SECCIÓN

PUBLICACIÓ INFORMATIVA DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA SALESIANA DE SARRIÀ

Electrònica pàg.2

Electricitat pàg.3

Mecànica pàg.4

Doble Titulació pàg.5+

e3

ELECTRÒNICA

Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica: un ampli ventall de sortides

L l i i ial iali-ls f i

li l l i li ials ( i i l i-

i i i i i-i i l ici i

i ió i ial). l ia l i ió

l líni i la f ici i il l

i ll li-i l i l

i si l i

l i i (if i i ial) i el i-

l i j lal le ia el di

o l i l lci i l i i l ió

i i f i li (

l i l ii ) l ( l

i lef ímigi l i ) ls

l

Ï

i li j il i i

ic ial Eli ial. ell

li ia li

li ia la l ia l, i l l iai i

D , ’ ? l i l I il j fi l i iali inf i

i l l l l i i l l i lfei l l iE .

Sí ifícil l l i i l i l i l j l

al i l i ll i if l l

E Í ? Al i l l mill l i l l

j i i ltí i I ll i ió af i

L ’

? Sí i j i la inf i l l i

l l l i l i fci l l i f l ll f l i i

j iL -

’ ’ ? Sí l i i l i lci l ll l l i l

i i iI -

? l f j i í l li l i

i i i i i I l l l i lli l mill

i i l i if ivi i l i ial ll

l ii ió

li l

f l l i ii i

ici

l i l iini i

i i l i ficii i i i l l

l i i la f if l i i

dif i ll i l li-

l í i fi i l i ial.Una maqueta realitzada per un alumne

Potenciem el treball en equip. El contacte amb els instruments de la professió és clau Pràctica amb la tecnologia més innovadora.

’e ectròn ca ndustr és una espectat que prepara a uturs eng nyers per ap car ’e ectròn ca en tots e s camps ndustr Domòt ca, M croe ectrònca, B oeng nyer a, Robòt ca, Aeronàutca Automoc ó, E ectromed na Au-tomat tzac ndustrUn bon exemp e ser ’automat tzacde es es de producc ó en abr ca-

ó en sèr e d’automòb s, e ectrodo-mèst cs, embote adors, productes amentar s, etc. Tant en a tr a de s com-ponents stemes e ectròn cs com en

a programac ó d’aquests s stemes n-ormàt ca ndustr seu mantenment, ’eng nyer uga un paper c au. Un tre exemp ser sseny

a reparac ó de p aques amb e s seus rcu ts e ectròn cs a programac

d’aquests c rcu ts per er equ ps e ec-tròn cs de mesura de temperatu-ra, de caba d’a gua, de ve oc tat, de press ó... , contro de motors e èc-tr cs, ca actors, banys qu cs, ener-

es a ternat ves, robots... o centrad’a armes.

ELS GRADUATS EN AQUESTS ESTUDIS ESTAN PREPARATS PER TREBALLAR EN TOTS ELS CAMPS RELACIONATS AMB LES NOVES TECNOLOGIES, JA SIGUI EN EL MANTENIMENT D’EQUIPS I INSTAL·LACIONS D’EMPRESES INDUSTRIALS, O FABRICANTS I DISTRIBU DORS DE MATERIAL ELECTRÒNIC I EQUIPS ELECTRÒNICS.

DAVID LLORT (ELECTRÒNICA)

“L’ÚLTIM ANY VA SER EL MILLOR DE LA MEVA VIDA”

En Dav d L ort Casanova té 28 anys, a en fa s s que va acabar e s estud s d’Eng nyer Tècn Industr en ec-tròn ca Industr Quan va començar, ’EUSS només mpart aquesta moda tat. Sempre hav agradat

tecno og en genera’e ectròn ca en concret. Per xò va optar per aquesta v a.

AVID QUÈ T HAN APORTAT AQUESTS ESTUDISDurant e s tres anys d’ensenyament m’ho va g passar mo t bé. quan va g co-mençar e pro ecte de na de carrera em va g espec tzar en ormàt ca, és a d r, e contro de ’e ectròn ca. A xò és e que rea ment m’agrada a me-va na actua està re ac onada amb aquest camp.

