%

% G P

V A L L F O G O N A • M A R Ç 1 9 9 9 • S E G O N A E P O C A • P R E U : 2 5 0 P T A 41

■.'equip d e b itllee d e V allfoaona

daniel, s.a• Formigons• Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis• Transports

PLANTA ÀRIDS i FORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 973 432199 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

COMERCIALITZACIO DE LLET NUCLI DE CONTROL LLETER PRIMERES MATÈRIES Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc. PRODUCTES VETERINAR I CANALITZACIÓ OFERTES COMPRAVENDA VESTIAR

2

SUMARI ■£ EDITORIAL

EDITORIAL 3 i 4EL SETÈ CEL

Les Arqueòlogues Nuria Nolascoi Conxita Rodríguez 5, 6 i 7TEMÀTICA FACIAL

El massatge és una medicina.......... 8DE FICCIONS i REALITATS

Liei de fum ......................................9LA BIOSFERA

Política i medioambient................10ESPORTSEsports a Vallfogona..................... 11La comissió de La Cudosa«Hostal Nou» amb el bàsquet 12DES DEL COR DE LA VILA

Som optimistes............................. 12INFORMACI!) MUNICIPAL...................................de la 13 a la 20SOCI ETAT I CULTURA

Club de bitlles Vallfogona............ 21Carnaval a Vallfogona...................23Mans Unides, març 2000 ............ 24APUNTS DE PSICO LO GIA

Estimulado precoç....................... 22ESCRIVIM SOBRE

Robert Bonjorn i Duartde Linyola......................................26La nostra historia literaria ........... 27Entrem al tercer mil-lenni............ 27Costumari català............................28ARRELS .........................................29JOC DE TAULA ...........................29PER PERDRE EL TEM PS ......... 30SERVEIS ........................................31

Halloween i el ciutadà global dels U SH W

En el darrer Xop vaig parlar de com s’ho estava manegant un alemany que está coHaborant en l’elaboraciô de les liéis del segle XXI per modelar-nos la consciència quan mirem i interpretem el mon.

En aquest Xop parlaré d’un ianqui que treballa com a “expert” del Banc Mundial en el disseny i aplicado de projectes per al desenvolupament del Tercer Món.

N o us parlaré deis projectes que ha dut a terme a Madagascar i Brasil, sinó de com veu el m on quan està a casa seva: ais Estats Units d’América (USA - EEUU - EUA.).

I en concret, de les seves reflexions sobre Halloween.

Per qué?Per dos motius: perqué ara s’atansa

el carnestoltes (i, segons diu, Hallowen és el substitut ianqui, ja que ells no celebren el carnestoltes) i per que, molts catalans es consideren ciutadans del Estats Units del Món, USW, (ce­lebren tan t el carnestoltes com el Halloween).

Per tant, si és la mateixa cosa, quéés?

Es poder fer coses que no podem fer la resta de l’any.

N orm alm ent, la resta de l’any estem domesticats.

En canvi, aquest dia podem ser “dolents”. I ho demostra dient que es venen més disfresses d’en Darth Vader i en Freddy Krueger que d’en Luke Skywalker o els Barrufets.

Es el moment que els dèbils es tor­nen p o d ero so s, expressan t

M olts catalans es consideren ciutadans deis Estats U nits del

M ón, U SW (celebren tant el carnestoltes com el Halloween)

ressentiments que reprimeixen la res­ta de l’any.Es el dia dels morts.

E n defin itiv a : una vàlvulad’escapament per a les frustracions que patim durant la nostra enculturació (educació és el seu eufemisme).I jo em pregunto, què fem la resta de l’any?.

En el fons, aquest ianqui s’espanta del fet que un m unt de “tècnics” occidentals que estant intentant ajudar el Tercer M ón hagin sigut nens tant domesticats al seu pais, per que ara s’empassen tota la paperassa oficial (ho diu la Ilei).

En una de les tribus amazòniques del Brasil, properes a les que eli estava estudiant (abans de treballar pel Banc Mundial), va veure com aquella tribu va passar de ser tots iguals a ser només quatre ser els amos dels tractors i les llavors fetes a laboratoris europeus. La resta de la tribu va passar de caçar i fer festes cada cop que tornaven de cacera (és a dir, un dia per caçar i Paître per descansar i pair la ressaca) a

EDITA: EL XOP, Apartat de correus, 1. Vallfogona de B. ■ DIRECC IO : Didac M ateo • SU BDIR ECTO R: Jordi Pijuan ■ CO NSELL DE REDACCIÔ: Agnès Planes, Anna Torrades, Teresa Bellmunt i Josefma Moreno • COL-LABOREN EN AQ UEST N U M E R O : xarxa Ciutadana per l’abolicio del deute extern, Barô de Ramonet, Raquel Jordana, Jordi Pijuan, M. Teresa Pallisé, Roser Bosch, Jordi Rubio, Joan Fontanet, Ramon Porta, Ramona Cases, M. Teresa René, els professors del colTegi Salvador Espriu, Comissio de Mans Unides, Francesc Fajula, Teresa Balasch bosch, Frédéric Forest, Cristina Colilles, Anna Torrades, Agnes Planes, Pepe Daza i Josep Oms • COMPOSICIO i MAQUETACIÔ: DOSSIER P & M - Tel. 973448273 ■ DIPÔ SIT LEGAL: L-136-1992.La revista EL XOP sortira els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d’adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l’Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicacio.

Amb la col.laboraciô de:

Generalität de Catalunya D epartam ent de Cultura

IN STITU T f V V l D'ESTUDISLID ILERDENCS

Ajuntament de Vallfogona

• £ EDITORIAL

treballar la térra a sou.Una antropóloga amiga seva, que

els havia estudiat abans que els volessin fer desenvolupats i que hi va tornar després, va observar com la dieta deis nens de la tribu havia empitjorat per que el salari només donava per poder mantenir bé el pare de familia, abans calador ara treballador, i la seva dura feina de portar sacs a l’esquena, per la selva, fins al molí.... (perqué construir un molí per a la tribu va ser un punt que havien “descuidat” els experts).

Ais tractors ni els havien tret l’embalatge; els caps de la tribu els havien canviat per armes “modernes” per poder controlar el personal (de manera civilitzada).

Aixó sí, ara la tribu, desenvolupada (domesticada - enculturada - educa­da; tota ella) pot bailar al voltant del foc un cop l’any: el dia de Hallowen si l’expert en desenvolupam ent era anglosaxó o el dia de carnestoltes si l’expert en desenvolupam ent era francés o italia o espanyol o catalá.

Em tranquil-litza veure que cada cop hi ha més gent civilitzada com jo.

I és que les tribus son una cosa que

ha de quedar pel museu, per veure-les a Port Aventura o per fer pel licules del 7è de cavalleria.

Mentrestant, aquell alemany ens fa mirar el forat de la capa d’ozó.Hem de mirar més els nuvols.Aixi no patirem pel que passa aqui, a la terra.

Fins i tot els “cases blaus” de 1’ ONU, han canviat el blau de camuflatge pel blau celà(estial) i ara diuen que la seva tasca és “humanitaria”.

Es l’exèrcit propi del meu país: els USHW (els Estats Units del Món Feliç).

Dídac Mateo

N O TA D E LA REDACCIÓ:En aquest numero s’enceta un nou espai exclu-

siu per a temes municipals. U n espai autònom , què no és secció del Xop, per tant és una tasca que es durà a terme, exclusivament, pels nostres repré­sentants a PAjuntament.

Nosaltres continuem amb la nostra feina habi­tuai que és la de tirar endavant la revista i invitar a tothom a que hi col-labori. És a dir, que no ho posem a débat. Creiem que no és la nostra feina

Manifest a favor d’una Consulta SocialPer Pabolició del deute exterior deis països empobrits

Les organitzacions, coHectius i persones que subscri- vim aquest manifest:-Denunciem l’existéncia del deute extern que atenalla el present i el futur deis paiSsos empobrits.-Exigim que sigui abolit el deute extern d’aquests paisos. -Anunciem públicament la nostra voluntat de promoure la realització d’una Consulta Social que, coincidi nt amb el dia de les properes eleccions generáis intentará recollir la voluntat de la ciutadania respecte a la problemàtica del deute extern.

El deute extern és un deis principáis elements que con- tribueixen a perpetuar la situado de subordinació i de de- pendéncia en qué viuen les economies deis paisos del Sud dins l’estructura econòmica internacional. El fons Mone­tari Internacional i el Banc Mundial exigeixen ais paisos endeutats l’aplicació de Plans d’ajustament Estructural, que suposen produir per a exportar, en lloc de per a

l’au toabastim ent i el propi desenvolupam ent, sobreexplotant els seus recursos naturals, reduint salaris, despeses en salut, educacio i protecció social. En aquest context, el sector més afectat és el de les dones, degut a la seva posició de subordinació en els societats patriarcals.

Exigim acabar amb aquesta injusticia i establir els ba­ses encaminades a la consecució d’una globalització de la Solidarität i d’un model polític, economic i social més just, igualitari i respectuós amb la natura.

Volem, així que aquesta consulta sigui un impuls per al debat, la participació i el compromís chitada.

Xarxa Ciutadanaper l’abolieió del deute extern Assemblea d’Okupes de Balapuer

Per a més informado i/o col-laboració: al tel. 973 448053(Jordi)

C Q ELSETÈCEL

Les Arqueòlogues Nuria Nolasco i Conxita Rodríguez

En aquest numero us vull parlar de dues arqueôlogues que he conegut prop d’aqui, al Pallars.

Son la Nuria Nolasco i la Conxita Rodríguez.

Fins ara, l’iinic arqueôleg que coneixia, ho he d ’adm etre, era l’Indiana Jones.

Perô després d’haver parlai una estoneta amb elles, han passât la meva prova i he decidit situar-les en el meu 7è cel arqueolôgic i desterrar l’Indiana a la dimensió desconeguda.

Que és aixo de PArqueologia?Earqueóleg és un historiador que

intenta obtenir informacio sobre el passât partint d’unes fonts materials i documentais (si el période historie li ho permet) i, a partir d’aqui, fer una recerca com qualsevol altre historia­dor; aplicant un mètode específic i tractant un tipus de font molt especí­fica que seria la cultura material (des

d’un edifici a un objecte de la vida quotidiana).

