5,6 X 109parells de nucletids.

Segons el model cel.lular el DNA es pot trobar en diversos llocs de la cl.lula

En cl.lules eucariotes:ADN nuclear est associat a protenes, les anomenades histones. Tamb hi ha unapetita quantitat d'un grup heterogeni de protenes, anomenades protenes no histniques.

Aquesta associaci forma la fibra de cromatina.ADN dels mitocondris i dels cloroplastss similar al de les cl .lules procariotes.

En cl.lules procariotes:Est associat a protenes semblants a les histones, a RNA i a protenes no histniques,formant una condensaci anomenada nucleoide, que a diferncia del nucli, no estdelimitat per cap membrana envoltant.

En virus:Tamb en virus shan observat protenes bsiques associades a ADN

En L'ADN es distingeixen tres nivells estructurals:- l'estructura primria o seqncia de nucletids

- l'estructura secundria o doble hlix.- l'estructura terciria o ADN superenrotllat:torsi de la doble hlix sobre si mateixa.

A ms, com ja hem vist, per aconseguir que L'ADN cpiga dinsdel nucli, es troba molt empaquetat, i encara ms quan escondensa per formar un cromosoma.

2.1 ESTRUCTURA PRIMRIA DE L'ADN

L'estructura primriade l'ADN s la seqncia de nucletids

d'una sola cadena o filaments que es pot presentar com unsimple filament ests o b una mica doblegada en si mateixa.S'hi pot distingir un esquelet de fosfopolidesoxiriboses i unaseqncia de bases nitrogenades.

EI nombre de filaments diferents d'ADN que pot formarcombinant les quatre bases nitrogenades adenina, guanina,citosina i timina, s molt elevat.Si es consideren aquestes innombrables combinacionspossibles, es pot comprendre que a travs de la seqncia debases nitrogenades s possible estructurar una informacideterminada, l' anomenat missatge biolgic o informacigentica. De la mateixa manera que amb 26 lletres, unes

vegades agafades individualment i d'altres en grups de dos, tres,quatre, etc. (les paraules), i combinant-les convenientment,s'estructura la informaci intel.lectual o llenguatge,


6/19


2.2 ESTRUCTURA SECUNDRIA DE L'ADN

L'estructura secundria de l'ADN s la disposici en lespai de dos filaments o cadenes depolinucletids en doble hlix, amb les bases nitrogenades enfrontades i unides amb ponts

d'hidrogen.

Aquesta estructura es va deduir a partir de les dades experimentals segents:

- La densitat i viscositat de les dispersions aquoses de l 'ADN eren superiors a lesesperades, Es va suposar que es devien agrupar entre si per mitj de ponts dhidrogen.

- Tots els ADN tenien tantes molcules d 'adenina (A) com de timin (T), i tantes de citosina(C) com de guanina (G). Per tant hi havia complementarietat de bases. Aix ho vaobservar Chargaff el 1950 i explicava que els ponts dhidrogen sestablien entre A i T i,daltr banda entre C i G.Ateses les caracterstiques saquestes molcules, entre A i T shan destablir dos pontsdhidrogen, i entre C i G, tres ponts dhidrogen.

- L'cid desoxiribonucleic tenia una estructura fibrillarde 20 A de dimetre. Cada parell denucletids est separat del parell segent per una distancia de 3,4 A, i cada volta de la doblehlix est formada per 10 parell de nucletids, aix suposa una longitud de 34 A per voltadhlix.Aquestes conclusions es van elaborar a partir dels estudis de difracci de rajos X fets perFranklin i Wilkins entre el 1950 i el 1953


7/19


El model de la doble hlix de lADN, de Watson i Crick.

El 1953, a partir de les dades anteriors, J. Watson i F. Crick van elaborar el model de la doblehlix:

- L'ADN, s una doble hlix de 20 A de dimetre, formada per dues cadenes de polinucletids

enrotllats- .Els grups hidrfobs (-CH3i CH=) de les bases es disposes cap a linterior de la molcula, de

manera que sestableixen intereccions hidrofbiques que proporcionen, juntament amb elsponts dhidrogen, estabilitata la macromolcula.

