el xop-34-juny-1998

d a n ie l , s . a• Formigons• Arids Rentats : N aturals i Artificiáis• Transports

PLANTA ÀRIDS i FORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 973 4321 99 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer ■ Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les

dmeandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÉRlES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de coto, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.

- PRODUCTES V E TE R IN A R I- CANALITZACIÓ OFERTES

COMPRAVENDA VESTIAR

EDITORIAL.......................................3SOCIETAT i CULTURALa plantada dle xop...................4 i 5De ficcions i realitats........................6Amb motiu d’un treballde llengua catalana............................7Els gegants, la gent i t u ................... 7Sant Jordi............................................8FEM PETAR LA XERRADA AMB...El sr. Bisbe imossèm Marià.................... 9, 10 i 11APUNTS DE PSICOLOGIALa nécessitât de jugar.....................13EL CLUB DE FUTBOLVALLFOGONA ..................... 14 i 15DES DEL CORDE LA VILA ........................... 16 i 17LA BIOSFERAConseils de jardinería .................... 18La generalitat deixa sense protecció 80 paratges dela Costa Brava..................................19ESCRIVIM SOBRE...Diferents histories d’un mateixprotagonista.....................................20L’Amor i la patria........................... 21«Lili, lila, deliri.» (J.B., 1990)......21La nostra historia literaria.Perqué em venia de gust 22 i 23Qué és la sardana?.......................... 23ESPORTSLa penya a l’estiu.............................24ARRELS ........................................... 25JOC DE TAULA.............................25PER PERDRE EL TEMPS..........26SERVEIS.......................................... 27

El campionat del món a Vallfogona

A Vallfogona, com a mínim, ja ha arribat l’estiu.Quina mena de pistes ens poden dur a fer aquesta afirmació?Anem a pams, siguem observa- dors:-ais termómetres, el mercuri té un color més viu-si surts al carrer la gent porta menys roba-si vas al bar, i et fixes en la barra, es pot veure com s’ha invertit la proporció de cafés, cerveses -les piscines ja tenen aigua -etc.

Bé, podriem donar més pistes, però crec que amb aquests indicis n’hi ha prou perqué la nostra primera afirmació (ha arribat l’estiu) no pugui ser titilada de precipitada.

I ara bé, qué passa a Vallfogona a l’estiu?

Dones, que si un és un bon observador se rïadonarà que l’ac- tivitat, tant en el terrenal (o sia al tros) com en l’espiritual (estiu, cultura i esports) es dispara al 100X 100.

Cursets, tornejos, tractors tot el dia amunt i avall, etc, etc, etc.

I tot això ens porta a la pista clau:-Si per a molts la cosa «va bién» (tot i 1’última llista oficial que diu que a Espanya hi ha 8 .0 0 0 .0 0 0 de pobres

L’editorial vol agrair iniciatives com la de!

senyor Frédéric Forest que ens va fer arribar informació sobre un

homenatge que es feia a Montserrat a Josep M.

Folch i Torres, alhora que adjunta telèfons i un

programa d’actes per si aigu hi estava intéressât.

El que passa és que a vegades coincideix que

aqüestes actes se cel.lebren en «l’impass» que hi ha entre un xop i

l’altre.Pero animem a tothom perqué em facin arribar

propostes tant intéressants com aqüestes

-per ais visitants la cosa «va»I encara que tôt aquest «rotllo»

pugui sem blar una trivialitat, m’agradaria que l’estiu que ve fos, com a minim, com aquest.

Aixô seria bon senyal Ah! Mentrestant, a la resta del

món mundial o es juga a fútbol o es fa «pantxing» mirant el fútbol.

Es una alternativa, ni millor ni pitjor.

Didac Mateo

EDITA: EL XOI) Apartar de correus, 1. Vallfogona de B. • D IR E C C IÓ : Didac Mateo ■ C O O R D IN A C IÓ : Montsc Simó i Solsona ■ EQ U IP D E RED A CCIO : M. Teresa Pallisi, Mcrcc Plcns, Agncs Planes, Anna Torradcs, Roscr Bosch, 1-clip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Parré, Montse Térmens, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Francese Roca, Jordi Pijuan, Josep Oms C O L.LA BO REN EN A Q U EST N Ú M ERO : Maribel Mateu, la Comissió deis geganters de Vallfogona, M. Teresa Reguc Olivé, Joan Fontanct, Paquita Calcerà, Barò de Ramonct, Prcdcric Forest i Cili, Joan Borda, Emili Giralt C O R R E C C IÓ : Consell Comarcal • CO M PO SIC IÓ i M AQUETACIÓ: DOSSIER P& M - Tel. 973 448273 D IP Ò S IT LEG AL: L-136-1992.

Amb la col.laboració de:

. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

I IN S TITU T 1 D'ESTUDIS

ILERDENCSfWx<AfMMko .le h UiiwuoA<k tJ.ola

Ajuntament de Vallfoejona

La revista EL XOP sortirà els mesos de man;, juny, setembne i desembre. Recordeu que si voleu publicar un arricie l’hcu d’adre^ar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l’Ajuntamcnt, sempre durant els darrers 20 dics del mes anterior a la publicado.

La plantada del Xop

Apa nois! que h¡ falta gent

Aneu amb cura al travessar la carretera

rrí[ SOCIETAT i CULTURA

De ficcions i RealitatA vegades em pregunto per qué no

sabem interpretar la vida real amb la mateixa nitidesa, amb la mateixa equa- nimitat que una pel.lícula, una novel.la o una representació teatral. I, penso que mes ens valdría intentar veure-la sempre and, com una representació ficticia, fiar-nos sobretot del nostre instint d’espectadors o lectors, que a voltes erra molt menys que el nostre dis- cerniment de ciutadans.

SÌ ho pensem fredament, Nissaga

ens ha ofert vina inèdita antologia de maldats, ha set un atractiu aparador

del desoldre moral.I sembla ser que

això ven.Tothom té ciar a quin d’aquests

personatges voldria assemblar-se

Pot semblar que veure una pel.lícula, llegir una novel.la o assisdr a una representació teatral sigui un exercici poc profitós, en el qual manca la intenció o l’aprofitament; en realitat, però, aquests tipus de manifesta- cions vistes com a relaxació o pràcti- cament anul.lació mental sembla entrar en desús, i cada cop més s’accepta l’opinió que actúen com a estímul o incitació o instigador de l’intel.lecte i la imaginació, o fins i tot de l’engany, la forma que més sovint adopta la fic- ció.

Tot això és el que ens ha passat ais catalans durant els últims dos anys i mig de les nostres vides, el temps que ha durat la recentment desapareguda (E.P.D.) Nissaga. Aquest “culebro” (o serial o telenovel.la o com millor us sembli) ha fet embo- gir la ment de milers de persones, milions d’espectadors que esperávem un desenlia a Paleada de les circumstán-

cies. Si ho pensem fredament, Nissaga ens ha ofert una inédita antología de maldats, ha estât un atractiu aparador del desordre moral. I sembla ser que aixó ven.

I tots sabem que alio que és creíble, ens és, forçosament, proxim.

Perqué Catalunya s’ha enamorat dhma

Eulalia tramposa, incestuosa i assassina

tPhomes, dones i cors?

Aquest exemple de Nissaga de Poder em serveix per demostrar que el grau d’interrelació entre realitat i fic- ció és tan ait que a voltes poden arribar a confondre’s. Involuntáriament, potser, perô passa que tothom sap qué fer amb la vida d’aquells personatges que encarnen -a la televisió, damunt un escenari o en un llibre- a éssers de carn i ossos, amb nom i cognoms, casa, poder adquisitiu més o menys ait i problèmes com els nostres, habitants del món real. Tothom és jutge i legislador de les vides alienes; tothom té dar i

sap perfectament a quin d’aquests personatges irreals voldria assemblar-se i encara més a quins no (tots sabem que és molt més fácil explicar perqué no ens agrada alguna cosa que explicar perqué ens complau).

Es per aixó que cree que viure en l’engany és fácil, encara més, és la nostra condició natural, i per aixó no hauria de doldre’ns tant creure’ns histories com la de Nissaga: al cap i a la fi, s’hi expliquen esdeveniments increíbles amb el mateix impudor és versemblant és creíble, i tot alió creíble ens és, for- ^osament, proxim.