Es un mètode més de recerca per a la historia.

Earqueóleg treballa en equip amb el biòleg, el geòleg...

On ho vàreu estudiar?A la Universität de Barcelona.

Per qui vàreu decidir ser arqueòlopues? Conxita: Jo estava fent historia i vaig conèixer la doctora Marta Sancho, vaig aconseguir, després d’un any de persecució incansable, que em deixessin excavar amb ella i, a partir d ’aqui, em vaig enganxar a l’arqueologia. En historia de l’art vaig descobrir l’època medieval i em va deixar encantada.Núria: En el meu cas, sí que tinc una especialitat en arqueología, que vaig acabar l’any 1993. Tenia molt ciar que no volia ser una historiadora de l’època

contemporània. Al principi vaig triar historia de l’art, pensant-me que trobaria un concepte de cultura mate­rial menys estètic, perô ho vaig deixar (per que estudiàvem fins les darreres tendèneies). M’interessa el passai. In­terpretar el présent en funciô del passât és una manera d’entendre l’home. Ser historiador és una manera de viure i una manera de mirar el mon.

A qui heu trobat enterrât?Un individu adult ben alimentât

(hem estudiat la seva denticio per conèixer la seva dieta), fisicament robust, que ténia desgast en la zona lumbar (per tant muntava a cavall), que va ser enterrât amb calç (o bé per que ténia una malaltia infecciosa o bé per que quan el van enterrar ja estava en estât avançai de descomposiciô), presentava un trau al cap (aixô vol dir que, possiblement va morir d’un cop d’espasa). Era un senyor important per

C Q ELSETÈCEL

que estava enterrât en el centre d’una església. La seva tomba esta feta amb més cura que altres que hem trobat en el mateix edifici. Sabem que era cristià per que en el fons de la tomba hi ha una creu....

Sabem que algi el va descobrir abans que nosaltres; per exemple, té marques d’haver portât objectes de bronze i no els hem trobat.

A més, estem pendents d’obtenir més dades perquè ho esta estudiant un antropoleg fïsic.

Per que es historia aquest home?Nosaltres [ho remarquen] hem

suposat que és en Ramon VAixô és un tema que la premsa, a

vegades, no ho deixa clar.Encara estem processant més

dades.Nosaltres coneixiem en Ramon V

(per fonts documentais) abans de començar a excavar.

Es comte del Pallars al segle XI.Tenim documents, tant seus com

del seu fill, on es veu la seva voluntat (del primer) i la confïrmacio (del

segon) de ser enterrât en el lloc que hem estudiat.

En Ramon V és important en la configuracio del Pallars.

El seu avi l’havia dividit en Sobirà i Lluçà.

Si ara, a Bôsnia, hi ha problèmes per définir fronteres, en temps d’en Ramon V passava el mateix.

Nosaltres hem trobat un guerrer que ha mort de forma violenta.

I en Ramon V és un guerrer que es va passar tota la vida lluitant per définir els limits del seu comtat.

A més de repoblar i recristianitzar part de la terra de ningü que era la “marca Hispànica”, va donar estabilitat i configuracio geopolitica a una zona on eren habituais les ràtzies del musulmans.

Per qtie us interessava desenterrar-lo?Per la mateixa raô que ens intéressa

desenterrar tots els morts: per obtenir informacio.

Ramon V és una part d’una recerca més amplia que ens permet constatar la informacio documentai, alhora que

ens permet ampliar-la.Alhora que to ta investigació

permet obrir nous interrogants.Per exemple, la dona d’en Ramon V demana en el seu testament ser ente­rrada amb ell... i, en canvi, no l’hem trobar-la..

Quina va fer anar el pic i quina la pala?

En una excavacio arqueológica, fer servir el pic no és una qüestió de força. Perô, sobre tôt, la tasca de l’arqueoleg és la de registrar i controlar.

I, en aquesta excavacio en particu­lar, sí que hi vam entrar nosaltres a la tomba, amb pinzells i en postures molt cansades.

Necessiteu un noi ben plantât (comjo) que us ajudi?

Sensible i responsable i que faci les coses bé.

En general, el m on de les excavacions és femeni.

Ser home o dona, en arqueología, no implica treballar més o menys.

Q 3 EL SETÈ CEL

Es fa n moltes excavacions a Catalunya?

Els arqueólegs sempre som els cul­pables de parar les obres a les ciutats, de parar les carreteres, d’encarir els pressupostos...

Pero, per mi, és necessari que sapiguem d’on venim, que trepitgen els nostres peus... per tant, tot el que es fa en arqueología és bo.

Encara que tampoc podem aturar el món per excavar-lo, si no, acabaríem fent una gran bola de “gruyere”.

I tambe pensó que la nostra feina no té el ressó social que hauria de teñir.

En quina us agradaría treballar a Catalunya?

Totes tenen la seva importancia i ens aporten informació sobre la cul­tura material d’un poblé.

Ais arqueólegs no solament ens interessa conéixer personatges com en Ramón V, sinó també com vivia la gent “anónima”.

I, de les que es fan al món?Conxita: A les pirámides; ni que fos, només, per dur 1’ aspiradora.Núria: A Atapuerca.

Heu vist les pel-lícules de l ’Indiana Jones?Conxita: les he vist totes, com a mínim 5 cops. Van bé per veure alió que mai podrás fer. L’Indiana Jones té més de James Bond que d’arqueóleg.

Es paga bé aixb de l ’arqueología ? Conxita: No.A més a més, sempre estás a la corda fluixa. No saps mai si l’endemá podrás continuar excavant.Núria: Quan parlem d’arqueologia parlem de patrim oni públic i és

l’Administració qui treu a concurs públic una excavació. Això, en teoria, és una contradicció ja que tots els arqueólegs fern el mateix.... l’obliga a les empreses a baixar preus....

A quinpreu?En l’empresa que som ara es paga bé. Pero, en generai, l’arqueòleg ha de ser conscient que ha de ser un “free lan­ce” (un autonom).

Imagineu-vos que sou a l’any 3.000. A qui desenterrarieu primer, a en Ramon V o a e n Jordi Pujol?Conxita: per una pura qüestió de distància histórica, començaria per en Ramon V

Imagineu-vos que sou al segle XXX. Definiu-me amb un pareli de trets claus aquestspersonatges de l’any 2000 a Catalunya:

1. Un post-modem ?Per exemple, en fundó del disseny de les se ves ulleres.

2. Un politic?Per facilitar la feina de l’arqueòleg del 3000 haurien de ser enterrats amb les xapes i banderoles del partit.

3. Un rie?Per exemple, un indici seria la

quantitat de raigs “uva” a qué es va sotmetre; així com també, en obrir la tomba, la quantitat de silicona que hi hagués amb el ossos....

4. Un arqueòleg?Ho detectaríem perqué ais genolls

tindria una deformacio específica.

5. Un cap de protocol d ’un Conseller de la Generalitat?

Al voltant de la seva tomba hi hauria milers d’ofrenes i agraïments.

6. La revista el Xop?Seria una bona prova documentai

per conèixer la Vallfogona del 2000. En paraules i imatges.

I el fet que ens esteu entrevistant, demostraría a un arqueòleg del 3000 que a Vallfogona hi havia interés per saber qué estava passant al seu voltant.

7. El Barò de Ramonet?.Trobaríem un barret i molt desgast maxil-lar.

Baro de Ramonet

E f MATEMATICA FACIAL

El Massatge és una medecinaTots nosaltres, segurament, tenim

trasbalsos.Al m ón existeixen milers de

trasbalsos que, en general, es manifesten a través de símptomes i es reconeixen per un especialista o un terapeuta.

En la nostra vida passem a través de quatre estacions: naixem ent, envelliment, malaltia i mort.

Aquesta és la malenconia de la vida.Davant els trasbalsos que ens

influeixen, ens preocupem per trobar un carni millor.

D’aquests camins han sorgit les religions, la filosofia i la ciència.Totes elles per calmar la malaltia de la vida.

Quan el terapeuta vol ajudar una persona, llavors,

la seva vida i la del pacient es comencen

a unir. Quan aixô succeeix, la mà del

terapeuta va on hi ha dolor

Quan el terapeuta vol ajudar una persona, llavors, la seva vida i la del pacient es comencen a unir.

Quan aixó succeeix, la má del tera­peuta va on hi ha dolor.

El massatge és un efica^ tractament per a un bon nombre d’afeccions; ja sigui un m assatge relaxant, per descontracturar o per afavorir un bon reg sanguini.

Després d’aquest incís podríem ex­plicar les classes de massatge que hi ha: drenatge linfatic, quiromassatge, shiatsu i reflexoterápia podal (aquests dos darrers els explicaré en el proper número).

Drenatge linfatic.Drenatge significa desaigüe.Linfatic ve de la linfa.

Hi ha una xarxa de vasos linfátics

que, des de la periferia van cap al cen­tre seguint el trajéete venós.

Aquests vasos transporten l’anomenada linfa; la seva composició és semblant a la sang i és el mitjá per portar el greix al torrent circulatori.

Amb el massatge s’eliminen les toxines sobreres.

Tractaments:1. Per tractar la cel-lulitis.2. Per tractar l’aparell circulatori.3. Per nodrir el ossos.4. Per equilibrar el sistema nervios vegetatiu.Quiromassatge.Quiro significa dits.Massatge: és un complert conjunt de maniobres manipuladores aplicades sobre la superficie del eos. Amb fi terapéutic i amb l’objectiu d’enfortir l’organisme.

En definitiva per calmar les

doléncies i restablir les fúncions.El massatge pot ser:(a) General: a tôt l’organisme. Temps de duració: entre 45 i 55 minuts.(b)Parcial: nom és en zonesdeterminades; principalment esquena o cames. Temps de duració: entre 30 i 35 minuts.(c) Local: principalm ent unaarticulacio (colze, genoll, turmell).

Modalitats.1. Reconstituent: descárrega general de tensions.2. Estètic: cuida la pell.3. Circulatori: per aconseguir una bona irrigació sanguínia.4. Esportiu: activant (abans de fer exercici) i desfatigant (en acabar). Recuperador: luxacions, traumatismes, esquinços, etc......