L PROJECTE DE FINAL DE CARRERA EL VAS FER EN UN QUART ANY. És d acabar tota a carrera amb e s tres anys prev stos potser és re-

comanab e ded car un any exc us vament a pro ecte. A més, en e meu cas, cap de s s mesos de començar- o també em va g posar a treba ar, va g ha-

ver de er es dues coses a a vegada. T VA SER DIF CIL COMPATIBILITZAR LES DUES TASQUES

contrar . E darrer any va ser e or de a meva v da. Un p aer. Amb epro ecte va g gaud r mo ss m. començar a treba ar va ser una mot vac

eg da. A CARRERA D ENGINYERIA TÈCNICA EN ELECTRÒNICA INDUSTRIAL

TÉ SORTIDES PROFESSIONALS. Tot que o ara em ded co a ormàt ca, ’e ectròn ca em va perme-

tre entrar en e món de a tecno og a en genera . Per a m , saber com un-ona ’e ectròn ca és onamenta . Sóc d’aque s que a p aques a casa, x ps,

m’encanta ugar amb tot a xò. ES PRÀCTIQUES QUE VAS FER AL LABORATORI DURANT LA CARRE

RA T HAN ESTAT D UTILITAT DE CARA AL MÓN LABORAL. Sobretot es pràct ques de programac ó. M’agradaven mo t, estan re a-onades amb e meu treba actua . Per exemp e, programac ó en temps rea

o programac ó de m crox ps. ELS EQUIPAMENTS PER FER AQUESTES PRÀCTIQUES EREN ADE

QUATS A LES VOSTRES NECESSITATSComp etament. De et, o va g entrar aqu per a qua tat de s equ paments. Quan va g arr bar tot era nou: maqu nàr a, equ ps, ordenadors. en e món de a tecno og a, s’ha d’esco r e or.

Aquesta eng nyer a permet a graduat exerc r en d erents act tats d ns emón ndustr . Pot treba ar en em-preses purament e ectròn ques, però també en empreses d’automat tzacde magatzems, ponts-grua, e evadors ascensors, per exemp e en empreses

on an e s contro s per màqu nes e na, per c ntes transportadores per prem-ses d’embut ó.

De a mate xa manera, amb es ass g-natures d’adm strac ó d’empreses, organ tzac ó de a producc ó, o na tècn ca prevenc ó de r scos abora s, ’eng nyer tècn c té ormac ó adequa-da per er-se càrrec de a d recc ó de

erents departaments d ns ’empresa, com ara e de producc ó, e de quatat, og st ca, seguretat, o ns tot e de tècn c comerc

L’ordre i l’ambient de treball són dos valors afegits a EUSS.

e 2

e 2

ELECTRICITAT

ETI Electricitat: uns estudis versàtils per aperfils tècnics i per a futurs organitzadorsEL PLA D’ESTUDIS D’AQUESTA ENGINYERIA PERMET AL GRADUAT EXERCIR EN DIFERENTS ACTIVITATS LABORALS DINS DEL MÓN INDUSTRIAL. PODRÀ TREBALLAR EN EMPRESES CONSTRUCTORES (SUBESTACIONS, LÍNIES ELÈCTRI-

L i i l i l i-i l i ial fini-

llei i i l l·l i f i l i

i dirigir la i l·l i l iel ic i i ial, i fii i l i

ial I ll di i l i-

f libl lí i ial

l l i if l ia i i l iel i l, i i di-rigi l l i

l l il i

i ll i l

j i i

li si j Dil i i l fei-

i l ii el ic i

i ió i di i li

a l i i-l i ic I ial

El ici i ia l i-cl i i i ió I

ial i ia I ial, i Ci i i i í i l

i i li l i i-

f l iclgi i ial i i

i i El i I ialgi l i i I i ió i

i

)

i l ll ii j l i ia i ial l ici-

i li l is i

li i i ial.

El l ini i li l l la

l i ini

M , ?

l i ila fei i ibl

Q ? Al i i l i l l li

i i físi ii imil l i i

l iali ió i il l i il li

Q ? i l i l ilimi i i l l f i

i i l l l l i

H ? Sí l i fei l l i li l·l i l i i i f l di

ll j itj iE ?

la i l·l i i l i l l l l·l ió f l

I ? í l i la i el ll í f li la i l·l i li f i i ll i i l l i i l

i i i ili i i i í i f l

Laboratori dotat amb l’equipament més adient.

Equipament a l’abast de l’alumne.Un panell de control elèctric per a pràctiques. Compartint punts de vista a la biblioteca.

