el projecte balena blanca - castellnou · pdf filematerials per a l’àrea de...

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttiicc

aa ÍNDEX

EL PROJECTE BALENA BLANCA

1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. El Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural. Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi

natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural

per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

PROGRAMACIÓ D’AULA

1. Continguts de Coneixement del medi natural de tercer d’Educació Primària. . . . . . . . . . . . . . . . 32

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, activitats complementàries,

solucionari i bibliografia i altres recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

2. Avaluació contínua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

3. Avaluació sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

4. Solucions de les activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

GD Naturals 3 P1 11/11/02 13:22 Página 6

PROJECTE BALENA BLANCA

1. Presentació

2. Principis educatius i didàctics

3. El Cicle Mitjà

4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural

6. Orientacions per a l’avaluació

7. Orientacions per atendre la diversitat

8. Els eixos transversals

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)


1. PRESENTACIÓ

Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per

a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’es-

tableix l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1593, de 13-5-1992).

Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004» del

Departament d’Ensenyament.

El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’en-

senyament i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements

i experiències ha estat elaborar un projecte educatiu que té en compte les necessitats for-

matives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat que haurà

d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.

La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les

àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del me-

di social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida

DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres

dels Cicles Mitjà i Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre

(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat

d’alumnat; i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecno-

logies de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.

El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:

balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; con-

tinent i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.

blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat

assumida; concentració i aprenentatge.

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

8


2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS

El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer

per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la

presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.

D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns

materials que tenen com a objectiu prioritari que tot l’alumnat escolaritzat en cada un dels

cicles d’aquesta etapa educativa assoleixi les competències bàsiques pròpies de cada àrea

en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells coneixements

i habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges. Dit d’una

altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se saben aplicar en

situacions concretes de la vida real i a més d’una forma responsable.

La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, proce-

diments i actituds, i considera l’alumne un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenen-

tatge, amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més llu-

nyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que

exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització, el gust pels treballs ben

fets, ben presentats i ben acabats.

Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols

apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut

escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds

amb la pràctica i l’experiència de cada dia.

Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres tinguessin les eines que els

permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats dels alum-

nes de cada curs.

La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de

tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la

pràctica docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una

eina més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits

arxius, fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.


9


3. EL CICLE MITJÀ

Aquest cicle de l’Educació Primària arrenca de la tasca realitzada en el Cicle Inicial. Els objectius,

els continguts, les activitats i les metodologies de cada àrea són una continuació dels del Cicle

Inicial, alhora que es projecten envers el que pretenem aconseguir en el Cicle Superior.

És el cicle central de tot el procés, el que dóna continuïtat a una feina ja iniciada i apunta els

elements que definiran desenvolupaments futurs.

Cal aprofitar el creixement maduratiu i social de l’alumnat en aquest cicle per potenciar

estratègies d’ensenyament-aprenentatge, amb les quals l’alumnat pugui progressar en el seu

desenvolupament personal i social.

Educar, en aquest cicle, és sinònim de fer créixer força en coneixements i molt en habilitats,

en capacitats socials i humanes i en autonomia i criteris personals.

Els temes de Coneixement del medi natural i Coneixement del medi social i cultural ens han

servit per organitzar la distribució dels continguts de Llengua catalana i Matemàtiques. El català

i el castellà es treballen amb el mateix nivell d’exigència, i es comença el treball sistemàtic dels

trets diferencials –fonètics, gràfics, lèxics–, que s’acaba en finalitzar l’Educació Secundària

Obligatòria. Els aspectes lingüístics comuns a les dues llengües –comprensió i expressió oral i

comprensió i expressió escrita– es reforcen mútuament, procurant sempre de no solapar-se.

Aquest projecte lingüístic coordinat s’inicia a 1r de l’Educació Primària i s’acaba a 4t de

l’Educació Secundària Obligatòria.

Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també Religió, s’organitzen de forma autòno-

ma, amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.

Reprenem de nou les metodologies iniciades en el Cicle Inicial: l’alumnat ha de ser subjecte

actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha d’aprendre de forma amena i alhora sistemàtica, i

ha de partir de l’entorn més proper per comprendre entorns més llunyans.

Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i treballar-

los de forma progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenyament-

Quines metodologies i didàctiques utilitzem?

Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

10


aprenentatge, els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa línia molt de

temps.

En el Cicle Mitjà comencem a treballar les metodologies més específiques de cada àrea, les

quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».

En aquest cicle també es treballen els eixos transversals implícitament, al llarg de tot el curs

i en totes les àrees, i explícitament, en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi

–natural i social i cultural–. I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les

imatges tracten aquests mateixos valors.

La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem pro-

curat tenir molta cura de tot el que publiquem, perquè finalment els valors que comuniquen

els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una manera cíclica i adequada a l’edat.

L’alumnat de 3r i 4t de Primària podrà fer servir l’ordinador i els programes com una eina

per redactar petits treballs, operar amb la calculadora, escriure música, buscar informació per

Internet, etc.

Com hem introduït les TIC?

Com treballem els eixos transversals?


11


4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDINATURAL. CICLE MITJÀ

� Una guia didàctica, organitzada en tres apar-

tats: Projecte Balena blanca, Projecte cur-ricular i Programació d’aula –que inclou,

per a cada unitat, la programació, les propostes

de treball i suggeriments, els llibres d’activitats

que es poden fotocopiar, el solucionari de les ac-

tivitats del llibre per a l’alumnat, i la bibliografia

i altres recursos per treballar les seqüències d’en-

senyament-aprenentatge.

� Un CD amb la guia didàctica.

� Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):

• que permet portar el control de tutoria (fitxa

de l’alumnat, horaris, entrevistes…);

• que permet registrar el resultat dels controls

trimestre a trimestre.

Per al professor/a:

Per a l’alumne/a:

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

12

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttiicc

aa ÍNDEX

EL PROJECTE BALENA BLANCA

1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. El Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4. Materials per a l’Àrea de Coneixement del Medi Natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. Didàctica i metodologia de l’Àrea de Coneixement del Medi Natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’Àrea de Coneixement del Medi

Natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

3. Continguts de l’Àrea de Coneixement del Medi Natural per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

4. Objectius referencials de l’Àrea de Coneixement del Medi Natural

per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36


1. Continguts de Coneixement del Medi Natural de tercer d’Educació Primària. . . . . . . . . . . . . . 42

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, activitats complementàries,

solucionari i bibliografia i altres recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

2. Avaluació contínua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

3. Avaluació sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

4. Solucions de les activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

SORTIDES I ALTRES PROPOSTES


5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DECONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

Aquest projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge. Es pretén que

sigui l’alumnat, amb l’acompanyament del docent, qui impulsi el seu procés d’aprenentatge

per consolidar els seus coneixements, tot resolent les diverses situacions que es presenten

al llarg de la seqüència d’ensenyament-aprenentatge.

El desenvolupament curricular s’ha fet per cicles per tal de potenciar-lo com a procés d’a-

prenentatge obert a dos cursos escolars. S’ha volgut donar un èmfasi especial al treball

mediambiental com a lligam de totes les nostres activitats relacionades amb l’entorn i, alho-

ra, atès que és una àrea de descoberta, a l’experimentació.

Per tal de facilitar la comprensió i l’assimilació global dels continguts de l’àrea, aquests s’han

organitzat i distribuït en els tres eixos seguents:

l’ésser humà el món que ens envolta l’entorn canvia

La unitat s’inicia amb una imatge de dues pàgines que, a més de ser una motivació inicial, ser-

virà de punt de partida per saber els coneixements, les motivacions i les expectatives de l’a-

lumnat sobre els continguts que es treballen en la unitat.Aquesta il·lustració sempre va acom-

panyada de l’apartat Què en saps?, el qual ajudarà a fer l’avaluació inicial de l’alumnat. En el

requadre Aprendràs, s’anticipen els continguts que es treballaran en la unitat per tal d’ajudar

els alumnes a organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements.

La seqüènciació dels continguts de cada unitat és clara i ordenada. L’explicació ocupa la

part interior de cada pàgina, mentre que, al marge, hi apareixen, sempre que sigui possi-

ble, unes propostes que pretenen que l’alumnat sigui capaç de formular-se preguntes, de

plantejar-se hipòtesis de treball i d’investigar algunes qüestions relacionades amb la vida

quotidiana. Aquestes propostes es recullen en els requadres Pensa-hi una mica,

2. Exposició dels continguts de les unitats

1. Introducció i avaluació dels coneixements previs

Estructura de les unitats

Introducció


13


Investiga, Sabies que... Tots els continguts es complementen amb el requadre

Recorda i les Activitats, que pretenen comprovar com evoluciona la comprensió del

tema que s’explica.

L’apartat Per saber-ne més inclou alguna aplicació dels continguts treballats en la unitat

dins del camp de l’actualitat, la salut, la ciència o, en altres casos, temes que incentivin la curio-

sitat de l’alumnat.

En l’apartat Experimenta! es desenvolupa algun experiment que o bé es pot seguir en el

llibre mateix, o bé es pot fer a l’aula, segons les possibilitats de cada centre.

Aquestes activitats d’aprenentatge complementen les que proposa el projecte 6/12.

Finalment, les activitats proposades en aquest apartat volen ser una eina més per facilitar la

comprensió i la interiorització dels continguts treballats.

També poden ser útils a l’hora de programar els deures que els nens i nenes han de fer

a casa o per preparar els controls.

La unitat s’acaba amb una pàgina anomenada Repassem, en la qual es presenta un mapa

conceptual que els alumnes han de completar, com a proposta de síntesi dels coneixements

assolits en aquesta unitat.

6. Síntesi i memorització comprensiva

5. Realització d’activitats

4. Experimentació

3. Funcionalitat de l’aprenentatge

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

14


6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent

comprovar (i, si escau modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els

objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alumnat.

Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essen-

cial que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves fun-

cions, s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.

Per això, Castellnou Edicions ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés

d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.

Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,

anomedada Fem memòria, que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en

relació amb els objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra

pot utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de

cadascun dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.

L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finali-

tat proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de cada moment.

Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per cada unitat i un qua-

dern (QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels nens i nenes.

L’avaluació sumativa, és a dir la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han asso-

lit o no, i fins a quin punt, els objectius educatius. Oferim tres propostes, diferenciades pel

títol Què en sabem?, per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?

Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?

Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA


15


7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’apren-

dre. Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social

i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts i no

uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les

expectatives i les motivacions davant d’un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha

après d’una àrea a una altra; o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o rete-

nir un aprenentatge.

Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni quant a aprenentatge fa difícil la tasca

d’ensenyar i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos,

i a permetre ritmes i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius generals

d’ensenyament.

És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals

a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per aten-

dre la diversitat de l’alumnat dins l’aula.

S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts

de la unitat.

Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les

competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que tre-

ballen amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.

Es dirigeixen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que

acaba abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.

3. Activitats d’ampliació

2. Activitats de reforç

1. Activitats de consolidació

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

16


8. ELS EIXOS TRANSVERSALS

Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat

demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni res-

posta.

Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com

per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la infor-

mació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’al-

tres, formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvolupar-

los en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur pugui integrar-se com a membres

actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.

Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius que pretenen infor-

mar i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant

la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’edu-

cació, per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius.Aquests eixos tenen un tractament

explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les dife-

rents àrees.

Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un trac-

tament interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en

cadascuna de les àrees.


17


9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)

La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnolo-

gies de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.

Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les

noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps

per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pen-

sen que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del pro-

gramari bàsic com a usuari.

Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada

dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat

unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea

per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar

utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.

Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels

primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,

d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processador de

textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortogra-

fia…; en l’àrea de Matemàtiques comprovarà exercicis de càlcul, farà taules i gràfics; en l’àrea

de Coneixement del medi buscarà informació per mitjà d’Internet, incorporarà imatges als

seus textos…; en l’àrea de Música farà servir el programa Músic per compondre música amb

l’ordinador.

Pensem sincerament que les Activitats TIC que trobareu en l’apèndix del llibre de l’alumnat

i en el web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i am-

pliar els coneixements adquirits.

Podeu trobar més informació al nostre web www.castellnouedicions.com.

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

18


PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per ciclede l’Educació Primària

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àreade Coneixement del medi natural

3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medinatural per al Cicle Mitjà

4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Mitjà


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

20

1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS PERCICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Objectius generalsde l’etapa

Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior

1. Conèixer i acceptar la pròpiaidentitat, les seves possibilitatsafectives i de relació, i progressaren l’autonomia i la iniciativapersonals.

1. Descobrir i construir la prò-pia identitat, i reconèixer lessimilituds i les diferènciesrespecte dels altres.

2. Conèixer les possibilitatsafectives i de relació amb elsgrups socials més propers.

3. Desenvolupar-se de maneraautònoma en situacionsproperes i conegudes.

1. Reconèixer la pròpia identi-tat i acceptar normes referi-des a la pròpia persona.

2. Relacionar-se amb grups deconvivència més amplis,adaptar-se a noves situa-cions i establir relacions d’a-mistat i companyonia.

3. Desenvolupar estratègiespersonals que afavoreixin lapròpia iniciativa.

1. Valorar la pròpia persona apartir de la descoberta i laprova de les pròpies possi-bilitats, amb el desig desuperar les dificultats.

2. Relacionar-se amb els dife-rents grups de convivènciade manera respectuosa itolerant, acceptant la diversi-tat d’interessos i d’opinions.

3. Prendre decisions.

2. Conèixer el propi cos i lesseves possibilitats motrius iprogressar en l’adopciód’hàbits de salut i higienepersonal.

1. Conèixer el propi cos, l’es-quema corporal i les sevespossibilitats sensorials i demoviment.

2. Descobrir la necessitat d’a-doptar hàbits per a la cura ila higiene del propi cos.

3. Descobrir el gust per lesactivitats físiques col·lectives.

1. Dominar l’esquema corporali esforçar-se per millorar lavelocitat, el ritme, la flexibili-tat i la coordinació.

2. Tenir cura del propi cos iadoptar hàbits d’higiene id’organització personal.

3. Gaudir de les activitats físi-ques i esportives (individualsi de grup).

1. Entendre el funcionamentglobal del cos humà i superarles dificultats en el moviment.

2. Mantenir unes normes desalut i higiene correctes i també d’organització per-sonal.

3. Realitzar alguna activitat físi-ca o esportiva de formaregular.

3. Mostrar-se participatiu i soli-dari d’una manera responsa-ble, i respectar els valorsmorals, socials i ètics propisd’altri, per exercitar-se en elsprincipis bàsics de la con-vivència i d’estima per lapau.

1. Mostrar-se participatiu i soli-dari en l’entorn social mésproper.

2. Descobrir la importànciadels principis bàsics de laconvivència i de la pau.

1. Adoptar actituds participati-ves i solidàries amb grupssocials coneguts i amb elsuport de l’adult.

2. Adequar la pròpia conductaa les normes de convivèn-cia: educació, respecte itolerància.

1. Ser participatiu i solidari enels diferents àmbits de rela-ció i participació social.

2. Ser educat i respectuós ambun mateix i amb els altres, itolerant amb les diferències.

4. Resoldre situacions o neces-sitats de la vida quotidianamitjançant processos d’iden-tificació, planificació, realitza-ció i verificació d’activitats alseu abast.

1. Resoldre situacions quotidia-nes a partir de l’observació,la identificació i l’experimen-tació d’activitats.

1. Resoldre situacions de lavida quotidiana a partir dela identificació, la planificaciói la realització d’activitats.

2. Reforçar l’aprenentatge deprocediments per explorar iinvestigar.

1. Resoldre situacions a partirde la identificació, la planifi-cació i la verificació.

2. Adquirir estratègies perexplorar, representar, explicari preveure alguns problemeso situacions reals.

5. Conèixer i utilitzar correcta-ment i apropiadament lallengua catalana i, si escau,l’aranesa, tant oralment comper escrit, emprant-la nor-malment com a llenguavehicular i d’aprenentatge.

1. Conèixer i utilitzar la llenguacatalana per comunicar mis-satges senzills, orals i escrits,de fets i experiències de lavida quotidiana.

1. Expressar d’una maneracorrecta en llengua catalana,oralment i per escrit, missat-ges de dificultat creixent.

2. Començar a organitzar lainformació elaborant treballsi informes senzills.

1. Comprendre i expressarmissatges orals i escrits enllengua catalana en contex-tos diferents.

2. Ser capaç de planificar, orga-nitzar, elaborar i produirinformes i treballs.

6. Conèixer la llengua castella-na en els àmbits oral i escritde manera que pugui utilit-zar-se apropiadament com afont d’informació i vehicled’expressió.

1. Iniciar-se en l’aprenentatgede la llengua castellana percomunicar-se oralment i perescrit en missatges senzillsreferits a aspectes de l’en-torn més pròxim.

1. Conèixer la llengua castella-na en els àmbits oral i escritper utilitzar-la com a vehicled’expressió i de relació per-sonal i social.

1. Conèixer la llengua castella-na en els àmbits oral i escritcom a vehicle d’expressió icom a font d’informació.

7. Comprendre i expressar enllengua estrangera missatgessenzills dintre d’un context.

1. Iniciar-se en la comprensió il’expressió en llengua estran-gera de formes i vocabularireferits a entorns propers.

1. Progressar en la comprensió il’expressió en llengua estran-gera de formes i vocabularid’entorns més amplis.

1. Comprendre i expressar enllengua estrangera missatgessenzills dins d’un context.


PROJECTE CURRICULAR

21

Objectius generalsde l’etapa


8. Comprendre el medi físic inatural i els principals meca-nismes que el regeixen apartir de l’observació rigoro-sa de fets i fenòmens sen-zills, i la importància que laseva conservació i millora téper a la humanitat.

1. Iniciar-se en la comprensiódel medi físic i natural mésproper i familiar.

2. Observar, directament i indi-rectament, els fets i els fenò-mens senzills que es mani-festen en l’entorn més prò-xim.

3. Contribuir a la conservaciódel medi natural físic mésproper.

1. Comprendre les relacionsentre el medi físic i naturalde la localitat i la comarca.

2. Aplicar l’observació rigorosai sistemàtica de la realitatamb tècniques i instrumentsmés precisos.

3. Diferenciar actuacions demillora i deteriorament delmedi ambient i prendre posi-ció a favor d’actituds per con-servar-lo.

1. Comprendre les relacionsentre el medi físic i natural,gobalment.

2. Observar i utilitzar instru-ments de mesura per com-prendre i interpretar fenò-mens físics.

3. Representar gràficament elsfets i els fenòmens observatsdel medi.

4. Participar de manera activaen la conservació del medifísic i natural.

9. Conèixer els trets fonamen-tals de Catalunya en els seusaspectes naturals, socials,culturals i històrics, com amedi definidor de la identi-tat nacional i personal, i pro-gressar en el sentiment depertinença al país.

1. Iniciar-se en el coneixementdels trets fonamentals deCatalunya i dels seus aspec-tes naturals, socials i culturalsmés propers.

2. Gaudir de les manifestacionssocials del barri i participar-hi,i descobrir el sentiment depertinença a una comunitat.

1. Conèixer els elements delmedi natural, social i culturalde la comunitat autònomade Catalunya.

2. Participar en les manifesta-cions culturals de laComunitat i valorar laimportància de sentir-semembre d’un territori.

1. Conèixer els elements delmedi natural, social i culturalcatalans com a medi defini-dor de la identitat nacional ipersonal.

2. Aprofundir en el sentimentde pertinença i estimació aCatalunya d’una forma activai participativa.

10. Mostrar actituds de respec-te, conservació i ús correctedels recursos materials, tèc-nics i naturals.

1. Respectar el material comúde l’escola, de la família i del’entorn més proper.

1. Valorar i progressar en elrespecte i la conservaciódels recursos materials, tèc-nics i naturals de Catalunya.

1. Participar d’una manera acti-va en la conservació delsrecursos materials, tècnics inaturals de Catalunya i de lahumanitat.

12. Comunicar-se a través delsmitjans d’expressió verbal,corporal, visual, plàstic imusical, i desenvolupar lasensibilitat estètica, la creati-vitat i la capacitat per gaudirde les manifestacions artísti-ques.

1. Fer produccions artístiquessenzilles.

2. Descobrir la importància dedesenvolupar la sensibilitatestètica i creativa, i la capaci-tat per gaudir de les pròpiesmanifestacions artístiques.

1. Desenvolupar la capacitat defer produccions artístiques iampliar el repertori derecursos d’expressió.

2. Valorar la sensibilitat estèticai creativa i la capacitat degaudir de les pròpies mani-festacions artístiques i d’altri.

1. Comunicar-se mitjançant produccions artístiques, uti-litzant recursos d’expressióverbal, corporal, visual, plàs-tica i musical.

2. Gaudir de les pròpies mani-festacions artístiques i d’altri.

11. Utilitzar els conceptes i lesrelacions matemàtics ele-mentals i dominar les opera-cions bàsiques per tal derepresentar i interpretar l’es-pai, les situacions i les expe-riències, mitjançant el llen-guatge matemàtic.

1. Conèixer i entendre els con-ceptes i les relacionsmatemàtics elementals.

2. Dominar les operacionsbàsiques, sumar i restar, i ini-ciar-se en la multiplicació.

3 Situar-se en l’espai.

1. Dominar els conceptes i lesrelacions matemàtics ele-mentals.

2. Dominar totes les opera-cions bàsiques.

3 Iniciar-se en la utilització delllenguatge matemàtic perrepresentar i interpretar l’es-pai, situacions i experiències.

1. Aplicar els conceptes i lesrelacions matemàtics ele-mentals.

2. Dominar i saber explicar lesoperacions matemàtiqueselementals.

3. Expressar-se amb llenguatgematemàtic per representar iinterpretar l’espai, situacionsi experiències.

13. Conèixer el patrimoni cultu-ral i gaudir-ne, participar enla seva conservació i respec-tar la diversitat lingüística icultural dels pobles i les per-sones.

1. Descobrir i reconèixer elpatrimoni cultural del barri,la ciutat i el poble.

2. Conservar el patrimoni cul-tural més proper.

3. Demostrar interès perconèixer cultures d’altrespobles.

1. Identificar i valorar el patri-moni cultural de la localitat ila comarca.

2. Ser conscient de laimportància que té conser-var el patrimoni cultural deCatalunya.

3. Respectar les persones delgrup social més proper ambuna cultura diferent a la prò-pia.

1. Diferenciar el patrimoni cultural de Catalunya del patrimoni cultural de l’Estatespanyol i d’Europa.

2. Conservar el patrimoni cul-tural català.

3. Respectar les persones ambcultures diferents de la prò-pia.

14. Aplicar els coneixementsadquirits per resoldre d’unamanera creativa problemesdiversos amb els recursosapropiats coneguts.

1. Aplicar estratègies bàsiquesper resoldre dificultats de lavida quotidiana i demanarajuda a un adult en cas denecessitat.

1. Aplicar correctamentestratègies sistemàtiques perresoldre problemes, utilitzanttècniques i procedimentsconeguts.

1. Crear i aplicar estratègiespersonalitzades per resoldredificultats i problemes quees plantegen diàriament.

15. Aplicar, individualment i enequip, metodologies de tre-ball intel·lectual, inclosa la uti-lització dels recursos de lestecnologies de la informació,que estimulin l’aprenentatge ila creativitat i permetinreduir tasques rutinàries.

1. Aplicar metodologies de tre-ball intel·lectual senzilles, demanera molt pautada i guia-da.

2. Iniciar-se en l’ús de les TIC idescobrir algunes de lesseves possibilitats.

1. Aplicar metodologies de tre-ball intel·lectual més com-plexes, seguint pautes iorientacions generals.

2. Usar l’ordinador a l’aula i acasa per cercar, arxivar, tractari presentar la informació.

1. Aplicar metodologies perso-nals de treball intel·lectual.

2. Utilitzar l’ordinador demanera responsable a casa ia l’aula per cercar, arxivar,tractar, presentar i explicar lainformació obtinguda.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

22

2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

Objectius generals de l’etapa


1. Identificar propietats d’objec-tes i organismes a partir del’observació, la comparació i laclassificació.

1. Examinar, mitjançant els sentits,un objectiu o ésser viu, apre-ciant-ne les característiquesexternes.

2. Utilitzar fotografies, dibuixospel·lícules o recursos tecnolò-gics per identificar les caracte-rístiques dels objectes i elsorganismes.

1. Utilitzar tots els sentits en l’es-tudi i l’observació d’organis-mes i materials.

2. Utilitzar fotografies, dibuixospel·lícules o mitjans audiovi-suals per identificar les propie-tats dels objectes i els organis-mes.

1. Enumerar els elements delsaparells i els sistemes humansi entendre’n el funcionamentbàsic.

2. Descriure les principals carac-terístiques que diferencien elsanimals vertebrats dels inver-tebrats.

3. Enumerar les parts de la plan-ta i explicar-ne les funcions.

4. Reconèixer les propietats físi-ques i químiques de la matèriai els materials.

5. Reconèixer diferents formesde manifestar-se de l’energia.

2. Reconèixer fets, fenòmensi processos que s’esdevenenen ells mateixos o en el seuentorn, i avançar progressiva-ment en la utilització de crite-ris científicament acceptablesper a la seva interpretació.

1. Identificar alguns factors queintervenen en fenòmens i can-vis naturals de l’entorn quoti-dianament observables.

2. Aplicar criteris arbitraris perclassificar.

1. Examinar els canvis que esprodueixen com a conseqüèn-cia d’un fenomen o procés.

2. Aplicar criteris establerts perclassificar.

1. Explicar les accions dels agentsgeològics externs.

2. Examinar les característiquesdels objectes o dels éssers viusper mitjà de fotografies, dibui-xos, pel·lícules, etc.

3. Distingir a simple vista o amblupa si alguns materials sónhomogenis o heterogenis.

3. Fer servir correctament elstermes científics en tot tipusd’expressió –oral, escrita i grà-fica– que s’han d’utilitzar pera la descripció dels fets i pera l’elaboració d’informes de lesactivitats experimentals.

1. Retenir les dades de les obser-vacions efectuades.

2. Realitzar mesures de longitudsenzilles i de temps apreciant-ne l’hora, la mitja hora i elquart.

1. Saber utilitzar taules dicotòmi-ques senzilles.

2. Expressar correctament elresultat d’una mesura, indicant-ne les unitats utilitzades i laquantitat.

3. Expressar amb dibuixos o grà-fics senzills el procés d’unexperiment.

1. Anotar de manera ordenadales dades observades. Omplirtaules de doble entrada ambles dades obtingudes.

2. Elaborar informes dels treballsexperimentals realitzats.

3. Utilitzar les paraules ambcorrecció i precisió, fentespecial atenció al vocabulariespecífic de l’àrea.

4. Preguntar-se, cada vegada més,pels fets que observem quoti-dianament i per les respostesque la ciència hi ha donat finsara.

1. Estranyar-se quan un fetobservat contradiu l’experièn-cia anterior.

1. Interrogar-se davant dels fetsi fenòmens que es van pro-duint al nostre voltant.

2. Reconèixer el paper de laciència en la vida diària.

1. Fer l’observació periòdica i sis-temàtica d’alguns fenòmensi processos.

2. Interrogar-se davant els fetsi els fenòmens que succeeixenal seu voltant.

3. Reconèixer el paper de laciència en la vida diària.

5. Buscar respostes creativesi originals als interrogants plan-tejats utilitzant els procedi-ments (processos i tècniquescientífiques) adequats al nivelli a la temàtica.

1. Manifestar inventiva a l’hora decercar solucions noves i origi-nals per poder respondre alsinterrogants plantejats.

1. Manifestar inventiva a l’hora decercar solucions noves i origi-nals per poder respondre alsinterrogants plantejats.

2. Cercar respostes als interro-gants plantejats en els llibresi els documents audiovisuals.

1. Mostrar interès per respondrea qüestions referents als ele-ments del medi natural méspropers i el propi cos.

2. Recórrer a fonts d’informacióper resoldre els problemesque es plantegin.


PROJECTE CURRICULAR

23

Objectius generals de l’etapa


6. Manipular correctament, i demanera cada vegada més acu-rada, els materials, els aparellsi els instruments de laboratorii de camp previstos per a l’a-prenentatge experimental.

1. Utilitzar amb destresa els ins-truments de mesura (cintamètrica, termòmetre, rellotge,etc.)

2. Representar, plàsticament, elspassos d’un experiment senzill.

1. Tenir habilitat en els treballsexperimentals realitzats a l’aulai al laboratori.

2. Tenir interès per realitzar acti-vitats de caire científic:recol·lecció, conservació,col·lecció, etc.

3. Utilitzar amb destresa els ins-truments de mesura (cintamètrica, termòmetre, rellotge,etc.).

1. Tenir destresa en la manipula-ció de materials de laboratori.

2. Tenir destresa en la manipula-ció d’eines de treball, com arael termòmetre, les fonts decalor, les piles, les balances, elmaterial de vidre...