- Les pentoses i els grups fosfat queden a lexterior i la ionitzaci daquest ltims proporciona elcarcter ciddaquesta molcula.

Les cadenes dADNque formen la doble hlix sn:

- Antiparal.les. Tenen enllaos 5 3 orientats en sentits contraris.- Complementries. Les dues cadenes no sn iguals sin que, si a una cadena hi ha timina,

en laltra, al mateix nivell, hi ha adenina. Aixi mateix si en una hi ha citosina en laltra hi haguanina. Per tat la seqnciaci de cada cadena s diferent

Lenrotllament de la doble hlixs destrogir i plectonmic, es a dir, que perque se separin les duescadenes luna ha de girar respecte a laltra

La doble hlix dADN en estat natural smolt estable; per si s'escalfa unadispersi de fibres d'ADN, quan latemperatura arriba aproximadament a 100C, els dos filaments de la doble hlix seseparen, s a dir, es produeix ladesnaturalitzaci de I'ADN. Siposteriorment es mant l'ADN desnatura-litzat a 65 C, els dos filaments es tomena unir.

Aquesta restauraci de la doble hlix s elque s'anomena renaturalitzaci, i s elque permet la hibridaci si es parteix defilaments de diferents ADN.

Formes de La doble hlix

La forma B va ser la que van descriure Watson i

Crick. s una hlix dextrogira amb les basescomplementries situades en plans horitzontals.La forma B s la forma ms normal.

La forma A tamb s una hlix dextrogira,per les bases complementries es trobenen plans inclinats. No se n'ha trobat encondicions fisiolgiques.

La forma Z s una hlix levogira, i t unenrotllament irregular que provoca unaconfiguraci en zig-zag, Es pensa que la formaZ constitueix senyals per a les protenes

reguladores de l'expressi del missatge gentic.


8/19


2.3 ESTRUCTURA TERCIRIA

Les molcules d'ADN circular, com l'ADN bacteri o l'ADN mitocondrial, presenten una estructuraterciria, que consisteix en el fet que la fibra de 20 A est retorada sobre si mateixa i forma unaespcie de superhlix. Aquesta disposici s'anomena ADN superenrotllat. En gran part, s degut al'acci d'uns enzims anomenats ADN-topoisomerases II.

Els superenrotllaments d'ADN proporcionen dos avantatges:

- Aconsegueixen reduir la longitud de l'ADNi, per tant, donen estabilitat a la molcula.- Faciliten el procs de la duplicaci de l'ADN. Aix s degut al fet que el sentit de les voltes a

la superhlix de l'ADN superenrotllat natural s cap a la dreta, just el sentit contrari al queprovoquen els enzims que desespiralitzen l'ADN per iniciar la seva duplicaci. Per aix,durant aquest procs, en lloc d'anar augmentant el nombre de voltes cap a l 'esquerra, cosaque crearia tensions capaces d'aturar la duplicaci, el que passa s que es van anul .lantvoltes cap a la dreta, i aix la molcula es relaxa.

2.4 NIVELLS DEMPAQUETAMENT

LADN aconsegueix una condensaci elevada grcies als diferents nivells dempaquetament quepresenta i grcies a les histones o protamines.Es diferencien diferents nivells dempaquetament:

- La fibra de cromatina de 100 A- La fibra de cromatina de 300 A.- Els dominis en forma de bucle.- Nivells superiors dempaquetament.-

Aquests nivells es desenvoluparan al tema del nucli cel.lular


9/19


2.5 TIPUS D'ADN SEGONS L'ESTRUCTURA,

Les molcules d'ADN es poden classificar

Segonslestructura:

- ADN monocatenari, dun sol filament. s molt estrany, se n 'ha trobat de forma linealen elsparvovirus i de forma circularen el virus X174

- ADN bicatenari, de dos filaments.