’eng nyer a e èctr ca té mo tes atrbuc ons en e camp ndustr dedes per decret superv sades peseu co eg pro ess ona . Pot d ssen-yar nsta ac ó e èctr ca en

s sectors domèst ndustr ns tot d ssenyar ’estructura de naus n-

dustr s. gua ment, pot encarregar-se de sseny de subestac ons e èctrques trans ormadores que a menten

ocs de cases o po gons ndustr s. En e camp de ’automat tzac ó, pot er a tr programac ó de s equ ps èctr cs de contro o d ssenyar

r e muntatge de quadres e èctr cs per a contro de màqu nes com mo-tors o generadors e èctr cs. Les tasques anter ors es pot desen-vo upar d ns d’una empresa o pe seu compte, a que té atr buc ons que

permeten gnar pro ectes. ns es ndústr es, pot desenvo upar nes de manten ment e èctr c, pneu-màt c, ectròn també tasques d’organ tzac recc ó de a pro-ducc ó. Respecte es sort des acadèmques, ’Eng nyer Tècn ndustr en

ectr tat pot acced r d rectament es següents carreres de segon c

e: Eng nyer a en Organ tzac ndus-tr , Eng nyer ndustr ènc es Tècn ques Estad st ques. A tres carre-res necess ten ass gnatures comp e-mentàr es que es cursen a a un verstat on es arà e segon c e, com En-

nyer a de Mater s, Eng nyer a Au-tomàt ca ectròn ca ndustr , En-

nyera en E ectròn ca, nvest gacTècn ques de Mercat.

QUES, CENTRALS ELÈCTRIQUES , O EN EMPRESES D’INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS.

En Mque Ba abrga Suñé té 23 anys a ha acabat ’Eng nyerTècn ca Industr en E ectrtat. No obstant a xò, ha vo gut cont nuar e s seus estud ha optat per cursar ’ensenyament superor d’Engnyera Industr

seu PFC forma part de a mestacó eò ca soar de ’escoVa poder fer ’Engnyera Tèc-

ca en només tres anys.

MIQUEL BALLABRIGA (ELECTRICITAT)

“S’HA DE SER CONSTANT I PREPARAR-SE DIA A DIA” IQUEL ÉS COMPLICAT FER AQUESTA CARRERA EN ELS TRES ANYS

PREVISTOSA veure, s’ha de ser constant. No et rega en res. Has d’estar d a a d a prepa-rant na, però no és mposs e.

UINES ASSIGNATURES HAS FETpr mer curs h ha mo tes ass gnatures comunes amb es a tres moda tats.

Et donen una base de matemàt ques de ca que necess taràs per enten-dre ass ar tota a resta de conceptes que v ndran després. A part r de se-gon, comença ’espec tzac t’encarr en amb es ass gnatures pròp es de a moda tat.

UINES SORTIDES PROFESSIONALS TÉ AQUESTA ENGINYERIAN’h ha mo tes. H ha carreres que et poden agradar, però es seves sort des són tades. En canv , aquests estud s tenen e va or a eg t que et permeten nser r-te en e món abora re at vament de pressa.

AS TREBALLAT ALGUNA VEGADA. Durant e s est us. M’he buscat na pe meu compte, re ac onada amb es

nsta ac ons e èctr ques. En aquest sent t, he t ngut sort. De et, e a 1 de març començo a treba ar en una empresa de pro ectes de m a tens ó.

N QUÈ VA CONSISTIR EL TEU PROJECTE DE FINAL DE CARRERAVa ser nsta ac ó d’energ es a ternat ves de ’esco a, amb a co aboracd’un pro essor de centre.

QUINA VA SER LA TEVA FEINATen em un aerogenerador a ’ant ga esco vam tras adar aqu per er-tota nsta ac ó de nou. També vam a eg r un s stema gestor per a càrre-ga de es bater es per contro ar e s consums. És a d r, ev tar e s consums ex-cess us ten r comptab tzada d àr ament quanta energ a reb em quanta en gastàvem per er-ne un ba anç.

e3

e5

I HA ASSIGNATURESNGINYERIES, I D’ALTRESGONS LA MODALITAT.