Pero encara em queda un dubte, i és que no sé fins on som capados de creure’ns, de posar-nos en el paper del que veiem o llegim o escoltem; fins on confonem -voluntáriament o involuntáriament- la realitat i la ficció, la ficció i la realitat: per qué, dones, mitja Catalunya s’ha enamorat d’una Eulalia tramposa, incestuosa i assassina d’homes dones i cors?

Jordi Pijuan i Agudo

Amb motiu d’un treball de llengua catalana...

Maribel Mateo González Pg. Sant Jordi, 11 25680 VALLFOGONA

Ajuntamentde Vallfogona de Balaguer c/Major, 2025680 VALLFOGONA

Vallfogona, 26 d’abril de 1998

Il.lustríssim senyor,El motiu d’aquesta carta és demanar la vostra col.laborado per tal de poder reunir tot el jovent, que ho vulgui i que votará per primera vegada en les eleccions municipals.Considero que seria instructiu, a causa de la seva condició de batalla, que ens informés d’un mínim que tothom hauria de saber quan es té el dret de vot.Pero sobretot, li agrairia molt que ens fes «cinc céntims» de qué és i com funciona la Casa de la Vila. Fins i tot goso proposar-li un joc, que he llegit en un llibre del meu germá basat en la Teoría del jocs, aplicada en Ciéncies Poli- tiques, amb el motiu de comparar el grau de coincidéncia entre les seves pri- oritats i les nostres; o bé poder constatar el grau d’indiferéncia per ais temes públics en nosaltres, els joves. Amb les salutacions més cordials.

Maribel Maten

i CULTURA

Els gegants, la gent i tuDes de fa ben bé dos mesos que ha

començat la temporada gegantera i la colla ja ha fet les primeres sortides a altres viles. Tenim alguns problèmes de gent que vulguin dur els gegants, és a dir, necessitem voluntaris que vulguin col.laborar amb els geganters a Vallfogona. Perqué es veuen les dificultats que suposa trobar ton geganter capacitat per portar els gegants que ara tenim, l’Ajuntament n’està fent uns de nous, més petits i lleugers perqué els pugui dur més gent.

Els nous gegants hauran de tenir nom i se n’exclou Roseta i Miquelet per la sembiança amb els noms deis gegants actuals. Per aixó volem fer una consulta popular per escollir els nous noms. Els guanyadors obtindran un bon premi. També es farà un concurs de poesia, el tema será els gegants de Vallfogona. Per participar en qualsevol d’aquests concursos s’han de compiti les bases següents:

Bases de concurs:1. Es premiaran els noms més imagi- natius, divertits i originals.2. Eúltim dia de recollida de propostes será el 10 de juliol de 1998.3. Per participar només cal enviar una carta (sense segell) adre^ada ais geganters i grallers a l’apartat de correus núm. 1 de Vallfogona. En el sobre hi haurá d’haver com a máxim quatre noms (dos per al gegant i dos per a la geganta) i un pseudónim. A més a més hi ha d’haver un sobre més petit amb el pseudónim oni han de constar les dades

personals del participant: Nom i cognoms, adreça i telèfon.4. El nom dels gegants serà anunciat el dia de la Ha. Trobada Gegantera a Vallfogona. I el premi es lliurarà el mateix dia.5. La participacio en el concurs suposa l’acceptacio d’aquestes bases.

Les matines. Per a les Festes del Roser, concretament el diumenge, els grallers vam passar a tocar matines. Les matines son una tradició molt ar- relada arreu de Catalunya que consis- teix a despertar al poblé, ben d’hora, sobretot al jovent. (De més grosses se n’ha fet i no s’ha dit res!). Esperem poder repetir l’experiéncia de les matines la propera Festa Major tot i que el dia pot anar variant. No estaría de més que se’ns fessin obsequis per poder acabar amb un esmorzar popular.

El «Fracds» del migdia.En aquest fet hi intervenen diver

sos factors: La desorganització, tant per part nostra com per la poca comunicado amb l’Ajuntament a més del poc seguiment popular en el recorregut deis gegants. Per aixó vam decidir que era millor deixar el recorregut just a la meitat. Ara només esperem que en la próxima Festa Major, i el dia de la II trobada, tot els carrers del poblé puguin ser amenitzats pels gegants.

Esperem fer-ho molt millor la propera vegada.

«La Comissió»

II PART

La Coral de Vallfogona

La dama de Mallorca Descalç he volgut pujar La gavinaLa calma de la mar Rosa de hardi ssa

'■$f Balaio > T ’he mirat

Rossinyo1

Tradicional Mallorquína Popular suissa - Havanera - Havanera - H. Werner - Popular brasilera - Francesc Vi la - Popular catalana -

El f et de la llengua és essencial perqué

Catalunya conservi la seva propia

i autèntica personalitat. J oan coromines

CORRANDA

Catalans voluntat ferma! parlem sempre en catalá encara que aquell qui us parli no s’hi Üenci a enraonar que el més segur és que l’entengui i aixó ja sera un bon pas

k a e l ' t V A L L F O G O N A 9 8

/ • P R 0 G R A M A

7/7- " ’ I PART

» . P I L A R CAI A F F I I , SOPRANO ESTANTS DALMAU, P IA N O

Deh vieni, non tardar (Le nozze di Figaro) Cèlebre Serenata Heideneròslein Wiegelted (Bona nit) Summertime Go down, Moses La cangó del 1ladre La dama d'Aragó La preso de Lleida

- Mozart -- F.Shubert -- F.Shubert -- Brahrns -- G.Gershwin -- Espiritual negre- Popular catalana- Popular catalana- Popular catalana

d o n e m•)

J o r d i

parlem-li amb un to amable que el que diguem sigui clar que procurant que ens entengui ben segur que ens entendrà

i li farà certa gracia haver entés el català que és la llengua de la terra la terra que ell va triar.

Si veieu que no us entenen malgrat bona voluntat doneu-los la mà una mica amb l’ajut del seu parlar i repreneu la conversa tôt seguit en català

i amb una mica de cada poc a poc el comprendran i aixô serà convivència i no haurà estât pas en va.

Si claudiquem amb la llengua amb el temps s’extingirà i aleshores Catalunya com ha de ser no serà...

Mantinguem voluntat ferma Catalanes, Catalans! que la nostra Catalunya no ens la prenguin de les mans!

Benei't sigui Sant Jordi i el dia que el celebrarem i la rosa i l’estimada i el moment que li donem.

(G. St.J.)

El Sr. Bisbe i Mossèn MariàSr. Bisbe

Aquest matí, a VaUfogona, s’ha célébrât la Confirmado. Amb motiu d’aquest acte, hem aprofitat l’ocasiô per parlar amb el bisbe de la Diócesi de la Seu d’Urgell i coprincep d’Andorra Joan Marti Alanís, i també amb el capellà del poblé, mossèn Marià.

Bon dia a tots dos.Bon dia.

Senyor bisbe, quan fa que es dedica a l’església? Quina ha estât la seva trajectória fins a ser bisbe?

Fa 27 any s que sóc bisbe, pero la meva trajectbria comença de prevere, sacerdot del bisbat de Tarragona on vaig estar treballant 18 anys, principalment en 2 col.legis diocesans dels quals vaig ser director; i també els diumenges en treball dominical. Abans, pero vaig estudiar al seminari diocesà de Tarragona durant 12

anys i a la Pontifica Universität de Salamanca 3 anys, de manera que vaig seguir uns estudis de 15 anys en els quais em preparavaper ser sacerdot.

De tota manera, el mes solid per mi va ser tota lapreparacio en matéria d’hu- manitats, com les llengües, la historia, la geografia, la filosofia i sobretot la teolo- gia, perque m’ha servit per a la meva carrera, no solamentper allb que és fonamental a la meva vida que és ser un pas- tor de l’església, sino també perque després he hagut d ’assumir un carrée ines- perat com és la tasca politica d ’Andorra (dedicada no solament al govern d ’un pais petit, sino també a lapreparacio d’un canvi historié com ha estât la nova cons- titucio andorrana.)

Durant aquests ültims anys he estu- diat Ciéncies Politiques.

I, per tant, hi ha hagut una série de coses a la vida que totes deriven de l’opcio vocacional del seteerdosi, que després s’han anat traduint d ’aquestes distintes mane-

res. Ara, ais meus 69 anys, giro la vista endarrere, i puefer una mica de balanf de la meva vida.

