El treball de les unitats de mesura ens ha portat a treballar situacions de resolucions de

problemes on hem parlat dels processos a seguir per resoldre-les.

A partir d’una lectura on apareixien un grup de

nens i nenes que realitzaven una sortida basada

en un itinerari, vam resoldre plegats la distància

total que havien caminat.

Des de la comprensió del text vam haver de:

Extreure les dades que ens demanava la pregunta.

Identificar les dades del problema.

Passar totes les dades a la mateixa unitat de mesura.

Pensar en l’estratègia i/o l’operació a aplicar.

Escriure en una frase la resposta a la pregunta.

A partir d’aquesta situació de resolució de problemes que la vam resoldre plegats en gran

grup, vam presentar a l’aula d’altres relacionades amb situacions quotidianes a cada un dels

grups de taula.

La primera era resoldre en un espai que teníem un armari de 2 m i una prestatgeria de 120 cm,

quantes taules de l’aula hi podíem posar si cada una d’elles mesuraven 80 cm.

Els dos grups van escriure la pregunta que el s hi havia proposat.

Només un va identificar les dades per

escriure-les.

Tant un com un altre van canviar totes

les dades en unitats de mesures iguals,

és a dir, en centímetres.

PROJECTE CIENTÍFICS I

CIENTÍFIQUES

Després entre els nens i nenes dels dos grups van aparèixer una conversa matemàtica, molt

enriquidora entre les diferents formes d’utilitzar els algorismes.

Hi van haver nens que van anar fer sumes acumulatives de 80 cm, fins

que van obtenir els 320 cm que ocupaven l’armari i la prestatgeria.

D’altres van multiplicar per dos

directament i en veure el 160 cm vam

dir:

“ Ara ho hem de multiplicar un altre

cop per 2, per obtenir el doble, ja que

160 és la meitat de 320 “

Hi van haver una nena que va fer primer

la suma i després va fer la multiplicació,

relacionant els dos algoritmes,

I per últim hi va haver un nen

que va fer una divisió.

Després vam sortir per grups a la

pissarra per compartir amb la

resta de la classe les diferents

formes de resoldre el problema i

vam observar que totes eren

encertades.

Aquesta manera de treballar ens ajuda a l’aparició de nous

conceptes i a compartir estratègies de resolució.

La segona situació que havíem de resoldre era que en un tram de la Rda. Sta Maria de 3 km

havien de col·locar l’enllumenat amb fanals cada 200 m.

El grup que es va afrontar al problema va triar l’estratègia de la resolució gràfica a través del

dibuix, cercant a través del paper quadriculat una escala gràfica.

Van passar primer els 3 Km a m, comentant que equivalia a 3.000 metres.

Després van pensar i van dir : “ si cada quadret del paper representa 100 m després de cada

dos quadrets podem dibuixar un fanal”.

I aquest és el dibuix que van fer.

Però entre tots van arribar a la conclusió que no estava be representat, ja que havien posat els

fanals cada 250 m ja que havien dibuixat un puntet al mig del tercer quadre a la sèrie.

Per tant ho van tornar a representar. I entre tots els membres del grup van estar d’acord que

l’estratègia de col·locar-los justament en el segon quadret era la correcta.

La discussió va venir després quan el Lluc va representar aquest dibuix on el resultat obtingut

eren 16 fanals i........

....I en canvi l’ Ariadna va fer aquesta representació obtenint un resultat de quinze fanals:

Quan van contrastar els dos dibuixos es van adonar que l’ Ariadna havia col·locat el

primer fanal en la finalització dels primers 200 metres recorreguts, en canvi el Lluc havia optat

per col·locar un fanal en l’inici del carrer.

Entre tots vam arribar que els dos resultats eren correctes, ja que aquesta dada no ens

la donava el problema i que les dues interpretacions havien estat ben justificades.

Ens ha agradat molt compartir aquestes situacions de resolució de problemes i

sobretot compartir-les amb vosaltres.

LA CLASSE DELS CIENTÍFICS I LES CIENTÍFIQUES

21 DE NOVEMBRE DEL 2014