MECÀNICA

L i i i li ial i i diri ix lci iri ix la i l·l i i

i l ió i l i l ic i

el j l if i l iali l í i i li-

l l i

ni l fici l li f l li l

ï i dí i i l li l la i di ll i

i i i l lir i i

i ial ificis i iali

i i i ia la i i l i

L

A l i l is ífi ii l ici i i i ial i

i i l i i i i l f l i ial f i i l i j l-

i i j l i ifi lri f l i l ici i i i ial f ici ials i l i

i l i i i ii l i / ll

i l l ic i / l i f li l i i i i l i i i i i di i

II

I II IA I I

II I

I DI I I I

H E

Í

(

l i l lii l

i i i ial i i

l í i l i

l l ij

llir is i i is l i l ll l

ci i l l i l ti l li

C , Í? J i i l ll f i l’i i

i i l ici i l i fi l i l i i-I l i l i l i

T . Sí i l ll l li i

i l l ofici i i l i

L ’ -?

Sí l i l i i l l l ió fi l. l l l i ividi ixí

i i f i i fal

Q ? l ll i ili l i l i

l ici i i l ial I l lal l i l f l i l

ll

H ? i fini

I - ? i l i ja i i i

l l l

Instal·lacions ben il·luminades. La inquietud, compartida.

Maquinària professional i de qualitat.

Un aula de treball amb maquinària d’alta tecnologia. Descobrint detalls de l’automoció...

’eng nyer mecàn c d ns de ’empresa ndustr organ tza ge a produc-ó, d ge nsta ac ó de s stemes

per automat tzar a producc progra-mar es màqu nes de contro numèr

s robots d’a uda a a producc ó. Tam-bé a assa gs sobre e s mater s per de-du r-ne es seves caracter st ques apcar- os a a producc ó de peces mecà-

ques de a manera més e ent. A a-borator a contro s de qua tat de es peces produ des usa mètodes esta-

st cs de gest ó de a qua tat. Ca cussenya mot es, peces mecàn ques,

mecan smes màqu nes. Pot ca cu ar, constru manten r estructures com naus ndustr s, ed ndustr s ado-ssats magatzems.

Eng nyer a T.I. en Mecàn ca: una vd’accés cap a nnovac ó tecno òg ca EL CONEIXEMENT DE LES MÀQUINES, EINES I LA SEVA PROGRAMACIÓ PERMET A L’ENGINYER ACCEDIR ALS LLOCS DE TREBALL DE LES EMPRESES DE PRODUCCIÓ DE PECES MECÀNIQUES. TAMBÉ ALS SECTORS INDUSTRIALS DE ’AUTOMOCIÓ, MAQUINÀRIA, CONSTRUCCIÓ, INJECCIÓ DE PLÀSTICS, I ALIMENTARI.

’EUSS h ha dos aboratorespec cs de mecàn ca: · Laborator d’e ast tat res stènc a de mater s: Equ pat amb una mà-qu na un versa d’assa gs, un duròmetre amb m croscop un pèndo de Charpy per er e s assa gs sobre mater s. Per er mesures d mens ona s h ha ocs de pamers, peus de re , m cròmetres, ocs de ca es ver cadors. En aquest aborato-

es an es pràct ques d’e ast tat res stènc a de mater s, onaments de c èn-a de mater metro og a.

· Laborator de tecno og a mecàn ca: Equ pat amb un centre de mecan tzat de 3 e xos amb contro numèr c o bé programat amb CAD CAM, setze ocs de programac ó de contro numèr CAD CAM. En aquest aborator es an es pràct ques de tecno og a mecàn ca, eng nyer a de mecan tzat, mètodes de pro-ducc ó mecàn ca sseny mecàn c.

ASSIGNATURES COMUNES:

- MATEMÀT QUES - FONAMENTS DE MECÀN CA - FONAMENTS D’ NFORMÀT CA - TECNOC ÈNC SOC ETAT - CÀLCUL - FONAMENTS D’ELECTROMAGNET SME - EXPRESS Ó GRÀF CA

SSENY ASS ST T PER ORD NADOR

DURANT EL PRIMER CURS, COMUNES PER TOTES LES QUE SÓN ESPEC FIQUES, SE

CLARIFEL ICHON 2N D’ETIM)

“JA DES DE BUP VAIG VEURE QUE LES LLETRES NO ESTAVEN FETES PER MI”

La Carfe Ichon Caro no té 22 anys està a segon curs d’Engnyera Tècnca Industren Mecànca. Té prevst acabar a carrera d’aqu a dos anys. Tot que es noes no acostumen a

decantar-se per a tecnooga, a que són més propenses a esco estud unverstarreaconats amb es etres o es

ènces, a Carfe sempre ha ngut car què vo a.