De la Diócesi de la Seu d’Urgell, creu que el nombre de nois/es con- firmats/des creix o descreix?

Aixo depén molt de dosfactors, el principal és l’augment o disminució de la natalitat. Perqué durant la infancia i l’adolescencia no marxen del Bisbat, marxen a la joventut, sobretot quan van a estudiar a les universitats o bé quan es posen a treballar. Per tant si se’n confirmen menys és perqué n’han nascut menys i pugen lesgeneracions més reduides.

De tota manera, hi ha un altre feno- men que és que si es confirmen o no es confirmen. El sagrament de la Confirmado és un deis tres (Baptismes, la Primera comunió i la Confirmado) que es considera d ’iniciació a la vida cristiana, pero la Confirmado no es considera tan important com els dos primers, i d’aquí

Una instantánia de la xerrada amb el Bisbe

ve que en alpuns llocs, concretament a Andorra no es confirmi, pero a la resta del bisbat, en un 98% es confirmen.

Pero repeteixo, la disminució que es veu en alpuns llocs, (no es el cas de Vallfopona), ha estâtprincipalmentperqué la natalitat ha disminuït; i aquesta es una de les questions que vull anotar: pensó que una de les mesprans amenaces de la nostra societat, no solament de l’es- plésia sino també de la societat catalana. Aquesta opció de no tenir filis repercuteix a Vespié sia i també mip ensorrara el pais, i després no ens hem de queixar que vin- pui pent de fora, sipui del lloc que sipui, perqué nosaltres mateixos abandonem parce Lies de vida del nostrépais, i altres tenen dreta ocupar-les. I, sobretot, aquesta situado és especialment sensible en el mon rural, perqué aixi no tan sols no creix, sim que esta condemnat a una despoblado permanent, especialment aquest Pla d’Urpell que viu essencialment de l’apricultura, perqué la muntanya s’es

ta récupérant amb la qüestió del turis- me. I aquesta situado l’haurien de considerar lesfamilies, especialment els matri- monis.

Com relaciona la Confirmació amb els valors socials que imperen avui en dia?

Si confirmem menys és perqué hi ha menys natalitat, i hi ha menys natalitat pensó, perqué els valors socials que avui confipuren la societat indueixen ais matrimonie a no tenir tants filis. Per qué? Per una série de raons, des d ’aquell que considera el matrimoni com una comunitat deplaer i benestar, ñopas tant com una comunitat d’amor i de durado, llavors no esta intéressât a tenir filis perqué suposa unes oblipacions i anteposen tenir més llibertat, sortir els caps de setmana, pastar diners... Encara que també s’ha de reconéixer que en alpunes families ja hi ha prou problèmes économies per ampliar més la familia.

Encara que hem de comprendre que avui en d iafer una familia, criar i educar un fili, fe r -lo créixer i portar-lo a la vida actual amb capadtat de competir culturalment i economicament no éspens fácil.

Però penso en elfons, que hi ha una actitud d ’epoisme, però en aquest món tot es papa. I es papa posteriorment amb una solitud i amb la tristesa de la solitud. Vm- drà una maduresa i una vellesa de solitud perqué hi ha pocs filis a més, si no s’han educai bé, la seponapart de la vida pot ser reaiment un fracas. Llavors el matrimoni ha de viure en una plenitud d’amor, no buscar els plaers a fora, sino que la félicitât s’ha de buscar dins de la familia, i no tant amb aquest consumisme materialista, que també es pot fer, però no tan acusat. Tot això de per si és bo, però no porta la félicitât.

Dones, moites gracies per la seva atenció.

Gracies a vosaltres.

Mossèn Marià Vergé OrobitgOn va néixer? I quan va comentar a ser capellá?

Vaip néixer a Térmens, ben aprop de Vallfopona.

Em varen ordenar sacerdot el desembre de 1960 i vaip cantar la primera missa el dia de Nadal a l’esplésia de Sant Joan de Térmens.

Quins estudis ha cursat? Ser capellá comenta quan se celebra missa o ja en el seminari se sentía capellá?

H efet els estudis eclesidstics al semiari de la Seu d’Urpell i posteriorment vaip fer estudis de reciclatpe de pastoral.

Sempre de jovenet, vaip sentir la vo- cació o inclinació al sacerdoci, pero es viu plenament aquesta vocació quan s’entra en contacte amb la vida de la pent deis nostres pobles.

Ser capellá és una qüestió de vocació o de professió? Quan va veure que vosté havia de ser capellá?

Ser capella és qüestió de vocació perqué ho sents i ho vols lliurement i la sents més quan etprepares humanament i cultural i sobretot espiritualment.

La vocació comenta senzillament, pero acaba amb decisions seriases i madu-

res després d ’un llarp procès.

On resideix actualment?Actualment soc rector de Vallfopona,

Cubells i Torre de Eluvia. Disposo de casa rectoral de Vallfopona, onpasso tôt el dia, pero també em recullo a la casa de la meva permana de Térmens, puix que tenim la sort de viure tan aprop.

En quins pobles recorda en aquest moments que hi ha fet missa? I en quants pobles fa missa actualment?

Vaip començar la meva vida sacerdota l a Coll de Narpo, G avarra i Valldarques, després vaip estar un temps a les Avellanes, Santa Liny a i Tartareu sustituint altres sacerdots. Vaip estar un any de vicari a Vilanova de Meid per anar sepuidament de rector a Canejan i Bausen, a la Vall d’Aran. Vaip deixar la muntanya per anar a la Separra, on vaip passar 17 anys a Guissona, tôt servint a Palou, Florejachs, Salvanera i altres pobles. Sepuidament em nomenaren rector de Penelles, Bellmunt, Ventôses i el Cas- tell del Remei, fins que em nomenaren rector de Vallfopona, Cubells i Torre de Eluvid.

Quines tasques desenvolupa a part de fer missa?

Celebrar la missa els dies feiners no ocupa paire temps, ben diferent dels festins. Durant la setmana faip la classe de relipió a les escoles de Vallfopona i Cubells, procuro visitar els malalts, fa ip les cate- quesis de Primera Comunió i Confirmado, preparo els nuvis i procuro atendre tots els que demanen que se’l escolti o aju- di de la manera que sipui.

Quina és la primera impressió que va tenir quan va venir a Vallfogona?

Com he dit, sóc fill de la Nopuera i per tant no venia a un lloc desconeput, que empupués sorprendre, pero si m’im- pressionà l’estructura del poblé i l’afany de modemització que en ell hi vaip trobar.

En un dia com avui, quina impor- tància dóna vostè al sagrament de la Confirmado? Hi ha alguna preparado de cara a aquest sagrament per part del qui es desitja confirmar?

Dono importancia al saprament de la Confirmado perqué els nois i noies el reben en un moment ben important de la seva vida, j a que els pot ajudar a fer

una opció clara i determinada de la seva fe. Els qui s’han de confirmar reben una catequesi apropiada, que els pot conduir per uns camins de responsabilitat humana i religiosa, si ells ho saben entendre i aprofitar.

Creu que actualment s’han perduts els valors religiosos de la gent?

Cree que s’han perdut unes practiques o uns valors religiosos en moltagent, pero se n’ha guanyat uns altres com la Solidarität, la sinceritat i la generositat en unes minories.

Quins són els valors que li falten i que li «sobren» a la societat catalana?

De valors no li’n sobre cap, pero ja en entenem, potser li sobre una mica d’ individúateme i d ’esperit de consum i em sembla que li fa l t a una m ica mes d’idealisme honrat i net.

Creu que en els pobles, sigui per in- fluéncia familiar o del propi entorn, alguns sagraments com la Confirmado i el Matrimoni per l’església es realitzen «perqué ho fa tothom»?

Que l’ambientfamiliar i popular in- flueixi en les décisions de lajoventut, cree que és una cosa bona, pero cal que cadas- cú maduri i sigui responsable de la seva vida humana i religiosa.

Ens podria explicar alguna anécdota que li hagi passat exercint de ca- pellá?

Recordaré tota la vida que un any, el dia de Reis, havia d’anar a un p o blet de muntanya per celebrar la missa, i com que hi havia nevat em vingueren a buscar amb un cavall negre, tot benguamit amb una sella i una manteta de colors. Jo anava vestit també amb una sotana negra i vaig pensar dintre meu «ara pía que la farem bona»; quan arribaré al poblé, quina impressió donaré a la canalla?...» Fet i dit: quan vaig arribar a la plaça, tots els nens i nenes mentre em ti-

raven unespetites boles de neu, cridaven... El rei negre... el rei negre... el rei negre...