Segons la forma:- ADN circular, com passa als bacteris, en els mitocondris, en els cloroplasts i en algun virus- ADN lineal, com el del nucli de les cl.lules eucariotes i el dalguns virus

Segons el tipus de molcules que serveixen per aempaquetar:

- LADN del nucli eucariota, va associat a histones. En el cas dels espermatozoides lADNva associat a protamines.

- LADN dels procarioteses troba associat a protenes semblants a les histones, a ARN i aprotenes no histniques.

- Tamb s'han observat en els virus associacions amb protenes bsiques prpies o ambhistones de la cl.lula parasitada.

Segons la longitud:

Varia molt, per exemple l'ADN del virus del polioma mesura 1,7 mentre a lsser hummesura 2,36 m.

Curiosament, la longitud de l'ADN no sempre t relaci amb la complexitat de l'organisme.Pel que sembla, moltes espcies tenen molt ms ADN que el necessari per codificar la sevaestructura i fisiologia. Aix ha donat lloc a nombroses hiptesis sobre les funcions d'aquestADN supernumerari.


10/19


3 LCID RIBONUCLEIC (ARN)

L

'

cid ribonucleic o ARN est constitut per nucletids de ribosa, amb les bases adenina, guanina,citosina i uracil. Per tant, no t timina com l'ADN. Aquests ribonucletids s'uneixen entre si ambenllaos fosfodiester en sentit igual que en l'ADN. A diferncia d'aquest, l'ARN s gaireb sempremonocatenari, excepte en els reovirus, que s bicatenari.

S'ha observat l'existncia d'ARN amb funci biocatalitzadora, per aix s'ha suggerit que, en l'origen de

la vida, els ARN van poder ser les primeres molcules capaces d 'autoduplicar-se. Desprs, serial'ADN l'encarregat de guardar la informaci gentica, ja que t la cadena ms estable.

L'ARN es troba en molts tipus de virus i a les cl lules procariotes i eucariotes.

Els ARN es classifiquen en:- ARN bicatenari (en els reovirus)-

ARN monocatenari, com l'ARN soluble o de transferncia (ARNs o ARNt), el missat-ger (ARNm), el ribosmic (ARNr) i el nucleolar (ARNn).

El fet que les cllules que fabriquen grans quantitats de protenes siguin riques en ARN va ser una deles pistes per desvetllar la transmissi de la informaci gentica.

3.1 ARN MISSATGER (ARNm)

Caracterstiques::

s monocatenari, bsicament lineal

T un pes molecular que oscil.la entre 200.000 i 1.000.000.

T la funci de transmetre la informaci contingudaen l'ADNi portar-la fins als ribosomes, perqus'hi sintetitzin les protenes partir dels aminocids que aporten els ARNt.

L' ARNm t una estructura diferenten procariotes i en eucariotes.

L'ARNm eucaritic

Presenta poques zones en doble hlix (estructura secundria), a causa de la complementarietat deles bases entre diferents segments, i zones lineals (estructura primria) que donen lloc als anomenats

llaos en ferradura.

Es troba associat a protenesi forma les partcules ribonucleoproteiques missatgeres.

L'ARNm eucaritic es forma a partir del transcrit primari (pre-ARNm), tamb anomenat ARNheterogeni nuclear (ARNhn), nom que fa refncia a la variabilitat de la mida. Aquest presenta unasrie de segments amb informaci, anomenats exons, alternats amb d'altres sense informacianomenats introns, que desprs sn suprimits i no apareixen en l'ARNm. Aquest procs s'anomenamaduraci i es produeix al nucli.

A l'extrem 5' una guanosina trifosfat invertida i metilada en el nitrogen 7 (m' Gppp-...). Aquestamolcula, que rep el nom de caputxa, bloqueja l'acci dels enzims exonucleases que poden destruirl'ARNm, i constitueix el senyal d'inici en la sntesi de protenes. A continuaci, hi ha un segment

sense informaci, seguit d'un altre segment amb informaci que sol comenar amb la seqnciaAUG.


11/19


A l'extrem 3'o extrem final t de 150 a 200 nucletids d'adenina, la qual cosa s 'anomena cua depoli-A. Es considera que serveix d'estabilitzadordavant dels enzims exonucleases.