Raquel Jordan

DE FICCIONS I REALIfATS

Liei de ramUn servidor és dels que creu que

la gent ha de tenir l’absoluta llibertat de fer amb la seva vida, la seva salut i els seus hàbits allò que millor li sem- bli: fer el que li doni la real gana men­tre això no signifiqui, és clar, corrom­pre el veritable sentit de la paraula lli­bertat, tan mal emprada per la nostra democracia. Sóc contrari al control i la censura dels ciutadans per part de les autoritats. I les liéis d’un país hau- rien de ser les minimes i les bàsiques, ja que a voltes actúen més com a re­pressici que com a protecció. Els le­gisladora, dones, hi haurien de ser per a protegir i no per a controlar i privar­nos d’allò que precisament els tempta a ells. Per posar un exemple, sóc dels que considero que perseguir i alhora il legalitzar les drogues no ha servit per disminuir el seu consum, sino per aug­mentarlo, i de passada, enfortir i en- riquir a les màfies que la controlen i l’adulteren fins a limits inhòspits (vi- uen pitjor que aquí els holandesos?).

El que passa amb la croada contra el tabac és molt semblant a tot això que he explicat. Als EUA, país insig­nia dels drets i la llibertat per excel - lència -tot i que a la practica sigui dels menys permissius socialment i cultu­ral (contradi ccions del món actual, ves que hi farem!) - s’ha aplicat recentment una Ilei (a l’estat de California, si no vaig errat) segons la qual ha quedat terminantment prohibit encendre’s una cigarreta als bars, restaurants, ca­sinos i discoteques. S’està a un pas de la Ilei del fitm , que, com aquella Liei Seca dels anys 30, no va disminuir el consum d’alcohol i, en canvi si propi- cià l’aparició de màfies, especulació i contraban. Lexcusa? Aquesta vegada s’han tret de la màniga que els cam­brera i els treballadors d’aquells locals sofreixen més dolences i malalties de les degudes; per suposat, de tot es culpabilitza al tabac i al fum que aspi­ren passivament, i no es tenen en compte altres factors que, al meu pa­rer, són molt més determinants, com les salvatges jornades de treball, o la seva duresa o tensió continua. Els pretexts són tan inadéquats que no entenc com aquells que s’oposen a dita Ilei, tractant-la d’inconstitucional, noMM*'*

han adoptat ja una solució ben sim­ple: proposar per a aquelles feines no- més a gent fumandora, de la mateixa manera que només poden optar a un lloc de mosso d’esquadra, per exem­ple, les persones amb una alçada mí­nima i un quocient intel lectual déter­minât. Si el fet de tenir una alçada de 1 ’50 métrés o un QI de 50 és déter­minant a l’hora d’accedir a un lloc de rAdministració, per qué no pot ser- ho el fet de ser o no fumador? Ja po- sats a justificar l’aparició de liéis ab­surdes peí seu plantejament...

En fets com els esmenats es demos- tra la hipocresia efectista deis gover- nants, que de cap manera s’oposa a Pus i abús de l’automóbil, que mata a moltíssima més gent que el tabac: les dades confirmen que més de vuit mil persones han mort en accidents de cir­culado, i que la xifra va en augment any rere any. Tot i que les autoritats sanitàries s’entestin a assegurar que el consum directe i/o indirecte del tabac mata a milions de persones arreu del món, no és empíricament demostra­ble que la causa de la mort d’aquestes persones estigui relacionada directa- ment amb el consum del tabac. Es a dir, en molta més quantitat que el ta­bac -i per descomptat amb molta més

rapidesa, i sense remei ni apeHació possibles- malmenten la salut i manten els cotxes. I no és solament per atro- pellaments i xocs que involucren els altres, sinó peí continu enverinament de Paire qué ens sotmeten els fums. En fi, que posats a perseguir el tabac, hi haurien molts més motius per per­seguir el transit rodat.

Cadascú és amo i senyor de dicta­minar les regles a casa seva, i jo sóc el primer a respectar aqüestes normes, preguntant si molesta que encengui un cigarret just abans de fer-ho. Pero ais espais públics i d’us comú, no. S’ha de buscar un consens, i deixaré de fumar quan aquells conductors kitsch d’aquells vehicles encara més kitsch no em destrossin les o'ides amb els seus decibels absurds i no contaminin els seus motors escanyats de revolucions; i quan els suicides deixin de matar a innocents circulant peí carril contrari; i quan deixin de construir autopistes a costa de sacrificar boscos. Al cap i a la fi, els sorolls i la contaminacio també perjudiquen seriosament la salut. I els fumadora solen ser-ne més conscients.

Jordi Pijuan

BIOSFERA

Política i medioambientVivim en una societat capitalista,

en la qual els diners són condicio in­dispensable per a integrar-nos en la filosofía de vida actualm ent majoritária. No obstant, aquest tipus de vida no l’hem d’acceptar en estat pur, malgrat que tots formem part d’un enorme entramat mercantil que va més enllá de les fronteres i que está adquirint ja proporcions mundials.

Desenganyem-nos; les persones dins del sistema capitalista som també mercaderia, no som més que una mi­núscula pc<;a d’una gegantina cadena de producció, que serveix, básicament, per: sobreviure, a uns; anar fent, a uns altres (la majoria de gent en el primer m ón); i om plir-se les butxaques escandalosament, a uns pocs.Potser algún dia podrem canviar les coses, fer un món més just, pero actualment, ja que és massa difícil - si no impossible ara per ara- proposar mecanismes de canvi global del siste­ma, ens queda lluitar des de dins. El sistema democrátic ens dota, en certa mesura, d’aquesta facultat. El nostre vot pot contribuir -o no- a modificar aquells aspectes de la societat i del sis­tema que considerem essencialment injusts.

MediambientUna de les coses que podem inten­

tar millorar i canviar a través de la nostra decisió a les urnes són aquelles accions que nom és consideren l’enriquiment com a finalitat, sense valorar ni els mitjans que s’utilitzen, ni les conseqüéncies que en poden derivar. Cada cop més, els partits polítics de casa nostra han introdui't en els seus program es -u n s per ideología, uns altres, perqué s’hi ha vist més o menys obligats- propostes de sosten ib ilita t i de respecte al mediambient. Polítiques que han d’intentar posar fre al creixement economic salvatge, sense miraments.

De cara les eleccions generáis del dia 12 d’aquest mes, us resumim tot seguit algunes de les mesures que els partits actualment amb representació parlamentaria a Catalunya han inclós en el program a. S’ha decidit, en

Consell de Redacció, no posar sigles.No obstant, el que és realment

interessant és poder contrastar les propostes que fan uns i altres. Per aixó,- Malgrat que no es podran veure els matisos de cada partit, que n’hi ha- Apuntarem les propostes comunes, les exclusives de cada partit i també les de dreta o esquerra.- La paraula sostenibilitat apareix en tots els programes.- La reducció de residus tam bé s’apunta en totes les propostes, excepte en el partit de més a la dreta. A més, l’esquerra hi fa més émfasi i parla també de reciclatge.- Eimpuls de les energies renovables també surt a tots els programes, excepte en el partit de més a la dreta, com abans.- La protecció del medi natural i de la biodiversitat són aspectes comuns també a totes les propostes, encara que la dreta no aporta mesures concretes.- Peí que fa a l’aigua, tots els partits en parlen, pero el que proposen és

diferent a cada partit: des de progra­mes de protecció de les aigües continentals i marítimes amb mesures especifiques d’estalvi, reutilització i protecció deis aqüífers; passant per un pia hidrològic propi i racionalització i estalvi del consum d’aigua; passant tam bé per salvaguardar la M editerrán ia; i acabant per desenvolupar el “Plan Nacional de Saneamiento y Depuración de Aguas Residuales”.- Pel que fa a propostes exclusives de dreta o d’esquerra, hi ha, entre d’altres:• Dreta: complir els compromisos internacionals, pedagogia ciutadana de respecte al mediambient o millorar l’educació ambiental.• Esquerra: tancament de les centráis nuclears, promoure una alimentació sana i de qualita t, reconversió ecològica de la indùstria (amb més èmfasi com més a l’esquerra).

M , Teresa Pallisé Roser Bosch

10

C$1 ESPORTS

Esports a VallfogonaEsport no Fédérât:

Respecte a l’equip de Fútbol Sala, que en aquests moments està disputant el campionat “5 nacions”, que és un campionat que es disputa a Balaguer, en qué participen aproximadament 30 equips. Els components de l‘equip son, entre altres: El Claudi, el Xavier, Jordi Guimet, el Salvador, Jordi Farrer, el Manel, el Jaume, Torrades, l’Albert i el Llorenç. En aquests moments la trajectôria de l’equip es molt bona, oscillen entre el 2n i 3r lloc del Grup “A”. Els animem perque en aquesta segona volta del campionat intentin aconseguir guanyar el campionat

Esport Fédérât:Respecte al C. F. Vallfogona de

Balaguer, tal i com ja es va dir en el número passât, aquesta temporada els résultats i el joc han millorat, a causa

potser que la temporada passada érem novells a la categoria A dia 26 de febrer la classificació de l’equip estava en 8a. posició amb 28 punts.

Cal destacar que en la segona volta l’equip ha ob tingu t im portants résultats, com per exemple el 3-1 con­tra el Miralcamp, el 1-3 contra el Pontsicana o el 3-0 contra el Gerb, tôt i que aquest partit no es va acabar perque el col-legiat va haver d’expulsar a 5 jugadors del Gerb.