Aquesta pregunta la reservem ais nostres entrevistáis perqué puguin dir algunes paraules adre^ades ais lectors de la revista «El Xop».

Sempre llegeixo amb ganes El Xop i considero que és un bé per a Vallfogona perqué f a arribar el batee de la vida de la gentjove a moltesfamilies de gentgran i els dona vida, i per la meva part, prego a tothom que em considereu com un fill més de Vallfogona per estar al vostre costai i que tots també us considereu membres de la parroquia de Sant Miquel.

Moltes grácies per haver-nos atés.

Montse Térmens Montse Simó

El dia de la Confirmació amb el Bisbe i el Capellà del poblé

DEGUSSA IBERICA, S.AProductos Químicos, Farmaceúticos y otros

aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

Ctra. comercial 1313, km. 19 - Teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

Estado, 33 - Tel. 973 432000 VALLFOGONA

¡H I API!NTS DE PSICOLOGIA

La necessitai de jugarHi ha algún autor que ha dit que

el joc és el treball deis nens i per cert quan són molt petits es concentren intensament en els jocs: construir un castell de sorra, pintar una casa, jugar al papa i a la mama, mes tard, al poli- da i al lladre. Entre els dotze i catorze anys tenen menys temps per jugar, i els adults posem especial émfasi a fer- los comprendre la diferencia que hem inventat entre el joc i el treball. Aquest últim és honrat, realista, sovint bastant desagradable i avorrit, pero serios. I, el que és més important, representa la nostra manera de guanyar-nos la vida.

Entre els dotze i itorze anys els a dults >sem especial émfasis

en fer-los comprendre la diferencia entre el

joc i el treball

El joc no és sino un entreteni- ment, una evasió de la realitat; no produeix cap benefici i solament és admés quan ens posa en millors condicions de tornar al treball. Al nen petit aquesta distanció li resulta incomprensible, encara que constantment se li’n parli. Nosaltres sentim una gran culpa pels nostres plaers i hem inventat molts tipus de treball Túnica finali- tat deis quals sembla ser garantir que no podem extrure’n cap plaer. No obstant aixó no podem deixar de reconéi- xer que si el nostre fill es dediqués sempre a treballar i mai a jugar seria un nen molt avorrit.

Qué obté el nen del joc, les afecci- ons, els esports i els entreteniments? Obté el que necessita. Algunes activitats poden ser simplement plaers sen- sorials com, per exemple, sentir el vent sobre la cara quan la bicicleta corre per una baixada. Al mateix temps la bicicleta pot ser un medi per escapar de la Urania deis adults; en aquest cas el que busca el nen és la llibertat, és a dir, poder decidir ell mateix on va. També pot ser la manera d’integrar-se en un

No obstant no podem deixar de reconcixer que si el nostre fill es

dediqués sempre a treballar i mai a jugar,

seria un nen molt avorrit

Molts tipns de jocs satisfan no una sino

un conjunt de necessitats. Per exemple l’hà-

bit de col.leccionar déna resposta al desig de tenir possessions,

de rivalitzar i compare r o comprendre algu-

na cosa en détail. Es possible que aquestes caractéristiques més

generöses sobresurtin damunt les altres.

grup i fer carreres tots junts, o una manera d’aventurar-se cap a llocs més llunyans...

El joc constitueix una manera d’acumular experiencia i desenvolupar les própies capacitats: La capacitat d’estar amb els altres i establir vineles socials amb ells, o la d’enfrontar-se a soles amb la naturalesa de les coses. Pot satisfer impulsos profunds: per exemple la necessitat de crear o acaro- nar, com és el cas de la nena que fa un vestit o del nen que cuida un conill, o la necessitat de destruir, pero en un marc de seguretat, de manera que la satisfacció de Pimpuls no sigui seguida per un insoportable sentiment de culpa. Aixó és el que permeten els jocs agressius organitzats com el rugbi, el policia i les lladres, etc.

Molts tipus de jocs satisfan no una sino un conjunt de necessitats. Per exemple Thabit de col.leccionar dona resposta al desig de teñir possessions, de rivalitzar i al mateix temps compartir Tentusiasme o de comprendre alguna cosa en detall, i és possible que

aquestes característiques més gene- roses sobresurtin damunt les al

tres.Sovint és molt intensa la

necessitat de provar la propia reacció davant la por, d’enfron-

tar la inseguretat interna amb els perills externs. Ais pares ens resulta

molt difícil decidir fins a quin punt podem retindre’l al nostre costat per sempre, solament podem cuidar que alió que el porta a realitzar aquests in- tents no sigui la nostra indiferencia ni la seva rebel.lió davant la nostra negativa de deixar-lo créixer.

Ramón Cases F o Iß nera AI. Teresa Regué Olivé

Xavier Rubio

Jaume ReñéJosep Ramón Solsona

Miquel Cases

Carlos Córdoba

Eloi Farré

C.F. VALL

3a DIVISIÓ PROV1/> \

Gracila Junta Directiva del Club: Jaume/V

JR Solsona, Manel Martínez, Estanis Carabina com a delegat; patrocii

Albert Mas

Domingo Serret Francisco Abella

Jordi Rubio

Josep Oms

Jaume Monesma

-

Joan Barò David Mas

LFOGONA

Jaume Agelet>an Oms

»YINCIAL 1997/98j .•acies a:

3 Más, Jaume Reñé, JR Farràs "Colás", lisOrrit, Xavi Vera, Josep Agelet ¡ Jordi ocinadors, socis ¡ públic en general.

Jordi Sarret

Albert Rubio

Jaume Pons

Entrenador "Colás"

Jordi Puig

Francese Puig

Justo Flores

Jordi Puigfel

■■■■■■■■■■■■■■■■i 15

* ^ V ? E S DEL COR DE LA VILA (973 432268)

thè pope

Cuina a Barcelona

;motiu de la presentació de la de la Noguera.

~c cscoilit va ser Photei Hilton, van aplegar més de 1.000 per-

Farré, Faro i Cal Marxant,

el nostre pavelló gastrono- ben alr, així com la nosn-a cmis- (rúnica que hi va assisrir de la arca). El 9 de juny hí va haver

programa especial amb un re- ' d’unes 30 entrevistes. Una

tra més de la bona saluc i acode la nostra emissora.

Avi tafanerFavi fa 200 setmanes que ens recorda que siguem felinos perqué la felicitat s’encomana, i esperem que, com a mínim, ens ho recordi 200 programes més. Ni per dir, l’esforcj que suposa preparar-se i documentarse durant 200 programes.200 milions de grades.

AvariesEemissora ha hagut d’cstar 2 dies aturada. Fct que s'ha aprofitat per fer una posada a punt general.El Joan demana disculpes ais oients i el més sincer agraiment a la Regidoría de Cultura que es va oferir en tot per tal de solucionar-ho

El Papa visita Vallfogona

Durant els dies 2 4 ,25 i 26 de julio! sota la mirada de Marçal Abella. Di- buixant i col.laborador de la Mañana, on fa el seu monografìe sobre ei Papa.

Escola de Capacitació

AgràriaA carree de la Rosa Agustí els altres professors. Tant l’emissora, com Pescóla, tenen molt ciar que les activitats de Pescóla són alguna cosa genuinament nostra.

El programa setmanal d3en

RoigEuropa, com ens afecta?Tant a la térra com a Pempresari A causa de Pinterés que ha aixecat el programa, ii estem buseant un ihorari de «prime-time» dintre la i programado matinal.

La calçotada anual

A primers d’any (1 cop més), al Faroens vam trobar els amics i oients de Pemissora. Aquest any es va fer extensible a parelles i es van aplegar unes 40 que van poder gaudir del bon servei i professionalitat, així com d’una bona fi de festa (bail indos)Ah! Durant la tertulia del sopar, la regidora de cultura va dir:«... arribat el moment es planteja- ria des de PAjuntament, estudiar positivamentla visibilitat de TV Vallfogona amb l’inestimable col.laboració de Jesús Castaño».