L'ARNm eucaritic s monocistrnic, s a dir, tan sols cont informaci per a una cadena polipept-dica.

L'ARNm procaritic

No adopta l'estructura de l'ARN eucaritic.No presenta exons ni introns.Est mancat de caputxa(comena amb unnucletid trifosfat no invertit, per exemple: pppG-...)Est mancat de cua de poli-A.i a ms s policistrnic, s a dir, cont informacions separades per a diferents protenes.

3.1 ARN DE TRANSFERNCIA (ARNt)

Caracterstiques:

Cont entre 70 i 90 nucletids, t un pes molecular aproximadament de 25.000s troba al citoplasmaen forma de molcula dispersa.

Hi ha uns cinquantatipus d'ARNt

T com a funci transportar aminocids especfics fins als ribosomes, on, segons la seqnciaespecificada en un ARN missatger (transcrita, al seu torn, de l'ADN), se sintetitzen les protenes.

L'ARNt s monocatenari. Presenta zones amb estructura secundria en doble hlix, deguda a lacomplementarietat entre les bases d'uns segments i les d 'altres, i zones amb estructura primria olineal, que formen nanses o bucles, per aix la molcula t forma de trvol. En realitat, la molculaest molt ms replegada, i adopta una estructura terciria en forma de L.


12/19


Entre els nucletids que formen els ARNt, a ms de A, G, C i U, n'hi ha d'altres que porten les basesmetilades, com la dihidrouridina (UHz), la ribotimidina (T), la inosina (I), la metilguanosina(GMe), etctera

En la seva molcula shi distingeix:

- El bra Ds'anomena aix perqu cont dihidrouridina,- El bra T,cont ribotimidina,

- El bra anticod, cont un triplet de nucletids, anomenat anticod, que scomplementari dun triplet de l ARNm anomenat cod. A lanticod hi ha diferents triplets,que estan en correspondncia amb laminocid que capta especficament cada ARNt.

- Un bra acceptord'aminocids, en el qual hi trobam:

A l'extrem 5'dels ARNt sempre es localitza un ribonucletid de guanina, amb el grupfosfat lliure.

A l'extrem 3', que s on s'enllaa l'aminocid, sempre s'hi troba el triplet CCA. Elgrup terminal -OH del nucletid A s el que s'uneix al grup carboxil de l'aminocid.


13/19


3.3 ARN RIBOSMIC (ARNr)

Caracterstiques:

s l'ARN que constitueix, en part, elsribosomes. Aquest tipus d'ARN representa el

60 % del pes d 'aquests orgnuls.

L'ARNr presenta segments linealsi segmentsen doble hlix (estructura secundria),grcies a la presncia de seqnciescomplementries de ribonucletids al llarg dela molcula.

L'ARNr est associat amb les protenesribosmiques, de manera que es forma unaestructura relacionada amb la sntesi deprotenes, ja que proporciona als ribosomes laforma adequada per donar allotjament a l'

ARNm i als ARNt, portadors dels aminocidsque formaran les protenes durant aquestprocs.

El pes molecular de l'ARNr oscil.la entre 500.000 i 1.700.000. En general, el pes dels ARNr i delsribosomes se sol expressar segons el coeficient de sedimentaci (s) de Svedberg (= 10-13

segons).Aquest coeficient s directament proporcional a la velocitat de sedimentaci de la partculadurant la ultracentrifugaci.

Les cl.lules procariotes presenten ribosomes de 70 S, un pes ms baix que el de les cl.luleseucariotes, de 80 S.

3.4 ARN NUCLEOLAR (ARNn)

Caracterstiques

Es un ARN que constitueix, en part, elnuclol. S'origina a partir de diferentssegments d'ADN, un dels quals s'anomenaregi organitzadora nucleolar.

A partir d'aquest ADN, es forma al nuclolun ARN de 45 S. Aquest ARN nucleolars'associa a protenes, procedents del

citoplasma, moltes de les quals sn les queconfiguraran els ribosomes.