3. Prendre mesures precisesi aproximades de longituds,temperatures i volums.

7. Defensar amb arguments lespròpies afirmacions i sabercontrastar-les amb les de lesaltres persones per tal d’a-vançar en el pensament crític.

1. Establir semblances i diferèn-cies entre diversos objectes,éssers vius o fenòmens obser-vats.

2. Debatre les idees abans denegar-les o acceptar-les.

1. Discutir a classe en unambient respectuós i mostrarinterès per escoltar les opi-nions dels altres.


1. Comunicar verbalment als com-panys i les companyes lesobservacions fetes o els resul-tats de les experiències realitza-des.


3. Formular alguna hipòtesi senzillai intentar dissenyar experiènciesque caldria fer per provar-les.

8. Entendre la salut personal,social i del medi ambient comun bé de l’individu i de lacomunitat que cal conservar,preservar i potenciar.

1. Preocupar-se per la higienei l’ordre personal.

2. Tenir una actitud respectuosai conscient sobre la influènciade l’ésser humà sobre el medi.

1. Prendre consciència de lainfluència de l’activitat humanaen el medi.

2. Ser conscients de la influènciadels hàbits diaris en la salut.

3. Preocupar-se per la higienei l’ordre personal.

1. Tenir una actitud respectuosai conscient envers el medi.

2. Ser conscients de la influènciadels nostres costums en lasalut.

9. Tenir una visió positiva de lesaportacions de la ciència i latecnologia a la societat.

1. Manifestar interès per algunesaportacions de la ciència i latecnologia a la societat.

1. Manifestar interès pels esdeve-niments de caire tecnològici científic que tenen lloc a lanostra societat.

2. Tenir interès per conèixer comes van produir alguns dels des-cobriments en el passat.

1. Manifestar interès per conèixercom s’han dut a terme elsdescobriments del passat.

2. Valorar el paper dels científicsi les científiques en la societat.

10. Conèixer les principals rique-ses i mancances de l’entornnatural, especialment deCatalunya. Adquirir actituds derespecte, conservació i aprofi-tament dels recursos humans,naturals i tècnics.

1. Tenir cura d’alguna planta i/od’algun animal seguint unesinstruccions determinades.

2. Esforçar-se a col·laborar en laconservació de l’escola i del’entorn.

1. Prendre consciència de laproblemàtica del nostreentorn (incendis, abocadors,reciclatge, urbanització, etc.).

2. Esforçar-se a participar en laconservació de l’escola i delnostre entorn immediat.

1. Identificar cadenes i xarxesalimentàries que tenen llocen ecosistemes aquàticsi terrestres propers al seuentorn.

2. Conèixer alguns problemesecològics de Catalunya i lesprincipals espècies animalsi vegetals afectades.

3. Sensibilitzar sobre la influèn-cia de l’ésser humà en el pai-satge, i valorar-la.

4. Participar en la conservacióde l’escola i del nostre entornimmediat.


3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDINATURAL PER AL CICLE MITJÀ

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

24

ACTITUDS,VALORS I NORMESPROCEDIMENTS

1. Utilització d'instruments, d’aparells i d’eines detreball.

2. Utilització de tècniques de recol·lecció i declassificació.

3. Observació directa d’éssers vius, fenòmens,materials i mecanismes, amb l’ajutd’instruments i a ull nu, seguint processosapresos d’observació sistemàtica.

4. Descripció i interpretació de fenòmensi canvis, mitjançant fotografies, dibuixosi recursos tecnològics.

5. Ús d’unitats de mesura de longitud, capacitat,massa, temps i temperatura.

6. Recollida i ordenació de dades.7. Recerca d’informació fent ús de les fonts més

adients.8. Descripció oral, escrita i gràfica de fenòmens i

canvis observats, amb un model de referència.9. Identificació i control d’algunes variables que

intervenen en els canvis d’objectes, ésserso fenòmens.

10. Registre i representació d’experiènciessenzilles.

11. Deducció de les causes que poden produirdeterminats resultats en un experiment.

12. Representació plàstica, gràfica i verbald’observacions i experiments realitzats,utilitzant les tècniques adients.

13. Ús del vocabulari científic adient endescripcions i explicacions de fenòmensi processos del medi i del propi cos.

14. Selecció de la informació més rellevant d’unalectura.

15. Síntesi i organització de la informació enforma de mapa conceptual.

16. Aplicació dels conceptes apresos ensituacions quotidianes.

1. Constància en el compliment de pautes deseguretat en l’ús d’eines, instruments, etc.

2. Responsabilitat en l’ús i la conservació delsmaterials.

3. Respecte vers les pautes que afavoreixin unahigiene i salut correctes.

4. Autoreflexió davant els fets i els fenòmensque succeeixen davant nostre.

5. Consciència que hi ha diverses maneres decomprovar les idees i de realitzar lesobservacions.

6. Interès per escollir els mitjans adequats perexpressar els resultats del treballexperimental.

7. Esforç per mantenir un clima de diàleg en lacomunicació d’observacions.

8. Autoreflexió sobre la influència de l’activitathumana en el medi.

9. Consciència de la influència dels costums enla salut.

10. Interès per dur a terme alguna afecciócientífica: recol·lecció, conservació, col·lecció.

11. Interès pels esdeveniments de caire científic itecnològic que tenen lloc en el nostre entorn.

12. Apreciació de la bona organització ipresentació del propi material i dels treballs.


FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS

L’ÉSSER HUMÀ

EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

L’ENTORN CANVIA

1. Característiques de l’ésser humà.2. Funcions vitals de l’ésser viu. Òrgans que

hi intervenen.3. L’aparell locomotor: ossos i músculs.4. L’aparell digestiu de l’ésser humà: òrgans que el

formen. La digestió.

5. L’aparell respiratori: parts essencials.6. Inspiració i expiració.7. L’aparell circulatori: el cor i els vasos sanguinis.

La circulació.8. Sentits i percepció.

9. Les roques. Identificació.10. El paper dels agents geològics en el modelatge

del relleu.11. Erosió, transport i sedimentació.12. El vent i l’aigua: el seu paper en el modelatge

del paisatge.13. Animals amb esquelet ossi i animals sense

esquelet ossi: vertebrats i invertebrats.14. Característiques bàsiques de rèptils, amfibis

i insectes.15. Classificació dels animals segons la seva

alimentació: carnívors, herbívors i omnívors.16. Parts de les plantes.17. La funció de transport en els vegetals.18. Creixement i desenvolupament d’algunes

plantes del nostre entorn.

19. Canvis de la natura en les diferents èpoquesde l’any.

20. El cicle lunar.21. El mes i l’any.22. La translació de la Terra.23. Factors ambientals i adaptacions dels éssers

vius.24. La cadena alimentària. Relacions alimentàries.25. Iniciació al coneixement d’un ecosistema

concret.26. Relacions que s’estableixen entre els éssers

vius i entre els éssers vius i el medi.27. La domesticació i el conreu.28. Conservació dels espais naturals.29. Prevenció del foc.

30. Comportament de la llum i del so.31. Il·luminació, soroll i salut.32. Concepte d’objecte, de material i de propietat.33. Característiques dels objectes: longitud, massa,

volum i temperatura. Mesura.34. Propietats físiques dels materials: estat,

solubilitat, etc.35. Canvis dels objectes en els diferents estats.36. Els canvis de temperatura i la dilatació.

37. Canvis d’estat. El cicle de l’aigua.38. Intercanvis de calor entre cossos a diferent

temperatura: l’equilibri tèrmic.39. Aportacions de les màquines a l’activitat

humana.40. Contribució del progrés de la tècnica a la salut

i a la millora de la qualitat de vida.41. Els residus de l’activitat humana.42. El reciclatge dels materials de rebuig.

PROJECTE CURRICULAR

25


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

26

4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL PER AL CICLE MITJÀ

PROCEDIMENTS

1. Manifestar destresa en la manipulació del material de treball.

2. Utilitzar correctament instruments de mesura (cinta mètrica, termòmetre, rellotge, etc.).

3. Usar la lupa.

4. Recollir, etiquetar i emmagatzemar les mostres correctament.

5. Fer col·leccions segons criteris establerts.

6. Examinar els canvis que es produeixen com a conseqüència d’un fenomen o d’un procés.

7. Observar un objecte, un ésser viu o un fenomen, apreciant-ne les propietats característiques.

8. Examinar les característiques dels objectes o dels éssers vius a través de fotografies, dibuixos,pel·lícules, etc.

9. Fer estimacions de mesures, basades en unitats fonamentals i en les derivades d’ús corrent.

10. Recollir dades significatives de l’objecte, l’ésser o el fenomen observat.

11. Recollir dades, per escrit, de les mesures realitzades.

12. Descriure, oralment i per escrit, els canvis que es produeixen en un objecte, en un ésser viuo en un fenomen, observat a la natura o experimentat a l’aula, a partir de models dereferència.

13. Identificar les variables que intervenen en algun procés o fenomen.

14. Inferir algun fet a partir de les observacions realitzades.

15. Preveure el resultat d’alguna prova experimental i comprovar-lo mitjançant la comparació amballò que s’observa.

16. Representar amb dibuixos o gràfics senzills el procés d’un experiment.

17. Expressar correctament el resultat d’una mesura, indicant-ne la quantitat i les unitats emprades.

18. Comunicar verbalment, als companys i a les companyes, les observacions fetes o els resultatsde les experiències realitzades.

19. Expressar, per escrit, les observacions i els experiments realitzats.

20. Dibuixar gràfics de barres per reflectir les dades obtingudes.

21. Extreure informació de les explicacions dels llibres i dels documents audiovisuals.

22. Aplicar els conceptes apresos a les diverses situacions quotidianes.


PROJECTE CURRICULAR

27

1. Distingir el concepte d’objecte, de material i de propietat, utilitzant el vocabulari específic.

2. Identificar característiques dels objectes que es mesuren amb patrons estàndard.

3. Enumerar els estats de la matèria i descriure algunes de les propietats de cada estat.

4. Identificar algunes de les roques més comunes de l’entorn.

5. Localitzar i enumerar els ossos més importants del cos humà.

6. Identificar grups d’animals que tenen esquelet ossi i grups d’animals sense esquelet ossi.

7. Descriure les característiques que diferencien els animals vertebrats dels invertebrats.

8. Enumerar els òrgans que formen part de l’aparell digestiu humà.

9. Descriure parts de l’aparell digestiu d’alguns animals del nostre entorn i establir semblances i diferències amb l’aparell digestiu humà.

10. Enumerar les parts essencials de l’aparell respiratori humà.

11. Descriure parts de l’aparell respiratori d’alguns animals del nostre entorn i establir semblancesi diferències amb l’aparell respiratori humà.

12. Enumerar les parts essencials de l’aparell circulatori humà.

13. Descriure les característiques que diferencien un animal carnívor d’un animal herbívor i d’unanimal omnívor.

14. Enumerar les parts de la planta que intervenen en la nutrició i exemplificar els diferents tipusd’arrel, tiges i fulles.

15. Identificar les característiques de diverses tipologies orogràfiques: plana, vall, muntanya, turó, etc.

16. Distingir entre els materials aïllants i els conductors de la calor.

17. Adonar-se, mitjançant l’observació, que la temperatura d’un objecte augmenta quan s’escalfa.

18. Associar els termes dilatació-contracció d’un cos, amb l’augment-disminució de la seva grandària.

19. Conèixer els noms dels canvis d’estat de l’aigua.

20. Saber que alguns canvis d’estat es produeixen per l’aportació de calor a l’objecte i que altreses produeixen per la transferència de calor de l’objecte.

21. Descriure, en termes senzills, el cicle de l’aigua.

22. Saber que existeix vapor d’aigua en l’aire després de constatar-ho experimentalment.

23. Explicar que en la interacció entre els cossos a diferent temperatura, es transfereix calor fins aarribar a l’equilibri tèrmic.

24. Relacionar els canvis de temperatura i els canvis d’estat amb les transferències de calor.

25. Observar que la Lluna presenta diverses formes que es repeteixen d’una manera cíclicament.

26. Saber que la Lluna gira entorn de la Terra; i que la Terra gira entorn del Sol i d’ella mateixa.

27. Interpretar l’any com el període de la translació de la Terra entorn del Sol i el mes, com a partde l’any.

28. Descriure el procés de creixement d’algunes plantes de l’entorn i identificar-ne les funcionsque necessiten per viure i perpetuar-se: alimentar-se, respirar i reproduir-se.

29. Descriure les característiques fonamentals dels canvis que experimenten els éssers vius en lesdiverses èpoques de l’any.

30. Exemplificar els diferents mecanismes que fan servir els animals per aconseguir aliments.

31. Explicar els processos que permeten la simplificació i la transformació dels aliments a l’entradade l’aparell digestiu.

32. Descriure la funció dels tubs digestius d’alguns animals en la preparació de l’aliment per tald’assimilar-lo.

33. Descriure la funció de la circulació, en el transport de les substàncies que els organismesnecessiten per viure.

FETS CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

28

34. Adonar-se que l’oxigen de l’aire és un element imprescindible per a la respiració de la majorpart dels éssers vius.

35. Descriure la inspiració i l’expiració com a dos moments importants de la respiració humana.

36. Enumerar les conseqüències de romandre en un espai poc ventilat.

37. Constatar l’existència de l’aparell excretor.

38. Explicar les atencions necessàries per mantenir la pell neta i conservada.

39. Expressar la diferència existent entre els animals i les plantes, quant a l’obtenció d’aliment.

40. Descriure el procés de transport de les substàncies nutritives a través del cos de la planta.

41. Saber que un agent geològic extern ha d’acomplir unes funcions especials: ha de ser capaçd’erosionar, de transportar i de sedimentar.

42. Entendre els conceptes d’erosió, transport i sedimentació com uns processos capaços deprovocar canvis lents, però constants, en el paisatge.

43. Interpretar alguns agents geològics externs (vent, aigües continentals o marines, etc.) coma elements transformadors constants de la superfície terrestre.

44. Identificar les sensacions captades per cadascun dels sentits del cos humà.

45. Explicar el tipus de comunicació que els sentits permeten establir amb el medi.

46. Ser conscient que, a l’hora de descriure la posició de qualsevol objecte, ens cal donar uns puntsde referència.

47. Conèixer l’existència d’objectes transparents, translúcids i opacs a la llum.

48. Adonar-se que els miralls ens permeten obtenir figures simètriques dels objectes que s’hi hanposat al davant.

49. Reconèixer que els sons i, especialment la veu, es poden diferenciar per la seva intensitat, to i timbre.

50. Prendre consciència que, per mantenir la vista, cal adequar el nivell d’il·luminació a les tasquesque es realitzen.

51. Ser conscient que l’agudesa auditiva disminueix per la persistent captació de sons d’una granintensitat.

52. Enumerar diferents tipus de factors ambientals que interaccionen amb el medi.

53. Explicar algunes característiques dels éssers vius que els permeten d’adaptar-se al medi.

54. Descriure, amb exemples concrets, les relacions alimentàries que s’estableixen entre algunsorganismes.

55. Identificar les relacions que s’estableixen entre alguns organismes i entre alguns organismes i elmedi, a través de casos coneguts i propers.

56. Explicar en què consisteix la domesticació d’un animal.

57. Descriure el procés de conreu d’algun vegetal de l’entorn proper.

58. Enumerar les tècniques que s’apliquen en el guariment d’alguns trastorns o malalties del cos.

59. Adonar-se de la utilitat de les rodes per al transport.

60. Enumerar instruments tècnics que han col·laborat i col·laboren a evitar la transmissió demalalties.

61. Enumerar instruments i tècniques mèdiques que permeten fer diagnòstics d’audició i de visió, iels mitjans disponibles per corregir els defectes detectats.

62. Comentar la importància que tenen les radiografies i les anàlisis clíniques en la detecció demalalties.

63. Enumerar els beneficis que l’aigua reporta al manteniment de la vida.

64. Adonar-se que l’aigua és un recurs limitat i que la seva qualitat pot variar.


PROJECTE CURRICULAR

29

ACTITUDS,VALORS I NORMES

1. Ser conscient de la necessitat d’unes normes de seguretat per manipular escrits i equipaments,i saber-ne els motius.

2. Treballar tenint en compte les mesures de seguretat.

3. Proveir-se dels instruments necessaris per treballar.

4. Preocupar-se de recollir material per a l’observació i l’experimentació a l’aula.

5. Evitar d’agafar mostres innecessàries de plantes, animals i roques, perquè malmeten l’entorn.

6. Adquirir l’hàbit de no tastar substàncies desconegudes.

7. Valorar positivament la higiene i l’ordre personals.

8. Actuar d’acord amb pautes que afavoreixin una higiene i salut correctes.

9. Emprar tots els sentits en l’exploració d’organismes i de materials.

10. Mostrar-se receptiu per adquirir noves tècniques i habilitats.

11. Manifestar interès per idear muntatges i dispositius que permetin realitzar una determinadafunció.

12. Veure la necessitat de seguir un ordre a l’hora de fer una experiència.

13. Qüestionar la interpretació de les observacions.

14. Debatre les idees abans de negar-les o d’acceptar-les.

15. Discutir i debatre en un clima de diàleg, mantenint una actitud de respecte i de comprensióenvers els altres.

16. Evitar sorolls innecessaris i valorar el silenci com a element que afavoreix el treball.

17. Reflexionar sobre la pròpia actuació i preveure’n les conseqüències possibles.

18. Mostrar interès per conèixer les aplicacions pràctiques de les coses que s’han après.

19. Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el medi: contaminació,escombraries, deixalles, etc.

20. Prendre consciència de la influència dels hàbits en la salut: tipus d’alimentació, ritme de vida,tipus d’activitats, descans, etc.

21. Sensibilitzar-se envers la problemàtica de l’entorn (incendis, abocadors, reciclatge de materials,urbanitzacions, etc.).

22. Comprometre’s a col·laborar en la conservació de l’escola i de l’entorn.

23. Gaudir realitzant alguna afició científica: recol·lecció, conservació, col·lecció, etc.

24. Interessar-se pels esdeveniments de caire científic i tecnològic que tenen lloc en el nostreentorn.

25. Mostrar interès per saber com es van dur a terme els descobriments en el passat.



1. Continguts del Coneixement del medi naturalde tercer d’Educació Primària

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball,activitats complementàries, solucionari, bibliografiai altres recursos


32

• Els éssers vius i els elements inanimats• Les persones• Les etapes de la vida• Les funcions vitals i els seus aparells

Continguts

• L’ésser humài els invents

Per saber-ne més …• El cicle vital

del cuc de seda

Experimenta!

Unitat 1 Els éssers vius

• L’aparell locomotor• La higiene corporal• Nutrició i dieta

Continguts 12

• Els especialistesde la salut

Per saber-ne més…• L’agudesa visual

Experimenta!

Unitat 4 Tenir cura del cos

• Animals ovípars i vivípars• Animals herbívors, carnívors i omnívors• Animals aquàtics, aeris i terrestres• Animals salvatges, domèstics i de granja

Continguts 12

• Els animals vertebratsi els invertebrats

Per saber-ne més …• La dissecció

d’un pedrer

Experimenta!

Unitat 5 Els animals

• Les parts d’una planta: l’arrel, la tijai les fulles

• L’alimentació de les plantes• Les flors, el fruit i la llavor

Continguts 12

• Les plantes medicinalsPer saber-ne més…

• La circulació de l’aiguaper la planta

• L’elaboració de colò-nia d’espígol

Experimenta!

Unitat 6 Les plantes

• El sentit de l’oïda. L’orella • El sentit de la vista. L’ull• El sentit del gust. La llengua• El sentit de l’olfacte. El nas• El sentit del tacte. La pell

Continguts

• Els problemesde la visió

Per saber-ne més…• Les empremtes digitals• La dilatació

de la pupil·la• Els efectes visuals

Experimenta!

Unitat 3 Els sentits

L’ésser humà

El món que ens envolta

• Els ossos• Les articulacions• Els músculs

Continguts

• El pes dels músculsPer saber-ne més…

• La construcció d’unaarticulació

Experimenta!

Unitat 2 El cos en moviment

6 14 15

18 26 27

30 38 39

42 50 51

54 62 63

65 74 75

1. CONTINGUTS DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURALDE TERCER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA


33

CONTINGUTS

• La Terra• El Sol• Els moviments de rotació i translació• La Lluna

Continguts 12

• La història dela Terra

Per saber-ne més…• La cara oculta de

la Lluna

Experimenta!

Continguts 12

• L’ús d’alguns materialsPer saber-ne més…

• Les boles dansaires

Experimenta!

Unitat 10 Els materials

• Les característiques de la llum• Els cossos lluminosos naturals i artificials• Els cossos transparents, opacs i translúcids• Les propietats del so

Continguts 12

• La veuPer saber-ne més…

• Les ones acústiques

Experimenta!

Unitat 9 La llum i el so

• La calor com a font d’energia• L’obtenció de calor• Formes de mesurar la calor• Els canvis produïts per la calor

Continguts 12

• La calori els éssers vius

Per saber-ne més…• Els glaçons

i els refrescos

Experimenta!

Unitat 11 La calor

• El pes• La llargada, l’amplada i el gruix• La capacitat• El temps

Continguts 12

• Les màquines quetraslladen granspesos

Per saber-ne més…• La construcció

d’una roda mètrica

Experimenta!

Unitat 12 Ho mesurem tot

• Les característiques i els estats de l’aigua• El cicle de l’aigua• L’estavi d’aigua• Les característiques de l’aire

Continguts 12

• La contaminacióde l’aire

Per saber-ne més…• Les característiques

de l’aire

Experimenta!

Unitat 8 L’aigua i l’aire

Unitat 7 El nostre planeta Terra

L’entorn canvia

• Tipus i propietats dels materials• Els estats dels materials• L’aigua i els materials

78 86 87

90 98 99

102 110 111

114 122 123

126 134 135

138 146 147


AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial. Què en saps? 7Avaluació contínua i formativa.Repassem 17

B. Guia didàcticaAvaluació contínua i formativa. Què en sabem?Unitat 1Avaluació sumativa i final. Què hem après?Unitats 1, 2, 3, 4

TEMPORITZACIÓ

Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 12 hores.GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

34

CONTINGUTS

Procediments •Classificació dels éssers viusi dels elements inanimats.

•Identificació de les necessitatsque tenen els éssers vius.

•Observació i anàlisi directadel cicle vital de la papallona.

•Utilització dels conceptes tre-ballats en situacions diverses.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•Els éssers vius i els elementsinanimats.

•Les característiques de lespersones.

•Les etapes de la vida.

•Les funcions vitals de l’ésserhumà.

Actituds, valors i normes

•Respecte per les persones,els animals i les plantes.

•Interès pels processoscientífics.

•Interès per analitzar el mónque ens envolta.

Transversals• Educació per a la salut: coneixement de les funcions del cos diferenciant-les de les d’altres

éssers vius.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

PROGRAMACIÓ

1 Llegir d’una manera expressiva un textnarratiu amb diàleg.

2 Conèixer les característiques dels éssers viusi dels elements inanimats.

3 Reconèixer les diferències entre persones,animals i plantes.

4 Conèixer les funcions vitals dels éssers vius.

5 Identificar les característiques principals delséssers humans i les etapes de la vida.

A. Llibre de l’alumnat1 Els elements inanimats: d’1 a 3 92 Les etapes de la vida: 1 i 2 113 Les funcions vitals i els seus aparells: 1 134 Experimenta: d’1 a 3 155 Activitats: d’1 a 4 16

B. Guia didàcticaActivitats de consolidació

Fitxa 1: Els éssers viusFitxa 2: Les funcions de l’ésser humà

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

UNITAT 1. ELS ÉSSERS VIUS

2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS I PROPOSTESDE TREBALL, ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES,SOLUCIONARI, BIBLIOGRAFIA I ALTES RECURSOS


35

Realització de les activitatsEls alumnes i les alumnes hauran d’observar i analitzar la fotografia.

Feu-los llegir l’apartat «Aprendràs», en què es presenten els continguts que es treballaran al llarg dela unitat.

SuggerimentsTrobareu les respostes a les preguntes proposades a l’apartat «Què en saps?» a partir de la foto-grafia i l’experiència de cada nen o nena. A més, aquestes preguntes us poden ajudar a fer una peti-ta avaluació inicial dels coneixements previs que té l’alumnat.

És important també fer aquest treball observant la classe, el que es veu per la finestra, en un pòster,etc.

Realització de les activitats Cal escriure diferents tipus d’éssers vius i classificar els exemples donats segons que es trobin a la na-tura o hagin estat fets per l’ésser humà.

Heu de tenir en compte que en l’activitat 2 la pregunta ha de ser : «Quins tipus d’éssers vius hi ha?».En la 3 cal canviar la paraula vidre per ampolla.

SuggerimentsPer entendre el concepte d’éssers vius, cal prendre com a exemple l’ésser humà i, a partir d’aquí, calparlar dels animals i de les plantes. S’haurien de buscar similituds i diferències entre aquestes tres ca-tegories.

Feu-los observar el cicle vital d’una tulipa i respondre les preguntes plantejades en el llibre.

Pel que fa als elements inanimats, convé buscar exemples en la mateixa classe. Demaneu-los que di-guin noms d’altres elements inanimats fabricats per l’ésser humà.

Realització de les activitats S’han de marcar aquelles activitats que només realitzen els éssers humans i esbrinar, a partir d’una fo-tografia, l’etapa de la vida en què es troben els membres de la seva família.

SuggerimentsPer entendre millor les característiques de les persones, pot ser útil comparar-les amb les caracterís-tiques dels altres animals. Convé que, a partir de l’observació de l’evolució que ha seguit el cos del’ésser humà, els alumnes i les alumnes s’adonin que la diferència més important entre nosaltres i laresta d’animals és la mida del cervell, que tenim molt més desenvolupat.

Proposeu a l’alumnat que estableixi uns marges d’edat per a cada etapa de la vida.

Realització de les activitats Els nens i nenes hauran de buscar situacions relacionades amb cada una de les funcions vitals.

Pàgines 12 i 13

Pàgines 10 i 11

Pàgines 8 i 9

Pàgines 6 i 7

SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

36

SuggerimentsCaldria que l’alumnat s’adonés que les funcions vitals dels éssers vius són essencials per a la sub-sistència, és a dir, per a la vida.

De la mateixa manera, caldria que l’alumnat veiés que totes aquestes funcions estan relacionades en-tre si i que funcionen gràcies als òrgans de l’aparell corresponent.

Per explicar les funcions dels diferents òrgans, es poden utilitzar comparacions com ara:

– L’aparell digestiu és com una trituradora.

– La sang són els camions que reparteixen els aliments.

– L’aparell circulatori és el combustible que permet de fer moure els camions.

– L’aparell excretor és el camió de les escombraries que elimina tot allò que no necessitem.

Proposeu a l’alumnat que expliqui com ens relacionem amb el món exterior :

– com ens relacionem amb les persones;

– com ens relacionem amb les plantes;

– com ens relacionem amb els elements inanimats.

Realització de les activitats A partir dels invents proposats, feu-los pensar en altres invents i en les conseqüències que han tingut.

SuggerimentsÉs important analitzar quins canvis han provocat en la societat aquests invents que han permès l’evo-lució de les condicions de vida de l’ésser humà.

També podem parlar dels efectes devastadors que han tingut alguns d’aquests invents: la bomba atò-mica, la contaminació...

Proposeu-los de fer un debat sobre quin creuen que ha estat l’invent més important de la història del’ésser humà.

Realització de les activitats Cal completar les frases i contestar les preguntes sobre el cuc de seda.

SuggerimentsA partir de l’observació de les diverses il.lustracions i d’una lectura atenta, feu-los analitzar el cicle vi-tal del cuc de seda.

Caldria insistir, sobretot, en el procés de metamorfosi, ja que és una fase en què es produeix un can-vi d’aspecte molt gran, tot i tractar-se d’un mateix ésser viu.

Es poden portar cucs de seda, cargols o erugues a l’aula i prendre’n anotacions diàriament per realit-zar un estudi dels canvis del seu cicle vital.

Pàgina 15

Pàgina 14


37

Realització de les activitats Cal classificar les paraules segons el grup al qual pertanyen, completar les frases sobre els éssers vius irelacionar les parts del cos amb la funció que acompleixen.

Aquestes activitats serveixen per repassar tot el que s’ha treballat en la unitat.

Realització de les activitatsD’aquest primer mapa de conceptes s’hauria d’explicar com s’ha organitzat i la utilitat que té per re-collir tot el que s’ha treballat en la unitat.

SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que, a partir de les fotografies, construeixi frases i que les relacionin ambla unitat (peus de foto).

Pàgina 17

Pàgina 16


1. Observa aquestes dues fotografies d’un ésser humà i d’un animal. A continuació, digues qui-nes són les coses que poden fer tots dos i les coses que només pot fer cadascun d’ells.

