EL SUBSTANTIU

MONTSE CIBERTA

EL SUBSTANTIU• El substantiu és una paraula variable ( es

flexiona d'acord amb el gènere i el nombre) que designa persones, coses, accions i idees: nena, formiga, tassa, alegria.

GÈNERE• Generalment s'afegeix una -a al masculí: gat - gata. De

vegades, el fet d'afegir una -a fa que l'última consonant es modifiqui.

servaserf-f →-vagossagos -s→-ssalloballop-p → -baMarcel·laMarcel-l → -l·laamigaamic-c → -gaadministrativa administratiu - u →-vaneboda nebot -t → -da

GÈNEREEl femení també es pot formar d’altres maneres a partir del masculí:

-na, -ina, -essa, -iu, -loga: lleó, lleona; abat, abadessa; actor, actriu; gall, gallina, biòleg, biologa.

Una forma per al masculí i una altra pel femení: home, dona; oncle, tia; boc, cabra...

Noms d'animals que són invariables i la indicaciódel gènere es fa amb l'afegitó mascle o femella.: la balena mascle/ femella.

Substantius acabats en -aire, -cida, -ista: el/la cantaire, el/la suïcida, el/la ciclista.

GÈNERE• Molt sovint confonem el gènere d’algun nom.

Fixa’t en aquests mots: el compte, el corrent, els afores, els avantatges, el pendent, el senyal, el costum, el deute, el dubte, el llegum, el lleixiu, el pebre, etc. Però: una anàlisi, una allau, una àncora, una aroma, una olor, la calor, etc.

NOMBRE• La majoria dels substantius formen el plural afegint

una -s al singular: gat – gats.• Els substantius femenins acabats en -a àtona canvien

aquesta -a per -es: casa/cases, dia/dies. Aquesta norma pot comportar algunes modificacions ortogràfiques.

roques races pluges aigües pigues

pasqües

roca raça pluja aigua piga

pasqua

-ca → -ques -ça → -ces - ja → -ges

-gua → -gües -ga → -gues

-qua → -qües

NOMBRE• Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -

ix, -tx formen el plural afegint -os: complex, complexos; despatx, despatxos; braç, braços... Fixa’t, però, que un bon nombre dels mots que acaben en -sla dupliquen: compàs, compassos; arròs, arrossos...

• Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural; és a dir, poden formar el plural afegint -s o bé -os: disc, discos, discs; gust, gustos, gusts...

• Els substantius acabats en vocal tònica formen el plural -ns: mà-mans, veí-veïns, pa-pans, pi-pins, etc.

• Són invariables els dies de la setmana i els mots: llapis, tipus, virus, cactus, globus...