Posteriorment, s'hi afegeix un ARN de 5 S,tamb associat a protenes, sintetitzat foradel nuclol, s a dir, al nucleoplasma, apartir d'un altre segment d'ADN. Acontinuaci, la gran partcula de ribonu-cleoprotena s'escindeix en les duessubunitats ribosmiques, una de 40 S i l'altrade 60 S, que travessen la coberta nuclear is'uneixen en el citoplasma, i donen lloc a unribosoma de 80 S.


14/19


3.5 ARN petit nuclear (ARNpn)

Hi ha un cinqu tipus d'ARN, l'ARN petit nuclear (ARNpn), nom que fa referncia a la seva mida petita ala seva presncia al nucli de les cl.lules eucariotes. Tamb s'anomena ARN-U, perqu t un alt contingut ,d'uridina.L'ARNpn s'uneix a determinades protenes del nucli i es formen les ribonucleoproteines nuclears (RNPpn), i

aix actua duent a terme el procs d'eliminaci d'introns (maduraci de l'ARNm), grcies al fet queposseeix seqncies complementries a les dels ex-trems dels introns

3.6 ARN DINTERFERNCIA (ARNi)

LARN dinterferncia (ARNi) s de cadena doble i cont tan sols de 20 a 25 nucletids. s utilitzatper determinats enzims per reconixer ARNm concrets, per la complementarietat de bases amb unade les cadenes. Desprs es degrada i aix impedeix que aquests ARNm originin protenes..Es considera que aquest ARN constitueix un mecanisme de control de la cl.lula. Va ser descobertel 1998 i actualment sha comenat a utilitzar pel tractament dinfeccions vriques, del cncer i de les

malalties hereditries.


15/19


4 LES FUNCIONS DELS CIDSRIBONUCLEICS

LADN

LADN s el portador de la informaci gentica. s per tant la molcula que emmagatzema lainformaci que es transmet de cl.lula a cl.lula, de generaci en generaci..Est protegit pel nucli, en les cl.lla eucariotes i en les procariotes es troba al protoplasma.La via per a manifstar-se aquesta informci es representa a la segent figura. (Esdesenvolupar en els temes del bloc de gentica)

LARN

Les funcions de lAN sn:

- Transmissi de la informaci gentica des de l'ADN fins als ribosomes. Els enzims ARN-polimerases sintetitzen, per mitj de la complementarietat de les bases, un ARN missatger, procsanomenat transcripci. Ho fan a partir d'un gen d'ADN, s a dir, una seqncia de nucletids d'ADNamb informaci sobre una protena. Desprs, aquest ARNm arriba fins als ribosomes. L'ADN s'utilitzanicament com a magatzem d'informaci gentica.

- Conversi de la seqncia de ribonucletids d'ARNm en una seqncia d'aminocids. Enaquest procs, que s'anomena traducci i es duu a terme en els ribosomes, hi intervenen, a ms deL'ARNm, L'ARNr dels ribosomes i L'ARNt que transporten els aminocids, maons de L' edificiproteic.

- Emmagatzemament de la informaci gentica. Alguns virus estan mancats d'ADN i, per aix,

contenen la informaci biolgica en forma d'

ARN. Per exemple, el virus de la grip, el de lapoliomielitis, el de la immunodeficincia humana, els reovirus (que tenen ARN bicatenari), etctera.


16/19


1) Escriu la frmula de la citidina i de la desoxiadenosina.

2) Dibuixa el trinucletid dAMP-dTMP-dCMP i indica els enllaos de tipus ster que hi ha.Per facilitar el dibuix, simbolitza les bases nitrogenades amb les lletres A,T i C.

3) Dibuixa, devora el dibuix anterior, el filament complementari. Recorda que sn cadenesantiparal.leles. Indica si hi ha dos o tres enllaos entre les bases.

4) En un cid nucleic sha trobat el percentatge de bases segent: A (22%), G (19%), C(26%) i U (33%). Es tracta dARN o dADN?. s dun sol filament o de doble filament?

5) Si en un ADN duna cl.lula eucariota hi ha un 18% de timina, quin percentatge hi hade totes les altres bases?