2. Defineix les característiques comunes dels éssers vius i il·lustra-les amb un dibuix.

fitxa 1Unitat 1

Nom: Data:

Els éssers viusC

1. naixement 2. 3. reproducció 4.


1. Elabora una llista dels cinc invents que creguis que han estat més importants per a la vida del’ésser humà i raona-ho.

2. Escriu quatre casos en què realitzis la funció de relació (amb un animal, una persona, una plan-ta i un objecte).

3. Relaciona l’acció que passa en cada frase amb la funció vital que hi correspon:

La Mercè menja un plat de sopa •

El Joan i la Maria juguen a pilota •

El Miquel i la Laia han tingut el primer fill •

El Marc ha recollit les pilotes del pati •

4. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

a) L’ésser humà és intel·ligent i és capaç de parlar i escriure.b) Els éssers inerts neixen però no creixen ni moren.c) L’ull intervé en la funció de relació.d) Les persones, els animals i les plantes només tenen en comú que es reprodueixen.e) Els éssers vius poden ser fabricats per l’ésser humà (plantes cultivades) o formar

part de la natura (boscos).f) L’aparell circulatori intervé en la funció de reproducció.g) La vellesa és una característica contrària a la lletjor.h) La infància és la primera etapa de la vida.i) L’aparell digestiu intervé en la funció de nutrició.

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 1

Les funcions de l’ésser humàC

funció de relació

funció de nutrició

funció de reproducció


40

SOLUCIONARI

Pàg. 9

1. Neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

2. Éssers vius: animals, plantes, etc.

Éssers inerts: roques, ampolles.

3. Formen part de la natura: sorra, pedra, riu.

Fets per l’ésser humà: ampolla, llauna, carpeta.

Pàg. 11

1. Escriure, parlar, comptar, caminar dret, pensar.

2. Resposta oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 13

1. Resposta oberta. Com a exemples:

Nutrició: dinar, sopar, berenar, respirar, orinar, etc.

Relació: jugar amb els companys i les companyes, parlar amb els pares, olorar una flor, etc.

Reproducció: el naixement d’un fill o filla.

Pàg. 151. El cuc de seda és un animal molt curiós perquè es converteix en una papallona.

Aquest procés s’anomena metamorfosi.

El cuc de seda és un ésser viu que neix, creix, es reprodueix i es mor.

2. Que són dos animals molt diferents; hi ha una metamorfosi molt sorprenent: passa de ser un cuca ser una papallona.

3. Molt curt, si el comparem amb el de l’ésser humà. Dura al voltant de dos mesos.

Pàg. 161.

2. Les persones, els animals i les plantes són éssers vius.

Tots els éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

Les etapes per les quals passa una persona són: la infància, la joventut, la maduresa i la vellesa.

Les funcions vitals dels éssers vius són: la funció de relació, la de nutrició i la de reproducció.

3. Funció de nutrició: aparell digestiu, aparell excretor, aparell respiratori, aparell circulatori.

Funció de relació: aparell locomotor.

Funció de reproducció: aparells reproductors femení i masculí.

4. Resposta oberta. Correció a criteri del mestre o de la mestra.

éssers vius elements inanimatspersones animals plantes naturals fabricatstaxista,pintora,jardiner

gos, porc,gallina,

llenguado

rosa,mongeta

aigua, aire,neu

taula, bolígraf,ordinador, flauta,

plat, telèfon


Bibliografia

Inventos. Història visual. Richard Platt. Ediciones B, Grupo Zeta.

Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant. Associació de Mestres Rosa Sensat.

Webs d’interès

En aquests llocs web trobareu les Activitats Clic relacionades amb el cos humà i els seus aparells,i sobre les funcions vitals d’aquests.

www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act01.htm


Sortides

• Pot ser interessant fer una sortida al Museu d’Arqueologia de Catalunya per conèixer l’evolu-ció de l’esser humà i les seves característiques.Passeig de Santa Madrona, 39-41Telèfon: 93 423 21 49 a/e: [email protected]

• Una altra sortida interessant pot ser visitar un parc natural per conèixer els éssers vius quel’habiten i també els éssers inerts que hi ha. Us donem l’adreça d’alguns webs en què troba-reu més informació:

www.parcsdecatalunya.net

www.xtec.es/dtbaix/catamedi/general/i0g004.htm (Parc natural del Garraf)

www.diba.es/parcs/montseny/montseny.htm (Parc natural del Montseny)

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS

41


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

42

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial. Què en saps? 19Avaluació contínua i formativa.Repassem 29

B. Guia didàcticaAvaluació contínua i formativa: Què en sabem?Unitat 2Avaluació sumativa i final: Què hem après?Unitats 1, 2, 3 i 4

CONTINGUTS

Procediments •Identificació dels diferentstipus d’ossos i de les partsde l’esquelet.

•Reconeixement dels principalsossos de l’esquelet.

•Diferenciació entrearticulacions fixes i mòbils.

•Explicació de com esprodueix el moviment.

•Realització de preguntesobertes que donen respostaa fets observables relacionatsamb l’aparell locomotor.

Fets, conceptes i valorsconceptuals•L’aparell locomotor.

•L’esquelet: ossos, partsi funcions.

Actituds, valors i normes•Les articulacions: mòbilsi fixes.

•Els músculs: movimentsvoluntaris i involuntaris.

•Interès per conèixer i valorarl’aparell locomotor.

•Ser responsable a l’hora detenir cura del cos.

Transversals• Educació per a la salut: coneixement del propi cos i aprofitament de les seves possibilitats

relacionades amb el moviment.

UNITAT 2. EL COS EN MOVIMENT


1 Conèixer l’aparell locomotor i les seves funcions.

2 Entendre que el nostre cos el formen ossosi músculs.

3 Aprendre el nom dels principals ossos, músculsi articulacions.

4 Diferenciar les principals parts de l’esquelethumà: tronc, cap i extremitats.

5 Identificar els diferents tipus d’ossos segons laseva mida.

A. Llibre de l’alumnat1 Els ossos: 1 i 2 212 Les articulacions: 1 i 2 233 Els músculs: 1 i 2 254 Per saber-més 265 Experimenta: 1 276 Activitats: d’1 a 4 28

B. Guia didàcticaActivitats de consolidació.

Fitxa 1: Els ossosFitxa 2: Els músculs i les articulacions


TEMPORITZACIÓ

Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 12 hores.

PROGRAMACIÓ


43

Realització de les activitatsCal observar la fotografia i, a continuació, proposeu-los de contestar les preguntes de l’apartat «Quèen saps?», que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat «Aprendràs», en què es fauna presentació dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

SuggerimentsAlgunes possibles respostes a les preguntes de l’apartat «Què en saps?»:

– Quines parts del cos mouen les persones quan neden? Braços i cames, principalment (extremitatssuperiors i inferiors).

– Quines parts del cos permeten el moviment? Si no aconseguiu cap resposta, es poden realitzar di-ferents moviments durant la sessió, com ara caminar, saltar, i, aleshores, dir quines parts del cos hi in-tervenen: genolls, peus, turmells, etc.

Realització de les activitats Cal localitzar els diferents tipus d’ossos del cos humà i definir-ne les funcions.

SuggerimentsFeu-los observar els dibuixos i llegir el text de les dues pàgines. Després, cadascú haurà d’identificaren el seu cos els diferents tipus d’ossos: llargs, curts i plans.

Seria convenient disposar a classe d’un esquelet per observar en la realitat tot el que es treballa teò-ricament.

Feu-los mesurar la llargada dels ossos de la cama, cuixa, braços, dits, etc., i que comparin aquestes me-sures amb les d’altres companys i companyes.

Realització de les activitats S’han d’escriure les articulacions que es fan servir per a les accions proposades.

SuggerimentsA l’hora de treballar aquest apartat, és important que, cada vegada que parleu d’un tipus d’articulació,l’assenyaleu en el vostre cos i n’efectueu el moviment perquè els nens i nenes l’imitin.

Pot ser interessant buscar la definició d’articulació en el diccionari i copiar-la.

Per diferenciar les articulacions semimòbils de les mòbils, establiu-ne comparacions: la columna verte-bral és una articulació semimòbil perquè és com una cadena formada per unes anelles que no es po-den separar, però sí que es poden moure, mentre que una articulació mòbil es pot equiparar a lafrontissa d’una porta.

Convé que els alumnes i les alumnes s’adonin que les articulacions tenen una mobilitat limitada. Feu-los dibuixar una circumferència a la pissarra perquè la segueixin amb el colze sense aixecar-lo cap ve-gada.

És important que l’alumnat relacioni tots els conceptes que es treballen, ja que tots formen part del’aparell locomotor, i totes les parts són necessàries per poder funcionar.

Pàgines 22 i 22

Pàgines 20 i 21

Pàgines 18 i 19



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

44

Realització de les activitatsEls nens i nenes hauran de contestar les preguntes sobre els músculs, després de fer els movimentsproposats.

SuggerimentsÉs important que els alumnes i les alumnes s’adonin de la importància dels músculs, ja que són elsresponsables de donar forma i consistència al nostre cos.

És interessant que, mentre llegeixen l’apartat, l’alumnat observi en el seu cos el movimentd’aquests músculs i altres possibles moviments.

Pregunteu als alumnes i a les alumnes quines lesions musculars coneixen: esquinç, trencament de lliga-ments, contractures musculars, etc.

Realització de les activitats Cada alumne i alumna ha de calcular quant pesen els seus músculs, a partir de les indicacions que esdonen en aquesta pàgina.

EXEMPLE:

• 35 kg � 40 = 1.400

• 1.400 : 100 = 14 kg

Aquesta activitat els ajudarà a veure la importància que tenen els músculs en el nostre cos.

SuggerimentsPer explicar d’una manera entenedora com arriba la informació al cervell que fa moure els músculs,podem posar com a exemple l’ordinador: quan premem una tecla, aquesta envia un senyal elèctric alcervell de l’ordinador, que provoca un canvi en la pantalla.

Realització de les activitats Els nens i nenes hauran de construir una articulació, segons que mostren les instruccions del llibre, idesprés, respondre les preguntes que se’ls proposen.

SuggerimentsProposeu-los de construir l’articulació a casa, amb l’ajut d’una persona adulta, i que després la portina classe. Aprofiteu per fer-los estudiar la funció que realitzen els elements de la construcció, per en-tendre les funcions de cada part de l’aparell locomotor. Cal que vegin que les frontisses són com lesarticulacions i les gomes, com els músculs.

Realització de les activitats Els alumnes i les alumnes hauran de resoldre les diverses activitats plantejades, que serveixen per re-passar els continguts treballats en la unitat.

Pàgina 28

Pàgina 27

Pàgina 26

Pàgines 24 i 25


45

Realització de les activitats Aquest mapa conceptual serveix per repassar tot el que s’ha après en aquesta unitat, de manera es-quemàtica.

SuggerimentsFeu l’esquema a la pissarra i, amb el llibre tancat, completeu-lo entre tots.

Pàgina 29


1. Completa:

2. Què passaria si no tinguéssim ossos? I si no tinguéssim articulacions?

3. Marca l’opció correcta:

L’aparell locomotor està format per:a) ossos i músculsb) un conjunt d’ossos, músculs i articulacionsc) un conjunt d’articulacions

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 2

Els ossosC

C


1. Completa:

2. Fes aquests moviments i relaciona’ls amb les articulacions corresponents:

Escriu • • genoll

Salta • • colze

Llança una pilota amb la mà • • canell

Fes bola amb el braç • • espatlla

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 2

Els músculs i les articulacionsC

C


48

SOLUCIONARI

Pàg. 21

1. Llargs, curts i plans.

2. Sostenen la musculatura, fan possible el moviment, protegeixen les parts delicades del cos comara el cervell i el cor.

Pàg. 23

1. • Escrius ➝ canell.

• T’ajups ➝ maluc, colze, canell, genoll.

• Negues amb el cap ➝ clatell.

• Parles ➝ mandíbula.

• Xutes una pilota ➝ turmell, genoll, maluc.

2. Seria rígid i no podríem doblegar-lo.

Pàg. 25

1. Gràcies a les articulacions.

Hi ha moltes parts del cos que es poden doblegar: l’espatlla, el colze, el canell, el maluc, el genoll, elturmell, etc.

2. • El bíceps.

• El canell i el colze.

Pàg. 27

1. • Les frontisses fan la funció de les articulacions.

• Les gomes realitzen la funció dels músculs.

• El dibuix número 3 representa un múscul que es contrau i s’estira.

Pàg. 28

1.ossos llargs

fèmur

tíbia

radi

clavícula

peroné

ossos curts

costelles

vèrtebres

ossos plans

omòplat

crani


49

2.

3. • Les articulacions uneixen els ossos. Les articulacions principals són: l’espatlla, el colze, el ca-nell, el maluc, el genoll i el turmell.

• El cos té més de sis-cents músculs que s’encarreguen de produir el moviment del cos, dedonar-li forma i consistència.

• Els músculs produeixen moviments voluntaris, com ara el del braç i la cama.

• Els músculs produeixen moviments involuntaris, com ara el del cor i el de les parpelles.

4. • El cervell

• Els pulmons i el cor. Protegir aquests òrgans.

ossos que serveixen per protegir

crani

costelles

ossos que serveixen per sostenir

columna vertebral

fèmur

clavícula

peroné

tíbia

omòplat


Bibliografia

Diccionari visual del cos humà. AlteaEl cuerpo humano. Dr. Alan Maryon-Davis. MolinoExperimentem amb el moviment. Un llibre de ciències. Edelvives

Webs d’interès

En aquest web trobarem la programació per treballar amb el CD-ROM:El cos humà, de Zeta Multimèdia:

www.xtec.es/recursos/curricul/experim/cos/intro.htm

En aquest web trobareu Activitats Clic relacionades amb l’aparell locomotor:


Podeu trobar informació sobre el zoo de Barcelona a:

www.zoobarcelona.com

En aquest web trobareu imatges d’animals del zoo:

www.zoobarcelona.com/zoo_Barcelona/Catalan/fitxes/marcos.htm

CD-ROM

Enciclopèdia multimèdia Micronet. ProaEl cos humà. Zeta Multimèdia

Sortides

Podria ser molt interessant fer una sortida al zoo de Barcelona per treballar els esquelets de dife-rents animals.


50

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaaGD Naturals 3 P3 11/11/02 13:25 Página 50

51

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? 31Avaluació contínua i formativa:Repassem 41


CONTINGUTS

Procediments•Formulació d’hipòtesis.

•Observació directa i anàliside situacions.

•Percepció dels sentits.

•Treball experimental.

•Síntesi de la informació.

•Utilització de conceptes ensituacions diverses.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•El sentit de la vista. L’ull.

•El sentit de l’olfacte. El nas.

•El sentit de l’oïda. L’orella.

•El sentit del gust. La llengua.

•El sentit del tacte. La pell.

Actituds, valors i normes•Interès i motivació pel treball.

•Rigor en el tractament de lainformació.

•Responsabilitat enversl’entorn i les persones.

Transversals• Educació per a la salut: higiene dels òrgans dels sentits.

• Educació per a la tolerància: respectar i valorar l’esforç de les persones amb discapacitatssensorials.

UNITAT 3. ELS SENTITS


1 Conèixer les funcions dels sentits i lessensacions que es poden percebre a travésseu.

2 Conèixer els òrgans dels sentits i les sevesparts.

3 Reconèixer els processos que s’estableixenper mitjà dels sentits.

A. Llibre de l’alumnat1 El sentit de l’oïda: 1 332 El sentit del gust: 1 353 El sentit del tacte: 1 374 Experimenta: d’1 a 4 395 Activitats: d’1 a 3 40

B. Guia didàcticaActivitats de consolidació

Fitxa 1: El sentit de la vista i de l’oïdaFitxa 2: El sentit del gust i de l’olfacte


TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

52

Realització de les activitatsFeu-los observar la fotografia i que comentin el que fa cadascun d’aquests nens i nenes. A continua-ció, feu-los les preguntes de l’apartat «Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial i, finalment, feu-los llegir l’apartat «Aprendràs», en què es presenten els continguts que es treballaran en la unitat.

SuggerimentsLes preguntes del «Què en saps» poden sevir també per fer un debat sobre la importància que te-nen els cinc sentits. Comenteu-los també que n’hi ha uns, com ara la vista, que hem desenvolupat mésque els altres, i que, quan algú pateix alguna mancança sensorial, desenvolupa més la resta de sentits(generalment, les persones cegues tenen la capacitat auditiva o tàctil més desenvolupada).

Realització de les activitatsCal explicar quina funció fan cadascuna de les parts de l’orella proposades.

SuggerimentsFeu-los relacionar els diferents sentits amb les imatges que apareixen en la pàgina i també buscar al-tres exemples de la vida quotidiana del nen o de la nena en què s’utilitzin diferents sentits. És impor-tant que comencin a veure que els sentits estan relacionats entre si i que cada un aporta una infor-mació diferent, però igual d’important.

Mentre llegiu l’apartat del sentit de l’oïda, és convenient exemplificar les característiques del so per-què l’alumnat les pugui reconèixer i diferenciar. Us proposem les simulacions següents:

– So agut: un xiulet.

– So greu: la sirena dels vaixells quan salpen.

– So dèbil: nen que parla molt baix.

– So fort: nena que crida.

Digueu el nom d’un alumne o d’una alumna, feu-li arribar un objecte i, entre tots, analitzeu quins sen-tits ha utilitzat. Es poden buscar moltes situacions similars.

Finalment, analitzeu entre tots els problemes que tenen les persones amb pèrdua auditiva i les es-tratègies que solen utilitzar per comunicar-se.

Realització de les activitatsFeu-los copiar i completar la taula en la llibreta, després de llegir aquestes dues pàgines.

SuggerimentsMentre llegiu, procureu que els nens i nenes us escolten mentre observen les parts de l’ull en alguncompany o companya. Una possible activitat seria copiar l’ull del company o companya i assenyalar-neles parts que es poden veure des de l’exterior.

Analitzeu entre tots les dificultats amb què es troben les persones afectades per problemes visuals,com ara la ceguesa, i quins recursos utilitzen en la vida diària les persones que tenen aquest problemafísic.

Pàgines 34 i 35

Pàgines 32 i 33

Pàgines 30 i 31



53

Per treballar el sentit del gust, proposeu a l’alumnat que porti diferents aliments per jugar a identificar-ne els diferents gustos amb els ulls embenats.

Pregunteu-los si, quan estan refredats, els aliments tenen el mateix gust, i que ho relacionin amb lapèrdua d’olfacte.

Realització de les activitats

Es tracta de jugar a la Gallineta cega, és a dir, amb els ulls embenats, un nen o una nena se situa al migde la rotllana i, després de fer-li donar voltes per despistar-lo, per mitjà del tacte ha d’esbrinar quincompany o companya ha agafat.

SuggerimentsPer treballar el sentit de l’olfacte, feu-los portar diferents aliments i que els identifiquin per mitjà de l’ol-facte.

Per introduir el sentit del tacte, una bona opció seria parlar sobre les persones cegues i de comhan desenvolupat el sentit del tacte, fins al punt que els permet llegir i conèixer les coses del món.

Per treballar el sentit del tacte, feu-los portar a classe diferents tipus de superfícies: rugosa, llisa, setina-da, punxant, freda, calenta, etc.

Una altra activitat que es pot realitzar és fer-los identificar un objecte amb els ulls tapats.

Realització de les activitatsFeu-los observar els dibuixos i llegir les explicacions sobre els problemes de visió.

SuggerimentsAquesta activitat permet conèixer problemes de la vista que moltes vegades detectem en els matei-xos nens i nenes de la classe. Pregunteu als alumnes i a les alumnes que porten ulleres què els passasi no en porten i si saben quin problema de visió tenen.

També podeu fer una petita enquesta a mà alçada:

– Qui hi veu borrós de lluny?

– Qui hi veu borrós de prop?

Realització de les activitatsFeu-los fer les diverses activitats proposades, relacionades amb el sentit de la vista.

SuggerimentsEs pot suggerir als nens i a les nenes que elaborin el seu carnet d’identitat. Comenteu-los que les em-premtes digitals són úniques per a cada persona.

Proposeu-los un altre experiment, relacionat amb el segon: amb el polze de la mà dreta aixecat, mirar-se’l amb l’ull dret i després amb l’esquerre. Comparar si el veiem al mateix lloc o si sembla que canviade posició. Feu-los comprovar quina posició té quan els tenen tots dos oberts; així descobriran quindels dos ulls és el dominant.

Pàgina 39

Pàgina 38

Pàgines 36 i 37


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

54

Realització de les activitats1. Feu-los classificar els aliments de la foto segons el gust.

2. Els nens i nenes hauran d’omplir les caselles buides amb el nom de les parts de l’ull i de la llenguarelacionats amb el sentit de la vista i del gust, respectivament.

3. Feu-los llegir les frases i que esbrinin si les afirmacions que es fan són vertaderes o falses.

Realització de les activitatsAquest tipus de mapa conceptual és molt útil per ajudar l’alumnat a aprendre a classificar i a organit-zar els continguts de la unitat.

SuggerimentsPodeu plantejar aquest mapa conceptual com una activitat més: feu-ne fotocòpies després d’esborrar-ne alguns noms, que l’alumnat haurà d’escriure de nou.

Pàgina 41

Pàgina 40


1. Explica quins sentits utilitzes per conèixer el món que t’envolta.

�

�

�

�

�

2. Relaciona cada part de l’ull amb la seva funció:

Aturen la caiguda de gotes de suor o d’aigua •Produeixen llàgrimes que mantenen humida

la superfície de l’ull •Replecs que hi ha sota les celles •

Eviten que entri pols o sorra als ulls •Obertura del centre de l’iris, per on entra la llum •

3. Completa:

4. Per a què serveix la cera de l’orella? T’han tret mai un tap de cera?

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 3

El sentit de la vista i de l’oïdaC

C

• pestanyes

• pupil·la

• cella

• glàndula lacrimal

• parpelles


1. Completa:

2. Relaciona aquestes situacions amb olors agradables o desagradables:

Nom: Data:

bona olor

mala olor

fitxa 2Unitat 3

El sentit del gust i de l’olfacteC

C


57

SOLUCIONARI

Pàg. 33

1. El pavelló auditiu és l’òrgan que capta el so.

El conducte auditiu comunica l’exterior amb el timpà. Els pèls i la cera que conté eviten l’entradade cossos estranys.

El timpà és una membrana fina que vibra quan hi xoquen les ones sonores.

La cadena d’ossets transmet les vibracions del timpà a l’orella interna.

Pàg. 35

1.

Pàg. 37

1.Activitat oberta.

Pàg. 39

1. No. Cada persona té unes empremtes digitals úniques, tot i que es poden semblar.

2. Sembla com si els dits es moguessin, tot i tenir-los quiets.

3. Que la pupil·la es contrau quan augmenta la llum.

4. Ho semblen, però els negres són 1 mm més grans. Sí.

Pàg. 40

1. • salat: embotits, arengada...• dolç: sucre, caramel, raïm, ensaïmada...• amarg: cacau, ametlles amargues, escarola...• àcid: llimona, vinagre, taronja, maduixa...

2.

xdolç

salat

àcid

amarg

caramel sal llimona arengada vinagre cacau

xx

xx

x

papil·les gustatives

gust amarg

gust dolçi salat

gust àcid

cella

parpella

glàndula lacrimal

iris pupil·la

pestanyes


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

58

3. • El sentit de la vista només percep la forma dels objectes.

• La llengua és un òrgan situat dins la boca que serveix per distingir el sabor dels aliments.• Els receptors sensitius de la pell són terminacions nervioses que capten les sensacions i les en-

vien al cervell.• El gust distingeix les olors del menjar.• L’olfacte serveix per distingir les olors només d’allò que veiem. F

F

C

C

F


59

Bibliografia

Com funcionen els nostres sentits (Món invisible). Parramon.El cuerpo humano. Dr. Alan Maryon-Davis. Molino.Experimentem amb els sentits. Un llibre de ciències. Edelvives.

Sortides

Una sortida interessant pot ser visitar una escola on ensenyin la gent cega a desenvolupar-se enla societat. En podeu trobar informació en aquest web:

www.once.es/home.htm



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

60

CONTINGUTS

Procediments•Anàlisi de les normesbàsiques d’higiene corporal.

•Explicació de normesd’higiene.

•Identificació dels problemesmediambientals que afectenla salut.

•Recerca de solucions davantde problemes de salut.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•La neteja del cos.

•La higiene bucal.

•La higiene de l’oïda.

•L’aparell locomotor.

•Normes d’higiene dela postura.

•La higiene de la pell.

Actituds, valors i normes•Anàlisi de les normesbàsiques d’higiene corporal.

•Explicació de normesd’higiene.

•Identificació dels problemesmediambientals que afectenla salut.

•Recerca de solucions davantproblemes de salut.

Transversals• Educació per a la salut: conscienciació que el cos s’ha de cuidar amb una bona alimentació i

fent esport.

UNITAT 4. TENIR CURA DEL COS


1 Adquisició d’hàbits higiènics i de postura.

2 Desenvolupament d’hàbits encaminats atenir cura de la salut de l’aparell locomotor.

3 Valoració dels problemes mediambientalsdel planeta.


A. Llibre de l’alumnat1 L’aparell locomotor: 1 452 La cura del cos: 1 473 Nutrició i dieta: 1 494 Per saber-ne més: 1 505 Experimenta!: 1 516 Activitats: d’1 a 3 52

B. Guia didàcticaActivitats de reforç

Fitxa 1: Prevenció d’accidentsFitxa 2: Els perills a casa

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ

AVALUACIÓ




61

Realització de les activitatsFeu-los observar la fotografia i comentar el que veuen. A continuació, formuleu-los les preguntes del’apartat «Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial i, finalment, feu-los llegir l’apartat«Aprendràs», en què es presenten els continguts que es treballaran en la unitat.

SuggerimentsRemarqueu-los la importància que té la higiene corporal després d’haver fet esport i en altres situa-cions quotidianes, com ara abans de dinar, després d’anar al lavabo, etc.

Convé preguntar a l’alumnat quins hàbits creu que són bons per estar sa. Les respostes que hauriende sortir serien rentar-se les dents i les mans, dutxar-se, anar a cal metge, etc.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de comparar i comentar les fotografies proposades. Hauran d’identificar quin nen téuna bona posició assegut i quina nena segueix les normes d’higiene bàsiques en una piscina.

SuggerimentsPer treballar l’aparell locomotor d’una manera més directa, podeu demanar a l’alumnat que s’observia si mateix i respongui a les preguntes següents:

– Camines amb l’esquena dreta?

– Com portes la motxilla? Sobre les dues espatlles o només sobre una?

– Quan seus, tens l’esquena recta? I els peus, et toquen a terra?

Podeu organitzar un petit debat perquè els nens i les nenes expliquin els diferents esports que prac-tiquen i quines repercussions tenen en el nostre físic, si són beneficiosos o perjudicials, etc.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de distingir entre les actituds correctes i les incorrectes.

SuggerimentsPrimer, podríeu preguntar a l’alumnat què fa per tenir cura de les orelles i dels ulls. Després, caldriaque avaluéssiu si les actituds són positives.

A continuació, podríeu demanar als nens i a les nenes què fan quan estan molt refredats i avalueu,també, si les actituds són positives.

Seria bo plantejar-los els problemes de contaminació que hi ha actualment i explicar-los com incidei-xen en la salut.

Finalment, caldria explicar-los detalladament quina és la manera correcta de rentar-se les dents.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes hauran d’escollir els aliments més adients per als àpats que els proposem.

Pàgines 48 i 49

Pàgines 46 i 47

Pàgines 44 i 45

Pàgines 42 i 43



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

62

SuggerimentsConvé recordar-los en quins llocs s’acumula més la brutícia i que són, per tant, un focus d’infecció.També caldria destacar-los la importància que té mantenir la pell neta perquè estigui sana i no agafarmalalties. Entre tots podríeu confeccionar una llista d’aquelles coses que podem fer per mantenir lapell neta i sana.

De la mateixa manera, podríeu explicar-los què han de fer en el cas que tinguin polls: rentar-se el capamb un xampú adequat, i sobretot, avisar l’escola perquè no se’n contagiï la resta de companys i com-panyes.

Podeu proposar als nens i a les nenes aquesta activitat: feu-los retallar anuncis de productes alimenta-ris d’una revista. A continuació, hauran d’idear una dieta equilibrada d’un dia o d’una setmana, segonsel temps de què disposin per fer l’activitat. Després, caldrà que els expliqueu per què algunes de lescombinacions d’aliments són incorrectes.

Realització de les activitatsA partir de l’observació de les fotografies, cal que l’alumnat digui a quin especialista aniria per tractarcada una de les molèsties descrites.