Tôt i aquest bon fer de l’equip cal que no es caigui en un excès de confiança, donat que les diferencies de punts amb els 8 equips que ens segueixen son minimes, 8 punts res­pecte a l’ültim classificat. Aixó si, aquest bon fer i la joventut de l’equip fan presagiar bons résultats per a les prôximes temporades. Des d’aqui animem l’equip en aquesta recta final

de temporada.El Club Esportiu CEP en la seva

segona temporada, está competint, tal i com ja vam dir en el número passat, en tres categories aquí Vallfogona, 2 equips de Sénior Femení, un a segona categoria catalana i l’altre a 3a catala­na, i un equip júnior masculí que competeix en C. Provincial. Respecte a l’equip Femení CEP Vallfogona A, tal i com vam predir en el número anterior, els resultats han arribat, s’ha guanyat al Salou, al Torregrossa per 81-75 i a Eescola de fútbol Urgell per 81-60. Respecte a l’equip femení C.E.P. Vallfogona B, el joc ha millorat bastant en els últims partits, tot i la falta de jugadores en alguns partits, fet que s’ha solucionat amb la participado de nenes d’equips inferiors que han tingut un magnífic paper en el temps que han jugat. Finalment l’equip júnior masculí també ha obtingut bons resultats, amb un total de 3 victóries. També s’ha de destacar la gran quantitat de persones que está assistint ais partits que es disputen a Vallfogona, sobretot en els partits del sénior femení A, destacant el dia del partit contra EEFU.

Finalment, peí que fa ais equips Minis i Preminis volem destacar la millora del joc respecte la temporada passada, aixó ha permés que s’hagin guanyat gran quantitat deis partits que s’han disputat en les diferents trobades que s’han celebrat.

U na altra secció destacable d’aquest club, és la secció de tennis taula, i és aquesta temporada la pri­mera que es participa en competicions, concretament en lliga, copa i en diferents opens. Peí que fa la lliga, en aquests moments, l’equip ocu­pa la quarta posició, i en la copa cal destacar que es va poder eliminar un equip de 2a divisió amb molta més experiéncia, el Borges, amb un resultat de 2-5 a Panada i de 5-2 a la tornada, tot aixó contant amb una plantilla molt reduida, i que s’espera que en properes temporades augmenti.

Jordi Rubio

11

C r ESPORTS

La Comissiô de la Cudosa “H ostal N ou”

amb el bàsquetLa comissio de La Cudosa «Hostal Nou» ha fet una aportacio

de 18 samarretes per als equips del bàsquet de Vallfogona.Un cop més recolzant l’esport a Vallfogona.

K . DES DEL COR DE LA V ILA |9 7 3 4 3 2 2 6 8 )

Som optimistesLa nostra salutacio nadalenca

d’enguany ja ho deia.Vegeu la nostra felicitacio molt

vilatana, amb foto inclosa, al Groc de Nadal (com ja és tradicional): Som optimistes!!!!!! Tenim un segle pel davant !!!!!!!!!!

I dit i fet; hem programat nadales i “müsica de temporada” a dojo per fer contents els Reis de l’Orient i el Pare Noël.

Perô, sembla ser que, de moment, no hi ha un “duro”... (??).

Afortunadament, tampoc hi ha carbo.

Continuent retransmetent els plens de manera integra.... i ens consta que amb gran seguiment per part dels oïents de la vila (i fora vila; que s’ho escolten com a cosa anecdôtica).

Vam fer un nou concurs participatiu (i ja n’hem perdut el compte) on es rifà, en combinacio amb la “Grossa” de Nadal, un cistella mo­numental (que va estar exposada a “Cafés Roma”), valorada en 50.000 pessetes.

Felicitats a la guanyadora: la Isa­bel de l’Ajuntament (adjuntem foto d’ambdues).

També hem célébrât un any més la calçotada al Faro: la “Calçotada anual de la Ràdio”. Per fi hem gaudit d’unagran festa (festassa) amb bail inclos....fins a la matinada. Amb sarau i disbauxa i les tradicionals fotos de la

1 2 > «mil' i ni i n i m ai il m » ^ i un |I»*> IH

“fotografa oficial” (la MariaTeresa Domingo) ; i també,ovacions per la cuina i el Joan Enrich del Faro (un bon res­taurant de Vallfogona).

San Valenti, diuen, és el patró dels enamorats.

Almenys aixi ho diu la cançô que posem a la Ràdio:“avui és el dia de tots els que s’estimen”.

I com que som optimistes, ja ho hem dit al principi, també vam organitzar quelcom notori i parlador.Dels nostres oïents i força emoció a les votacions.

A la final un rodoli de la nostra vila i un rodoli que ve­nia de la vila de Bellcaire.

A la fi: Vallfogona 150 punts - Bellcaire 180 punts.

Aixi, els oients van decidir, amb els seus vots, que l’extraordinari pernii (7 Kgs) de Ca l’O rteu de Balaguer fes cap a Bellcaire.

Felicitats a la Mary (no hi ha foto perqué ja se l’han menjat) i bon profit.

També hem anunciat la festa sardanista i la bailada dels gegants de Vallfogona al Supeco.

També hem fet campanya per “Mans Unides” de la vila i la seva tom­bola anual.

Hem reprès la programacio noc­turna, que molta gent trobava a faltar,

després d’arreglar els equips. Per tant us podem tornar a fer companyia a tota hora.

Bé, tôt just acaba de començar l’any i ja podem observar força activitat a la Ràdio.

No parem ni pensem parar.Tenim sorpreses amagades que us

tindran entretinguts i entretingudes. Som optimiestes.Gràcies a tothom.

Joan Fontanet

! ■y

INFORMACIOMUNICIPAL.

13

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

V INFORMACIO M UNICIPALy Ç

mereixeu. Tinc la certesa que estem suficientment préparais per a conduir aquest model de treball, i que junta­ment amb els représentants de la resta de partits el farem possible.

Finalment només resta dir-vos que en aquesta législature que tôt just en- cetem, una de les meves prioritats és la de mantenir-vos informats de tôt, qüestiô aquesta que, com ja sabeu, és un dels trets caracteristics de la nostra manera de fer.

Resto a la vostra disposicio per aclarir qualsevol dubte i per escoltar els vostres suggeriments.

L’alcalde Josep M. Cases Trilla

Resum de l’acord d’aprovaciô del Pressupost Municpal a l’exercici de 2000

Aprovat en Pie Extraordinari de data 14-02-2000

Pressupost Municipal per a l’exercici de 2000, aprovat per majoria absoluta amb els vots favorables dels grups AIPN, ERC i PP. Abstencio del grup de CIU.

RESUM DEL PRESSUPOST PER CAPÎTOLS:INGRESSOS

IntrodúceloEn aquests primers vuit mesos de

govern municipal, una de les decisi­ons que hem pres pel que fa a la revis­ta que teniu a les mans, és la d’incor- porar-hi una nova secció d’informació municipal amb un apartat réservât a tots els grups politics.

Inaugurant el nou espai i donat que ja ha transcorregut un cert temps des de la constitució del nou Ajuntament, crec em pue permetre fer la primera anàlisi de la situado.

Vist el résultat de els eleccions municipals a Vallfogona, és tan ente- nedora la voluntat de tots els votants, que considero que la decisió del nos­tre grup de governar amb minoría amb minoría, sense cap pacte ni públic ni privât, amb cap altra força política en

concret, és la més encertada. Tots els que heu votat heu repartit d’una ma­nera tan igualada els vots que si no ha sortit un empat és perqué técnicament és impossible. Entenem que heu dis- tribuit la responsabilitat entre tots els grups polítics, basada principalment en la presencia activa i l’actuació en tots els ámbits que afecten el nostre muni­cipi. Nosaltres assumim plenament la nostra responsabilitat perqué en defi­nitiva som la llista més votada, i, si es donés el cas, som els que ho tenim més fácil per proposar un canvi de govern.

Pero el que realment ens preocupa és que les decisions que prenem siguin les més beneficioses per al municipi, i que siguem capados de representar-vos a tots amb la dignitat i l’encert que us

1 -Impostos directes............................... 51.392.000.­2- Impostos indirectes.......................... 5.500.000.­3- Taxes i altres ingressos..................... 22.507.200.­4- Transferències corrents ,................ 29.227.000.­5- Ingressos patrimonials..................... 150.000.-B) OPERACIONS DE CAPITAL 6- Alienaciô d’inversions reals................ 1.767.000.­7- Transferències de capital.................... 1.569.940.­8- Variaciô d’actius financers .............. 300.000.­9- Variaciô de passius financers............. 15.288.610.-Total d’ingressos.................................... 139.701.750. PTA

DESPESESCapítol, -Denominado.-ImportA) OPERACIONS CORRENTS1- Renumeracions de personal.................. 27.065.850.­2- Compre béns corrents i serveis............ 48.775200.­3- Interessos................................................ 4.300.000.­4- Tranferències corrents.......................... 3.350.000.-B) OPERACIONS DE CAPITAL6- Inversions reals...................................... 49.510.700.­9- Variaciô de passius financers................ 6.700.000.-Total despeses............................................... 139.701.750. PTA

14

_

! ' ■ INFORMACIO M UNICIPALy S

index dels acords de l’Ajuntament Plens des del 03 /07 /1999

Pie de Constituciô de l’Ajuntament nüm. 7/99 de data 3 de juliol de 1999.

Pie extraordinari num. 8 de data 24 de juliol de 1999

l r Aprovaciô de l’acta de la sessio anterior.2n Periodicitat de les sessions del pie.3r Creacio i composiciô de la comissio especial de comptes.4t Creacio i composiciô de la mesa de contractaciô.5è Nomenament de représentants de la corporaciô en ôrgans col-legiats.6è Donant compte del décret de l’alcaldia de data 14/7/99 en matèria de nomenaments i de composiciô, periodicitat, sessions i delegaciô d’atribucions de la comissio de govern.Décret d’alcaldia num. 1 de data 14/7/99- Tinents d’alcalde- Regidories:- Nomenament de tresorer- Nomenament de clauers- Comissio de govern: composiciô i periodicitat de les sessions.Delegaciô d’atribucions de l’alcaldia.- Delegaciô d’atribucions de l’alcaldia en la comissio de govern.7è. Fixaciô d’assignacions i dietes de regidors i de grups politics.