LARIFEL QUÈ ET VA PORTAR FINS AQUa des de BUP va g veure que a xò de es etres no estava et per m . A nst tut ten a ass gnatures d’e ectr tat d’e ectròn ca, però na ment va g e eg r mecànca. crec que cada vegada som més es no es que optem per a v a tecno òg ca.

AMBÉ TÉ MOLTES SORTIDES PROFESSIONALS. La mecàn ca abasta mo tes àrees. Pots treba ar en contro de qua tat o d s-

senyar màqu nes en qua sevo na tècn ca. Les opc ons són mo t var ades.

ES PRÀCTIQUES DE CLASSE T AJUDEN A PREPARAR TE DE CARA AL MÓN LABORAL

. A més, es pràct ques tenen mo ta mportànc a a ’hora de ’ava uac naSom uns trenta a umnes a a c asse ens han d t en dos grups. A podem ten r un torn per cap una resadora per cap. De maqu nàr a no ens en ta.

UINS TIPUS DE PRÀCTIQUES FEUAnem a ta er ut tzem tot e que ten m a nostre abast. Fem assa gs d’e ast tat o de res stènc a de s mater s. com que a a c asse som pocs

umnes, e tracte que ten m amb e pro essor és mo t proper. S tens a gun dubte, no et ta es tant.

AS PENSAT JA EN EL PROJECTEEncara no ho t nc de t.

FER ALGUN CONVENI DE PRÀCTIQUES UNIVERSITAT EMPRESADe moment no ho t nc en cap. Però suposo que de cara a ’any v nent m’ho començaré a m rar, perquè sempre és nteressant. És un pr mer con-tacte amb e món abora que et trobaràs després.

e 4

e 4

DURANT EL PRIMER CURS,COMUNES PER TOTES LESQUE SÓN ESPECÍFIQUES, S

DOBLE TITULACIÓ

Electrònica +Electricitat (Doble Titulació):per jugar amb avantatge almercat laboralL’ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL BASADA EN LA DOBLE TITULACIÓ (ELECTRÒNICA I ELECTRICITAT) RESPON A

L i ic I ial li di i l·l

l iali i diri-i i i i ls

l i i li i i i i

i i i l i-ci i i ió i ial

i i lti i fel la i i l i

l iA l l i i ia

i I ial l icii l i i

i l·l liali i dirigi i i i-

l i lci i i i f ió i i-li i l i l i

i i l·l i i ial

i i i i l ilvi ic i i i i

li i fils

l f i l i l

li l i l l l.

i i lgi ic I ial El iEl i i i

icli i i i El i

I ial i i l ii ia i ió I

ial i ia I ial ici i i í i

Í

L iol l ii l i ia

i ial Elni l i a di

le ti l iEl i i

l i l ici

O , D’ ? i i l i i el ici

i l f j lQ

D’ ? l l i f l i l i i

i ial. I l ici I l·l i l i i ls el i l I el l i f imi l l i f i ió i inf i i ial, i els el i f i lQ

? i l l i l i l

í l l l l i

i l l f l i l·l i l ii l l l i l i

D ’ . A I i l i l i f

Inf i I ial f f ii el l i i l

f i l f iA ?

l l f l j fi l l i i li i I í al l i i ls i is

i i i l l i, ?

Sí i ll i i i l i i i f l i l i

Í( I I ):

I IGIIA

I II IC I II I

I I II IX I I

I II I I I

E .

Els alumnes poden fer ús del material en horari de lliure accés per consolidar els coneixements de les classes.

.

Laboratori de pràctiques.

’Eng nyer Tècn ndustr d’E ec-tròn ca ssenya, nsta a, progra-ma, contro a, comerc tza ge x s stemes equ paments en ecamps de a Domòt ca, M croe ec-tròn ca, B oeng nyer a, Robòt ca, Ae-ronàut ca Automoc ó, E ectromed

na, Automat tzac ndustr . La seva dest nac ó ú ma pre erent és

món de ndústr a, de ’empresa de ’autoocupac ó.

a vegada, e s estud s d’Eng nyerTècn ca ndustr d’E ectr tat ca-pac ten ’estud ant per a d ssenyar, nsta ar, programar, contro ar, co-merc tzar r s stemes equpaments re ac onats amb a genera-

ó, d str buc ó, trans ormac uttzac ó de ’energ a e èctr ca en au-

tomat smes, nsta ac ons ndustr s, màquines elèctriques, sistemes d’alta

ba xa tens ó, energ es a ternat ves, esta energèt med amb ent centra s. La comb nac ó d’aquests dos perdóna com a resu tat un pro ess onaamb dees comp etes de dues mo-da tats amb mo ta sort da en e món aboraCom a sort des acadèm ques, ’En-

nyer Tècn ndustr ectròn c-èctr c també pot acced r d recta-

ment a carreres de segon c e, com Eng nyer a Automàt ca ectròn ca ndustr , Eng nyer a en E ectròn ca,

Eng nyer en Organ tzac ndus-tr , Eng nyer ndustr , o C èn-

es Tècn ques Estad st ques.