SuggerimentsAquesta activitat els ajudarà a conèixer els diversos tipus d’especialistes que hi ha segons el tipus demalaltia. És important que els nens i les nenes parlin de les seves experiències; per ajudar-los a parlarde si mateixos, podeu fer-los preguntes com ara:

– Quines malalties has tingut?

– T’han operat alguna vegada?

– Quins metges has visitat?

Realització de les activitatsFeu que els nens i les nenes mirin la fotografia amb la taula de nombres i comprovin quantes en po-den veure.

SuggerimentsExpliqueu-los la taula de Snel serveix als oftalmòlegs per mesurar l’agudesa visual de les persones. Ésa dir, els permet descobrir si pateixen algun tipus de trastorn visual.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà d’observar els dibuixos i comentar si les actituds dels personatges són correctes.

2. L’alumnat haurà de marcar les afirmacions correctes.

3. Els nens i les nenes hauran d’explicar si els aliments proposats s’han de prendre amb molta o pocafreqüència.

SuggerimentsPregunteu-los quins aliments no els agraden i si els mengen sovint. Expliqueu-los que hi ha alimentscom el fetge, les llenties, etc., que són necessaris per mantenir una bona salut, tot i que a alguns no elsagradin.

Pàgines 52

Pàgines 51

Pàgines 50


63

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadrets, que els alumnes i les alumnes hauran d’omplir.

SuggerimentsExpliqueu-los que els mapes conceptuals són unes eines molt útils per classificar i organitzar la infor-mació, i que ajuden a memoritzar-la.

Pàgines 53


1. Digues quins problemes poden tenir aquests nens i nenes i com es poden prevenir.

2. Llegeix aquest text.

Per conèixer el funcionament del nostre cos i tenir-ne cura quan alguna cosa no funciona, algunes personess’han dedicat a observar-lo amb atenció.Així va ser com van aparèixer els primers metges.

Un dels primers que coneixem és Hipòcrates, que va viure fa uns 2.000 anys a la Grècia antiga. Ell va recollirper escrit tots els seus coneixements i els va transmetre a altres metges.

Un altre metge important va ser Galè, metge dels gladiadors de l’època de l’Imperi romà.

• Busca informació sobre aquests dos metges, Hipòcrates i Galè, i completa’n les fitxes.

• Coneixes altres metges o metgesses que hagin descobert coses importants? Fes-ne la fitxa d’un.

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 4

Prevenció d’accidentsR

R

Nom: Galè

Època en què va viure:

Tasques i descobriments realitzats:

Nom: Hipòcrates

Època en què va viure:

Tasques i descobriments realitzats:


1. Digues quins perills corren a casa els nens i les nenes següents.

Per què són perilloses aquestes situacions? Què se n’hauria de canviar?

1 ➝

2 ➝

3 ➝

4 ➝

5 ➝

6 ➝

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 4

Els perills a casaR

R


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

66

SOLUCIONARI

Pàg. 45

1. La primera i la quarta fotografies il·lustren les posicions correctes.

Pàg. 47

1. a) incorrecta d) incorrecta

b) correcta e) correcta

c) correcta

Pàg. 49

1. Esmorzar : suc de taronja, pa amb mantega i cereals.

Dinar : macarrons, tall de carn i fruita.

Berenar : got de llet i croissant.

Sopar: verdura, peix i iogurt. Si bé el iogurt no apareix en la fotografia, podeu comentar-los queés molt recomanable menjar-lo per postres en el sopar.

Pàg. 50

1. a) otorinolaringòleg d) dermatòleg

b) odontòleg e) traumatòleg

c) traumatòleg f) oftalmòleg

Pàg. 52

1. a) correcta, perquè l’home seu amb l’esquena recta i els peus tocant a terra; b) incorrecta, perquè lanoia porta la motxilla molt plena i carrega tot el pes només sobre una espatlla; c) incorrecta, per-què el noi no camina amb l’esquena recta.

2. a) Fer exercici és bo per a la salut.

b) Quan t’asseguis has de mantenir l’esquena recta.

c) Has de portar la motxilla de l’escola ben plena.

d) Cal menjar molts dolços i poca fruita.

e) T’has de rentar les dents després de cada àpat.

f) És perillós introduir objectes punxeguts a les orelles.

g) T’has d’untar el cos amb crema protectora quan prenguis el sol.

3. carn i peix: sovint

verdura: sovint

llet: cada dia

pastes i xocolata: de tant en tant

arròs i pasta: sovint

embotit: de tant en tant

C

C

C

F

F

C

C


67

Bibliografia

El cos humà: com observar i comprendre el nostre cos. Parker, Esteve. Cruïlla Saber.El cuerpo humano. Dr. Alan Maryon-Davis. Molino.

CD-ROM

Enciclopèdia multimedia micronet. Proa.Els cos humà. Zeta Multimèdia.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

68

AVALUACIÓ


B. Guia didàcticaAvaluació contínua i formativa: Què en sabem?Unitat 5Avaluació sumativa i final: Què hem après?Unitats 5, 6, 7, 8

CONTINGUTS

Procediments•Observació indirecta d’animals.•Reconeixement dels animalscom a éssers vius.

•Classificació dels animals enovípars o vivípars.

•Descripció de les carac-terístiques que diferencienels animals herbívors delscarnívors i dels omnívors.

•Identificació de lescaracterístiques quepermeten a l’animal adaptar-se al medi pel qual esdesplaça.

•Distinció dels animalssalvatges dels domèstics.

•Identificació de lacaracterística principal quediferencia els animalsvertebrats dels invertebrats.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•Animals ovípars i vivípars.•Animals herbívors, carnívorsi omnívors.

•Animals aquàtics, aerisi terrestres.

•Animals salvatges, domèsticsi de granja.

•Animals vertebratsi invertebrats.

Actituds, valors i normes•Responsabilitat a l’hora detenir cura dels animals.

•Interès i curiositat perconèixer els éssers vius iesbrinar com viuen.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement dels animals com una part del nostre entorn que s’ha

de valorar i cuidar.

UNITAT 5. ELS ANIMALS


1 Identificar les característiques que defineixenels animals com a éssers vius.

2 Classificar els animals d’acord amb la sevareproducció, alimentació o el medi en quèviuen.

3 Diferenciar els animals salvatges dels animalsdomèstics.

4 Conèixer els beneficis que alguns animalsens aporten.


A. Llibre de l’alumnat1 Els animals: 1 i 2 572 Què mengen?: 1 i 2 593 On viuen: 1 i 2 614 Experimenta!: 1 635 Activitats: 1 i 2 64

B. Guia didàcticaActivitat de consolidació

Fitxa 1: Distingir els animalsActivitat d’ampliació

Fitxa 2:Tenir un animal a casa

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


69

Realització de les activitatsFeu-los observar la fotografia i comentar el que hi veuen. A continuació, feu-los les preguntes de l’a-partat «Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial i, finalment, feu-los llegir l’apartat «Aprendràs»,en què es presenten els continguts que es treballaran en la unitat.

SuggerimentsPodeu oferir als nens i nenes que ho desitgin la possibilitat de preparar-se breus conferències sobrel’animal que vulguin; cal que diguin de quin animal es tracta i la zona del món i el medi on viu; tambéhauran d’explicar les característiques del seu cos, de què s’alimenta, com són les seves cries, etc. Enaquesta edat és interessant començar a realitzar treballs que requereixin una preparació prèvia i elseguiment d’un esquema.

En començar la unitat, podeu plantejar a l’alumnat les preguntes següents:

a) Per a quins d’aquests animals és més important la presència de l’aigua?

Per als peixos.

b) Un poltre acabat de néixer, pot sobreviure sense la presència de la mare?

No, la necessita per alimentar-se i protegir-se del fred i dels altres animals.

I un peix?

El peix no necessita la mare. És més, algunes espècies es mengen les seves cries si aquestes nos’amaguen en néixer.

c) Has vist algun animal salvatge? On l’has vist?

Sí, al bosc, al zoo, en un parc natural...

Finalment, podeu organitzar el petit debat proposat en les pàgines inicials. Comenteu quina utilitat te-nen els cavalls per a l’ésser humà.Tots aquests comentaris serveixen per introduir el debat que pro-posem en la página 55, sobre els experiments amb animals.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes hauran d’explicar què és un animal vivípar i un d’ovípar, i després n’hauran de po-sar exemples.

SuggerimentsFeu-los comparar les dues formes de creixement: els ovípars es desenvolupen fora del ventre de lamare, mentre que els vivípars ho fan a l’interior. Aquests últims necessiten un temps de desenvolupa-ment molt superior al dels ovípars.

Demaneu a l’alumnat quins altres animals ovípars i vivípars coneixen.

Seria convenient explicar als nens i a les nenes les diverses maneres que tenen els animals ovípars detractar els seus ous. Els peixos, per exemple, els abandonen; les aus els coven, etc.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes hauran de classificar els animals que els donem en carnívors, hervíbors o omní-vors. Després hauran de raonar per què els han classificat en un grup o en un altre.

Pàgines 58 i 59

Pàgines 56 i 57

Pàgines 54 i 55



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

70

SuggerimentsAbans de fer la lectura del contingut d’aquestes pàgines, podríeu demanar als nens i a les nenes queportin moltes fotografies d’animals per poder confeccionar-ne un mural en grups de 5 o 6 alumnes.

En principi, per elaborar aquest mural només els heu de donar la consigna que han d’agrupar els ani-mals segons quin sigui el seu tipus d’alimentació. Els animals hauran d’enganxar-los amb Blue-Tack, perla qual cosa la seva col.locació serà provisional. Cada grup explicarà breument a la resta de companys icompanyes quina classificació ha fet i per què.

Després d’haver llegit i comentat les pàgines 58 i 59, podeu recuperar els treballs i fer-hi les modifica-cions adients.També podeu realitzar un mural més gran entre tota la classe.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de completar la taula amb dos exemples per a cada tipus d’animal. En la segona acti-vitat, els nens i les nenes que tinguin algun animal a casa poden explicar als companys i companyesquè fan per tenir-ne cura.

SuggerimentsAssegureu-vos que l’esquema següent ha quedat clar :

• Animals salvatges (no necessiten l’ésser humà per sobreviure).

• Animals domèstics (depenen de l’ésser humà per sobreviure).

• Animals de granja (ens ajuden en algunes tasques i ens proporcionen matèries primeres).

Podeu demanar als nens i a les nenes que realitzin, conjuntament, un mapa conceptual a la pissarra.

Ensenyeu-los a emplenar el full enquesta de la Generalitat, que acredita a les persones la possibilitatde tenir animals sota la seva responsablitat (activitat d’ampliació).

Realització de les activitatsFeu-los observar els exemples i llegir les definicions dels animals vertebrats i dels invertebrats.

SuggerimentsAprofiteu els diversos animals que surten en aquesta unitat perquè els nens i les nenes els classifiquinen vertebrats i invertebrats.

El curs vinent s’ampliarà aquest tema.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de respondre les preguntes sobre el pedrer. Després, els nens i les nenes haurand’explicar quina diferència hi ha entre els becs de les tres aus de les fotografies.

SuggerimentsEn l’experiment, és important destacar que el pedrer efectua uns moviments que provoquen el frega-ment de les pedretes amb l’aliment. D’aquesta manera, les aus el trinxen.

La funció del pedrer és ajudar a digerir els aliments més dur, ja que l’animal no disposa de dents perfer-ho.

Pàgines 63

Pàgines 62

Pàgines 60 i 61


71

Reforceu l’explicació mitjançant els exemples següents:

• Gallines: s’alimenten bàsicament de gra.

• Canaris: s’alimenten de gra i de fulles tendres d’enciam.

• Ànecs: són omnívors i s’alimenten de plantes aquàtiques, d’arrels, de llavors, de capgrossos, d’algunagranota, etc.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de marcar amb una creu les característiques que corresponen a cada animal.

Després haurà de relacionar cada tipus d’animal amb la seva definició.

SuggerimentsProposeu-los d’exemplificar cada tipus d’animal de la segona activitat.

Realització de les activitatsPlantegeu-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu alguns quadra-dets, que l’alumnat haurà d’omplir.

SuggerimentsAquest tipus de mapa conceptual és molt útil per ajudar l’alumnat a aprendre a classificar i a organit-zar els continguts de la unitat.

Proposeu-los de copiar aquest mapa conceptual en la llibreta i feu-los-hi dibuixar un animal queexemplifiqui cada grup.

Pàgines 65

Pàgines 64


1. Escriu, a sota de cada animal, a quin grup pertany d’acord amb la seva alimentació.

2. En cada grup hi ha un animal que pertany a una altra família. Troba’l, encercla’l i torna’l aescriure.

a) sardina, foca, mico, balena

b) lleó, gallina, elefant, ésser humà

c) pantera, vaca, conill, cavall

d) granota, àguila, voltor, canari

e) tauró, vaca, salmó, sardina

f) pop, colom, oreneta, pardal

g) tauró, pantera, conill, girafa

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 5

Distingir els animalsC

C


1. En una campanya publicitària, la Generalitat de Catalunya oferia aquest qüestionari per sabersi la persona que es plantejava tenir un animal a casa hi estava capacitada o no.

SI PENSES TENIR UN ANIMAL DE COMPANYIA, EL QÜESTIONARI SEGÜENT T’AJUDARÀ A COMPRO-VAR SI ETS CAPAÇ DE TENIR-LO

SÍ NO

Tota la teva família hi està d’acord?

Identificaràs amb un microxip el teu gos o gat i el censaràs?

A casa teva tindrà l’espai apropiat?

Estàs disposat a fer de mestre/a d’unalumne/a poc avantatjat/ada?

Netejaràs la brutícia que ocasioni al carrer?

Aniràs sempre a comprar-li el menjar adequat?

T’encarregaràs de la seva higiene?

El portaràs al veterinari i et faràs càrrecdel cost econòmic que comporta?

Si és un gos, el trauràs a passejar cada dia,faci el temps que faci?

Quan es faci gran, el cuidaràs com el primer dia?

Tens capacitat d’estimar i comprometre’t?

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 5

Tenir un animal a casaA

A


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

74

SOLUCIONARI

Pàg. 57

1. Un animal ovípar és el que neix de l’ou.

Un animal vivípar és el que neix del ventre de la mare.

2. Resposta oberta. Us proposem alguns exemples de resposta:

• Ovípars: canari, lloro, salmó.

• Vivípars: gat, lleó, elefant.

Pàg. 59

1. • Herbívors: gallina (gra), conill (herbes del camp), toro (herba).

• Carnívors: cocodril (tot tipus d’animals), guepard (tot tipus d’animals), gat (ratolins).

• Omnívors: tortuga (algues, fulles tendres, petits insectes depenent de la tortuga).

2.Activitat oberta. Resposta a criteri del professorat.

Pàg. 61

1.

2.Activitat oberta. Resposta a criteri del professorat.

Pàg. 63

1.Avtivitat oberta. Resposta a criteri del professorat.

Pàg. 64

1.

xx

x

x

x

xxxx

xx

xx

xx

xxx

terrestre aquàtic aeri

domèstic gos, gat, cavall, peix, tortuga, etc. canari, lloro, etc.

porc, vaca, etc.

salvatge lleó, girafa, elefant,etc. lluç, balena, dofí, etc. pardal, àguila, etc.

pèl plomes escates ovípar vivípar aquàtic aeri terrestre

ésser humà

lleó

serp

granota

àguila

lluç


75

2. • Herbívor: animal que s’alimenta de vegetals.

• Carnívor : animal que s’alimenta d’altres animals.

• Omnívors: animal que s’alimenta tant de vegetals com d’altres animals.

• Ovípar: animal que neix d’un ou.

• Vivípar: animal que neix del ventre de la mare.

• Aquàtic: animal que viu a l’aigua.

• Aeri: animal que es trasllada volant.

• Terrestre: animal que es desplaça per terra.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

76

Webs d’interès

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té un lloc web en què cada any actualitzasortides i activitats per a escoles:

www.gencat.es/mediamb

Sortides i tallers

El zoo de Barcelona ofereix la possibiltat de realitzar tallers adequats a les edats i les necessitatsconcretes de cada grup.Adreça: parc de la Ciutadella, s/n, Barcelona Telèfon: 93 225 67 80

El Parc de les Aus permet conèixer la vida de molts d’aquests animals i organitza una demos-tració de vol.Adreça: carretera de Cabrils,Vilassar de Mar Telèfon: 973 501 765

Aqualeón (tel.: 977 687 656) i Marineland (tel.: 973 654 802) també organitzen tallers guiats perbiòlegs.



77

AVALUACIÓ



CONTINGUTS

Procediments•Enumeració de lescaracterístiques quedefineixen la planta com aésser viu.

•Descripció del cicle vitald’una planta.

•Distinció de les tres partsd’una planta.

•Explicació de les funcionsque realitza cada unad’aquestes.

•Observació del recorregut

que fa l’aliment en l’interiord’una planta.

•Lectura i identificació de lesparts d’una flor i del fruit.

•Elaboració d’una infusiói d’una colònia

Fets, conceptes i sistemesconceptuals

•Les plantes són éssers vius:neixen, creixen, esreprodueixen i moren.

•Parts de la planta: arrel, tijai fulles.

•Alimentació de les plantes.

•Les flors, el fruit i la llavor.

•Les infusions.

Actituds, valors i normes

•Respecte per les plantescom a éssers vius.

•Rigor a l’hora d’utilitzar elnou vocabulari après en launitat.

•Contribució en laconservació del medivegetal.

Transversals• Educació mediambiental: familiarització amb les plantes i amb el seu desenvolupament.

UNITAT 6. LES PLANTES


1 Reconèixer les plantes com a éssers vius.

2 Distingir les tres parts més importants d’unaplanta.

3 Descriure les funcions d’aquestes parts.

4 Diferenciar la flor, el fruit i la llavor coma base per entendre la reproducció de lesplantes.


A. Llibre de l’alumnat1 Les plantes són éssers vius: d’1 a 3 692 Com s’alimenten les plantes: 1 i 2 713 Les flors i el fruit: 1 i 2 734 Experimenta!: 1 i 2 755 Activitats: d’1 a 4 76


Fitxa 1: Com són les plantes

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

78

Realització de les activitatsFeu-los observar i comentar el que veuen a la fotografia. A continuació, els nens i nenes hauran derespondre les preguntes de l’apartat «Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-losllegir l’apartat «Aprendràs», en què es presenten els continguts que treballaran en la unitat.

SuggerimentsProposeu-los de portar plantes a classe, com ara una planta amb flor i una altra sense, algun vegetal(enciam, pastanaga, mongetes, coliflor, fruita), llavors (pipes o un pinyol) i alguna mala herba del jardí.

En primer lloc, l’alumnat haurà d’identificar tots els vegetals presentats. Podeu preguntar-los d’on cre-uen que provenen: del jardí, del mercat, de l’hort, etc.

Demaneu-los si en coneixen la utilitat: si serveixen per decorar, per alimentar, etc.

A continuació, podeu identificar les parts de cada vegetal, un per un, fixant-vos en el color, la forma i lagrandària, i pregunteu a l’alumnat quina creu que n’és la utilitat.

Es tracta que els nens i les nenes donin tanta informació com sigui possible.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà d’ordenar el cicle de la vida d’una planta.

2. L’alumnat haurà d’escriure deu plantes que serveixin per a l’alimentació de les persones.

3. Els nens i nenes hauran d’explicar quina part de les plantes de l’activitat anterior ens mengem.

SuggerimentsPodeu escriure a la pissarra frases afirmatives sobre la utilitat que tenen les plantes, perquè els nens iles nenes pensin quines són certes. La peculiaritat és que totes han de ser-ho.Alguns exemples de fra-ses poden ser :

– De les plantes, n’obtenim paper, fusta, aliments, colònies, remeis medicinals i cosmètics, etc.

– Les plantes serveixen de refugi i de protecció a altres animals.

– Les plantes són elements de decoració.

– Les plantes amorteixen el soroll i purifiquen l’aire.

Expliqueu-los que les plantes també són éssers vius perquè neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de dibuixar una fulla i assenyalar-ne les parts.

2. Els nens i les nenes hauran de contestar la pregunta sobre la saba bruta.

SuggerimentsDoneu un full blanc als nens i nenes perquè hi dibuixin una planta i escriguin el nom de les parts queté. Feu-los indicar on comença i on acaba cada una de les parts i que anotin quina funció realitzen.

Pàgines 70 i 71

Pàgines 68 i 69

Pàgines 66 i 67



79

També podeu preparar un petit experiment a classe:

Agafeu un gerro o un pot de vidre amb aigua, afegiu-hi unes gotes de tinta vermella i una flor de pè-tals blancs o molt clars. Deixeu reposar la flor dins l’aigua tenyida i espereu uns quants dies fins ques’observi un canvi de color en els pètals.

Aleshores, els nens i les nenes hauran de formular hipòtesis sobre el motiu d’aquest canvi i sobre lamanera com s’ha produït.També haurien d’explicar per què pensen que la tija no ha canviat de color.Al llarg de la unitat podran trobar les respostes a totes aquestes preguntes.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà d’escriure quines són les parts de la flor.

2. L’alumnat haurà d’explicar quines condicions necessita una flor per germinar.

SuggerimentsAbans de resoldre les activitats, convé fer una lectura atenta dels continguts de la pàgina 72. Feu-losobservar amb atenció totes les parts de la flor que mostra el dibuix.

Perquè l’alumnat es pugui fer una idea de quina és cada una de les parts de la flor, podeu dur una ro-sa a classe. La rosa és una flor en la qual es distingeixen totes les parts amb molta claredat. Per expli-car-los la reproducció de les plantes, podeu destriar-ne els granets de pol.len i fer-los volar amb unabufada. D’aquesta manera els exemplifiquem la pol·linització.

Seria molt interessant realitzar l’experiment de la germinació de la llavor, no és gens complicat de fer,agrada molt a l’alumnat i se’n pot treure molta informació. Pel que fa al material, cada nen o nena ne-cessita un pot de vidre transparent, cotó fluix o paper assecant i llavors de mongeta o de llentia.Podeu treballar amb tres pots i exposar-los a condicions diferents: un s’ha de tenir en un indret fosc,un altre no s’ha de regar i el tercer s’ha de regar cada dia en excés.

En acabat, feu-los estudiar les diferències que hi ha entre els tres pots.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’observar atentament el procediment que cal seguir per preparar una infusió, elabo-rar colònia d’espígol o observar com circulen els líquids per una planta.

SuggerimentsConvé que els nens i les nenes llegeixin amb atenció la informació que presenten aquestes pàgines.

Parleu-los del costum que tenen a cada casa de prendre herbes. Hi haurà famílies, avis i àvies sobre-tot, que les prendran d’una manera habitual.

Cada nen o nena haurà de copiar en un full tots els passos necessaris per preparar una infusió.Proposeu-los que, amb l’ajut del pare o la mare, n’elaborin una a casa.

En l’experiment de la pàgina 75, podran observar detalladament com l’aigua circula per l’interior de latija. És important que empreu api perquè podran observar la circulació de líquids molt millor.

Gràcies a aquesta experiència, podran comprovar les hipòtesis formulades anteriorment sobre, quèera el que feia envermellir els pètals de les roses (en cas que s’hagi dut a terme l’experiment) o sobrela manera com arriben a les fulles els aliments que la planta recull per mitjà de les arrels.

Si us decidiu a fer colònia, tot l’alumnat hi pot col.laborar. Se’n pot fabricar una gran quantitat conjun-tament a classe, de manera que tots els nens i nenes puguin tallar i trinxar les fulles.

Pàgines 74 i 75

Pàgines 72 i 73


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

80

El dia 11 de maig podeu organitzar una fira al pati de l’escola per celebrar la fira de Sant Ponç. En lesparades podeu vendre ampolletes de colònia, herbes per preparar infusions, alguna planta, saquetsd’herbes aromàtiques, alguna melmelada casolana, etc.

Realització de les activitats1 i 3. L’alumnat haurà d’escriure els noms de les parts de la planta i de la flor, assenyalades a cada fo-tografia.

2. L’alumnat haurà d’escriure el nom de la part de la planta que realitza cada funció.

3. Els nens i nenes hauran d’indicar si les afirmacions que els proposem són vertaderes o falses.

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Podeu fer-ne fotocòpies i buidar-ne alguns quadradets perquè l’alumnat els ompli.

SuggerimentsExpliqueu-los que els mapes conceptuals són molt útils per ajudar l’alumnat a aprendre a classificar i aorganitzar els continguts de la unitat.

Recomaneu-los que els facin servir en altres assignatures.

Pàgines 77

Pàgines 76


1. En aquestes frases hi ha paraules que estan equivocades.Troba-les, corregeix-les i escriu-lescorrectament.

a) Les plantes no són éssers vius. Neixen, creixen, es reprodueixen i viuen.

b) Les plantes, per poder viure, necessiten aigua, llum, minerals i pol·lució de l’aire.

c) L’arrel subjecta la planta a terra i transforma la saba bruta en aliment.

d) Algunes plantes tenen flor, la qual es converteix en fulla i en surt la llavor.

2. Omple els buits amb les paraules corresponents.

a) De la flor es forma el , en el qual trobem la llavor.

b) Quan la arriba a terra, si les condicions de llum i d’ són les ade-

quades, podrà , és a dir, començar a créixer una nova planta.

c) La planta tornarà a fer i, d’aquesta, en tornarà a sortir un nou

i unes noves .

3. Ordena els passos que cal seguir per preparar una infusió i explica’ls amb les teves paraules.

1) Es posa a escalfar aigua en un pot.

2)

3)

4)

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 6

Com són les plantesC

C


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

82

SOLUCIONARI

Pàg. 69


2.Activitat lliure. Correcció a criteri del professorat.


Pàg. 71


2. La saba bruta prové de les substàncies que la planta absorbeix, juntament amb l’aigua, a través deles arrels. Arriba a les fulles després de circular per la tija.

Pàg. 73

1. Els pètals, els sèpals, el pistil i els estams.

2. La humitat i la llum adequades.

Pàg. 76

1.

2.

3.

pètal

fulla

tijaarrel

funció

Subjecta la planta.

Fabrica l’aliment.

Absorbeix l’aigua.

Sosté la planta dreta.

Transporta l’aliment.

part de la planta

arrel

fulla

arrel

tija

tija

pol·len

pètal

pistil

estam


83

4. • La tija permet que la planta s’agafi a terra.

• Les parts d’una planta són les fulles, la tija i l’arrel.

• L’arrel reparteix l’aliment per tota la planta.

• Les fulles només serveixen perquè la planta faci bonic.

• El limbe i el pecíol són parts de la fulla.

• No hi ha cap planta de la qual mengem l’arrel. F

V

F

F

V

F


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

84

Webs d’interès

Trobareu informació, molts jocs i activitats relacionades amb les plantes a:

www.geocities.com/CapeCanaveral/Hall/1244/lesplantes.htmwww.botanical-online.com/les plantes.htm

A més, en el cercador de la mediateca del web www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm, podreu trobarmolts materials sobre el tema d’aquesta unitat disponibles en el vostre centre de recursos mésproper.

Sortides i tallers

La casa de colònies Mas Coromina (Garrotxa, vall de Bianya) organitza activitats i tallers pera l’alumnat de diferents edats, adaptat a les necessitats de cada grup. Cal destacar els tallers devegetació, de l’herbari i del bosc i les seves plantes.Tel.: 972 290 067

El Museu Torre Balldovina organitza també un bon nombre de tallers i d’activitats de vegetals,d’essències i de perfums (les herbes aromàtiques) o de bolets. El seu lloc web és:

www.minorisa.es/mtbsc/tallers/htm

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat ofereix un gran ventall d’activitats, tallersi visites, que renova cada any. Es pot accedir a aquesta informació a través de:

Tel.: 93 444 50 00 Lloc web: www.gencat.es/mediamb



85

AVALUACIÓ


B. Guía didàcticaAvaluació contínua i formativa: Què en sabem?Unitat 7Avaluació sumativa i final: Què hem après?Unitats 5, 6, 7, 8

CONTINGUTS

Procediments•Identificació de la Terra coma planeta.

•Coneixement que la Terra ésun planeta que gira al voltantdel Sol.

•Identificació de la Lluna coma únic satèl.lit del nostreplaneta.

•Reconeixement del Sol coml’estrella més propera a laTerra.

•Coneixement de laimportància del Sol per alnostre planeta.

•Explicació dels moviments derotació i de translació, i delsefectes que provoquen a laTerra.

•Descripció de les diversesfases lunars.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•La Terra: com a planeta onvivim i que gira al voltant delSol.

•El Sol com a estrella méspropera que ens il.luminai ens escalfa.

•El moviment de rotació: 24hores. El dia i la nit.

•El moviment de translació:365 dies. Les estacions.

•La Lluna com a únic satèl.litde la Terra.

•Les fases de la Lluna.

Actituds, valors i normes•Interès per l’observació delsfenòmens referents al nostreplaneta.

•Valoració de la importànciaque tenen l’estudi i elsavenços de la ciència.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement i valoració del medi on vivim, la Terra.