Pie Ordinari num. 9/99 de data 20 de setembre de 1999

l r Aprovaciô de l’acta de la sessio anterior.2n Obra d’ampliaciô de la xarxa d’aigua potable a la Ràpita: Aprovaciô, certificaciô num. 2 i ultima.3r Obra d’ampliaciô de la xarxa aigua potable a la Ràpita. Aprovaciô, liquidaciô definitiva, repartiment de contribucions especials.4t Obra de condicionament i pavimentaciô dels carrers que envolten la plaça de Sant Miquel. Aprovaciô, liquidaciô definitiva, repartiment de contribucions especials.5è. Obra de condicionament i pavimentaciô de la zona esportiva i voltants- Vallfogona: Acord de contractaciô de l’obra mitjançant procediment négociât sense publicitat. Adjudicaciô obra.6è Concertaciô d’operaciô de tresoreria.7è. Expédient num. 5 de modificacio puntual NN.SS. Del plantejament. Aprovaciô inicial- Modificacio: Ampliaciô limit sol urbà zona nord-oest del nucli de Vallfogona.8è. Localret- Delegaciô en el Consorci de la gestiô taxa a empreses de telecomunicacions per Paprofitament especial del domini public.9è Proposta d’acord de suport a la proclamaciô del poeta Miquel Marti i Pol com a candidat de la literatura catalana per al Premi Nobel.lOè Donant compte dels décrets de l’alcaldia en matèria de contractaciô de personal laboral.1 lè Aprovaciô dels padrons fiscals i calendari de cobrança voluntària.12è Fixaciô de Festes Locals de l’any 2000.13è Resoluciô de les alegacions presentades, liquidaciô definitiva, repartiments de les contribucions especials de l’obra d’Urbanitzaciô carrers interiors Hostal Nou”.14è Obra substituciô de la xarxa d’abastiment d’aigua potable a la Ràpita. Aprovaciô certificaciô num. 115è Nomenament dels membres de les mesas per a les eleccions al Parlament de Catalunya que s’han de celebrar el dia17/10/99.15è Precs i Preguntes

INFORMACIO MUNICIPAL

Pie Ordinari núm. 10/99 de data 8 de novembre de 1999

Ir Aprovació de Pacta de la sessió anterior.2n Aprovació inicial de l’expedient núm. 6, modificació puntual NNSS: canvi de classificació d’uns terrenys de sòl urbà al nudi de PHostal Nou.3r Aprovació inicial de l’expedient núm. 2/99 de modificació pressupost fent aplicació de romanent de tresoreria.4t Expédient núm 1/99 de modificació d’ordenances fiscals5è Aprovació del plec de condicions econòmico-administratives i convocatoria de concurs per a la contractació de les assegurances de vehicles, immobles propietat de l’Ajuntament, de responsabilitat civil i altres.6è Aprovació de la certificació núm. 1 i única obra de “Substitució de la xarxa d’aigua potable a la Rápita “ PUOSC’98. 7è Aprovació de la liquidació definitiva de l’obra Substitució de la xarxa d’aigua potable a la Rápita.8è Aprovació inicial de la primera fase de l’obra de Condicionament i Pavimentació de la zona de la báscula municipal. Sol-licitud de modificació de pressupost en el pia especific de la Diputació de Lleida anualitat 1999. Sol-licitud de prórroga.9è Modificació del contraete d’arrendament del dispensari mèdie al c/ Major, 1 baixos- Vallfogona. lOè. Donant compte décrets de 1’Alcaldía:Adhesió al Conveni entre el Consorci Localret i Telefònica Móviles- Millores économiques sobres les tarifes del servei.

Contractació laboral per urgéncia i durada determinada: monitor de lleure i extraescolar curs 1999/2000.l ié . Precs i preguntes

Pie Extraordinari núm. 11/99 de data 27 de desembre de 1999

Ir Aprovació Acta Sessió anterior.2n Aprovació definitiva del projecte de l’obra: Condicionament i Pavimentació de la zona de la báscula Municipal.3r Aprovació definitiva de la memoria valorada de l’obra: obertura del carrer zona nord-est i laterals-Vallfogona.4t Obra: Condicionament i pavimentació de la zona esportiva i voltants-Vallfogona (PUOSC’99).- Adjudicació de l’obra mitjançant procediment négociât sense publicitat.5é. Acord d’acceptació de la subvenció de l’any 1999, atorgada pel Departament d’Ensenyament- Escola d’Educació Infantil Guardería Infantil “La Mainada”.6é. Modificació del contracte d’arrendament del dispensan mèdie c/ Major, 1 baixos- Vallfogona.7b. Expédient de Modificació puntual de normes subsidiàries del planejament núm. 5 “Ampliado del límit de sòl urbà de la zona nord-oest,nucli de Vallfogona.

Pie Extraordinari núm. 1/2000 de data 14 de febrer de 2000

Ir Aprovació de l’acta de la sessió anterior2n Aprovació del pressupost economie de l’exercici de 2000, les seves bases d’execució i plantilla orgànica.3r Aprovació provisional de l’expedient núm. 6 de modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament: canvi de classificació d’uns terrenys a sòl urbà al nudi de l’Hostal Nou.4t Sol-licitud del canvi de nomenclatura, Institut Nacional d’Estadistica, qualificació de nuclis del Municipi.5è Modificació del contraete d’arrendament del dispensari mèdie c/ Major, 1 baixos. Vallfogona.6è Proposta de delegació a localret per al desplegament de la xarxa de cable i de la resta de telecomunicacions paral-lela a la millora de la linia fèrria Lleida-La Pobla.7è Proposta de lloguer del local de la Plaça de Santa. Margarida núm. 5 de la Ràpita-Propietat de l’Ajuntament.8è. Liquidació definitiva de l’obra de Substitució de la xarxa d’aigua potable a la Rápita”.- Rectificació de l’acord corporatiu 08/11/999è Convocatoria del concurs per a la contractació de les assegurances de vehicles, immobles propietat de l’Ajuntament, de responsabilitat civil i altres. Convocatoria deserta. lOè. Expédient extrajudicial de crédits pressupost 2000.U è. Eleccions a Corts Generáis 2000. Elecció dels membres de les meses.

INFORMACIO MUNICIPAL

Resum de les activitats culturáis del programa “Hivern cultura 1999-2000”

Per acomiadar el veli i donar la ben- vinguda al nou mil lenni i ajustant-nos a les nostres possibilitats, vam celebrar aquest esdeveniment. Per primera ve­gada al nostre municipi vam voler aprofitar els dies de vacances escolars de les Festes de Nadal programant tres dies d’esbarjo per ais infants.

Després de la bona acollida rebu- da per part deis pares alguns també hi participaren i s’ho van passar d’allò més bé i no cal dir, la deis nens i les

nenes assistents. Esperem que en la propera poguem ampliar aqüestes ac­tivitats.

Els afeccionats a la rebosteria tam­bé van poder gaudir d’una dol^a tarda amb l’elaboració de torrons i una am­plia degustació per part de tots els as­sistents.

LA CORAL també ens va delitar amb les seves veus en unes festes tan entranyables.

Tampoc va faltar el ja tradicional

BALL DE NADAL.LALIPATXA va fer arribar les car­

tes a SES MAGESTATS dones van portar tots els regáis.

També s’ha de felicitar totes aqües­tes persones que es van responsabili­zar de la Cavalcada de Reis tant els adults com tot aquest jovent que tots plegats i per primera vegada per a ells la van dur a terme amb molt d’encert.

Els do/gos i els torrons

17

INFORMACIO MUNICIPAL

Taller de maquillatge

Taller de papiroflexia

Taller de distresses

18

1 INFORM ACIÒ M UNICIPALy \

L'hora de! conte

Et berenar

Escoltan et m issatger

19

INFORMACIO M UNICIPAL

Pel que fa a l’esport escolar, en aquesta temporada, estem competint en tres catégories a futbol-sala: en Ale­vins, que són els nens i nenes de 5è i 6è, en Benjamins, que són els nens de 3r i 4t i finalment en Prebenjamins, que són els nens i nenes de 2n o mes petits. En categoría Alevi la competi- ció està anant dins del que es podia preveure, i ocupem en aquests mo­ments la 5a posició de la competició

Esportsde la comarca de La Noguera. Pel que fa la categoría Benjami, és en la que estem obtenint els résultats més favo­rables, hem guanyat la práctica totali- tat deis partits, i ocupem la 2a posició de la classificació. Finalment en cate­goría Prebenjami els résultats també están sent bons. Pero cal destacar que en aqüestes tres catégories els résul­tats tenen una importància relativa,P important és que els nens s’ho pas-

sin bé.També cal destacar que hem parti­

cipât en competicions de Cross, hem obtingut bastant bons résultats, on destaquen la 15a i 20a posició deis Xavier Roca i del Mallol Closa en la competició Provincial.

V -l SOCIETAT i CULTURA

Club de bitlles Vallfogona

Es va fundar a la década deis 80 amb un grup d’amics. I es va constituir oficialment el 15 de mar^ de 1992. Els primers fundadors foren Benjamí Simó Roca i Esteve Parramon Cots. Llista de la la Constiució:- Benjamí Simó i Roca- Ramón Majos i Mateu- Andreu Solans i Terrats- Agustí Pons i Zeves- Miquel Orrit i Joval- Josep Cases i Bellart- Francesc Zarragona i Segarra- Ginés Teruel i Pérez- Josep Pascual i Mentuy- Miquel Mateu i Mas- Joan Gazquez i Moreno- Esteve Parramon i Cots

A partir d’aleshores el club de bit­lles ha anat fent algún campionat ofi­cial provincial i des de la fundado han anat passant diferents jugadors.

El motiu de la fundado és servir de distracció per la població jubilada afegir-se després tota classe de gent del poblé.

El joc de bitlles és un deis esports més antics de la historia de Catalunya. Consisteix a tirar tres bitllots d’una dis­tancia dTl,5cm damunt de 6 bitlles

plantades. El més interessant és dei- xar una bitlla plantada.

A l’hivern es fan uns campionats provincials i a l’estiu hi ha les tirades de festa major.

Durant les tirades de festa major es reuneixen de cinc a sis-centes per­sones. La gent de Vallfogona ha dei- xat el pavelló del poblé molt alt gua- nyant una quantitat elevada de trofeus.

El campionat d’hivern co m e ta a l’octubre i acaba al man,'. I es jugá cada diumenge. Lhora de comenta son les deu del matí, després de fer un bon esmorzar de germanor els dos equips. Els despla^aments i esmorzars els co- titzem de la nostra butxaca.