Vallfogona Radio107.9 FM

® 973 432268

Conseils de JardineríaJULIOL

-Tractaments fitosanitaris -Treure les flors marcides les plantes florides-Regar sovint les plantes en contenidor

AGOST

-Rec freqüent de plantes i ges- pes-En cas de marxar de vancances, deixar les plantes servides d’aigua per a tots els dies.

MAGNOLIA

Tots admirem les mag- nólies, pero són pocs els que s’atreveixen a cultivar-les. El secret és plantar-les amb cura. El millor és a Fabril en un lloc resguardat de vents freds. Condicionar el térra amb molía turba i no plantar-la molt fonda. Si el temps és sec, regar-la sovint i no cavar el térra prop del tronc. Cada primavera al voltant de Parbust posar turba o térra vegetal.Es de creixement lent, pero pot arribar a 6 m; vol un lloc solejat o a mitja ombra.

Paquita Galcera Floristería Ginesta

F L O R I S T E R I A c/ Dr. Fleming, 42Tels. 973 448213Q3 RE 5 TÜ 256“"S

JARDINERIAN o us p reocupeu peí vostre ¡ardí, us fa rem el m a n te n im e n t fo t l'a n y :

PODAR - ADOBAR - REGAR - SEMBRAR - PLANTAR - TALLAR LA GESPA DESINFECTAR - TREURE LES MALES HERBES...

Truqueu i v in d rem im m e d ia ta m e n t

Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Teléfon 973 5651 19 I ara també a VALLFOGONA

La Generalität deixa sense protecció 80 paratges de la Costa Brava

L’any 1933 el govern republicà determina que calia la protecció legai d’aquells espais del litoral gironi más valuosos paisatgísticament, i promul- gà una Ilei amb aquest objectiu. Aquesta Ilei fou vigent fins al 1972, any en què la «D irecció General de Patrimonio Histórico y Artistico del Ministerio de Educación y Ciencia» va elaborar un catàleg de 133 paratges pintorescos, principalment situats a la Costa Brava, que quedaven protegits amb les “Normas para la aplicación del Decreto 2899/1972 a las zonas de la Costa Brava declaradas Paisajes Pintorescos”. Aquest decret, que condi- cionava qualsevol actuació urbanistica en aquests paratges, caigué ràpida- ment en l’oblit dels ajuntaments, àvids pels interessos especulatius de l’època, i en l’oblit de 1’Administrado generai, la qual negligi el seu compliment a partir de 1975 per la pressió dels interessos immobiliaris.

Les conseqüéncies d’aquesta permissivitat urbanística han quedat ben patents en la degradado paisat- gistica de tot el litoral. Malgrat tot, aquest decret s’ha mantingut vigent fins que el 1993 la Generalitat de Catalunya va promulgar la Liei de Patrimoni Cultural Català per assumir- ne les competències. Aquesta Liei attergava al Consell Executiu un termini de tres anys per a la reclassificació dels paratges i especificava que, si transcor- regut aquest termini no s’havia proce- dit a la reclassificació, s’entendria que la declarado de paratge pintoresc havia prescrit.

A l’estiu de 1996, a pocs mesos de la fi del termini, només s’havien reclassificat 22 dels 133 paratges. Aquest fet, que ja manifestava la poca voluntat de la Generalitat per protegir aquests espais, va ser l’inici d’una campanya mediática de l’ANG per donar a conèixer als ajuntaments afec- tats i a l’opinió pública en generai el

que succeïa. Després d’un estudi ex- haustiu de tots els espais, l’ANG va elaborar un informe en el quai es de- tallaven els espais que no quedaven in- closos en aquesta Llei, ni en cap dels PEIN, i que restaven fora de la banda de protecció de la Llei de Costes. El résultat va ser 80 paratges desclassificats en total, alguns dels quais són els indrets más característics i mes ben conservats de tota la Costa Brava. Es va fer arribar aquest informe, juntament amb un llistat de paratges considérais de protecció imprescindible, a la Generalitat.

■

;% v VM,

Vft A «î “'*» v

:-\

■■■ ) , : 7 ^U 1 . yEl Departament de Cultura consi

derava que, a causa de les urbanitza- cions il.legals que s’han construit, els paratges havien perdut l’interès cultural, i que l’interès naturai no era com- petència seva. El DARP, per la seva banda, es desentengué del procès ad- duit que es tractava d’una Liei de Patrimoni Cultural i que l’assumpte és competència de la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Fisic del Departament de Medi Ambient.

Aquesta doble autojustificació re- coneix implicitament dues coses: en primer Hoc, que si els paratges havien perdut part dels seus valors havia estât precisament per la negligència de l’administraciô encarregada de vedlar per la integritat, i en segon lloc, que la Generalitat opta per perdre el seu pa-

trimoni naturai i legalitzar les irregu- laritats abans que restituir els paratges malmesos. Trista visió de fu tur per uns politics que prenen les decisions amb tanta lleugeresa. Per postres només calia que la nova Liei inclogués cautelarm ent tots els paratges, desclassificant-ne després aquells que haguessin perdut realment l’interès que els va dur a èsser catalogats.

Aixi doncs, el mes d’ocmbre passat van quedar desclassificats indrets tan singulars com: el paratge de la Fonollera, a Torroclla de Montgri; les mtmtanyes de Quermay, a Pals; el massis de Capgros, a Palamós; el puig de la Cadira, a Calonge; la mttntanya de St. Elm, a St. Feliu de Guixols; es Codolar, a Tossa, o els paratges de St. Joan i Sta. Anna, a Blanes, per citarne només alguns. Curiosament entre els desclassificats també hi ha paratges amena^ats com el massis i la platja de Castell (protagonista de la campanya «Salvem Castell») o la platja de la Perola (on que hi ha protejectat el port esportili de Roses).

Davant d’aquests fets consumata, alguns municipis ja han protegit els seus paratges com a «Bé Cultural d’In- terès Locai», però cal no oblidar que, a manca d’una normativa de rang su- perior, un canvi politic en unes eleccions municipals pot significar que aquests paratges tornin a quedar desprotegits.

Roser Bosch Teresa Tallisse

Diferentes histories d’un mateix protagonista

C A P I T O L LJa ha arribat la primavera a casa de la meva padrinaVa despuntar l’alba tronant. La gent des- cansant.Passaren quatte mesos i tot està canviant. El segueixo recordant.El vi germinant.El gripau de l’horta. Els moixons cantant. Et segueixo recordant.Laigua de la font.Abelles a les flors. Arriba la primavera. Que verda és la pradería.Demá, el temps passa poc a poc.Tinc la ment clara i dolorosa.Aquesta nit, el temps està fred en aquest poblé.I dorm tot el eos.Hi ha vegades que resso fins que passa el turment.Eamor és el que mata.Eamor, el que fa mal.I és el que espero I és el que destrueix I em queden les mans fredes.Encara que tingili perduda la batalla, tiraré endavant.Encara que la decepció de la marinada és difícil de descriure El vaig de «graffiti» a totes les tápies Totes les can ons parlen de tu.

C A P Í T O L I I ww» wmmAquesta nit, aquest poblé em sembla bellissimi.Potser estás dormintNo sé quina cosa està canviant.Ja firmaria una justificació ara mateix Quan estic sol, somio amb l’horitzó.Em falten paraules i ensenyo a tots el meu cor.Amb tu me n’aniria a llocs mai somiats Si as plau! surt a la finestra, amor meu.I perdré els complexes per cantar els sentimeneI si puc buidar...Quedaré content i descansanSi et puc cantar una serenata rap, a la llumde la lluna.Si et perdo, no sé que faré, amb cada record.Amb cada instant petit que fa mal.I la meva boca... Qui la farà somriure?

Em vas prendre el dol somriure deixat per tu.I en el fons del cor, va naixent un nou amor. Qué donaría jo per parar el temps i poder estar al teu costat aquesta nit.Que donaria jo per sentir-te meva,Per tenir-te prop aquesta nit,Per poder mirar la nit reflectida ais teus ulLs.Per sentir que el teu eos esta amb mi.