UNITAT 7. EL PLANETA TERRA


1 Identificar la Terra com el planeta en quèvivim.

2 Definir la importància que té el Sol en lavida del nostre planeta.

3 Conèixer els moviments de rotació i de

translació de la Terra, i relacionar-los ambl’origen del dia i de la nit i amb les estacions.

4 Comprendre el moviment que fa la Lluna alvoltant de la Terra i identificar-ne les fases.


A. Llibre de l’alumnat1 La Terra: 1 812 El Sol: d’1 a 3 833 La Lluna: 1 i 2 854 Experimenta!: 1 875 Activitats: d’1 a 5 88

B. Guia didàcticaActivitat de consolidació.

Fitxa 1: El SolFitxa 2: El dia i la nit

Activitat de reforç.Fitxa 3: Efectes sobre la Terra

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

86

Realització de les activitatsFeu-los observar i comentar la fotografia. A continuació, feu-los respondre les preguntes de l’apartat«Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat «Aprendràs» i expli-queu-los que aquests són els continguts que treballaran en la unitat.

SuggerimentsProposeu-los d’identificar els elements que apareixen en la fotografia.

Podeu introduir el tema de l’observació del cel a la nit. Pregunteu-los què es veu des de la Terra quanmirem el cel a la nit; com podem saber que la Terra es mou, etc.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de completar les oracions amb la paraula correcta.

SuggerimentsEn aquesta pàgina volem destacar les característiques que ens ajuden a identificar el nostre planeta.

Feu-los observar la fotografia de la Terra i identificar-hi tots els elements: la forma, els continents, elsnúvols, els mars, etc.A continuació, formuleu-los aquesta sèrie de preguntes:

– Per què l’aigua que hi ha a la Terra no cau?

Per l’acció de la gravetat.

– Què hi ha més a la Terra: aigua o terra?

Tres quartes parts de la Terra són aigua; per tant, hi ha més aigua.

– Per què quan mirem amunt veiem el cel de color blau?

A causa de l’atmosfera, que reflecteix els raigs del Sol.

Quan treballeu l’apartat «Sabies que…», heu d’insistir en els grans avenços que s’han dut a terme enel camp de l’estudi de l’univers.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà d’indicar si les afirmacions són vertaderes o falses.

2. L’alumnat haurà d’escriure una frase amb cada grup de paraules que li donem.

3. Els nens i nenes hauran de respondre a les preguntes.

SuggerimentsAbans de llegir aquestes pàgines, pregunteu a l’alumnat com s’imagina que deu ser el Sol: si creuque és gran o petit, si està molt lluny o molt a prop, si es mou, com és que fa llum, etc.

Perquè entenguin bé el concepte de rotació, és important ressaltar l’eix de la Terra. Podeu utilitzaruna bola de plastilina punxada amb un pal prim o amb un llapis i fer-la girar sobre si mateixa.

Pàgines 82 i 83

Pàgines 80 i 81

Pàgines 78 i 79



87

Mentre observeu les imatges de la pàgina 85, podeu plantejar-los preguntes sobre la part fosca i lapart il.luminada de la Terra, en quin lloc deu ser de dia, en quin altre deu ser la tarda i en quin altre,la nit.

Perquè assimilin bé el concepte de moviment de translació, abans de llegir la informació del llibre, po-deu plantejar a l’alumnat les qüestions següents:

– La Terra té dos moviments. Un és la rotació, que ja hem estudiat i que provoca que sigui de diao de nit, i l’altre és la translació. Com us imagineu que és aquest moviment?

És el recorregut que efectua la Terra al voltant del Sol.

– Quins efectes deu provocar a la Terra?

Aquest moviment origina les estacions i els canvis de temperatura.

En cas que sigui necessari, podeu ajudar els nens i les nenes a trobar les respostes amb una repre-sentació: demaneu que dos nens o nenes surtin a la pissarra i indiqueu-los que un faci de Sol i l’altre,de Terra.Aquesta haurà de girar sobre si mateixa i, alhora, al voltant del Sol.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de completar les oracions amb les paraules adequades.

2. Els nens i nenes hauran de dibuixar la Lluna en totes les fases.

SuggerimentsRepreneu les qüestions proposades a l’inici de la unitat i pregunteu-los si la Lluna és un planeta.

Feu que observin les fotografies i s’adonin que el Sol també il.lumina una part de la Lluna, com faamb la Terra.

Pregunteu-los si els altres planetes tenen satèl.lits (un, més d’un, cap...). Remarqueu a l’alumnat que ésla Terra la que produeix ombra a la Lluna i que, per això, la veiem amb formes diferents.

Expliqueu-los que la Lluna no té atmosfera i, per això, si recordeu les seves funcions (protegir de lacaiguda de meteorits de l’espai), entendran per què hi ha tants cràters a la Lluna. La grandària delscràters depèn de les dimensions del meteorit i de la velocitat a què es desplaci.

També podeu preguntar-los per què a la Terra no hi ha cràters com els de la Lluna. La resposta ésque fa molts anys, durant una època, un bon nombre de meteorits va impactar contra la Lluna i laTerra. A la Terra, a causa de l’erosió dels agents geològics externs, aquestes marques s’han esborrat;en canvi, com que a la Lluna no hi ha atmosfera ni erosió, els cràters no s’han esborrat.

Realització de les activitatsOrganitzeu un debat a classe sobre la possibilitat que la Terra sigui l’únic planeta del sistema solar onhi ha vida.

SuggerimentsL’alumnat podria dibuixar el retrat d’un possible extraterrestre, una activitat que sempre resulta di-vertida i estimula la creativitat. Després podeu fer un mural amb tots els dibuixos.

Pàgines 86

Pàgines 84 i 85


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

88

Realització de les activitatsEn aquesta pàgina es proposa de representar a la classe del moviment de la Lluna al voltant de la Terra.

SuggerimentsL’alumnat estarà immers en el tema dels planetes i de l’univers. Per tant, és facil que relacioni el fetque la Lluna, a més de girar al voltant de la Terra, també ho fa sobre si mateixa. Si, quan facin aquestasuposició, els assegureu que des de la Terra sempre es veu la mateixa cara de la Lluna, podeu crear-losmés confusió. Per aquest motiu, seria interessant realitzar l’experiència que proposem en la unitat.

Expliqueu-los que, des de la Terra, no es pot observar la cara oculta de la Lluna, i també que, fins fa re-lativament poc, no se sabia què hi havia.Això crearà força misteri i fomentarà l’interès.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de completar les frases amb la paraula adequada.

2. L’alumnat haurà de dir a quina fase de la Lluna correspon cada fotografia.

3 i 4. Els nens i nenes hauran de respondre a les preguntes plantejades.

5. L’alumnat haurà d’indicar quines afirmacions són certes i quines falses.

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadradets, que l’alumnat haurà d’omplir.

SuggerimentsExpliqueu-los que aquest tipus de mapa conceptual és molt útil per aprendre a classificar i a organit-zar els continguts de la unitat.

Proposeu-los de fer dibuixos que reforcin el contingut del mapa conceptual.

Pàgines 89

Pàgines 88

Pàgines 87


1. Relaciona cada fotografia amb el fenomen corresponent.

Ara respon a aquestes preguntes:

• Per què creus que es produeix un eclipsi de Lluna?

• I un eclipsi de Sol?

• Quins efectes té l’eclipsi de Sol en la vida humana?

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 7

El SolC

C

eclipsi de Lluna

eclipsi de Sol


1. Compara aquests dos paisatges.

Elabora una llista dels elements que et facin pensar per què en una il·lustració és de dia i en l’altra, de nit.Fixa’t també en l’activitat que hi realitza l’ésser humà.

En la primera il·lustració és de perquè

En la segona il·lustració és de perquè

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 7

El dia i la nitC

C


1. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

• El Sol il·lumina la Terra nit i dia.

• La Lluna il·lumina la Terra a la nit.

• Si mirem directament el Sol ens podem danyar els ulls.

• La Lluna provoca les marees dels oceans.

• El moviment de translació no té cap relació amb les estacions de l’any.

• La Lluna provoca els canvis de temperatura de la Terra.

• El Sol escalfa la Terra i la Lluna.

2. Omple aquests buits amb les paraules corresponents.

a) Quan en una zona de la Terra no arriben els raigs del Sol, és de .

b) Quan els raigs de Sol sí que la il.luminen, és de .

c) Aquest fenomen s’esdevé gràcies al moviment de de la Terra.

d) De la mateixa manera, les estacions de l’any es produeixen gràcies al moviment de de

la Terra.

3. Resol aquesta endevinalla:

Una senyoramolt ensenyoradaplena de brillantsi tota estelada.

És

Nom: Data:

fitxa 3Unitat 7

Efectes sobre la TerraR

R


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

92

SOLUCIONARI

Pàg. 811. Els continents són grans blocs de terra. Constitueixen tota la superfície terrestre del planeta.

El conjunt de tota l’aigua del planeta s’anomena hidrosfera.

L’atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra.

Pàg. 831. El Sol és l’estrella que il·lumina la Terra.

El Sol és més petit que el planeta Terra.

El moviment de translació dóna lloc al dia i la nit.

La Terra és el centre del sistema solar.


3. rotació: 24 hores

translació: 365 dies

Pàg. 851. La Lluna és un satèl.lit de la Terra.

Quan la Lluna és nova no la podem veure.

Si la Lluna està en quart minvant té una forma de C, com una tallada de meló.

En l’eclipsi de Lluna, la Terra se situa entre el Sol i la Lluna.

2.Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Pàg. 881. La Terra tarda 24 hores a fer el moviment de rotació sobre ella mateixa.

La Terra tarda 365 dies a fer el moviment de translació al voltant del Sol.

La Lluna tarda 28 dies a fer una volta a la Terra.

En mitja Terra sempre és de dia perquè hi arriben els raigs del Sol.

2.

Convindria emprar també les imatges 1 i 3 de la pàgina 85.

3. Ens il.lumina i ens proporciona escalfor.

Els éssers vius moriríem, la Terra es congelaria, no hi hauria llum, etc.

4. La Lluna.

5.Té llum pròpia.

És rodona.

Té vida.

Té atmosfera.

F

F

F

V

a b c d

plena plena nova plena


93

Bibliografia

Joves astrònoms, guia del jove afeccionat a l'astronomia. Harry Ford. Molino.Món meravellós, observo el cel i l’espai. Cruïlla.Món meravellós, què és la Terra? Cruïlla.

Webs d'interès

Lloc web molt complet amb abundant informació sobre astronomia, planetes, calendaris, etc.:www.xtec.es/recursos/astronom/index.htm

Telescopi especial Hubble: www.stsci.edu/hstNASA: www.nasa.gov

Sortides

Planetari del Museu de la Ciència. Fundació La CaixaC/ Teodor Roviralta, 55 08022 BarcelonaTel.: 93 212 60 50

Observatori FabraCamí de l’observatori, s/nTibidabo 08035 BarcelonaTel.: 93 417 57 36

ASTER (Agrupació Astronòmica de Barcelona)Passeig de Gràcia, 71, àtic 08008 BarcelonaTel.: 93 215 15 31



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

94

AVALUACIÓ



CONTINGUTS

Procediments•Formulació d’hipòtesis sobreles característiques de l’aiguai la seva comprovació.

•Descripció dels canvis que esprodueixen en l’aigua perefectes de la calor i del fred.

•Identificació d’aquests efectesamb els tres estats de l’aigua.

•Observació del recorregutque fa l’aigua en la natura.

•Relació d’aquest recorregutamb els tres estats del’aigua.

•Memorització i explicació delcicle de l’aigua.

•Reconeixement de les carac-terístiques principals de l’aire.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•Les tres característiques del’aigua: és insípida, inodorai incolora.

•Els tres estats de l’aigua:sòlid, líquid i gasós.

•El cicle de l’aigua.

•Contaminació i estalvid’aigua.

•Característiques de l’aire: esmou, pesa i ocupa espai.

•Contaminació de l’aire.

Actituds, valors i normes•Valoració del paper quetenen l’aigua i l’aire en la vidadel planeta Terra.

•Desenvolupament d’actitudscrítiques davant algunesaccions de l’ésser humàenvers la natura.

•Implicació directa en l’estalvide l’aigua, en la conservacióde l’aire i en la no-contami-nació de tots dos.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement dels elements principals que permeten la vida en la

Terra; utilització racional de l’aigua; estalvi.

UNITAT 8. L’AIGUA I L’AIRE


1 Conèixer les característiques de l’aigua.2 Diferenciar els tres estats de l’aigua.3 Observar i saber descriure el cicle que

segueix l’aigua en la natura.

4 Conèixer les característiques principals del’aire.

5 Valorar la funció que acompleixen l’aigua i l’aireen la natura i contribuir a la seva conservació.


A. Llibre de l’alumnat1 Els estats de l’aigua: 1 932 Estalvi d’aigua: d’1 a 3 953 L’aire: 1 i 2 974 Per saber-ne més...: 1 i 2 985 Experimenta!: 1 996 Activitats: 1 i 2 100


Fitxa 1: Com és l’aiguaActivitat de reforç

Fitxa 2: La importància de l’aigua

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


95


SuggerimentsMentre observen la fotografia de les pàgines de presentació, seria convenient preguntar als nens i ne-nes com descriurien l’aigua a una persona que no sabés què és i que no l’hagués vista mai. Hauriend’explicar els diferents estats en què es troba, si creuen que la neu és aigua, etc. Després de la refle-xió, podran canviar, si cal, la descripció que han fet de l’aigua al principi.

Podeu fer-los preguntes com ara:

– L’aigua del planeta, es pot acabar?

La potable, sí.

– D’on surt l’aigua de la pluja?

Dels núvols en forma de vapor.

Una altra activitat seria dur un globus a classe i inflar-lo sense fer-hi el nus, perquè se n’escapi l’aire.Llavors pregunteu als nens i nenes què creuen que ha passat; si succeiria el mateix si infléssim unabossa de plàstic. Ho hauríeu de comprovar a classe.

Finalment, pregunteu-los com saben que l’aire existeix, si no el poden veure ni tocar.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de classificar els conceptes segons que siguin sòlids, líquids o gasosos.

SuggerimentsPer conèixer les característiques de l’aigua, podeu fer sortir cinc voluntaris i voluntàries perquè expe-rimentin amb un got d’aigua embotellada: l’hauran de tastar, mirar, tocar, olorar, etc.

La resta de nens i nenes poden plantejar-los preguntes sobre com és l’aigua i quines sensacions expe-rimenten.

Després d’haver respost a les qüestions dels companys i de les companyes, i d’acord amb el que ha-gin experimentat, els cinc voluntaris i voluntàries hauran d’explicar a la resta de l’alumnat quinescreuen que són les característiques de l’aigua.

Seria bo que els nens i les nenes observessin les fotografies dels tres estats de l’aigua i els preguntés-siu què pensen que ha fet falta perquè l’aigua passés d’un estat a l’altre.

Perquè comprovin de quina manera la calor afecta els canvis d’estat, podeu col.locar diversos glaçonsen dos plats diferents. Un plat, l’han de deixar en un lloc humit i fosc, mentre que a l’altre han d’apli-car calor directament d’un assecador. Ràpidament els nens i nenes veuran en quin dels dos plats elsglaçons es fonen abans.

Pàgines 92 i 93

Pàgines 90 i 91



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

96

Realització de les activitatsEls nens i nenes hauran d’observar les fotografies i respondre les tres preguntes que els proposemsobre l’estalvi d’aigua.

SuggerimentsEn aquesta pàgina reprenem la pregunta inicial sobre l’origen de la pluja. Després d’haver treballat elsestats de l’aigua, l’alumnat haurà d’observar el dibuix de la pàgina 94 i estudiar els canvis que s’hi pro-dueixen. És important que els destaqueu en quins moments la pluja es produeix per efecte de la ca-lor i en quins altres, pel fred.

Per grups, feu-los realitzar petits murals. En unes cartolines blanques, podrien dibuixar un paisatgesemblant al del llibre, fent servir els materials que vulguin: cotó fluix per als núvols, paper d’alumini pera l’aigua, plastilina blanca per a la neu, paper de cel·lofana o pinotxo transparent per a la pluja, etc.

Abans de començar a treballar els continguts d’aquesta pàgina, podeu confeccionar una llista a la pis-sarra d’accions o d’utilitats que l’aigua té per a l’ésser humà: a casa, en empreses o indústries, en la ra-maderia i l’agricultura, etc.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes hauran de contestar unes preguntes sobre les propietats de l’aire.

SuggerimentsPer presentar el tema de l’aire, podeu suggerir a l’alumnat que realitzi aquestes activitats i en treguiconclusions:

– Material: un llibre i un globus.

L’alumnat haurà de dipositar un globus desinflat sobre la taula i, damunt, un llibre.A poc a poc, els nensi les nenes han d’inflar el globus i veuran que el llibre comença a alçar-se.

– Material: un plat fondo, un pot de vidre, una espelma que càpiga dins el pot de vidre, plastilinaper aguantar l’espelma, una mica d’aigua i un encenedor o llumins.

Els nens i les nenes hauran de posar l’espelma amb la base de plastilina al mig del plat fondo. Llavors,hauran d’omplir el plat amb un dit d’aigua i, a continunació, encendre l’espelma i tapar-la amb el potde vidre.

Al cap de pocs segons, observaran que la flama de l’espelma consumeix l’oxigen i s’apaga.

Abans de començar a treballar, els nens i nenes poden explicar situacions que hagin viscut (a dalt dela muntanya o a prop del mar, per exemple) en què feia un vent molt fort. Hauran de dir quines sen-sacions van experimentar i quins efectes va tenir la ventada (si van caure coses, si va fer baixar lestemperatura, etc).

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’observar i comentar les fotografies. Després, haurà de proposar mesures per reduirla contaminació de l’aire.

SuggerimentsA partir de les aportacions de l’alumnat, podeu confeccionar una llista a la pissarra dels elements, les

Pàgines 98

Pàgines 96 i 97

Pàgines 94 i 95


97

accions i les construccions que contaminen l’aire, com ara les fàbriques, els cotxes, la crema del mate-rials i els aerosols, o de les accions que no contribueixen a millorar-lo, com ara els incendis de boscosi les tales massives d’arbres.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de fer un experiment amb l’aire i respondre una pregunta sobre allò que demostral’experiment.

SuggerimentsSi realitzeu aquest experiment, podeu fer grups de tres o quatre nens i nenes. A cada grup se li pro-porcionarà el material necessari: una ampolla amb el coll estret, un embut, plastilina, un gerro amb ai-gua, una palleta de beure i, si és possible, un comptagotes.

Cada grup, seguint els passos del llibre, realitzarà l’activitat. Els infants poden apuntar dades i posar-lesen comú al final, tot seguint les qüestions que es plantegen en l’apartat «I ara... pensa-hi!». A conti-nuació, se’n detallen les respostes:

– L’aigua no cau dins l’ampolla perquè l’aire que hi ha a l’interior d’aquesta no pot sortir per enlloc. Elcoll queda tapat per la plastilina i l’aigua que vol entrar a l’ampolla, ocupa tot l’espai del coll de l’em-but.

– L’extrem de la palleta es tapa perquè l’aire tampoc pugui sortir de dins l’ampolla.

Quan el destapem, l’aire pot sortir a través de la palleta i, a mesura que surt, l’aigua va entrant a l’am-polla. Cal recodar que l’aire ocupa espai.

– Si no poséssim la plastilina al voltant del coll de l’ampolla, l’aire trobaria petits espais per sortir quanhi aboquessin l’aigua, que entraria al recipient.

– Amb un comptagotes, l’aigua podria entrar-hi a poc a poc. Les gotes no representen una quantitatd’aigua suficient i no tapen el coll de l’ampolla.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà d’observar el dibuix i contestar les preguntes formulades.

2. Els nens i nenes hauran d’omplir els espais buits amb les paraules que hi corresponen.

3. L’alumnat haurà de contestar una pregunta sobre els cotxes de competició.

4. Finalment, haurà de buscar en una sopa de lletres tres característiques i tres estats de l’aigua.

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu algunsquadradets que l’alumnat haurà d’omplir.


Proposeu-los de completar el mapa conceptual amb dibuixos que exemplifiquin els tres estats de l’ai-gua.

Pàgines 101

Pàgines 100

Pàgines 99


1. Relaciona aquests dibuixos amb l’estat de l’aigua corresponent.

SÒLID

LÍQUID

GASÓS

2. Omple els espais en blanc.

a) Quan l’aigua es glaça, es torna .

b) Quan el vapor d’aigua es refreda, es torna .

c) El gel, quan s’escalfa, es torna .

d) L’aigua, quan s’escalfa, es torna .

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 8

Com és l’aiguaC

C


1. Als deserts no plou gairebé mai i el cel sempre és net de núvols. El clima és molt sec. Sabriesexplicar, tot pensant en el cicle de l’aigua, per què no s’hi formen núvols?

2. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

a) L’aigua és de color blau.

b) És millor banyar-se que dutxar-se.

c) L’aigua sempre és líquida.

d) A la Terra sempre hi ha la mateixa quantitat d’aigua.

e) No hem de tancar l’aixeta quan ens rentem les dents.

3. Com creus que canviaria la vida de la teva família si hi hagués restriccions d’aigua a la tevalocalitat?

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 8

La importància de l’aiguar

fotodesert

R


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

100

Pàg. 93

1. Sòlid: neu, glaçons, iceberg, calamarsa.

Líquid: rosada, riu, pluja, llac, mar.

Gasós: aire, vapor d’aigua d’una olla bullint.

Pàg. 95

1. Estalvies 60 litres d’aigua.


3.Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Us donem, però, alguns exemples d’estalvid’aigua a casa.

– No posar una rentadora amb poca roba ni el rentaplats amb pocs plats.

– Dutxar-nos sempre en comptes de banyar-nos i, mentre ens ensabonem el cap o el cos, tancarl’aixeta.

– Tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents o les mans.

– No llançar al vàter una altra cosa que no sigui paper; d’aquesta manera no s’haurà d’estirar gai-res cops la cadena. Si cal canviar la cisterna d’algun vàter, s’hi pot instal·lar un model nou de ti-pus ecològic que permet que nomès es buidi mig dipòsit.

– No regar les plantes un dia que plou.

– Col.locar sota una aixeta que perdi aigua un recipient per recollir-la.

Pàg. 97

1. Obres una finestra i s’apaga una espelma que hi ha dintre l’habitació; es mou.

Fas aire amb un full de paper; es mou.

Tapes amb el dit l’extrem d’una xeringa sense agulla, n’estires l’extrem i l’èmbol no es mou; ocu-pa espai.

2. Plegat, ja que el paracaigudes no ofereix cap resistència a l’aire i el pes de la persona fa queaquesta caigui ràpidament. (En aquesta pregunta, heu de tenir en compte que no s’ha explicat elconcepte de la resistència que ofereix l’aire.)

Pàg. 98

1. – La fotografia A representa un paisatge de muntanya sense contaminació.

– La fotografia B representa una ciutat amb una gran contaminació de l’aire.

2.Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.Alguns exemples, però, serien els següents:

– Fomentar l’ús del transport públic.

– Prohibir l’ús de sistemes de calefacció que cremin substàncies que contaminen l’aire.

Pàg. 99

1. L’aire ocupa espai.

SOLUCIONARI


101

Pàg. 100


2. Quan l’aire es mou diem que fa vent.

La Terra està envoltada per una capa de gasos que s’anomena atmosfera.

L’oxigen és un dels gasos més importants que hi ha a l’atmofera, gràcies al qual respirem.

Quan l’aire s’escalfa tendeix a pujar.

3. Perquè no ofereixin tanta resistència a l’aire.

4.C I M N G V S G SI N S I P I D A OT O T Z Q C I G LN D L J L X L E IO O V L I Q U I DA R O L O C N I RG A S O S I G B A


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

102

Bibliografia

Mis libros de ciencia. El agua. Ardley, Neil. Emeká.Mis libros de ciencia. El aire. Ardley, Neil. Emeká.Naturaleza en acción, agua. Taylor, Kim. Bruño.

Webs d’interès

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té diverses propostes quant a l’estalvi i lano-contaminació de l’aigua i de l’aire. Les podeu trobar a:

www.gencat.es/mediamb/ea/recursos.htm

Disposa d’un dossier per al personal educador i d’un joc educatiu del cicle de l’aigua.Tots els materials que proposa són accessibles en els centres de recursos pedagògics del Depar-tament d’Ensenyament i en les delegacions territorials.

La vall de Núria ofereix uns tallers de natura. Pel que fa al taller de la Terra, s’hi treballa el ciclede l’aigua i s’hi destaquen l’ús responsable d’aquest recurs i el respecte pel medi ambient. El webés el següent:

www.valldenuria.com

En els centres de recursos també és possible llogar vídeos. N’hi ha un que fa referència concre-tament al tema de l’aigua, titulat Aigües brutes, aigües netes.

Sortides

Si voleu visitar una depuradora per ampliar el tema de la contaminació i l’estalvi de l’aigua, uspodeu adreçar a l’Agència Catalana de l’Aigua:

www.gencat.es/aca/cat/principal,htmTel.: 93 567 28 00



103

AVALUACIÓ



CONTINGUTS

Procediments• Descripció del fenomen de

propagació de la llum.• Distinció entre cossos

lluminosos naturals i cossoslluminosos artificials.

• Diferenciació entre cossostransparents, opacs i translúcids.

• Descripció del fenomen depropagació del so.

• Descripció del recorregutde l’aire en l’aparellfonador.

• Comprovació del’existència de les onesacústiques.

Fets, conceptes isistemes conceptuals• La llum. Característiques

i propagació.• Cossos lluminosos naturals

i artificials.• Cossos transparents, opacs

i translúcids.• El so. Característiques

i propagació.• Propietats del so.• L’aparell fonador humà.

Actituds, valors i normes• Rigor en la classificació dels

cossos segons el seu

comportament davant lallum.

• Interès i bona actituddavant l’experiènciapràctica.

• Presa de consciència delcomportament adequat al’hora de cuidar la veu.

• Respecte per lesaportacions o dubtessuggerits pels companys iper les companyes.

• Presa de consciència de lanecessitat d’utilitzarprotecció solar a l’estiu.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement de dues fonts d’energia, la llum i el so; conscienciació de

la importància de la llum i, per tant, de la seva utilització racional.

UNITAT 9. LA LLUM I EL SO


1 Identificar en l’entorn diferents fonts dellum i de so.

2 Adonar-se que hi ha objectes transparents,translúcids i opacs a la llum.

3 Reconèixer que els sons i, especialment, la

veu, es poden diferenciar per la intensitat, elto i el timbre.

4 Ser capaç de completar un mapa conceptual.5 Valorar els invents científics com a mostra

de progrés social.


A. Llibre de l’alumnat1 La llum: 1 1052 Cossos transparents, opacs

i translúcids: 1 1073 El so: 1 i 2 1094 Experimenta!: 1 1115 Activitats: d’1 a 4 112


Fitxa 1: La llum i el soActivitat d’ampliació

Fitxa 2: Un experiment

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

104


SuggerimentsPodeu iniciar el tema preguntant als nens i a les nenes per què creuen que s’han associat dos temesdiferents, llum i so, en una sola unitat. Mitjançant comentaris, heu d’encaminar les respostes cap a l’e-nergia, perquè vegin la relació que hi ha entre un concepte i un altre. Podeu posar l’exemple anecdò-tic del llamp i del tro, fenòmens que associen aquestes dues formes d’energia.

En parlar de la llum, podeu començar fent-los recordar l’experiència de quan, alguna vegada, s’hanquedat a les fosques. D’aquesta manera, els recordareu els instruments que van fer servir per veure-hi, i també, s’adonaran que els aparells que empren habitualment per il·luminar la casa funcionen ambcorrent elèctric.

En parlar del so, podeu començar fent-los escoltar i analitzar tots els sons que senten des de l’aula.Després, feu-los verbalitzar els sons que han sentit i classificar-los.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’indicar si els elements proposats són cossos lluminosos i, en el cas que ho siguin, dirsi són artificials o naturals.

SuggerimentsEntenem que el concepte d’energia és massa abstracte perquè els nens i nenes el puguin entendreen profunditat. Per aquesta raó, us recomanem que els tracteu amb exemples pràctics, com ara:

– Mai no hem de mirar el Sol directament perquè la seva llum ens pot danyar la vista.

– Necessitem piles per fer funcionar una llanterna.

– Necessitem corrent elèctric per fer funcionar un fluorescent.

Aquests exemples us poden ajudar a fer veure a l’alumnat que la llum és una forma d’energia, perquès’adonaran dels efectes que té.

Cal dir que no hem inclòs la llum del foc en la classificació dels cossos lluminosos, perquè no quedaclar si es tracta d’un cos lluminós natural o artificial. Podria haver-hi diverses opinions sobre aquestpunt, tot i que semblaria més adequat incloure’l en els cossos lluminosos naturals.