LES EXIGÈNCIES DEL MERCAT, QUE ES VEU EN LA NECESSITAT DE BUSCAR CADA VEGADA MÉS PROFESSIONALS ESPE-CIALITZATS EN AQUESTES DUES BRANQUES

ORIOL CATALÀ (ESTUDIANT DE LA DOBLE TITULACIÓ)

“EM VA ATREURE L’OPCIÓ 2X1: DOS T TOLS, UN PROJECTE... EN TRES ANYS I MIG!”

’Or Cata à G nebreda té 21 anys està fent ’Eng nyerTècn ca Industr ectrò-

ca-E èctr ca, és r, de dob tu ac ó. S’ha tret

ectròn ca en tres anys, ara, en aquest quart any, està fent es ass gnatures d’E ectr tat no comunes.

RIOL QUINA ÉS LA GRÀCIA AQUESTA DOBLE TITULACIÓLa gràc a és que en quatre anys t ndré dues carreres, e ectròn ca ectr tat, només em ca drà er un pro ecte per es dues.

UINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE LES ASSIGNATURES ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

A segon, per exemp e, d’e ectròn ca, as Tecno og a E ectròn ca, tant bàs ca com ndustr d’e ectr tat, tens nsta ac ons e èctr ques. De mecàn ca, e

èctr cs es decanten més cap a es estructures. s e ectròn cs an més d nà-ca. A tercer, e s e ectròn cs an nstrumentac ormàt ca ndustr

èctr cs an transports centra s. UINS AVANTATGES TÉ LA DOBLE TITULACIÓ PEL QUE FA A SORTIDES

PROFESSIONALSLa meva vocac ó és ’e ectròn ca. Però e que he anat ve ent durant e s anys que he estat aqu , és que e mercat abora demana més e èctr cs, perquè

són necessar s, per exemp e, a ’hora de er es nsta ac ons a es cases. A xò també em va mot var a ’hora de decantar-me per a dob e t tu ac ó.

ÓNA M UN EXEMPLE DE PRÀCTIQUES QUE HAGIS FET A CLASSEnstrumentac ó E ectròn ca, durant e pr mer semestre, has de er un ter-

mòmetre. A ormàt ca ndustr es a un cronòmetre. Aga es un m cropro-cessador programes amb es seves sort des es seves entrades perquè ac es unc ons d’un cronòmetre.

RA ESTÀS AL LABORATORI DE PROJECTES. EN QUÈ CONSISTEIXQuan un a umne vo er e pro ecte de na de carrera a un vers tat procu-ra un espa adequat. aqu aborator ten m tots e nstruments necessarper poder pract car aconsegu r e s resu tats que des tgem. UN COP HAGIS ACABAT TENS PENSAT AMPLIAR ESTUDIS

. Per a xò vu acabar ràp d. L’any v nent m’agradar a anar a a Un vers tat er a Super or d’E ectròn ca.

ASSIGNATURES ESPEC FIQUES SEGONS ESPEC AL TAT

- ELECTRÒN CA D TAL - ELECTROMETR- ELECTRÒN CA ANALÒG CA - MATER ALS ELÈCTR MAGNÈT CS - PRÀCT QUES D’ELECTRÒN CA - FONAMENTS DE C ÈNC A DE MATER ALS - D BU NDUSTR AL - FONAMENTS DE TECNOLOG A ELÈCTR CA - ENG NYER A FLU DOMECÀN CA

HI HA ASSIGNATURES ENGINYERIES, I D’ALTRES GONS LA MODALITAT

Treballar la vessant pràctica és una prioritat a EUSS

e5

e7

HISTÒRIA

Un projecte jove, avalat per l’experiència

Façana principal d’EUSS, a l’Avinguda Sant Joan Bosco, al bell mig de Sarrià. El pati interior del centre, lloc habitual de conversa entre alumnes.