C A P Í T O L I I I mmmm* mBella idiota, si Déu et va fer més bella que el cel i el mar,dis-me de qué et rebeldes i de qui et vos revenjar.Més, si Déu et va fer tan bella, com el sol i la lluna,Per qué no escapem junts d’aquest món que ens abruma.Per estimar-te massa, tu m’ignores bella idiotaEm somrius, pero, en el fons, pateixes. Vaig seguir els teus ulls de color marron- verd.Si existeixen ángels...Vaig pensar que eren per a mi.Jo anava darrere d’un.Goodbye, adéu, amor escolta’mEstás a la meva poesia, estás dins meu i lesmeves paraulesEstás ficada dintre meu i, aquí, no hi ets. I estás al meu treball, i a la meva dosi de plaer.Estás al meu sexe.I aquí no hi ets.Passo cada nit despert mentre tu dorms. Quan vas arribar despentinada, jo et desit- java igual.Estás en la meva alegria i tristesa Estás en la meva energia i pobresa Estás en la meva poesia...I aquí no hi ets.He de ser un cretí com tu,Per no estar cansat de escoltar-te.

C A P Í T O L I VPassar el dia sencer parlant de tu.I a la nit, sortir corrent a bascar-te,Ho sé, perqué tu estás dintre meu.I ets més forta que jo Aixó és la veritat Qué passará demá?

Potser será més lluny I ens olorarem com a gossos des de lluny, I serem com nens tu i jo,Serán com núvols dins el seté cel.I almenys, no serem ja tan lluny,I quan el vent vulguiEns trobarem, en tocarem... tu i jo, demáDemá a la tarda, qui vindrá?No sé esperar-te ni un moment.Ni un minut sense tu.Son ganes de cosir el temps i portar-te al meu costat.Tinc un retall de paraules que les he teixit per a tu.Jo et diré, apaga els llums!Está el cel aquí?Estant allunyat de tu no es pot viure. Estant lluny de tu se sobreviu Mira’m ais ulls.

C A P Í T O L VNo em preguntis el per qué Jo no tinc por Sí que sobreviuréSi em dius que te’n vas... a mi m’importa poc.Demá será un altre dia i reneixerá No et dec res.Ja t’he donat de més Amagaré la pena davant els altres.Pero, no em supliquis que sigui compren- siuPerdona’m, encara que jo, no et perdonaré si dius que te’n vas, estás trencant el món damunt meu.Si dius que te’n vas, no sé com viure.Ja m’acostumaré a fer la meva vida sense tenir-te.La meva porta tancaré i no es tornará a obrirI ara emporta’t el teu fals cor, la teva hipocresía i aquesta mirada freda. Inventaré un escut, que em defensará de tu,Perqué no em fereixin els records que em portin a tuMira’m ais ulls i... si vols, marxa.Avui sense tu em moro I sense tu reneixeré.I, al final... tindré un any més I una cosa menys, tu.

Baró de Ramonet

L’Amor a la pàtriaQue és la pàtria? La pàtria com la

familia, és el lloc o la llar on has nascut, t’hi has fet gran i que estimes per damunt de tot i amb totes les teves forces. La familia, com la pàtria germina en la nostra ment, al ritme que se‘ns desvetlla la percepció i el discer- niment familiar o el patriòtic.

Lequiparació de la pàtria amb la familia ve motivada perqué les dues institucions, són semblants, es relacionen i coincideixen en l’aixopluc fisic de les nostres persones. Hom les estima, perqué elles et donen la vida, el llenguatge, la personalitat, el treball i la protecció cívica, comunal i nacional. En reciprocitat del teu interior sor- geix la mateixa entrega de protegir-la i enfortir-la.

En la pàtria brollen del teu interi- or els mateixos sentiments que en la familia, perqué hi concorren els mateixos valors; Neixes en ima terra, reps i et comuniques amb els que t’envol- ten, en primer lloc pares, filis i germans, més tard amb els véins de la vila, ciutat, comarca i nació, ho fas en un mateix idioma que ja t’ha donat la familia i t’hi sens agermanat com si amb totes aqüestes famílies o persones, for- messis una sola familia. Participes de les festes i tradicions amb la teva ment i el teu treball procures desenvolupar el nudi familiar, enfortint-lo amb l’esperit de superació innat en els catalans, i de retruc, desenvolupes i enfor- teixes la teva pàtria, perqué és teva, i la sens teva sentint-te orgullos d’haver pogut constribuir a la seva resonáncia i magnitud.

A nosaltres els catalans se’ns suscita el dilema de quina és la nostra pà-

En totes les nations, hi ha gent que sense ha-

ver-hi nascut, se senten filis de la patria que els ha douât acollença. Elis s’hi han adaptat, hi han format la seva familia i hi han crescut els seus

fílls. Si estimen la pàtria adoptiva com els na~

dius, se’ls pot considerar en igualtat de condicions que els aborígens i tan patriotes com ells i fins i tot, alguns més

apassionats.

tria, Catalunya o Espanya. Per a la majoria de catalans no hi ha dubte, la definido descrita és categòrica, la pàtria és Catalunya. El dubte deis «altres», se’ls ha produit per la intromis- sió forçada de les tropes castellanes en les nostres terres. En efecte, fou l’any 1413 que en la batalla de Balaguer, el comte Jaume d’Urgell, fou derrotat pel Comte castellà Fernando de Antequera, que l’empresonà, l’envià a Castella i més tard a la presó de Xàtiva, on mori en aquelles masmorres el 1433, als vint anys de cautiveri, de resultes d’aquella batalla es produi la primera penetrado de castella a Catalunya i malgrat la repressió deis invasors, si s’aconseguí mantenir els drets i privilegis histories de Catalunya,

i conservar la parla, les corts, els furs i moites de les tradicions. Fins a l’onze de setembre de 1714 que a sang i foc Felip Vj s’apoderà de Barcelona i es perderen tots els privilegis i començà el forcejament actual; des de Madrid van intentar anorrear el nostre idioma i des de Barcelona posar-hi resistèneia conservant nostra personalitat.

Per als catalans eé évident que la nostra pàtria és Catalunya. La Histo- ria mil.lenària de la seva independèn- cia. Les grans riqueses naturals, agricoles i ganaderes. La fortissima indüs- tria tèxtil i diversa. El gegantesc co- merç que mou, forfolla i barbulleix quantitats immesurables de productes i diners, que avalen la nostra assevera- cio. Per si aixô fos poc, els nostres avantpassats ens conferiren la saviesa i el seu seny per crear l’actual gresol cultural que abraça tots els camps intel.lectes; El de les lletres, de les arts, dels tècnics i dels cientifics, que a tots i en cada un els permet portar a terme qualsevol estudi, projecte o inves- tigaciô, per gran o complicat que sigui. La nostra naciô catalana, «amb les mans lliures» podem assegurar que amb el cabal d’instruccio tecnolôgic que posseeix, pot assolir ésser un pais cimer en el mon. En aquesta pàtria, no creieu que amb tots els atributs es- mentats, tots positius i pacifies, és évident que hom se sent orgullôs de ser- ne subdit i vertader català?

Frédéric Forest i Gili

«Lili, lila, deliri.» (J.B., 1990)Tu ets plena... de son, de diseurs, de brevetât..., deréserva, de selecciô, de calma.

Tu ets plena... de geo, de simetria, de sintesi..., deblanc, de blau, de régals.

Tu ets plena... de llum roja, de tracte, de favor, desang..., d’efecte, d’animalitat i d’ànima.

I ara, pren-me I ara, torna’m I ara, balla’m

Bonica de pórtic, bonica de planta, bonica d’escala..., bonica de terrat, bonica d’avís, bonica de tendáis.

Joan Borda

m 21

La Nostra historia literàriaPer que em venia de ¿¡ust

En aquest número em ve de gust parlar de Mercè Rodoreda; potser ho fa que s’atansa l’estiu, i fou en aquesta estació de l’any quan vaig descobrir per primer cop la fascinant Mercè Rodoreda i el seu «Mirali trencat».

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona, a Sant Gervasi, el 10 d’oc- tubre de 1908, en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. Era filia única del matrimoni Andreu Rodoreda i Montserrat Gurgui, una pa- rella afeccionada al teatre, que vivia a la mateixa torre amb l’avi Pere Gurgui, un enamorat de l’obra de Verdaguer. A començament de segle, Sant Gervasi era un indret afable i allunyat del centre de la ciutat; un barri on la vida s’es- munyia tranquil.la en un ambient casóla. La nena Mercè Rodoreda hi fou feliç i hi passà un infantesa del tot plàcida i despreocupada. Fou la nineta dels ulls de l’avi Gurgui, que li va in- fondre algunes dels passions que amb més força la marcaren: l’amor a Catalunya i a la seva llengua, i una especial devoció per les flors. No és es- trany, per tot plegat, que l’obra literària de Mercè Rodoreda hagi recollit, abundosamet, el rastre i els détails d’aquest món d’infantesa on fou cer- tament feliç.