Podeu ajudar els nens i les nenes a classificar, segons aquest criteri, altres cossos lluminosos, perquèobservin que, a part del que hem esmentat sobre el foc, només els estels són cossos lluminosos na-turals.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes hauran de completar la graella indicant si les oracions proposades fan referència aun cos transparent, translúcid o opac.

Pàgines 106 i 107

Pàgines 104 i 105

Pàgines 102 i 103



105

SuggerimentsPerquè els nens i les nenes entenguin millor els fenòmens de reflexió i de refracció, els podeu pre-sentar les situacions següents, que segur que hauran experimentat alguna vegada:

Per a la reflexió:

Més d’un cop hem hagut d’abaixar les persianes de la classe perquè a algun alumne li molestava lallum del carrer i no veia la pissarra. En un full de paper, situeu els llocs de la classe on s’asseuen elsnens i les nenes que es queixen d’aquest problema. A continuació, anoteu-hi les hores en què s’es-devé aquest fenomen i representeu-hi la situació del Sol en aquell moment. Finalment, indiqueu-hiquin recorregut fan els raigs del Sol, fins que arriben als nens i a les nenes en qüestió. Seria molt útilfer-los la comparació amb el rebot d’una pilota de tennis en una paret (cos opac).

Per a la refracció:

Podeu parlar-los de la diferència de velocitat a què ens movem a dins i a fora de la piscina, i analit-zar llavors què passa amb la llum. De la mateixa manera, seria útil referir-se al canvi de direccióque molts cops experimentem a causa de l’onatge quan nedem al mar, i comparar-lo amb el quepassa a la llum quan es mou per l’aigua o en un altre medi més dens que l’aire.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de posar exemples dels diversos tipus de sons proposats. Després, haurà de respon-dre a una pregunta sobre per què, quan un cobert cau a terra, produeix un so.

SuggerimentsPer comparar les diferents velocitats de propagació de la llum i del so, podem comentar-los el cas delllamp i del tro: veiem el llamp a l’instant i, en canvi, sentim el tro al cap d’uns quants segons.

Podeu ajudar-vos d’aquesta graella:

Pàgines 108 i 109

segons que passen entre elllamp i el tro

1 segon

2 segons

3 segons

4 segons

5 segons

6 segons

7 segons

8 segons

9 segons

10 segons

multiplicats per 340

1 � 340 =

2 � 340 =

3 � 340 =

4 � 340 =

5 � 340 =

6 � 340 =

7 � 340 =

8 � 340 =

9 � 340 =

10 � 340 =

la tempesta es troba a...

340 m

680 m

1.020 m

1.360 m

1.700 m

2.040 m

2.380 m

2.720 m

3.060 m

3.400 m


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

106

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de llegir i comentar les particularitats de la comunicació oral.

SuggerimentsPodeu ampliar les explicacions sobre la comunicació animal. Seria una bona opció fer-los realitzar unarecerca sobre les diverses manifestacions d’aquest tipus de comunicació: cants d’ocells, grinyols d’in-sectes, moviments a l’aire de les abelles, etc.També caldria que l’alumnat esbrinés quin missatge volentransmetre els animals amb tots aquests sons i moviments.

Una altra possibilitat seria ampliar l’apartat de les atencions de la veu, fent-hi consideracions alternati-ves, com ara la respiració relaxada, la neteja de les fosses nasals, l’educació de la postura corporal, etc.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’omplir els espais buits de les frases.

SuggerimentsUn cop hàgiu demostrat l’existència de les ones sonores, podeu aprofundir l’efecte eco, que es tractaen la pàgina 108 i que segurament els nens i les nenes deuen haver viscut algun cop. En aquest sentit,cal recordar-los que la nostra oïda pot sentir dos sons separats, només que hi arribin amb una dècimade segon de diferència.Així doncs, perquè puguem sentir el retorn de les ones sonores, caldrà que si-guem almenys a disset metres de la muntanya o del punt de rebot de les ones sonores.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà d’omplir els buits amb la paraula correcta.

2. Els nens i nenes hauran de respondre a unes preguntes sobre un text.

3. Els nens i nenes hauran d’omplir una graella sobre les qualitats del so.

4. Finalment, hauran de dir si les frases proposades són vertaderes o falses.

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadradets, que després l’alumnat haurà d’omplir.

SuggerimentsSeria recomanable utilitzar l’activitat que us proposem per avaluar el grau d’assoliment dels contingutsde la unitat per part de l’alumnat. Si detecteu dificultats en la resolució de l’activitat, torneu-los a ex-plicar els conceptes dubtosos.

Pàgina 113

Pàgina 112

Pàgina 111

Pàgina 110


1. Busca en la sopa de lletres cinc paraules que has après en aquest tema.

2. Relaciona.

3. Digues de quina qualitat del so parlem en cada cas.

a) Les tecles més agudes del piano són a la banda dreta.

b) En Joan té una veu molt vibrant i fosca.

c) L’equip de música sonava molt fort.

4. Completa:

Hi ha dos tipus de cossos lluminosos: els i els .

Els i les són cossos .

Alguns exemples de lluminosos artificials són .

Nom: Data:

La llum es mou

El so es mou

en ones circulars.

molt de pressa.

bastant de pressa

en línia recta.

fitxa 1Unitat 9

La llum i el soR

•

•

•

•

•

•

G R E UT Q F II F X TM O N UB R P GR T D AE G F J

ONESZVC

C


1. Experimenta!

LA LLUM ES MOU EN LÍNIA RECTA

a) Retalla un cartó en tres trossos quadrats d’uns 15 cm de costat.b) Fes al mig de cada cartó un forat quadrat de 2,5 cm, de manera que puguis mirar a través seu.c) Fes un plec en un extrem de cada cartó de 2,5 cm, de manera que s’aguantin drets. Col·loca’ls alineats.d) Posa una espelma encesa al final de l’últim cartó. Pensa que l’has de poder veure a través dels forats que

has fet.e) Mou un dels tres trossos de cartó uns 2,5 cm. Comprovaràs que no pots veure l’espelma.

Ara completa aquesta oració:

Quan un dels tres trossos de cartó, no veiem l’espelma perquè la llum d’aquesta es mou en

línia , topa amb el cartó que hem mogut i no pot arribar als nostres .

2. Digues si els objectes següents són transparents, opacs o translúcids:

a) finestra de casa ➝

b) garrafa d’aigua ➝

c) lents de contacte ➝

d) porta de fusta ➝

e) cortina fina ➝

f) cortina gruixuda ➝

3. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):

a) El so és una forma d’energia que es produeix quan un cos crema.

b) Quan la llum rebota contra un cos opac, no veiem cap ombra perquè cap raig travessa

el cos.

c) El fluorescent és un cos lluminós artificial.

d) La llum es mou més ràpid que el so.

Nom: Data:

MATERIAL NECESSARI:• cartó• una espelma• llumins

• tisores de punta rodona• un regle• llapis

fitxa 2Unitat 9

Un experimentA

A


109

SOLUCIONARI

Pàg. 105

1. L’estrella polar és un cos lluminós natural.

La Lluna no és un cos lluminós.

Un tub fluorescent és un cos lluminós artificial.

Un mirall no és un cos lluminós.

Un televisor és un cos lluminós artificial.

Una espelma és un cos lluminós artificial.

Pàg. 107

1.

Pàg. 109

1. So fort: tro, avió, reactor.

So fluix: xiuxiueig, pedra que cau a l’aigua.

So agut: flautí, veu femenina.

So greu: corn, veu masculina.

2. Perquè el cobert, en tocar a terra, produeix vibracions en l’aire que es propaguen per l’ambient iarriben a l’orella.

Pàg. 111

1. Les vibracions que hem provocat en picar el globus es desplacen pel tub i empenyen l’aire a tra-vés del forat que hem fet. L’aire de dins del tub surt pel foradet i apaga l’espelma.

Pàg. 112

1. La llum es propaga sempre en línea recta.

Hi ha cossos que emeten llum pròpia perquè l’ésser humà els ha dissenyat amb aquesta finalitat.S’anomenen cossos lluminosos artificials.

Els cossos opacs no deixan passar la llum a través seu.

El so es propaga sempre en ones circulars.

Segons el to, un so pot ser agut o greu.

2.Thomas Alva Edison era originari dels Estats Units i va viure 84 anys.

Deixa passar la llum.

Provoca una visió borrosa de l’objecte.

Produeix ombra.

transparent translúcid opac

xx

x


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

110

3.

4. Els cossos que deixen passar la llum s’anomenen opacs.

Segons la intensitat, un so pot ser agut o greu.

El timbre és la qualitat del so que ens permet diferenciar dos sons amb la mateixa intensitat i elmateix to. V

F

F

fort feble agut greu

el timbre de l’escola

la sirena d’un vaixell

una arpa

el tic-tac del rellotge

el cant d’un rossinyol

xx

x

xx

x

x

x

x

x


111

Webs d’interès

En el cercador de la mediateca de la web www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm, podreu trobar moltsmaterials sobre el tema d’aquesta unitat disponibles en el vostre centre de recursos més proper.

Sortides

Una sortida molt interessant, i relacionada amb la llum i el so, pot ser la visita de les sales d’òp-tica i de percepció del Museu de la Ciència de Barcelona.

Planetari Museu de la Ciència. Fundació La Caixa.C/ Teodor Roviralta, 55 08022 BarcelonaTel.: 93 212 60 50

En cas que no us sigui possible desplaçar-vos-hi, podeu fer-hi una visita virtual a través de l’adreçasegüent:

www.lacaixa.es/fundacio/cat/equips/museu.htm

Des d’aquest lloc web, podeu accedir a una breu descripció de les deu sales del Museu de laCiència.

Laboratori

Una visita al laboratori de l’escola us podria servir per ensenyar als nens i a les nenes diversosaparells que amplien les imatges, utilitzant les lents: la lupa binocular i el microscopi.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

112

AVALUACIÓ



CONTINGUTS

Procediments•Classificació dels materialssegons el seu origen.

•Utilització de les propietatscaracterístiques dels estatsde la matèria, per classificarun cos en sòlid, líquid ogasós.

•Observació del comporta-ment d’un material solubledins l’aigua.

•Seguiment ordenat dels

processos a l’hora de fer unexperiment.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals

•Els materials.Tipus i propietats.•Classificació dels materialssegons l’origen.

•Estats dels materials.•L’aigua i els materials.Dissolucions i mescles.

•Utilitats dels materials.

Actituds, valors i normes•Respecte per la conservaciódel material escolar, propi icomunitari.

•Respecte vers el mediambient, perquè en puguemcontinuar obtenint elsmaterials naturals necessaris.

•Actitud positiva davantl’experimentació científica.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement dels diferents materials i de les seves combinacions

i reaccions; utilització racional dels recursos.

UNITAT 10. ELS MATERIALS


1 Reconèixer i apreciar la gran diversitatd’objectes que ens envolten i la varietat dematerials de què són fets.

2 Distingir les propietats característiques quedepenen del material de què són fets elsobjectes.

3 Enumerar els estats de la matèria i descriurealgunes propietats dels materials degudesa l’estat de la matèria en què es troben.

4 Ser capaç de completar un mapa conceptual.


A. Llibre de l’alumnat1 Tipus de materials: 1 1172 Els estats dels materials: 1 1193 L’aigua i els materials: d’1 a 3 1214 Experimenta!: 1 1235 Activitats: d’1 a 4 124


Fitxa 1: Els materialsActivitat de reforç

Fitxa 2: Les propietats dels materialsActivitat d’ampliació


TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


113

0

Realització de les activitatsFeu-los observar i comentar la fotografia. A continuació, feu-los respondre les preguntes de l’apartat«Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial. Finalment, llegiran l’apartat «Aprendràs»; expliqueu-losque aquests són els continguts que treballaran en la unitat.

SuggerimentsA més de les preguntes de la pàgina 115, podeu començar la unitat preguntant als nens i a les nenesquins materials coneixen, amb preguntes del tipus:

– Quins materials creieu que s’han fet servir per construir l’aula?

Totxos, vidre, etc.

– I perquè s’hi pugui fer classe, de quins materials són els mobles i els estris que fem servir?

Fusta, plàstic, guix, paper, etc.

– Amb quins materials anem vestits?

Amb cotó, llana, etc. (Podeu demanar als nens i a les nenes que mirin les etiquetes de la robaque duen.)

Un cop hagin esmentat tots aquests materials, pregunteu-los sobre el seu origen. D’aquesta manera,haureu despertat l’interès de l’alumnat i estareu a punt per començar el tema.

També podeu preguntar-los el significat dels mots sòlid, líquid i gasós, i escoltar-ne les idees prèvies.Així po-dreu reforçar-ne algunes i eliminar-ne d’altres, mitjançant el raonament o la demostració més adequats.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de classificar els materials proposats segons que siguin naturals o artificials.

SuggerimentsPodeu fer un exercici de discriminació de l’origen dels materials com el següent:

Feu que s’imaginin que han naufragat i són en una illa deserta i no tenen absolutament res. Feu-losrumiar com resoldrien aquestes qüestions:

– Amb quins materials et podries construir una casa?

– Com et podries vestir?

– Com faries foc?

Orienteu l’alumnat de manera que s’adoni que tots els materials que podrà trobar a l’illa són mate-rials naturals. Podeu ampliar la seva llista amb altres exemples que l’alumnat difícilment anomenarà:seda, calç, etc.

També podeu preguntar-los d’on surten alguns materials que es fan servir habitualment i que no tro-barien a l’illa, com ara el vidre, el plàstic, el bronze, etc.

Finalment, podeu deixar volar la imaginació i pensar què hauria passat si...

– no s’hagués inventat el plàstic.

– construíssim els cotxes amb vidre.

– no s’hagués inventat el paper.

Pàgines 116 i 117

Pàgines 114 i 115



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

114

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’emplenar la graella classificant els materials que els proposem.

SuggerimentsSegurament, l’alumnat tindrà alguna idea prèvia sobre els conceptes de cos sòlid, cos líquid i cos gasós.A través d’un exemple de cada cas (taula, aigua i oxigen respectivament), podeu dur a terme un tre-ball d’observació i d’anàlisi per intentar esbrinar-ne les propietats característiques.

Després, podeu ampliar les característiques de cada estat amb altres conceptes que els nens i les ne-nes podran intuir fàcilment:

– Cossos sòlids: resistents, fràgils, elàstics, etc.

– Cossos líquids: viscosos, aigualits, etc.

– Cossos gasos: lleugers, inflamables, etc.

Realització de les activitatsEn les dues primeres activitats, l’alumnat haurà de marcar les caselles correctes sobre les dissolucionsi les mescles, i sobre si els productes són solubles o insolubles.

En la tercera activitat haurà d’escriure dos productes que formin una dissolució amb l’aigua.

SuggerimentsPodeu preguntar a l’alumnat on han sentit o vist la paraula soluble. Segurament, alguns la deuen haversentit en algun anunci o la deuen haver vist impresa en algun producte alimentari (cacau o cafè solu-ble). Intenteu definir el concepte utilitzant les idees prèvies de l’alumnat.

Als nens i a les nenes no els costarà gaire d’entendre el concepte de dissolució saturada, si els feupensar en vivències pròpies, plantejant-los qüestions com ara:

– El sucre es dissol en l’aigua?

– Hi podem tirar tant de sucre com vulguem?

– Què passarà si n’hi tirem massa?

De la mateixa manera, els podeu explicar que, si augmentem la temperatura de molts dissolvents lí-quids, el producte solubre que hi afegim es desfà més ràpid. Per fer-ho més entenedor, els podeu es-mentar una marca molt coneguda de cacau en pols (el Cola-Cao), el qual no es desfà si no escalfemel dissolvent (la llet).

L’augment de la solubilitat segons la temperatura és una idea força intuïtiva, que podreu fer entendrea l’alumnat si us ajudeu d’exemples quotidians.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de llegir i observar atentament l’apartat sobre la utilització dels materials.

SuggerimentsSeria bo fer un treball de reciclatge dels materials basat en les actituds que l’alumnat pot dur a la pràc-tica a la seva ciutat o al seu poble. Podeu ajudar-vos de l’explicació següent:

Pàgina 122

Pàgines 120 i 121

Pàgines 120 i 121


115

Els materials naturals no són perjudicials per al medi ambient, perquè la mateixa natura és capaç dedestruir-los i fer-los desaparèixer. Per exemple, si deixem un tros de fusta a la natura, els ocells i els in-sectes l’esmicolaran, i els fongs el podriran, fins a fer-lo desaparèixer.

En canvi, alguns materials artificials són molt contaminants, atès que la natura no és capaç de destruir-los. Si aquests materials són tòxics, afectaran negativament els animals i les plantes que visquin enaquella zona. Si al teu poble o a la teva ciutat llences cada material al contenidor adequat, molts delsmaterials de rebuig es podran reciclar i no embrutaran ni intoxicaran el medi ambient.

Digueu-los que, per aquesta raó, han de procurar no llençar bosses de plàstic ni papers a terra.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de completar les frases sobre els experiments realitzats.

SuggerimentsLa idea central de l’experiment és demostrar que el gas que s’obté en la reacció del vinagre i el bi-carbonat fuig del got cap a l’exterior (per això les boles es mouen).

Podem esmentar altres exemples:

– quan deixem un refresc carbònic obert i ens el bevem al cap de moltes hores, la beguda no té elmateix gust perquè el gas ha sortit del líquid;

– quan hi ha hagut una fuita de gas a la cuina, obrim totes les finestres perquè el gas fugi cap a l’ex-terior i no es pugui inflamar;

– si obrim el pas d’una bombona de butà, el gas sortirà de l’envàs cap a l’exterior ràpidament.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de relacionar els materials amb la seva naturalesa, natural o artificial.

2. Els nens i les nenes hauran de completar les oracions amb les paraules mescla o dissolució.

3. L’alumnat haurà d’esbrinar si les barreges proposades són dissolucions o mescles i argumentar-lo.

4. Finalment, haurà d’omplir una graella sobre les diferències entre els cossos líquids, sòlids i gasosos.

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadradets que, després, l’alumnat haurà d’omplir.

SuggerimentsAquest tipus de mapa conceptual és molt útil per ajudar l’alumnat a aprendre a classificar i organitzarels continguts.

Proposeu-los de completar el mapa conceptual amb dibuixos que exemplifiquin els diversos tipus dematerials.

Pàgina 125

Pàgina 124

Pàgina 123


1. Indica si els materials següents, que es fan servir per fabricar roba, són naturals o artificials.

natural artificial

cotó

seda

llana

lli

2. Classifica els materials naturals següents segons que siguin d’origen vegetal, animal o mineral.

vegetal animal mineral

or

lli

llana

suro

carbó

cuir

3. Digues si les frases següents són vertaderes (V) o falses (F).

a) El suro és un material lleuger.

b) El formigó és un material fràgil.

c) El vidre és un material resistent.

d) El filferro és un material flexible.

4. Digues quin és l’origen d’aquests materials.

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 10

Els materialsC

C


sura en l’aigua s’hi enfonsa

vidre

plàstic

fusta

ferro

cartó

coure

suro

1. La majoria de materials metàl·lics, com el ferro i el coure, són sòlids. N’hi ha un, però, que éslíquid: el mercuri. Busca’l al diccionari i esbrina’n les propietats.

2. Esbrina quins materials fem servir per fabricar els estris següents.

a) una llibreta:

b) un càntir:

c) un rellotge de sorra:

d) una llanterna:

3. Pensa si els materials següents suren en l’aigua o s’hi enfonsen.

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 10

Les propietats dels materialsR

R


1. Experimenta!

CONSTRUÏM UN EXTINTOR

Molts extintors contenen un gas anomenat diòxid de carboni, que té la propietat d’apagar el foc.Ara obtindremaquest gas barrejant vinagre amb bicarbonat i el projectarem damunt la flama d’una espelma. Segueix els pas-sos següents i veuràs què succeeix:

a) Construeix amb plastilina un tap per a l’ampolla i fes-hi passar pel mig la palleta per beure.b) Encén l’espelma amb els llumins.c) Aboca dins l’ampolla el vinagre i una mica de bicarbonat i tapa-la de seguida amb el tap que has construït.d) Enfoca l’espelma cap a la palleta i veuràs com la flama s’apaga.

Ara completa aquestes oracions:

a) El gas que hem obtingut quan hem barrejat el amb el bicarbonat surt per la palleta per

beure.

b) El gas desplaça l’aire necessari perquè l’espelma pugui continuar cremant i, com que no és combustible,

la flama.

c) Molts extintors funcionen d’aquesta manera. Acostumen a envasar aquest gas en forma sòlida i, en

aquest estat, s’anomena neu carbònica. Així doncs, en estat encara és més eficaç, perquè

cobreix del tot la flama.

2. Relaciona cada material amb el seu ús:

petroli • • construcció de taulells de cuinaargila • • confecció de bosses

marbre • • obtenció d’energiacuir • • construcció de maons

Nom: Data:

fitxa 3Unitat 10

Un experimentA

A

MATERIAL NECESSARI:• una espelma• llumins• una ampolla petita de vidre

• una palleta per beure• plastilina• vinagre• bicarbonat


119

SOLUCIONARI

Pàg. 117

1. suro: natural

vidre: artificial

plàstic: artificial

seda: natural

Pàg. 119

1.

Pàg. 121

1.

2.

3.Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Un exemple són la llet i la sal.

oli

oxigen

plàstic

llet

butà

coure

sòlid líquid gasós

xx

x

xx

xx

x

xx

x

x

xxx

x

aigua i sucre

aigua i sorra

aigua i sabó

aigua i oli

llet i cacau

dissolucions mescles

sucre

sorra

sabó

oli

soluble insoluble


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

120

Pàg. 123

1. • Com que les boles de naftalina pesen més que l’aigua, es dipositen al fons del got.

• Quan el vinagre i el bicarbonat es barregen, deixen anar un gas que empeny les boles capamunt.

• Quan el gas ja ha sortit del got, les boles es dipositen un altre cop al baixar fins que es tro-ben novament amb més gas, que les empeny cap amunt.

Pàg. 124

1. niló

suro

cotó

plàstic

2. •La barreja d’aigua i oli és una mescla perquè, en barrejar-se, l’oli no es dissol en l’aigua. Podemdiferenciar-ne bé els dos productes.

•La barreja d’aigua i sucre és una dissolució perquè, en barrejar-se, el sucre es dissol en l’aigua.No podem distingir-ne dos productes.

3. La barreja 1 és una mescla, perquè l’oli no es dissol en l’aigua.

La barreja 2 és una dissolució, perquè el sucre es dissol en l’aigua.

La barreja 3 és una mescla, perquè la grava no es dissol en l’aigua.

La barreja 4 és una dissolució, perquè la tinta es dissol en l’aigua.

4. Els líquids i els gasos s’assemblen perquè no tenen forma pròpia.

Els sòlids i els líquids s’assemblen perquè els podem tocar i veure, i perquè ocupen un espai limi-tat.

Té forma pròpia

Ocupa tot l’espai possible

Es pot tocar i veure


x

x xx

material natural

material artificial


121

Webs d’interès

En el cercador de la mediateca del web www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm, podreu trobar moltsmaterials sobre el tema d’aquesta unitat, disponibles en el vostre centre de recursos més proper.

Laboratori

Podeu organitzar una visita al laboratori de l’escola i presentar a l’alumnat diferents materialsnaturals que no hagin vist abans i que, segurament, trobareu en el laboratori. Per exemple, podeumostrar-los diferents sòlids i líquids.

Sòlids: llimadures de ferro, carbó, alumini, coure, silici, plom, etc.Líquids: mercuri, fluor, potassa, etc.

Podeu dir-los que no els ensenyeu cap gas perquè no s’acostuma a guardar-ne en el laboratori,ja que els hi hauríeu de tenir hermèticament tancats. Els heu de recordar la tendència que tenenels gasos a ocupar el màxim espai possible, per la qual cosa és difícil emmagatzemar-los.

Podeu fer també alguna barreja amb els sòlids i els líquids observats, i esbrinar si es tracta d’unamescla o d’una dissolució.

Lectures

Podeu explicar o recordar en algun moment de la unitat el conte Els tres porquets. Cada un delsporquets tria un material diferent per construir casa seva i, d’acord amb les seves propietatscaracterístiques, la casa acaba d’una manera o d’una altra.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

122

AVALUACIÓ


B. Guia didàcticaAvaluació contínua i fotmativa: Què en sabem?Unitat 11Avaluació sumativa i final: Què hem après?Unitats 9, 10, 11, 12

CONTINGUTS

Procediments• Classificació dels materials

segons la seva conductivitattèrmica.

• Lectura de diferentstermòmetres.

• Relació entre canvi tèrmici canvi d’estat.

• Seguiment ordenat delsprocessos a l’hora de fer unexperiment.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• La calor.

• Fonts de calor.

• Temperatura i termòmetres.

• Equilibri tèrmic.

• Canvis produïts per la calor.

Actituds, valors i normes• Valoració de l’estalvi

energèctic com a factor deconservació del mediambient.

• Bon ús i cura delstermòmetres.

• Actitud positiva davantl’experimentació científica.

Transversals• Educació mediambiental: la calor com a fenomen natural i font d’energia; conscienciació que la

calor és una riquesa energètica i que, per tant, se n’ha de fer un ús racional.

UNITAT 11. LA CALOR


1 Conèixer que alguns canvis d’estat esprodueixen per l’aportació de calor a l’ob-jecte i que altres es produeixen quan l’ob-jecte transfereix calor al seu entorn.

2 Descriure el concepte de transferènciad’energia aplicat a diverses situacionsquotidianes.

3 Conèixer el comportament dels materialsdavant la calor.

4 Reconèixer diverses maneres en què esmanifiesta l’energia.

5 Ser capaç de completar un mapa conceptual.


A. Llibre de l’alumnat1 L’obtenció de calor : 1 1292 Els materials i la calor : 1 i 2 1313 Experimenta!: 1 1354 Activitats: d’1 a 4 136

B. Guia didàcticaActivitat de reforç

Fitxa 1: La calor i els seus efectesActivitat d’ampliació


TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ


123

Realització de les activitatsFeu-los observar i comentar la fotografia. A continuació, feu-los respondre les preguntes de l’apartat«Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial. Finalment, llegiran l’apartat «Aprendràs; expliqueu-losque aquests són els continguts que treballaran en la unitat.

SuggerimentsPodeu introduir el tema de la unitat preguntant a l’alumnat en quines situacions quotidianes utilitzenels seus coneixements sobre la calor, segurament sense adonar-se’n. Podeu servir-vos d’aquesta petitaactivitat de reflexió:

Proposeu-los que pensin per què fan totes aquestes coses:

– mirar per la finestra al matí abans de vestir-se;

– esperar-se una estona abans de menjar-se la sopa;

– fregar-se les mans, l’una amb l’altra, quan fa fred;

– afegir glaçons a les begudes.

Pregunteu-los si sabem altres situacions que visquin cada dia en què la calor estigui present.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de completar el quadre amb exemples d’aparells que proporcionen calor i indicarl’energia que utilitzen.

SuggerimentsPodeu detallar els efectes que la calor del Sol provoca en el nostre planeta i en els seus habitants mit-jançant els exemples següents:

– el cicle de l’aigua;

– els diversos climes;

– la conducta dels éssers vius (hibernació, reproducció, etc.).

Per treballar la identificació i l’anàlisi de fonts de calor, podeu preguntar a l’alumnat quins aparells queproporcionen calor fan servir a casa, al cotxe o a l’escola.

Després, feu-los classificar els aparells en dos grups d’acord amb la manera com obtenen la calor : mit-jançant la combustió o mitjançant l’energia elèctrica.

També podeu referir-vos a altres fonts de calor, fent-los respondre aquestes preguntes:

– Un llamp pot provocar un incendi? Per què?

– Si passem la mà per la barana de l’escala, aquesta s’escalfa. Per què?

– Quan tenim fred, ens posem més roba. Per què?

Pàgines 128 i 129

Pàgines 126 i 127



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

124

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de contestar la pregunta sobre la utilització del termòmetre.

2. Els nens i nenes hauran de diferenciar entre els aparells que proporcionen calor i els que propor-cionen fred.

SuggerimentsPodrieu dur a classe un termòmetre atmosfèric i un de clínic, comentar-ne les diferències d’amplituden l’escala centígrada i ensenyar-ne el procediment de lectura.

Amb el termòmetre atmosfèric, podeu prendre diverses mesures de temperatura dins l’aula i estu-diar les causes de la diferència de resultats, segons on situeu el termòmetre:

– en un lloc on toqui el Sol;

– en un lloc on no toqui el Sol;

– a terra;

– en un lloc elevat.

Utilitzeu els exemples de l’exercici següent, perquè l’alumnat assimili millor el concepte d’equilibri tèrmic:

– Per què posem les mans damunt un radiador quan tenim fred?

– Per què tirem aigua freda en un líquid quan el volem refredar?