Com a anécdota: Les millors clas- sificacions de tiradors de bitlles de Vallfogona van ser el Sr. Miquel Ma­teu primera tirada de festa major de Ponts, el Sr. Ramón Majos la primera a Linyola i el Sr. Josep Cases a Collfred, i també primers llocs a moltes tirades de bitlles d’algunes festes majors més.

A causa de les baixes de jugadors durant el temps s’ha hagut d’anar re- novant l’equip

Les persones noves i veteranes de l’equip actual són:

- El Sr. President Jaume Albareda i Llobet.- Ramón Majos i Mateu- Miquel Mateu i Mas- Antonio Piqué i Xandre- Miquel Trilla i Vilajeriu- Ginés Teruel i Pérez- Pere Cornet i Llotja (Castelló de Farfanya)- Josep Villar i Borda- Josep Folguera i Abella- Josep Piqué i Farré- Salvador Farré i Botet- Miquel Orrit Jovel

El grup de bitlles convida a totes i a tots els del poblé a formar part de l’equip.

I la nostra principal ¡Musió seria tornar a fer una tirada de festa major on pogués participar tota la provincia i també tot Catalunya.

Els pobles contra qui juga Vallfogona són els següents: Torregrossa, Sant Roc, Corbins, Puigverd, Juneda, Menárguens A, Vallfogona, Artesa, Pardinyes, Menárguens B.

Ramón Porta

■ - z 21

B i APUNTS DE PSICO LO GIA

Estimulació precoçLestimulació precoç està de moda,

encara que en la majoria dels casos no se sap ben bé si servirà d’alguna cosa0 és simplement un invent modern per a pares que voldrien que els seus fills fossin els més llestos del món. Lopi- nió més estesa és que es tracta d’una iniciativa positiva, però amb reserves; no serveix de res estimular la memò­ria o realitzar milers d’exercicis amb cames o braços si no s’aconsegueix que el nen aprengui a socialitzar, a inte- grar-se en l’entorn de l’escola infantil i a gaudir amb el que fa. En resum, aqüestes tècniques persegueixen fo­mentar les habilitais mentals, físiques1 afectives deis nens mitjançant dife- rents elem ents: làmines, psicomotrici tat, angles...

Avui en dia es rebutgen les pràcti- ques d’estimulació creades a Estats Units i basades en la presentació siste­màtica d’il-lustracions al nen amb la finalitat d’augmentar la seva memoria i capacitat mental. Aquests mètodes

aconsegueixen resultats espectaculars, però poc interessants des de la peda­gogia actual. Per exemple, que un nen de quatre anys sàpiga el nom de tots els Goyas que hi ha en el Museu del Prado, o conegui totes les provincies espanyoles, de què serveix en realitat?

La clau de l’estimulació preco^ està en no “matxacar” una sola àrea de la intel-ligència o de les habilitats, sino proporcionar-li una estimulació que li serveixi per a formar un èsser humà complet, madur emocionalment.

Langlès, per exemple, és una de les disciplines que es contenda a imposar des del bressol, encara que, lògicament solament des del punt de vista fonè- tic, can^ons, etc. També els massatges son efectius en els més petits: els rela­xen i els fan més portadora la vida dins del bressol. A partir dels sis me- sos se’ls contenda les activitats per ter­ra; exercicis de quatre grapes, enforti- ment de l’esquena, al mateix temps que es reforcen els estimuls sensorials. Una

de les virtuts d’aquests métodes és que es poden arribar a detectar defectes sensorials (sordeses o cegueses parci- als) o en l’aparell motor dels nens, i el seu remei és molt més efectiu si conei- xem la seva existencia, com més aviat millor.

En nens més grans es treballa especialment amb el joc dramátic, o sigui aquell que utilitza la imaginacio dels nens a partir de materials com te­les, fustes, po ts... m illorant la psicomotricitat. Entren en escena els nous materials didáctics com les pisicines de boles, els cues... on els nens poden reptar i realitzar tot tipus de moviments. De totes maneres no hem d’oblidar que de tot aixó que hem dit, el més important és que el nen se sen­ti estimat.

Ramona Cases M . Teresa Reñé

O

s i U X J ¿ S -

LLAVORS i ADOBS N ETE JA DE LLAVORS

Estado, 33 - Tel. 973 432195 VALLFOGONA

V n SOCIETAT I CULTURA

Carnaval a Vallfogona de BalaguerEl dia 3 de mar^ de 2000 es va ce­

lebrar a Vallfogona de Balaguer el Car­naval de la Zona Escolar Rural “El Jone”.

Van venir nens de Camarasa i la Rápita a la nostra població.

Quan van arribar tots, vam anar al poliesportiu o es va llegir el missatge de benvinguda. Després l’AMPA ens va obsequiar amb un esmorzar.

En finalitzar vam anar a Pescóla i vam fer un treball sobre “els Drets deis Infants”:1- Tots els nens i nenes han de teñir els mateixos drets sense distinció de sexe, color, religió o condició econó­mica.2- Tots els nens i nenes han de dispo­sar de tots els mitjans necessaris per créixer físicam ent, m entalm ent, espiritualment i socialment en condi- cions de llibertat i dignitat.3- Tots els nens i nenes tenen dret a un nom i a una nacionalitat des del moment del seu naixement.4- Tots els nens i nenes i les seves ma­res tenen dret a gaudir d’una bona ali­mentado, d’un habitatge digne i d’una atenció sanitária especial.

5- tots els nens i nenes amb malalties físiques o psíquiques han de rebre l’atenció especial i l’educació adequa- da a les seves condicions.6- Tots els nens i nenes han de rebre l’amor i la comprensió deis seus pares i créixer sota la seva responsabilitat La societat ha de teñir cura deis nens i nenes sense familia.7- Tots els nens i nenes tenen el dret a l’educació, a la cultura i al joc per arri­

bar a ser un membre útil de la socie­tat.8- Tots els nens i nenes han de ser els primers a rebre protecció en cas de pe- rill o accident.9- Tots els nens i nenes han d’estar protegits contra qualsevol forma d’ex- plotació i abandonament que perjudi- qui la seva salut i la seva educació.10- tots els nens i nenes han de ser educats en un esperit de comprensió, pau i amistat entre els pobles i han d’es­tar protegits contra el racisme i la in­tolerancia.

Ens vam repartir aquests drets i per cicles vam fer un mural que després

vam treure al carrer perqué tot- hom el pogués veure.

Tots junts vam diñar al pati de Pescóla, i després ja ens vam vestir i maquillar per la Rúa del Carnaval.

Els més petits de la guarde­ría La Mainada també ens van acompanyar.

Vam finalitzar el dia al pati de Pescóla on vam llegir el tes­tament, pie de rodolins deis nostres mestres i de cada po­blació. A continuado, vam ere- mar el Carnestoltes i vam ba­ilar una estona.

Els profissors del col.lepi Salvador Esprín

■Serri SOCIE URA

Mans Unides març del 2000Un any mes hem portât a terme la campanya de Mans

Unides, gràcies a l’ajuda de moites senyores que han ve- nut butlletes amb entusiasme i han col laborât en altres activitats com donacions, per poder muntar una tombola ben assortida.

Aquest any l’estrella de la tombola era una assecadora de roba, i la Montse de Cal Gas a estât l’afortunada.

La col lecta va ser de 228.000 ptes netes i aquest im­port s’enviarà a la regiô de Guayakik.ua del Paraguai, junt amb les col lectes d’altres pobles de Lleida, per posar en marxa més farmàcies.

Ara sols ens queda donar gràcies a tothom que ha tin- gut la gentilesa de col laborar en el sentit que sigui, ja que aixi, entre tots també fem poble.

Un cop més moites gràcies. Fins l’any que ve si Déu vol.

La Comissià

NUMERO

307981161184196212218227231249258259

PREMI

Fusta de Pa Joc de canelobres

Cactus de bola groc Càntir Calces Catifa

Joc de fils Bufanda

Marc petit Cactus rosa Cactus blau

Marc platejat Gerro de tulipes

NUMERO PREMI

330 Cactus vermeil332 Cosidor340 Marc petit343 Dos quadres paper maixé 398 Centre dhortènsies411 Cendrer433 Tepete ganxet436 Assecadora504 Ganivet509 Mitjons557 Quadre rosa560 Draps de cuina de rus562 Vaixella

I B ® 1* !

NUMERO PREMI

563 Draps cuina coto567 Cacms de bola572 Val Bercusa573 Collaret elefant589 Jocs tu i jo (2)641 Cacms de puntxes vermeil 668 Penjador de draps688 Figura de porcellana734 Dos quadres d’aquarel-les 757 Dos tapets rodons788 Tetera d’infusions798 Test de cintes806 Setrillera de peix838 Tovalles853 Marc Gran dama857 Sucrera879 Rotlle de cuina882 Test amb lliri blau894 Joc de capses granat902 Arrecades923 Joc de pedicura933 Dos quadres de tulipes 951 Termo960 Manoples979 Cacms groc1000 Capses blaves1028 Copes de coctel1059 Cactus senyera1061 Cosidor1062 Cafetera1080 Ronyonera

24

Degussa—h ü Is

Degussa-Hüls Ibérica, S.A.

Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para

piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 - teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

25

/ : \ ì ESCRIVIM SO BRE...

Robert Bonjorn i Duart de Linyola

Fa un any em feia ressó en la revis­ta “Carrilet” de Bellvís de qué Sant. Joan de les Abadesses era la població pionera a celebrar la “Festa de l’Arbre” i que ja acomplia el primer centenari (1899-1999)

“Enguany, amb motiu del Cente­nari de la Festa de l’Arbre que Sant. Joan de les Abadesses celebra com a ciutat pionera a Catalunya, a l’Estat es- panyol i a Europa, ja várem teñir ciar des d’un principi a que s’havia de de­dicar”.