L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA SALESIANA DE SARRIÀ (EUSS) FORMA PART D’UNA TRADICIÓ EDUCATIVA QUE ES REMUNTA A FINALS DEL SEGLE XIX, QUAN ES VAN INICIAR ESTUDIS BASATS EN FORMACIÓ PROFESSIONAL. EL 1994 VA COMENÇAR A FUNCIONAR L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA PRÒPIAMENT DITA, AMB L’ESPECIALITAT D’ELECTRÒNICA INDUSTRIAL. AMB ELS ANYS, L’OFERTA S’HA ANAT AMPLIANT EN QUANTITAT I QUALITAT .

Cal mirar més d’un segle enrere per interpersonals i el seguiment persona-parlar del naixement d’aquest centre. litzat de cada alumne que distingeix les El 1884 ja van sorgir les Escoles Profes- escoles salesianes de tot el món. sionals Salesianes de Sarrià (EPSS), que El 1992 es va constituir la Fundació Pri-formaven els millors professionals en vada Rinaldi, de caràcter benèfic i de ti-arts gràfiques i fusteria. pus docent, que té la funció de vetllar Més de 100 anys després, el 1989, es pel correcte funcionament de l’Escola van iniciar els passos per crear l’Escola Universitària i concedir beques, ajuts i Universitària amb uns objectius molt distincions a alumnes i entitats. clars: donar una formació tècnica i uni- El mes de febrer de 1994 es va esta-versitària als seus estudiants i mantenir blir el Conveni de Col·laboració amb i refermar l’estil educatiu basat en la la Universitat Autònoma de Barcelo-convivència, la tolerància, les relacions na, que regeix la vida acadèmica de

EUSS dispensa una atenció propera a alumnes i familiars.

Instal·lacions àmplies i comfortables.

l’Escola (centre adscrit a la universitat pública). Aquest mateix any es van co-mençar a impartir classes d’Enginyeria Tècnica Industrial en l’especialitat d’Electrònica Industrial, i també es va estudiar la possibilitat d’oferir més titu-lacions. Així, el 1999 ja va veure la llum l’especialitat d’Electricitat. I un dels esdeveniments més significa-tius es va produir el curs 2002-2003, quan va tenir lloc el trasllat a un nou edifici amb el doble de capacitat i com-pletament remodelat. En aquest curs també es van començar a impartir clas-ses d’Enginyeria Tècnica Industrial en l’especialitat de Mecànica. Finalment, el 2004, l’oferta d’estudis de l’Escola es va ampliar amb la Doble Titulació (Electrò nica+Electricitat). Com afirma el direc-tor del centre, Carles Rubio, “aquesta especialitat neix de la necessitat que hi ha al nostre entorn de buscar un pro-

fessional que tingui coneixements sòlids dels dos perfils formatius”. Actualment, EUSS imparteix també el Màster en Informàtica Industrial, així com diversos programes per a donar a conèixer l’enginyeria als joves estu-diants de Batxillerat (EUSS Activa), ESO (fEUSSer enginyer) i CFGS (pro-fEUSSional). En definitiva, des que l’Escola va iniciar les seves activitats ha anat creixent i millorant la seva oferta. El 1998 va po-sar en marxa el servei Escola-Empresa –col·laboració amb empreses per a la realització de pràctiques i projectes de fi de carrera– i la Borsa de Treball per afavorir la inserció laboral. I el 2002 s’inicia l’activitat investigadora i de re-cerca en els camps de les energies re-novables, compatibilitat electromag-nètica, superconductivitat i informàti-ca industrial.

REVISTA EUSS Nº 1 Edita: EUSS Pg. Sant Joan Bosco, 74 08017 Barcelona / 93 280 52 44

Produeix: MEDIGRUP DIGITAL, S.A. Jordi Girona, 16 08034 Barcelona / 93 280 00 08

e 6

e 6

INSTAL·LACIONS

Un projecte de futur basat en la tecnologia i l’humanisme EL PROJECTE DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA SALESIANA DE SARRIÀ ESTÀ BASAT EN L’ENSENYAMENT SUPE-RIOR I EN EL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DELS JOVES. AMBIENT EDUCATIU I FAMILIAR, CLASSES PRÀC-TIQUES, ATENCIÓ PERSONALITZADA I FOMENT DE LES RELACIONS INTERPERSONALS SÓN ALGUNS DELS EIXOS BÀSICS. L’ALTRE PUNT FORT SÓN LES SEVES INSTAL·LACIONS, QUE DESTAQUEN PER LA QUALITAT, LA CURA, L’ORDRE I L’ADEQUACIÓ DELS EQUIPAMENTS TÈCNICS.