– Quan fa molta calor i obrim les finestres, per què entra aire fresc?

– Per què tapem les castanyes calentes amb un drap?

Per ajudar-los a entendre millor la conductivitat tèrmica dels materials, comenteu-los exemples pràc-tics com els següents:

– Quan el fogó de la cuina ja s’ha apagat, no el podem tocar amb els dits fins al cap d’una estona.Quina explicació hi trobes? De quin material és fet el fogó?

– Els bombers, quan estan apagant un incendi, duen unes botes amb una sola molt gruixuda. Per què?

– Quan la mare o el pare treuen la safata del forn, es posen uns guants. Per què? De quin materialdeu ser feta la safata? Per què no la fan d’un material menys conductor de la calor, com ara elplàstic?

Realització de les activitatsEn aquesta pàgina proposem d’experimentar amb l’escalfament de l’aigua.

SuggerimentsEls exemples amb elements quotidians, com l’aigua, són els que poden fer més entenedors els con-ceptes de fusió, evaporació, condensació o solidificació.

Altres fenòmens que l’alumnat haurà experimentat i que, per tant, podeu analitzar conjuntament són:

– la fusió de la xocolata;

– l’evaporació de la colònia o del perfum;

– la condensació del vapor d’aigua atmosfèric en els vidres a l’hivern;

– la solidificació d’un refresc quan el fiquem al congelador.

Pàgina 132

Pàgines 130 i 131


125

Podria ser motivador per als nens i les nenes dur a terme un treball de recerca sobre els punts de fu-sió o d’evaporació de determinats materials que coneixen com el ferro, l’oli, el mercuri, etc.

Realització de les activitatsFeu que l’alumnat llegeixi atentament el text sobre la dilatació i l’expansió.

SuggerimentsPodeu comentar-los que el fenomen de la dilatació es produeix en la majoria dels cossos. Mentre quel’augment de calor acostuma a provocar dilatació, la pèrdua de calor sol originar contracció. Una ex-cepció significativa d’aquest comportament és el de l’aigua, que, tal com hem vist, augmenta de volumquan se solidifica (pèrdua de calor).

Si ho creieu convenient, podeu ampliar l’explicació sobre el fenomen de l’expansió de l’aire, comentantels corrents de convecció que provoquen els moviments d’aire calent i d’aire fred dins un habitatge.

Aquesta explicació ajudarà l’alumnat a comprendre les diverses temperatures que haureu obtingut al’aula, si mesureu la temperatura en dos punts d’altura diferent. De la mateixa manera, els explicaràper què la part més freda d’una casa és la part més baixa.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de llegir i respondre la pregunta sobre la roba i les mantes.

SuggerimentsExpliqueu-los que ens cobrim amb una manta perquè ens faci d’aïllant i no deixi escapar la calor cor-poral, que és més elevada que la temperatura ambiental.També tapem les castanyes calentes amb unamanta, perquè no se n’escapi la calor que el foc els ha transmès.

Podeu ampliar aquest apartat comentant-los la manera com plantes i animals s’adapten a la calor i alfred. Poseu-ne exemples concrets.

D’altra banda, també podeu parlar a l’alumnat de l’efecte hivernacle provocat per l’emissió a l’atmos-fera de gasos que no deixen escapar la calor del Sol.

En relació amb aquesta qüestió, podeu potenciar actituds com les següents:

– Si aneu a l’escola en autobús en lloc d’anar-hi en cotxe, contribuïu al fet que l’atmosfera no escontamini tant. En un autobús caben més de cinquanta persones i, tot i que l’autobús expulsamés fum que un cotxe, n’emet molt menys que cinquanta cotxes que funcionin alhora.

– Si vius en una ciutat mitjana o petita, pots anar a l’escola en bicicleta o a peu.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de completar les oracions amb la paraula correcta.

SuggerimentsCal que realitzin aquest experiment en el laboratori o que el faci el mestre o la mestra a l’aula, ja queel fet d’haver d’escalfar els glaçons amb un fogó pot representar un risc si no s’actua amb cura.

Si voleu fer-los experimentar amb la conducció de la calor sense exposar-vos, podeu presentar a l’a-lumnat l’experiment següent:

Pàgina 135

Pàgina 134

Pàgina 133


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

126

Col·loqueu tres monedes dins un got de plàstic. Demaneu a un nen o nena que n’agafi una mentreun altre surt de l’habitació. El primer ha de posar-se la moneda a la mà, i tancar-la ben fort durant deusegons; llavors l’ha de tornar a deixar dins el got i cridar l’altre perquè vingui.

Aquest podrà endevinar la moneda que ha agafat el primer si les toca amb el llavi superior, atès queés molt sensible a la calor. La moneda que noti més calenta serà la de l’activitat.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de completar les oracions.

2. L’alumnat haurà de distingir les afirmacions vertaderes de les falses.

3. Els nens i nenes hauran d’explicar les raons de l’extinció de tres focs.

4. Finalment, hauran de relacionar unes frases amb la solució correcta.

Realització de les activitatsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadradets, que l’alumnat haurà d’emplenar.


Pàgina 137

Pàgina 136


1. Amb quina cullera hauries de remenar una sopa fumejant per no cremar-te gens? Marca la res-posta correcta i explica per què.

amb una cullera de plàstic

amb una cullera de fusta

amb una cullera d’acer

2. Busca en la sopa de lletres quatre aparells elèctrics que proporcionen calor quan funcionen.

3. Llegeix aquesta descripció del peix anomenat saltabardissa i contesta les preguntes.

a) Què passa als estanys en èpoques seques i molt caloroses?

b) Quina part del cos de la saltabardissa s’ha adaptat a la manca d’aigua?

c) Què passaria si la saltabardissa no tingués aquestes aletes?

Nom: Data:

Q E R M C F D F D

A S S E C A D O R

E T U E J S L R Z

X U H B I J S N R

C F B O M B E T A

U A N A D E M V T

La saltabardissa és un peix de cap gros, amb esquelet ossi i unes aletes pectoralsmolt carnoses.Aquest peix pot saltar amb l’ajut de les aletes d’un estany a l’altreen èpoques seques.

fitxa 1Unitat 11

La calor i els seus efectesR

R


fitxa 2Unitat 11

Un experimentA

1. Experimenta!

UNA CASSOLA DE PAPER

Ja saps que el paper es crema en contacte amb una flama; per aquesta raó, el títol d’aquest experiment segu-rament et deu sorprendre. Però la ciència és, molt sovint, sorprenent i divertida. Comprova-ho!

Segueix aquests passos:

a Agafa un paper gruixut circular i col·loca’l a sobre d’un suport metàl·lic.

b) Col·loca-hi a sota l’espelma apagada.

c) Omple la cavitat de paper amb aigua i encén l’espelma.

d) Al cap de força estona, la flama arribarà a fer bullir l’aigua, però sense cremar el paper.

e) Apaga l’espelma abans que s’hagi evaporat tota l’aigua.

Ara completa l’explicació d’aquest fet tan sorprenent:

a) En aquest esperiment estan en contacte els tres elements necessaris perquè hi pugui haver foc: oxigen,

calor i un material .

b) Malgrat tot, el paper no es crema.Això es deu al fet que la calor que guanya el paper, l’absorbeix l’aigua,

de manera que la temperatura de l’aigua cada vegada més.

c) Quan la temperatura de l’aigua arribi a 100 graus, l’aigua començarà a . En aquest moment,

la temperatura de l’aigua ja no pujarà més fins que s’hagi evaporat tot la que hi hem posat en començar.

d) Com que la temperatura no supera els 100 graus, el paper no pot . Perquè el paper es

pugui cremar, necessita molta més calor.

Nom: Data:

MATERIAL NECESSARI:

• paper de filtre gruixut en forma de filtre de cafetera• espelma• tres peus o suport metàl·lic• aigua

A


129

SOLUCIONARI

Pàg. 129

1.

Pàg. 131

1. El termòmetre clínic té un component metàl·lic en la part inferior que ha d’estar en contacteamb la pell perquè el mercuri es pugui dilatar. Primer, hem d’agitar el termòmetre abans de posar-nos-el, perquè el mercuri retorni a la posició més baixa. Després ens el posarem a l’aixella, a l’en-trecuix, a la boca o al recte i esperarem cinc minuts. Passat aquest temps, ens el traurem i mira-rem fins on ha pujat el mercuri, servint-nos de l’escala centígrada: el punt més alt del mercuriindica la nostra temperatura corporal.

2. Per escalfar: radiador, fogons, forn de microones i estufa.

Per refredar: nevera, congelador i aparell d’aire condicionat.

Pàg. 135

1. • Per fondre els glaçons es necessita molta calor.

• En cal tanta, que tota la calor del fogó s’utilitza per fondre els glaçons; l’aigua, per tant, no s’es-calfa.

• Només quan tots el glaçons s’hagin fos, l’aigua començarà a augmentar de temperatura.

Pàg. 136

1. • Els materials que es poden cremar s’anomenen combustibles.

• Els metalls són bons conductors de la calor.

• Les unitats de mesura de la temperatura són el graus.

• La temperatura es mesura amb un aparell que s’anomena termòmetre.

2. La calor sempre es transmet del cos més fred al cos més calent.

La fusta és un mal conductor tèrmic.

El termòmetre clínic serveix per mesurar la temperatura corporal.

La temperatura es mesura en metres. F

V

V

F

aparell

torradora

cuina de gas

cuina elèctrica

estufa elèctrica

calefacció de gas

forn

utilitza combustible depèn de l’electricitat

xx

xx

x

x

x


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

130

3. a) calor

b) oxigen

c) combustible

4. • Si escalfem molt un líquid, pot passar a estat: gasós.

• Si refredem molt un líquid, pot passar a estat: sòlid.


131

Webs d’interès

Al web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat (www.gencat.es/mediamb) troba-reu notícies d’última hora relacionades amb el medi ambient a Catalunya. Conté informaciósobre meteorologia, tecnologia, cultura i legislació ambiental. Inclou la revista Medi Ambient, uncentre de documentació i un servei de cartografia.

Al web del Ministeri de Medi Ambient (www.mma.es) trobareu una gran quantitat d’informaciódistribuïda en diverses seccions: normativa ambiental, documents de consulta pública o novetatsdel Centre Nacional d’Educació Ambiental. Inclou notícies mensuals sobre la situació del mediambient.



132

AVALUACIÓ



CONTINGUTS

Procediments• Classificació entre objectes

i situacions quantificablesnumèricament, i objectesi situacions quantificableslingüísticament.

• Mesures de diferents longitudsamb el regle i la roda mètrica.

• Mesures de pes dels objectesamb una bàscula.

• Mesures de capacitat d’un re-cipient amb l’ajuda d’unrecipient graduat.

• Lectura i interpretació del’hora en un rellotge d’agullesi en un de digital.

• Construcció d’una rodamètrica.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• La llargada, l’amplada i el

gruix. Unitats de mesura.• Cintes mètriques.• Regles.• Roda mètrica.• Peu de rei.• El pes. Unitats de mesura.• La balança.• La bàscula.• La capacitat. Unitats de

mesura.• El recipient graduat.• El temps. Unitats de mesura.• Els rellotges.• Els calendaris.

Actituds, valors i normes• Rigor en la presa de mesures,

utilitzant l’instrument adequat.• Interès per construir

correctament un instrumentde mesura.

• Conscienciació de la impor-tància de la lectura delrellotge com a signe demaduresa personal.

• Respecte per les mesuresobtingudes pels companys.

• Conscienciació de la neces-sitat de reutilitzar algunsrecipients, per afavorir l’estalvid’energia i disminuir lacontaminació.

Transversals• Educació mediambiental: la calor com a fenomen natural i font d’energia; conscienciació que la

calor és una riquesa energètica i que, per tant, se n’ha de fer un ús racional.

UNITAT 12. HO MESUREM TOT


1 Conèixer les unitats de mesura bàsiques delsistema mètric decimal.

2 Saber mesurar la longitud, la massa, la capacitati el temps d’objectes o situacions diversosamb diferents instruments de mesura.

3 Conèixer el funcionament de diferentsinstruments de mesura.

4 Construir una roda mètrica i utilitzar-la permesurar distàncies quotidianes.


A. Llibre de l’alumnat1 El pes: 1 1412 La llargada, l’amplada i el gruix: 1i 2 1433 El temps: 1 1454 Experimenta!: 1 147

5 Activitats: d’1 a 4 148B. Guia didàctica

Activitat de consolidacióFitxa 1: Les mesures

TEMPORITZACIÓ


PROGRAMACIÓ

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa


133

Realització de les activitatsFeu-los observar i comentar la fotografia. A continuació, feu-los respondre les preguntes de l’apartat«Què en saps?», que serveix d’avaluació inicial. Finalment, llegiran l’apartat «Aprendràs»; expliqueu-los que aquests són els continguts que treballaran en la unitat.

SuggerimentsUna activitat que resultaria molt engrescadora per a l’alumnat, i que serviria per ampliar una mica eltema, podria ser una visita al laboratori de l’escola. Allà podreu presentar-los els instruments de me-sura que s’expliquen en la unitat (el termòmetre, el recipient graduat, etc.) i altres que no s’hi expli-quen, però que són també força útils per mesurar (el dinamòmetre, el baròmetre, etc.).

Per tal de motivar l’alumnat a voler saber més sobre la necessitat de mesurar-ho tot, podeu avaluarles seves inquietuds i coneixements a través d’una reflexió prèvia.

Us podeu ajudar dels exercicis següents:

– Com podries mesurar...

• la llargada de la pissarra?

• el que dura la classe de Coneixement del medi natural?

• el teu pes?

• l’aigua que cap en un got?

• la paciència dels teus pares?

– Què passaria si...

• no s’hagués inventat el rellotge?

• no sabessis quant mesuren els teus peus?

• no sabéssim quanta aigua cap en una piscina?

• no sabéssim quant pesa un vaixell?

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de relacionar les paraules de la llista amb les mesures corresponents.

SuggerimentsPodeu exposar a l’alumnat diferents exemples en què les mesures són importants: la necessitat d’es-tablir la durada dels partits de futbol, de mesurar la llargada de la roba, etc.

Podeu treballar la pàgina 141 portant una bàscula de bany a l’aula per esbrinar el pes de diversos objectes.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de relacionar cada objecte amb el dibuix de l’instrument de mesura corresponent.

2. L’alumnat haurà de mesurar els objectes que li proposem.

Pàgines 142 i 143

Pàgines 140 i 141

Pàgines 138 i 139



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

134

SuggerimentsPer a l’alumnat és difícil distingir aquests tres conceptes (llargada, amplada i gruix) si no hi experimen-tem una mica. El primer que caldria fer és distingir entre els objectes amb volum i els objectes sensevolum (o amb un volum tan petit que el considerem nul).

Podríeu començar fent-los classificar objectes d’acord amb aquest criteri. Us en mostrem un exem-ple:

– objectes amb gruix: taula, capsa, etc.

– objectes sense gruix: fotografia, triangle, etc.

Seguidament, podríeu fer veure a l’alumnat la necessitat d’utilitzar les mateixes unitats de mesura, perpoder convertir una mesura en universal.

Per fer-ho, podríeu mesurar diferents objectes emprant diverses estratègies. Per exemple, podríeumesurar la llargada i l’amplada de la pissarra utilitzant pams; la llargada, l’amplada i el gruix d’una taulaamb una corda, etc. I, finalment, fer el mateix amb el regle i fer-los observar que les unitats preses ambel regle coincideixen amb les d’un altre company o companya.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de respondre a les preguntes sobre els instruments de mesura del temps i de la ca-pacitat.

SuggerimentsPodeu dur un recipient graduat a l’aula i esbrinar la capacitat d’altres recipients com un got de plàstic,un didal, una cullera, etc. Cal que expliqueu a l’alumnat la manera correcta de llegir l’altura del líquiden l’escala graduada del recipient.

Seria bo que els destaquéssiu altres instruments de mesura com ara el calendari i tots els seus ele-ments (any, mes, setmana, dia). És molt útil ensenyar el recurs mnemotècnic dels nusos dels dits perrecordar la durada de cada mes.

També caldria exercitar-los en la lectura de rellotges d’agulles i digitals. En cas que encara no s’hi hagininiciat des d’una altra àrea de coneixement del currículum, cal que vosaltres els inicieu en la tasca.

Realització de les activitatsFeu-los llegir atentament la informació i, després, comenteu-la entre tots.

SuggerimentsA part d’estudiar les màquines que ens ajuden a moure cossos molt pesants, també podeu conside-rar adient realitzar un petit estudi de la història del sistema mètric decimal (SMD).

En podeu estudiar els aspectes següents:

– els orígens;

– exemples de països que el fan servir ;

– altres unitats de mesura fora de l’SMD: peus, milles.

Pàgina 146

Pàgines 144 i 145


135

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de mesurar les superfícies proposades.

SuggerimentsL’alumnat podrà utilitzar un regle com a mànec de la roda mètrica perquè, segurament, tots en tin-dran un. No obstant això, si volguéssiu deixar-la muntada un cop acabada l’experiència, seria recoma-nable emprar un llistó de fusta d’una llargada més adequada.

Per construir la roda mètrica, heu d’utilitzar un radi de 16 cm. Així doncs, heu de tenir present que elperímetre de la circumferència serà de 100,5 cm. És a dir, en cada volta cometeu un error de mesurade mig centímetre. Per a mesures molt grans potser caldrà tenir-ho en compte tot i que, en la cons-trucció, és probable que l’alumnat cometi també algun altre error de precisió.

Un cop construïda la roda mètrica, se us obrirà un gran ventall de possibilitats de mesura, molt inte-ressants per a l’alumnat.

Realització de les activitats1. L’alumnat haurà de relacionar els instruments dels dibuixos amb allò que mesuren.

2. L’alumnat haurà de resoldre els mots encreuats.

3. Es duu a terme un treball de recerca.

Els nens i nenes hauran de cercar altres instruments de mesura, dibuixar-los i explicar-ne el funcio-nament als seus companys i companyes.

4. L’alumnat haurà d’indicar la capacitat de diversos recipients.

Realització de les activitatsPlantegeu-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne alguns qua-dradets que, després, l’alumnat haurà d’omplir.


Pàgina 149

Pàgina 148

Pàgina 147


Nom: Data:

1. Completa.

a) Un camió gros ben carregat pesa entorn de quaranta .

b) Una garrafa de cinc litres d’aigua pesa cinc .

c) Una càpsula d’antibiòtic pesa cinc-cents .

d) Sis talls de pernil dolç pesen cent .

2.Amb la roda mètrica que has construït, has mesurat la distància de la classe al lavabo i hascomptat 240 voltes.A quants metres està situat el lavabo?

3. Una capsa de sabates té les mides següents: 40 cm de llargada, 10 cm d’amplada i 10 cm degruix. Digues, sense mesurar-les, de quina d’aquestes capses parlem.

A B C

Parlem de la capsa .

4. Ordena els rellotges segons l’hora que marquen.

fitxa 1Unitat 12

Les mesuresR

C


137

SOLUCIONARI

Pàg. 141

1. • garrafa d’aigua: 5 L

• un pam: 20 cm

• un meló: 2 kg

• una llauna de refresc: 33 cL

• un mes: 30 dies

• una moto: 100 quilos

• una barra de pa: mig quilo

Pàg. 143

1. a) escola: roda mètrica (4); b) anell: peu de rei (3); c) sobre: regle (2); d) pantalons: cinta mètrica (1).

2. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Pàg. 145

1. • El recipient graduat, les provetes, etc.

• El calendari, el rellotge, etc.

Pàg. 147

1. Activitat lliure. Correcció a criteri del professorat.

Pàg. 148

1. a) roda mètrica: llargada

b) recipient graduat: capacitat

c) bàscula: pes

d) rellotge: temps

2.

3. Resposta a criteri del professorat.

4. Activitat lliure. Resposta a criteri del professorat.

A RA

O

TRE

TRE

LH

Q U I MARG

E D EM

S


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

138

Webs d’interès

Hi ha força llocs web de ciència que ofereixen eines de conversió d’unitats dins el sistema mètricdecimal (SMD) i també conversions de l’SMD a altres sistemes de mesura.

Un exemple és el que trobareu a l’adreça www.pdlab.com/unitsx.html, en què podreu fer con-versions d’unitats de massa, de longitud i de capacitat, entre d’altres. És en anglès, però això norepresenta cap inconvenient perquè la quantitat de text és molt minsa.

Una altra pàgina científica interessant és www.ciencianet.com, en què podreu trobar anècdotes,curiositats i molta informació sobre qualsevol camp de la ciència.

També cal esmentar una tercera pàgina, encara que pertanyi a altres camps de la ciència. En lapàgina www.matematicas.net trobareu informació de científics i inventors que van ser tambégrans matemàtics, com ara Arquimedes, el qual s’esmenta en la unitat.



AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial2. Avaluació contínua i formativa3. Avaluació final i sumativa4. Solucions de les activitats d’avaluació


1. Digues en quina etapa de la vida es troba cada persona del dibuix.

2. Dibuixa un rèptil i un mamífer.

FEM MEMÒRIA

Nom: Data:


3. Completa amb els cinc sentits.

4. Busca elements que no pertanyin a l’hivern.

FEM MEMÒRIA

Nom: Data:

sentit

vista

òrgan


1. Completa.

L’home i la dona són éssers que tenen unes característiques en comú amb els animals i

les plantes: , , es i .

2. Relaciona cada etapa de la vida amb la fotografia corresponent.

infància •

joventut •

maduresa •

vellesa •

3. Explica cadascuna de les funcions vitals.

Les funcions vitals dels éssers vius són:

a) funció de relació:

b) funció de nutrició:

c) funció de reproducció:

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1

Nom: Data:


1. Classifica els principals ossos del cos.

crani, húmer, omòplat, peroné, radi, cúbit, clavícula, costelles, fèmur

2. Ens hem equivocat a l’hora d’elaborar aquests esquemes. Ens pots ajudar a identificar

quins ossos i músculs no estan ben indicats?


cap tronc extremitats

Nom: Data:

tíbia

fèmur

crani

estern

bessons

tríceps

quadríceps

bíceps


3. Completa.

Hi ha tres tipus d’ossos: plans, i . Escriu-ne un exemple de cadascun:

os pla: ; os curt: ; os llarg:

4. Escriu en cada etiqueta el nom de l’articulació corresponent.

espatlla, genoll, canell, maluc, colze, turmell

5. Explica quines són les funcions principals de l’esquelet.

QUÈ HEM APRÈS?

Nom: Data:

UNITAT 2


1. Digues quins són els cinc sentits que et permeten conèixer el món que t’envolta. Escriu un

exemple d’allò que pots percebre amb cadascun.

a)

b)

c)

d)

e)

2. Escriu el nom de les parts de l’ull.

pupil·la, glàndula lacrimal, parpella, pestanyes, iris


Nom: Data:


3. Completa.

a) El sentit de la vista ens permet percebre la llum, , i la mida de

les .

b) El sentit de l’oïda ens permet percebre .

c) L’olfacte és el sentit que ens permet percebre les agradables i desagradables del

món que ens envolta.

d) El gust és el sentit que ens permet distingir .

e) El tacte ens permet percebre la forma , la i la

dels objectes.

4. Relaciona aquests òrgans amb el sentit i la sensació que els corresponen.

sentit: tacte / vista / olfacte / oïda / gust

sensació: duresa / color / àcid / soroll / pudor

5. Encercla els elements que pots percebre amb el sentit del tacte.

• ampolla • aire • roba • música

• salat • llibre • dolç • poma

• llapis • llum • taula • temps


Nom: Data:

sentit sensació

orella

nas

ull

llengua

pell


1. Escriu les normes bàsiques que has de seguir per tenir cura de la salut de la pell.

2. Completa aquestes frases.

a) Hem de caminar amb i el cap ben drets.

b) és una activitat que ens ajuda a créixer forts i sans, perquè enforteix la

i estimula el sistema nerviós.

c) S’ha de dormir entre hores perquè el cos pugui descansar.

3. Relaciona.

La pell s’encarrega de:

protegir • • l’aigua que tenim dins el cos

impedir que s’evapori • • els músculs i els ossos dels raigs solars

fer de barrera • • la temperatura del cos

ajudar a mantenir • • a l’entrada de microbis

4. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

UNITAT 4QUÈ HEM APRÈS?

Nom: Data:

V

Convé rentar-se les orelles sense que ens hi entri aigua.

És bo escoltar la música molt forta amb auriculars.

Cal prendre el sol quan els raigs són menys intensos.

En seure, l’esquena ha d’estar ben recta i els peus no han de tocar a terra.

Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.

F


1. Quines són les quatre accions que defineixen els animals com a éssers vius?

2. Indica a sota de cada animal si és ovípar o vivípar.

3. Relaciona.


herbívor

omnívor

carnívor

vaca

lleó

ànec

cérvol

ós

cocodril

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:


4. Omple aquest requadre.

5. Digues quins d’aquests animals són salvatges, quins de companyia i quins de granja.

gallina, gos, lleó, porc, elefant, canari, girafa, tauró, conill, balena, gat, ovella, hàmster, vaca, periquito

salvatges domèstic de granja

6. Escriu oracions combinant aquestes paraules.

a) vaca/herbívor/terrestre

b) llop/carnívor/salvatge

c) gallina/ovípar/de granja


Nom: Data:

sardina

les seves extremitats són

tenen el cos cobert de

el medi on viuen és

tigre àguila


1. Escriu el nom de cinc productes que obtenim de les plantes. Indica’n també la planta.

a)

b)

c)

d)

e)

2.Assenyala quina part d’aquestes plantes ens mengem.

3. Les plantes són éssers vius? Quina és la diferència bàsica entre les plantes i els animals?

4. Relaciona aquestes parts de la planta amb la seva funció:


Nom: Data:

arrel

api

pastanaga

patata

presseguer

gira-solenciam

tomaquera

tija fulles fruit llavor

transforma l’aliment

condueix l’aliment

absorbeix els aliments

sosté dreta la planta

subjecta la planta a terra

arrel

tija

fulles

••

•

•

•

••

•


5. Explica, omplint aquests buits, com s’alimenten les plantes.

Les absorbeixen del terra aigua i altres substàncies que anomenem .Aquesta passa

per la i arriba a les fulles. Les són les encarregades de transformar-la en ,

és a dir, en aliment, i de tornar-la a distribuir per tota la planta perquè pugui viure.

6. Escriu el nom de les parts de la flor.

7. Omple els requadres buits amb aquestes paraules, de manera que en resulti el cicle de la

reproducció d’una planta.

planta nova, germinació, fruit, flor


Nom: Data:

llavor


1. Omple aquests espais amb les paraules corresponents.

il·lumina, vida, rotació, escalfor, translació,Terra, estrella, Sol, dos, Lluna

a) La és el nom del planeta on vivim.

b) El Sol és l’ que tenim més a prop. Ens i ens dóna .

c) Sense el Sol a la Terra no hi hauria .

d) La Terra té moviments: el de , ja que gira sobre ella mateixa, i el de ,

que consisteix a girar al voltant del .

e) La triga 28 dies a fer una volta a la Terra.

2. Escriu, a sota de cada dibuix, el nom de la fase lunar a què correspon.

3. Indica amb una creu a què es refereix cada frase de l’esquerra.


Nom: Data:

Ens protegeix dels meteorits.

Té continents.

És l’únic planeta del sistema que té vida.

La Terra gira al seu voltant.

Ens permet veure el cel de color blau.

És format per gasos.

Gira al voltant del Sol.

Ens protegeix dels raigs solars.

Ens il·lumina i ens escalfa.

atmosfera Terra Sol


1. Resol aquests mots encreuats.

a) Estat en què es troba l’aigua del mar.

b) Paraula que usem per dir que l’aigua no té color.

c) Gas que fa possible que hi hagi vida a la Terra.

d) Capa d’aire que envolta la Terra.

e) Moviment horitzontal de l’aire.

2. Relaciona amb fletxes les columnes següents.


inodora

incolora

insípida

sòlid

líquid

gasós

no té color

gel

no fa olor

pluja

vapor d’aigua

no té gust

a

b

c

e

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:

d


3. Observa el dibuix i identifica les activitats que creus que embruten o malgasten aigua i les

que n’estalvien.

a) Activitats que embruten o malgasten aigua:

b) Activitats que estalvien aigua:

4. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).


Nom: Data:

V

L’aire i el vent són la mateixa cosa.

El vent és l’aire quan està quiet.

L’aire no el podem notar mai.

Quan l’aire s’escalfa, té tendència a pujar.

L’aire no ocupa espai i no pesa gens.

F


1. Completa els espais buits amb les paraules següents.

llanterna, naturals, energia, estrella, artificials

a) La llum és una forma d’ .

b) Els cossos lluminosos que emeten llum pròpia des de fa milions d’anys s’anomenen cossos lluminosos

.

c) Els cossos lluminosos que emeten llum perquè els hem dissenyat amb aquesta finalitat s’anomenen

cossos lluminosos .

d) Una és un cos lluminós natural.

e) Una és un cos lluminós artificial.