L’alcalde Josep Bassaganya i Bosch

“Es compleixen cent anys des que el mestre Josep M. Andreu, llavors director de Pescóla pública de nois, va iniciar un costum que ha servit per inculcar a diverses generacions de santjoanins la sensibilitat per la natu­ra que ens envolta i el gust per incor­porar aquesta natura a la nostra vida quotidiana, pels carrers i places de la vila”

Jordi Vilarroda Xavier López

... Escrivia un primer article amb motiu d’haver aconseguit un progra­ma fet a les mans amb un programa de festa major -opusde parlant d’aixó. Pero el curios és que posteriorment han celebrat més actes commemora- tius:- Carpeta anomenada “Fulles d’Arbre”.- Postáis.- Exposició de coses fetes amb fusta.- Ruta a través de l’arborétum urbá.- Sortides anomenades “Camins de Bosc”.- Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya es realitzá una audició de sardanes dedicada ais arbres.- Durant els dies 12 i 13 de setembre, es va organitzar un punt de venda de plan^ons i de diversos articles comme- moratius del Centenari.- Conferencies- La página Web.- Etc.

(Abans de continuar amb un con- junt de cites, no puc deixar de fer a f­lús i ó que aquest proppassat hivern, un huracá ha destrui't més de 150.000

arbres a París i més de 270.000.000 en tot França).

“A Catalunya tanmateix, més de 100 anys abans, amb el decret del Maques de l’Ensenada sobre la recu­perado de boscos, foren molts els ajun- taments que acordaren que, abans no acabés l’any, cada ciutadà del munici­pi, excepte les vídues, els pobres i els nens petits, havia de plantar 3 arbres. Ens algunes viles, com Sant. Celoni, l’acord es refereix a 5 arbres per per­sona”.

M a rtí boada i Juncá

“Hi ha qui confon la Festa de l’Ar­bre amb la Festa de l’Arbre FRUI­TER, celebrada per primera vegada a Moia l’any 1904”.

Joan Ferrer

“... en el qual es diu que per a un 86,5% deis catalans és força o molt important fer activitats en contacete amb la natura -a peu, en bicicleta, motoritzats, a cavall o sobre esquís- está assegurada en les nostres munta- nyes”.

Ramón Llorens i Ibarz

“La presència de l’arbre dintre els nuclis habitats és considérât com un signe de qualitat de vida. No obstant, aquesta presència és relativament re­cent. En la ciutat histórica, en general d’extensió limitada, no hi havia lloc per a l’arbre dintre del seu recinte mura- llat, i en el seu entorn immédiat, els arbres podien dificultar-ne la seva se- guretat”.

Francesc Fajula i Pellicer

Resum fet per Robert Bonjorn i Duart Extret de la carpeta “Fulles d’Arbre”

Mitjans del S. XIX“A la població de San Felices (Sòria) existeix la tradició que les parelles que es casin plantin un noguer”.

Finals del s. XIX“El rector de la parròquia de Thouret (França) obligava els pares a piantar un arbre, condicio indispensable per batejar els seus fills”.

1904Per Reial Decret, es recomana la celebració de la Festa de l’Arbre a tots els pobles de l’Estat Espanyol.Alfons XII, durant la Festa de l’Arbre a Barcelona, pianta un cedre al Tibidabo.

1905Promoguda pel tenor Francesc Vinas, s’instaura la Festa de l’Arbre Fruiter a Moia.

1908S’implanta la Festa de l’Arbre a tot l’estat Espanyol

19 15Es déclara festa obligatòria a les escoles.

(A Europa, era tradició piantar un Til-ler per celebrar el naixement d’un Princep Hereu).

Ç r\] ESCRIVIM SO BRE...

La Nostra Historia Liter ària

Enric Valor (1911-2000)

Mor Enric Valor gran defensor de la unitat de la llengua catalana.

Tot just s’encetava l’any quan En­ric Valor, un deis màxims représentants de les lletres valencianes, ens deia adéu.

Nascut a Castella (L’Alcoià) el 1911, Enric Valor va estar un destacat représentant de la represa cultural va­lenciana, juntament amb Joan Fuster, Sanchís Guarner i Andrés Estellés.

Distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1987, l’escrip- tor no va veure reconeguda la seva producció literaria fins al 70, coinci- dint amb l’inici de la publicació de les seves obres completes. La recuperacio de les rondalles oráis valencianes, les seves noveMes i narracions i l’activitat com a gramátic conformen l’extens lle- gat de Valor.

En els últims anys, i sobretot al País Valencia, la figura i l’obra de Valor havia estât objecte de nombrosos ho- menatges i fins i tot s’havia engegat una campanya per a la concessió del Premi Nobel.

El seu primer escrit, L’experiment de Strolowichz (1931) li va valer el premi de la publicació El Camí, con­sistent en vint duros de plata. Empre- sonat durant el franquisme, va viure durant molts anys una mena d’exili interior. Cap al 1950 escrivia la seva primera novel-la, L’ambició d’Aleix

(1960), pero els problemes que havia patit aquesta obra amb la censura el van empényer a deixar d’escriure momentániament. A suggeriment de Joan Fuster, va iniciar la recol-lecció de rondalles oráis valencianes. La seva obra de recull de rondallística valenciana és immensa i compren tres volums. Aquests reculls han constituit un éxit espectacular al País Valencia, amb gairebé mig milió d’exem- plars venuts.

En l’apartat de narrativa, Va­lor també va escriure Sense la tér­ra promesa i La idea de l’emi- g ra n t . Pero la seva gran obra és 1 atrilogia coneguda com a Cicle de Cassana, retrat de personatges i ambients del País Valencia meri­dional.

El gramátic:La seva producció com a crea­

dor literari ha quedat sovint en un segon pía, rere l’activitat de gra­mátic. Deixeble en lingüística de Caries Salvador, Josep Giner i Manuel Sanchís Guarner, ja a la década deis 30 Enric Valor va pro­var de normativitzar la llengua a Rádio Alacant. En la mateixa épo­ca va aconseguir normativitzar 1’ortografia i dignificar la morfo­logía i el léxic al setmanari El tio cuc, el més destacat aleshores de la premsa satírica valenciana, amb 20.000 exemplars.

La seva feina lingüística no va minvar durant el franquisme, pe- ríode en el qual va publicar llibres d’aprenentatge rápid, aportacions gramaticals a l’estil de Fabra, vo- cabularis i consultoris lexicográ- fics. Entre aqüestes obres desta­quen Curs mitja degramdtica ca­talana i La flexió verbal.

Extret del diari Avu” 14-1 -2000 Teresa Balasch Bosch

Entrem al tercer miMeni

Limpecable carillo, decidit, ressona, dringa a mitja nit, nit serena, nou mil-lenni

cor emocionat, erigit l’esperit.

Insigne instant, tercer mil-lenni, i any bixest, acaronat auguri,

la humanitat viu, preco^ deliri, eximi succés, juí talent, l’il.lumini.

Excels any, nou mil-lenni, feli^, l’home et comparteix,

emoció, ioia, copsa amb escreix, òptim avenir, falaguer designi.

Un any, feli^ aniversari, cent anys, costerai segle,

mil anys, mil-lenni extraordinari, una vida, somni estelat, fuga<¿ i feble.

Ealbada del tercer mil lenni, els cors, suspiren enardits,

vist l’aven^ del segon mil lenni, l’esbalaidor futur, encuriosits.

Al nou mil leni anorrear, la pobresa i tiranía, nefária,

per humana germanor, solidária, que l’home savi, li cal afermar.

Al nou mil-lenni requerim, la pau, per l’home benaurada, la pau, per progrés precisada, anhel humá, són desig sublim.

Al nou mil-lenni, accelerar, l’emancipació per la humanitat, la llibertat, al poblé diferenciat,

judiciosa bondat, altruista, inculcar.

Benvingut síes, nou mil-lenni, amb tu sembrar, volem les virtuts, en terra fértil, de mons perduts,

assenyada llavor, anhelem-hi germini.

Frederic Forest i Gilí

ESCRIVIM SO BRE...

Costumari CatalaMARQ es el mes dels vents, que bufen des dels quatre punts cardinals

Quant la sembra d’aquest mes, diu la dita:

De la fior de marf no se n’omple el sac.

Quan l’ametller floreix pel marf vés-hi, si t ’h ifan anar,

però si floreix pel febrer, vés-hi amb un paner.

Pel marf, sembra lesfigues si les volsfeineres.

El melò, ni sembrai de marf ni nascut de maig.

La sembra del Cànem feta pel febrer o pel mar$ rarament es perd. La fibra mai no surt tan fina com si es sembra per l’abril i pel maig.

M arf ventos abril plujós.M aig hum itfan al pages ric.

M arf ventós per al pagès ésprofìtós i per al mariner desasirás.

Horn té el sol de març per dolent en general.

El sol de marf es coneix set anys a la cara.

Pel marf el sol rega i Paigua crema.

El sol de marf dona cops al cap.

El sol de marf crema les dames al palau.

Horn piantava els alls tardans o de tot l’any, destinats a guardar. Havia estât costum de xiular en plantar fruits rabiosos, és a dir coents, com alls, cebes, bitxos, etc; i horn creia que resultaven tant o mes coents com més llarga i forta era la xiulada.

Els pagesos andalusos quan planten allò rene- guen a la desesperada i tan fort com poden, cre- guts que la coïssor dels alls està en relacio amb els renecs llançats en sembrar-los.

Els pagesos bases xiulen quan sembren juli- vert, perqué creixi ben eixerit.

El bon segolassar, pel maig ha d ’espigar.

Pel marfpoc espigat i per Pabdil espigues mil

La saó del marf bona per alfavar.

El març era el temps més bo per a cavar:

Cava pel marf que després ja és tard.

Si no treballes la vinya pel marf

poc vi beurds.

La vinya regalada, pel marf podada

i pel maig vinada.

Diu la vinya: l’amo em pianta, l’amo em poda, l’amo em lliga,

i el marf em dona la vida.