El pas del temps, però, va dur-la a una adolescència solitària, un pél massa vigilada i marcada per la mort de l’avi quan la nena tenia dotze anys. Fou una joventut sense llibertat i abocada a un matrimoni, si més no singular, el 1928,

amb Tonde matern, Joan Gurgui, catorze anys més gran que no pas ella. Joan Gurgui havia marxat a Amèrica molt jove, s’hi havia obert carni en condicions poc favorables i, el 1921, tornà amb alguns diners. Per a la familia, el retorn del germà i de Tonde «indiano» representava la possibilitat d’una certa seguretat econòmica que fins llavors més aviat l’havia defugit. El matrimoni i una puntualissima maternitat es converdren per a Mercè Rodoreda en Texperiència d’un desen- cis traumàtic. I fou llavors que trobà, en la literatura, l’alternativa de fiigida i evasió que li calia per sortir d’un món

El pas del temps, però, va dur-la a una

joventut sense llibertat i abocada a un matrimoni amb

Poncle etern. Per a la familia, el retorn de

Poncle «indiano» representava

seguretat econòmica.

petit, endogàmic i no gaire ait de sos- tre. Comcnça a col.laborar amb alguns contes a diaris i revistes, i entrá en el món literari catalá agitat llavors per Teuforia republicana, l’Estatu d’Auto- nomia i els neguits prévis a Tesclat de la Guerra Civil. La literatura i l’amor van passar a ocupar un lloc prioritari en la vida de Mercé Rodoreda. Publi- cà a raig les quatres primeres novel.les, que després rebutjà, i arribà a uns ini- cis de maduresa literària en la primera versió d’Aloma (1938). Foren anys de bellugadissa, durant els quals Tescrip- tora treballá al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, fou membre actiu de la Institució de les Lletres Catalanes, etc. També foren uns anys intessament viscuts des d’una perspectiva sentimental. Ho palesen la seva relació amb el polític Andreu Nin i amb el novel.lista Franscesc Trabal.

El 21 de gener de 1939, quan la guerra s’havia decantat del tot per al bándol franquista, Rodoreda deixá Barcelona, passà la frontera i després de breus estades a Tolosa i a París s’instal.là amb altres escriptors catalans al castell de Roissy-en-Brie, prop de la capital francesa. Aquí Mercé Rodo- reda encetá una relació sentimental, intensa, difícil i duradora amb Armand

A comen<jamcnt de segle, sant Gervasi era

un indret afable i allunyat del centre de

la ciutat. La nena Mercé Rodoreda hi passà una infantesa

plàcida i despreocupada.

Obiols. Tan duradera que només es trencà amb la sobtada mort d’Obiols, a Viena, Pestiu de 1971. Obiols es converti en el gran amor de Rodoreda i, també, en un eix fonamental de la seva vida literaria: fou l’amant i el crine exigent, el company el mentor lucid que l’escriptora necessitava.

El 1947 , Rodoreda i Obiols, s’instal.laren a París; la profunda personalitat de la ciutat, Pesplendor de la seva riquesa arquitectónica, els mu- seus, els jardins i el Sena robaren el cor de l’escriptora, tot i les dificultats économiques que passava i l’obligació d’haver de cosir per guanyar-se la vida. Rodoreda madurava interiorment la durissima realitat de l’exili mentre s’anava imprégnant de cultura. Inicià una etapa de creació com a poeta i contista perqué alguns problèmes de salut i la mateixa precarietat econòmica li impedien de mantenir l’esforç de continuitat que exigeix una novel.la. Com a complément, descobrí el plaer de la pintura, sobretot al museu de Louvre, on acudia un cop per setmana.

El matrimoni va ser una experiencia d’un deseneís traumátic.

Trobá en la literatura l’alternativa de fúgida

i evasió que li calia per sortir d’un món

petit.

La feina d’Armand Obiols com a traductor de les Nacions Unides el porta a Ginebra, on la parellà s'installa el 1954.

La nova ciutat no acabà de plaure a l’escriptora, que hi trobava a faltar l’animació i el bullid cultural de París. Ara bé, vora el llac de Lémans inicia un procès d’enorme creativitat: reco- llí els contes que tenia dispersos en diferents revistes d’exili, n’hi afegí uns altres d’inédits i el volum, vint-i-dos contes, fou guardonat el 1957, amb el premi Víctor Català. El premi féu possible l’inici d’una relació estable amb el món editorial català. S’encetava un

moment de creacio: Jardi vora el mar, La plaça del Diamant i la mort i la primavera. La publicacio de La plaça del Diamant (1962) contribui, de manera difinitiva, a la seva consolidacio. Seguiren El carrer de les Camèlies (1966), La meva Cristina i altres contes (1967), Jardi vora el mar (1967) i la segona versio d’Aloma (1969). Mercè Rodoreda, que alterna molt temps la vida a Ginebra amb freqüents estades a Paris, començà a sovintejar Barcelona a partir dels anys seixanta. El 15 d’agost de 1971, la mort sobtada d’Armand Obiols a Viena la deixà atuïda i accentua notablement la solicitud de Ginebra. El fet perô, s’es- devingué de manera parai.lela al des- cobrim ent d’un indret plàcid a Romanyà de la Selva que la va empè- nyer a retornar a Catalunya, a mitjan dels anys setanta. A Romanyà posà el darrer punt a Mirall trencat (1974), a la publicacio de la quai seguiren Sem- blava de seda i altres contes (1978), Tots el contes (1979), Viatges i flora (1980) i Quanta, quanta guerra ( 1980).

I arribà i’hora de les grans distincions amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Très anys després m o ri.

El cami, de tota manera, arribava a la fi, encara que abans arribà l’hora de les grans distributions, com cl Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1980. Très anys després mori. Era el 13 d’abril de 1983 i fou enterrada a Romanyà de la Selva.

Teresa Balasch Bosch

Que és la sardana?

La rotllana, a la Sardana no és una roda més, ja que es porta dins tancada de tot un poble, els sentiments.

La cadena que l’envolta és feta de braços i mans, i almig hi ha un cor que salta tot dient, tots som germans.

I tots, donant-se les mans puntegen i salten alhora mentre que van escoltant el flaviol i la l’enora.

I, tots dos, ens van dient, balleu, aquesta és la dança nostra, que és un bail tan valent, com dolç pot èsser alhora.Tothom que vulgui hi pot entrar, i aixi fer més gran la cadena i serà com un germà, que ajuda a envoltar la carena.

I, amb els braços estirats assolir tota la terra, buscat per a tots costats fer la pau i no la guerra.

Aquesta és la nostra Sardana, aquest és el nostre emblema, estant, en terra catalana,VISCA LA PAU, MORI LA GUERRA

Emili Gilart

La penya a l’estiu

24

València 1998. 1 /2 hora abans de la final de la Copa del Rei, Barça-MaHorca

A l’estiu la Penya fa unes petites vacances, perô tôt i aixo es comença a preparar per a la propera temporada i aixi millorar amb aspectes com els des- plaçaments, els nous carnets, etc.

Com cada any el FCB ens convida al Congrès de Penyes.

Allí ens reunim 203 directius de cada penya que el Barça té arreu del món, per fer la votació de la propera trobada mundial de penyes (aquest any se celebra a Puigcerdà) (si aigu hi esta intéressât que ens ho comuniqui). També ens expliquen el que s’ha fet durant l’any esportivament, Testât de comptes actual, les noves inversions, i els nous fitxatges si escau.

Tota penya té el dret de poder fer els seus suggeriments per millorar el funcionament Barça-Penya i allí es comenten.Ara esperem que comenci la temporada amb un Barça millor amb el joc, perqué amb títols será difícil de superar la temporada passada.

La penya està totalment en contra

de la manera d’actuar del tècnic que fa

marxar els jugadors de la cantera que són

igual o mes bons que els fitxatges extrangers

(holandesos) i de la manera

d’acomiadar-los.