6) Qu s la desnaturalitzaci de lADN? A quina temperatura es produeix? Qu s larenaturalitzaci? A quina temperatura es produeix?.

7) Fes un esquema dun segment dARN de dos nucletids. Indica on sn els enllaos N-glicosdics, els enllaos fosfoestrics, el lloc on es situaria el nucletid segent i la direcci decreixement de la cadena de ribonucletids.

8) Per qu molts ARN, malgrat que sn concatenaris poden presentar regions ambestructura en doble hlix?

9) Quina diferncia hi ha entre lARNm dels procariotes i dels eucariotes?

10) Els nucletids de tres virus que shan estudiat A,B i C donen la segent composici:

Virus A: 30% A 30% T 20 % C 20 % GVirus B: 20% A 30% T 40% C 10 % GVirus C: 10% A 25% U 25 % C 40 % G

Se demana si sn virus dADN o dARN, monocatenaris o bicatenaris

ACTIVITATS.ACTIVITATS.ACTIVITATS.ACTIVITATS.Tema 5: Els cids nucleicsTema 5: Els cids nucleicsTema 5: Els cids nucleicsTema 5: Els cids nucleics


17/19


TESTTESTTESTTEST

1 Les protenes sn les portadores de la informaci gentica2 Les bases nitrogenades de lADN son: adenina, timina, citosina i uracil3 La adenina i la citosina son les bases priques

4 El nucletid es un nuclesid sense base nitrogenada5 Ladenosina s un nucletid6 Els nuclesids es formen per la uni duna ribosa o desoxiribosa amb una base

nitrogenada7 Els nucletids es formen per la uni duna molcula dcid fosfric i un nuclesid8 Els cids nucleics son polinuclesids9 Dos nuclotids senllacen per mitja del radical fosfat situat al carboni 5 dun

nucletid i del radical hidroxil del carboni 3 de laltre10 Lacid desoxiribonucleic esta format per una cadena de nucleotids, units entre si per

pont dhidrogen.11 La forma B de lADN s la que va descriure Watson i Crick. s una hlix dextrogira.12 La forma Z s una hlix levogira.

13 En les cel.lules eucariotes el ADN es troba principalment al nucli. Per tamb alsmitocondris i als cloroplasts.14 Lestructura primria de lADN es la seqncia de nucleotids duna cadena o

filament.15 La estructura secundaria de lADN es la disposici en el espai de dos filaments o

cadenes de polincleotids en doble hlix.16 La doble hlix dADN en estat natural es molt inestable per als 100 graus es

renaturalitza.17 El ADN bacteria y el ADN mitocondrial, presenten una estructura terciria, LADN

superenrotllat.18 Segon la estructura lADN pot ser monocaternari o policaternari.19 LADN bicaternari pot ser circular o helixal.

20 LARNm t A,T,C,G21 LARNt es troba al citoplasma22 LARNt s monocatenari23 LARNt s monocatenari per presenta zones en doble hlix24 La ribotimidina i la dihidrouridina apareixen com a bases de lARNt25 A lextrem 5 dels ARNt sempre es localitza un ribonucletid de guanina.26 Els ARNm duen a lextrem 5 una cua de poli-A27 Els ARNm duen a lextrem 3 un caputxa de guanosina trifosfat invertida i metilada.28 LARNm dels procariotes no presenta introns ni exons.29 LARNm dels procariotes presenta cua de poli-A30 LARN nucleolar sorigina a partir dADN de la regi organitzadora nucleolar


18/19


COMPLEMENTS.COMPLEMENTS.COMPLEMENTS.COMPLEMENTS.

Tema 5: Els cids nucleicsTema 5: Els cids nucleicsTema 5: Els cids nucleicsTema 5: Els cids nucleics(Font: Biologia BAT2. Ed. Anaya)(Font: Biologia BAT2. Ed. Anaya)(Font: Biologia BAT2. Ed. Anaya)(Font: Biologia BAT2. Ed. Anaya)


19/19

t 5 acids nucleics 1112

Documents