Els eixos fonamentals de la políti-ca del centre es poden resumir en dues idees principals. Per una banda, la creació d’un ambient educatiu i fa-miliar, amb una escola de dimensio-ns reduïdes i limitades. I per l’altra, la creació d’unes instal·lacions de quali-tat, tant a nivell d’infraestructures (cu-ra i ordre) com d’equipaments i labo-ratoris. “De fet, hi ha molts més labo-ratoris que aules, i això és una mane-ra de veure que la filosofia de l’escola és la de formar professionals amb ex-periència”, declara el director, Carles Rubio. D’aquesta manera, no solament es propugna l’adquisició d’uns coneixe-

quinària suficient per realitzar les seves tasques. Respecte als equipaments, cal destacar que n’hi ha de diversos tipus, relatius a les diferents modalitats que s’imparteixen. La maquinària més aparatosa, quant a pes i a dimensions, és la mecànica, i per això els seus laboratoris estan ubicats abaix. Aquí també hi ha totes les màquines d’assajos (de tracció, de compressió, de duresa dels materials). “D’ordinadors, a la casa n’hi ha moltí-ssims, més de 200, perquè s’utilitzen com a eina de control o de suport en gairebé tots els laboratoris”, declara Carles Rubio. El diàleg, una bona eina de treball.

Imatges (en 3D i fotografia) d’un projecte de final de carrera.

L ifici l j i l l ió l l

f ifici li i ii i li i i ls l

i l i l l ini ió i i

Di l i l i l

l j fi i f i l i l ls i

ífi i i l i l i li i

bibli l i i ls lis i l l l ill i-

i i el l lti i i

-

’ed de ’EUSS a és centenar , però a remode acportada a terme durant e curs 2001-2002 ’ha trans-ormat en un ed modern dotat amb c mat tzac ó,

xarxes de veu dades, amp s espa s per ub car e a-borator s, au es despatxos tant de persona docent com d’adm strac serve s.

sposa de 11 aborator s per a a docènc a, 5 per a

desenvo upament de pro ectes de de carrera, de re-cerca de trans erènc a tecno òg ca, 7 au es genera2 més d’espec ques per a reun ons cursos per a em-preses, a més de s hab tua s serve s de pub cac ons,

oteca, sa a d’estud s, camps esport us, etc. E a-borator es au es estan dotats amb e s m ors equpaments tècn cs s e ements mu mèd a necessar s.

LABORATORIS:

- LABORATORI DE TECNOLOGIA MECÀNICA - LABORATORI DE RESISTÈNCIA DE MATERIALS - LABORATORI D’ELECTRÒNICA INDUSTRIAL - LABORATORI D’INFORMÀTICA - LABORATORI DE MÀQUINES ELÈCTRIQUES - LABORATORI D’ELECTRICITAT - LABORATORI D’AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL - LABORATORI DE SISTEMES MECÀNICS - LABORATORI D’INFORMÀTICA INDUSTRIAL - LABORATORI DE CAD - LABORATORI D’ELECTRÒNICA - LABORATORI DE PROJECTES DE FI DE CARRERA - LABORATORI DE RECERCA (I i II) LABORATORI DE TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA (I i II)

EUSS ensenya l’alumne a gestionar amb èxit la complexitat.

ments teòrics, sinó també l’habilitat de saber-los aplicar. “Per això, un dels nostres lemes és mantenir un mínim del 50% del temps lectiu dedicat a les pràctiques”, afirma Rubio. Per aconseguir aquests objectius s’apliquen tècniques d’aprenentatge cooperatiu, on el professor perd pro-tagonisme en l’acció docent i l’alumne en guanya. A més, les pràctiques s’organitzen en grups reduïts de per-sones, on cada alumne disposa de ma-

Maquinària de precisió.

Als laboratoris d’electrònica, per exemple, s’intenta fer pràctiques en connexió amb el que l’alumne es tro-barà en el món laboral. També hi ha altres laboratoris, com el d’automatització industrial, que ofe-reix diversos elements que es van am-pliant any a any. “I aquesta ampliació és possible, sobretot, gràcies als pro-jectes que els alumnes van desenvolu-pant”, explica Rubio.

Carles Rubio, director del centre.

.La biblioteca, un lloc per estudiar i concentrar-se

e7