2. Explica en què es diferencien els cossos transparents, opacs i translúcids.


a) Perquè la llum es reflecteixi, ha de rebotar en un cos opac.

b) La llum no arriba darrere els cossos transparents i, per tant, hi veiem ombra.

c) Quan la llum travessa l’aigua, perd velocitat i canvia de direcció.

d) Els raigs ultraviolats són molt beneficiosos per a la pel.

4. Relaciona cada afirmació amb la paraula que correspon.

Es mou més ràpid que el so. •

Perd força quan es mou. •

Si rebota, en diem eco. •

Es mou en línia recta. •


llum

so

•

•

Nom: Data:


5. Fixa’t com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem.

6. Completa.

a) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en forts i fluixos és .

b) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en aguts i greus és .

c) La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons que tinguin la mateixa intensitat i to s’ano-

mena .

7. Quan parlem amb algú que està situat en un espai exterior i allunyat, li hem de parlar més

fort que si parlem amb algú que és en un lloc tancat i proper. Saps per què?

a) Li he de parlar més fort perquè el so es mou més lent quan fa fred.

b) Li he de parlar més fort perquè el so perd força quan es mou i, a més, es dispersa pertot arreu si no

pot rebotar en cap paret.

c) Li he de parlar més fort perquè les ones reboten i hi ha eco.

d) Li he de parlar més fort perquè, d’aquesta manera, tinc cura de la meva veu.

La resposta correcta és la: .

8. Explica què cal fer per no patir trastorns en la veu.


Nom: Data:

La flauta sona molt estrident.

La flauta sona molt fort.

La flauta sona molt aguda.

so de la flauta intensitat to timbre



bronze, artificials, natural, vegetal, mineral, animal

a) Els materials que fabriquem els humans s’anomenen materials .

b) El ferro és un material perquè el trobem a la natura.

c) El cotó i el suro són materials naturals d’origen .

d) El és un material artificial, perquè l’obtenim barrejant coure i estany.

e) El cuir i la seda són materials naturals d’origen .

f) El carbó i el petroli són materials naturals d’origen .


3. Com anomenem aquests materials?

a) Els líquids que llisquen molt poc.

viscosos aigualitsb) Els sòlids que aguanten cops molt forts.

fràgils resistentsc) Els gasos que pugen cap al sostre.

lleugers pesantsd) Els sòlids que es poden ratllar amb l’ungla.

tous durs


Nom: Data:

V

Els cossos sòlids tenen forma pròpia.

El ferro, el coure i el plàstic són cossos gasosos.

Els cossos líquids tenen forma pròpia.

L’aigua, l’alcohol i l’oli són cossos líquids.

Els cossos sòlids tendeixen a ocupar tot l’espai possible.

L’oxigen, el butà i l’hidrogen són cossos gasosos.

La fusta i l’argent són cosso líquids.

Els cossos gasosos tenen forma pròpia.

F


4. Completa els espais buits amb les paraules mescla o dissolució.

a) Si afegim sal a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem que la barre-

ja és una .

b) Si afegim oli a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que la barreja

és una .

c) Si afegim sorra a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que la barre-

ja és una .

d) Si afegim cafè a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem que la

barreja és una .

5. Ordena aquestes frases perquè el raonament tingui sentit i, després, torna-les a escriure.

a) Ho remeno amb una cullera perquè el material es barregi amb l’aigua.

b) Si puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una mescla.

c) Afegeixo un material a un recipient amb aigua.

d) Si no puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una dissolució.

L’ordre correcte seria el següent:

1r �

2n �

3r �

4t �

6. Inventa’t una barreja de substàncies perquè en resulti una mescla, i una altra perquè en

resulti una dissolució.

mescla �

dissolució�


Nom: Data:


7. Digues en quin d’aquests recipients podem trobar un gas.

8. Quin material faries servir en cada cas?

a) Per edificar una casa:

carbó cera argila

b) Per obtenir energia:

carbó vidre ferro

c) Per construir un llapis:

seda fusta ceràmica

d) Per construir una teulada:

seda marbre pissarra

e) Per tallar una escultura:

silici carbó marbre

f) Per fabricar algunes parts d’un ordinador:

ferro silici vidre

g) Per fer un vestit:

vidre cera seda


Nom: Data:

llauna d’olives

pot de desodorant

bombona d’oxigen

ampolla de llet

esprai matamosques

ampolla d’oli

llauna de refresc de cola

bombona de butà

hi ha gas no hi ha gas



carbó, energia, calor, oxigen

a) La calor és una forma d’ perquè pot produir canvis en els materials i en els éssers vius.

b) Perquè hi pugui haver foc calen tres elements: un combustible, molta calor i .

c) Obtenim calor cremant materials combustibles com la llenya, el , la gasolina o el gas

natural.

d) Hi ha molts electrodomèstics que desprenen : les estufes elèctriques, els forns elèctrics,

etc.

2. Per què, quan piquem un clau amb un martell, aquest s’escalfa?

3. Ordena aquestes temperatures de més baixa a més elevada.

a) dia d’estiu a Catalunya: 35 graus (35 ºC)

b) aigua bullint: 100 graus (100 ºC)

c) aigua congelada: 0 graus (0 ºC)

d) nit d’hivern a Catalunya: 2 graus (2 ºC)

1

2

3

4


Nom: Data:



5. Completa:

a) Quan un cos líquid s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot evaporar.

b) Quan un cos líquid es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot solidificar.

c) Quan un cos sòlid s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot fondre.

d) Quan un cos gasós es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot condensar.

6. Segur que alguna vegada has afegit aigua a la sopa perquè es refredés més ràpid. Quin d’a-

quests tres gots plens d’aigua t’aniria millor per refredar la sopa més ràpidament? Per què?

M’aniria millor el got que té l’aigua a graus, perquè

7. Completa l’esquema:


líquidsòlid gas

es fon

Nom: Data:

V

El termòmetre clínic serveix per mesurar el temps atmosfèric.

El cos més calent dóna calor al cos més fred.

S’arriba a l’equilibri tèrmic quan dos metalls es dilaten.

El ferro és un bon conductor de la calor.

F

50 graus 10 graus 20 graus


1. Completa:

a) Quan diem que un cotxe pesa 1.000 quilograms, en mesurem el .

b) Quan diem que la part més llarga d’un full fa 30 centímetres, en mesurem la .

c) Quan diem que en una garrafa caben 5 litres, en mesurem la .

d) Quan diem que són dos quarts de nou del vespre, mesurem .

2. Quins instruments fem servir per mesurar el pes?

3. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

4. Ordena els objectes següents de més a menys capacitat:

una piscina, un got, una olla, una cullera

1r:

2n:

3r:

4t:


Nom: Data:

V

El centímetre és una unitat de mesura de capacitat.

Un rectangle no té gruix.

Un full de paper no té amplada.

La millor eina per mesurar el gruix d’un clau és un peu de rei.

La millor eina per mesurar la distància de Barcelona a París és una cintamètrica.

F


5. Dibuixa les busques que falten perquè els rellotges indiquin les hores corresponents.

les nou en punt dos quarts de vuit tres quarts de tres un quart de cinc

6. Col·loca els nombres que falten perquè els rellotges indiquin les hores corresponents:

dos quarts d’onze del matí dos quarts de tres de la tarda les sis de la tarda tres quarts d’onze de la nit

7. Col·loca cada mot en la columna corresponent.

metre, recipient graduat, peu de rei, rellotge, bàscula, centilitre, segon, gram, minut, litre, roda mètri-

ca, balança, la proveta, el calendari, el quilogram, el regle


10: 1 :30 18: 22:

Nom: Data:

el pesla llargada, l’amplada i el

gruixla capacitat el temps


1. Escriu el nom i pinta de colors diferents els diversos aparells encarregats de les funcions

vitals en els humans.

2. Completa les definicions dels aparells següents.

a) L’aparell permet que, a través dels , l’oxigen arribi a la sang i doni energia

al cos.

b) L’aparell transforma els aliments perquè puguin passar a la sang.

c) L’aparell distribueix per tot el cos, a través de la sang, les substàncies necessàries per

viure.

d) L’aparell elimina totes aquelles substàncies que el cos no necessita.

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4

Nom: Data:


1. Encercla les característiques que corresponguin a cada animal.

ovípar herbívor ovípar herbívor

vivípar carnívor vivípar carnívor

omnívor omnívor

aquàtic salvatge aquàtic salvatge

terrestre domèstic terrestre domèstic

volador de granja volador de granja

2. Relaciona.

Sol • • 24 hores

translació • • estrella

rotació • • capa formada per gasos

atmosfera • • satèl·lit de la Terra

Terra • • estacions

Lluna • • planeta


Nom: Data:


3. Escriu dos exemples per a cada estat de la matèria.


4. Completa aquestes explicacions i, després, relaciona-les amb el dibuix corresponent:


Nom: Data:

Omple un pot de vidre amb cotófluix o paper assecant humit. Posa-hila de mongeta o de llentia.

Veuràs com, al cap d’uns dies, la lla-vor s’infla i la pell es trenca. Ob-serva com en surt una molt petita.

Fixa’t que poc després comença acréixer una molt petita, ique en surten les primeres

.

Quan la ja estigui bendesenvolupada i les primeres

ja hagin crescut del tot,transplanta-la a un perquècontinuï desenvolupant-se

•

•

•

•

•

•

•

•


1. Respon.

a) En què es diferencien els cossos transparents, translúcids i opacs?

b) Quines són les tres propietats que ens permeten distingir els sons?

c) Què es desplaça a més velocitat, el so o la llum?

d) Digues un exemple de cos lluminós natural i un altre d’artificial.


a) El cuir i la seda són materials d’origen natural.

b) L’aigua és un material d’origen artificial.

c) Els cossos sòlids no tenen forma pròpia.

d) L’oli, la llet i l’aigua són cossos líquids.

e) Els cossos gasosos ocupen tot l’espai possible.

f) Si barregem sucre i aigua, el sucre es confon amb l’aigua.

g) Si barregem oli i aigua, l’oli es confon amb l’aigua.

3. Relaciona cada objecte amb el tipus de material amb què està fet.

regle de fusta • • rellotge de plàstic

ampolla de vidre • • mànec de bronze

samarreta de cotó • • camisa de seda


Nom: Data:

materialnatural

materialartificial


4. Completa.

a) Quan l’aigua s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot evaporar.

b) Quan l’aigua es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot solidificar.

c) Quan la mantega s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot fondre.

d) Quan el vapor d’aigua es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot condensar.

5. Completa.

a) Una persona pesa uns 60 .

b) Dins un bric de llet sol haver-hi 1 de llet.

c) Entre Barcelona i Madrid hi ha uns 600 .

d) Per escalfar la llet dins el forn de microones, trigo uns 2 .

e) Aquest full de paper té una amplada d’uns 20 .

f) Un vol de Barcelona a París triga unes 2 .

6. Quines magnituds mesuren aquests instruments?

a) balança

b) regle

c) rellotge

d) recipient graduat

e) calendari

f) proveta

g) peu de rei

h) cronòmetre

i) bàscula


Nom: Data:


SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ


1.

2.Activitat oberta.

3.

4. La nena amb màniga curta; les flors amb abelles; els ocells piulant; la gent a la platja.

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

170

1. L’home i la dona són éssers vius que tenen unes característiques en comú amb els animals i lesplantes: neixen, creixen, es reprdueixen i moren.

2.

infància

joventut

maduresa

vellesa

3. Les funcions vitals dels éssers vius són:

a) funció de relació: ens relacionem amb persones, animals, plantes i coses.

b) funció de nutrició: ens hem d’alimentar per créixer.

c) funció de reproducció: tenim fills perquè l’espècie no desaparegui.

FEM MEMÒRIA

UNITAT 1

infantesa infantesa joventut maduresa vellesa

sentit

vista

oïda

tacte

olfacte

gust

ull

orella

pell

nas

boca

òrgan


171

1.

cap tronc extremitats

crani omòplat húmerclavícula peronécostelles radi

cúbitfèmur

2.

3. Hi ha tres tipus d’ossos: plans, curts i llargs.

– os pla: omòplat, pelvis, estern, etc.

– os curt: falanges, vèrtebres, etc.

– os llarg: cúbit, radi, fèmur, peroné, húmer, etc.

4.

5. Sostenir la musculatura i mantenir el cos dret; fer possible el moviment i protegir les parts mésdelicades de l’organisme.

espatlla genoll maluc

canell colze turmell

tíbia bessons

bíceps

tríceps

estern

fèmur quadríceps

crani

UNITAT 2


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

172

UNITAT 3

1. a) El sentit de l’oïda. Ens permet d’escoltar música, sentir un timbre, etc.

b) El sentit de la vista. Ens permet de veure els altres, mirar una pel·lícula, etc.

c) El sentit del gust. Ens permet de percebre el sabor dels aliments.

d) El sentit de l’olfacte. Ens permet d’olorar un perfum, una flor, etc.

e) El sentit del tacte. Ens permet de percebre la fredor del gel, la suavitat de la seda, etc.

2.

3. a) El sentit de la vista ens permet percebre la llum, la forma, els colors i la mida de les coses.

b) El sentit de l’oïda ens permet percebre els sons.

c) L’olfacte és el sentit que ens permet percebre les olors agradables i desagradables del mónque ens envolta.

d) El gust és el sentit que ens permet distingir sabors.

e) El tacte ens permet percebre la forma, la temperatura, la suavitat i la duresa dels objectes.

4.

5. Han d’encerclar les paraules: ampolla, llapis, llibre, roba, taula i poma.

sentit sensació

orella

nas

ull

llengua

pell

oïda

olfacte

vista

gust

tacte

soroll

pudor

color

àcid

duresa

pestanya

glàndula lacrimal pupil·la

iris

parpella


173

UNITAT 4

1. – Rentar-se les mans quan estiguin brutes, abans dels àpats i després d’anar al lavabo.

– Dutxar-se cada dia i rentar-se a fons totes les parts del cos.

– Usar una bona crema protectora solar.

2. a) Hem de caminar amb l’esquena i el cap ben drets.

b) L’esport és una activitat que ens ajuda a créixer forts i sans, perquè enforteix la muscula-tura i estimula el sistema nerviós.

c) S’ha de dormir entre 8 i 10 hores perquè el cos pugui descansar.

3. La pell s’encarrega de:

protegir l’aigua que tenim dins el cos.

impedir que s’evapori els músculs i els ossos dels raigs solars.

fer de barrera la temperatura del cos.

ajudar a mantenir a l’entrada de microbis.

4.V

Convé rentar-se les orelles sense que ens hi entri aigua.

És bo escoltar la música molt forta amb auriculars.

Cal prendre el sol quan els raigs són menys intensos.

Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.

En seure, l’esquena ha d’estar ben recta i els peus no han de tocar aterra.

F

x

x

x

x

x


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

174

UNITAT 5


2.

3.

4.

5. salvatges domèstics de granja

lleó hàmster porc

elefant gos conill

girafa canari ovella

tauró gat gallina

balena periquito vaca

6. a) La vaca és un animal herbívor i terrestre.

b) El llop és un animal carnívor i salvatge.

c) La gallina és un animal ovípar de granja.

herbívor

carnívor

omnívor

vaca

lleó

ànec

cérvol

ós

cocodril

vivípar vivípar ovípar

ovípar vivípar ovípar

sardina

Les seves extremitats són

Tenen el cos cobert de

El medi on viuen és

aletes

escates

aigua

potes

pèl

terra

ales

plomes

aire

tigre àguila


175

UNITAT 6

1. Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

2. arrel tija fulles fruit llavor

enciam

gira-sol

patata

presseguer

tomaquera

api

pastanaga

3. Sí. Les plantes no necessiten desplaçar-se per cercar l’aliment.

4.

5. Les arrels absorbeixen del terra aigua i altres substàncies que anomenem saba bruta. Aquestapassa per la tija i arriba a les fulles. Les fulles són les encarregades de transformar-la en sabaelaborada, és a dir, en aliment, i de tornar-la a distribuir per tota la planta perquè pugui viure.

6.

7.

arrel

fulles

tija

transforma l’aliment

condueix l’aliment

absorbeix els aliments

sosté dreta la planta

subjecta la planta a terra

llavor

fruit

flor

germinació

planta nova

xx

xxx

xxx

pistilpistil

estam

sèpal

pol·len

pètal


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

176

UNITAT 7

1. a) La Terra és el nom del planeta on vivim.

b) El Sol és l'estrella que tenim més a prop. Ens il.lumina i ens dóna escalfor.

c) Sense el Sol, a la Terra no hi hauria vida.

d) La Terra té dos moviments: el de rotació, ja que gira sobre si mateixa, i el de translació, queconsisteix a girar al voltant del Sol.

e) La Lluna triga 28 dies a fer una volta a la Terra.

2.

nova quart minvant plena quart creixent

3.

Ens protegeix dels meteorits.

Té continents.

És l’únic planeta del sistema que té vida.

La Terra gira al seu voltant.

Ens permet de veure el cel de color blau.

És format per gasos.

Gira al voltant del Sol.

Ens protegeix dels raigs solars.

Ens il.lumina i ens escalfa.

atmosfera Terra Sol

x

xx

x

xx

x

x

x

x


177

UNITAT 8

1.

2.

3. a) Embruten o malgasten l’aigua: nens banyant-se; noi rentant els plats amb l’aixeta oberta; parerentant el cotxe amb la mànega oberta; i fàbrica abocant residus al riu.

b) Estalvien l’aigua: nen rentant-se les dents amb l’aixeta tancada; i galleda que recull l’aigua quegoteja de la mànega.

4.

inodora

gasós

incolora

insípida

sòlid

líquid

no té color

no té gust

gel

no fa olor

pluja

vapor d’aigua

a

b

c

e

d

A

M L

S Q

F

E

A

U

R D

TNEV

GI NEXO

OC OL ARNI

V

L’aire i el vent són la mateixa cosa.

El vent és l’aire quan està quiet.

L’aire no el podem notar mai.

Quan l’aire s’escalfa, té tendència a pujar.

L’aire no ocupa espai i no pesa gens.

F

xxx

xx


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

178

UNITAT 9

1. a) La llum és una forma d’energia.

b) Els cossos lluminosos que emeten llum pròpia des de fa milions d’anys, s’anomenen cossos llu-minosos naturals.

c) Els cossos lluminosos que emeten llum perquè els hem dissenyat amb aquesta finalitat, s’ano-menen cossos lluminosos artificials.

d) Una estrella és un cos lluminós natural.

e) Una llanterna és un cos lluminós artificial.

2. Els cossos transparents deixen passar la llum, els opacs no la deixen passar, i els translúcids ladeixen passar amb molta dificultat.

3. a) Perquè la llum es reflecteixi, ha de rebotar en un cos opac. V

b) La llum no arriba darrere els cossos transparents i, per tant, hi veiem ombra. F

c) Quan la llum travessa l’aigua, perd velocitat i canvia de direcció. V

d) Els raigs ultraviolats són molt beneficiosos per a la pell. F

4. a) Es mou més ràpid que el so. •b) Perd força quan es mou. •c) Si rebota, en diem eco. •d) Es mou en línia recta. •

5.

6. a) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en forts i fluixos és la intensitat.

b) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en aguts i greus és el to.

c) La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons que tinguin la mateixa intensitat i tos’anomena timbre.

7. La resposta correcta és la b).

8. Parlar poc a poc; no cridar i no prendre begudes massa fredes ni tampoc massa calentes.

llum

so

•

•

so de la flauta intensitat to timbre

La flauta sona molt estrident.

La flauta sona molt fort.

La flauta sona molt aguda.

xx

x


179

UNITAT 10

1. a) Els materials que fabriquem els humans s’anomenen materials artificials.b) El ferro és un material natural perquè el trobem a la natura.c) El cotó i el suro són materials naturals d’origen vegetal.d) El bronze és un material artificial, perquè l’obtenim barrejant coure i estany.e) El cuir i la seda són materials naturals d’origen animal.f) El carbó i el petroli són materials naturals d’origen mineral.

2.

3. a) Els líquids que llisquen molt a poc a poc són viscosos.b) Els sòlids que aguanten cops molt forts són resistents.c) Els gasos que pugen cap al sostre són lleugers.d) Els sòlids que es poden ratllar amb l’ungla són tous.

4. a) Si afegim sal a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem quela barreja és una dissolució.

b) Si afegim oli a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que labarreja és una mescla.

c) Si afegim sorra a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem quela barreja és una mescla.

d) Si afegim cafè a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diemque la barreja és una dissolució.

5. 1r Afegeixo un material a un recipient amb aigua.2n Ho remeno amb una cullera perquè el material es barregi amb l’aigua.3r Si puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una mescla.4t Si no puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una dissolució.

6. Resposta oberta.

V

Els cossos sòlids tenen forma pròpia.

El ferro, el coure i el plàstic són cossos gasosos.Els cossos líquids tenen forma pròpia.L’aigua, l’alcohol i l’oli són cossos líquids.Els cossos sòlids tendeixen a ocupar tot l’espai possible.

L’oxigen, el butà i l’hidrogen són cossos gasosos.

La fusta i l’argent són cossos líquids.

Els cossos gasosos tenen forma pròpia.

F

xxx

x

xx

x

x


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

180

7.

8. a) Per edificar una casa farem servir argila.b) Per obtenir energia cremarem carbó.c) Per construir un llapis farem servir fusta.d) Per construir una teulada farem servir pissarra.e) Per tallar una escultura farem servir marbre.f) Per fabricar algunes parts d’un ordinador farem servir silici.

g) Per fer un vestit farem servir seda.

h) Per netejar un vidre farem servir aigua.

llauna d’olives

pot de desodorant

bombona d’oxigen

ampolla de llet

ampolla de cava

esprai matamosques

ampolla d’oli

llauna de refresc de cola

bombona de butà

hi ha gas no hi ha gas

xx

x

xx

xx

x

x


181

UNITAT 11

1. a) La calor és una forma d’energia perquè pot produir canvis en els materials i en els éssersvius.

b) Perquè hi pugui haver foc calen tres elements: un combustible, molta calor i oxigen.c) Obtenim calor cremant materials combustibles com la llenya, el carbó, la gasolina o el gas

natural.d) Hi ha molts electrodomèstics que desprenen calor: les estufes elèctriques, els forns elèctrics,

etc.

2. Perquè, quan el martell pica el clau, es produeix un fregament, que és una de les maneres d’ob-tenir calor, com quan ens freguem les mans l’una amb l’altra.

3. a) La temperatura més baixa és la que correspon a l’aigua congelant-se.b) Seguida de la que correspon a una nit d’hivern a Catalunya.

c) Després ve la que correspon a un dia d’estiu a Catalunya.

d) La temperatura més elevada és la que correspon a l’aigua bullint.

4.

5. a) Quan un cos líquid s’escalfa pot passar a estat gasós, és a dir, es pot evaporar.

b) Quan un cos líquid es refreda pot passar a estat sòlid, és a dir, es pot solidificar.

c) Quan un cos sòlid s’escalfa pot passar a estat líquid, és a dir, es pot fondre.

d) Quan un cos gasós es refreda pot passar a estat líquid, és a dir, es pot condensar.

6. M’aniria millor el got que té l’aigua a 10 graus, perquè la sopa hi podrà transmetre calor fins queassoleixin l’equilibri tèrmic. Com més allunyades estiguin dues temperatures, més temps trigarana arribar a l’equilibri i, per tant, més calor perdrà el cos més calent.

7.

es fon s’evapora

se solidifica es condensa

sòlid líquid gas

V

El termòmetre clínic serveix per mesurar el temps atmosfèric.

El cos més calent dóna calor al cos més fred.

S’arriba a l’equilibri tèrmic quan dos metalls es dilaten.

El ferro és un bon conductor de la calor.

F

x

xx

x


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

182

1. a) Quan diem que un cotxe pesa 1.000 quilograms, en mesurem el pes.b) Quan diem que la part més llarga d’un full fa 30 centímetres, en mesurem la llargada.c) Quan diem que en una garrafa caben 5 litres, en mesurem la capacitat.d) Quan diem que són dos quarts de nou del vespre, mesurem temps.

2. La balança i la bàscula.

3.

4. 1r : una piscina

2n: una olla

3r : un got

4t: una cullera

5. La busca gran ha d’indicar :

a) les 12 b) les 6 b) les 9 b) les 3

6. a) 10:30

b) 14:30

c) 18:00

d) 22:45

7.

UNITAT 12

V

El centímetre és una unitat de mesura de capacitat.

Un rectangle no té gruix.

Un full de paper no té amplada.

La millor eina per mesurar el gruix d’un clau és un peu de rei.

La millor eina per mesurar la distància de Barcelona a París és unacinta mètrica.

F

el pes

bàscula

gram

balança

quilogram

metre

peu de rei

roda mètrica

regle

recipient graduat

centilitre

litre

proveta

rellotge

segon

minut

calendari

la llargada, l’amplada

i el gruixla capacitat el temps

x

xx

x

x


183

1.

2. a) L’aparell respiratori permet que, a través dels pulmons, l’oxigen arribi a la sang i doni ener-gia al cos.

b) L’aparell digestiu transforma els aliments perquè puguin passar a la sang.c) L’aparell circulatori distribueix per tot el cos, a través de la sang, les substàncies necessàries

per viure.d) L’aparell excretor elimina totes aquelles substàncies que el cos no necessita.

UNITATS 1, 2, 3, 4

aparell digestiu

aparell circulatori

aparell excretor

aparell respiratori


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

184

1.

2.Sol • • 24 hores

translació • • estrellarotació • • capa formada per gasos

atmosfera • • satèl·lit de la TerraTerra • • estacionsLluna • • planeta

3. Hi ha diferents possibilitats. Us proposem, però, un exemple de resolució:

4.

UNITATS 5, 6, 7, 8

ovípar herbívor ovípar herbívorvivípar carnívor vivípar carnívor

omnívor omnívor

aquàtic salvatge aquàtic salvatgeterrestre domèstic terrestre domèsticvolador de granja volador de granja

Omple un pot de vidre amb cotó fluix o paper asse-cant humit. Posa-hi la llavor de mongeta o de llentia.

Veuràs com, al cap d’uns dies, la llavor s’infla i la pell estrenca. Observa com en surt una arrel molt petita.

Fixa’t que poc després comença a créixer una tijamolt petita, i que en surten les primeres fulles.

Quan la planta ja estigui ben desenvolupada i les pri-meres fulles ja hagin crescut del tot, transplanta-la aun test perquè continuï desenvolupant-se.

•

•

•

•

•

•

•

•


neu pluja boira


185

1. a) En la mesura en què deixen passar o no els raigs de llum. (Transparents: deixen passar elsraigs; translúcids: passen amb dificultat; opacs: la llum rebota, no passa).

b) La intensitat, el to i el timbre.c) La llum.d) Cos lluminós natural: cuca de llum.

Cos lluminós artificial: bombeta.

2. a) El cuir i la seda són materials d’origen natural. Vb) L’aigua és un material d’origen artificial. Fc) Els cossos sòlids no tenen forma pròpia. Fd) L’oli, la llet i l’aigua són cossos líquids. Ve) Els cossos gasosos ocupen tot l’espai possible. Vf) Si barregem sucre i aigua, el sucre es confon amb l’aigua. Vg) Si barregem oli i aigua, l’oli es confon amb l’aigua. F

3.

regle de fusta • • rellotge de plàstic

ampolla de vidre • • mànec de bronze

samarreta de cotó • • camisa de seda

4. a) Quan l’aigua s’escalfa pot passar a estat gasós, és a dir, es pot evaporar.b) Quan l’aigua es refreda pot passar a estat sòlid, és a dir, es pot solidificar.c) Quan la mantega s’escalfa pot passar a estat líquid, és a dir, es pot fondre.d) Quan el vapor d’aigua es refreda pot passar a estat líquid, és a dir, es pot condensar.

5. a) Una persona pesa uns 60 quilos.b) Dins un bric de llet sol haver-hi 1 litre de llet.c) Entre Barcelona i Madrid hi ha uns 600 quilòmetres.d) Per escalfar la llet dins el forn de microones, trigo uns 2 minuts.e) Aquest full de paper té una amplada d’uns 20 centímetres.f) Un vol de Barcelona a París triga unes 2 hores.

6. a) balança: pesb) regle: longitud (llargada, amplada i gruix)c) rellotge: tempsd) recipient graduat: capacitate) calendari: tempsf) proveta: capacitatg) peu de rei: longitud (llargada, amplada i gruix)h) cronòmetre: tempsi) bàscula: pes

UNITATS 9, 10, 11, 12

materialnatural

materialartificial


GD C.MEDI 3 EP CNOU 11/11/02 13:55 Página 1

el projecte balena blanca - castellnou · pdf filematerials per a l’àrea de...

Documents