Cristina Colilles i Rubio

28 Wtm * W ■ ■ mmmWB: <* mmmm wm

Ÿ ARRELS

Naixements del 1964 i

19651964

Montserrat Oms Orrit Francese Orrit Bori Joan Piñol Teixidó

Esther Piqué Balasch Lidia Justina Carbonell Figuerola

Josep Maria Pons Torrades Agustí Pons Rosells

Raimund Moreno Guerrero Maria Mercè Sarret Reñé

Angel Marin Font Brigida Trilla Cases

Josep Pijuan Vilageriu Maria Carme Sol Oms

Ramona Torrades Guardia Joan Regany Reñé

Llorenç Pijuan Agudo Concepció Pinos López

Maria Dolors Aguilera Castro

1966

Llorenç Borda Guasch Jaume Parramon Guillaumet Maria del Mar Closa Teruel

Montserrat Piñol Teixidó Albert Balasch Mateu

Maria Adelaida Villar Calvet Montserrat Sarret Torrades Maria Rosa Torrent Abella Maria Dolors Guasch Pia

Anna Torrades i Agnès Planes

5) JOC DE TAULA

CrêpesIngredients:- 100 g de farina- 1 ou- 250 mi de nata liquida- 1 cullerada de conyac- Mantega per a fregir -Sai

Preparacio:Es barregen tots els ingredients

menys la mantega amb el batedor i es deixar reposar a la nevera durant 1 hora.

Es va sucant la paella amb mante­ga i amb poc foc es van fent les creps.

Creps amb pernii dolf iformatge 8 creps, 8 talls de pernii dol^, 8 talls de formatge, 1/2 litre de beixamel, 50 g de formatge ratllat, 20 g de mante- ga-

S’omple cada crep amb un tali de pernii dol^ i un de formatge. Es co- breix amb la beixamel, es posa el for­matge ratllat i posar una mica de man­tega perque es dauri millor. es gratina i es serveix.Creps amb salmo jumat8 crepes, 200 g. de salmo fumat, 200 cl de nata agra, 50 g de tàperes, 50 g de ceba amb vinagre, 2 ous, 20g de mantega.

Bulliu els ous fins que siguin durs. Piqueu les cebes i afegiu-hi l’ou picat. Suqueu cada crepe amb nata i poseu a sobre un tall de salmo fumat i al cen­tre poseu dos cullerades de la xixina. Enrotlleu les creps com si fossin un canelo. Poseu la platera al forn i po­seu a sobre la mantega. Deixeu dos minuts i serviu.Creps amb llagostins 8 creps, 1 enciam, 32 cues de llagos­tins bollides, 1 llauna de pinya d’ 1 /4 de Kg, salsa rosa.

Talleu l’enciam a la juliana i la pi­nya a daus petits i barregeu-ho amb les cues de llagostins i una mica de sal­sa rosa.

Omplir les creps i serviu amb salsa rosa a part.Creps Suzeties8 creps, 50 g de sucre, la pell d’una taronja, la pell d’una llimona, el suc de dos taronges, 50 cc de conyac, 50 cc de Gran Marinier.

Calenteu en una paella el suc de ta­ronja, les peles de taronja i llimona i el sucre. Fer-ho bullir durant dos minuts. doblegueu les creps en quatre i poseu- les dins d’aquest almíbar i regueu-les amb els licors. Escalfeu-les i flambeeu- les.

Pepe Daza

Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Telèfon 973 5651 19 I ara també a VALLFOGONA

m PER PERDRE EL TEMPS

Linares 2000. Qui guanyarà?D’aquí a uns dies començarà el pri­

mer Magistral de Linares del nou mil lenni, corn sempre carregat d’expectació donada la poderosa nó­mina de participants. Serà no obstant el Linares més breu deis últims anys, la qual cosa imprimeix un nou ritme a la prova.

Durant l’any 1999 Gary Kasparov ha demostrat una superioritat abismal sobre els seus rivals més directes, torneig que ha jugat, torneig que ha guanyat. Podrá mantenir aquesta triunfal ratxa durant aquest any que acaba de començar? Fa tan sois tres setmanes Kasparov va guanyar el torneig de Wik aan Zee amb un punt i mig d’avantatge, sobre el segon classificat. Cert és que en aquest campionat el Gran Mestre rus va tenir altes i baixes, va estar a punt de perdre en diferents partides, però. Tot i no estar en el seu millor moment de for­ma guanya amb tanta facilitât, llavors què? Aquest cap de setmana passât, Kasparov va patir un dolorós revés enfront l’holandès Piket, en el primer Gran Prix per internet que organitza el seu Club, i va ser relegat al segon lloc ( un lloc que no li agrada gaire) però tal résultat en partides rapides, no pot ser un punt de refrència massa fiable per fer una anàlisi seriosa en

relació a les seves possibilitats en un torneig de la Categoria de Linares.

El gran problema de Linares aquest any és la curta durada del Torneig. En l’història dels magistrals, tan sols dues vegades es va jugar l’event a deu ron­des, un categoria XIV l’any 1983 guanyat per Boris Spasky, i un categoria XVI guanyat per Ivanchuk. Eany passât en Kasparov va guanyar amb amplitud en 14 rondes, però en aquest pròxim haurà de disputar 4 partides menys, i això li fa les coses més dificils, i per tant dona més possibilitats als seus rivais. Un patina­da pot ser suficient per a no poder optar al primer lloc, i Kasparov ho sap, per la qual cosa jugarà sota pressió.

En la seva època daurada, el famós Gran Mestre America Robert Fischer renunciava a prendre part en aquest tipus de proves, 10 rondes eren per a eli sim plem ent inacceptables, considérant que en aquell temps se celebraven torneigs marotoniants de fins i tot 20 jugadors,i s’enfrontaven tots contra tots. Avui en dia, davant la imperiosa nécessitât d’atraure nous patrocinadors, els torneigs d’escacs han buscat tormules més dinàmiques, que augmentin aixi l’interès de la premsa audiovisual. Un d’aquests formats és el que s’aplica aquest any a Linares, 6

participants a doble volta.El màxim favorit per guanyar

Linares 2000 és sens dubte Kasparov numero 1 mundial en la llista d’ELO, i que ve encadenant una sèrie de victories en els darrers Campionats d’alt nivell. Darrere el segueixen un compacte grup de 4 jugadors, amb una força aproximada, Annand (India); Kramnik (Rùssia); Shirov (Espanya) d’origen Letó i Leko (Hungria), tots aquests tenen un coeficient d’ElO astronomie per damunt dels 2700 punts. Una mica més enrere està Alexander Khalifman, amb un ELO de 2652 punts, ben distanciat dels altres participants, que ha estât invitât al torneig per la condicio de ser factual Cam pió del M ón. N o es tracta d’afirmar que Khalifman és la pereta dolça de la prova, però si es necessari explicar alguns fets reals. La seva experiència en aquest nivell és limita­da i el seu repertori d’obertures és molt menys sòlid que el de la resta dels seus rivals. Tan sols el talent, laimaginació i una forma esportiva, poden portar al Campió del Món a un dels primers Uocs a Linares.

Josep Oms

ESCACS. Acaba la partidaper Josep O m s, M estre Internacional

Juguen blanques i fan mat en dues jugades

SÍMBOLS D'ESCACST=Torre; C=Cavall; A=A lfil; D=Dama; R=Rei; P=Peó.??=Jugada molt dolenta; ?=Mala jugada; !!=Molt bona jugada; !=Bona jugada; 1.f u ­guen blanques; 1...=Juguen negres; +=Es- cac; +++=Escac i mat; X=Signe de matar figura; 0-0=Enroc curt, 0-0-0=Enroc llarg.

+++91XV 7.

9jxd" l +9JxC T l

SN O D ITIO S

A B C D E F G H

30 \*WÊiW%WM P I

(Q SERVEIS

TELEFONS ÚTILSAJUNTAMENT, O FICIN ES.............................973 43 20 08REGIDORIA D’ESPORTS...............................973 43 20 97POLIESPORTIU................................................973 43 22 00METGE D’A P D ..................................................973 43 20 55FARMÀCIA........................................................ 973 43 21 51ATS PRACTICANT........................................... 973 43 21 14SERVEI FUNERÀRIA ..................................... 973 43 22 84................................................................................. 606 856818

COL.LEGI S. ESPRIU ......................................973 43 22 14LLAR DE JUBILATS.........................................973 43 22 75RÀDIO VAT T FOGONA .................................. 973 43 22 68TELEFON PUBLIC ATÈS, LA RÁPITA - COL.LEGI 973 44 50 18CASA PARROQUIAL.......................................973 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA............. 973 44 51 88GUÀRDIA CIVIL (Balaguer) ...........................973 44 53 53BOMBERS (Balaguer)........................................973 44 50 80SERVEI D’URGENCIES (Balaguer)................973 44 77 14CREU ROJA........................................................973 44 57 96ALSINA GRAELLS (Balaguer)........................ 973 44 54 76CORREUS (Balaguer) ....................................... 973 44 58 26CENTRE D ’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer):URGENCIES...................................................... 973 44 77 14ADMINISTRACIÓ............................................ 973 44 60 28

SERVEISASSISTENCIA SOCIAL. Tots els dimarts de 9 a 13 h a l’Ajuntament

[HORARI D’AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ(Telèfon Lleida 27 14 70)Seu d’Urgell 9’30 i 16’00 diariBalaguer l l ’OO de dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00 de dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dt., dj. i ds. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA: (Telèfon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7’45, 8’00, 9T5, 15T5, 17D0 i 17*25 feiners 16’00 festiusSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9‘30, l l ’OO, 12’30,13’30, 16’00, 16’30, 18’30 i 19’00 feiners 16’00 festius* S’ha d’establir una diferència d’uns 8-10 minuts de trajecte entre Vallfogona i Balaguer

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8’30, 13T5, 20’45 de dilluns a dissabte 9’35 ,13 ’15, 20’45 festius VALLFOGONA - LLEIDA T’52, 13’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

Vallfogona Ràdio107.9 FM

9 7 3 4 3 2 2 6 8

Deshidmtadom de Alfalfa, s.a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250

Vali fogo na de Balaguer(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATI US CURS 1998-99

- TECNIC EN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INTENSIVES - TECNIC EN JARDINERIA

- TECNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES* Durada deis cicles: 1.590 hores de formado a l'escola,

410 hores de pràctiques en empreses.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP,

Proves d'accés als cicles (majors de 18 anys)* In fo rm a d o : telèfon 973 445188

Finca l’EmpalmeTel. 973 44518825680 Vallfogona de Balaguer

Generalität de Catalunya Departam ent d ’A gricu ltu ra Ramaderia i Pesca