Moites gràcies

-V1’ ABBFLS

Naixements del 1953 i

19541953

Josep Coma Roigé Teresa Simó Solsona

Anna Hernández Martínez Antoni Bergadà Bringue

Andreu Ramon Solans Farré Jaume Domingo Gatnau

Miquel Cases Trilla Angel Piqué Rubio

Josep Segarra Rubio Rosalia Badia Sabanés

Joan Antoni Pia Betbesé Jaume Bosch Bergadà

Antoni Carrera Torrent Josepa Rubies Bergadà Josep Lahuerta Trilla

Montserrat Aguilà Sabanés Vicent Villalba Blanco Carme Sabanés Mayals Carme Cases Folguera Dolors Teruel Artero Josep Buireu Rubio

1954

Raimunda Orrit Escoda Montserrat Salud Torné Ramon Sarret Torrades

Joan Prat Cases Maria Rosa Cases Pons

Ramon Monclús Manuel Joan Clarisó Sabanés

Margarida Carbonell Alòs Margarida Buira Joval Josep Torrent Farnell Roser Aleu Camarasa

Salvador Jordana Doria Antoni Victor Reixachs Barò

Maria Angels Sandiumenge Badie Maria Teresa Piqué Sol

Maria del Carme Pericón Piqué Maria Dolors Piñol Sorribes

Manel Agusti Serret Pons Ramon Miquel Regué Dalmau

Francese Amadeu Rubio Guasch Pere Rocaspana Font Josep Costa Molins

Dolors Torrent Caba Maria Montserrat Bergadà Vergés

Josep Antoni Piedra Puig

mmMousse de formatge amb

maduixesINGREDIENTS200 gr de formatge frese150 gr de maduixes25 gr de sucre glass1/2 copeta de licor de taronja oCointreauEl suc d’una llimona mitjana 2 fulles de gelatina o cola de peix 160 gr de nata muntada 4 clares muntades a punt de neu (merenga)

PER A LA SALSA DE XOCOLA- TA220 gr de cobertura de xocolata 2 cullerades soperes de llet 25 gr de mantega

PREPARACIÓPoseu el formatge en un vol i afe-

giu-hi les maduixes. Cal que en reser- veu algunes per a la decorado. Em- polvoreu el sucre sobre el formatge i poseu el licor per sobre.

Tapeu el vol i deixeu-lo al frigorifie mitja hora.

Calenteu els dos sucs i els dissoleu la gelatina. Incorporeu la barreja del formatge mentre la gelatina encara está calenta. Munteu la nata i incoporeu-la a la barreja. Serviu el mousse en plats individuals i decoreu-lo amb les maduixes. Afegiu-hi una mica de salsa de xocolata i una bola de merenga.

SALSA DE XOCOLATAFoneu la xocolata amb la mantega

i la llet en un recipient, calenteu-ho al bany maria.s’ha de remoure i ja es pot servir.

Bon profit.

Deep BlueEany passat quan la poderosa ma

quina Deep Blue va guanya a Gary Dasparov, el matx que van disputar al millor de 6 partides, el món escaquístic i una mica la societat en general es posa en situació d’alarma, perqué acceptar que un robot corri més que un ésser huma s’accepta, pero que pensi millor, vol dir de manera simple i dura, que una cosa amb quatre ferros i tres xips és més intel.ligent que nosaltres.

Encara cree en la intel.ligéncia humana,

i la meva opinió és que qualsevol jugador

deis 10 millors del món és millor que la famosa Deep Blue.

No obstant aixó esmentat, encara cree en la intel.ligéncia humana, i la meva opinió més sincera és que avui per avui, qualsevol jugador deis 10 millors del món, és bastant millor que la famosa Deep Blue. Tot i que en un encontré contra l’ordinador el desavan- tatge de l’home és molt gran, la máquina no es cansa mai, no té cap mal de cap, és a dir sempre está en les condicions més oprimes. A més pot consultar en la seva base de dades on té emmagatzemades més d’un milió de parties, i es recorda a la perfecció de totes les partides que abans ha disputat al seu rival. L’única arma humana per con- trarestar tot el dit és no entrar en po- sicions molt complicades perqué un home no pot pas calcular 1 o 2 milions de jugades per segon mentre que el seu oponen sí, i intentar utilitzar al máxim la lógica i el nostre instint natural i esperar a teñir un mica de sort per poder véncer-la de moment perqué en uns propers anys cree que ho tindrem bastant magre.

També he dit que seria un error no acceptar l’avanc; de la tecnología i s’ha d’assumir, veient-ho com una cosa normal. Cosa que també hauria de fer la gent que mana i domina el món, i a

L’avanç de la teenologia s’ha

d’assumir, cosa que també hauria de fer la

gent que mana, per dur comoditat a

rhumanitat i no per destruir-la com fins ara s’han dedicat a

fer.

veure si d’una vegada per totes acon- segueixen, que els avanços de la Deep Blue o qualsevol altre avanç d’aquests instruments tan potents, serveixi per dur comoditat i seguretat a la huma- nitat i no per destruir-la com fins ara s’han dedicat a fer.

Josep Oms Pallisé

5

TELEFONS UTILSAJUNTAMENT, O FIC IN ES 43 20 08REGIDORIA D’ESPO R TS 43 20 97POLIESPORTIU 43 22 00METGE D’A P D ................................................................ 43 20 55FARM ÀCIA 43 21 51ATS PRA CTICAN T 43 21 14SERVEI FU N E R À R IA 43 22 84..............................................................................................939019558

COL.LEGIS S. E S P R IU 43 22 14LLAR DE JUBILATS 43 22 75RADIO VA LLFO G O N A 43 22 68TELÈFO N PUBLIC ATÈS, VA LLFO G O N A.........................43 20 02TELÈFO N PUBLIC ATÈS, LA RÁPITA - COL.LEGI 44 5018CASA PA R R O Q U IA L................................................... 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AG RÀ RIA....................... 44 51 88GUÀRDIA CIVIL (Balaguer) ...................................... 44 53 53BOMBERS (Balaguer)..................................................... 44 50 80SERVEI D’URGENCIES (Balaguer)......................... 44 77 14C REU R O JA ...................................................................... 44 57 96ALSINA GRAELLS (Balaguer)................................... 44 54 76CORREUS (Balaguer) ................................................... 44 58 26CEN TRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer):U R G ÈN C IES..................................................................... 44 77 14ADM INISTRACIÓ.......................................................... 44 60 28

HORARI D’AUTOBUSOSSORTIDA D E L L E ID A D ESTIN A C IÓ(Telèfon lleida 27 14 70)Seu d’Urgcll 9 ’30 i 16’00 diariBalaguer l l ’OO De dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00. De dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius)SORTIDA D E B A L A G U E R D ESTIN A C IÓ LLEID A : (Telefon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7’45 , 8’00, 9T 5 , 15T 5, 171)0 i 17’25 feiners ló ’OO festiusSORTIDA D E L L E ID A D E ST IN A C IÓ BA LA G U ER:9‘30, l l ’OO, 12’30, 13’30, ló ’OO, 16’3 0 ,1 8 ’30 i 19’00 feiners ló ’OO festius* S’ha d’establir una diferencia d’uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer

HORABJS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8’30, 13’15, 20 ’45 de dilluns a dissabte 9’35 , 13 ’15, 2 0 ’45 festius V A LLFO G O N A - L LE ID A 7’52, 13’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferéncia respecte de Balaguer

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

SERVEISASSISTÈN CIA SO C IA L. Tots els dimarts de 9 a 13 h a l’AjuntamentR EG ID O R IA D ’ESPO RTS. Dimecres al matí a l’ajuntamcnt 2n. pis.B IB LIO T EC A . Dimarts, dimecres i dijous, de 2 /4 de 6 a 2/4 de 8.

boluao partida d’escacsJr ^

JSLLI l¿ m - + 8 U T

:opnps

Solució al trencaclosques del número anterior

'D e s k i d m t a d o w d e A l f a l f a , s . a .

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250

Vali fogo na de ßa laguer(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIÒ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1998-99

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÀRI ES INTENSIVES - TÈCNIC EN JARDINERIA

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

* Durada deis cicles: 1.590 hores de form ado a l'escola,410 hores de practiques en empreses.

* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP Proves d'accés ais cicles (majors de 18 anys)

* Informació: teléfon 973 445188

Generalität de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca

Finca l’EmpalmeTel. 973 44518825680 Vallfogona de Balaguer

el xop-34-juny-1998

Lifestyle